Els desterrats - Capítol 29: De gris a negre fosc o La nit dels somriures forçats (II)
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 31/03/2013 a les 03:34:59
Última modificació 31/03/2013 a les 03:34:59
Tots els capítols de Els desterrats
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 29: De gris a negre fosc o La nit dels somriures forçats (II)

 

 

En Liam va quedar-se pensatiu després de veure com la Julie sortia per la porta, agafada de la mà de l'Àlex. No, definitivament, allò no podia acabar bé.

-Ho has vist?- va preguntar-li en Ged.

-El què?

-Que l'Àlex ha guanyat l'aposta.

La sang d'en Liam es va glaçar en menys d'un segon.

-Qui... quina aposta?

-Si no es liava amb la Julie, havia de pagar dos-cents galions a l'Apol·lo, no ho sabies?

-Merda... merda, merda!

En Liam es va aixecar i va córrer cap a fora, però no va trobar la Julie. Va decidir anar a veure si l'Àlex l'havia portat als jardins.

 

 

 

La Julie va parar de córrer quan van arribar a l'Ala Nord, a la Sala Comuna de Gryffindor, gairebé sense respiració.

-Estàs bé?- li va preguntar l'Àlex, nerviós sota la seva aparença de seguretat.

La Julie va assentir, pensant en tot el que l'havia portat en aquell moment.

Tonight will be the night that I will fall for you over again

Tot el que havia passat la guiava cap allà. Les llums estaven apagades, l'única claror que entrava era la de la finestra.

L'Àlex va posar-li la mà a la galta, i ella va notar que es posava a tremolar. Oh, estúpida, no tremolis, ara...

-Eh, no et preocupis. Tot anirà bé.

Amb l'altra mà li va posar un floc de cabells darrere l'orella, acostant-se a ella.

Don't make me change my mind

La Julie va tancar els ulls, sense deixar de tremolar, i va acabar de salvar la diferència que hi havia entre ella i l'Àlex.

Evidentment que no en sabia, de fer petons, que no n'havia fet mai cap a ningú. Però la calidesa de l'Àlex l'embolcallava com una manta i la feia sentir segura, la feia sentir a casa.

 

 

 

La Marta es va maleir interiorment.

-Què passa? Estàs bé?

-Marta, t'he de dir una cosa.

Oh, bé, al final es decidia a explicar-li què li passava. Però, per alguna raó, li feia molta por, el que li pogués dir.

En Mike va fer una respiració profunda i la va mirar als ulls, molt seriosament.

-Me'n vaig.

La Marta va trigar uns segons a assimilar aquelles paraules.

-Com... com que te'n vas? On, quan?

-Aquest estiu ens mudem. Portem tres anys vivint a Hogwarts gràcies a l'hospitalitat del professor Dumbledore, però a la meva mare li dónen feina als Pirineus i així no haurem de dependre de ningú, i podrem fer la nostra pròpia vida, i jo no hauré de treballar a l'estiu, i...- va parar un moment i va tornar a respirar profundament-. Anem a viure allà, i l'any que ve em matriculen a Pirinë. Ho sento.

La Marta va notar com les llàgrimes li arribaven als ulls i va mirar a terra, apretant els punys. No, no podia ser... No podia marxar, no podia! Si marxava, què faria, ella?

Uns crits la van treure dels seus pensaments.

-Julie! Julie! Joder...

-És en Liam- va dir la Marta, aixecant la vista però sense ser capaç de mirar en Mike als ulls-. Liam? La Julie no hi és, aquí.

-Marta! Sort que et trobo, has de venir amb mi!

-Per què, què ha passat?

-L'Àlex, que la Julie és una puta aposta que ha fet amb l'Apol·lo!

Segon cop de puny a l'estómac en dos minuts.

-Que què? És... és impossible! Això no ho faria ni l'Àlex, que estem parlant de la Julie!

-Doncs ho ha fet, i no els trobo per enlloc! Se t'acudeix on poden ser?

-Com no hagin anat a l'habitació...

-Anem-hi, ràpid! Ah, hola, Mike, no t'havia vist... perdona, estic molt atabalat. Som-hi!

Van començar a córrer tots tres cap a l'Ala Nord, mantenint una tènue esperança d'arribar-hi a temps tot i saber que, probablement, farien tard.

Van obrir la porta de la Sala Comuna cridant:

-JULIE! Julie, ets per aquí?

Van encendre els llums i van trobar la Julie al costat de l'Àlex, agafats de la mà, i la Julie es va posar molt vermella. Els tres es van mirar.

-Merda... joder, hem fet tard!

-Nois, passa res?- va preguntar l'Àlex, amb una fingida indiferència.

-Fill de puta!- va cridar la Marta, acostant-se a ell i clavant-li una bufetada-. Com t'ha pogut passar pel cap fer una cosa així!?

-Eh, Marta!- va exclamar-se la Julie-. Què fas? Què passa?

-Pregunta-li a l'Àlex, ell t'ho dirà. Oi, Àlex? Va, explica-li, digues-li quan cobraràs, aquesta nit, per estar amb ella ara mateix!

-Què?- va dir la Julie, de cop, separant-se de l'Àlex amb rapidesa i mirant-lo als ulls, cosa que ell no podia fer-. Digues que no és veritat. No, Àlex. Digues que no és una maleïda aposta!

L'Àlex es va quedar callat, posant-se les mans a la cara mentre les llàgrimes començaven a caure dels ulls de la Julie.

-Així que sóc especial, eh? Que sóc diferent de totes les altres noies. Sí, sóc diferent. Perquè a elles no els faria res, això que acabes de fer. I ets perfectament conscient de la putada que és per mi. Perquè ho saps, saps de sobres que porto enamorada de tu pràcticament un any! Havia intentat oblidar-te, i fins i tot creia que ho havia aconseguit, i llavors vas venir i sabies que cauria, que jo et podia portar diners segurs! Quants són, eh? Quant cobraràs, digues!

-Julie, no ho vaig fer pels diners, en realitat...

-I una merda no ho vas fer pels diners- va cridar, amb la veu trencada i la cara xopa-. Molt bé, cobra, vés a buscar els diners, va! Ja tens el que volies. I ara no vinguis a buscar-me quan tinguis algun problema per aprofitar-te de mi, com has fet tot l'any, perquè no hi seré. He estat estúpida durant molt temps, però s'ha acabat. Suposo que estaràs content. Agafa els diners i que t'aprofitin. No vull tornar a veure la teva cara mai més. Mai més, em sents!?

La Julie va caure de genolls a terra i va enterrar la cara entre les mans, i l'Àlex va intentar acostar-s'hi i posar-li la mà al braç.

-No em toquis! Si t'importo ni que sigui una mica... marxa d'aquí.

L'Àlex va mirar els altres, les seves mirades de desaprovació, de ràbia, i va sortir corrent cap a fora. Va començar a clavar cops de puny a les parets de pedra, i els punys li van sagnar. Llavors, va acotar-se i va posar el cap entre els genolls. I el noi de roca, el que sempre portava un somriure als llavis, es va posar a plorar.

 

 

 

-Vols pujar a l'habitació?

-Per què no us vaig fer cas a tots? Ja m'ho vau dir, que no pintava bé, que no us feia bona espina, que no us agradava. I jo, com una imbècil, vaig passar per alt tots els vostres consells. I per què? Perquè creia que era especial. I només sóc una altra, joder!

-Va, vine- va dir la Marta, acariciant-li l'esquena-. Anem a seure un moment.

La Julie es va aixecar sense ganes i va deixar que la Marta la guiés cap al sofà. En Mike va anar a buscar un te a la seva habitació, i en Liam es va asseure amb elles. Ningú deia res, en Liam tenia el seu braç a les espatlles de la Julie i la Marta la tenia agafada per la cintura. I ella plorava, només plorava, mentre els altres l'acariciaven.

-I a tu què et passa?- va preguntar en Liam a la Marta.

-A mi? Res, res.

En Liam va fer cara d'incredulitat i la Marta va deixar caure el cap.

-Tant se'm nota?

-Us conec prou bé a tots com per saber quan esteu bé i quan no.

-És igual, deixa-ho estar. Ara tenim coses més importants.

-Que l'Àlex sigui un imbècil no vol dir que tu t'hagis de menjar els teus problemes- va dir la Julie, obrint la boca per primera vegada.

-Deixa-ho, no passa res.

En aquell moment, en Mike va arribar amb el te i tan la Julie com en Liam van veure com la mirada de la Marta s'entristia en un segon.

-Escolta, Julie- va dir en Mike-. Et fa res si surto a fora a prendre l'aire altre cop?

-No, vés, vés- va dir, intentant somriure-. Estic ben acompanyada.

En Mike li va tornar el somriure, un somriure forçat i hermètic.

Semblava que aquella era la nit dels somriures forçats.

-I ara, ens explicaràs què passa?- va preguntar en Liam a la Marta.

-Que se'n va. Que es muda. Que deixa Hogwarts.

-No pot ser! Però com? Per què?

La Marta es va encongir d'espatlles i va mirar la llar de foc, que s'havia encès quan havien anat a seure al sofà.

-A la seva mare li han donat feina prop de Pirinë i se'n va a viure allà, no hi ha més.

Una llàgrima va caure per la galta de la Marta, que la va eixugar amb rapidesa.

-Perdona, Julie. Som aquí per tu, no per mi.

-Marta, no has de deixar els teus problemes de costat perquè els altres en tinguin.

-Però així és com em sento útil.

-No t'has de sentir útil, ara. I sento el vocabulari, però ara el que has de fer és sentir-te com una merda i no negar el que tens dins.

Or I won't live to see another day

I swear it's true

La Marta i la Julie es van mirar, i van descobrir la mateixa mirada als ulls de l'altra. Una mirada de cor trencat, de somni tirat a terra, trencat, rebregat i fet pols. Una mirada de joc perdut. Una mirada d'esperança perduda.

I allà, davant d'aquella llar de foc, es van abraçar totes dues i van plorar.

 

 

 

L'Àlex va notar una mà a la seva espatlla.

-Siguis qui siguis, deixa'm tranquil.

-No penso marxar, imbècil- va respondre la veu d'en Mike.

-Mike? Per què véns, per refregar-m'ho per la cara? No cal que et preocupis, sóc plenament conscient que sóc un perfecte cabró i que em mereixo tot el que està passant.

En Mike es va sorprendre en sentir aquelles paraules i va decidir fer-li la pregunta que li rondava pel cap directament.

-Per què ho has fet?

-Perquè no tinc dos-cents galions.

-Què?

-Que sí, que vaig fer l'aposta quan estàvem borratxos, que m'hi vaig jugar uns diners que no tenia, i després l'Apol·lo em va dir que si em feia enrere li havia de pagar, i que si no ho feia li diria a la Julie. I si li hagués dit... bah, tot hauria anat igual.

En Mike es va quedar callat, xocat en saber la veritat del que havia passat.

-I no li hauries pogut explicar a la Julie, abans que fer això?

-Tenia por de perdre-la, si li deia. Tenia por que s'enfadés i que marxés de la meva vida. Perquè sense la Julie se'm torna tot fosc, saps? No ho entenc. Tot el que està relacionat amb ella és confús, és una cosa estranya que no m'havia passat mai.

En Mike ho va entendre a l'instant.

-Te n'has enamorat...

L'Àlex va tornar a donar un cop de puny a la paret i en Mike es va adonar que sagnava.

-Algú t'hauria de veure això, necessites que t'ho curin o s'infectarà.

-M'és igual. M'és igual si s'infecta. L'únic que vull és que això sigui un puto somni, despertar-me i tenir la Julie al meu costat.

-Veus? Si potser no serem tan diferents, al capdavall. Avui, tots dos hem perdut la persona més important de la nostra vida.

L'Àlex es va aixecar, poc a poc, i es va girar. I es van mirar als ulls, ulls blaus contra ulls de color de mel que, al capdavall, tenien la mateixa mirada, ulls que havien perdut molt en poc temps.

-Què ha passat, amb la Marta?

-Que marxo i ella es queda. Que em mudo i no ens veurem més.

En aquell moment, el que es va quedar mut va ser l'Àlex.

-Ja veus- va continuar, encongint-se d'espatlles-. És una punyetera merda saber que estàvem tan a prop i que després d'una sola conversa estem tan lluny.

En Mike va allargar-li la mà a l'Àlex, que se la va mirar dubtós.

-Aquest odi estúpid que teníem no té sentit, no creus? Només hem aconseguit fer mal als altres.

L'Àlex va assentir en silenci i li va encaixar la mà. Es van mirar sense deixar-se les mans, cadascun absort en els seus pensaments.

I, en aquell moment i en aquella nit fosca i negra, totes les diferències van desaparèixer. Era igual si s'havien odiat des que es coneixien, eren igual totes les travetes i tots els problemes. En aquell moment, eren iguals, i es van acostar i es van abraçar amb força, amb ràbia, descarregant tota la frustració que tenien dins.

Because a girl like you is impossible to find,

you're impossible to find.

I per un instant, entre tot el negre fosc que havia regnat durant aquella nit, va sortir una espurna blanca, que neixia d'aquelles dues abraçades, tan unides i alhora tan allunyades.

Era una espurna d'esperança.

 

 

 

'Cause I knew you were trouble when you walked in, so shame on me now.______________________

 

BUFFFFFFFFFFFF... No sé com estareu vosaltres, però a mi això m'ha destrossat. De fet, no vaig poder escriure el meu comentari després del capítol perquè va ser mooolt intens. És un capítol culminant en molts sentits...

Val, aquí ve quan em mateu del tot, ho sé. Però creieu-me que a mi també m'ha sentat moooolt malament...

Ara ve quan no us sembla cap gran cosa xD A veure com ho heu vist! Lo de l'Àlex i la Julie, per començar, ja és molt bèstia... I qui s'esperava que en Mike marxés? La Mei també té tela amb els seus problemes d'aquells dos que s'assemblen massa... Però el meu moment preferit ha estat la reconciliació de l'Àlex i en Mike, una cosa que feia molt temps que tenia ganes d'escriure :) S'han adonat una mica tard de l'estupidesa que era tot plegat, però mira, almenys han vist que, en el fons, no són tan diferents.

El nom, el nom! Després de les vostres votacions, el noi búlgar es diu Nikolai!

Us prometo que de sorpreses desagradables en les relacions dels Desterrats ja n'hi ha prou, de veritat. Al pròxim, tornarem a agafar el tema d'Avalon i tot el que hi ha al seu voltant :)

Aquí ho deixo, doncs. Dedico el capítol a la Roser, la Marta i la Judith!

Molts petons!

 

Marta


Llegit 792 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 31/03/2013 a les 12:10:08
    #23856

     

    BON DIA GEEEEEEEEEEENT!!!

    M’he adormit, tinc deures… pero sempre tinc un moment per escriure el meu comentari ;)

    Comencem amb en Liam, una persona a qui tots tenim en un pedestal i que en aquest momento esperavem que li trenques la cara a l’Alex XP

    Pregunta! Peruque estava corrent la Julie?

    Si, peto molt maco i precios i romantic i … No, en serio, qui pot oblidar que ho esta fent per una aposta? Si, no te els 200 galeons, pero… ESTEM PARLANT D’ADOLECENTS!! I perque no li diu? O tinc un altre, dir-ho i fer veure que ha passat, aixo donaria molt de joc!! I podriem veure a la Julie i a l’Alex junts… Pero si jo no els volia junts… Oks, sense que la pobre Julie tingui el cor TANT trancat.

    Em sembla que estic tenint un deja vu…

    MARTAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!

    QUE? COM? CUAN? ON? PERQUE?

    Oks, totes es responen pero….. PORQUE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (comensare a fer aixo en video XP)

    I ara es quan tot s’en va a la merda. Amb tot el carinyo del mon.

    I ale, toma, machaqjue… Buah, tu no tens pietat, eh?? XP

    DIOS K BONIC EL MOMENT DE LA MARTA I LA JULIE…. Aish els amics, que fariem sense ells…

    I…. Oks, em sento fatal per dir aixo, pero valia la pena per veure com en Mike I l’Alex fan les paus.

    Si, preparat per morir.

    Oks, ara les preguntes!!!! :D

    Lo de l’Alex i la Julie es molt bestia… No, es lo mes normal que passa.. I TANT QUE ES MOLT BESTIA!!! COI EL MEU COR NO ES POT RECUPERAR D’AIXO COM AVANS!!

    Em Mike… Mai he tingut tnates ganes de fer tot un país desapareixer, amb tot el carinyo del mon XP (Encara que ganes de tenir a en Mike a Pirinë hi ha XPPXP)

    La Mei… ¿? Que hi pinta aquest comentari aquí XP No ha sortit en tot el capitol, ni ella ni ningún noi amb un color de cavell mes clar que el marron XP

    Reconciliacio Alex/Mike… Si, ha valgut la pena… PERO NO A BASE DE TANT SUFRIMENT!!!

    Bueno, pos que asi sea, Nikolai es dira XP

    No saps quan m’alegra lo del final de les sorpreses desagradables. Ara nomes queden els profesors psicopates i els amics en perill XP

    Dons fins a qui el comentari….. Esperant el seguent amb candeletes.




  • xudit_95Enviat el 31/03/2013 a les 12:11:13
    #23857

    ..................................................................... ...................................................

    ¬¬




  • AvatarhpkarinaEnviat el 31/03/2013 a les 12:35:57
    #23859He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

    TU TU TU TU TU TU TU ET MEREIXES LA FOGUEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE EEEEERAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!! MIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIKEEEEEEEEEEEEEEE!!! T___________T NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO àlex, gilipolloas, NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO

    Se m'ha parat el cor!!! QUasi no podia repsirar! epro esto qué ees'!?!?! comq ue Mike se'n va?!!? però de què vas?!?!? te pareixerà normal fer-nos açò, no!??!?! aaau, rebentaaaaaaaaaaaaaaaa ¬¬ ¬¬ ¬¬ ¬¬ ¬¬ ¬¬ I hate you ¬¬ ¬¬ ¬¬ ¬¬

    I l'ÀLex s'ho mereix, per inútil, I mei no s'hauria d'haver liat amb Apol·lo, perquè també és mala persona, i Malfoy és tonto per no haver-li dit res a Mei. I estic frustrada, amorfanfictionalment frustrada (sí, invente paraules) i no mola i vull saber com continua, i t'odie. molt.

    Adééééu ^^

    PD: no em sent amb ànim de fer suposicions....




  • xudit_95Enviat el 31/03/2013 a les 12:37:20
    #23860

    MArta, crec que faries mooooooooolt bona parella amb el nick-gairebé-sense-cap.... perquè així és com et deixaré!!!!

    COmençaré per la pobre Mei:  Com, digues, COOOOM!!???  li pot agradar algú com el Malfoy?? a més, si l'Apol·lo i el Malfoy son tant semblants, i el Malfoy es queixa d'ella per que és una superficial.... vol dir que, si es fixaa en el Malfoy, tambè és una superficial; ergo, el Malfoy ho sap, i s'està dient guapu a sí mateix ;P

     

    Segon: Marta o Julie?..... MARTA!!!

    Vale, a veure, pobre Marta, enseriu, ara que per fi semblava que ella i el MIke acabarien junts.... em sap molt de greu, de veritat, quan ho has escrit, ha sigut un: Marta.... (es a dir, tu ) tens les hores de vida comptades!!!.... i bé, què farà ara? sense el MIke... el Mike no se'n pot anar, siusplaaaau!! fes que la seva mare tingui un accident, com que no es muggkle, que sigui d'escombres, eés a dir, que un avió l'atropelli mentre vola amb l'escombra, i el MIke s'hagi de quedar a Hogwarts!! pliiis!!!

    Tercer:Julie

    Àlex, és un cabró, però se n'ha adonat. iI també se n'ha adonat que està enamorat de la Julie, així que no sé si alegrar-me pel que ha passat o no eee. Ara, també em sap greu per l'Àlex.... vv'

    Quart: gracies per el nooom!!! m'encaaanta NIkolai! és preciós ;)

    Cinquè: el moment de l'Àlex i el MIke, també ha sigut el meu preferit... que buniiic! esperoo que ara siguin amics, molt bons amics, i er aconseguir-ho, ja saps que ha de passar amb la mare d'en Mike eee ¬¬

    Bé, aquí s'acaba el meu comentari.... el dimarts,  serpàs dona morta, així que si vols viure, has de ser ppuntual.

     

    PD: m'havia llegit primerel capitol 29 (II) i no havia entès alguna cosa xD

    PD2:el primer comentari que he fet, és cert, i no em veia capaç d'escriutre comentari tot just d'acabar de llegir eee




  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 31/03/2013 a les 13:39:09
    #23861

    Demano disculpes perque en el meu recent despertar no m'hen he adonat que hi havien dos capitols.....




  • Avatarlluna_de_plataEnviat el 31/03/2013 a les 13:52:04
    #23863

    (Segona part del meu comentari referint-se al Apol·lo/Mei/Draco esta a la primera part del capitol XPXP)




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 31/03/2013 a les 15:01:20
    #23864He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    Marta: Juu... és que en Liam és molt pacífic... a més, ja que la Marta és el meu alter ego, tenia ganes que li trenqués ella xD Corria perquè l'Àlex l'havia agafat de la mà i havia començat a córrer, per tant, ella el seguia (no hi ha més). Per què no li diu? Perquè és estúpid, ja ho explica. A més, coi, ell en realitat en tenia ganes, i si allò desembocava en alguna cosa més i la Julie no se n'assabentava hauria estat ideal. Si li hagués dit, òbviament l'Àlex creia que s'hauria quedat sense Julie. Us vaig dir o no que em mataríeu? Porto setmanes avisant xD La reconciliació és preciosa i la resta és molt bèstia. Què penses de la Mei després d'haver llegit la resta? Hi ha tema per temps o no? :P

    Roser: Alaaaaaa! Tan dolorosa ha de ser la mort? D'acord, sé que és molt bèstia... Total, es pot treure una conclusió del teu comentari: m'odies. Ho sé. Però si em mateu no ho puc arreglar, ja us ho dic sempre...

    Judith: Que sí, que m'odieu totes i que em voleu matar, queda clar xD El Malfoy és com l'Apol·lo però en no-model xD Ala, que bèstia, després la mala persona sóc jo! Com vols matar la pobre mare d'en Mike? Només et falta contractar un franctirador i dir "Que parezca un accidente". Gràcies, per fi algú que s'adona que l'Àlex ho està passant com el puto cul (d'acord, que s'ho mereix i tot el que vulguis, però està pagant el que ha fet i amb ganes eh?) Crec que seré puntual per un cop a la meva vida. Apa, no em mateu gaire i espereu al pròxim! :P




  • AvatarPotter_grangerEnviat el 04/04/2013 a les 10:41:30
    #23868He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols

    Ostres, no tens pietat!

    M'has trencatel cor de veritat, ara! Pobra Julie, i pobra Marta. L'Alex ha estat un c*bró, amb lo de l'aposta, però crec que la Julie també li ha trencat el cor, i que amb tot el rotllo de l'aposta s'ha acabat enamorant. I la Marta... ha acabat destrossada, ambel lio d'en Mike.

    Llavors, la Mei crec que està confusa. En Malfoy i l'Apol·lo, s'assemblen molt, i la Mei trenca el cor d'en Malfoy, i llavors, l'Apol·lo, crec que li agrada, però que no ho té molt clar.




  • Avatarmarta_ginny (Moderador/a FF)Enviat el 04/04/2013 a les 15:53:27
    #23869He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

    D'acooord, m'he passat. Però a partir d'ara serà tot molt més divertit! :P Us agraden les coses fàcils, eh? L'Àlex ja estava enamorat de la Julie des de feia moooooolt temps, el que passa és que no se n'havia adonat.

    Pel que fa a l'Apol·lo, no, l'Apol·lo no s'enamora ni li agrada ningú (almenys, de moment). Ha estat la Mei perquè es cauen bé i la tenia més a prop, però hauria poguts ser una altra.