El Senyor dels Horricreus - Capítol 2: El viatge
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 12/04/2013 a les 23:45:31
Última modificació 05/06/2013 a les 16:25:56
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: El viatge

 

       Ben tornats a la ff!

 

   Avui us en porto prematurament el segon capítol. El cas és que no m'he sabut esperar xD

   Comenteu tot el que us passi pel cap i, sobretot, no us guardeu res. Fins i tot podeu mirar d'endevinar els fets que seguiran, o anticipar-vos als personatges.

   Els propers capítols ja estan escrits, però és divertit veure les sensacions que us deixen.

 

  Apa xaleu!

 

___________________________________________

 

Capítol 2: El viatge

 

        No devia fer ni una hora que cavalcaven, i l'Éothen se sentia cada cop més estrany. Si bé se sentia excitat pel que l'esperava a Hogwarts, ell mai no havia marxat de Ròhan més que per anar a la Gorja d'en Helm a refugiar-se de l'amenaça de batalles a Édores; notava com tot el seu passat quedava enrere i tenia por d'haver-lo perdut per sempre. I, de sobte, va sentir una llum interior i alguna cosa que l'animava a descobrir allò que li naixia a dins, allò pel qual estava destinat. A fer màgia.

        Va recolzar el cap damunt la crinera del Gàrut i va pensar en Ròhan, en la seva germana i en la seva mare, confiant que tornaria el proper hivern, o el següent estiu a tot estirar, i que li havia passat una cosa bona i única que no podia deixar escapar. No obstant, unes advertències d'en Gàndalf van trencar tota la màgia del moment.

    ―Recorda que viatgem sols ―va començar a dir el màgic―. I fem un camí perillós.

        L'Éothen semblava saber a què es referia, però no era conscient del veritable risc al que s'exposaven.

    ―El màgic Sàruman serveix el Senyor Fosc, en Sàuron, oi, senyor Gàndalf? ―ell va fer que sí amb el cap.

    ―Malauradament, la unió de les Dues Torres, d'Ísengard i de Mórdor, no és l'única amenaça que embolcalla d'ombres i de foscor la Terra Mitjana ―l'Éothen va mirar en Gàndalf amb els ulls espantats―. «Aquell que no vol ser anomenat» ha tornat.

        Tots dos van fer silenci.

    ―El bruixot que va ascendir al poder durant de la primera Guerra Màgica ―va continuar―. Alguns es pensaven que, després de l'atac al cau de Gòdric, en Harry Potter l'havia vençut del tot, però em temo molt que s'equivocaven...

        Fins feia poc, des del fatídic assassinat de la Lily i en James Potter, en Voldemort no tenia un cos propi, i n'havia de compartir amb algú altre. Sempre trobava qui disposat a fer-ho. En Grima Llengua de Serp va ser l'últim d'oferir-li el cos, abans que recuperés el seu amb la sang de l'Escollit, l'os del pare i la carn d'en Ben Babbaw. A causa d'això, en Voldemort podia vigilar de ben a prop Ròhan, quan en Sàruman tenia enverinada la ment del rei Théoden.

        El fill del rei de Ròhan, en Théodrat, juntament amb la seva companyia, havia mort, víctima d'un atac dels orcs d'Ísengard i, segurament, també de demèntors al servei d'en Voldemort. La Guerra havia començat, i tota la Terra Mitjana i la comunitat màgica se'n ressentien. Fins i tot el Ministeri de Màgia era ple d'infiltrats fidels als Tres Senyors de les Forces del Mal. El Dimoni de la foscor, el màgic traïdor i l'ambiciós bruixot del mal.

    ―I en Grima, l'home que recordes amb una túnica negra de vellut, que el rei va desterrar quan vaig alliberar-lo del malefici, ha tornat amb els Malvats.

        A poc a poc, el sol ascendia al cel i cap el migdia ruixava amb una claror molt feble a través dels núvols de les tenebres. Aleshores, un crit agut i eixordador que venia del cel els va petar el timpà.

    ―Nâzgul! ―va avisar en Gàndalf, però l'Éothen ja s'havia arraulit en si mateix tapant-se les orelles com podia, a punt gairebé de desmaiar-se.

        Era un so agut i estrident. Segurament seria capaç de matar. Eren unes bestiotes alades repugnants, recobertes d'escates negres i brillants. I els encerclava un halo de foscor.

    ―Flama Dûdun! ―va cridar, i la llum blanca que va sortir de la seva vara màgica va fer fora les bèsties.

        Tanmateix, no només els perseguien Nâzguls. Un grup nombrós de demèntors els anava al darrere. En Gàndalf va esperonar els cavalls amb un cop perquè anessin molt més ràpid, però res no va servir...

        L'alè xuclador dels demèntors els va enxampar de sobte. En Gàndalf, que es va posar davant del noi, començava a respirar fatigosament a mesura que s'alimentaven dels seus records més feliços. I les memòries d'un màgic de set mil anys, amb simpatia pels mitjarols i conegut arreu, eren un plat molt exquisit pels demèntors. L'Éothen va relliscar del cavall. L'últim que va veure abans de perdre el coneixement va ser una daina que s'acostava amb un galop flotant, amb un aspecte grisenc i mig fantasmagòric...

        Rere la daina espectral, apareixia la figura d'un home tot vestit de negre, que reeixia de les ombres i feia fugir els demèntors...

        Quan l'Éothen va recuperar el sentit i els colors al rostre, va sentir que en Gàndalf agraïa l'ajut del nouvingut. Un home alt i prim, gairebé desnodrit, amb el nas gros i aguilenc. Tenia els ulls negres, els cabells negres, llargs i greixosos, i vestia de negre, amb la roba cenyida al cos. L'envoltava un halo misteriós i semblava, de totes totes, un rat-penat.

    ―Professor Snape ―va fer el màgic amb calma―, manteniu la forma del patronus, després de tant de temps?

    ―Ja ho veieu ―va respondre amb sorna, guardant-se a la butxaca el Sempre que li havia dat a en Dumbledore quan li havia fet la mateixa pregunta.

        Era de domini públic que l'Snape dugués el Sempre a la boca en tot moment. Però no era moment de fer broma.

    ―Gàndalf, aquest noi no pot anar a Hogwarts ―va fer l'home, molt seriós.

        En Gàndalf el va mirar afectat, però va ignorar el comentari per complet, i es va dirigir al noi.

    ―Éothen, et presento el professor Snape que, per sort ―va fer mirant l'home de reüll―, de moment, només ensenya pocions...

        Es notava que a l'Snape no li va agradar el comentari:

    ―De moment...

        L'Éothen va allargar la mà per saludar el que se suposava que seria el seu professor. Més que res per educació, perquè era realment inquietant i no li feia gaire bona rebuda. L'Snape, però, no li va tornar el gest i el va mirar amb ulls hostils. Es va tornar a dirigir al màgic.

    ―Gàndalf... Aquest noi no pot anar a Hogwarts ―va repetir.

    ―Expliqueu-vos ―va dir únicament.

        L'Éothen notava la flama freda i estàtica de rivalitat que bullia entre els dos personatges. Es podia intuir que no es queien bé, però que se suportaven mútuament perquè perseguien un objectiu comú, encara que, segurament, per motius ben diferents. I el noi no tenia manera de saber per què.

        El professor Snape no va respondre.

    ―Té en Lladruc...? ―va preguntar en Gàndalf a poc a poc―. Té en Lladruc, oi? Allí on la guarden...

        L'Snape va assentir amb una ganyota afectada, com si, més que preocupat, estigués assaborint el moment.

    ―Per l'amor d'Ilúvatar, Snape! Expliqueu-m'ho tot!

 

Antares Black


Llegit 627 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim13/04/2013 a les 10:18:37
#23887Encara no he escrit cap fanfiction

Huolaaa!

Encara flipo! És molt i molt interesant :) Així doncs, ens situem al cinquè llibre i al fina el Gandalf es refereix a quan tenen el Sirius allà a la sala aquella amb la profecia del Harry, ara no recordo com es deia... Veurem la mort del Lladruc? Espero que no.

I també tinc ganes de veure què hi pinta en tot això el noi, clar, que segurament perquè sí no ha vingut oi? :)

Actualitzes molt ràpid :) Jo segurament m'esperaré a d'aqui una setmana o una mica més per pujar ^^

Petons!

Cassie Ross




Avatarhpkarina 373 comentaris13/04/2013 a les 11:56:35
#23888Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiiii!! :) feia dies que volia llegir al ff, però com podràs observar en els próxims dies, sempre vaig agobiada i fins al capdamunt de treballs i deures i només comente els caps de setmana xD

Mola! M'agraden les dues sagues tot i que no estic molt familiartizada amb el senyor dels anells i em perc algunes coses, però mola! ;)

Lladruc? Encara està viu? Però... Si Snape ja ha dit allò de "always" (m'han encantat les bromes xD) com pot ser que encara estiga viu?

Bé, m'ha agradat molt, segueix així! ;)

un beset ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris13/04/2013 a les 12:56:34
#23892Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buuuuf! Ara no estic del tot situada xD Perquè aquesta frase és del final de 5è curs, però si l'ha anat a buscar vol dir que ja és estiu i falten poques setmanes perquè comenci el curs! No ho acabo de veure clar... en quin moment estan, llavors?

Anyway, encara que no estigui situada, m'està agradant molt! És una combinació curiosa, però trobo que ho estàs portant molt bé i queda molt interessant! Tinc moltes ganes de veure com continua, perquè si entra ara a Hogwarts vol dir que tampoc té l'edat del Harry, així que coincidirà amb personatges nous. Però segur que tindrà alguna cosa a veure amb ell... m'ha agradat la germana petita, l'he trobat molt llesta i espero que torni a sortir!

Apa doncs, això és tot (d'acord, no estic inspirada xD) I si en algun moment t'avorreixes i vols passar per la meva ff (Els Desterrats), tothom hi és benvingut! :)

Continua aviat! :)




AvatarAntares_Black 336 comentaris13/04/2013 a les 17:05:45
#23893Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

:) És increïble que ràpid que actualitzeu les vostres lectures.

Moltes mercès pels comentaris! Animen molt a seguir! ;)

 

Pel que fa el temps que comenteu: No heu de pensar en cap temps concret dels libres. Se succeïran els fets, abans o després, segons con actuint els personatges. I potser hi haurà accions que es realitzaran per altres personatges i de maneres diferents. Ja ho veureu! :)

I sí, en Lladruc encara és viu. I crec que puc saltar-me l'encara xd

Tanmateix, la frase Té en Lladruc allí on la guarden  segurament no és el que us imagineu...

Ja veureu que tot plegat serà tot molt boig ! xdd

 

Antares Black

PD: Ara em passo per les vostres fics!




AvatarPotter_granger 349 comentaris15/04/2013 a les 09:34:09
#23902Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jo, què li ha d'explicar l'Snape?

Ara em deixes amb la intriga???

La resta, molt bé, no em facis cas. M'ha agradat molt, i em moro de ganes de saber què li ha de dir l'Snape a en Gandalf...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris09/09/2014 a les 10:37:02
#25102Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay, ara m'he destarotat.

Primer em pensava que era estiu i que estava a punt de començar el curs. Però quan ha aparegut l'Snape he pensat que devíem ser a finals del cinquè curs del Harry. Però llavors he vist un comentari teu que mig insinuava que el Sirius no moriria (Wiiiiiiiiii!) i que la frase no és que ens imaginem... així que estic igual que al principi: No sé en quin moment de la història som!

M'encanta que en Gàndalf i l'Snape no es duguin bé. Go team Gandalf! XD A salvar el Lladruc, tothom!

Que xungo que en Gàndalf no es pugui defensar dels demèntors! És pel tipus de màgia que es necessita, oi? Que, com li ha dit a l'Éothen, no són mags de la mateixa mena. Quina putada pels de la Terra Mitja, tenir demèntors rondant per allí sense poder defensar-se!

Està molt interessant! Segueixo llegint!




AvatarAntares_Black 336 comentaris16/09/2014 a les 20:27:00
#25138Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

-Hahahhaaaaa! Espero que ara sí que t'hagi quedat clar el tema del temps xD amb el comentari del primer capítol ;) Ho sé, és un xic estrany...

-Team Gàndalf!! I mira que a mi l'Snape sempre m'ha encantat. Quan hi penso a fons, m'adono que potser no estic bé, oi?, si em resulta atractiu... xD Nas aguilenc, cabells greixosos, color de pell verd malaltís... (supos que es deu a vestir de negre... Ja m'ho dirà Freud...) En fi xD Ara que, en Gàndalf també... xDD Visquen les barbes sexis i llargues!!!!!!! heheheee

Deixa-ho; no hi toco gaire uu

Et passaràs molt de temps pensant en en Lladruc, t'aviso!! hehe

-O.o La veritat és que no hi havia pensat...!! hahahahahaaa Però com que aquí tot és una mandanga sense sentit!

 

Antares