Els desterrats - Capítol 29: De gris a negre fosc o La nit dels somriures forçats (I)
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 31/03/2013 a les 03:32:19
Última modificació 31/03/2013 a les 03:32:19
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 29: De gris a negre fosc o La nit dels somriures forçats (I)

 

Capítol 29: De gris a negre fosc o La nit dels somriures forçats

 

La Marta va mirar el seu bastonet.

Curt.

-Apa doncs, molta sort, gaudeix el premi- va dir-li amb un somriure a en Roger.

Va tornar amb la resta de Desterrats, que havien baixat al camp de combat.

-Jo crec que és millor, que així no ens separarem. Aquesta nit, després de la festa, anem a buscar informació.

-No se sap res de la Cast, no?

-Que va, fa gairebé un mes que va desaparèixer i res. La Sumner i el Llopin ens han dit que no han trobat cap indici.

-Quin mal rotllo...

-Apa, doncs, anem a sopar que així després tindrem temps per preparar-nos per la festa.

 

 

 

Al cap d'unes hores, van entrar a un Gran Saló completament transformat.

-Ho heu vist? Ho heu vist? Són les Bruixes de la Marmita!

Un grup de noies estava sobre l'escenari, esperant que fos l'hora per començar a tocar.

-La festa és només pels alumnes de l'Ala Nord?

-Que va, els de la resta de Hogwarts també poden venir, que avui han acabat exàmens.

-Buf, estaran contents...

-Portaran alcohol, però avui, res de beure, em sentiu?- va dir una Mei seriosa a l'Àlex i en Heath.

-Tranquil·la, vam quedar escarmentats l'altre dia. Apa, anem a seure.

Van anar tots sis cap a les cadires que tenien més a prop, i al cap de poc van arribar la Roser, en Jack, l'Apol·lo, en Ged i en Liam.

-Mireu, si tenim dos dels campions! Què se sent?

-Molta emoció, la veritat- va confessar la Roser amb els ulls brillants-. La professora Ruella ens ha dit que demà anirem a passar un repte molt important i que ens tutoritzarà un professor o un famós d'entre quatre.

La Julie va escopir el refresc que estava bevent. L'Àlex li va picar l'esquena mentre els altres quatre miraven la Roser amb els ulls molt oberts i la Marta preguntava:

-I podem saber qui són?

-Només sabem els nostres- va dir en Liam-. El meu tutor és el professor de Transfiguració de la resta de Hogwarts, dels que no tenen la McGonagall.

Es van mirar tots entre ells. Ni se'ls havia acudit de pensar en el professor de Transfiguració que no tenien! Però, de fet, podria ser qualsevol...

-Doncs la meva és la Jane Doe, la de muggleologia- va dir la Roser.

La Julie va tornar a escopir el refresc. Els altres es van tornar a mirar entre ells, alarmats.

-Esteu bé, nois?

-Saps d'algú més?

-En Roger m'ha dit que té una escriptora famosa, l'Evangeline Gray.

-Aquella dels vampirs?- va preguntar en Ged.

-La mateixa.

Els Desterrats es van mirar entre ells per tercer cop.

-Escolteu, nois, crec que vaig a prendre l'aire...

Es van girar tots per mirar en Mike, que havia estat callat i absent tota l'estona i va sortir sense dir res més a ningú.

-M'havia oblidat que era aquí- va confessar la Julie.

-Tens raó, jo també. De fet, des que l'hem trobat abans de venir cap aquí, està molt estrany...

-És veritat, no ha obert la boca. A aquest li passa alguna cosa... Jack, en saps res?

-Res de res. Marta?

La Marta va negar amb el cap.

-Vaig a buscar-lo. Ja ens veurem més tard, nois, que tenim una cosa pendent.

Just en aquell moment, les llums es van apagar i van donar lloc a una llum més tènue, mentre les Bruixes de la Marmita començaven a cantar. En Jack i la Roser van anar a ballar. L'Apol·lo va observar, amb un somriure, com l'Àlex s'hi emportava la Julie, i es va girar immediatament cap a la Mei.

-Balles?

La Mei s'ho va pensar per un moment. Oh, per favor, com es podia dir-li que no a l'Apol·lo!

En Heath es va mirar en Liam i en Ged.

-Nois, som uns solitaris. Tots tenen parella menys nosaltres.

-Espera't un quart d'hora i tu ja en tindràs. Dubta que nosaltres en poguem tenir...

-Ni un quart d'hora. Gira't.

En Heath es va girar i va veure uns cabells rossos davant seu, i una cara prou familiar.

-Hola, Heath.

-Ens coneixem?

-Sóc la Flower, la germana de la Desi. Véns a ballar?

-Evidentment. Ja ens veurem, nois!

En Liam es va quedar pensatiu, mirant la Julie i l'Àlex, que ballaven cada vegada més a prop. Hi havia alguna cosa en aquell assumpte que no li agradava gens... I no sabia per què, però tenia la sensació que després d'aquell ball res tornaria a ser el mateix.

 

 

 

-M'encanta aquesta cançó!- va cridar la Julie.

-No sabia que t'agradessin les "de la Marmita"- va dir l'Àlex.

-Hi ha moltes coses de mi que no saps- va respondre la Julie, amb brillantor als ulls.

-Doncs això no està bé. M'ho hauràs d'explicar tot.

-Tot tot?

-Fins i tot més.

Es va fer un moment de silenci, que va trencar l'Àlex.

-Aquest estiu ens podrem veure, no?

-Ho dubto. Els meus tiets no em deixen sortir de casa.

-Però hem d'anar a veure la copa de Quidditch! A més, si estic tres mesos sense veure't et trobaré molt a faltar. No ho podrem arreglar d'alguna manera?

La Julie el va mirar directament als ulls blaus i va sentir que es fonia. Per favor, com podia ser tan adorable? Era impossible resistir-se a aquella mirada.

-Suposo que hi podria fer alguna cosa...

L'Àlex va somriure, la va agafar per la cintura i li va fer donar una volta. La Julie va riure i li va passar les mans pel clatell per continuar ballant.

L'Àlex se la va mirar i va pensar que no l'havia vist mai tan bonica, tan natural. Aquella setmana al seu costat havia estat senzillament perfecta i, desgraciadament, li havia de donar les gràcies a l'Apol·lo.

Pensar en ell va allunyar momentàniament la seva felicitat. Sabia el que havia de fer amb les noies, ho havia fet tota la vida i només calia mirar la Julie per veure que el seu mètode funcionava. Però això no el feia sentir millor.

A més, el somriure de la Julie el deixava fora de combat.

 

 

 

-Vaig a buscar unes begudes, ara vinc!- va dir l'Apol·lo.

La Mei va assentir i es va anar a asseure a una cadira que hi havia per allà a prop, sense adonar-se de la figura que li venia per darrere.

-Així que el grec. Em pensava que eres menys superficial, Snicket.

-Per mi ja et pots esfumar, Malfoy. No saps que aquesta festa és per alumnes de l'Ala Nord?

-Discrepo educadament. És per tothom que s'hi vulgui apuntar. A més, ja he acabat els exàmens. Estic de celebració. Et ve de gust ballar?

-Com tu has dit, estic esperant l'Apol·lo. Que, per cert, s'acosta per allà.

-Per què estàs amb ell?

-Perquè ningú ha tingut els collons de demanar-m'ho abans. I ara, si em permets...

El Malfoy la va mirar amb mala cara, sense fer gaire cas de la Pansy Parkinson, que l'estirava del braç per sortir a ballar.

 

 

 

La Marta va sortir cap als jardins i va mirar al seu voltant, desesperada. Com se suposava que havia de trobar en Mike, en tot aquell espai? Podria haver anat a qualsevol lloc... Va optar per l'opció més senzilla.

-Mike! Mike, sé que ets aquí, no m'obliguis a buscar-te perquè saps que et trobaré.

Un cap va sortir tímidament de darrere un arbre que tenia a uns metres, a la seva esquerra.

-Sóc aquí.

La Marta va caminar tranquil·lament cap allà i es va asseure al seu costat, arrepenjada a l'arbre.

-Estàs bé?

-No ho sé. Suposo que no.

-Ha passat res? Avui estaves molt content, i de cop te n'has anat avall- en Mike es va quedar callat-. D'acord, d'acord. No m'ho expliquis, si no vols. Només és que no m'agrada, que estiguis així.

-És que... encara no ho he assimilat. Quina merda...

-Eh, Mike, mira'm- en Mike va aixecar la mirada i la Marta va pensar que, si fos per ella, no apartaria mai la seva d'aquells ulls de color de mel-. Segur que, sigui el que sigui, té solució. Segur que, entre tots, podem trobar una manera d'arreglar-ho- va parar un moment-. Suposo que no s'ha mort ningú, no?- va afegir, provocant que en Mike somrigués una mica.

-No, no. Però, igualment... dubto que hi poguem fer res. Ja és massa tard.

-Mike, m'estàs espantant.

-Deixa-ho, no et preocupis- va dir, amb un somriure forçat.

-Mike...

 

 

 

-Molt bé, nois, ara una de lenta! Agafeu aquella persona especial i tothom a ballar!

(NA: Recomano que, a partir d'aquí, us poseu de fons Fall for you de Secondhand Serenade mentre llegiu, està escrit mentre l'escoltava)

La música va començar a sonar, de fons, amb un piano i la veu de la vocalista.

The best thing 'bout tonight's that we're not fighting

La Mei es va acostar més a l'Apol·lo, que somreia amb seguretat. Darrere, el Malfoy ballava amb la Pansy Parkinson, que estava visiblement contenta i no s'adonava de les mirades que ell llançava cap a l'altra parella.

Could it be that we have been this way before?

I know you don't think that I'm trying,

I know you're wearing thin down to the core

Realment, s'assemblaven molt. Joder, per què havia de ballar tan a prop, el Malfoy?

But hold your breath

I per què havia de ballar amb aquella pàmfila de la Parkinson?

Because tonight will be the night that I will fall for you over again

Oh, per favor, i per què la punyetera cantant li cantava allò, que se li clavava a l'orella mentre el Malfoy la mirava, i ella el mirava a ell?

Don't make me change my mind

Or I won't live to see another day, I swear it's true

La mirada de la Mei es va tornar de ràbia, ràbia pel Malfoy, ràbia per l'Apol·lo i per les seves putes semblances. Ràbia per la cançó, ràbia pel ball.

Because a girl like you is impossible to find

Va passar a mirar l'Apol·lo. I es va adonar que, en realitat, no tenien la mateixa mirada.

I què li importava, això, a ella?

You're impossible to find.

A la merda, a la merda tot. Va acostar, poc a poc, els seus llavis als de l'Apol·lo, ignorant la mirada que tenia davant i se li clavava a les entranyes.

 

 

 

La Julie va posar el seu cap a l'espatlla de l'Àlex, que va tancar els ulls.

This is not what I intended

No volia, no ho volia, fer, no a la Julie. Es va sorprendre a si mateix: sempre havia tingut totes les noies que havia volgut, i no s'havia sentit mai malament per allò.

I always swore to you I'd never fall apart

A més, aquella nit estava preciosa. Al seu voltant, tot estava ple de noies amb excés de maquillatge i faldilles curtes, però no les veia com altres dies.

You always thought that I was stronger

Ella no ho necessitava. Anava senzilla, sense maquillar, però aquella brillantor que tenia als ulls no la podia trobar enlloc més, ni en aquella sala ni a cap altre lloc del món

I may have failed, but I have loved you from the start

I la cançó, que semblava una maleïda consciència.

Oh, but hold your breath

Havia de fer-ho. I ho havia de fer ara o tot se n'aniria a la merda, l'Apol·lo li diria i tot s'acabaria.

Because tonight will be the night that I will fall for you over again

I, a més, li hauria de pagar els dos-cents galions.

Don't make me change my mind

Va desitjar que no hi hagués Apol·lo, que no hi hagués aposta. I, en aquell moment, sent allà, com estava en aquell moment, seria la persona més feliç del món.

Or I won't live to see another day

Ho havia de fer ja.

I swear it's true

-Julie?

La Julie va aixecar la vista i ell la va agafar de la mà.

Because a girl like you is impossible to find

-Vine.

It's impossible...

 

 

 

-No em puc creure que estiguin tocant aquesta cançó!- va dir la Marta, en sentir la tornada de fons.

-La coneixes?- va somriure en Mike.

-És una cançó muggle, però sí, la conec, i m'encanta. Tot s'ha de dir, m'ha fet plorar molt... però és igual, és fantàstica.

Quan va dir això es va aixecar i va allargar la mà a en Mike, que la va mirar estranyat.

-Balles?

La mirada d'en Mike va ser estranya, però va acceptar i es va aixecar. Es van anar acostant a poc a poc, amb timidesa, amb delicadesa.

So breath in so deep

La Marta va passar els braços per les espatlles d'en Mike i ell la va agafar per la cintura.

Breath me in, I'm yours to keep

Tots dos miraven a terra, sense dir res.

And hold on to your words, 'cause talk is cheap

Poc a poc, van anar aixecant la vista per trobar-se amb els ulls de l'altre.

And remember me tonight when you're asleep

Van ajuntar els fronts, l'un aguantant-se amb l'altre, amb por de caure, amb por de fer-se mal.

Because tonight will be the night that I will fall for you over again

Cap dels dos s'atrevia a fer cap moviment, i la música continuava sonant de fons.

Don't make me change my mind

Van parar de balancejar-se i es van quedar quiets, en la mateixa posició.

Or I won't live to see another day

Era ara o mai.

I swear it's true

La Marta va començar a aixecar el cap, nerviosa.

Because a girl like you is impossible to find

I en Mike es va separar de cop.

 

 


Llegit 575 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris31/03/2013 a les 12:25:10
#23858Encara no he escrit cap fanfiction

comento a l'altre!! ;)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris31/03/2013 a les 13:50:55
#23862Encara no he escrit cap fanfiction

El meu sentiment al acabar de llegir aixo...

FUUUUUUUUUUUUUUUUU UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU UUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!!!!!
 

Si, frustració. Mare de deu, senyor meu, mare de deu XP (Percert.... QUINA CANÇO MES MACA XP) 

Bueno, dons aqui queda el lio Apol·lo/Mei/Malfoy, bueno.... ei, de perdidos al rio XP Que hi farem, l'Apol·lo no te anima, la Mei esta enamorada d'un altre... (i quin altre XP) aixi que... bueno, que sea lo que dios quiera XP Tampoc es que es fagin parella o res, l'Apol·lo continuara amb les seves apostes i moriremos todos XP Bueno.....

Repeteixo les meves disculpes XP He dormit molt poc XP Bueno, ole tu... Mare de deu, jo li hauria posat un altre titol: La nit dels cors trencats XPXP

Curiosament... els nois trenquen cor en la majoria excepte la Mei, que es dedica a trencar el cor d'en Malfoy. He de dir que mola XPXPXP

Sheesh... a veure com tots trevallen al final per lo d'Avalon..... 

(Primera part del comentari a la segona part del capitol XPXPXP) 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/03/2013 a les 15:44:11
#23865Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

És una de les meves cançons preferides des dels principis dels temps. Perfavort, com he arribat a plorar, amb aquesta cançó... xD He de dir que la trama aquesta cada vegada m'agrada més, he de veure com l'encabeixo a la següent ff... :P Hmm... crec que l'Apol·lo s'ha quedat sense Àlex per apostar, i el Heath tampoc és que estigui molt content amb ell, ara mateix. Trigaran una mica a apostar altre cop (però ho faran, ho faran, encara que l'Àlex no). Algun dia t'explicaré què pensava fer al final del capítol en un principi, que m'hauríeu matat deu vegades més. El que passa és que no em vaig sentir capaç d'escriure-ho...




AvatarPotter_granger 349 comentaris03/04/2013 a les 19:59:32
#23867Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Woooooooooooooooooooooooow

La Mei trenca el cor d'en Malfoy. La Julie no va oblidar l'Alex. La Marta i en Mike... són moníssims. No sé què dir del capítol, hi ha tants sentiments per allà... Els d'en Malfoy per la Mei, i l'Apol·lo... no sé què pensar-ne.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris07/04/2013 a les 23:07:27
#23870Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Molts sentiments, molts sentiments. La Mei i el Malfoy no saben ni ells mateixos què pensar-ne, tenen un cacau mental que no s'entenen ni ells xD En realitat s'agraden, però no ho volen admetre: són massa orgullosos com per fer-ho. L'Apol·lo: lo dicho, que no, que ell no s'enamora (de moment). Haurà de canviar molt per enamorar-se, i haurà de créixer. Però todo se andará :)