Instants - Capítol 4: Despedides
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 15/07/2013 a les 01:20:40
Última modificació 15/07/2013 a les 01:20:40
Tots els capítols de Instants
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: Despedides

Capítol 4: Despedides

 

 

La Julie es va separar a l'últim moment.

En Nikolai va obrir els ulls de cop, amb una mirada decebuda.

-D'això... perdona, no ho havia d'haver fet... merda- va dir, aixecant-se de cop. La Julie també es va posar dreta.

-No, perdona'm tu a mi. És que... no puc, encara. Ho sento.

-Ho entenc, no et preocupis. Ja... ja et deixo sola.

La Julie va voler cridar-lo, dir-li que es quedés, que ho tornés a intentar, però per alguna raó no va poder. Tenia el cos garratibat, i l'únic que li va deixar fer va ser quedar-se mirant com en Nikolai marxava, sabent que alguna cosa s'havia trencat entre ells... potser, definitivament.

 

 

 

L'Àlex, per la seva banda, s'havia cansat del ball i anava cap a les habitacions amb la intenció de posar-se a dormir. Tenia el cap com un timbal de fer-se tantes i tantes preguntes, tantes preguntes sense resposta.

Tot just va sortir per la porta, les preguntes que acabava de treure del seu cap van tornar juntament amb en Nikolai, que entrava amb cara de pomes agres. Ell no el va veure.

Va tornar a entrar, preocupat per veure si entrava la Julie. No la va veure per enlloc, i en Nikolai va anar a parlar amb el seu germà i es va quedar allà, callat.

Va decidir sortir per anar a dormir definitivament. S'havia repetit deu mil vegades que havia deixar que la Julie fes la seva vida, que estaria millor sense ell. Havia tingut la seva oportunitat i l'havia cagat, les coses eren així.

I, tot i això, quan va sentir els sanglots acostar-se pels passadissos, va notar com el cor se li esmicolava en mil bocins.

Evidentment, que sabia que era la Julie. L'hauria reconegut a deu mil quilòmetres.

Va dubtar si girar-se o no. S'havia convençut que l'havia deixar estar, però... no podia suportar veure-la plorar.

Va notar que parava quan el veia des de lluny. Estava fosc, així que probablement no el devia haver reconegut.

Es va girar i es va adonar que, efectivament, no sabia que era ell. Es va acostar a ella a poc a poc, dubtant encara. No va dir res.

La Julie va fer un pas ràpid endavant per acabar als braços de l'Àlex, que l'estrenyien amb força mentre ella enfonsava el cap al seu pit.

L'Àlex es va haver d'empassar el nus que tenia a la gola només de veure-la d'aquella manera. Sabia que, probablement, allò no canviaria res, però no es va separar.

Es va quedar allà, estrenyent-la ben fort, fins que ella va parar de plorar i va marxar.

 

 

 

Després d'això, va divagar pels passadissos una bona estona. Necessitava pensar, aclarir les idees. Però tampoc li va servir de res, així que va anar a buscar alguna cosa per poder dormir a la infermeria i va tornar a la Sala Comuna.

Quan va obrir la porta, de seguida va veure la Julie adormida al sofà, amb llàgrimes seques a la cara. No va voler saber què havia passat. L'únic que va fer va ser pujar a la seva habitació, agafar la manta del seu llit, baixar-la i tapar la Julie. Va somriure mentre li acariciava la galta i va tornar a pujar.

L'endemà es va llevar refredat.

 

 

 

El sol il·luminava els jardins de Hogwarts, brillant com mai a les primeres hores del dia. Tenia un contrast estrany amb els cors i les mirades dels estudiants de l'escola, després dels fets de l'última prova del Torneig dels Tres Bruixots.

La Marta havia sortit a prendre el sol per intentar descansar i deixar de pensar, però se li va fer impossible. Just llavors, una figura bastant coneguda va arribar per la seva esquerra.

-Holahola!

-Louis! Pots fer el favor de no provocar-me taquicàrdies cada vegada que arribes?

En Louis li va fer un petó i ella el va tornar a renyar.

-Som als jardins, ens podria veure qualsevol...

-I què passaria?

-I això de "no diem res en tot el curs perquè després marxes"?

-Marxo avui- va dir, i tots dos es van posar una mica de mal humor-. Per això vull aprofitar el dia que ens queda. Espera un segon.

En Louis va marxar i va arribar al cap d'uns segons, sense samarreta i amb una guitarra. Es va asseure a terra, davant una Marta que el mirava divertida i es va posar a pensar, molt teatralment, quina cançó tocar. La Marta va posar-se a riure, refermant la seva opinió que els francesos no estaven gaire bé del cap (i, a més, eren uns exhibicionistes. D'acord, li queia la baba.)

Finalment, va tocar el primer acord i es va posar a cantar.

-Hey there, Delilah, what's it like in New York City?

A la Marta se li van il·luminar els ulls i s'hi va afegir.

-I'm a thousand miles away, but, girl, tonight you look so pretty...

Immediatament, tots els que havien sortit a passejar es van aplegar al voltant i es van asseure, afegint-se a una rotllana que cada vegada era més nombrosa.

La Marta va mirar a la seva dreta i va veure com la Julie, un pèl pàl·lida, s'asseia al seu costat i es posava a cantar, intentant somriure. En Nikolai va arribar per l'altra banda, intentant no posar-se massa a prop de la Julie per evitar una situació incòmoda.

-Hey there Delilah, don't you worry about the distance, I'm right there if you get lonely, give this song another listen...

Gent de totes les escoles es van acostar i es van unir en una mateixa rotllana. La Mei i en Heath van arribar juntament amb l'Apol·lo i en Ged, i en Liam es va acostar amb la Kelsie. En Jack i la Roser s'hi van unir al cap de no res. Les bessones Malfoy hi van anar fent saltirons (era increïble com fins i tot feien saltirons amb elegància), seguides per la Stella i la Laia.

Els colors de la rotllana anaven divergint i s'anaven multiplicant. El mosaic era preciós, mentre gent de totes les residències i de totes les escoles s'asseien.

L'Àlex va arribar dels últims, poc més endavant, amb un sobre groc a la mà que la Marta ni tan sols va veure.

-Hey there Delilah, I know times are getting hard...

Es va asseure al costat d'en Heath i va mirar la Julie de reüll. Segur que sabia que era allà. Tot i això, ara que almenys es moderava en les seves bronques, no va voler anar-la a molestar per no espatllar-ho.

Temps al temps.

La Marta i en Louis es van mirar mentre cantaven a tot pulmó:

-A thousand miles seems pretty far, but they've got planes and trains and cars, I'd walk to you if I had no other way...

Van passar una o dues hores cantant per oblidar tot el que havia passat aquells últims dies i les separacions que hi hauria al cap de poques hores. Els menys matiners van tenir temps per afegir-se a aquell comiat improvisat i espontani, i un parell de guitarres més van sortir de la pols de les seves fundes.

Quan va arribar l'hora, el sol i tot semblava somriure.

 

 

 

La Julie va mirar en Nikolai de reüll. No s'atrevia a anar-li a dir adéu. Després del que havia passat al Ball de Nadal, havien anat perdent el contacte fins a convertir-se en dos estranys.

Es va sorprendre quan va veure que era ell el que anava cap allà.

-Ei, Julie- va dir, senzill com sempre-. Volia dir-te adéu.

-Es fa estrany pensar que no ens tornarem a veure. Encara que sigui de lluny, entre la multitud.

-Ja...- va fer una pausa-. Bé, doncs, era això.

-Molt bé, doncs. Adéu.

En Nikolai es va girar per marxar, però se li va acudir una cosa i va tornar a mirar-la.

-Si necessites res, qualsevol cosa... no dubtis a escriure'm. Qualsevol xorrada que vegis que no pots explicar a gent d'aquí perquè, senzillament... necessites dir-la a algú que no està implicat de cap manera en la situació.

La Julie va assentir.

-Moltes gràcies- va dir, sincerament-. El mateix et dic.

-I, qui sap. Potser ens tornarem a veure. Ara he perdut molt l'accent i ens entendrem millor!

-És veritat! D'aquí poc et podràs fer locutor de la BBC.

Tots dos es van posar a riure i la distància que hi havia entre ells va semblar més petita.

Es van abraçar amb un somriure i en Nikolai va marxar.

 

 

 

La Marta va deixar anar un mussol per la finestra del tren.

-Vols esperar-te a arribar a casa? En Louis encara deu estar volant amb aquells carros tan elegants!

-És que el trobo a faltar...- es va queixar ella.

-Doncs es tracta que en comencis a aprendre. I que et compris un mussol nou, que així es podran tornar els viatges, que veig a venir que els explotaràs bastant- va riure en Liam.

La Marta va somriure, sabent que era veritat.

-Ei, i la Mei on s'ha ficat?- va preguntar

-En algun problema, d'això en pots estar segura- va respondre la Julie.

Al cap d'un segon, una explosió va sonar a no gaires compartiments lluny i la porta del seu es va obrir immediatament.

-Deixeu-nos pujar! Ràpid, ajudeu-nos!

Van fer tot el que van poder per ajudar la Mei i en Heath a pujar a dalt, amb les maletes, i els van tapar d'una manera molt maldestra.

Just llavors es va tornar a obrir la porta i van aparèixer la Pansy Parkinson i unes noies de Slytherin del seu curs, totes plenes de sutge, entre les quals hi havia la Gregory i la Laia, que s'aguantaven el riure i sabien perfectament on havien acabat els dos malfactors.

-Són aquí, oi? Oi?

-Calma't, Parkinson. De qui estàs parlant?

-Del Miller i la Snicket. Els esteu amagant, oi?

-De qui? De tu? No s'haurien amagat aquí. No trobes que seria massa obvi?

Amb cara de ràbia, la Pansy Parkinson va continuar el seu escorcoll de compartiments, mentre la Gregory i la Laia entraven.

-No em puc creure que hagi marxat tan fàcilment.

Els dos "malfactors"van baixar de dalt i es van asseure al costat de la Marta, mentre les dues Slytherins anaven a la banda de la Julie i en Liam.

-Teniu sort que haguem anat a un compartiment de vuit.

La porta es va obrir per tercera vegada i un Àlex molt dubtós va entrar.

-Ei, nois, puc seure?

En Heath es va avançar als altres i va dir:

-Evidentment, entra. Ets el meu porter.

-Escolta!- es va queixar la Julie-. Com si fossis l'únic entrenador del segon equip!

-En realitat- va puntualitzar la Gregory-, els dos equips són meus. Sóc la capitana suprema.

-Capitana suprema?- va riure la Mei-. Vinga, va, baixa fums, Gregory.

-Eh! Sóc Slytherin, deixeu-me tranquil·la amb el meu orgull! Jo no us dic res de la vostra estupid... noblesa, volia dir noblesa.

-Per cert, parlant d'orgull- va preguntar en Liam-. Jo voldria saber on el té la Laia. Perquè, noia, no el demostres mai.

-I tu com ho saps, això?- va preguntar-. Tu no em coneixes de res!

-Jo conec a tothom.

-Què ets, una Stella 2.0?

-Té raó- va dir la Julie-. No sé com s'ho fa, però sempre s'adona de com són les persones.

-Doncs fas por.

-Ho secundo- va afegir-s'hi la Marta-. A mi sempre m'ha fet por.

La Julie es va parar a pensar que, tot i que en Liam ho sabia tot de tothom, ells no sabien res de la seva vida. Si era fill de bruixots o de muggles, si tenia germans, si li agradava algú...

I qui li podia agradar, a en Liam? No el veia al costat de cap noia en concret. Potser és que encara no havia conegut l'adequada.

Quan el tren es va aturar, l'Àlex no havia dit més de deu paraules. Encara que la Julie fos una mica més cordial, continuava enfadada amb ell.

I no podia culpar-la per això.

A més, aquells dies feia un any des del dia que va passar el que va passar. Tot havia tornat massa fresc, massa dolorós.

Va veure com la Julie marxava al costat d'en Harry, tots dos abatuts. La Marta i la Mei es van allunyar per la seva banda i en Heath va marxar acompanyat de la seva cosina pèl-roja i pigada.

Despedides que, encara que no ho sabien, no serien per gaire temps.

Perquè aquell estiu havien de compartir molts moments.

 

If every single song I wrote to you would take your breath away I'd write it all.______________________

 

Doncs apa, aquí el tenim. Gent que marxa i gent que es queda. I un estiu molt guai per endavant a la Plaça Grimmauld número 12! ^^

Sí, ja us avanço que al proper tindrem moments d'aquest estiu. Què creieu que passarà? Com es relacionaran, tots, a casa els Black? Tindrem personatges que tornaran a aparèixer! Sí, sí, la Susan viu amb en Sirius i continuen sent igual d'adorables que sempre! Quins profes donaran suport a la causa des de la seu principal de l'Orde del Fènix? Quins alumnes s'apuntaran a l'ED?

Als pròxims ho veurem ^^ I tinc moltes ganes d'escriure altre cop amb els profes! Són molt guais i m'agraden molt ^^

Apa, doncs, dedico el capítol a la Marta, la Laia Weasley, la Roser, la Judith i la Potter_granger.

Un petó molt gros a totes! ^^

 

Marta


Llegit 615 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/07/2013 a les 08:36:07
#24135Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaaaaaaaaa!!!! Buah!! Que llargs s'han fet aquets dies XP No m'ho crec XP Fas fanfics massa adictives!!!!!!

Noooo!!! Nikolai!!! Perque? Bueno, entenc a la Julie, es normal i no es pot estar enfadada amb ella, perque es normal i completament acceptable que no li volgues donar un peto a en Nikolai. Pero... Nikolai!!!!!!!! Pobret, necessita una abraçada :(

Oish... Julie... Encara que sigui l'Alex, et mereixes aquesta abraçada! Pobrisona... :( Alex... si la cagues.... ¬¬ El sete cercle de l'infern t'espera. Aixis que... abraça i fes-la feliç per que si no et mato!!

OISH!!! Alex t'ho odio. NO pot ser, t'odio ets un imbecil... pero... OISH!! Aquest moment ha pogut amb mi ok? M'agrada molt els moments d'amor platonic XP ES UNA MONADA!!! (Pero deixam matar-lo, porfa XP)

Oh baby... My baby Blagden... YOU ARE SO HOT. Oks, perdo, es en Grantaire, em costa controlar-me... sobretot sense camiseta XP Gracies per la imatge XP

OISH!!! Em sembla que es el millor moment Glee/Kumbaia que s'ha infiltrar en la historia!!! OISH QUINA MONADA!!! LOUIS FOR PRESIDENT!!! Genial, tinc el cor dividit entre en Louis i en Mike... No es pot quedar amb els 2? Estas segura? ja saps que jo soc la primera que diu vale a solucions Idunianes a problemes amorosos XP

NIKOLAI!!!!!!!!! NOOOOOOOOOOO!!! Et trobarem a faltar!!! La teva simpatia, la teva tendresa, els teus accidents perque ets un sapastre, els teus sombriures... Ets un noi fantastic i et trobarem a faltar!

(... Goodbye my almost lover, goodbye my hopeless dreams...)

Liam t'estimo. En serio, em sembla k es la millor observacio a fer a una noia que acava de despedir a un dels amors de la seva vida XP

Wow... Heath i Mei, fent de Merry i Pippin fins i tot en les situacions mes dramatiques XP Gregory... LET ME LOVE YOU!!

Wow... si la Julie te rao, en Liam es el nostre noi adorable i perfecte i no sabem res d'ell... Mind blown, ok?

Bueno, adeu i fins a cinque... Que sera d'aqui poc. OI???????

Que crec que pasara durant l'estiu?

Shit just got real. Osigui, dementors atacant als bessons, l'Ordre del Fenix, Marta i Mei estaran amb l'Ordre ja, com l'Hermione i en Ron, etc.

Susan/Sirus!!! My god!!! LES MONADES!!! Si us plau si seran unes cosetes precioses!!! Espero que les parets siguin mes gruixudes del que sembla pk compartir casa amb una parella de recent casats pot semblar molt bonic pero... a les nits molesta XP

Matilda Wormwood = Ordre del Fenix. Ho sento pero es la Matilda.

Alumnes (Ala Nord) a l'ED:

- Julie Potter
- Alex Ferrer
- Marta Brown
- Heath Miller
- Mei Snicket
- Stella Gregory
- Bessones Malfoy (... Mola!!! Ho sento pero m'imagino en Draco en un costat i les bessones a l'altre XP)
- Liam
- Apol·lo
- Ged
- Roser
- Jack
- Casei & Loren
- Frank & Parker
- Cindy

(Si, he anat a mirar les fotografies XPXP)

Ale, fins aqui comentari!! XP




AvatarLaia Weasley 140 comentaris15/07/2013 a les 14:50:03
#24137Encara no he escrit cap fanfiction

Ooooh!! ja s'ha acabaty el curs?? quina pena..                                                                                                                                 Alex!! espero que aviat et reconcilis amb la Julie! q macuu lu de l'abraçada...                                                                                                        Llastima de lu del Nikolai i la Julie, eren tan monoos... *__*                                                        La parella d'en Louis i la Marta mai deixaran de sorpendre'm espero que es tornin a veure ..

A veuree qui entrara a l'orde....                                                                               Aiishh quin estiu ens espera.....

Kissess :)




xudit_95 80 comentaris15/07/2013 a les 14:56:03
#24138Encara no he escrit cap fanfiction

buauaa! han estat 4 capitols... mol conentradets tots ells, pero quins capitoools!!!   Li e agafat mlt de carinyu al Nikolai, per que com et vaig dir, joo m'identidico amb ell, ja ho saps... però necessita aquesta torta que s'ha donat, aixi tindrà les coses més fàcils! ^^.

El Louis continua sent dels meus personatges preferits, sobrtot quan ha agafat la guitarra i s'ha posat a cantar..... Es que hi ha alguna cosa mes sexi que un Louis tocant la guitarra i cantant!?!?!?!??!?!

Elsprofeees!!!! Familia feliç del Sirius i la Susaaan!!! saps qeu seriala reostia? pero que sé que no ho faras? que la Susan es queda prenyada del Sirius per quan mor... aixi, el fill del Llopin i ell serien mes o menys de la mateixa edt iiiii ja tindriem la meitat d'uns rondadors 2!

EL 5è curs es la ostia, ja ho sabeu xD, pero a més, amb la professora Umbridge.... espero que a la Mei la castiguin molt, peq li haura de fer mooooltes coses a aquella Umbridge.... a l'ED aniran els desterrats segur, i les bessones i la Stella i la Laia tambe.... son massa guais xD

i i i i i..... que més diiiir!?!??! quants capitols hi haura de cinquè!?

Julie no pateixis, que tot s'arreglarà, i tornaras a ser feliç!!

Àlex!! esforça't-hi una mica més ila Julie et perdonarà.... ara ja m'has fet pena!

Mike... escriu a la Marta jaaa!! encara que gràcies a que no escribies a conegut al Louis.... escriu-li jaaaaaaaaaa!!!

Liam.... ets massa XD

iiii un petó a toooots! mua!




Cassandra Ross Anònim16/07/2013 a les 17:04:17
#24145Encara no he escrit cap fanfiction

Que macu que macu!

M'ha agradat tot el capítol (tant aquest com l'anterior, el besitooo)! Ooooh, ara ha de continuaar eh? Amb tot el que ha de passar a Grinmauld place (boda, boda ^^). En tinc tantes ganes.

Puja aviat! 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/07/2013 a les 00:14:49
#24146Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta a velocitat de neutrí... i comencem!

Marta: ja us l'estimeu una miiiiica més? O:) L'escena Louis és GUAI. Feia temps que la tenia en mente xD Hm, saps que m'agrada molt memòries, però la poligàmia encara no és una solució factible en algo que escrigui jo xD Mira que ets bèstia... Apa, ja veurem si les teves suposicions es fan realitat.

Laia Weasley: són moníssims :3 I el Louis i la Marta taaaaambé ^^ Però va, no em direu que no trobeu a faltar el Mike ni que sigui una mica... :P Perquè jo em moria de ganes que s'obrís la porta del tren i entrés a lo tatataaaaaan!

Judith: Família feliç? Recordo que el Sirius es mor, tampoc tindran gaire temps per ser-ho xDD Slytherins a l'ED, seria una innovació, sep. Un capítol d'estiu i cinc de cinquè, tots ben macos i rebonics :3

Cassandra Ross: boda? Ja es van casar d'incògnit a principis d'estiu, recordeu? El que passa és que no van convidar ningú més que tres o quatre persones per no aixecar sospites. I la Plaça Grimmauld serà... divertida :P




Avatarhpkarina 373 comentaris17/07/2013 a les 21:44:43
#24147Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

hola, he tardat, sí, però no he tingut temps!! T___T

ara mateixa estic respirant per a no desconfigurarte tota la pantalla per diverses coses entre les quals, of cors, està Sirius, el meu encantador Sirius ^^

A veure, anem per parts, no m'agrada com ha acabat la cosa amb Nikolai i Julie :(:(:(:( Àlex, quita, contigo no, bicho ¬¬ i bé, ja saps els meus sentiments sobre MArta-Louis-MIke ara, això de què Louis se'n vaja i torne sense camiseta és molt "venga, va, yo la suelto y si cuela, cuela, no?" XD clar, que la imatge mental és bonica hahaha

Liam, Liam, we all want to know about him!

Ha estat guaiie això de la rotllana! ^^ I m'encanta com de tant en tant coles a Jack i  a Roser en plan "hola, somos una pareja muy feliz que no hablamos pero que como extras somos fantásticos y nos queremos mucho" XDDD

m'encanta la cançó que has triat (bé, ja ho has vist al face xD) i sent molt haver tardat tant a comentar u.u però ja saps que per falta de ganes no és! ;)

un beset!

PD: ració d'odi a Àlex diària: Àlex, idiota. fet, au, ara sí! fins a la próxima ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris18/07/2013 a les 09:53:01
#24148Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jo, al final no es fan el petó! En tenia ganes, encara que si no pot ser, doncs no pot ser.

Els comiats em fan molta pena, i gairebé ploro quan marxen en Louis i en Nikolai. I les parelles Nikolai-Julie i Marta-Louis eren moníssimes! Espero, com a mínim, veure alguna carta seva. Si no, m'enfado!

I la rotllana que han fet en cantar la cançó m'ha encantat. I coincideixo amb la Marta, però només per al cas d'en Louis, que no està gaire bé del cap (no generalitzem, que els que em van acollir pel febrer eren encantadors).

Jeje, el moment Heath-Mei. Com no... Ha estat molt bé la broma, aquest cop, ha sigut un dels millors moments del capítol.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/07/2013 a les 23:26:39
#24153Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: tinc wifiiii! tinc wifiiii! :D a veure, és que l'escena havia de sortir d'una o altra manera i abans el Louis havia arribat amb samarreta. Ergo, se l'havia de treure o ens quedàvem sense imatge guai. Què havia de fer? A lo random xDD (I no, no podia canviar el que ja havia escrit. Em feia mandra, val? xD). Acabes de copsar el paper EXACTE del Jack i la Roser. Però és que no m'hi caben, ja ho saps... els faig aparèixer tant com puc encara que no parlin xD T'ha agradat l'escena de l'Àlex i ho saps :P M'acontento amb això ^^

Potter_granger: no podia ser, no. I ja has vist un avançament, les cartes aniran amunt i avall i els pobres mussols demanaran la jubilació xD La broma era guai ^^ I el moment d'amagar-se igual... cada dia adoro més la Gregory hahaha

Penjaré quan pugui ara que tinc wifi, espero que demà :) (és que sóc a Itàlia, per les que no ho sapigueu xD) Apa doncs, fins el pròxim! ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/09/2015 a les 16:13:51
#26181Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eps! En primer lloc he de dir que la paraula “despedides” no existeix en català; ha de ser “comiats” o “acomiadaments”.

Aiii, la Julie li ha fet la cobra! XD Hahaha, no, pobret! Però m’ha semblat molt tendre el final de la primera escena, ells dos abraçadets allà amb ella plorant. Potser les coses segueixen igual, però em sembla evident que entre la Julie i l’Alex hi ha una connexió molt especial. Ohhh i que mono com li baixa la manteta i ell es refreda! A qui se li acudeix, Àlez, en plena Escòcia! Refredat, no, no ens enganyis, Marta: Va morir. Les coses com són!  XD

I pel que fa al Louis... Cal, treure’s la sammarreta per tocar la guitarra? És absolutament necessari? A veure si et refredes. ¬¬’  (es nota que no m’agrada el Louis? XD)Però HAHAHAHA, m’ha encantat el Woodstock improvitzat als jardins de Hogwarts, tot són colors i música, i gens asseguda pel terra en plan hippie i sense samarreta. Hahahaha, brutal, brutal!

I ja al tren... “Ei, la Mei on s’ha ficat?” “En algun porblema, segurament...” Molt bona! I mira, torna a sortir el tema de qui li agrada al Liam... ho vam deixar a mitges a La crida d’Àvalon! Ja no hi pensava i m’ho has recordat! Aviat ho sabrem, suposo!

Que fred i trist el comiat a King’s Cross... però ja tinc ganes de seguir! Sirius, Sirius! XD He trobat a faltar una mica de pensaments sobre el Voldemor, la veritat... sembla que el més greu sigui que el Louis és a França XD, pensava que parlarien més de què passaria ara, de com canviarien les coses, de com de preocupats deuen estar pel Harry... però vaja, ja està bé, tots deprimits però per altres coses XD

Apa doncs! Segueix, segueixo!