El Senyor dels Horricreus - Capítol 4: Records agitats i complicacions
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 18/04/2013 a les 22:33:24
Última modificació 16/09/2014 a les 20:51:11
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: Records agitats i complicacions

 

Aquest capítol m'ha sortit súper llarg!

La cosa es comença embolicar.

Sereu testimonis d'un gran ressorgiment.

Apa, que hi ha molt per llegir!

______________________________________

 

Capítol 4: Records agitats i complicacions

 

        La ciutat blanca s'alçava bellíssima, com una admirable muralla de llum, però en Fàramir no tenia esma. A la sala del tron, els seus passos van ressonar lents sobre el marbre clar. En Dénethor seia al tron entremig de les columnes i arcs recoberts de brillants i filigranes. El seu rostre carregava una expressió trèmula, i a l'interior dels seus ulls es traslluïa un clar indici de la demència que el consumia.

        En veure el Fàramir, que s'atansava lleument ferit cap a ell, va fer una ganyota de rebuig.

    ―No sé què hi fas aquí ―va començar a dir el senescal―. Torna-te'n a defensar la ciutat!

    ―Missenyor ―es defensava en Fàlamir―, Osgíliath està envaïda.

        El camp de força que la Bellatrix hi havia creat (per tal que conservar el premi de conquesta, atès que s'enduia l'exèrcit) era poderosíssim.

    ―Segur que et deus haver estat tota la batalla sota la capa del vell Dumbledore, com un conill espantat. Res no hi has arriscat, a la guerra.

    ―No és cert, he mirat de defensar la ciutat ―es va justificar amb calma.

        En Dènethor va fer un somriure burleta.

    ―Sí, és clar. En comptes d'atendre les teves lliçons de lluita, vas preferir posar-ho tot en una estúpida carta escrita en tinta verda ―ara apareixia en les seves paraules un odi contingut―. En comptes de ser-me lleial, et vas fer aprenent de bruixot!

        En Fàramir va fer un esforç per restar callat. El seu pare no callava quan es tractava de despotricar a tort i a dret la seva educació màgica, i de comparar-lo amb el seu germà, que ho feia tot tan bé.

    ―Tenies una de les escasses capes d'invisibilitat i mai no me'n vas dir res. Quan anaves a aquella escola de llunàtics ―va continuar―, ja m'havies d'haver entregat la pedra filosofal! L'Elixir de la Vida és un present de reis, i no pas de vells sonats!

        En Fàramir va perdre els nervis:

    ―En Dumbledore no és pas un vell sonat!

       I aleshores un crit va ressonar en la sala buida. Un ocell de color escarlata encès va irrompre en la cambra.

    ―Fawkes!

        En Fawkes, el fènix d'en Dumbledore, va deixar anar alguna cosa petita que brillava i va sortir volant per un dels enormes finestrals. Era una piloteta daurada que es precipitava avall i, just quan estava a punt de caure a terra, va estendre unes aletes platejades que li van parar la caiguda. La piloteta, que feia anar les aletes tan ràpidament que no es veien, va anar, d'una revolada, directe a amagar-se rere l'espatlla d'en Fàramir, i s'hi va quedar levitant.

        En Dénethor es va alçar enfollit del tron de sobte i, amb el rostre enfurismat, va assenyalar la papallona daurava que tremolava espantada rere el Fàramir.

    ―Aquesta bola estúpida! ―s'esgargamellava―. Maleït ocellot socarrimat! Agafeu-los! ―i els seus crits descontrolats es van tornar roncs, i el senescal es va desplomar a terra amb el rostre empal·lidit i solcat de tics nerviosos.

        En Fàramir es va quedar mut. I una tos burleta va sonar amb uns passos decidits.

    ―No caldrà pas, missenyor ―va fer una veu aguda i repel·lent.

        Una dona baixeta i rabassuda, tota vestida de rosa, va aparèixer des de darrere el tron del senescal. La seva cara de gripau despertava una antipatia repugnant.

    ―Umbridge, què hi fa aquí?

        La Dolors Umbridge no en tenia prou de treballar al Ministeri i ser la màxima influència del Conseller d'afers màgics, que ara, a més, havia d'envair Hogwarts i passejar-se per la capital de Góndor i per Ísengard. Esperem, però, que no tingui també la brillant intenció de fer-li una competència inútil a la Bellatrix en qüestió de seduir malvats... Encara es posaria a plorar...

        Quan en Fàramir estudiava, l'Umbridge tot just ascendia al càrrec a la Conselleria. Va tenir la immensa sort de no topar amb ella a classe de Defensa Contra les Forces del Mal (ni a tot arreu, perquè l'Umbridge era a tot arreu), però en els seus anys de professor, en qualitat d'ajudant d'encanteris, havia pogut comprovar com n'era, de dolenta. Ella no duia la Marca de les Forces del Mal al braç, però en Fàramir estava convençut que tenia la Mà Blanca d'en Sàruman tatuada a tota l'esquena, al centre d'un rotllana de gatets que miolaven.

        En Dénethor es va arrossegar de quatre grapes fins el tron i va tornar a seure respirant amb dificultat. Aleshores un elf domèstic va sortir de darrere el tron. Tenia uns ulls rodons, tan grossos i prominents com dues pilotes de tennis, i duia sabates. En Fàramir el va reconèixer de seguida (no pas per les sabates) i no sabia si alegrar-se'n o preocupar-se. Què hi feia, en Dobby, allà?

        Per un cantó, tot els seus records de Hogwarts, un món que feia temps havia deixat per defensar la seva gent davant les forces del mal en lleialtat al seu pare, se li presentaven tot d'una davant dels seus nassos. Els crits enfollits de l'home que ara jeia amb els ulls enrogits i la boca tremolosa i muda, amarada de saliva, contra la seva educació màgica; en Fawkes; la papallona daurada...; i ara en Dobby.

        Notava que encara en restava alguna cosa, del seu passat a Hogwarts. La màgia encara fluïa dins seu. Per altra banda, però, en Dobby era allà. Estaria al servei del seu pare i d'aquella mala bruixa?

    ―Dobby? Has deixat els Malfoy?

    ―No, en Dobby és aquí perquè s'ha escapat de la cripta dels reis on aquesta gent estranya el volia tenir tancat ―va respondre l'elf amb una veu agudíssima―. I ningú no pot retenir un elf lliure en contra de la seva voluntat, i en Dobby se'n vol anar, senyor Fàramir de Góndor.

    ―Elf lliure? ―en Fàramir s'havia perdut moltes coses.

    ―D'aquí! No! Marxarà! Ningú! ―va esclatar l'Umbridge, i la seva cara de gripau es va inflar i enrogir fins que va semblar una verdura florida.

    ―Bruixa, digues a aquest esguerro escanyolit que em tregui del davant aquest covard cap de pardals! ―va exclamar en Dènethor, que havia recuperat la parla, però no pas el seny.

    ―Elf ―va fer ella amb un to agut i despectiu―, emporta-te'l a les criptes i no deixis que s'escapi!

        Però en Dobby va arrufar les celles i va creuar els seus braços escanyolits.

    ―No ―va fer únicament, i a l'Umbridge se li va enrogir més el rostre:

    ―Què...?

    ―En Dobby no obeeix les ordres de ningú. Perquè en Dobby no té amos.

    ―Criatura menyspreable! ―va continuar la Dolors―. Com goses contradir-me!

        En Dobby restava dret i ferm com una estàtua davant la bruixa. Mentre ell brillava ple de coratge, la papallona daurada s'ho mirava tot amb precaució rere en Fàramir.

    ―Molt bé, no em deixes alternativa: un crucio et farà reaccionar.

    ―Ja sap que és del tot il·legal ―va intervenir en Fàramir―. No li deixaran tornar al Ministeri. I l'enviaran a Azkaban.

        Malauradament, en temps com aquells, aquelles paraules eren només paraules a la boca d'un home just.

    ―Si en Cornelius no ho sap, no li sabrà greu ―va contestar a poc a poc, i va fer el somriure més repel·lent, diabòlic i maliciós que en Fàramir hagués vist mai en cap orc; i es va girar cap en Dobby:

    ―Impero ―va fer amb la mateixa naturalitat que qualsevol altra buixot hauria conjurat un corrent Wingardium leviosa.

        Una pols gasosa, com un raig de sol brut, va sortir de la seva vareta insultantment curta i va anar a parar als esvelts narius d'en Dobby, que el va fer adoptar una expressió relaxada, com si de cop i volta es trobés flotant en un núvol.

    ―Acompanyeu en Dobby, senyor Fàramir ―va fer amb cara d'estúpid.

        En Fàramir es va mirar en Dobby que, sota els efectes del malefici imperatiu, l'agafava de la mà per endur-se'l cap les criptes del palau. A l'ampit de les escales, el bruixot capità de Góndor es va acomiadar amb un silenci de menyspreu i etzibant-los una mala mirada. Allò no quedaria així.

 

                    &nb sp;                         &nb sp;       ***

 

        Anaven baixant les escales; en Dobby al cap davant estirant-li el braç, i la papallona daurada els seguia giravoltant nerviosa. Quan van arribar a baix de tot, els peus descalços de l'elf van ressonar en la buidor de la cambra, talment com si fossin les potes palmades d'un ànec sobre el marbre.

        Tot just es disposava a tornar a pujar, quan en Fàramir el va agafar per l'espatlleta minúscula i ossuda. En Dobby, embruixat, feia cara de somiar despert. En Fàramir el va sacsejar una mica per tal que recuperés el sentit, però no va servir.

    ―Us cal fer màgia, senyor ―va fer en Dobby lentament, parpellejant com un somiador.

        En Fàramir va pensar en la seva vareta. Se li acudien un munt d'encanteris que podria fer servir, però no tenia la tenia. El seu pare li havia confiscat feia temps i ara es devia trobar tancada en una capsa plena de pols, i no l'havia tornat a veure des d'aleshores.

    ―No tinc la meva vareta ―va contestar afligit.

        Ara li calia una vareta. Una vareta, però, és molt més que un objecte per canalitzar l'energia màgica. La vareta és un símbol del poder interior. La seva, perduda, representava tot el que tenia enrere; tots els seus bons records a Hogwarts. Tota la seva felicitat era tot el que tenia a veure amb la màgia, el qual havia quedat enrere el dia que va obeir el seu pare i va posar-se en la guerra.

    ―Vareta? ―va fer en Dobby, encara sota els efectes del malefici―. A en Dobby no li cal vareta... però n'hi van donar una temps ha perquè la guardés amagada.

    ―Amagada?

        L'elf va treure, de sota el parrac de cortina brut que duia, una vareta, i la hi va donar. En Fàramir se la va mirar tot sorprès. Era la seva vareta. La mateixa vareta que havia comprat a Ollivander's quan tot just tenia onze anys amb els seus primers galions de bruixot. La que havia fet servir cada dia durant els seus set anys a Hogwarts. De sobte, podia veure els seus passadissos en la seva imaginació. Els luxosos encatifats i càlids tapissos; els nombrosos quadres xerraires que atapeïen les parets; les aules; la biblioteca; la Sala d'Estudiants de la seva residència... I, sobretot, els seus companys i professors també bruixots. I tot plegat lluint el blau i el bronze en l'escut i detalls de l'uniforme.

       Va mirar en Dobby amb decisió i va agitar la vareta.

    ―Finite incantatem.

        I les enormes i lluents pilotes de tennis que tenia per ulls van recuperar, tot d'una, el seu mirar habitual, com si acabés de despertar-se d'un somni. En altres circumstàncies hauria resultat un contra-sortilegi insuficient, però en Dobby era fort, i ja se n'estava a punt d'acabar l'efecte. L'elf va apujar les seves grosses orelles de rata-pinyada en senyal de gratitud.

    ―Dobby, m'has de treure d'aquí. Hem de marxar.

    ―I tant, senyor ―va respondre, i un llagrimot li va regalimar galta avall―... En Fàramir haurà de perdonar en Dobby... Quan va acabar les seves tasques a l'escola, el seu pare va donar la seva vareta a l'antic amo d'en Dobby... i en Dobby la va amagar!

    ―En Malfoy? El teu antic amo?

        En Dobby es va mocar amb èmfasi fent un so de trompa d'elefant.

    ―Dobby dolent! ―i l'elf va mirar de prendre l'elm que duia a les mans, per donar-se uns quants cops al cap, però en Fàramir ho va preveure i l'hi va apartar―. Però aleshores en Dobby servia els Malfoy; l'hi van obligar, senyor! ―se justificava dolgut i histriònic.

    ―Aleshores?

        En Fàramir havia estudiat amb el senyor Malfoy a Hogwarts. En Lucius anava a cinc o sis cursos més. Quan ell feia d'ajudant, en Lucius Malfoy es presentava sovint per l'escola amb en Dobby.

    ―Sí! El grandíssim Harry Potter va fer que li donessin a en Dobby un mitjó! ―i li va mostrar el mitjó pudent desaparellat que duia posat. No se'l devia haver tret des d'aleshores―. Ara en Dobby és un elf lliure!

        En Fàramir s'alegrava d'allò més d'aquella notícia. Naturalment sempre havia estat en contra de l'esclavitud dels elfs domèstics. El tractament que havia vist que rebia en Dobby sobrepassava els límits.

    ―Què és tota aquesta xerrameca? ―la Dolors Umbridge havia baixat a veure què feien, i en Dénethor la seguia; com si, més que un rei, fos un vassall de la bruixa.

        L'Umbridge va alçar la seva curta vareta, i en Dobby es va posar davant seu.

    ―No li fareu cap mal al senyor Fàramir.

        La bruixa brandava la vareta, en Dobby movia la seva esvelta mà, prima i ossuda. En Fàramir es va armar de valor i també va agitar la seva vareta. Aquesta vibrava amb una energia interior. Estava emocionada de poder tornar a projectar la seva màgia de nou i ser útil.

        Paraules màgiques i rajos de llum de colors omplien la cripta de Minas Tirith. Tant de temps sense fer màgia i ara s'havia de veure atrafegat llançant sortilegis defensius i, alguns, també d'atac.

        En Dobby va arrufar el nas i va arrugar l'entrecella.

    ―Podeu vestir de rosa, però teniu un cor negre!

    ―Ja n'hi a prou! Aquí! Mano! Jo!

    ―Expelliermus! ―va cridar una veu ronca que venia del peu de les escales.

        La curta vareta de l'Umbridge va saltar de les seves mans minúscules, giravoltant en l'aire, i va aterrar als peus del nouvingut. L'home la va collir del terra i, abans que la Dolors pogués fer res més, va agitar la seva pròpia vareta de banús cap a ella:

    ―Petrifucus totalus!

        A la dona se li va quedar el cos rígid i, amb cara d'estupor, es va precipitar directament a terra de boca terrosa (ara entenem per què en Voldemort prefereix viure sense nas...).

        El bruixot es va tombar cap en Fàramir i en Dobby.

    ―Des que en Harry em va parlar d'ella, que he desitjat llançar-li aquest sortilegi

    ―Remus ―va fer en Fàramir sorpès―, no sabia res de tu des que vam acabar setè.

        En Remus Llopin tenia els cabells clars, marró grisenc, i una aparença defallida que el feia semblar poca cosa. Aquests trets no havien canviat massa des que eren companys de classe. Els dos amics retrobats es van abraçar contents.

    ―El meu pare em va dir que tornés al meu lloc: al comandament de la defensa de la ciutat.

    ―El teu pare et va ordenar ―va corregir en Remus― que abandonessis el teu lloc.

    ―El meu pare i el meu germà s'assemblen molt... ambiciosos, tossuts... però forts al cap i a la fi ―en Fàramir va acotar el cap―. A mi m'han encomanat la defensa d'una ciutat i no me n'he sortit.

        En Remus li va posar una mà a l'espatlla.

    ―Ja t'ho hem dit sempre: la teva força és d'una altra classe. I és una llàstima que el teu pare refusi de veure-la.

        La papallona daurada s'havia relaxat i joguinejava d'un cantó a l'altre. Semblava que li fes babarotes a la Dolors Umbridge, que jeia encarcarada cara el marbre de la cripta.

        En Fàramir es va sentir acompanyat de nou i va somriure. Tanmateix, va notar en en Remus, a més del seu aspecte desgastat i malaltís de sempre, un cansament afegit. Notava que només es tractava de la seva condició... Intuïa encertadament que hi havia alguna que no anava del tot bé...

        Amb una mirada i un silenci significatiu n'hi va haver prou perquè en Remus respongués.

    ―En Voldemort ha dictat noves instruccions al seu titella, en Sàruman ―i la veu li va sonar més ronca i afectada que normalment―: Cavallers de la Mort atacaran el Foldoest de Ròhan.

    ―A Ròhan? Què se'ls ha perdut allà?

    ―Hi ha una noi que ha estat acceptat a Hogwarts. En Dumbledore ja se n'ha fet càrrec; ha demanat al seu vell amic que el vaigi a buscar.

    ―Mithrandir...

        En Fàramir ho comprenia, però va tornar a pensar en la gent d'allà.

    ―Se'ls ha d'avisar!

    ―Oh, en Dobby sap com! ―va saltar en Dobby, que, de tant callat que restava, gairebé s'havien oblidat d'ell.

        Va fer espetegar els dits i es va esfumar. Al cap d'un instant, va reaparèixer, i acompanyat... Una bèstia gegant, amb cap d'àliga i darrere de cavall, s'empolainava presumit les seves plomes.

        En Dobby els va dir que el Bec Brau havia anat a parar a la cripta de l'altre ala de la ciutat blanca de manera inexplicable. Es veia que allí encara hi havia més presoners; el senyor Ollivander, en Gimbli; una noia de Ravenclaw, la Luna Lovegood etc.

        En Remus va acotar el cap.

    ―En Sírius havia partit amb l'hipogrif... Ara el retenen allí...

    ―El senyor Fàramir ha de marxar ―va fer en Dobby.

        En Fàramir va mirar l'hipogrif. No li va caldre fer cap esforç de memòria per recordar les classes de Criança de Criatures Màgiques, i va fer una marcada reverència. El Ben Brau la hi va tornar ensenyorit.

        Tots quatre, amb la papallona daurada al darrere, van fer cap a les escales. El Bec Brau va passar per sobre dels cossos inconscients del senescal i de la bruixa de rosa. Un cop a l'exterior, en Fàramir va repetir la reverència i va muntar-hi al llom. Ni tan sols es van preocupar de les mirades esglaiades dels vilatans, els quals tots eren muggles, que els queia la mandíbula i es fregaven els ulls amb incredulitat en fixar-se en el Bec Brau. No podien perdre temps.

        En Remus va mirar en Fàramir dalt de l'hipogrif:

    ―I té; això t'anirà molt bé ―i li va allargar, posant-se de puntetes, el que semblava un pergamí desgastat.

        En Fàramir sabia prou bé de què es tractava.

        En Remus li va fer l'ullet:

    ―En Harry Potter ja es coneix prou bé el castell.

        L'animal va arrencar a córrer i va estendre les ales. La papallona daurada volava àgil al seu costat sense problemes. Agafant-se ben fort a l'hipogrif, mirant curosament de no arrencar-li cap ploma, en Fàramir va desplegar el pergamí i hi va posar la vareta al damunt:

    ―Juro solemnement que vull fer una malifeta.

        I al pergamí van aparèixer els noms dels d'aMagatotis. El mapa era més ampli del que mai no s'hauria pensat: No només Hogwarts i els voltants, sinó que tota la Terra Mitjana hi revelava totes les dreceres amagades.

        Tal com li havia dit en Remus, la seva força era d'una altra classe. I sí, aquesta era la seva guerra. El problema era que hi havia estat lluitant amb les armes equivocades.

 

Antares Black


Llegit 742 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim18/04/2013 a les 23:09:05
#23920Encara no he escrit cap fanfiction

Nencantaa! Pero quina manera mes guai de barrejar pes coses hi ha! Aixi que el Faramir va anar a Hogwarts amb els Rondadors? Que guaaai!! Encara no se on tenen el sirius pero soposo que jaho acabarem dentendre soposo. Mencanta que surtint tants personatges barrejats pero es guai :D Aixi que estem al 1995, no?? :D Petons! Cassie Ross Psd. The respost al post sobre AA70!! Ja diraas




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris18/04/2013 a les 23:26:47
#23921Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'agradaaaa! Fua, el Mapa de Magatotis de la Terra Mitjana *-* això pot ser mooooolt pràctic! Tenies raó que això del temps no queda gaire clar, és com una barreja de fets i frases que passen al llarg dels llibres...

També em pica la curiositat per saber si l'escenari serà sempre el del Senyor dels Anells o també aniran a Hogwarts en algun moment.

Apa doncs, fins el pròxim! :)




Avatarhpkarina 373 comentaris19/04/2013 a les 23:27:39
#23924Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiii!! Per fi m'he pogut passar! :) Està molt bé el capítol! Ja es compliquen les cosess... A veure què passarà! Aiiii, odie Umbridgeeee!! L'odie amb tota la meua ànima! Té el que es mereix, jum! ¬¬ uaalaaa! Jo vull aquest mapaa :'( bé, ja veurem com continua :) molts ànims! ^^




AvatarAntares_Black 340 comentaris20/04/2013 a les 22:47:18
#23930Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Hola a tothom!

M'alegro que us hagi agradat! :)

Responc a caduna:

 

Cassandra Ross:

-Sí, en Fàramir va estudiar amb ells. I, no només això, també al mateix curs. Quan van entrar, en Lucius Malfoy estava a punt d'acabar.

-Ui! Això d'en Sírius ja se sabrà. Jo callo; i vosaltres, paciència!

-No sé si podria indicar una data exacte. Però el que dius no està mal, i et pot servir per no perdre't.

 < /p>

marta_ginny:

-Sí, això del mapa és emocionant! Jo ja en voldria un de la meva zona i de l'escola. Seria genial! ;)

-No, el temps no és concret. Tanmateix, tampoc no és res que no tingui sentit.

-Tranquil·la! L'escenari no serà sempre llocs de la Terra Mitjana. També hi haurà moltes coses a Hogwarts, a Londres, a Hogsmeade... Ja ho veureu ben aviat.

 

hpkarina:

-En efecte, la cosa comença a agafar acció. En els capítols cinquè i sisè, succeïrà una part que a mi m'agrada molt. Ja veureu que us sembla a vosaltres!

-No crec pas que sem soles en l'odi cap a l'Umbridge :D Molts coincideixen a dir que és el personatge més odiat, fins i tot més que Voldemort! >.< M'ha encantat escriure el moment de l'expelliermus, i quan l'hipogrif li passa per sobre!

-I mercès pels ànims! :)

 

Espero haver-vos respost a totes!

A reveure!

 

Antares




Cassandra Ross Anònim20/04/2013 a les 23:03:25
#23931Encara no he escrit cap fanfiction

Hola de nou, Antares!

Només et volia dir dues coses:

1. Em sembla que per aquí, perdut, vaig tornar a veure un "mi senyor"..., es missenyor :)

2. Respon el MP o al tema de la meva fanfic, que hi han dues preguntes molt intersants hahaha

Petons!

Cassie Ross




AvatarPotter_granger 349 comentaris22/04/2013 a les 11:06:55
#23939Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Woooo, ha estat molt bé! (ho sento per abandonar-la una mica, és que amb els deures i tot no em queda temps)

I aquesta manera de barrejar-ho tot és genial!




hitchcockpotter 4 comentaris22/04/2013 a les 16:35:12
#23943Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

Un mapa de magatotis de la terra mitjana? Fantastic, t'esta quedan un fic super chulo:)




Nigel 2 comentaris29/04/2013 a les 11:41:22
#23955Encara no he escrit cap fanfiction

 

#alïtó, bó zimbäwé suk kó Nigel!

Bó lupïta ïndiu suk îx´ê kis räcik kax´äŕu wè El Senyor dels Horricreus. Si zimbäwé suk labö´mba u tóñgäri suk naw pirüli intérë´stiñ! Bó x´ix´ata suk îx´ê cókë´té ka Bellatrix Lestrainge saltimbäñki suk pwë´stu Osgíliath, zimbäwé suk pirüli ha ha tuk. Bó zimbäwé suk capuyux´ë´ta taka cókë´té antatä kó aytowx`ëma kïx´i.

Ei, sóc en Nigel!

Ja m'he llegit els quatre capítols de EL Senyor dels Horricreus. Això és molt fort i s'està posant força interessant! M'ha agradat quan la Bellatrix Lestrainge salta per Osgíliath, és molt divertit. Estic impacient per quan surti el cinquè.




AvatarAntares_Black 340 comentaris04/05/2013 a les 02:03:54
#23968Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Nigel!

M'alegro de veure't per aquí :)

Ba zirkönia suk îx´é ma ló ïndiu suk. Ba hahahä suk naw rak ló zimbäwé suk naw pwéstu si :)

El cinqué capítol és de camí! No tinc gaire temps per a pujar...

Fins aviat!

PD: Ba pirüli x´ix´äta suk naw ma léw pilä!  X´aïtó!

Ja saps que és un personatge que només surt a les pel·lícules (?)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris10/09/2014 a les 13:04:45
#25106Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ui, que llarg aquest capítol, a diferència dels altres! M'ha agradat molt per això. Amb el Dobby, i el Remus! En Faramir va anar a Hogwarts, que bo! Que odiós que és el seu pare... tot i que en Boromir sí que em cau bé... I l'Umbridge! Buf!

Una coseta! No sé si ho vols corregir o no, però en el llibres en català la frase del Mapa de Magatotis és "Juro solemnement que vull fer una malifeta". Però bé, si t'agrada més així traduït més literal, doncs com tu vulguis! Més que res per si no els havies llegit en català.

M'ha fet molta gràcia la frase: "En Fàramir estava convençut que []'Umbridge] tenia la Mà Blanca d'en Sàruman tatuada a tota l'esquena, al centre d'un rotllana de gatets que miolaven." Hahahaha! Ja m'imagino el tatuatge! XD

I què és això de tenir la Luna i el Sirius retinguts? És aquell, oi, "el lloc o l'amaguen i tenen en Lladruc". Exigeixo un equip de rescat immediat! XD

M'agrada molta aquesta història, eh? està molt ben muntada! Vaig llegint!

 




AvatarAntares_Black 340 comentaris16/09/2014 a les 20:52:10
#25140Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

-Sí, en Bóromir també em cau bé; el que passa és que sempre ha estat el preferit del pare... Veig, però, en Bóromir com un autèntic Gryffindor. Sí, va sucumbir a l'Anell, però va lluitar fins el final; tenia un cor enorme, va protegir els seus i va morir amb gran honor!

 

Veus? En Dénethor és un altre Sly consumit per LA malaltia... :(

 

-Sí! Tens tota la raó! Sí, sí que els he llegit en català, però en aquell moment devia pensar en la frase de la pel·lícula... Sí, ho he canviat. Però no sé què vols dir amb això de “traduït literal"...

-Se'm va acudir aquesta barrabassada com un un llampec! Però trobo que encaixa la mar de bé en la història! Tot és igual d'inversemblant i arrauxat!

-”Exigeixo un equip de rescat immediat!” hahahahaaaaaa

 

Antares