Una Nova Profecia - (CapÃtol 21, "Normes de Conducta", 4ª part)
Escrit per accra
Enviat el dia 14/09/2005 a les 23:45
Última modificació 14/09/2005 a les 23:45
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
(CapÃtol 21, "Normes de Conducta", 4ª part)
En Remus va aturar-se davant de l'habitació d'en Kal. Sabia que la conversa que l'esperava seria difÃcil i, el pitjor de tot, era que la seva paciència semblava a punt d'esgotar-se. Esperava que el noi no sigués tan difÃcil com de costum perquè sinó, potser no podria controlar-se. La lluna plena era massa a prop.
Agafant aire, en Remus va picar a la porta.
-Endavant!,- va sonar una veu, encara enfadada de dins de la cambra.
L'home va obrir la porta i va entrar el l'habitació. Mirant al seu voltant, va adonar-se que el noi no semblava haver tocat res del que li havien comprat. L'única cosa nova en la cambra, era el seu bagul que descansava, obert, al peu del llit.
En Kal era dret al costat de la finestra i, amb una simple mirada, en Remus va adonar-se que seguia enfadat. Agafant la cadira de l'escriptori, l'home-llop va seure. Veient que el noi no tenia intenció de moure's, va senyalar el llit, davant seu i va dir:
-Seu, Kal.
En Kal el va mirar, desafiant i no va fer cap gest de voler-lo obeir. En Remus va agafar aire, notant que la seva paciència estava a punt d'esvair-se del tot.
-He dit que seguis!,- va cridar.
En Kal va semblar sobresaltar-se. El va mirar amb cara de pocs amics uns segons, com calibrant-lo, però va obeir. Cap dels dos va obrir la boca durant una llarga estona.
-Què vols?,- va preguntar finalment en Kal de mala manera, fart d'aquell silenci.
En Remus el va mirar. Començava a estar més que cansat d'aquella actitud del noi. Tancant els punys per no respondre amb una bona bufetada, va contar fins a deu mentalment.
-No m'agraden les baralles, Kal, - va respondre finalment. Pensant com fer-li entendre al noi el que volia dir, va afegir.- Hi ha altres maneres de solucionar els problemes, que a cops de puny.
En Kal va deixar anar un esbufeg sarcà stic. En Remus va fer l'esforç d'ignorar-ho.
-Sé que estaves enfurismat en quan has vist en Harry i la LÃvia... Però això no és motiu per començar una baralla!
-I què hauria d'haver fet?!,- va preguntar en Kal amb fúria.- Felicitar-los?! O potser esperaves que anés corrents a buscar-te?! Aixà el gran home-llop solucionaria el problema...
-Ja n'hi ha prou!,- va rugir en Remus, perdent la paciència del tot. Aixecant-se de la cadira, va passejar per la cambra unes quantes vegades. Finalment es va aturar davant del noi, que el mirava amb certa aprensió, i el va senyalar amb el dit.- N'estic més que fart de la teva actitud!! Aixà que escolta, i escolta atentament!
Agafant aire, l'home va adonar-se que en Kal havia perdut part de la seva actitud desafiant i ara el mirava amb nerviosisme. Potser allò ho hauria d'haver fet des d'un bon principi! Bé, ara deixaria les normes clares!!
-M'és igual si decideixes passar-te tot el Nadal tancat en aquesta cambra. Però si en surts, et comportarà s correctament amb tothom! Amb en SÃrius, amb en Harry... M'has entès?! Pots odiar-me tot el que vulguis, però no penso consentir que em tornis a faltar el respecte! Ni a mi, ni a ningú!! Queda clar?!
En Kal el mirava, calculador.
-I si no ho faig?,- va preguntar sense l'aire desafiador que sempre acostumava a acompanyar-lo.
En Remus es va acostar al noi, intimidador.
-Posa'm a prova i ho veurà s,- va xiuxiuejar, amenaçador.
En Kal no va respondre, però no va poder evitar empal·lidir. En Remus va mirar-lo com per assegurar-se que el seu missatge havia quedat clar. Quan va estar segur que el noi l'havia entès, va acostar-se a la porta, però abans de sortir, va tornar a girar-se cap el noi.
-Recorda. Si surts per aquesta porta, seràs educat amb tothom. Si decideixes quedar-te tot el Nadal aquà tancat, és cosa teva, però ningú et pujarà res per menjar.
I sense afegir més i sense tornar a mirar-lo, en Remus va sortir de la cambra.
Quan la porta es va tancar, l'home va sospirar, alleujat. No li agradaven ni li havien agradat mai els enfrontaments, però amb en Kal havia estat necessari. La Sra. Weasley li havia deixat clar que el respecte era indispensable, que no podia permetre que en Kal li parlés com ho feia. Potser tenia raó i havia tractat en Kal com un Gryffindor, en comptes de fer el que feia l'Snape amb els seus alumnes; espantar-los fins que obeïssin! Era evident que s'havia de ser més Slytherin que ell.
Agafant aire, en Remus es va preparar per l'última conversa. Era la que més temia.
******************************************************************* *************
La LÃvia estava nerviosa. Havia tingut temps de vestir-se i fins i tot arreglar una mica la cambra, però ni en Remus ni el seu pare havien aparegut. La noia, neguitosa, va passejar-se amunt i avall. Havia estat un error anar a veure en Harry la nit anterior! I encara més error el de quedar-se adormida al seu llit!! Era evident que la descobririen!
La noia va deixar anar un sanglot, mig de frustració mig de rà bia. Estava enfadada amb en Kal per descobrir-los, amb la Ginny per atacar en Harry, però sobretot amb ella mateixa per haver estat tant ximple! Què pensarien ara en Remus i el seu pare?!
Com a ressò als seus pensaments, uns suaus cops van sonar en la porta. La noia, nerviosa, va allisar la seva faldilla, la més llarga que tenia, i va cordar-se l'últim botó de la seva brusa. Intentant donar la impressió de nena bona de col·legi de monges, que era com les seves companyes d'orfenat haurien anomenat aquell conjunt de roba, la LÃvia va agafar aire profundament.
-Endavant,- va dir amb veu suau.
La porta es va obrir i un Remus realment cansat va entrar en la cambra. L'home la va mirar amb un somriure nerviós als llavis; realment haurien de donar una medalla d'or als progenitors Weasley per haver criat set fills! La LÃvia va abaixar la mirada al terra. Semblava tan nerviosa com ell. L'home va obrir la boca per dir-li que segués, però la noia se li va avançar.
-No és el que et penses!,- va cridar, amb llà grimes als ulls.- No va passar res, de debò...
-...LÃvia...- va intentar interrompre ell, inútilment.
-Vaig anar a la seva habitació perquè no podia dormir, després de la baralla amb en Kal!,- va seguir la noia, tan rà pidament que les seves paraules semblaven ensopegar unes amb les altres.- Només vam parlar una mica!!
-LÃvia...
-I està vem tan cansats que ens vam adormir!
-LÃvia!,- va rugir finalment en Remus, fent que la noia se sobresaltés. Veient que finalment tenia la seva atenció, l'home va semblar relaxar-se.- Seu sisplau.
La noia, sense aixecar la mirada de les seves sabates, va obeir i va seure tant a la vora del llit que l'home va témer que qualsevol moviment no la fes caure a terra.
Sense saber com començar, en Remus va agafar la cadira del escriptori i va seure davant d'ella. El silenci semblava fer-se cada cop més opressiu. Cap dels dos sabia què dir. Finalment, en Remus va agafar aire, intentant recordar tot el que la Sra. Weasley li havia recomanat.
-LÃvia, - va començar insegur. Agafant aire un altre cop, va continuar amb més seguretat.- Sé que t'has criat en el món muggle i que, allÃ... diguem... que estan més avançats, respecte el ...
En Remus va començar a suar. Agafant aire unes quantes vegades, va aconseguir quequejar:
-...respecte ... respecte el... sexe.
Agafant aire profundament per ultima vegada, l'home va adonar-se que la LÃvia ara semblava confosa. Amb una seguretat que no sentia, (on és el valor Gryffindor quan el necessites), va intentar explicar-se.
-LÃvia, -va començar, mentre les seves mans es retorçaven nerviosament sobre la seva falda.- Has de saber que aquÃ, a Anglaterra, en la comunitat mà gica, el...
Aturant-se aquÃ, en Remus va romandre un moment pensatiu abans no va continuar:
-Les... diguem... relacions Ãntimes... fora del matrimoni és mirat amb molt mal ull. Sobretot en una noia.
L'expressió de la LÃvia va passar de confusió a una expressió illegible, però en Remus no va semblar adonar-se. Estava massa capficat en intentar trobar les paraules adequades.
-Veurà s,- va continuar ell insegur.- Un simple mal entès com aquest i la gent pot pensar que ets una... una noia .. de virtut... dubtosa...
La cara de la LÃvia era totalment inexpressiva quan va interrompre:
-Es pensen que soc una puta.
En Remus va callar en sec, envermellint. Empassant saliva, va adonant-se que la noia no ho preguntava pas i no va saber que contestar. Neguitós, va remoure's en la cadira, adonant-se de sobte que els llavis de la noia tremolaven.
-Els Weasley...,- va continuar ella, ara amb veu tremolosa.- ... es pensen que sóc...
En Remus la va mirar, glaçat. Ell mai havia volgut dir allò! No era aquella la impressió que havia volgut donar a entendre! Adonant-se que acabava de ficar la pota ben ficada i que la noia estava a punt de posar-se a plorar, va saltar de la cadira i va seure al seu costat. Abraçant-la, va intentar calmar-la.
-No, dona, ningú pensa que ets una... -Maleint-se per la seva falta de paraules que l'havien dut a aquella situació, l'home va rumiar uns moments abans no va acabar la frase.-...una dona de mala vida!
La LÃvia va esclatar en plors i en Remus va sentir-se totalment perdut. Volia aixecar-se i anar a picar cops de cap contra la paret per haver tingut tant poc tacte en enfocar aquell tema. Aterrat, va preguntar-se com reaccionaria la LÃvia al braçalet que la Sra. Weasley li havia donat i que ara descansava en la seva butxaca.
-LÃvia, ningú pensa que ets una... prostituta,- va dir en Remus seriosament.- Només t'ho dic perquè has d'entendre com funciona la nostra societat. Potser estem molt poc avançats en aquest tema...
Adonant-se que la noia semblava escoltar-lo, en Remus va continuar parlant amb suavitat:
-El que no vull és que tinguis problemes a l'escola, LÃvia. Els Weasleys entenen que has estat educada d'una altra manera, però hi ha gent a Hogwarts que no ho entendrà . Per això, has d'anar més en compte, filla.
La LÃvia, encara plorosa, va fer que sà amb el cap. En Remus va agafar aire. Ara venia el més difÃcil. Va posar-se la mà a la butxaca i va treure un fi braçalet d'or amb un penjoll que semblava recordar, vagament, la forma d'un unicorn.
-LÃvia, la Sra.Weasley m'ha donat això. Totes les mares en el món mà gic donen un braçalet semblant a les seves filles quan aquestes arriben a la pubertat.
La noia va mirar el penjoll, arrufant les celles. Segur que no volia dir...
-Aquest braçalet, un cop posat, no es pot treure fins la cerimònia de casament. El penjoll es despendrà si un noi i tu... si feu l'amor.
Veient la cara ofesa i atònita de la noia, en Remus va afegir, rà pidament:
-Aixà no hi haurà cap mal entès com el d'aquesta nit...
I abans la noia no pogués dir res, l'home va tancar el braçalet en el seu canell dret.
******************************************************************* ************
Un tros molt llarg, però no sabia per on tallar-ho. Grà cies a l'Aina per la seva paciencia i ajuda!
Abans no digueu res sobre lo passats de moda que estan, es aixà com m'imagino el mon mà gic. Al cap i a la fi, encara van amb locomotores de vapor, escriuen amb ploma i tinter i les seves lleis son una mica... medievals. Si algú no hi està d'acord amb aquesta mirada, sorry, però es com a mi em sembla que es.
Grà cies, Llewellyn. sobre la Ginny... està encaprixada d'en Harry. La conversa la te amb en Remus, no m'imagino en SÃrius en aquesta situació! Em sembla que la cagaria molt mes, no creus?
Grà cies, Elenagir,pel comentari! Sip, tornaran a entendre's, però encara no, sorry! Espero que aquest tros també t'agradi! I abans no ho diguis... Sip, pobre LÃvia!
Grà cies, Illuminati! Aqui tens la xerrada. Ara be el cap d'any, bé, encara no. Falta encara el final del capitol, però queda poc! Espero que aquestes xerrades tb. t'agradin!
En Remus, Aina, sorry, però em sembla que en Jomast ha deixat ben clar que el vol... desagnat.... Però et puc dir que la propera victima de l'Ombra no es ell... encara! Muahahahahahaha!!!
FinalPotter, abans de pensar en fer una altra ff haig d'acabar aquesta i la de Sergent. XDDDD Sobre l'Ombra, només viatja en espai. Ja n'hi ha prou, oi? Encara que no es mala idea lo del temps! M'ho pensaré!! sobre la Xerrada, es pot fer de moltes maneres i seguir sent per a menors. ;-) Encara i aixÃ, no se si la faré o només la insinuaré. Es que em vull centrar en l'Ombra i en Kal, per ara, sorry!. El tros anterior era especial diada.
Jomast, ara no vols que mati en Remus? aix! Decideix-te, noi! Sobre riure... no se si aquest tros el trobaràs gracios o no... sniff! A veure!
Grà cies, Costa, pel comentari! T'ha agradat, la frase? XDDDD He pensat que feia per en SÃrius. Espero que aquest tros t'agradi!
Laureta, l'unic problema seria conseguir convencer l'Snape! Això seria gairebé miraculós! I com en Dumbledore va evitar en Potter durant tot el 5 llibre, em sembla que només em queda la McGonagall... Muahahahaahah!
Sip, Lily Weasley, el SÃrius no l'he pintat gaire espavilat. Espero que aquest tros aclareixi una mica pq. li va costar adonar-se del que passava, tenint en compte que es un pura-sang. Sorry, la Sra. Weasley no intervé directament!
Grà cies, Ianark, pel comentari! Sip, potser en SÃrius es controla massa, però es que en Harry es en Harry! Si hagués estat qualsevol altre, segur que el mata!
Aqui tens la resposta, Solysg! Espero que t'agradi!
Grà cies, Ginny-Bell! Sobre la Cigonya... no sé, no sé... Ara, si vols que trigui mes, per mi cap problema! ;-) Quines preguntes sense resposta tens?
Aqui tens la Livia-Remus, Lia2! Espero que no se't pengi l'ordinador, aquest cop! I espero que t'agradi, aquest tros. La meva visio del mon magic, realment, es discutible!
Vero, espero que continuis aviat! Grà cies pel comentari i espero que aquest tros també t'agradi!
Llegit 1846 vegades
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Enviat el dia 14/09/2005 a les 23:45
Última modificació 14/09/2005 a les 23:45
Tots els capítols de Una Nova Profecia
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
En Remus va aturar-se davant de l'habitació d'en Kal. Sabia que la conversa que l'esperava seria difÃcil i, el pitjor de tot, era que la seva paciència semblava a punt d'esgotar-se. Esperava que el noi no sigués tan difÃcil com de costum perquè sinó, potser no podria controlar-se. La lluna plena era massa a prop.
Agafant aire, en Remus va picar a la porta.
-Endavant!,- va sonar una veu, encara enfadada de dins de la cambra.
L'home va obrir la porta i va entrar el l'habitació. Mirant al seu voltant, va adonar-se que el noi no semblava haver tocat res del que li havien comprat. L'única cosa nova en la cambra, era el seu bagul que descansava, obert, al peu del llit.
En Kal era dret al costat de la finestra i, amb una simple mirada, en Remus va adonar-se que seguia enfadat. Agafant la cadira de l'escriptori, l'home-llop va seure. Veient que el noi no tenia intenció de moure's, va senyalar el llit, davant seu i va dir:
-Seu, Kal.
En Kal el va mirar, desafiant i no va fer cap gest de voler-lo obeir. En Remus va agafar aire, notant que la seva paciència estava a punt d'esvair-se del tot.
-He dit que seguis!,- va cridar.
En Kal va semblar sobresaltar-se. El va mirar amb cara de pocs amics uns segons, com calibrant-lo, però va obeir. Cap dels dos va obrir la boca durant una llarga estona.
-Què vols?,- va preguntar finalment en Kal de mala manera, fart d'aquell silenci.
En Remus el va mirar. Començava a estar més que cansat d'aquella actitud del noi. Tancant els punys per no respondre amb una bona bufetada, va contar fins a deu mentalment.
-No m'agraden les baralles, Kal, - va respondre finalment. Pensant com fer-li entendre al noi el que volia dir, va afegir.- Hi ha altres maneres de solucionar els problemes, que a cops de puny.
En Kal va deixar anar un esbufeg sarcà stic. En Remus va fer l'esforç d'ignorar-ho.
-Sé que estaves enfurismat en quan has vist en Harry i la LÃvia... Però això no és motiu per començar una baralla!
-I què hauria d'haver fet?!,- va preguntar en Kal amb fúria.- Felicitar-los?! O potser esperaves que anés corrents a buscar-te?! Aixà el gran home-llop solucionaria el problema...
-Ja n'hi ha prou!,- va rugir en Remus, perdent la paciència del tot. Aixecant-se de la cadira, va passejar per la cambra unes quantes vegades. Finalment es va aturar davant del noi, que el mirava amb certa aprensió, i el va senyalar amb el dit.- N'estic més que fart de la teva actitud!! Aixà que escolta, i escolta atentament!
Agafant aire, l'home va adonar-se que en Kal havia perdut part de la seva actitud desafiant i ara el mirava amb nerviosisme. Potser allò ho hauria d'haver fet des d'un bon principi! Bé, ara deixaria les normes clares!!
-M'és igual si decideixes passar-te tot el Nadal tancat en aquesta cambra. Però si en surts, et comportarà s correctament amb tothom! Amb en SÃrius, amb en Harry... M'has entès?! Pots odiar-me tot el que vulguis, però no penso consentir que em tornis a faltar el respecte! Ni a mi, ni a ningú!! Queda clar?!
En Kal el mirava, calculador.
-I si no ho faig?,- va preguntar sense l'aire desafiador que sempre acostumava a acompanyar-lo.
En Remus es va acostar al noi, intimidador.
-Posa'm a prova i ho veurà s,- va xiuxiuejar, amenaçador.
En Kal no va respondre, però no va poder evitar empal·lidir. En Remus va mirar-lo com per assegurar-se que el seu missatge havia quedat clar. Quan va estar segur que el noi l'havia entès, va acostar-se a la porta, però abans de sortir, va tornar a girar-se cap el noi.
-Recorda. Si surts per aquesta porta, seràs educat amb tothom. Si decideixes quedar-te tot el Nadal aquà tancat, és cosa teva, però ningú et pujarà res per menjar.
I sense afegir més i sense tornar a mirar-lo, en Remus va sortir de la cambra.
Quan la porta es va tancar, l'home va sospirar, alleujat. No li agradaven ni li havien agradat mai els enfrontaments, però amb en Kal havia estat necessari. La Sra. Weasley li havia deixat clar que el respecte era indispensable, que no podia permetre que en Kal li parlés com ho feia. Potser tenia raó i havia tractat en Kal com un Gryffindor, en comptes de fer el que feia l'Snape amb els seus alumnes; espantar-los fins que obeïssin! Era evident que s'havia de ser més Slytherin que ell.
Agafant aire, en Remus es va preparar per l'última conversa. Era la que més temia.
******************************************************************* *************
La LÃvia estava nerviosa. Havia tingut temps de vestir-se i fins i tot arreglar una mica la cambra, però ni en Remus ni el seu pare havien aparegut. La noia, neguitosa, va passejar-se amunt i avall. Havia estat un error anar a veure en Harry la nit anterior! I encara més error el de quedar-se adormida al seu llit!! Era evident que la descobririen!
La noia va deixar anar un sanglot, mig de frustració mig de rà bia. Estava enfadada amb en Kal per descobrir-los, amb la Ginny per atacar en Harry, però sobretot amb ella mateixa per haver estat tant ximple! Què pensarien ara en Remus i el seu pare?!
Com a ressò als seus pensaments, uns suaus cops van sonar en la porta. La noia, nerviosa, va allisar la seva faldilla, la més llarga que tenia, i va cordar-se l'últim botó de la seva brusa. Intentant donar la impressió de nena bona de col·legi de monges, que era com les seves companyes d'orfenat haurien anomenat aquell conjunt de roba, la LÃvia va agafar aire profundament.
-Endavant,- va dir amb veu suau.
La porta es va obrir i un Remus realment cansat va entrar en la cambra. L'home la va mirar amb un somriure nerviós als llavis; realment haurien de donar una medalla d'or als progenitors Weasley per haver criat set fills! La LÃvia va abaixar la mirada al terra. Semblava tan nerviosa com ell. L'home va obrir la boca per dir-li que segués, però la noia se li va avançar.
-No és el que et penses!,- va cridar, amb llà grimes als ulls.- No va passar res, de debò...
-...LÃvia...- va intentar interrompre ell, inútilment.
-Vaig anar a la seva habitació perquè no podia dormir, després de la baralla amb en Kal!,- va seguir la noia, tan rà pidament que les seves paraules semblaven ensopegar unes amb les altres.- Només vam parlar una mica!!
-LÃvia...
-I està vem tan cansats que ens vam adormir!
-LÃvia!,- va rugir finalment en Remus, fent que la noia se sobresaltés. Veient que finalment tenia la seva atenció, l'home va semblar relaxar-se.- Seu sisplau.
La noia, sense aixecar la mirada de les seves sabates, va obeir i va seure tant a la vora del llit que l'home va témer que qualsevol moviment no la fes caure a terra.
Sense saber com començar, en Remus va agafar la cadira del escriptori i va seure davant d'ella. El silenci semblava fer-se cada cop més opressiu. Cap dels dos sabia què dir. Finalment, en Remus va agafar aire, intentant recordar tot el que la Sra. Weasley li havia recomanat.
-LÃvia, - va començar insegur. Agafant aire un altre cop, va continuar amb més seguretat.- Sé que t'has criat en el món muggle i que, allÃ... diguem... que estan més avançats, respecte el ...
En Remus va començar a suar. Agafant aire unes quantes vegades, va aconseguir quequejar:
-...respecte ... respecte el... sexe.
Agafant aire profundament per ultima vegada, l'home va adonar-se que la LÃvia ara semblava confosa. Amb una seguretat que no sentia, (on és el valor Gryffindor quan el necessites), va intentar explicar-se.
-LÃvia, -va començar, mentre les seves mans es retorçaven nerviosament sobre la seva falda.- Has de saber que aquÃ, a Anglaterra, en la comunitat mà gica, el...
Aturant-se aquÃ, en Remus va romandre un moment pensatiu abans no va continuar:
-Les... diguem... relacions Ãntimes... fora del matrimoni és mirat amb molt mal ull. Sobretot en una noia.
L'expressió de la LÃvia va passar de confusió a una expressió illegible, però en Remus no va semblar adonar-se. Estava massa capficat en intentar trobar les paraules adequades.
-Veurà s,- va continuar ell insegur.- Un simple mal entès com aquest i la gent pot pensar que ets una... una noia .. de virtut... dubtosa...
La cara de la LÃvia era totalment inexpressiva quan va interrompre:
-Es pensen que soc una puta.
En Remus va callar en sec, envermellint. Empassant saliva, va adonant-se que la noia no ho preguntava pas i no va saber que contestar. Neguitós, va remoure's en la cadira, adonant-se de sobte que els llavis de la noia tremolaven.
-Els Weasley...,- va continuar ella, ara amb veu tremolosa.- ... es pensen que sóc...
En Remus la va mirar, glaçat. Ell mai havia volgut dir allò! No era aquella la impressió que havia volgut donar a entendre! Adonant-se que acabava de ficar la pota ben ficada i que la noia estava a punt de posar-se a plorar, va saltar de la cadira i va seure al seu costat. Abraçant-la, va intentar calmar-la.
-No, dona, ningú pensa que ets una... -Maleint-se per la seva falta de paraules que l'havien dut a aquella situació, l'home va rumiar uns moments abans no va acabar la frase.-...una dona de mala vida!
La LÃvia va esclatar en plors i en Remus va sentir-se totalment perdut. Volia aixecar-se i anar a picar cops de cap contra la paret per haver tingut tant poc tacte en enfocar aquell tema. Aterrat, va preguntar-se com reaccionaria la LÃvia al braçalet que la Sra. Weasley li havia donat i que ara descansava en la seva butxaca.
-LÃvia, ningú pensa que ets una... prostituta,- va dir en Remus seriosament.- Només t'ho dic perquè has d'entendre com funciona la nostra societat. Potser estem molt poc avançats en aquest tema...
Adonant-se que la noia semblava escoltar-lo, en Remus va continuar parlant amb suavitat:
-El que no vull és que tinguis problemes a l'escola, LÃvia. Els Weasleys entenen que has estat educada d'una altra manera, però hi ha gent a Hogwarts que no ho entendrà . Per això, has d'anar més en compte, filla.
La LÃvia, encara plorosa, va fer que sà amb el cap. En Remus va agafar aire. Ara venia el més difÃcil. Va posar-se la mà a la butxaca i va treure un fi braçalet d'or amb un penjoll que semblava recordar, vagament, la forma d'un unicorn.
-LÃvia, la Sra.Weasley m'ha donat això. Totes les mares en el món mà gic donen un braçalet semblant a les seves filles quan aquestes arriben a la pubertat.
La noia va mirar el penjoll, arrufant les celles. Segur que no volia dir...
-Aquest braçalet, un cop posat, no es pot treure fins la cerimònia de casament. El penjoll es despendrà si un noi i tu... si feu l'amor.
Veient la cara ofesa i atònita de la noia, en Remus va afegir, rà pidament:
-Aixà no hi haurà cap mal entès com el d'aquesta nit...
I abans la noia no pogués dir res, l'home va tancar el braçalet en el seu canell dret.
******************************************************************* ************
Un tros molt llarg, però no sabia per on tallar-ho. Grà cies a l'Aina per la seva paciencia i ajuda!
Abans no digueu res sobre lo passats de moda que estan, es aixà com m'imagino el mon mà gic. Al cap i a la fi, encara van amb locomotores de vapor, escriuen amb ploma i tinter i les seves lleis son una mica... medievals. Si algú no hi està d'acord amb aquesta mirada, sorry, però es com a mi em sembla que es.
Grà cies, Llewellyn. sobre la Ginny... està encaprixada d'en Harry. La conversa la te amb en Remus, no m'imagino en SÃrius en aquesta situació! Em sembla que la cagaria molt mes, no creus?
Grà cies, Elenagir,pel comentari! Sip, tornaran a entendre's, però encara no, sorry! Espero que aquest tros també t'agradi! I abans no ho diguis... Sip, pobre LÃvia!
Grà cies, Illuminati! Aqui tens la xerrada. Ara be el cap d'any, bé, encara no. Falta encara el final del capitol, però queda poc! Espero que aquestes xerrades tb. t'agradin!
En Remus, Aina, sorry, però em sembla que en Jomast ha deixat ben clar que el vol... desagnat.... Però et puc dir que la propera victima de l'Ombra no es ell... encara! Muahahahahahaha!!!
FinalPotter, abans de pensar en fer una altra ff haig d'acabar aquesta i la de Sergent. XDDDD Sobre l'Ombra, només viatja en espai. Ja n'hi ha prou, oi? Encara que no es mala idea lo del temps! M'ho pensaré!! sobre la Xerrada, es pot fer de moltes maneres i seguir sent per a menors. ;-) Encara i aixÃ, no se si la faré o només la insinuaré. Es que em vull centrar en l'Ombra i en Kal, per ara, sorry!. El tros anterior era especial diada.
Jomast, ara no vols que mati en Remus? aix! Decideix-te, noi! Sobre riure... no se si aquest tros el trobaràs gracios o no... sniff! A veure!
Grà cies, Costa, pel comentari! T'ha agradat, la frase? XDDDD He pensat que feia per en SÃrius. Espero que aquest tros t'agradi!
Laureta, l'unic problema seria conseguir convencer l'Snape! Això seria gairebé miraculós! I com en Dumbledore va evitar en Potter durant tot el 5 llibre, em sembla que només em queda la McGonagall... Muahahahaahah!
Sip, Lily Weasley, el SÃrius no l'he pintat gaire espavilat. Espero que aquest tros aclareixi una mica pq. li va costar adonar-se del que passava, tenint en compte que es un pura-sang. Sorry, la Sra. Weasley no intervé directament!
Grà cies, Ianark, pel comentari! Sip, potser en SÃrius es controla massa, però es que en Harry es en Harry! Si hagués estat qualsevol altre, segur que el mata!
Aqui tens la resposta, Solysg! Espero que t'agradi!
Grà cies, Ginny-Bell! Sobre la Cigonya... no sé, no sé... Ara, si vols que trigui mes, per mi cap problema! ;-) Quines preguntes sense resposta tens?
Aqui tens la Livia-Remus, Lia2! Espero que no se't pengi l'ordinador, aquest cop! I espero que t'agradi, aquest tros. La meva visio del mon magic, realment, es discutible!
Vero, espero que continuis aviat! Grà cies pel comentari i espero que aquest tros també t'agradi!
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Lily Weasley Enviat el 14/09/2005 a les 23:59 #1393 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Uala!!!!!Molt bé per en Remus!!!M'encanta el tracte que li ha donat a en Kal.....Genial!!Què fort això del braçalet eh??jejejjeje Quina pensada!!!!Felicitats continua!!!!Però nomès una cosa....ja sé que en Remus és el seu tutor...però el que hauria de fer això no és el SÃrius, el seu pare??No ho se...trobo que pobre queda una mica apartat dels seus fills...de totes maneres molt xula!;-)
Jomast (Moderador/a FF) Enviat el 15/09/2005 a les 00:22 #1394 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols ehem ehem pero quina barrano es pot perdonar, es un insult, com pots fer-me això.Està s dien les locomotres de vapor obsoletes, m'acabes d earruinar la vida, jo que ja feia guardiola per compar-ne una snif snif.
Uiii uii quin capitol, o sigui que fan trampa ehhh, amb lod el bracelet, aixi en compren 2 en una oferta 2X1, i tenen cuento per sempre XDD, molt bée mira que dir que no et sortiaa, Ah missatge de l'acc, no us puc dir on és ni quina canço heu de cantar quan la truqueu. Remena remena nena (8), Despres necesito mocions per que en remus acabin malment, sino no quedaré bé mab l'aina.
Wen ke haurem de dir en 'kalet pobret, i de la livia, almensy no s'ha comprat el bracelet hoho. Apa perfecteee!!
Lily Weasley Enviat el 15/09/2005 a les 13:42 #1395 He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols Per cert.....nomès una cosa....es que se m'ha oblidat!!!El braçalet aquest és un invent modern no ?? Més que res....es que li podien haver posat a la Kattrina...la seva mare....i aixi com que es va casar amb el SÃrius no li hagués passat res....és una pena!!!!
Aina Enviat el 15/09/2005 a les 15:56 #1396 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols Aix pero kina mania li heu agafat al remus pobret, ell nomes mira pel be de tothom...a més regala braçalets a les noies "de virtud dubtosa" xDDDDDDD
Aish si jo fos la livia, quina enveja... nomes en akest tros eh!!
Molt millor enfadat eh! Eis Jomast fent mal al Remus no qdaras be amb mi eh"!!!! :oP
Weenooo i tan costava?? a ke no..al final te n'has sortit molt be!
VISCA EL REMUS!!!
Solysg Enviat el 15/09/2005 a les 16:52 #1397 rara la comunitat magica . aixo de la pulsera, no es pasar-se ... i posaras algun truc per tornar a posar la cadena un altre pic
com a tradicions antigues de posar sang al llit despres de casar-se...o coses aixi...
pero aixo si continua... que ve ara na ginny?
Laureta Enviat el 15/09/2005 a les 18:09 #1398 Molt bé en Remus enfadat am en Kal!! Però no entenc xq a sigut tan dur amb ell i amb la LÃvia tan...tan...tan tallat, nse, no hauria d'haver estat més dur amb ella?
Xcert, q fort lo del braçalet (kina imaginació q tens)!pobres noies!això va en contra de la seva intimitat!!
I com es q en SÃrius parla amb el Harry i no amb els seus fills? ja se q en Remus es el tutor, xò això no es feina del pare? Pobre Remus, deu estar 1miketa agobiat...
Costa Enviat el 15/09/2005 a les 20:42 #1400 Esta molt b es molt divertit la part dn Remus enfadat am en Kal... I lo dl braçalet me qedat sense paraules!! hi haura en el proxim tros alguna conversa Harry-Ginny en que en Harry dmani explicacions? Situacio compromesa per la Ginny!!
llewellyn Enviat el 15/09/2005 a les 21:41 #1401 no sé perquè dius que no agradarà el capÃtol, jo l'he trobat genial, com sempre!!!!
acabem de veure la transformació d'en remus, ja n'hi havia prou de l'home compasiu...pobret kal, ara també li toca el rebre a ell, ejejjeej però ja li va bé...continua...per cert, estic d'acord amb la Lily Weasley, el SÃrius també hauria de parlar amb ells (ja sé que és molt difÃcil d'escriure però no t'agraden els reptes? ;-)
llewellyn Enviat el 16/09/2005 a les 14:08 #1402 x cert, això del braçalet!!!! això és atemptar sobre la intimitat femenina-adolescent!!!!! va en contra la llibertat de la dona!!! pobreta lÃvia...bueno, pobreta lÃvia i pobretes totes les noies, després...defensen la igualtat entre sexes...;-)
Finalpotter Enviat el 16/09/2005 a les 20:28 #1403 He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols Molt be! ja era hora que algu es fiques en serio amb en Kal i li digues que s'ha de comportar que no es pas un Déu.
Son imaginacions meves o la Livia li cau molt be en el Remus? Per la manera com li ha parlat es nota que confia en ella, pero amb el collaret es passa, tot i que ho fa pel seu be.El collaret aquest el trobo molt fort, en un noi no es pot saber, doncs en una noia que tampoc no es controli tam. Al cap i a la fi si es fa es perque els dos ho volen( vaja els dos son culpables).
Estic d'acord amb en Costa, la escena Harry-Ginny seria molt compromesa per ella i per tant molt interessant per nosaltres.
Que et vagi be la setmana i continuia amb aquest ritme que ets la millor en fer ff.
Costa Enviat el 16/09/2005 a les 21:00 #1404 Finalpotter no vull smblar molesta xq no o stic pero soc una noia... I e stat pensant i alguna conversa en q la Livia li expliqi al trio lo dl braçalet tampoc staria malament...
illuminati Enviat el 18/09/2005 a les 11:47 #1406 Uooooo!!! :O
Sento el retard pel comentari! ( no el vaig poder escriure pels problemes amb la web! )
Bé... comencem: Súper xerrada d'en Lupin ( dona de virtut dubtosa... ¬¬ xD )... tota la mà gia que vulguis, però vergonya de parlar sobre sexe! xD
Molt bona idea, el braçalet.. però la senyora Weasley n'hi ha donat un a la Ginny¿? Que sexy el cantó d'en Remus decidit! ^^ Pobre Kalet ( copyright Jomast ), no s'imaginava en Remus enfadat! Muahahahaha!! ^^
Wno, noia! Que segueixes escrivint tan bé com sempre!!! Continua aixÃ!!!
Giny_Bell Enviat el 18/09/2005 a les 17:26 #1407 En Remus enfadat amb la lluna plena a prop! XD. Si en sirius vol kontrola en kal ia sap k a d fe: lliga en remus, enrabiat i traien espuma x la boca, amb una corretja i ia sta!XD.
El sistema dl braçalet aket sta mu b!!Kina imaginacio!
Kuntinua axi!!
La lÃvia sta mol arrepentida, pro, i en Harry? XD.
Trankila, les meues preguntes sense resposta son normals, kuntan k la teva ff sta mul b i es mol intrigan XD.
vero Enviat el 18/09/2005 a les 18:38 #1411 Molt bo aquest tros!!!! Que rapid que pujes els capitols, me endut una sorpresa molt agradable!!!! Eeeiiii!!!! Per fi li posen les coses clares al Kal!! M'agrada molt el Remus...pobret, li toca enfrontar-se a cada situació je,je... m'encanta la teva fanfic!! stic tope intrigada!! Continua aixÃ^^
Ary Enviat el 26/09/2005 a les 21:19 #1495 k fort!!!!!!!!!!!!!!! mola molt !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! que ve que escrius!!!!!!!!!!!!!!!
Martinot Enviat el 07/11/2005 a les 01:51 #1726 Estic molt d'acord amb
això de que la
comunitat mà gica ha
de tenir uns costyiums
en matèria de moral
sexual, com a mÃnim
dinovescos (o
decimonònics si ferm
servir el barbarisme
castellà , que ha fet
més fortuna que la
paraula correcta en
català ). A més,
d'aqueta manera la
senypora JKR
s'assegiura que els
seus llibres sempre
poden ser llegits x
nens. encara si
segueix l'evolució que
hi ha ara, aviat seran
de P-3, p-4 i p-5