Els desterrats - Capítol 32: Cavalls, mala llet i mentides
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 12/05/2013 a les 20:17:53
Última modificació 12/05/2013 a les 20:20:26
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 32: Cavalls, mala llet i mentides

 

Capítol 32: Cavalls, mala llet i mentides

 

En Heath es va trobar en una cova fosca i deserta. Mentre els seus ulls s'acostumaven a la foscor, es va anar adonant que només tenia una opció: caminar endavant.

Mica en mica, va anar veient que era una cova arrodonida i silenciosa. A mida que caminava, anava veient una llum al fons. Al cap d'uns cinc minuts es va adonar que venia d'un fanal de mà que portava una noia amb una marca estranya al front i una túnica verda i que li allargava un pergamí.

Què tal?

En Heath ho va haver de mirar dues vegades per estar segur del que posava. Es va fregar els ulls, però les paraules continuaven escrites, sense variar ni una lletra.

-Suposo que bé...

Estupendo. Què, doncs, comencem?

-Comencem a què? Què representa que he de fer?- va dir, mirant amunt per descobrir que la noia ja havia marxat.

Ella no pot parlar, per això hi sóc jo. Senzillament és una cursa com la que ja vas passar, l'únic que el vehicle... no és ben bé un vehicle.

-Un moment, un moment. Com que no és ben bé un vehicle? I com saps que jo he passat una prova com aquesta?

Perquè és la meva feina.

En Heath es va parar un moment a pensar i va decidir fer-li al pergamí la pregunta que li passava pel cap. La resposta del pergamí va ser immediata.

En Liam Baker.

-És veritat, i anava amb el de Transfiguració que nosaltres no tenim. Saps què, pergamí? Em caus bé.

Gràcies. Tens sort de no fer la prova de les caixes. Què, som-hi?

En Heath va assentir i va anar endavant amb el pergamí. No va tenir temps de preguntar-se què li devia estar passant a en Mike amb la prova de les caixes, perquè de la foscor en van emergir vuit cavalls, set d'ells amb els seus corresponents genets.

Et presento els Cavallers de la Taula Rodona.

-QUÈ!?

Sí, mira, el número 7 és Sir Kai, el 6 Sir Galahad, el 5 Sir Percival, el 4 Sir Lancelot, el 3 Sir Gawain, el 2 Sir Tristany i l'1... bé, el Rei Artús.

-QUE QUÈ!? Suposo que no m'estàs dient que he de fer una cursa a cavall contra els set millors Cavallers de la Taula Rodona?

Exactament.

-Però què us passa, a vosaltres? Que esteu tots bojos?

Va, col·lega, que no passa res, tu pots. Saps muntar a cavall, oi?

-Col·lega?

Era per destensar l'ambient.

-I com saps que sé muntar a cavall?

Ja t'ho he dit, perquè saber-ho tot és la meva feina. Què, doncs, ens hi posem, xaval?

En Heath es va mirar el pergamí de reüll i sense saber ben bé com prendre's el vocabulari que feia servir. Va negar amb el cap i es va dirigir al seu cavall.

Tu saps els teus punts forts, home. I pots fer coses que ells no poden fer. Pensa-hi i, tio, guanyaràs segur. Molta merda!

En Heath no va tenir temps per pensar en les paraules del pergamí perquè va començar el compte enrere. Amb prou feines va tenir temps d'analitzar el seu cavall. Semblava prou bo: era un mascle marró fosc jove.

Va sonar el tret d'inici i de seguida va veure com els cavallers l'avançaven i els arribava a perdre de vista. Maleït sigui... si almenys tingués el seu cavall podria fer alguna cosa, però aquell no reaccionava de la mateixa manera.

Es va preguntar quantes voltes tenia per passar-los. Va mirar el pergamí.

Tens deu hores. Si no has aconseguit passar la meta primer en cap moment durant aquest temps, perds. Com més aviat la passis, menys et cansaràs. Així que apa, jo de tu m'espavilaria. Perquè ja fa més d'una hora que has creuat la porta.

En Heath es va començar a posar nerviós. Una hora? Ja feia una hora que havia entrat? No podia ser que el temps passés tan ràpid... Va fer anar més ràpid el cavall, però sabia que no aguantaria aquell ritme durant gaires hores.

La seva sorpresa va ser majúscula quan al cap d'uns minuts va trobar una taula amb nois i noies com la que l'havia guiat cap al pergamí que tenien aigua i menjar pel cavall i per a ell.

Només apareixeran quan el teu cavall o tu ho necessiteu. No et recomano que els facis servir gaire per tu, aguanta el màxim que puguis i així no perdreu temps.

En Heath va parar un moment, va beure aigua i va alimentar el cavall. Va pujar-hi i de seguida va veure com anava més ràpid.

Al cap d'una hora i 15 voltes, va poder veure els últims de la cursa al lluny. No l'havia doblat ningú, cosa que era un bon senyal.

Veient que seria molt difícil arribar a la primera posició, es va posar a pensar en el que li havia dit el pergamí feia una estona. Ell podia fer coses que els altres no podien fer. Coses que els altres no podien fer...

És clar, màgia. Quina altra cosa podia ser? Però no hi havia cap manera de fer que un cavall corregués més, almenys, que ell la sapigués. Què podia fer, doncs? Què sabia fer, ell? Estava clar que, de muntar a cavall, no en sabia prou.

Va estar unes quantes voltes més pensant i pensant, i continuava trepitjant els talons dels últims però sense ser capaç de passar-los. El cavall estava cansat i ell també, i començava a dubtar que pogués sortir-se'n.

Què sabia fer bé? Tots els que eren a l'Elit hi havien entrat per recomanacions de professors, perquè tenien talent, perquè eren bons. Ell, en canvi, era un estudiant mediocre, que no tenia cap habilitat especial. Ell només hi havia entrat perquè era a l'equip de Quidditch.

Va obrir molt els ulls. Era a l'equip de Quidditch perquè sabia volar. Una cosa que sabia fer ben feta. Una cosa que podia fer.

Només li quedava un problema.

Com podia fer volar un cavall?

 

 

 

Uns minuts i un Wingardium Leviosa més tard, en Heath volava al llom del seu cavall i avançava tots els Cavallers de la Taula Rodona. Va passar la meta i, immediatament, alguna cosa el va estirar enrere. Al seu voltant hi tornava a haver les portes i la Julie, en Mike i la Sumner que el miraven.

-3 hores i 25 minuts. Felicitats.

 

 

 

La professora Cast es trobava en un bosc espès i sense possibilitat de veure-hi més enllà que els troncs del seu voltant. En una taula de fusta, un pergamí vell i sense res escrit hi reposava.

Uuuh, una altra rossa. M'encanta.

-Perdona?

T'han dit mai que estàs boníssima?

La Susan es va posar vermella i va pensar que si fos una persona ja li hauria clavat una bufetada. Però com se li clavava una bufetada a un pergamí?

Estàs preciosa quan et poses vermella.

Una imatge amb nom propi va passar per la ment de la professora Cast, que es va afanyar a fer-la fora. No era el moment per a pensar-hi, i encara menys el dia.

-Deixa d'imitar la gent i diga'm què he de fer.

Sóc com vols que sigui, bonica. Hi ha diverses bèsties amagades per aquest bosc que porten una moneda penjada al coll. N'has d'aconseguir una de daurada i una de platejada per a sortir d'aquí.

-Molt bé, doncs, som-hi.

Espera, no vols saber res més?

-Ja sé qui ha passat aquesta prova, han estat la Lydia i el Mundass, m'equivoco?

Eeh... no.

-Cosa que em fa pensar que ets un pederasta perquè la Lydia té 11 anys.

I com saps l'edat d'un pergamí?

-Deixa'm tranquil·la que si em poso nerviosa crido, i sóc una campiona dels crits. I que vagis imitant la gent i em facis preguntes filosòfiques no m'agrada, precisament.

M'encanten les dones amb mal geni.

-Mira que no crido perquè espantaria les bèsties...

La Susan va doblegar el pergamí i se'l va posar a la butxaca per no veure'l més. Va entrar a l'espessor i al cap d'una mitja hora hi va trobar un erkling xerrant. L'estiu passat n'havia arribat un al seu veïnat i s'havia intentat menjar el fill dels seus veïns. I per això sabia que l'únic que havies de fer era donar-li un cop al cap i deixar-lo grogui.

Uns minuts després, una moneda daurada penjava del seu coll i li va semblar mentida que tot fos tan fàcil. Va mirar al seu voltant per si de cas. Tot semblava tranquil.

Llavors, va notar un moviment a la seva dreta. No es veia res. Però les fulles de terra es movien.

Tot indicava que algun ésser invisible estava caminant per allà; més aviat, fent saltirons.

La Susan va repassar mentalment tots els animals invisibles que coneixia. Però no tenia manera de saber si era perillós o no i quina moneda portava penjada.

Va pujar a un arbre per si de cas. Va fer un sospir i va treure el pergamí.

En què puc ajudar-te, preciosa?

-Saps què? Deixa-ho córrer.

És un demiguise. No et farà res.

La Susan va mirar avall i va veure com les passes del suposat demiguise s'acostaven a l'arbre i desapareixien. Es va alarmar sense saber què passava i va notar uns braços que la van llançar de l'arbre.

Va caure a terra i va sentir un soroll bastant desagradable al seu nas, que començava a sagnar. Va començar a veure-ho tot borrós... i tot es va tornar negre.

 

 

 

Es va despertar al cap de dues hores amb sang seca al voltant del nas.

-Episkey.

Va tocar-se el coll i va descobrir que li havia desaparegut la moneda. Es va alarmar i va mirar al seu voltant. De seguida va descobrir una espècie de barreja entre un mico i una granota amb la seva moneda a la mà. Va mirar al coll de l'animal. També era daurada, així que no li serviria de res...

Va saltar sobre la bèstia i va notar un dolor a l'esquena. Tot i això, li va poder prendre i va deixar que s'allunyés.

Just després, va sentir un cant greu i tremolós. Se li van posar tots els pèls de punta. Semblava que fos un so d'ultratomba que li anunciés que s'havia acabat tot.

Però tenia feina a fer, quan tornés, així que va esforçar-se per a pensar d'una manera lògica, la seva especialitat. Hi havia d'haver alguna cosa capaç de fer aquell so tenebrós.

Llavors hi va caure. Era un augurey! Els mags antics pensaven que presagiava la mort.

Ja quadrava, ja.

Va dirigir-se cap al lloc d'on venia el so. Efectivament, era un augurey. I portava una moneda platejada penjada al coll.

Quan la va tenir, va obrir el pergamí i va notar una cosa que l'estirava enrere mentre llegia.

Però que bona que estàs, per favor...

-Tres hores i 53 mi...

-AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

Tots menys la professora Sumner semblaven sorpresos.

-Ja està.

 

 

 

El professor Stonewell va notar com algú li clavava un cop de colze i es va adonar que es trobava a l'interior d'una sala plena de persones, presumiblement, habitants d'Avalon.

Sabia el que havia de fer, així que l'ajuda del pergamí no li va servir de gaire cosa. De totes maneres, li va donar les gràcies: havia estat un pergamí agradable, una mica sec, però havia fet la seva feina.

Va començar per canviar el seu aspecte. Amb un cop de vareta, es va posar una túnica i una perruca. Va somriure, satisfet, i va començar a moure's.

 

 

Una hora i mitja després, havia aconseguit pràcticament tota la història. Un impostor havia entrat a Avalon disfressat per a dur a terme un robatori i no sabia que l'havien descobert. Només li faltava saber el que volia robar l'impostor.

Va veure un grup de tres persones i es va dirigir cap allà.

-Heu vist si ha entrat, ja, el de la prova?- els va preguntar.

-Jo no l'he vist pas. Vés a saber.

-I vosaltres quina informació guardeu, en cas que el trobeu?

Els tres es van mirar i van somriure.

-El que vol robar l'impostor.

En Basil es va emocionar. Ja estava! Era l'última informació...

-I què representa que vol robar?

-Un secret.

-Un secret! De quin tipus?

Les dues noies es van posar a riure i el noi se les va mirar.

-Va, no sigueu dolentes. Li diem la veritat, potser, no?

-Sempre et dic que ets massa bo- li va dir la noia més alta.

-L'impostor ets tu.

En Basil es va quedar blanc.

-Com que sóc jo?

-Que sabem que ets tu des del principi i tothom t'ha estat prenent el pèl.

No podia ser... havia estat tota aquella estona fent l'imbècil! I total, per què? Perquè descobrissin que havia estat ell?

-Merda... merda, merda! I ara què faig? Si no ho aconsegueixo aquelles males bèsties mataran els meus alumnes!

Els tres es van tornar a mirar amb una cara diferent.

-No som aquí per fer-te la guitza. Sé que ets una persona sincera, i això m'agrada.

-Per què no has provat de ser tu mateix i explicar la veritat a la gent de per què ets aquí?

-Aquestes coses normalment funcionen així. Informació per informació. Què hi dius?

En Basil es va treure la disfressa i els va explicar, fil per randa, el que l'havia portat allà. Va trigar una bona estona i ho va haver de repetir uns quants cops, perquè cada vegada hi havia més persones que s'afegien a la rotllana que s'havia format al seu voltant i l'escoltaven amb atenció.

Quan, finalment, va poder acabar el seu relat, la resta es va quedar en silenci. Només es va atrevir a parlar la noia alta.

-Sinceritat per sinceritat. Ara ens toca a nosaltres, hem fet un pacte i no el pensem trencar.

-Hi ha hagut un robatori- va dir la noia baixeta. Un noi d'entre la multitud s'hi va afegir, provocant converses al seu voltant.

-Ha estat una sacerdotessa.

Les converses van anar augmentant de volum i es va fer impossible sentir res.

-Eh, calleu!- va cridar un altre al cap de cinc minuts-. Ho ha fet aquesta nit.

-Exactament a les 11:43.

-Ha robat una estatueta sagrada de la deessa a l'habitació de la Dama del Llac.

-Ha estat la Cedany!

-I suposo que això és tot- va acabar la noia alta-. Gràcies per haver-ho explicat, anirem a avisar les sacerdotesses de seguida i potser podem evitar que aconsegueixin el seu propòsit. Però, per si de cas...- va afegir mentre en Basil notava alguna cosa que l'estirava per darrere-. Afanyeu-vos.

Va caure a terra i va veure que es trobava a la sala de les portes amb la resta de professors, en Mike, en Heath i la Julie. En Mike s'hi va acostar per ajudar-lo a aixecar-se.

-Quatre hores i 13 minuts. No està gens malament.

El professor Stonewell va tancar els ulls un moment per situar-se.

-Nois, espero que la resta no triguin gaire a sortir.

 

 

Take me by the hand, take me somewhere new...__________________________________________

 

I sí, inexplicablement (bé, no, hauria d'estar estudiant, de fet), he acabat el capítol a temps! :) Seré breu que la tragèdia grega m'espera...

Què us ha semblat? Personalment, m'agrada més que l'anterior. I tinc moltes ganes d'escriure un capítol que veureu d'aquí poc! M'estic quedant sense idees pels pergamins, tinc el de la Marta i el de la Mei que no m'acaba de fer el pes... i encara em falta el de l'Àlex! Alguna suggerència?

De totes maneres, el de la Cast m'encanta :P I el comentari de "Sóc com vols que sigui" encara m'agrada més! I en Heath volant a cavall i l'Stonewell desesperat... Ja direu com els heu vist vosaltres!

Spoilers, spoilers! Veig que aposteu majoritàriament per en Heath i la Julie com a protagonistes. I us diré que no és del tot correcte, però que algun dels comentaris ha estat l'encertat! Us repeteixo que en Mike se'n va, així que la següent inducció a suposicions és aquesta: en Mike trobarà algú que es posarà al lloc de la Marta, a Pirinë?

Apa, doncs, aquí us ho deixo que tinc bastanta fenya.

Dedico el capítol a la Judith, la Cassandra Ross, la Roser, la Potter_granger i la Marta!

Un petó i fins d'aquí dos diumenges!

 

Marta


Llegit 573 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris13/05/2013 a les 10:32:00
#23980Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Caram, ha estat molt bé!

En Heath ha estat molt enginyós, amb allò del cavall! I m'ha encantat el pergamí de la Cast, molt... autèntic.




Cassandra Ross Anònim13/05/2013 a les 15:50:38
#23981Encara no he escrit cap fanfiction

Mha encantat. Els pergamins del Heath i la Cast eren els millors. Al final no lhe entes. Mel podeu tornar a explicar?




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/05/2013 a les 16:07:30
#23982Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: autèntic, bona paraula per a dir-ho, molt fina xD Moltes gràcies per comentar! :D Alguna idea de lo del Mike?

Cassandra Ross: a veure, representa que l'Stonewell aconsegueix la informació explicant a canvi per què són allà i que els professors volen entrar a Avalon. Els que hi havia a la sala eren habitants d'Avalon, així que se'n van a explicar-ho a les nou sacerdotesses per evitar una catàstrofe. Tot i això, li demanen que s'afanyin per si de cas. Millor? :) I això d'en Mike, què en penses? Trobarà algú?




xudit_95 80 comentaris13/05/2013 a les 16:43:05
#23983Encara no he escrit cap fanfiction

ooo! a mi m'encantava el pergami d'en Heath!! era una monada xD, pero mirar que en Heath, trigar tres hores en caure que podia fer wingar ... com s'escrigui... xD

El de la Cast tambe es una monada, en realitat, fa pujar a moral jejeje. I si, m'he espantat amb l'ultim monstre, per que per un moment pensava que l'hauria d'eliminar.... repelus xD

I per ultim, crec que ha estat be el pacte de informacio per informacio ^^, sinceritat total.... m'agrada xD

Spoilers, spoilers, spoilers.... bua, no tinc ni idea, es que prefereixo ni pensar-ho... pensar que el Mike se'n va... em poso trista, ho sentoo vv'

Ides per als pergamins: el de l'Alex, no pot ser bo, es a dir, que ha de tenir un  punt de malicia,... fer que sigui igual que ell, pero sense que s'arrivin a odiar... competir? no ho se, pero no  pot ser bo bo..

El de laMarta, ha de ser bo, que la Marta es com un pastisset! impossible que siogui dolent

i el de la Mei, divertit, ja pensaras com fer que sigui ben divertit eee

 

Apa doncs, espero qeu t'agradi el comentari!! ^^

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/05/2013 a les 15:52:46
#23984Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Wingar? Really? xDD Però m'alegro que t'hagi agradat. Oh, el de la Cast és sensacional i diu una frase molt important :P No hi vols pensar, eh? Però se'n va, se'n va! El de la Marta m'agrada molt, ja veurem els altres, encara no en tinc ni idea xD Apa doncs, fins el pròxim! :)




Avatarhpkarina 373 comentaris17/05/2013 a les 13:04:01
#23985Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiiii!! Ja m'he pogut passar! ^^

Sóc fan incondicional dels pergamins xD peròòò, una cosa, què és això de què el pergamí de Cast li ha fet recordar una persona molt concreta? De qui estem parlant!? Ja no et quedava imaginació per al de Stonwell? xD 

MIKE NO TROBARÀ NINGÚ PER REEMPLAÇAR MARTA!!! ESTÀ CLAR?!?!??!?!'? 

i aclarat aquest punt, bufff és que si lleves a Julie de protagonista.... :/ però és possible que la protagonista siga Mei, no sé, ja diras :P

Estic amb imaginació 0 pe culpa dels examens, o siga, no et puc ajudar amb els pergamins.... ho sent :(

i fins ací el meu comentari, ja diràs alguna cosa ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/05/2013 a les 15:55:27
#23986Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

ueeeee! :D La veritat és que els pergamins se'm van acudir perquè hi hagués alguna gràcia i els capítols no fossin tan monòtons :) veig que va ser una bona idea... aaaaah, no ho sé, de qui estem parlant? :P ets l'única que ho ha preguntat i mira que hi he fet èmfasi, així que pensa pensa, i respondràs preguntes que em vas fer fa un temps!

Jo, val, jo he tingut més temps per acceptar que se'n vagi el Mike, però deixeu-lo ser feliç, home! Ja veig el que respondràs a la pregunta del pròxim capítol, doncs...

Llegeix els comentaris del capítol anterior, hi ha una opció que quan la llegiu ja entendreu per on vaig xD I si canviar la Julie no et quadra... prova de canviar l'altre :P

No et preocupis, ja m'inventaré qualsevol cosa o faré com el de l'Stonewell, almenys amb el de l'Àlex el pergamí no és necessari xD

Apa doncs, fins el pròxim! :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris19/05/2013 a les 23:43:16
#23987Encara no he escrit cap fanfiction

 

Hoooooooola!!!!

Bueno, com ja he dit, jo penjo el comentari una semana despres del capitol. Es que tinc tendencia a llegir-ho amb molt... entusiasme el primer cop, aixi que per escriure el comentari tinc que llegir per segona vegada, amb mes detall per poder comentar com cal ;)

He de dir que en el meu TOP 10 de Cavallers de la Taula Rodona estarien, Tristian, Galahad, Artús i Lancelot. Pero de tots, el que em cau millor es en Galahad, tinc una reacció molt... Bass-iana a la puresa, ha de ser corrompuda. En serio, obriu el google, poseu “Near Death Note” al buscador i trobareu un dels meus personatges preferits de tota l’historia del Manga. Si, sento molta llastima per en Heath si ha de fer una cursa contra aquesta tropa. He de dir que, dues hores sembla un temps molt llarg pero, encara que si el cavall es va cansant es una miqueta com una agonia lenta i cruel... Esta bè XP Wow... les proves s’estan fent molt llargues la veritat. Casi quatre hores? Wow.

Uy Susan, Susan... que t’agraden massa certs bruixots profugs... Ups, se’m ha escapat XP Prova curiosa... I perillosa, sembla interesant, puc veure la prova bastant visualment encara que em costa imaginar a meitat de les criatures. La Susan pero se’n surt bastant be, i aixo ja esta be... Recompte.... Stonewell, Snicket, Brown i........... l’Alex. Home, no esta tan malament aixo XP

Osigui que per conseguir la informació que necessites tens que parlar amb claretat i ser honest. Home, no esta gens malament el missatge... Si la habitació de gent amb la que et trobes esta disposada a cooperar, com sembla ser el cas d’aquesta XP Si has de saber algo que de veritat no volen que sapigues es mes dificil. Encara que... Aixo vol dir que Avalon no esta en contra dels Desterrats & co. entrant? La idea es interestant, encara que espero que els hi hagin posat mes dificil als profesors i les seves victimes.

Ara la meva zona preferida, la terra de l’especulació, la veritat es que jo mantenc que seran la Julie i la Marta. Espero que no tinguis molt en conte d’escriure des de la meva escola!!! ;) La veritat es que gent a Pirinë hi ha poca, de moment, hi ha mes clar els profesors i... qui no sobreviura al primer curs que no pas qui si que pasara XP Pero si, crec que en senyor Mike viura per fer-li mal a la Marta un altre dia, i el mateix puc dir del senyor Alex XP Encara que espero que la Julie trobi a algu diferent a qui estimar.

I..... fins aqui el comentari d’avui, com segurament podeu notar estic una miqueta... com dir-ho... el estat entre esgotament e hiperactivitat, que es podria resumir com a estress. Perque la veritat... la vida universitaria no es tan maca com ens la pinten XP

Fins un altre, i esperant amb ansietat la setmana que ve :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris19/05/2013 a les 23:44:19
#23988Encara no he escrit cap fanfiction

P.D. Sincerament dubto que la Mei sigui la protagonista de la propera part la veritat XP




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/05/2013 a les 17:44:54
#23989Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Don't worry, sé qui és el Near... Home, no pot ser tan fàcil i ràpid entrar a Avalon, no? Continuo dient que s'ho poden prendre amb calma, que la prova de la Marta és tan llarga que ells l'única feina que tenen és superar la seva, el temps és igual. No he entès això del recompte. Recompte de què?

No he entès RES d'aquesta frase de Pirinë... Com que en Mike tornarà per fer-li mal a la Marta? Pobre home, no hi ha res que vulgui menys xD I l'Àlex deixeu-lo una mica tranquil ara, que ja té prou desgràcia a sobre...

Apa, doncs, fins el pròxim! :)