Els desterrats - Capítol 33: Espases, filosofia i laberints
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 26/05/2013 a les 00:02:19
Última modificació 26/05/2013 a les 00:02:19
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 33: Espases, filosofia i laberints

Capítol 33: Espases, filosofia i laberints

 

 

L'Àlex va mirar al seu voltant. Es trobava a una platja deserta. Darrere seu hi havia un bosc, i davant, la platja s'estenia fins on li arribava la vista.

L'única irregularitat que podia veure era un tronc tallat, on descansava un pergamí vell i sense res escrit. El va agafar i va mirar a banda i banda.

Què mires?

L'Àlex va obrir molt els ulls mirant el pergamí.

-Què?

Que no tinc temps per perdre, així que per feina. Suposo que ja saps què has de fer. Agafes l'espasa, puges al cavall i et carregues Mordred. Jo et dono un numeret i podeu entrar a Avalon.

-Has dit Mordred?

Que no saps llegir?

-El mateix cavaller negre?

Sí, ell. Escolta, tu no tens gaires llums, eh?

-Mira qui parla. El que només sap dir quatre coses i anar a descansar.

A més amb geni, eh?

-I com representa que me l'he de carregar?

Sí clar, i també t'explicaré de quin color porta els calçotets.

-Però jo no sé muntar a cavall!

I a mi què m'expliques? No haver vingut a Avalon! Mira, tens tota l'estona que vulguis per practicar amb el cavall i l'espasa, tot depèn de la pressa que tinguis. Quan a tu et sembli que ja en tens prou, vés cap al fons de la platja i ja te'l trobaràs.

-Espera, espera. Qui ha passat aquesta prova abans que jo?

En Roger, amb l'escriptora, la senyoreta Gray. I, per cert, era un gran genet.

-Gràcies pels ànims.

Si no arribes a més no és culpa meva.

-Ets encisador, pergamí- va fer l'Àlex amb un somriure forçat.

A tothom li agrada posar-se davant d'un mirall.

L'Àlex va quedar callat de cop i el pergamí no va dir res més. Massa lliçons per tan poques hores.

Va acostar-se al cavall blanc que tenia a unes passes. Sense saber ben bé com, hi va pujar. Va donar un cop d'ull a l'espasa de metall gris-blavós que hi havia al costat però va decidir que primer havia d'intentar dominar el cavall.

Una bona estona després, va arribar a la conclusió que el seu principal objectiu havia de ser fer baixar a Mordred del cavall, perquè dalt no tenia cap opció.

Però siguem sincers, era Mordred. Tenia alguna opció en cap cas?

Va baixar a terra i va agafar l'espasa. Era més lleugera del que semblava i es veia força manejable. Va començar a provar-la fent uns quants moviments i imaginant que tenia algun guerrer davant seu, preguntant-se quanta estona devia fer que era allà. Una hora? Quant temps tenia abans que la Marta aconseguís passar el laberint?

Per un moment, el pensament li va fugir cap al lloc on la Julie devia estar fent la prova. Estaria bé? Hauria acabat, ja? Li hauria passat res? Va desitjar poder ser allà amb ella per assegurar-se que no li passava cap mal, per poder protegir-la.

Però no podia ser. Ella no l'hi voldria. I havia de centrar-se en aquella prova si volia salvar els seus companys dels professors.

Al cap d'una estona de practicar, manejava l'espasa una mica millor. Però no prou per guanyar, i ho sabia. Necessitaria mesos de pràctica per tenir alguna opció. I hi havia d'haver alguna manera, algun tipus d'estratègia...

Va agafar ben fort l'espasa i va tancar els ulls per a concentrar-se.

Els va obrir quan li va semblar detectar que la llum de fora havia augmentat. I la seva sorpresa va ser trobar la fulla de l'espasa brillant amb una llum blavosa.

Si encara en farem alguna cosa, de tu...

-Per fi t'has decidit a parlar?

Volia deixar-te temps per pensar en l'última cosa que he dit, encara que crec que no n'hi has dedicat gaire. No cada dia et regalen una veritat com aquesta, saps?

L'Àlex no va poder evitar notar que dient allò es posicionava al lloc del bo, del savi, del superior. Realment era així, ell?

-Suposo que tens raó.

Tot dependrà del teu control, a partir d'ara. Si pots controlar la màgia que traspasses a l'espasa, tens opcions. Si no... ja te'n pots anar oblidant.

L'Àlex va pujar al cavall per última vegada i va agafar l'espasa. Va respirar fons i va aconseguir fer que el cavall anés cap al fons de la platja.

I allà el va trobar. Mordred, tot de negre, amb una mirada maliciosa.

Va tancar els ulls per concentrar-se i, quan els va obrir, l'espasa es va il·luminar amb la mateixa determinació i blavor de la mirada de l'Àlex.

Al cap d'una hora i mitja de lluita, l'Àlex va poder tornar a la sala rodona de les portes.

-Àlex!- va cridar la professora Cast quan va veure el tall del seu braç-. Es pot saber què has fet?

-He lluitat contra Mordred. I he guanyat. He trigat massa?

-Quatre hores i 21 minuts. No et preocupis, la Mei i la Marta encara no han sortit i en Heath acaba de venir. Julie, posa el número a la porta. Jo intentaré curar això, però no té gaire bona pinta.

L'Àlex, però, tenia tota la ment en la mirada de la Julie uns metres més enrere, que el mirava, preocupada però intentant amagar-ho. Va tenir ganes de clavar-se un cop de puny. Estúpid...

 

 

 

La Mei va caure a terra en un descampat sorrenc.

-Comencem bé...

Just en aquell moment, va descobrir un pergami a la seva dreta.

Bona tarda.

-Eh... bona tarda, suposo.

Suposes? I per què ho suposes?

-És una pregunta trampa?

I què és, una pregunta trampa?

La Mei es va quedar sense saber què respondre. Va decidir intentar tirar per un altre cantó.

-Què he de fer?

Respondre preguntes.

-Quines preguntes?

Les que et faré jo.

-I res més?

Superar nou reptes. Et donaré pistes i has de descobrir de què estic parlant. Al final, arribaràs a un lloc on hi ha un llibre que acumula gran part del coneixement que han adquirit els bruixots durant els últims segles i on podràs trobar la resposta, només si has encertat les nou pistes. Queda clar?

-Claríssim. Et puc fer una pregunta?

A tu què et sembla?

-Em respondràs amb una altra pregunta?

Què són, doncs, les preguntes?

-I les respostes?- va preguntar la Mei amb sarcasme-. Tu no saps què són, les respostes?

Ets lògica i ràpida. Crec que ens entendrem.

-Quin consol.

L'altre noi era massa cap-quadrat.

-En aquest cas, segur que estem parlant d'en John.

I d'un astrònom que era pitjor que ell.

-Em deixaràs començar?

I de què et serviria?

-Home, si sóc aquí és perquè vull entrar a Avalon...

No has pensat mai que potser és millor que les coses segueixin el seu curs?

-Opino que és millor canviar-les per tu mateix. Comencem?

No, no, espera. Per una vegada que trobo algú interessant...

-Afanya't, pergamí. Què vols?

I tu, què vols?

-Que t'afanyis!

Què vol una persona d'un pergamí? Havies volgut mai res, d'un pergamí?

-Sisplau... que aquí hi ha coses importants en joc!

Està bé, està bé. No t'agrada, filosofar?

-No massa. Els filòsofs em posen nerviosa.

Interessant. És bo, això. Vol dir que no et són indiferents.

-Pergamí...- va dir suplicant.

D'acord, aquí va la primera prova...

 

 

 

-Però vols fer el favor de donar-me l'última pista! Porto moltes hores aguantant-te, he passat les nou proves, vaig bruta, despentinada i plena d'esgarrinxades. Penses acabar-ho d'una vegada?

Acabar? Començar? Quina diferència hi ha?

-La diferència entre començar a parlar amb tu i aguantar-te durant 4 hores. Si comencés voldria dir que encara em faltaria tota aquesta estona de suplici.

Va semblar que el pergamí cedia, perquè les últimes lletres es van convertir en una última pista. Va córrer cap al llibre i el va fullejar. Va buscar l'apartat d'Avalon. El tenia. Dames del llac a través dels anys. Va anar passant pàgines mentre passaven els minuts... Deixebles d'Aleia... deixebles d'Aleia... Maleït llibre! Per què era tan gruixut?

Les seves mans es van aturar a una pàgina i va senyalar una fitxa amb el dit. La tenia! L'havia trobat... es va girar cap al pergamí mentre alguna cosa l'estirava enrere.

-Quatre hores i 47 minuts. Només falta la Marta- va dir l'Àlex ajudant-la a aixecar-se després que hagués caigut un altre cop.

-Quant creieu que trigarà?- va preguntar l'Stonewell.

-Va trigar tres hores i quart, més o menys, a les proves de Hogwarts. Però aquest és bastant més complicat, així que... jo li donaria entre cinc i sis hores, si tenim sort. Tot i que podria trigar bastant més...- va respondre la Cast.

 

 

 

La Marta es va trobar, directament, dins un laberint. Tenia un camí a la dreta i un a l'esquerra. Molt bé, doncs. Com que no sabia la forma del laberint, no podia traçar el contorn al paper. Però es va situar a un punt intermig i va dibuixar els dos camins de l'inici, el de l'esquerra més llarg i el de la dreta més curt.

Va ser llavors quan es va adonar de la presència d'un tros de pergamí a terra. Devia ser allà des que ella havia arribat. El va agafar.

Eeeeeeeeeooooooooooooo!

-Hola?

Per fi! Per què passes de mi? M'agrada que em facin cas...

-I tu què hi fas, aquí?

T'he d'ajudar. Ets en un laberint.

-Ja ho sé.

Ah, sí?

-És clar que ho sé. I l'he de passar, punt. Gràcies, jo continuo endavant, que tinc pressa.

Però no em pots deixar aquí!

-Com que no? És clar que puc, i ara t'ho demostraré- va dir la Marta començant a caminar.

Però esperaaa! I què faig, aquí, mentre passes el laberint? M'he d'esperar tota l'estona?

-Per favor, ets un laberint!

Sisplaaau...

-Però...

Sisplau, sisplau, sisplau!

-Oh, d'acord... Però no em distreguis, que tinc molta pressa.

Visca! Gràcies, gràcies! No te'n penediràs!

-Ja me n'estic penedint...

 

 

 

M'avorreeeeeeeixo. Explica'm alguna cosa!

-Ara no. Tinc pressa, ja t'ho he dit unes quantes vegades.

Però jo m'avorreixo!

-Per favor, però quants anys tens?

Sóc un pergamí, no tinc edat.

-Física no, però edat mental sí que en tens.

Què és això?

-Queda clar que sí...

Què queda clar?

-És igual, deixa-ho. Què vols que t'expliqui?

No ho sé. Com et dius?

-Marta. Tinc 13 anys, gairebé 14.

I et cau bé, la noia que ha vingut abans? M'ha dit que es deia Desi...

-Ah, la Desi, ja. No, diguem que no som gaire amigues.

Per què?

-No pots ser amic de tothom.

Però tampoc cal odiar ningú, no?

-No l'odio. Senzillament... em molesta la seva presència.

No era gaire simpàtica, tens raó.

-Em deixes continuar? Ja deu fer més de tres hores que dónes la tabarra i per fi t'he fet cas. Ara que ja he descansat, deixa'm continuar endavant.

Tens nòvio?

-Què?- va dir la Marta, posant-se una mica vermella-. No, és clar que no.

Mentida! T'has posat vermella!

-Que no, pesat, que no. Només és que no m'ha agradat la pregunta.

Això és que estimes algú. A mi no m'enganyes!

-Potser sí.

I per què no li dius?

-No és tan senzill...

Jo trobo que sí. Hi vas i li dius. Ja està.

La Marta va fer que no amb el cap i va tatxar un dels camins que ja quedaven tancats. Podia anar endavant o girar cap a l'esquerra, però després d'haver estat creadora de laberints en les seves hores mortes de classe la intuició la portava cap a l'esquerra.

Va anar cap allà després de traçar les línies al paper i va agafar el pergamí.

 

 

 

Hola holaaa!

-Ja feia massa estona que no deies res...

És que no aguantava més...

-Has durat prou, no et preocupis. Què vols saber, ara?

Com es diu?

-Com es diu qui?

El noi que t'agrada.

-I tornem-hi. No ho has entès, abans, que no tenia ganes de parlar-ne?

Però tu en vols parlar.

-No, precisament ara no vull.

Per què?

-Ai, perquè no en tinc ganes! Sempre preguntes el per què de tot?

Si no el sé, sí.

-Ja ho he notat...

Saps que portem cinc hores i deu minuts aquí dins?

-Tant? Mare meva... espero que la Desi s'hi hagi estat força estona.

Per això no et preocupis! I tingues en compte que no parlava amb mi...

-O sigui, que si deixo de parlar amb tu guanyaré temps.

No et servirà de gaire. Ja estàs arribant.

-De veritat?- va dir la Marta, mentre se li il·luminava la mirada.

Per què t'hauria de dir una mentida?

La Marta va mirar el paper. Ja podria ser, ja. Havia de girar a la dreta. Va mirar endavant, el passadís no era gaire llarg i l'obligava a girar a l'esquerra.

I, llavors, va veure llum. Era al final d'aquell passadís. Havia arribat! Havia arribat al final del laberint!

Tan bon punt havia sortit, alguna cosa la va estirar enrere fins la sala rodona amb les deu portes. Va mirar al seu voltant: ja hi eren tots.

-Que fa gaire, que hi sou?

-Dona, no t'enganyarem- va respondre en Heath-. Una mica.

-Però has trigat molt menys del que esperàvem!- va fer la Cast.

-Apa, doncs- va dir la Sumner-. Ja hi som tots. Nois, prepareu-vos bé, perquè això serà molt perillós. Estigueu atents a tot. No us separeu de nosaltres.

-I, sobretot...- va continuar el professor Stonewell-. Molta sort, nois.

Van fer cara de determinació i es van concentrar mentre es miraven els uns als altres, oblidant per un moment tots els problemes que hi havia entre ells, perquè aquell sí que era l'últim assalt.

La Marta, sense saber ben bé com, va buscar la mà d'en Mike amb la seva, i ell li va estrènyer amb força. Es van mirar sense dir res, amb ganes d'explicar-se tot el que els passava pel cap i intentant dir-ho amb una sola mirada.

Encara amb les mans agafades, van travessar la porta que els portava a Avalon.

 

I want you to stay._________________________________________________ __________________

 

I gràcies al muffin que m'ha promès la Judith, acabem amb un moment Marta-Mike! (I als vídeos de la Marta, i al dibuix de la Judith).

Què us ha semblat? ^^ Tots han passat les proves i estan a punt d'entrar a Avalon. Què hi trobaran? Hauran arribat tard? Les sacerdotesses d'Avalon hauran aconseguit parar els professors? Si no, què faran ells per solucionar la situació? Arribarà a haver-hi alguna víctima? Qui?

La veritat és que estic contenta d'haver passat les proves, ho alentien tot una mica... sort dels pergamins que ho animen una mica tot xD Aquesta vegada m'agraden molt tots tres: el zasca a l'Àlex, les filosofades del de la Mei i l'infantil de la Marta.

Molt bé doncs, a l'anterior us vaig preguntar si en Mike trobaria algú i la resposta va ser un NO rotund. I la següent pregunta és òbvia: i la Marta? Trobarà ningú?

Al pròxim veurem com s'acaba tot això i us donaré el nom del primer/a protagonista! Vinga, va, que ja només queden dos capítols! :3

Queda dedicat a la Potter_granger, la Cassandra Ross, la Judith, la Roser i la Marta!

Fins el pròxim!

 

Marta


Llegit 643 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris26/05/2013 a les 01:23:56
#23996Encara no he escrit cap fanfiction

buenu Marta.... adivina: el eu favulos veí a tornat a casa! tinc interneeet! :D, pos aixo: el muffin.... sera espectacular jejejeje

Ara fas pensar... i crec que tant en Mikecom la Marta trobaran a algu eee... es depriment, pero cert, tot i aixi, si troben a algu, no sera taaan cuqui com ells dos! :D

el pergami que més m'ha agradat, ha estat el de la Marta... em sento identificada.... ejejje, però el de l'ÀLex amb els seu zasca, ha estat brutal.....ja li feia falta ja, una mica de la seva propia pasta.... ino ens perdem el de la Mai, que tambñe l¡'he trobat molt bo amb les seves preguntes!

I jo no crec que hagin arrivat tard! sincerament, arrivaran al moment just, com la frase del Gandalf: "un mago, nunca llega tarde ni pronto, lega cuando se lo propone".... (mitica), pues aixo... Marta... GRAN CAPITOL EL D'AVUI :P

 




Cassandra Ross Anònim26/05/2013 a les 14:25:01
#24000Encara no he escrit cap fanfiction

Oh! M'han encantat els pergamins! Han estat extraordinaris i tots tres han sigut molt divertits i entretinguts ^__^

Espero que continuis aviat que és molt interesant el fanfiction i tinc molta curiositat per veure com és Avalon! Pel que fa al capítol anterior, ho vaig entendre més o menys, :D

Petons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/05/2013 a les 14:40:35
#24002Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: muuuuuuuuuuuuuuuffin! :3 Passes de cap a tots dos! També podries trobar un punt intermig, dona xD I respecte a això, només diré que... m'infravalores :P O:) Tots tres pergamins m'agraden molt, aquestos, encara que potser em quedaria amb el de la Marta... Ooooooh, quina gran frase! ^^ Em quedo amb ella :) 

Cassandra Ross: M'alegro que t'hagin agradat tant! :D Aviat, aviat, al següent ja veurem com és Avalon i, malauradament, d'aquí poc s'acabarà la ff... quina pena ;(  Però hem de pensar que la pròxima no trigarà gaire! ^^




Avatarhpkarina 373 comentaris26/05/2013 a les 16:31:14
#24003Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Holaaaaaaaaaaaaa!! Sí, m'he passat, com he promès! :) :) m'agraden els pergamins, tots, era majete el de Marta xD

oooooh Marta&Mike :3 :3 :3 :3 :3 :3

Hmmmm jo crec que les sacerdotesses no hauran aconseguit parar els professors perquè aleshores els nostres protagonsites ja no tindrien més feina, i això no pot ser xD Ara no sé què es trobaran, però segur, segur (o almenys això espere) hi haurà una bona batalla! ;)

Hmmm si la resposta va ser que Mike NO trobaria algú, què et fa pensar que Marta sí que ho farà? PER DESCOMPTAT QUE NO, ES QUEDARÀ ESPERANT L'AMOR DE LA SEUA VIDA, més conegut com a Mike :)

i a l'espera del següent capítol! ^^
un beset! :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/05/2013 a les 20:25:38
#24005Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ueueeee! Doneu-li les gràcies a la Judith i al seu muffin, que em soborna xDD Booona deducció i molt lògica, però és que no podia preguntar res més, després d'aquest capítol... Han de fer fenya!

Un altre no rotund, ja veig, ja... Que poc que els estimeu, pobrets, els voleu deixar així de sols durant tant de temps? Ni una mica d'alegria, sempre esperar i esperar? (et recordo que tu n'acabes de fer trencar dos perquè han d'estar a distància ¬¬

Apa doncs, ja veurem què faig xD Fins el pròxim! ^^

 




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/05/2013 a les 19:32:01
#24006Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Weeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! L'estava esperaaaaaaaaaaaaaaaaaant!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! (no em facis cas, xorrades infantils que em surten a vegades (suposo que a tothom, no?)).

El capítol ha estat molt bé. He rigut molt, amb el zasca de l'Alex. I el de la Marta... semblant al meu jo pesat.

Bé, esperaré amb moltíssima impaciència el proper.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris03/06/2013 a les 20:36:12
#24018Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Clar que sí, tots en tenim d'això, no t'has de disculpar! La veritat és que el de la Marta l'he fet imaginant la meva cosina petita agafada de la mà en comptes d'un pergamí, és la gràcia xD Només que l'he fet més pesada, això sí, però a mi m'encanta ^^ Apa, doncs, fins diumenge! :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris07/06/2013 a les 11:45:33
#24020Encara no he escrit cap fanfiction

Em mereixo que em fagis fora XP Buah!! Que mal!! Que tard k vaig!!!

Molt bé, ara a fer feina.

Merci per el pergami de l’Alex. He de dir que disfruto amb coses que es dediquen a donar-li bronca. Sobretot perque crec que es mereix una mica de bronca.

MORDREEEEEEEEEEEEEEED!!! MORDREEEED!! Preciooooooooooooos!!!

Si, l’estimo, es fantastic, es el millor i disfruto pensant que l’Alex s’ha tingut de enfrentar a ell.

M’encanta el meu pergami. Es fantastic. Em cau de conya. Es adorable, i m’han dit que ting que agraïrli a la HpKarina aixi que… Gracies!!! :D

Un altre pergami fantastic, el de la Marta, es una monada!!! Judith, no ets la única que et sents identificada XP Es una monada!!!

Se que es molt curt el comentari pero es k tinc k anar rapid XPXP

Capitol fantastic, m’ha semblat curt, pero que hi farem XP
 

Buah!!! Tinc ganes de saber que pasara a Avalon!!! I que pasara a la seguent fanfic!!!!

La Marta trobara algu…. Tristement crec que si. Molt tristement.

CONTINUA AVIAT!!!!!!!!!

P.D. Molta merda amb la sele!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris14/06/2013 a les 16:16:34
#24023Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jo també he anat tard, per tant, aquesta setmana tens perdó (aquesta setmana xd). Odieu massa l'Àaaaaalex, pobre home, d'acord, és odiable, però també s'ho passa malament, així que tant no cal :P Ara tothom se sent identificat amb la meva cosina de cinc anys... ai coi... Apa, que ben aviat ho sabràs :) Fins el pròxim! ^^