Els desterrats - Capítol 31: Caixes, energia i màgia
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 28/04/2013 a les 00:06:50
Última modificació 28/04/2013 a les 00:06:50
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 31: Caixes, energia i màgia

 

Capítol 31: Caixes, energia i màgia

 

En Mike va mirar al seu voltant. Es trobava en un descampat envoltat d'arbres i boscos. Uns metres més endavant, hi havia un pedestal. Va suposar que havia d'anar allà, i hi va pujar.

Immediatament, al seu voltant hi van aparèixer caixes, caixes i més caixes, totes numerades, de diferents colors i mides. En Mike va tenir la sensació que queia a terra.

-Cent caixes? Estem de broma, no?

En aquell moment, una mena d'animal estrany, com un conill però més estilitzat, va arribar davant seu i li va allargar un tros de pergamí en blanc.

-Què se suposa que he de fer, jo, amb això? Oh, i ara parlo sol. Fantàstic.

De cop, unes lletres van aparèixer al pergamí.

No saps que parlar sol és símptoma inicial que t'estàs tornant boig?

-És una broma, oi? No, va, digueu-me qui hi ha darrere d'això. I tu, pergamí, deixa'm tranquil.

Molt bé, molt bé. Què et sembla si ens posem amb la prova? Que diria que tens pressa...

-Un moment, pergamí. Et puc preguntar qui ha fet aquesta prova abans que jo?

Trobo que seria perdre temps, però evidentment. Han passat un noi que es deia Bernie i la seva acompanyant, una dona molt ben proporcionada i preciosa... aaai...

-Pergamí!

D'acord, d'acord. Es deia Amabelle Kelly.

-La cantant...- va dir en Mike, pensant.

Què et sembla, comencem o què?

-Espera un momentet més, que he de dibuixar un parell de coses.

En Mike va agafar el paper i el llapis que els havia donat la Cast i va dibuixar cent quadradets corresponents a les caixes, i els va numerar.

-Molt bé, doncs. Ja estic, pergamí.

Ja era hora. M'has fet esperar deu minuts...

-Va, no et queixis, que ja he acabat. Podem començar.

Et donaré nou pistes.

En Mike va fer girar els ulls. De veritat, quina remaleïda mania tenien a Avalon amb el número nou...

Per aconseguir la primera, t'has de fer un petit tall al dit.

-Espera, espera. Que a sobre m'he de lesionar?

Vols la pista o no?

-Evidentment que sí... va, som-hi- en Mike va agafar una navalla que havia aparegut i es va tallar el dit índex de la mà esquerra-. Fet, què vols, ara?

De quin color és el líquid que et surt?

-Vermell. És sang, estúpid.

Molt bé doncs, la caixa no és d'aquest color.

-I per això m'has de fer tallar el dit? Ja ho sé, de quin color és la meva sang!

Ja, però així és més divertit.

-Mira que no t'estripo perquè em dónes les pistes...

En Mike va baixar del pedestal i va donar una volta per totes les caixes, tatxant les vermelles al seu full i llepant-se la ferida del dit.

-88... 93... i 100. Ja està, pergamí, me'n queden 81. Quina estupidesa he de fer, ara?

Treure't les sabates.

-Què? Però tu quin problema tens?

Diu el que parla amb un pergamí... Molt bé, quantes sabates t'has tret?

-Dues?

Moolt bé. I això és un número parell o senar?

-Parell. Em sento idiota...

La caixa que busques no és un número parell, doncs.

En Mike es va començar a donar cops al cap, i va tatxar els números parells.

-Eh, ja només en queden 38!- va dir, alleugerit-. Si al final no serà tan difícil...

Ara, agafes les sabates i les poses una a cada costat d'una de les teves mans. Perfecte, sense queixar-te, així m'agrades més. Oi que les dues sabates són del mateix color? Molt bé, doncs. Les caixes del costat de la que busques no són del mateix color.

-De veritat que quan hagi acabat l'estripo... Molt bé, 11, 19, 29... i 91. Només n'hi ha quatre, tatxades. I ara què?

Ara necessitaré que recordis una mica el que has après a pocions. Quin ganivet és més gran, el de plata o el d'acer?

-El d'acer, evidentment.

Doncs les caixes del costat de la que estàs buscant són totes dues més petites que la caixa.

-...89 i 97. Perfecte. Només me'n queden 17! Va, que ja acabem.

Cinquena pista. De quin color és el drac gal·lès més comú?

En Mike es va quedar pensant. Sí, l'havien donat. Era blau, potser? Vermell? No... va, pensa, Mike, pensa, vas fer un treball dels dracs de gal·les. Quin era el més comú? Feia joc amb la zona, amb la natura, això sí que ho recordava. Llavors, només podia ser d'un color.

-Verd!

Al costat de la caixa que busques no n'hi ha cap de verda. Ja ho tens? Perfecte. Va, que ara et donaré la pista directament, sense necessitat que pensis ni facis cap xorrada.

-Bé, ja era hora! Al final encara em cauràs bé...

La primera xifra de la caixa que busques no és un cinc.

-A veure, doncs. Cinquanta... no, ja està marcada...- en Mike es va aturar de cop i va mirar el pergamí amb mala llet-. Però tu quin problema tens? Ja les tenia totes tatxades, aquestes!

Coses que passen. Va, ràpid, que ja portem una hora aquí. Ara necessito que et posis a saltar. Sí, no facis aquesta cara. Va, salta! Molt bé, ara aixeca un braç. Moolt bé! D'acord, la pista és que les caixes del costat de la que busques són de la mateixa mida entre elles.

-I què té a veure això amb saltar? De veritat, pergamí, t'odio... Molt bé, ja ho tinc. Me'n queden 8. Va, sorprèn-me.

Ara torna a saltar. Però a peu coix, al voltant del pedestal. Ja ho sé, que no portes sabates. Te les he fet treure jo. Vinga, som-hi! Estupendo. La caixa que busques no és gran!

-Com em facis fer una altra cosa que no tingui a veure amb la pista et prometo que t'estripo. Em queden la 31, la 33 i la 49.

Com t'agrada queixar-te, eh? Vinga, que ja és l'última! Per descobrir la pista t'has de posar en posició de granota. Així m'agrada! Molt bé, i ara salta!

-Em diràs què té a veure això amb la pista que m'has de donar?

Res, però és divertit.

-Fes el favor de dir la pista!- va cridar en Mike, incorporant-se.

Quin poc sentit de l'humor, tu. Va. L'última xifra de la caixa que busques és la mateixa que la primera xifra de les dues caixes que té al costat.

En Mike es va parar un moment a reflexionar la pista.

-O sigui... que les dues xifres són iguals! Ja ho hauries pogut dir abans!

No hauria tingut tanta gràcia.

-És igual, mira, et perdono, que ja la tinc. És la 33! Pergamí? Pergamí, digues alguna cosa!

Un vent el va empènyer lluny del pedestal amb el pergamí a les mans, va obrir la porta i el va llançar a l'habitació rodona inicial, que estava buida. Va mirar el pergamí. Només hi posava el número 33.

Es va aixecar per introduir-lo al codi de la porta 10 i va sentir un clic que sonava prou bé. El pergamí es va esfumar i en Mike va comprovar que havia trigat una hora i 20 minuts. Era el primer. Només li faltava esperar...

 

 

 

La Julie també va anar a parar a un descampat. Només hi havia una taula i, uns 50 metres més enllà, una diana prou gran de color vermell. Sobre la taula, un tros de pergamí.

Hola, Julie.

-Saps qui sóc?

Sé qui sou tots els que passeu per aquí.

-I saps qui acaba de fer aquesta prova?

La Roser, acompanyada per la Jane Doe.

-La Doe, és clar, ja me'n recordo. I què he de fer?

Crear una bola d'energia suficientment gran i dirigir-la cap aquella diana.

-Molt bé, ja ho he fet abans, això. On és la bola de vidre?

Quina bola de vidre?

-La que concentra la teva potència i la teva energia i desapareix quan has arribat al màxim.

No en tenim, d'això.

-Com que no? Ho he de fer sense bola? No ho sabré fer! Com he de fer una bola d'energia, sola?

Julie, la màgia hi és, és l'energia. No necessites cap vareta ni cap bola per fer-la servir. És dins teu. Només has d'aprendre a treure-la a fora.

-Ah, molt maco. I això no ho podríeu avisar abans? Hauria pogut buscar algú que me n'ensenyés!- va mirar el pergamí buscant la resposta, però no apareixia-. Eh! Pergamí! Perfecte, ara no diu res. Molt bé, doncs, som-hi.

La Julie es va arromangar les mànigues i va posar les mans com si les tingués sobre la bola de la Ruella. Va tensar tots els músculs esperant que aparegués alguna cosa, un petit punt lluminós, qualsevol indici de l'energia que havia de crear.

Però no va passar res.

-Va, home, va...

Unes dues hores després, despentinada i desesperada, continuava sense aconseguir fer aparèixer ni un trist bri d'energia. Es va deixar caure a terra i es va quedar allà, asseguda.

-I ara què faig? Si no ho aconsegueixo no podrem entrar a Avalon...

Va mirar a la seva dreta i va veure que hi havia alguna cosa escrita al pergamí.

És que ho forces massa. No sé per què fas tanta força. Ho tens dins, només ho has de deixar sortir.

La Julie es va quedar pensant. Era veritat que l'únic que havia fet era tensar els músculs. Bé, doncs, ho havia d'intentar d'alguna altra manera.

Es va aixecar i va posar les dues mans on les tenia abans. Va tancar els ulls i va intentar sentir com tota l'energia del seu cos anava cap a les mans, cap a un sol punt.

Va notar escalfor a les mans i va obrir els ulls. A davant seu, hi havia una bola que s'anava fent gran, i més gran, i més gran del que s'havia fet a la prova de Hogwarts. Una mica espantada, va impulsar la bola cap a la diana i va veure com arribava i la destrossava.

-Uau.

De cop, va notar una força que l'estirava enrere, cap a la porta, i l'únic que va poder entreveure va ser el pergamí, que deia.

Ben fet.

Va aparèixer a la sala de les portes altre cop. Va mirar al seu voltant i va veure en Mike.

-Has trigat dues hores i cinc minuts. Bon temps. Tens el número escrit al pergamí, només l'has d'entrar a la desena porta i ja estaràs. Com t'ha anat la prova?- va preguntar mentre la Julie introduïa el 76 al seu lloc.

-Desesperant. I a tu?- va fer ella.

-Crec que mai havia pensat que arribaria a odiar un pergamí.

 

 

 

La professora Sumner va mirar al seu voltant. Es trobava a l'arena d'un estadi de combat. Sobre el seu cap, un esquema dels combats que havia de passar per guanyar. A veure, i el primer era contra...

Morgause, cega, que no saps llegir.

La professora Sumner va mirar el pergamí que li acabava de caure a la mà.

El procediment és senzill. Ets als vuitens de final. Has de guanyar quatre combats contra diferents personatges artúrics per a poder aconseguir el codi que busques. I afanya't, que no tinc ganes de quedar-me aquí tot el dia.

L'Amy Sumner va obrir molt els ulls. S'atrevia a ser borde amb ella, aquell pergamí? Amb ella, la reina de la borderia? Allò no acabaria bé... Va estar a punt de rebaixar-se a preguntar-li qui havia passat aquella prova, però òbviament havia estat la Júlia. I no calia saber amb qui.

La Ruella. Contenta?

-I ara em llegeixes el pensament? Mira que ets desagradable.

Mira qui parla.

L'Amy volia respondre, però la tieta del rei Artur i Morgana es va presentar davant seu. Morgause.

-Fas tard. Comencem d'una vegada?- li va preguntar la professora, de mal humor.

-Quan vulguis- va respondre aquella dona tan estirada i va deixar anar un munt de potingues i herbes al seu voltant.

Quan l'Amy se'n va adonar, va aparèixer una boira al seu voltant que li impedia fer res. Quan la va dissipar ja era tard: la Morgause ja havia arribat fins a ella i l'havia copejat amb un cop d'aire. Un moment, un moment. Podia controlar el vent?

Al cap d'una estona es va adonar que no només podia controlar el vent: també podia amb el foc, la terra i l'aigua. Ah, i levitava.

Però no va ser difícil trobar el seu punt feble: el temps que trigava a preparar cada encanteri. Així que l'Amy va aprofitar un dels moments que posava una potinga sobre les herbes i la va deixar sense els seus utensilis. A partir d'aquell moment, va ser molt fàcil deixar-la petrificada i guanyar la batalla.

Les batalles van anar augmentant la dificultat a mida que anaven avançant les rondes, i es va desfer de Merlí i, després, de Vivianne, amb relativa facilitat. Va discutir amb el pergamí fins que l'última oponent es va presentar davant seu.

Els cabells negres i llargs, la marca d'Avalon al front. Una túnica ataronjada i una mirada serena.

Morgana.

L'Amy es va fer enrere instintivament davant d'aquella aura de superioritat que emanava la sacerdotessa. Va començar a dubtar realment que pogués guanyar aquella batalla. I si perdia, què? I si per culpa seva no entraven a Avalon?

Va pensar en en Basil, que s'hi havia ficat sense saber-ne res. En la Susan, que estava dèbil i tot i així estava lluitant. En els nois, que estaven arriscant més del que n'eren conscients.

No podia acabar-se tot per culpa seva. Era impossible.

Va asserenar-se de cop i va poder notar un canvi en l'expressió de Morgana. En aquell moment, va saber que estava completament preparada per lluitar.

Quan el combat va començar, ben aviat es va adonar que el poder de Morgana era diferent: ella no necessitava herbes, pocions ni objectes, i era molt més ràpida que Vivianne amb els seus encanteris. Va intentar atacar-la amb la terra. Es va fer un esvoranc al terra i l'Amy va haver de saltar cap un costat per no caure-hi. Una ràfega de vent la va atacar i va haver de desaparetre per sortir d'allà. Va anar darrere de Morgana i li va llençar un encanteri que va evitar a l'últim moment. Havia d'evitar tornar a aparetre o podia trostrinxar-se. El problema era que tot encanteri que li pogués llençar seria evitat a l'instant. Havia de pensar alguna cosa aviat...

Mentre feia un encanteri protector per evitar que l'envestís amb el foc, va saber que tot just després l'atacaria amb l'aigua i que era el seu moment per a deixar-la fora de combat.

Va desfer l'encanteri protector, cosa que li comportava massa temps, i amb els últims segons va enganxar-se els peus a terra i va acotar-se amb els braços sobre el cap.

Morgana va somriure. Segur que aquella vegada trigaria massa a desfer l'encanteri protector i ella tindria temps per a preparar la seva estocada final.

El somriure se li va congelar als llavis juntament amb la resta del cos, quan una Amy xopa va sortir d'entre les aigües i la va petrificar amb un crit. L'Amy no va tenir temps d'adonar-se que acabava de guanyar i va sentir una cosa que la tibava enrere, cap a la porta.

Va mirar al seu voltant i va poder veure la Julie i en Mike, que li allargava un pergamí que hi havia al peu de la porta d'on venia.

-Tres hores i divuit minuts. Ja pot introduir el número del pergamí a la porta, professora Sumner.

-Després puc estripar el pergamí?

En Mike va fer un somriure maliciós i li va ensenyar una pila de papers mal estripats al terra.

 

 

Girl, put your records on.__________________________________________ ___________________

 

Hola hola! Aquí teniu el primer capítol de les proves! Les aniré escrivint per ordre dels que triguen menys als que triguen més, així que ja us podeu anar imaginant què ve al pròxim.

Ja us vaig dir que la cosa ara s'alentia una mica, però ja va bé després de les emocions dels últims capítols... La veritat és que tampoc hi ha gaire cosa a comentar: el que a mi m'agrada més són els pergamins :P I el del Mike és el meu preferit, fent-li fer coses que no tenen ni cap ni peus. El de la Julie és el simpàtic, i el de la Sumner borde com ella. Ja va bé que tingui una mica de la seva medicina :P

No hi ha gaire més a dir, avui, per tant, per poder fer conjectures i històries anem a veure què passarà a la següent ff. Ja tenim el Louis i el Nikolai com a personatges nous. Però, i els antics? Avui us avançaré, doncs, que tindrem dos protagonistes que es troben entre els Desterrats. Algunes ja sabeu qui són, però d'altres no, així que a veure què en penseu i quins dos creieu que són!

Molt bé, doncs, ho deixarem aquí. Podeu veure si endevineu qui seran els tres següents, també :P

Dedico el capítol a la Judith, la Marta, la Roser, la Potter_granger i la nostra nova lectora, la Cassandra Ross!

Un petó a totes i fins el pròxim!

 

Marta


Llegit 589 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris28/04/2013 a les 00:38:17
#23952Encara no he escrit cap fanfiction

boh! si que triguen a fer les proveees! no se sipodria... pobra Marta xD.

Doncs aixo, els pergamins són la ostia, i estic amb tu, amb lo de que el del Mike és el meu preferit ^^ però pooooobre xD.

Lo hi ha molta cosa a comenarja que jo no penso tant com ua quemnec, per poder imaginar-me qui serà e proòxim en ferles proves pero.... estic esperant impacient la prova de la Mei! <3 

I.... dos protagonistes que es troben entre els desterrats  . . .  ? com no sigui en Heath i l'altrre... ni idea xd

En resum: dues setmanesmes per poer llgirepròxim^^

 




Cassandra Ross Anònim28/04/2013 a les 13:53:44
#23953Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! Fua. Mencanten els pergamiins. El del Mike era el millor pero els altrees tampoc estan gens malament. Soposo que els alumnes dels desterrats seran la julie i el heath :D Fis al proxiim ;) (passeuvos per la meva fanfiction i comenteu!!)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/04/2013 a les 15:12:32
#23954Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: home, és que tenen bastanta tela... no et pensis que són bufar i fer ampolles xD Els pergamins se'm van acudir al moment i cada vegada m'agraden més... Aquesta frase m'ha costat d'entendre eh? Ja saps quan va, la Mei, ja t'ho vaig dir :P Estem parlant dels dos protagonistes de la següent, els dos personatges principals. El Heath, no? I qui més? Apa, doncs, fins el pròxim! :)

Cassandra Ross: Vots per la Julie i el Heath, molt bé, m'ho apunto :) M'alegro que t'agradi, ens veiem al següent! ^^




Avatarhpkarina 373 comentaris29/04/2013 a les 22:18:29
#23957Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Hola, hola! per fi he tret un poc de temps! ^^

Eii, pos a mi m'agrada este capítol! :) :) està guaii! Així que Julie i jo hem fet la mateixa prova, eeh?? :P però bueno, es veu que no sóc prou ràpida xD ja veurem com quedem en les següents!

Dos dels desterrats? Jo vote per Julie i Mike (perquè jo, això de què se'n vaja, em negue a acceptar-ho xD)

i fins ací el meu comentari cutre i curt! ens veiem! :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris30/04/2013 a les 09:46:29
#23960Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ha estat molt emocionant!

Crec que era dels llargs, no? Me l'he llegit en un minut!!! Se m'ha fet curtíssim, i m'ha encantatel pergamí d'en Mike, fent-li fer coses sense solta ni volta. Un capítol 




AvatarPotter_granger 349 comentaris30/04/2013 a les 09:47:07
#23961Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ha estat molt emocionant!

Crec que era dels llargs, no? Me l'he llegit en un minut!!! Se m'ha fet curtíssim, i m'ha encantatel pergamí d'en Mike, fent-li fer coses sense solta ni volta. Un capítol fantàstic!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/04/2013 a les 15:59:10
#23962Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: la veritat és que no se sap ni se sabrà qui ha estat més ràpid a fer les proves... la principal responsabilitat és passar-les, qui s'ha d'encarregar d'anar ràpid és qui passi el laberint (és a dir, la Marta i la Desi), perquè sempre tardarà més que els altres (vaja, a no ser que siguin molt lents, cosa que no passarà tenint en compte que són els millors alumnes). Aaaaaix, crec que hauríeu d'anar acceptant que ens quedarem sense Mike a la pròxima...

Potter_granger: era força llarg, sí :P però m'alegro que t'hagi agradat tant! La veritat és que no les tenia totes amb aquest capítol, tenint en compte que els últims havien estat molt intensos i aquí baixaven una mica... però bé, bé, veig que ha agradat ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris06/05/2013 a les 14:47:32
#23973Encara no he escrit cap fanfiction

 

Febre… febre… febre… <--- La meva escusa per no haber comentat.

Maleits pergamins… De veritat, em cauen bé, fins a cert punt, pero la cosa es que... EM RECORDEN AL GATO RISON! I la veritat, preferiría arrancar-me un ull a pasar mes de 2 minuts amb aquell gat… ¬¬

Bueno, he de dir, pero que en Mike i el seu pergami encaixen. El pobre ha d’apendre a estripar a la gent que es fica amb ell, eh Alex?

He d’admetre que en un punt mitx de la prova el meu cap s’havia apagat i es negava a intentar solucionar el problema XP Mes que res perque ja em costa fer 2 + 2 XP

Julie i fer volar mes parets. O el que sigui, mare de deu en serio em comença a fer por la nostre peliroja XP

MORGANAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

Si, soc fan incondicional, mare de deu Morgana Le Fay, la sacerdotessa suprema, la filla de l’illa sagrada… (si, puc continuar aixi una bona estona XPXP) Oish, com la estimo XP

Sento que el comentari sigui curt, pero estic amb febre i deures i es fa el que es pot :( si, estic decepcionada amb mi mateixa XP

En el seguen hi hauran els dos profesors que queden i l’Alex!!! (la meva aposta XP)

Jo crec que les convinacions de protagonistes poden ser les seguents:

- Marta i Julie (han sigut, mes o menys les protagonistes d’aquesta fanfic, i la veritat… es que les dues tenen molt de cami per recorre encara :D)

- Marta i Mike (… MIKEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE)

- Alex i Julie (s’ha d’arreglar d’alguna manera XP)

Aquestes son les meves propostes. Agafant que tenen que ser desterrats XP

Esperant al seguent amb candeletes :D

(he arrivat a la conclusio que el diumenge que tu no penjis capitol intentare penjar comentari XP)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris06/05/2013 a les 17:52:20
#23974Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aaaapa! No et preocupis! A veure, això del gato risón és perquè tenies una impressió preconcebuda... jo crec que són prou diferents com per a no assemblar-s'hi xD Deixem l'Àlex, que està fotut el pobre home... em sembla que la relació entre ell i en Mike ara canviarà moltíssim. Morgana sortirà més endavant! ^^ I no, no en aquesta ff, ja veurem quan :) Propostes fetes, crec que ets la primera que no diu el Heath... apa doncs, fins el pròxim! :)