El Senyor dels Horricreus - Capítol 6: Vells amics i noves coneixences
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 17/06/2013 a les 20:52:47
Última modificació 17/06/2013 a les 21:07:53
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 6: Vells amics i noves coneixences

 

   Salut i ben tornats!

 

   Ja tenia moltes ganes de penjar aquest nou capítol

i aquest gran moment ja és aquí!

 

   Us indico que hi trobareu dos espais, la separació dels quals he marcat amb asteriscs:

   L'un és Ròhan (que comença just des d'on va quedar el capítol quatre) i l'altre l'estació de Hogsmeade (des d'on vam deixar l'anterior capítol cinquè).

 

   Espero que hagi millorat i us entusiasmi més tot plegat!

 

Antares

 

____________________________________________ ________________________

 

 

 

Capítol 6- Vells amics i noves coneixences

 

 

       En Fàramir s'agafava amb el braç al llom de l'hipogrif per no relliscar, i amb l'altra mà aferrava el Mapa, que es rebregava contra el vent. Ja era prou complicat llegir el mapa i mirar endavant, que a més havia d'esforçar-se a dominar els seus nervis. Mai no li havia agradat especialment la sensació de volar amb escombra, si més no, no tant com els seus companys James i Sírius; ell era més bo en Encanteris. Tanmateix, no volava pas malament, i sempre havia estat molt bo en Criança de Criatures Màgiques i semblava que el Bec Brau el tolerava prou bé.

       Un poblet en flames, però, es va veure al peu d'un turó; El Foldoest. En Fàramir va sentir por, però va descendir amb el ressò del seu propi batec accelerat. La papallona daurada estava tan espantada que tremolava, i semblava tenir la intenció d'escaquejar-se.

   ―Au... som-hi ―els va dir al Bec Brau i a la papallona daurada, però també anava per a si mateix.

       Mai no li havien agradat les batalles, tot i que era un bon cabdill, però aquella defensa era necessària. Desconeixia, i ell no n'era pas l'únic, per què els Tres Malvats havien posat l'ull a Ròhan... L'Ull, la Mà i la Vareta...

       O sigui que va respirar fondo i va refer en la seva memòria tots els sortilegis que havia après a Defensa Contra les Forces del Mal. Per començar, va conjurar un nou aliat:

   ―Expecto Patronus...

       Però hi havia algú que també lluitava: una dona jove, alta i esvelta, amb els cabells daurats i ondulats, com un riu amb grans meandres. Un cop de la seva espasa va tallar l'aire, i el cap d'un orc va rodolar davant d'en Fàramir. Els ulls grisos del bruixot es van topar amb el rostre temperat de la dona. Éowyn era el seu nom: una donzella guerrera, filla de reis.

       Ell la va reconèixer de seguida. Era l'única persona, fora del món de la bruixeria, a qui havia confessat la seva naturalesa màgica, quan encara eren uns nens. El temps havia passat, però no l'havia poguda oblidar. Havia canviat i s'havia fet una dona, és clar, però, en el seu rostre d'acer, ell va notar amb melancolia que continuava mancada d'alguna cosa que encara no havia estat capaç d'assolir...

       El dofí espectral que flotava amb elegància pel camp de batalla, envoltat d'una mena de boira aquàtica, va remenar la cua concentrat i la seva llum grisenca es va materialitzar en una càpsula en forma de cúpula que creixia en protecció de la gent del poble. La dona va abaixar l'espasa i el va mirar sorpresa.

   ―Podeu... conjurar un patronus corpori...?

       L'Éowyn sabia que no era un encanteri gens senzill, i que era una màgia molt elevada. Era muggle, però sempre havia tingut molta curiositat per la màgia, especialment des que en Fàramir li va oferir la seva confiança quan va violar l'Estatut del Secret dels Mags amb ella. Es va sentir orgullosa del seu amic, i, tot i que va aconseguir amargar-ho, sentia una tendra nostàlgia. No s'havien vist des que ell va marxar, i el fet que la distància fes el correu massa feixuc pels mussols els va fer abandonar les plomes d'escriure's.

   ―El rei Théoden diu que heu de dur tothom a la Gorja d'en Helm...

       Ella es va mantenir seriosa i va assentir amb el cap en silenci.

       El Bec Brau va inclinar el vol i va penetrar en la barrera dels patrons, la forma de la qual es va desfer. En Fàramir i l'Éowyn van tornar a la realitat de cop i volta i van seguir lluitant pel seu compte: ell etzibava sortilegis contra els Cavallers de la Mort; i ella brandava l'espasa amb molta destresa i reclamava que els vilatans s'arramassessin.

   ―No us separeu! ―cridava amb esperit de lideratge.

       La gent de Ròhan la seguia i confiava en la seva senyora. El Bec Brau llançava l'exèrcit de l'enemic des de grans alçades, el Fàramir retenia els demèntors i petrificava orcs, i els Rohírrim de l'Éomer, el germà de l'Éowyn, brandava espases i tensava arcs dalt dels cavalls. Mentre tots ells retenien l'enemic, ella guiava la fugida i refugi.

       Tanmateix, va mirar enrere. Ella hauria volgut lluitar en la batalla, però el seu oncle mai no volia córrer el risc de perdre-la.

       Enmig del camp de batalla, en Fàramir va divisar una cosa que el va fer parar-hi atenció. Una nena de llargs cabells rossencs molt clars, que tenia una ferida al front, estava a punt de ser atacada per un goblin escanyolit, però que duia una daga molt afilada, que tenia moltes ganes de fer servir. La nena restava petrificada i amb els ulls tancats. Quan el goblin va provar d'abalançar-s'hi, va xocar contra alguna cosa invisible i va sortir disparat pels aires de manera incomprensible.

       En Fàramir es va preguntar què havia succeït, fins i tot la papallona daurada esbufegava al seu costat, incrèdula. Havia estat aquella nena qui havia conjurat aquella barrera protectora...? No va tenir temps d'esbrinar-ho, que la nena es va desplomar a terra tota pàl·lida, en un desmai.

        ;            &n bsp;             ;                            ***

 

       L'Éothen va notar un sobresalt a la boca del cor.

   ―Què passa, noi?

   ―No res ―va mentir l'Éothen. Tenia bona intuïció, però no sabia com interpretar aquella sensació que l'havia agafat per sorpresa, i va preferir ignorar-la―. Com vénen la resta d'estudiants?

   ―Amb el Hogwarts Express ―va explicar en Hagrid―, el tren que arriba des de Londres. Els trobarem a l'estació de Hogsmeade.

       L'Éothen retenia la informació mentre avançava a grans gambades per tal de poder seguir el ritme del gegant.

       Ja queia la nit i, darrere seu, el castell va començar a brillar. L'Éothen va veure un far rodó que se'ls atansava: Una majestuosa locomotora escarlata es va aturar davant seu amb un xiulet, omplint-se d'una espessa boirina de fum. Aleshores, un munt d'estudiants van baixar del tren. Tots anaven vestits amb uniformes coberts amb túniques de bruixot. L'Éothen es va mirar a si mateix, i es va adonar que desentonava d'allò més en aquell irresistible ambient màgic.

   ―Deixa't estar de granotes de xocolata, germanet ―va sentir que deia una veu.

       L'Éothen es va girar i va veure un noi ros, primet i força poca cosa, tot i que semblava més gran que ell, amb una corbata roja, que duia una càmera fotogràfica antiga amb un enorme reflectant de flaix. Parlava amb un altre nen rosset i baixet, amb la corbata negra tacada i els morros tots plens de xocolata.

   ―Però mira mira, Pau! ―deia entusiasmat el seu germà petit―. La gent de dins es mou, com la que sortia al diari de bruixots i a les teves fotografies!

       Tanmateix, en Pau Parra semblava més preocupat per trobar en Harry Potter i fer-se la primera fotografia amb ell de l'any escolar. En Dani Parra, el germà petit d'en Pau, es va llepar els morros amb un somriure d'orella a orella, i feia uns ulls tan grossos com dos recordatoris de bruixots mirant el seu voltant. Devia pensar que ho feia amb una total discreció, però l'Éothen no va poder reprimir una rialla, que va tapar amb la mà.

   ―Encara no portes l'uniforme? ―va fer una altra veu imposant al seu darrere.

       L'Éothen es va tombar i va veure un noi alt i pèl-roig, que duia unes ulles de pasta. Portava una corbata de color escarlata i daurat, i al pit li brillava una insígnia amb una P que ensenyava tot orgullós.

   ―No t'adormis, noi ―i, sense fer-li més cas, es va dirigir a un grup d'estudiants més grans―. Alumnes de tercer! Veniu amb mi! Agafarem els carruatges, i no us separeu!

   ―Bah! No li facis gaire cas ―va fer una noia al seu costat―. Des que el van fer monitor de Gryffindor, en Percy té els fums molt pujats. Però és un bon noi.

       L'Éothen es va mirar la noia. Feia dos dits d'alçada més que ell, però vestia una corbata negra i impersonal amb l'escut de Hogwarts, tal com acabava de veure a l'uniforme d'en Dani Parra. Duia els cabells castanys ondulats fins els colzes i els ulls li brillaven amb un color melós intens. Se la veia una noia tranquil·la i intuïtiva.

   ―Que el coneixes? ―va preguntar ell.

   ―En Percy Weasley? ―va fer― Sí. Quan amb el meu pare anem a la Ronda d'Alla, l'hi trobem sovint; va a Gargotts i Nibres sempre que pot. El senyor Weasley treballa amb el meu pare a la Conselleria, saps?

       L'Éothen va somriure, però en realitat no havia entès ni la meitat dels noms que li havia dit.

   ―Vinga, els de primer any, seguiu-me an a mi! ―deia el Hagrid rere la barba, i els il·luminava amb el fanalet que havia encès feia una estona davant de l'Éothen.

   ―Oh! Perdona ―va somriure i li va allargar la mà―: Em dic Emma Dobbs i faré primer aquest any.

   ―Éothen ―va encaixar-li la mà―: Jo també faré primer...

        ;            &n bsp;             ;            &n bsp;        ***

 

       La nena va obrir els ulls i va veure un home ajagut a la gatzoneta al seu costat. Amb molta cura, li passava un drap humit pel trau sanguinolent que s'havia fet al front. L'home tenia una cara amable, les mans suaus, i emanava una cavallerositat especial.

       No hi van haver paraules quan es van veure els iris l'un a l'altra per primer cop.

       Només al cap d'una estona, el silenci que els unia les mirades es va desfermar per deixar anar la veu d'ell:

   ―Com et dius, bonica? ―es va atrevir a preguntar, i la nena es va sentir incondicionalment empesa a confiar-hi. Tot i la veu fatigosa, va poder dir clarament:

   ―Freda.

 

 

_________________________________________ __________________

 

Espero que tots haureu reconegut els germans Parra! ;)

I el patronus d'en Fàramir?

 

Antares Black

PD: Moltes gràcies pel suggeriment en relació a trobar-hi un títol, Cassie. M'ha servit.

 


Llegit 542 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Cassandra Ross Anònim17/06/2013 a les 22:01:09
#24043Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! Escric desde el mobil aixi que tot sortira una miica fet merda. Mha encantat aquest capitol!! La relacio de Faramir i Eowiin (estos dos se nos liaaan) mha encantaaat. I el final: sabia que era la Freda. I aquesta esta conectada dalguna manera amb el seu germaa. Mha agradat molt els germans Parra i la noia Bruixa tambe. Un capitol molt interesant :D




AvatarPotter_granger 349 comentaris18/06/2013 a les 12:51:43
#24046Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Wooooo, que bé! Tot just acabo de penjar el sisè de la meva!

Bé, no m'imaginava que la nena fos la Freda, però crec que ella també pot fer màgia, com el seu germà.

I en Percy... tan arrogant com sempre.




AvatarAntares_Black 340 comentaris12/07/2013 a les 14:49:02
#24124Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Bentonades! ;)

Cassandra Ross: A mi em va encantar d'escriure... Ara bé, tinc la sensació que el vuitè us agradarà més... I m'agrada que t'agradi la relació entre l'Éowyn i en Fàramir (Estic contenta ;) ja veus que el trancto molt bé). Dius: "estos dos se nos liaaan" hahaha ui no vagis tan ràpid! Però bé, és el més probable... El que passa és que, com tots sabreu... el cor de l'Éowyn processa amor per un altre... Que trist! En fi, res d'spoilers!! xD

Sí, estan com connectats! El que encara no sabreu és si és perquè són germans o és que hi ha una altra explicació... Ja es veurà, més endavant

M'alegro que t'hagin agradat els nous personatges ;) Per cert, tens un MP ;) I tens un comentari a AA70' (a la fic, no al fòrum ).

 

Potter_Granger: Sisè? Quin sisè? Vull dir, de quina fic? Ja t'he comentat la de Mare, on ets? ;)

Vaja, no t'ho imaginaves? Muahaha! No vas desencaminada amb això de fer màgia... Atenta al capítol vuitè ;)

Sí! Maleït Percy! Sempre m'ha caigut molt antipàtic. Jo el veig força Slytherin. És molt xuleta, s'interessa per la gent intel·ligent (mira, sinó, la Penèlope Aiguaclara xD), i és un escalador... Quan arroba a treballar a la Conselleria, ja és el súmmum...!

 

Uf! He de pensar si penjo el setè jeje

Gràcies per llegir i comentar! Fins la propera!

Antares

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris11/09/2014 a les 19:45:44
#25112Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ahhh que bé! Per fi ens col·loquem una mica! Si en Dani Parra ara comença primer, vol dir que en Pau Parra fa tercer i el Trio d'Or és a quart... Imagino que no et començaràs a embolicar amb el Torneig dels Tres Bruixots, no? Perquè ja seria liar-la massa amb Beauxbattons i Durmstrang (t'ho dic jo, que sé de què va, organitzar un Torneig! XD)

Ja tenim una amiga de l'Éothen, l'Emma, i possiblement el Dani, ja que l'has introduït. Doncs ara a comprar les coses amb la McGo, a sopar, i la Tria! Tinc ganes de saber aquina anirà l'Éothen. Em fas por. Ja me'l veig a Slytherin... U.U'

És maco el dofí per al Faramir, li queda bé! I em sembla molt guai que la Freda també sigui bruixa, és clar!

Se m'ha fet curt el capítol, pe`ro està molt bé! Ja aniré seguint!




AvatarAntares_Black 340 comentaris16/09/2014 a les 21:14:53
#25142Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

 

-Em feia gràcia, fer sortir-hi en Dani Parra!! :P Com que surt poquet als llibres li he provat de cercar una afició... La menjar, per exemple! ;)

No, no m'embolicaré amb el Torneig xD Ja seria massa. Però el tinc en compte en qüestió de personatges...

En la nova fic, sí que hi ha un Torneig (enfocat de manera diferent de com es veu en el llibre), i ja estic veient que és una bona moguda! Més endavant, ja veuré com t'ho has muntat tu! :D

-No sé si per aquest ordre hehe però sí xD No tens motius per patir; el meu mestre Ollivander no s'equivoca ;)

-Pensava en algun animal prou intel·ligent i mans!A més, simbòlicament, és important en les cultures prehel·lèniques! A banda de ser el company d'Apol·lo i d'Afrodita (Sol i Lluna) I en les mitologies ajuden els humans en les tasques de mar, són la cavalcadura de les nereides! ;) Ah! I es diu del dofí que “pot trobar-se a dos móns alhora”. Espero haver-la encertada! ;)

Encara has de veure la formosa relació superespecial que tenen en Fàramir i la Freda *______*

 

Antares