El Senyor dels Horricreus - Capítol 1: Ròhan rep una carta
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 10/04/2013 a les 23:07:29
Última modificació 04/11/2013 a les 14:12:02
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
Pròxim capítol >


Capítol 1: Ròhan rep una carta

 

 

 

       El que teniu al davant és una barreja del tot esbojarrada.

    En aquesta fic màgica, espases i varetes s'uneixen per donar lloc a un CROSSOVER (aviso, crossover) de Harry Potter i El Senyor dels Anells, on Lord Voldemort i Sàuron uniran les seves forces.

 

   Si us plau, que ningú no es prengui seriosament cap acudit ni res del que hi passi. Ja sabem que les barreges són de mal pronòstic, en general. La intensió no és pas ofendre ningú.

   Sobretot, preneu-vos la fic amb sentit de l'humor. Repeteixo, AMB HUMOR!

   I, apa, gaudiu-la!

   

 

 

__________________________________________________

 

 

 

Capítol 1: Ròhan rep una carta

 

       En un poblet humil de la Terra Mitjana, la gent vivia en pau i tranquil·litat, amb un rei just i bondadós. El rei Théoden havia lliurat innombrables batalles per protegir la seva terra i la seva gent, i així feia créixer el seu poble estalvi i feliç. Una nit, els crits fatigosos d'una dona sortien d'una casa de fusta, amb teulades de paller, seguits de l'esperançador plor d'una criatura.

       Ròhan, la terra dels senyors dels cavalls, havia dat llum a un fill. La seva mare li va dir Éothen.

        Era un nen molt maco, que jugava amb els altres nens i, al principi, no presentava cap indici de ser diferent. A mesura que l'Éothen va anar creixent, però, la gent ja començava a notar que hi havia alguna cosa peculiar en ell. A casa seva i pel seu voltant passaven coses estranyes, i els habitants de Ròhan ja s'ensumaven què succeïa... Fins i tot la seva germana petita, la Freda, sentia que el seu germà era especial. Que tenia un poder. Fins que un matí de primavera va passar una cosa encara més inquietant:

    ―Éothen! Freda! ―va cridar la seva mare.

        L'Éothen i la Freda van anar-hi corrents.

    ―Què hi fa, aquí, aquest mussol! ―la dona brandava una paella d'un costat a l'altre, insegura, per tal d'allunyar l'au, que li acostava les urpes i el bec insistentment.

        La Freda va parar atenció al mussol. No havia vingut perquè sí, sinó que duia alguna cosa al bec. Una cosa que semblava...

    ―Mare, un missatge! ―va exclamar la Freda contenta― Ens porta noves!

        Era un sobre, dins del qual hi havia una carta escrita en lletra cursiva i acurada en tinta verda. El problema era que cap dels membres de la família pagesa no sabia llegir... I el pergamí va quedar aparcat a la cuina unes quantes setmanes llargues. Tanmateix, l'Éothen i la Freda no se la treien del cap i, encara que la seva mare no en parlés, tampoc no parava de donar-hi voltes.

        Fins que un vespre, mentre la família sopava, la resposta va arribar amb un renill de l'exterior que no els era familiar.

    ―El Gàrut! ―va fer l'Éothen, corrents cap a la porta.

    ―Aquest no és pas el Gàrut! ―va exclamar la Freda, deixant el plat a taula per seguir el seu germà.

        En efecte, el cavall que hi havia al portal de casa seva no era pas el seu Gàrut, el qual restava com sempre a l'estable. Sinó que era un cavall gris que irradiava una energia molt positiva i misteriosa. La Freda se'l va quedar mirant; primer amb inseguretat, i després amb un somriure.

    ―Grisencrín ―va sonar una veu des de dalt, i els dos nens van veure una mà molt grossa que li acaronava la crinera―. Així és com es diu el meu amic, noieta.

        La mare dels nens també va sortir de casa.

    ―Què passa, nois?

        Tots tres es trobaven davant d'un home peculiar. Un ancià, amb la barba grisa, llarga fins a la cintura, que vestia una túnica grisa fins els peus i duia una vara de fusta a la mà. Els mirava amb uns ulls blaus, entre calculadors i amistosos, enganxats sota unes celles gruixudes i poblades, que sobresortien gairebé més que les ales del seu barret punxegut.

    ―Gàndalf! ―va fer la dona―, heu tornat! Què us condueix a Ròhan?

    ―El vostre fill, és clar! ―va respondre únicament i amb obvietat.

 ***  

        El màgic va seure a taula, acceptant de bon grat la invitació de la dona de quedar-se a sopar, però només va menjar un crostonet de pa.

    ―Tinc una cosa per a tu, vailet ―i en Gàndalf li va mostrar una carta idèntica a la que aquell mussol estrany havia dut gairebé un mes enrere. L'Éothen va agafar aire per dir-li que no sabia llegir, quan l'ancià va obrir el sobre i es va aclarir la veu:―. Benvolgut senyor Éothen, fill de Ròhan, ens complau informar-lo que ha estat admès a l'Escola de Màgia i Bruixeria Hogwarts...

        Es va fer un silenci incòmode.

        No era pas un secret que existia una escola de màgia anomenada Hogwarts, però no coneixien ningú que l'hagués vista i molts havien cregut que era una llegenda. Però existia, i es trobava cap a l'est.

        ―Aleshores voleu dir que só.. sóc un... un bruixot...? ―va preguntar l'Éothen.

        ―Tu ho has dit, vailet: Un bruixot! ―en Gàndalf va somriure per sota la barba i el va mirar de reüll―. És clar que no com jo... d'una altra mena. En Dumbledore m'ha demanat que vingués a buscar-te, però si decideixes quedar-te aquí...

    ―No, no, és clar que no! ―va fer amb impaciència― què hauria de fer, senyor?

    ―Mmmh ―el màgic va tombar el cap―. Doncs deixar-ho tot, agafar el teu cavall i seguir-me cap a l'est fins el castell de Hogwarts!

***   

        Aquella nit, en Gàndalf la va passar a Ròhan, i a l'alba van preparar els cavalls. La mare va ajudar l'Éothen a muntar i l'hi va carregar menjar pel camí. El noi es veia tan petit al costat de l'animal que semblava una sola saca de farina en un enorme tub de gra, i la Freda va fer mala cara.

    ―El pare diu que l'Éothen no pot muntar el Gàrut; és massa gros per ell ―la Freda va mirar cap amunt, fins que va veure la silueta del barret punxegut del màgic que es retallava contra l'alba que començava a alçar-se i va posar-se una mà el front, fent visera―. Senyor Gàndalf, i jo? Que no sóc una bruixa?

    ―Freda!― va fer la seva mare, però en Gàndalf va somriure i li va fer l'ullet:

    ―Ai, petita...! No dubtis que tornaré! ―la Freda era encara massa jove.

        I aquell va ser l'últim moment que la Freda va veure la cara del seu germà, que mirava enrere quan el cavall bru i el gris desapareixien sota els turons dels afores de Ròhan. Potser l'Éothen havia tingut la sort de marxar a viure una aventura. De poder anar a una escola on, a banda d'aprendre a llegir i escriure, li ensenyarien a dominar la màgia que tenia, i coneixeria molts altres nens com ell.

        Ella es va posar trista. Però era el seu germà i estava convençuda que es tornarien a veure.

 

 

Antares_Black


Llegit 656 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim11/04/2013 a les 07:38:19
#23874Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! Estic al mòbil, així que no sé pas com sortirà el comentari... M'encanta! Uau, ho trobo molt interesant, de debò. Aquest personatges que poses (els nens i la mare, el Gandalf no), ja havien sortit al Senyor dels Anells? Es que tinc la saga una mica rovellada... ^^ El titol especialment penso que esta molt ben trobat :) Ah, i a veure com reacciona ell amb lo de la barrera espaciotemporal quehi ha d'aquest mon al de Harry Potter :) Adeu! Cassie Ross Psd: jo segurament penjo aquestq tarda, ja ho dire :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris11/04/2013 a les 10:37:05
#23875Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Wooo!
Aquesta fic promet moltíssim! A veure si segueix com promet! tinc el pressentiment de que serà molt bona... I com es prendrà l'Eóthen el salt espai-temps?




AvatarAntares_Black 340 comentaris11/04/2013 a les 17:41:50
#23879Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Moltíssimes gràcies pels vostres comentaris!

La veritat, no pensava que es llegís tan de seguida! Estic molt contenta :)

 

Pensava penjar els capítols cada setmana més o menys, però jo no comptava amb tanta eficàcia xD

Què us sembla?:

Penjo avui el segon capítol? o us deixo patint-ne la intriga uns quants dies més?

Fins la propera!

 

Antares Black

 

 

PD: Cassandra Ross, si t'interessa saber això dels personatges (m'agrada que m'ho preguntis), en un no res t'ho explico :)




AvatarAntares_Black 340 comentaris11/04/2013 a les 20:38:31
#23885Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

 

De fet, cap dels tres (ni la mare, ni els nens) no apareixen a les novel·les de Tolkien. Són personatges inventats per Peter Jackson (el director de les pel·lícules).

A Les Dues Torres, durant la Crema del Foldoest de Ròhan, apareixen els membres d'una família camperola:

La mare (que a la pel·lícula no se n'esmenta el nom, però als crèdits apareix com a Morwen) envia els seus fills, l'Eothain i la Freda, a Édoras per donar el crit d'alarma. La família es reuneix de nou a la Gorja d'en Helm.

L'objectiu del director, m'imagino, era portar amb eficàcia la situació de Ròhan més a prop de casa, centrant-se en una família corrent. I, com que només d'una uns minuts, aquesta invenció no els/ens va desagradar als fans.

Com que, en veure la pel·lícula, a mi em va commoure tant aquesta aproximació la família concreta de Ròhan (un dels meus espais preferits de la terra mitjana), vaig decidir fer-los, en part, protagonistes de la meva ff (dic en part, perquè no es pot dir que hi hagi cap protagonista concret —ja ho veureu—; tot i que hi poso força focus).

En realitat, com deus (o deveu) haver llegit adés (i segurament t'has estranyat), la grafia original del nom és Eothain. Però, bé, com que es pronuncia Éothen i la grafia és més curteta i m'agrada més, vaig decidir deixar-ho així :) [Ah! i Freda es pronuncia Frida]

 

Espero haver contestat ;)

 

A reveure!

 

 

Antares Black


 

 




Cassandra Ross Anònim11/04/2013 a les 20:54:09
#23886Encara no he escrit cap fanfiction

Gràcies Antares :) Ja els havia mig associat a la pelicula pero no n'estava segura hahha




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris13/04/2013 a les 12:39:44
#23891Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'agrada molt! Continuo i al pròxim et faig un comentari llarg! :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris09/09/2014 a les 10:07:42
#25101Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahaha! Per fi l'he començat! Crec que ja et vaig comentar que normalment sóc força escèptica amb els crossovers, però això sembla divertit! I està molt ben escrit, com sempre. ^^

En Gàndalf amic del Dumbledore! S'ho deuen passar pipa en les seves trobades!

Em pregunto en quin moment arribarà l'Éothen a Hogwarts (Època Rondadora? Del Harry? Un entremig?) perquè és clar, la Terra Mitjana sempre és Terra Mitjana. Tot i així crec que tindrà alguns petiiiiits problemes amb això de no saber llegir! El Dumbledore li haurà de fer un cursert d'estiu! I menys mal que va al món dels bruixots, que s'ha quedat força mediavalitzat, que si fos al món dels muggles fliparia! XD

Segueixo!




AvatarAntares_Black 340 comentaris16/09/2014 a les 20:15:14
#25137Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Hola! ^^ Vinc a respondre't!!  ;)

 

-Espero que aquest meu crossover, almenys, sí que t'agradi! Em farà més il·lusió continuar-lo si t'agrada ;)

-Sí! No em podia imaginar aquests dos sense una preciosa amistat. Crec que, encara que en Gàndalf de vegades li passi pel cap que el seu amic no hi és tot xD (perquè en Dumbledore, tela! ;), s'estimen mooolt :P

M'ha agradat d'imaginar-me això que dius de les seves trobades!!

-Val més que no et facis aquesta pregunta... La situació temporal és força volàtil, per dir-ho així. He agafat companys de l'Éothen que concordin amb un personatge que deus haver trobat al capítol cinquè :). O Sia que comencen el 1994-1995. Però en realitat no estem situats a cap temps concret.

Em semblava tan boig barrejar aquests dos móns, que vaig decidir que faria broma amb coses passades, per passar i cosses que tergiverso. No provis de cercar gaires referències per tal de situar-te: les que hi ha són evidents i són del passat, però del present no. És tal com succeeix la història.

Crec que una persona que s'hagi llegit cap dels dos llibres, no entendria res! XD

Què vols dir amb “la Terra Mitjana sempre és Terra Mitjana”? Allí també hi ha edats eeh. Èpoques de les edats! I tant o més complicades que a Harry Potter! T'has de situar en el relat d'El Senyor del Anells, en qualsevol dels tres volums.

Amb això de llegir, ja veuràs com s'espavila amb la seva amiga ;) T'imagines en Dumbledore fent cursets d'estiu!? O.o Això és massa! hahahahaaa

Antares