Els desterrats - Capítol 30: Junts per últim cop
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 14/04/2013 a les 00:09:25
Última modificació 14/04/2013 a les 00:09:25
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 30: Junts per últim cop

 

Capítol 30: Junts per últim cop

 

En Heath va tornar a seure al lloc després d'estar una estona amb la Flower, i es va sorprendre de trobar-hi només en Ged.

-Hola, Ged... i la resta? Són tots a ballar?

-Buf, la resta...

Mentrestant, l'Apol·lo i la Mei van arribar, igual de sorpresos.

-Què ha passat, Ged? On són els altres?

-La que has liat- li va dir en Ged a l'Apol·lo.

-Jo? Jo l'he liat? Però què he fet, ja?

-L'Àlex s'ha emportat la Julie, li he comentat a en Liam això de l'aposta i ha corregut darrere seu. He sortit un moment i he vist que havia trobat la Marta i en Mike, i tots tres anaven cap a l'Ala Nord, suposo que per evitar-ho, encara que segur que han fet tard.

La Mei es va mirar l'Apol·lo amb incredulitat.

-Què has fet?

-Vaig forçar l'Àlex a liar-se amb la Julie perquè no em podia pagar els diners de l'aposta.

-QUE QUÈ?

-Eh, ho vaig fer per ell! Era perquè s'adonés d'una vegada que està coladíssim per ella. Per favor, no heu vist com se la mira? Solet no se n'hauria adonat!

Se'l van mirar tots sense acabar-se de creure el que acabaven de sentir.

-No fotis que era per això- va dir en Heath.

-Evidentment. No tenia cap mala intenció.

-Doncs tio, t'hi has lluït. Suposo que ara la Julie se n'haurà assabentat i no li parlarà més!

-No serà tant, home.

-Serà possible...! Deixa-ho estar, quedeu-vos aquí tots dos. Heath, anem a veure com estan i així aclarim què ha passat, exactament.

 

 

 

-Heu vist l'hora que és?- va preguntar la Mei a la Julie i la Marta al cap d'una bona estona, quan la Julie ja estava una mica millor.

-No, ni idea.

-Són quarts de sis. No tenim temps d'anar al despatx de la Ruella, ja.

-Suposo que et queda clar que tots junts tampoc hi podríem haver anat.

-No, evidentment que no. Què fem?

-Ni idea...

-Podríem seguir els guanyadors a la seva excursió cap a Avalon.

-Qui, nosaltres tres? Faríem riure, soles.

-Sento haver-ho de dir, Julie- va començar la Mei-. Però hi hauríem d'anar tots els Desterrats junts.

-Ja no existeixen, els Desterrats. No sé si n'ets conscient.

-No exageris, dona!

-Que no ho veus, que té raó?- va preguntar la Marta-. L'Àlex ha quedat fora, i en Mike marxa. Segur que si s'ha de quedar amb nosaltres tres soles, en Heath també deixarà de venir-hi.

-Raó de més per unir-nos un últim dia. No es tracta de nosaltres, es tracta dels nou que estan en perill. Per favor, hi tenim amics, allà! Hi ha en Liam, la Roser, les bessones Malfoy! En Bernie, en John i en Roger són molt bones persones, encara que no hi haguem tingut gaire tracte. La Gregory... va, no em direu que la voleu deixar en aquest risc. Estic d'acord en que la Desi no m'importaria. Però ho hem de fer per ells, hem de descobrir què passa!

-A quina hora surten?- va preguntar la Julie.

-A dos quarts de set, crec. Així que ens hauríem d'afanyar.

Es van aixecar ràpid, però la Julie es va frenar de cop.

-Julie, passa res?

-Espereu, espereu. Vosaltres no teníeu una còpia del mapa de magatotis?

-Ara mateix la tenen en Fred i en George.

-La necessitem.

-Per què?

-Per veure si la Cast és a Hogwarts i està amagada en algun lloc!

-D'acord, som estúpides. Per què no se'ns havia acudit abans?

-És igual, va, afanyeu-vos! Mei, t'encarregues d'avisar els nois?- va preguntar la Julie.

-Sí, serà millor que ho faci jo. Ens trobem a la Sala Comuna!

-D'acord, va bé. Fins després!

 

 

 

Una estona més tard, els sis Desterrats eren a la Sala Comuna junts, potser, per últim cop.

-Molt bé, on busco?- va preguntar la Julie.

-Al seu despatx, i si no hi diu res, al despatx de la Ruella.

-Vols dir que serà al despatx de la Ruella?

-Seria el més senzill...

-No m'ho puc creure, Mei. Tenies raó! És al despatx de la Ruella. Passem a buscar la Sumner perquè ens ajudi i hi anem.

-Espereu, voleu dir que no hi serà, encara?

-Al mapa senyala que sí, que és per allà. Però dubto que s'hi quedi gaire estona...

La Mei es va mirar el rellotge.

-Són les sis. D'aquí deu minuts haurà marxat, el temps just per anar a buscar la Sumner.

-Molt bé, doncs. Va, correm!

 

 

 

-Merda, no en sabem la contrasenya...- va dir en Heath quan van arribar a la porta de la Ruella.

-En sèrio, Heath, tu creus que necessitem contrasenya?- va preguntar la Sumner.

Ella i el professor Llopin es van mirar amb un somriure entremaliat i van apuntar a la porta, deixant anar un raig vermell que la va fer volar pels aires.

-És pràctic- va comentar la Mei.

-Susan!- va cridar la Sumner-. Susan, ets per aquí? Respon!

-Julie, treu el mapa, a veure per on és del despatx, podria estar inconscient...

-No ens cal- va dir la Sumner-. Alguna cosa em diu que és dins d'aquesta porta- va acabar, senyalant una porta de la que provenia un soroll de cops amb mala llet.

Van obrir i van treure la professora Cast, despentinada, amb una cinta als llavis i considerablement més prima i pàl·lida que l'última vegada que l'havien vist. Li van treure la cinta i ella va anar a obrir un calaix de l'escriptori de la Ruella, d'on va treure la seva vareta.

-Susan! Què et va passar?

-Hem d'anar a Avalon a aturar-los.

-Era el que pensàvem fer.

-No, no ho entens! La nit que vaig desaparèixer havia entrat al despatx de la Ruella i havia descobert més del que ella volia. Són nou, entre professors i col·laboradors famosos. Cadascun agafarà un alumne, el millor de cada prova de les de l'Elit, i la passaran en col·laboració. És imprescindible passar-les totes, si volen entrar a Avalon sense el permís de les sacerdotesses. Quan l'hagin passat tots, els nou tenen pensat entrar a Avalon.

-I per què haurien de voler entrar-hi?

-Volen fer-se amb el lloc de les nou sacerdotesses. Que no ho enteneu? Avalon és màgia pura! Qui domini Avalon, dominarà la màgia a tot el món! I això no és tot...

-Com que no és tot!? M'estàs dient que no és prou?

-Hi ha requisits, per poder-se fer amb el lloc de les sacerdotesses. Rituals. Això és el que vaig veure, aquella nit. Cada sacerdotessa que facin fora del seu lloc s'ha d'empresonar dins un cos. Un cos que es mantindrà paral·litzat, com si estigués mort, per sempre. Pretenen fer servir els nou alumnes com a sacrifici!

-No fotis...

-Saps, almenys, qui són, els nou?

-En això us podem ajudar- va intervenir-hi la Julie-. Els quatre famosos els tenim tots: són l'Evangeline Gray, l'Amabelle Kelly, el Richard Robson i l'Aidan McArthur. Sabem, com a mínim, dos professors, la Doe i el de transfiguració de Hogwarts.

-El Murray. Ho hauríem d'haver imaginat...

-La Ruella, evidentment, també- s'hi va afegir la Cast-. La resta ho tenim fàcil, llavors. El Mundass i el Harker.

-Eehm... d'això... no crec que sigui el Harker- va dir la Marta.

-Per què no? El teníem bastant clar, no?

-Ja, però si es tracta de sortir a fora mentre és de dia ho veig difícil. Diguem que... el dia que en Mike i jo vam anar al despatx del Harker vam descobrir una cosa que no us vam dir. El Harker és un vampir.

-UN VAMPIR? Com collons deixen que un vampir ens faci classes? I si ens mata?

-Nà, vam veure que bevia sang d'animals.

-Quin descans- va ironitzar la Mei.

-Llavors, qui pot ser?

-Eeh... crec que jo ho sé- va dir en Heath-. He estat parlant amb la Stella i sé qui la tutoritza, i no és cap d'aquests. Diria que l'últim és el Sawyer...

-El que esperàvem.

-Molt bé, doncs. Som nou. Mans a l'obra, hauríem d'anar cap allà- va dir la Sumner.

-Arribarem tard.

-Per això dic que som nou. Hem de passar una prova cadascú més ràpid que ells i agafar-los abans que se surtin amb la seva.

-Un moment, un moment- va intervenir-hi el professor Llopin-. No els podem involucrar en això. Són nens, és massa perillós. Crec que podem aconseguir nou professors.

-D'això res. Nosaltres venim. A més, això us portaria massa temps- va dir l'Àlex.

-I us recordem que aquí tots hem guanyat una prova- va afegir-s'hi la Julie.

-Som els millors alumnes de l'Ala Nord en aquelles proves- va recordar-los la Mei.

-Hem estat investigant això tot el curs, vam ser els primers que ens en vam adonar- va dir en Mike.

-Ningú sap més que nosaltres sobre aquest assumpte- va fer la Marta.

-Total, que venim- va concloure en Heath.

La Cast i el Llopin es van mirar.

-Algú s'hauria de quedar aquí, avui, Remus.

-Em quedo jo, no et preocupis. Tu tens feina a Avalon.

-Però joder... que estem parlant d'ell. Necessito quedar-me, saber què passa amb en Sirius.

-Un moment, un moment- va dir la Julie-. En Sirius Black?

Se la van mirar amb inquietud. La Cast, potser, tenia una gota de desesperació als ulls.

-Vostès coneixen en Sirius Black, oi?

-Ja t'ho vam dir, Julie. Érem amics dels teus pares, i en Sirius també ho era.

-I suposo que també devien saber que aquell criminal és el padrí d'en Harry.

-Com ho saps, tu, això?- va preguntar la Sumner.

-És que importa? Per què no ens ho van dir?

-Perquè haurien estat massa preguntes a respondre. No calia.

-Com ara quines preguntes?

-Julie, en Harry tenia padrí, i també una padrina. No se t'ha acudit preguntar-te mai qui són els teus?- va fer la Cast, amb nostàlgia als ulls.

La Julie es va quedar parada, mirant-los a tots tres.

-No, la veritat és que no.

La professora Cast i el professor Llopin es van mirar just abans de mirar la Julie.

-Doncs som nosaltres.

-Com?

-Que som els teus padrins. Ho va decidir la teva mare quan vas néixer.

-D'en Harry se'n va encarregar el vostre pare- s'hi va afegir la Sumner-. Suposo que jo sempre m'havia assemblat més a ells que a la Lily i la Susan.

La Julie es va quedar callada, mirant-los, assimilant tota la informació que acabava de rebre. Els altres, mentrestant, es miraven entre ells sense saber gaire bé què havien de fer.

-Va, tallem-ho, que si no no arribareu a temps- va dir el professor Llopin, amb comprensió.

-Et quedes tu, doncs?- va dir la professora Cast, indecisa.

-Sí, no et preocupis. De veritat, no facis aquesta cara. Et deixo la Julie a tu. Segur que ho faràs deu mil vegades millor que jo.

-Promet-me que li clavaràs una bufetada de part meva.

-Això t'ho deixaré per quan tornis.

-Una patada al cul?

El professor Llopin i la professora Sumner van riure.

-Sembla que no hagin passat ni dos dies, encara tens ganes de pegar-lo.

-Tu tranquil·la, que sé el que he de fer- va dir el professor Llopin.

-Molt bé, doncs. Suposo que encara m'hauré d'esperar una mica més. Què, nois- va dir, girant-se als Desterrats i canviant d'expressió-. Som-hi?

-Ens oblidem d'una cosa- va apuntar l'Àlex-. Ara som vuit, ens falta una persona.

-Per això no hi ha problema. Vaig a avisar en Basil, li explico en cinc minuts i, coneixent-lo, segur que s'hi apunta- va dir la professora Sumner.

-El professor Stonewell?- va preguntar la Julie.

-El mateix, està aquí al costat. Voleu recollir res?

Es van mirar tots de dalt a baix, amb la seva roba de la festa bruta.

-Potser ens podríem anar a posar alguna cosa més còmoda.

-Perfecte, ens trobem a la sortida de Hogwarts d'aquí a deu minuts. No trigueu, eh?

-No trigarem. En deu minuts som allà.

 

 

 

Eren les vuit quan arribaven a Glastonbury, el lloc on se suposava que hi havia Avalon.

-D'acord, nois- va dir el professor Stonewell, secundat per la Sumner-. Jo no tinc gaire idea de com van les coses, en això, així que necessitem que ens expliqueu com entrar a Avalon.

-Hi hauria d'haver una trapa per aquí- va dir la Cast.

-Mireu, se l'han deixat oberta!- va dir la Mei, senyalant un forat que hi havia darrere un arbust.

-Perfecte, entrem-hi. Passo jo primera!- va fer la professora Sumner.

Un a un, es van llançar per aquell forat mentre la Sumner els esmorteïa la caiguda des de baix. Quan hi van ser tots, van veure que es trobaven a una sala rodona amb deu portes. Les nou primeres tenien un número, i l'última demanava una clau de seguretat de nou números per a ser oberta.

-Molt bé, nois. Vosaltres us ocupeu de les proves que heu guanyat, estan numerades. Jo m'agafo la del bosc, la que va guanyar la Lydia. Amy?

-Vaig a pels duels- va dir, amb un somriure de costat.

-Suposo que em queda la de la informació, la de la Stella- va dir el plàcid professor Stonewell-. No us preocupeu, sabré aconseguir-ho. No m'infravaloreu.

-No ho fem- va respondre la Cast-. Quan supereu la prova, us donaran un número que heu de posar al codi de la desena porta, la que porta a Avalon. Segurament seran una mica diferents de les proves de l'escola, més difícils, però no us preocupeu.

-Només una cosa- va dir la Marta-. La prova del laberint és increïblement llarga, i més si el laberint és més gran. No sé quant trigaré...

-El que hagis de trigar, no et preocupis. Agafeu tots llapis i paper, que n'he portat. Marta, suposo que aquesta prova la farà la Desi, amb qui sigui. Però la vas guanyar, i per una bona estona, si no ho recordo malament. Ets la que ho pot fer millor i més ràpid. Només es tracta d'això, que triguis una hora menys del que ha trigat la Desi. Ells tampoc podran entrar fins que la Desi no hagi sortit.

-I no els veurem, per aquí?

-No, ni ells a nosaltres. De fet, ara mateix podrien estar aquí i nosaltres no saber-ho, ni ells saber que hi som. Els trobarem quan creuem aquella porta- va dir, senyalant la desena porta-. Nois, passi el que passi, hem de tirar endavant. No és una broma ni una classe. Si fallem, moriran nou companys i amics vostres. I, probablement, se'ns emportaran a nosaltres pel camí. Vull que en sigueu conscients.

Van assentir tots, concentrats i preocupats en igual mesura.

-Molt bé, doncs, suposo que ens separem. Ens tornarem a veure d'aquí unes hores.

Van anar cap a les seves respectives portes, en silenci, i les van obrir. L'Àlex es va girar un moment per mirar la Julie, just en el moment que ella es girava, i es van mirar per un moment. En Mike i la Marta també es van trobar les mirades, i ell va murmurar "sort" mentre ella somreia.

Es van girar tots i van tancar les portes.

 

 

The moment to fight.________________________________________________ _________________

 

Apa, doncs, aquí ho teniu! Els Desterrats, junts per necessitat, potser per última vegada. Ja aneu superant l'últim capítol i la seva separació? Perquè la Marta i la Julie tenen tota la raó: després del que ha passat, no poden tornar a estar junts, se separaran i adéu als Desterrats.

Que aixequi la mà qui torni a voler pegar l'Apol·lo! Ja veieu, en realitat tenia bona intenció. Però mira que arribar a aquest extrem...

Què tal amb les revelacions? A algú se li havia acudit això dels padrins? (sí, Marta, sé que a tu sí xD) A mi m'agrada la conversa entre el Llopin i la Cast, que no sap si marxar o quedar-se, i que té ganes de pegar el Sirius. I algú havia pensat que serien sacrificis? (sí, Marta, ho sé, ho sé) Pobrets... Passar la prova i ser utilitzats com a sacrifici. Que maco.

Suposo que això és tot, doncs. El problema és que us vaig dir que faria algun avançament a cada capítol però no sé què dir-vos, avui. Així que... recordeu que tenia un actor per cada personatge? He trobat una foto molt maca dels tres Desterrats. Aquí us la deixo! ^^

 

Suposo que compensa :P

Apa, doncs, us deixo aquí fins d'aquí a dos diumenges, que les coses es tranquil·litzen una mica. Dedico el capítol a la Marta, la Roser, la Judith i la Potter_granger.

 

Molts petons i fins el pròxim! :)

 

Marta


Llegit 640 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris14/04/2013 a les 01:54:35
#23894Encara no he escrit cap fanfiction

uix uix, sóc laprimera en comentar capitol eee je je je.

L'Apol·lo en realitat es un bon noi.... erò és un tiu. Això ho explica tot, no? (lo de la cagada amb l'aposta!)

De veritat serà la última nit dels desterrats? jo.... quina caca. Jo pensava que en cursos vinentsestarien junts eee..... aqui m'has destrossat unamica. Jo ja t'he donat una idea del que has de fer amb la mare del Mike, però no em fas cas.... vv'

I són una monada els adrins de la Julie! sobretot el Llopin (ho sento, però eés un dels meus personatges preferits de tota la saga de Harry Potter), i seria tantmaco tenir com a padrir un home llop... <3

Lodelssacrificis, m'ho imaginava, però noem pensava que series sacrificis.... mortals, mortals. Si no mitg mortals.... és igual xD

I per úuuuuuuuuuuuuuuuuuuuultim: els ppersonatges: en procès. (ja m'entns. Esperu.)

 

 




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/04/2013 a les 16:54:56
#23896Encara no he escrit cap fanfiction

To fight, to fight, to fiiiiiiiiiiiiight!!

Oks, ja esta, estic acabant el video, mare de deu com sembla que tot es convertira en una batalla epica per la font de magia mes important del mon!! YUPIIIIIIIII!!

Ara... Analisi escena per escena.

Saps que... mes igual la intenció que tenia l'Apol·lo, la bofetada se la mereix igual. No es fa aixo, vols que es donin un peto? Dons agafa una pagina del llibre Disney i fes de Sebastian de La Sireneta. No es fa xantatge i no es juga amb la gent. L'Apol·lo ha destruit indirectament als desterrats. Continua sent guapo i continua sent fantastic i cruel i precios. Pero es mereix la bofetada.

(Slow clap of awesomness) Ole tu Mei, Ole tu!! Discurs inspirador amb musica de Braveheart al darrere. Encara que no sigui Marti, bonic li ha quedat. I si, els desterrats s'uneixen per ultima vegada per derotar als malvats!!! (Si, ho visc tot en clau de comic XP)

Saltant a la cadira d'emocio...

Molta informació de cop... Recapitulem, a) els padris i padrines... MOLEN. Ho sento molt pero molen tots massa, son dels millors padris de l'historia. b) Sacrificis... ... ... ara em sento malament XP c) Aplaudiment per a la senyora Sumner i el senyor Llopin si us plau, son de les persones mes guays que han sortit als desterrats. d) STOOOOONEWELL STOOOONEWELL!! Mola moltissim i sense ell segurament aquesta fanfic no hauria sortit aixi que... Es mereix el respecte!!

Glastonbury i els desterrats sols... ai mare ja no em queden ungles!!! Buah... les proves, que passa si algu falla? Que pasara al arrivar a Avalon? Sera massa tard? Podran aturar-los??? NO PUC ESPERAR!!!!!

Mira!! Una foto!!! .... Dels que desapareixeran... menys en Heath, en Heath es queda, en Heath es maco. Els demes son males persones ¬¬

Buaaaaaaaaaaaah cuantes ganeeeeeeeeeeeeeeeeees!!! Donat presa 28!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris14/04/2013 a les 17:13:54
#23897Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: no, a veure, no se'l pot justificar, és idiota i punt... Els altres nois no ho haurien fet pas. Quina caca? xD De moment no, no estaran junts en els pròxims anys. Posa-t'ho al cap, NO PENSO MATAR LA MARE DEL MIKE. Marta dixit. A mi m'encanta el dilema mental de la Cast entre marxar i quedar-se... Amb les ganes que té de pegar el Sirius... Normalment, els sacrificis són mortals xD Sinó no serien sacrificis... T'entenc, t'entenc.

Marta: no et facis moltes expectatives de batalla, tampoc, eh? De fet, no sé com ho faré, encara queden unes setmanes perquè es trobin xD Et vaig dir que sempre l'encertaves, amb els sacrificis també. T'ha agradat com han explotat la porta, eh? Fan un equip molt maco :3 Dona, l'Stonewell tampoc ha tingut molta importància... abans d'això pràcticament no havia sortit xD Ja veurem què passa si falla algú :P I si no poden arribar a temps, és molt obvi: res, que es moriran tots. Però don't worry be happy xD Eh, que els altres no marxaran per voluntat pròpia, eh? A més, de veritat penses que els altres 4 també es quedaran junts? Optimista com només ho és la Mei xD A mi m'agrada molt el principi del pròxim. Pergamins problemàtics... :P




Avatarhpkarina 373 comentaris14/04/2013 a les 23:30:20
#23901Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Síí, arribe tard, però és que aquesta vesprada he estat mala de la panxa... u.u que conste que ja estaria dormint i m'he quedat desperta per a llegir el capítol i comentar-te!

Anem a veure, per passos.

1. Sí, Apol·lo es mereix una hòstia per no saber fer les coses bé ^^

2. Continue sense perdonar-te per fer que se'n vaja Mike i me negue a que se separen els desterrats :3

3. Això dels padrins, la part de Remus la tenia seguríssima, la part de Summer, no m'havia parat a pensar en les padrines xD

4. Com tot el que es diga de SIrius siga açò m'enfadaré, because of Sirius, because Sirius is SIrius and Sirius is the best and everybody loves SIrius and we need and love Sirius :D :D :D

5. Mare de Déu senyor, o arribeu a temps i em salveu, o el meu esperit vos tormentarà fins a la fi dels vostres dies. 

6. Cada dia m'agrada menys Avalon

7. No em queda res per dir però m'agrada posar numerets

8. ADééeé´´eu :D :D :D




AvatarPotter_granger 349 comentaris15/04/2013 a les 09:52:08
#23903Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostresostresostresostres!!!!!!!

Però com pot ser! Els alumnes, com a sacrifici??? Uf, espero que Els Desterrats ho aconsegueixin, si no...

I de fora dels Desterrats, de bon tros, el que em queia millor era en Liam... Espero que no passi res a ningú, que si no, sóc capaç de plorar...




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/04/2013 a les 16:50:53
#23904Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: ooooh, quin honort :3 L'Apol·lo ja es va emportar les hòsties de l'Àlex xD De moment el deixarem tranquil·let, que tenim coses més interessants! Hm, sí, doncs se separaran, aneu-vos-en fent la idea... però ja veureu que això obrirà universos nous que molaran molt :P A veure, a veure, la Sumner és del Harry, eh? La padrina de la Julie és la Cast :) El Sirius sortiràaa, no et preocupis. I m'estranya que no hagis fet un comentari respecte a ell que esperava que fessis :P Ja veurem si arriben ^^ Si no... millor no pensar-hi O:) Però Avalon mola! El problema és que aquells se'n volen aprofitar. Ja ho anirem veient ^^

Potter_granger: Doncs sí, com a sacrificis! Ja veurem si tots passen les proves i arriben a temps... En Liam és moníssim. I hi ha més gent entre els guanyadors que els hi tenim carinyo... personalment, si fos per la Desi la deixava allà xD (no, va, no ens passem). No cal plorar, que el capítol de plorar era l'últim! Apa doncs, fins el pròxim :)




Cassandra Ross Anònim20/04/2013 a les 22:46:54
#23929Encara no he escrit cap fanfiction

Un mèrit! Em felicito a mi mateixa, perquè en un dia m'he empassat tota la fanfic ;) 

M'encanta, és l'hostia! Millor que les dues anteriors juntes, encara que la segona no la vaig acabar perquè hi havien massa personatges i em perdia moolt.

Tota la idea d'Avalon és única, i molt ben preparada, de debò! Ja intuia que aquestes nou persones adultes tenien alguna cosa a veure amb la illa i lo dels nou alumnes també però... un sacrifici? Era necessari?

Tot plegat em sembla una mica Jocs de la Fam, hahaha. Deu ser que sóc jo, que hi estic massa enganxada! 

M'ha agradat molt que estigues enviantada al tercer llibre tot i que a vegades trobava a faltar al Harry i al Llopin —és el meu professor preferit, i de lluny! Bé, la teva Cast tampoc està malament :)— i tota la trama tant interesant del tercer llibre (és el meu preferit de tota la saga, justament pel llopin ^^).

Els pichabravas eren l'hostia i les seves apostes m'encantaven, la última, amb tota l'escena que estant més borratxos que una mona, em semblava molt còmica... Dos-cents galions... A qui se li acut? Al principi vaig voler matar l'Apol·lo (vaia nom també, em va fer molta gracia que la Mei o la Marta (no recordo quina :S, encara que em sembla que es la primera —com que abans es deien Marta 2 I Marta 3, encara no m'he acostumat prou als nous noms—) el confongues amb el Malfoy :) ) per ser tant malparit i obligar al Alex a sortir amb la Julie si no li donava els diners, però bueno, al final tampoc era tant malo no?

El Mike, ai pobre Mike! Em sap greu que se n'hagui d'anar i, si us plau, no hi ha alguna maner a de fer que no se'n vagi a Pirine? O per lo menos, en la continuació (perquè n'hi haura, oi?), que surti bastant! Em va encantar que aquests dos, el Mike i l'Alex, poguessin fer els paus, per fi. Veieu, com no costava tant!

I el Heath, Oh, per les barbes de Merlí! Aquest Slytherin que diu que es Especial (<3), joder, jo si hi fos a la fanfic ja m'hauria liat amb ell feia segles...! Em va encantar l'escena en que tots els desterrats decidien dir-se així perquè se sentien desterrats del castell :D Única.

I la Gregory també és un personatge molt interesant. Merlí sabrà com però sentera de totes les coses del castell hahaha :D És una capitana molt bona... mira que no deixar menjar ala Julie al costat  del seu germà perquè total, estava fraternitzant amb l'enemic... Aquelll sopar va ser memorable. I el partit també; francament no sabia qui volia que guanyés encara que em va decepcionar una mica que fos el Harry, m'hauria agradat alguna cosa en la que cap dels dos agafava la papallona o algo així i el partit el guanyava els de l'Ala nord. Però va estar molt bé :)

Bueno, es el comentari més llarg que he escrit mai, t'ho juro, i dirthe que la fanfiction m'enccanta. Tot lo d'Avalon promet moltissimi i tinc unes ganes de que pugis el següent capítol tant aviat com puguis! Ni jo, que actualment tinc una fanfiction dels Rondadors i per tant tinc el mapa de magatotis bastant al cap, hi vaig pensa en cap moment, però del Remus?? Bueno, una mica no m'esperava aquest oblit dell! Però, de fet, qui recorda una cosa després de setze anys sense veurela?

Petons!

Cassie Ross

PSD: M'encanta el Heath!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/04/2013 a les 14:41:13
#23932Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Cassandra Ross: ueeeeeeeeeee! ueeeeeeeeeee! ball de la victòria! Doncs et felicito perquè no és pas curta... gent com tu us mereixeu un monument! :P

M'alegro moltíssim que t'hagi agradat tant! La veritat és que les altres a mi no m'agraden massa, la segona la vaig deixar d'escriure perquè no m'hi aclaria ni jo... per això vaig començar d'una manera que la gent que no hagués llegit les primeres pogués llegir aquestes.

Potser sí que estic una mica afectada pels Jocs de la Fam (me'ls vaig llegir tots 3 el Sant Jordi passat en dos dies i mig i amb exàmens, així que m'agraden... sí, una miiiiiiica). A mi no se m'havia acudit fer l'associació, de fet feia molt temps que tenia clar que volia que hi haguessin sacrificis. Si no, de què servien els nou alumnes?

A mi el Llopin també m'encanta! I el tercer també és el meu preferit :P De fet, la Cast és una mica la seva equivalent, per això són els padrins de la Julie. Però no m'agrada posar-me amb els personatges de la Rowling, perquè ja estan molt ben delimitats i tots sabem què poden fer. Amb els meus hi estic més còmoda perquè els puc fer fer el que vulgui :P

Els pichabravas es calmaran una mica, ara, després de l'incident. Però no et preocupis que ja tindrem coses seves més endavant. El que sí que ja vaig dir i repeteixo és que l'Àlex ja no s'hi afegirà més. Després de com ha acabat tot... La Mei, la Mei, que la Marta ja té prou problemes amb el Mike xD L'Apol·lo tenia bona intenció, però mira que és imbècil de fer-ho així...

En Mike... ja us podeu anar fent la idea que marxarà. I a la pròxima (que només serà de deu capítols) sortirà poquet, li donarem un descans. Quan continuem... ja ho veurem! Són moníssims fent les paus... :3 

En Heath és fantàstic, però no esperava una acollida taaaaan bona del seu personatge! Crec que ell i la Gregory són els grans èxits d'aquesta ff :P Tu pensa que aquell any era el primer que Gryffindor guanyava la copa, als llibres. I no els la podia prendre, pobrets...

Oooi, de veritat, quina emoció veure que t'agrada tant! :) Tu pensa que en Remus també estava ficat amb tot el tema del Ben Babbaw en aquell moment, i quan obria el mapa era per buscar-lo a ell.

Apa, doncs, que també t'he fet una resposta força llarga! Petons i fins el pròxim!