Instants - Capítol 5: Plaça Grimmauld número 12
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 24/07/2013 a les 20:15:15
Última modificació 28/07/2013 a les 19:47:09
Tots els capítols de Instants
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: Plaça Grimmauld número 12

Capítol 5: Plaça Grimmauld número 12

 

 

La Julie va mirar, sorpresa, com el número 12 apareixia del no-res. Va dirigir els ulls cap a en Harry i va veure que feia la mateixa cara.

Quan van entrar, es van veure ofegats per una munió de caps pèl-rojos, rossos i castanys. Va buscar amb els ulls i allà els va veure: els seus padrins.

Els altres es van apartar a un costat i ella va córrer als braços de la Susan i en Remus. Els havia trobat molt, molt, molt a faltar. Mentrestant, en Harry va fer el mateix amb l'Amy i en Sirius. La Susan es va inclinar per murmurar a la Julie:

-No cridis, però estic embarassada.

La Julie va ofegar un xisclet d'emoció i la va apretar més fort, manera de dir-li com n'estava, de contenta. La Susan va somriure i, quan es van separar, es va acostar al seu marit, que li va passar el braç per la cintura. Per la cara que feia en Harry, semblava que també estava assabentat de la notícia.

Va tornar cap als primers que havia vist en arribar i en va distingir les cares. La família Weasley pràcticament al complet. En Jack, amb els que semblaven els seus pares i la Roser al costat. L'Hermione. La Mei, la Marta i els seus germans. Es va sorprendre de veure l'Apol·lo acompanyat d'un home i una dona de bellesa pràcticament sobrenatural, que segur que eren familiars seus. L'Airina, una noia de Ravenclaw d'un any menys que la Julie també estava acompanyada per adults. L'Stonewell i altra gent que no coneixia. I, per acabar, en Heath i l'Àlex.

-Va, va, deixeu-los tranquils- va dir la Senyora Weasley-, i que algú els acompanyi a la seva habitació. No, Ron, Marta, vosaltres quedeu-vos aquí que m'heu d'ajudar. Fred, George, feu alguna cosa d'utilitat i encarregueu-vos-en vosaltres, voleu?

Immediatament, la Julie es va trobar mig arrastrada per la mà de... en Fred? En George? Bah, qui sap. Van passar el primer pis, el segon i també el tercer (que feia una pudor estranya... potser era el fum tènue que hi surava), i van arribar a dalt de tot. El sostre estava deformat per la teulada.

-Molt bé, doncs. Ja hi som. La de l'esquerra és la teva- va dir, senyalant la primera de les dues portes-. I ets dels pocs que tindrà la sort d'estar sola. Encara que jo amb en George estic millor que sol, evidentment- ah, llavors era en Fred-. L'altre que està sol és l'Àlex. Dorm aquí, a la de la dreta.

La Julie va notar com la sang se li glaçava a les venes per un moment. Dues habitacions individuals. Les úniques que eren en aquell pis. Una per l'Àlex, l'altra per ella.

Quina casualitat, no?

-Fred?- va preguntar, quan ell ja marxava-. Puc saber qui ha triat la distribució de les habitacions?

-Ha estat la meva mare. Ha dit que ja seria hora que tinguéssiu l'obligació de parlar com persones normals- va dir, amb un somriure radiant.

La Julie es va posar vermella com un tomàquet.

-I es pot saber com sap que no ens parlem, ella?

La cara d'en Fred es va convertir en una d'estranyesa.

-És que no ho sap tot el Regne Unit?

El vermell de les galtes de la Julie encara va pujar més de to. En Fred se'n va adonar.

-És broma, dona- va dir rient-. No cal que et posis així, que fas competència als tomàquets. Senzillament us ha tocat perquè éreu els que quedaven sense habitació.

-Doncs quina mala casualitat- va dir, ara més mosquejada que avergonyida.

En Fred va obrir la porta de l'habitació i la Julie va sorprendre's en veure que estava molt ben cuidada, res a veure amb l'aspecte de golfes que tenia el passadís de fora. Tenia una forma triangular, això sí, per culpa de la teulada.

-Aquí té el seu palau reial.

Finalment, en Fred va aconseguir destensar una mica la Julie, que va fer una rialla petita.

Quan va haver deixat les coses al mig de l'habitació, va sentir que trucaven a la porta de l'entrada.

-Qui hi ha?- va preguntar.

-No ho sé- va respondre en Fred-. La meva mare ens ha fet deixar un lloc més en una habitació, però no ens ha volgut dir qui faltava.

Es van mirar un moment i, immediatament, van començar a córrer escales avall.

Quan van arribar al primer pis, la Julie es va adonar que alguna cosa no anava bé. Per què ningú donava la benvinguda a la persona que acabava d'arribar? Per què hi havia tant de silenci?

La seva pregunta va quedar resposta quan va baixar l'últim tram d'escales i va mirar endavant.

Perquè en Mike acabava d'entrar per la porta.

 

 

 

La Roser va agafar una tassa de te i va anar a prendre-se'l davant de la llar de foc, amb ganes de relaxar-se una estona.

Per contra, va trobar que un dels sofàs ja estava mig ocupat.

-Marta?- va aixecar el cap. Sí, era la Marta. Es va asseure al seu costat-. Què fas?

-Escric una carta- va respondre ella.

El paper que tenia davant estava tot ple de tatxons i taques de tinta.

-Deixa'm endevinar. A en Louis?- va assentir-. I no saps si explicar-li que ha vingut en Mike?- va tornar a assentir-. Li vas parlar de l'existència de cert noi alt amb ulls marró clar, quan era a Hogwarts?

Color de mel, va pensar la Marta.

-És clar que sí- va respondre-. Li vaig parlar de tot. Però sento com si ara no li pogués dir. I, a més, em sembla que hauré de començar una carta nova...- va dir, atabalada i agafant el paper amb més taques que lletres.

La Roser va riure.

-Espera un moment.

Va sortir i va tornar al cap d'un parell de minuts amb papers de carta i sobres una mica acolorits.

-Si hi poses una mica de color segur que tot queda millor- va dir, amb un somriure.

Això va aconseguir que la Marta somrigués una mica, també, dins l'atabalament en el que estava. Va mirar els colors i, en un acte reflex, va apartar el de color groc. Finalment, va agafar el verd.

-Com els ulls d'en Louis- va observar la Roser.

La Marta va fer que sí amb el cap i va somriure.

-Més com ell.

La Roser va mirar el seu te, ja acabat, i es va aixecar.

-Jo et deixo amb la carta- va dir-. I pujo amunt que he quedat amb l'Airina que faríem una partida d'escacs. Si necessites qualsevol cosa, al segon pis.

-Gràcies- va dir la Marta, sincerament.

-A disposar- va respondre, i va pujar per les escales amb la cua de cavall balancejant-se d'una banda a l'altra.

La Marta es va posar a escriure, aquesta vegada sense tatxar res.

En Mike va mirar el paper groc en un costat i el verd a les mans de la Marta, que feia la cara de concentrada que havia vist tantes vegades. Vigilant de no fer soroll, va sortir i va començar a pujar les escales fins al primer pis.

Quan va entrar a l'habitació que compartia amb en Jack, es va sorprendre de no trobar el seu company, sinó l'Àlex.

-Mike! Esperava trobar-te aquí, en Jack és a l'habitació d'en Heath i l'Apol·lo i m'ha dit que feia estona que no et veia- va fer una pausa i en veure que no contestava va preguntar-. Mike, estàs bé?

-Qui és en Louis?

La pregunta va ser un impacte a la cara de l'Àlex, que no se l'esperava i es va quedar callat.

-Qui és en Louis i per què no em vas parlar d'ell?

-Perquè només hi havia de ser un curs. I perquè, que jo sàpiga, tampoc va passar res entre ell i la Marta.

-I com és que no sabia si parlar-li de mi a la seva carta?- de color verd, la seva carta de color verd.

L'Àlex va quedar un moment callat.

-No ho sé.

La reacció d'en Mike va ser una sorpresa per l'Àlex.

-A la pròxima que passi alguna cosa semblant- va dir amb tranquil·litat-, m'avises, d'acord?

-No t'enfades?

-És clar que no. Et vaig dir que si no escrivia era perquè pogués fer la seva vida amb tranquil·litat i no ho passés malament per culpa meva. És el que ha fet.

-Ho va passar fatal!

-Però ara ja s'ha acabat. Ha refet la seva vida, ja ho hem vist. És molt més feliç que si haguéssim estat tot el curs alimentant una cosa que sabiem que no podia ser. I punt.

L'Àlex no va poder evitar pensar que tenia sentit, el que deia. Encara que no hi estigués d'acord.

-Ei, nois!- va dir en Jack entrant per la porta-. Sabeu que hi ha un forat al sostre de l'habitació d'en Harry i en Ron?

-Que hi ha un forat?- va preguntar en Mike.

-És clar, que tu no ho saps- va dir l'Àlex-. Tenen a sobre l'habitació de la Marta i la Mei, que estan al mateix pis que els seus germans i els bessons Weasley. Cada nit se les maneguen per fer algun experiment estrany. Et recomano que no et moguis gaire pel tercer pis.

Hi havia passat per anar a saludar la Julie. Fum i pudor. Ja lligava, ja.

-Apa, doncs, nois- va dir l'Àlex, sortint de l'habitació-, jo vaig tirant cap a les golfes, que em tenen allà marginat.

Desterrat, va sonar al seu cap, però aquesta paraula estava prohibida.

-Molt bé, doncs- va respondre en Mike-. Que et sigui lleu.

L'Àlex ho va entendre. Va sortir per la porta.

 

 

 

La Julie va donar l'enèsima volta al llit. Allà no s'hi podia dormir, joder, devien estar a... 40 graus? O potser 50, qui sap.

Va sentir com arrossegaven alguna cosa al pis de sota i va tenir la certesa que l'endemà els del tercer pis (i els del segon, depèn de com) es llevarien altre cop fent ulleres.

Va decidir aixecar-se i sortir de l'habitació. Per sort, en aquell pis també hi havia un lavabo, així que es podria refrescar una mica la cara.

Es va refer el manyoc que tenia per cabells per evitar que un sol pèl li anés al clatell, es va aixecar i va sortir per la porta.

No va passar ni un segon fins que va xocar contra un altre cos i van anar a terra. I, per desgràcia, sabia perfectament de qui era, perquè ningú s'atreviria a travessar el pis que tenien a sota seu.

-Perdona, Julie, estàs bé?

-Sí, sí, no ha estat res- es va aixecar i de seguida es va adonar que, en realitat, alguna cosa amb el seu turmell no anava bé. Va acabar a terra un altre cop.

-Espera un moment.

Fastiguejada, va escoltar com l'Àlex es movia a les fosques. Just després, una flama es va encendre i el va veure amb una espelma a la mà. La va deixar a terra i va analitzar el turmell de la Julie.

-No el tens trencat, només està torçat- va dir. Es podia saber quan havia après a curar coses?

L'Àlex va desaparèixer un moment i va tornar amb benes. Es va acotar i li va començar a embenar el peu sense preguntar-li si volia. La Julie es va voler queixar, però sabia que seria una estupidesa, així que es va quedar callada mentre notava la pressió de les benes al turmell.

-Ai!

-Perdona, però no t'ho puc posar més fluix, sinó no serviria de res. Hauràs d'aguantar una mica.

-Tu embena- va deixar anar ella.

De seguida es va adonar que, aquell cop, s'havia passat.

-Ho sento. Però és que la situació és una mica incòmoda.

-Ho entenc, no passa res- va dir. Semblava que havia d'afegir alguna cosa, però al final va decidir guardar-se-la.

-Què?

Sense mirar amunt i amb la vista fixa al peu que embenava, va respondre a la Julie.

-Que fa molt de temps que hauria d'haver parlat amb tu.

-No crec que tinguis res a dir-me.

L'Àlex va aixecar, finalment, la mirada, i els ulls de la Julie es van trobar amb els seus per primer cop en molt de temps.

-Perdona pel que vaig fer. És l'estupidesa més gran que he fet mai i me'n penedeixo com no m'he penedit de res- es va fer un silenci-. No et demano que em perdonis. No crec que em puguis perdonar pel que vaig fer i ho entenc. Només volia que sabessis que em sap greu.

Va fer el nus de la bena i es va aixecar. Li va donar la mà per ajudar-la a aixecar-se i li va fer passar el braç per les seves espatlles. Mica en mica, van poder anar caminant cap al llit de la Julie i la va deixar.

-No passa res- va murmurar ella.

-Què?- va preguntar l'Àlex.

-Que et perdono- va dir la Julie, ja més fort.

La cara de l'Àlex es va omplir d'una barreja d'incredulitat i felicitat. La Julie ho va veure i el va voler convèncer.

-No passa res, de veritat. Ja ha passat molt temps. Un any, de fet- va callar un moment-. No et guardo cap mena de rancor. Al final...- va dubtar en continuar-, crec que és el millor que podia passar.

Aquesta vegada sí que l'Àlex no va entendre absolutament res del que estava passant.

-Com?

-Siguem sincers, Àlex, mai no hauríem pogut estar junts. Jo mai no t'hauria pogut donar tot el que tu demanaves, i tu no hauries pogut anar al meu ritme. No estem fets l'un per l'altre, i no passa res- l'Àlex se la va mirar amb cara de preocupació-. Que no passa res, estic bé, de veritat- va dir ella amb un somriure. Va canviar d'expressió de cop-. El que no m'agrada tant és que això faci que no ens parlem. Crec que hem passat massa coses junts com per estar així- li costava dir cada paraula, però sabia que eren les que volia dir i ho pensava de veritat-. Què me'n dius, doncs? Bandera blanca?

Els ulls de l'Àlex es van il·luminar. No podia creure's que les coses haguessin fer aquell gir.

-Bandera blanca- va respondre, i li va oferir la mà.

La Julie va dubtar un moment, però va acabar acostant-s'hi ràpid per fer-li una abraçada.

Segur que, a partir d'aquell moment... tot aniria bé.

 

 

Even on my weakest days I get a little bit stronger.________________________________________

 

Yeeeeeah! Per fi he aconseguit trobar dues horetes per escriure el capítol... I prometo que penjaré molt més sovint per compensar!

Com que no em queda gaire temps per escriure, seré breu. Us esperàveu que sortís en Mike? O:) Espero que hagi estat una sorpresa agradable ^^ Encara que no ha pogut aparèixer gaire perquè teníem temes més importants entre mans... A que són monos? Heu d'admetre que la reconciliació ha estat molt maca encara que odieu l'Àlex :3 (sí, va per tu ¬¬) així que totes a estimar l'Àlex un altre cop!

Al pròxim ens espera una altra sorpreseta ^^ Un altre personatge que no semblava que hagués de tornar a aparèixer i sortirà! A veure qui l'endevina! :D

En Mike ja sap de l'existència d'en Louis. El tercer pis treu fum. L'Àlex i la Julie es reconcilien. En Mike i l'Àlex es porten fantàsticament. I, sí, wonder of wonders, miracle of miracles, he pogut fer sortir la Roser! (no et queixaràs, no)

Apa, doncs, a comentaaaar! Que al pròxim arribem a cinquè! Què passarà, què passarà? ^^ Qui seran els delegats? O:)

Dedico el capítol, ofcors, a la Roser, la Marta, la Judith, la Laia Weasley, la Cassandra Ross i la Potter_granger. Mil gràcies a totes! ^^

 

Marta


Llegit 651 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris24/07/2013 a les 22:07:44
#24163Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Això de què aparega és per a què no em queixe de la reconciliació amb Àlex, no? XD (sí, sé que va per mi el parèntesis ^^) gràcies, rebonica, m'ha fet molta ilu! :D:D:D
però no tanta com veure el MIke! (Com ja hauràs vist al face XD) m'ha agradat molt i ara continue amb els meus sentiments contradictoris Marta-Mike-Louis perquè pobre MIke, em fa molta llàstima.. T_T

El tercer pis m'encanta, m'encanta i m'encanta! :):):) Sóc fan, vull que facen alguna altra destrossa :P

ara el tema important, àlex, rebenta, encara emm cau malament, sóc rencorosa, no em pareix bé que l'haja perdonat. ara què, borron i cuenta nueva? Pos no, el que està fet, està fet, que s'ho haguera pensat abans! juuum!!! Però la reconciliació ha estat bonica perquè el discurs l'ha fet Julie i tot el que diu Julie és bonico :D:D:D

Ah, que per cert, què cony fa Àlex amb una espelma? Per què no du la vareta amb un lumos? I per què no els ensenyen a Hogwarts com curar un turmell girat, és més pràctic que un wingardium leviosa! No, ara els mags encara han d'anar amb benes creant situacions incòmodes que duen a decisions equivocades xDDD

Uiiii, un personatge nou?? Ged, que fa molt que no el veiem! O algun estrangeret, és a dir, Louis! :P (Nikolai també estaria bé perquè acabara el que va començar a Hogwarts, if you know what I mean XD)

Síí!!! més capítols!! wiiii!!! ^^ els espere amb il·lusió! :):):)

Auu, ens veiem al pròxim! Un beset! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris25/07/2013 a les 09:56:35
#24164Encara no he escrit cap fanfiction

Hola des de Amsterdam!!!!!!

Weeeeeeeeeeee!!! Capítol nooooooooooooooou!! yupiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!

(saltant d'alegria)

A veure... AL TURRON!!!

Per molt que m'agrada la notícia de mes descendència Black a la vista, em fa pena que ens haguem saltat l'atac dels dementors. Ns perquè però veure aquella escena em feia il·lus XP Buff... Quanta gent XP Grimmauld Palace es mes gran del que pensava XP Molta penya XP Si... No se perquè la disposició de les habitacions es extranya... 

El tercer pis explotarà!!!

M'he de mossegar la llengua en diversos moments de la fanfic XP

Mike!!!!! (Casi es tira a sobre del noi). Arribes molt, molt, MOLT tard maco. Casi tots els teus fans s'han passat a la banda d'en Louis. Jo incluida. Encara que encara argumenti que la solució iduniana es la millor però que hi farém. Si us plau, arregla les coses amb la Marta. Ja. Que tal si en contes d'anar a demanar-li coses a l'Alex (WEEEEE!!! Son amics!!! WEEEEE!!! Yupiiiiii!!! Que monos!!!!!! M'encanta). Que tal si vas a parlar amb la Marta? Comunicació? Que estic dient si hi hagués bona comunicació en aquesta fanfic 3/4 dels malentesos no pasarien!!! Bueno... Però per això ens agrada tant!!! 

La Roser encara es la millor persona que hi ha a la fanfic XP

Molt maca la reconciliació encara que espero que la Julie ja  no estigui enamorada de l'Alex. No s'ho mereix.

Bueno, això es tot el que puc fer de moment la veritat, ho sento molt XP

no, no m'esperava a en Mike, però mola.

el tercer pis es el millor lloc de la casa.

l'Alex i en Mike com a amics son el millor.

Ara... Crec que Hogwarts explotarà XP Nah, crec que tots els desterrats entraran a modo "Do you hear the people sing?" I faran volar l'escola. Que hi farem XP

bueno, això es tot el que puc fer de comentari en la meva situació actual XP Espero el proper capítol amb candeletes!!!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris25/07/2013 a les 09:57:11
#24165Encara no he escrit cap fanfiction

Voto per Cindy Wardrove.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/07/2013 a les 12:00:28
#24167Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: nàaaaaaaaaaaaa, que vaaaaaaaaaaaa! (en realitat no, el que passa és que quan me'n vaig adonar encara em va semblar millor xD). Però si eres l'única que sabia que apareixia en Mike a aquesta ff! Que se'm va escapar! Hahahaha Has vist? Les altres es passen al Team Louis :( I el pobre Mike què? Bah, no passa res, ja els hi tornarà a agradar, don't worry be happy xD Deixant de banda el fet que no es pot fer màgia fora de Hogwarts... és molt maco, vale? I tots mereixem una segona oportunitat, l'Àlex també ¬¬ Prou d'odi, ja, home... Però si el Ged ja es dóna per fet que serà a Hogwarts xD Els altres dos sí, podrien ser :)

Marta: tothom té lloc a casa els Black! xDD Mossega la llengua, ja pots anar-ho fent, ja, que en tens per rato xDD Si hi hagués comunicació, ens quedaríem sense ff perquè tot s'arreglaria mooolt més ràpid hahahaha La Cindy Wardrobe serà a Hogwarts igualment... estem parlant d'una persona que en teoria no hi hauria de ser. Apa apa, que us deixo amb la intriga ^^ DOOOOOO YOU HEEEEEAR THE PEEEEEEEEOPLE SING?




Cassandra Ross Anònim25/07/2013 a les 13:01:40
#24169Encara no he escrit cap fanfiction

M'encanta mencanta. Sí, au vinga, tothom a casa dels Blacks (per cert, encara no he sentit a la Walburga queixar-se ^^i molaria que ho hagués fet).

El Mike és una sorpresa i em pensava que no hi seria! Fua, espero que torni per quedar-se... jo segueixo pensant que el millor personatge és en Heath. Necessito una aposta.

M'encanta mencanta. I m'ha estranyat que ningú reaccionés quan el Mike entra  la casa, i pobre MIke, ja sap qui és el Louis ^^ M'ha encantat l'escena de la Julie i l'Alex, encara sort que no, els mags encara usen les benes. Perquè utilitzar la vareta (son menors d'edat!) quan tenen una espelma ^^

Potser el nou personatge és el Mike torna a Hogwarts ^^ Seh, l'escola explotarà (amb la Umbridge inclosa, plis).

Petons!




xudit_95 80 comentaris25/07/2013 a les 16:27:25
#24170Encara no he escrit cap fanfiction

boooh, a veure, estan tots a casa del Sirius?? mola xD.

El pis de la Marta la Mei i els bessons Weasley és el mateix, però trobo que haurien de fer més bromes al ROn... no se pq ^^

Tema Marta - Mike: És complicat, peeero buenu..... pobra Louis, però ara també serà una mica diferent per al Mike i la Marta.  a veure, la meva opinió, és q a la Marta li agradava el Louis, i amb ell tenia la relació a distancia q no habia pgut tenir amb el Mike, i això, la tornada del Mike, en reaitat la ha fastidiat una mica..... què se suposo q li ha de dir al Louis? "Ei guaou d'ulls verds, q el Mike ha tornat i et deixo.... eres el segon plat!!" es que en realitat és cruel, i el Mike hauria d'haber tornat d'una altra manera potsrr.... no se.... ara no em cau tan bé pq el Louis m'agradava mooooolt!! D:

Tema Julie - Àlex: Per fi Julie!! per fi te n'adones de que l'Àlex volia fer coses bones ara!, es que sincerament,i ho sento, pq la Julie és un bollito relleno de crema, pero l'emprenyament jali durava massa! i 'Àlex s'hi estaba esforçant.... i en el fons, si no va tenir res amb el Nikolai, s pq no volia, ella no ha substituit a l'Àlex per al Nikolai, però ha pogut oblidar na miqueeeeta a l'Àlex, i ara que s'ha esforçat... doncs q vols q et digui! ara em queia molt beee!! ^-^

No sé q més dir, xD, a part de: força Sirius! que et falten només uns mesos de vida!! gaudeix-los amb la teva dona!

Mort al Draco Malfoy, pero vida a les bessones Malfoy!

que mes.... no se xD haha, bé, q aquesta pròxima ff promet molt, i i i i i i i i i i..... espero q sàpiguen q fer amb la professora Umbridge, la profecia i etc! hum!!

PD: asdfjkaskskfkdhfhjhfjashñjgñ




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/07/2013 a les 23:23:10
#24171Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Cassandra Ross: la veritat és que no hi havia pensat, tens raó xDD Ningú reacciona perquè es queden tots flipant, i clar, molts saben que ha estat un any passant del que era el seu passat (encara que s'escrivia amb l'Àlex i en Jack) i no saben gaire bé què fer. clar, és estiu, no poden fer màgia...

Judith: pobre Roooon! ja l'han deixat sense sostre hahaha PERÒ COM NO T'HA DE CAURE BÉ EN MIKE? SI ÉS LA COSA MÉS ADORABLE DEL MÓN! La Julie i l'Àlex són molt monos :D apa, fins el pròxim! ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/07/2013 a les 09:14:06
#24172Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Wooooooooooo!

A veure, en Mike ha anat a la plaça Grimmauld? Però si va dir que no escrivia cartes a la Marta per no fer-la patir, ara quan es vegin i s'hagin de tornar a acomiadar patirà més per una segona separació!

I l'Alex és moníssim! M'ha encantat la reconciliació de l'Alex i la Julie. I dius que hi ha un personatge que no havia de sortir però ho tornarà a fer? Pfff, no en tinc ni idea.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/07/2013 a les 18:34:53
#24173Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No, perquè ja hem vist que tampoc parlen gaire ni res. En Mike creu que la Marta ja l'ha oblidat, i la Marta creu que ha oblidat en Mike. M'agrada, perquè aneu veient que l'Àlex ha canviat :) És una persona diferent, i per això han pogut tornar a parlar bé. Això no vol dir que siguin grans amics, sinó senzillament que tampoc cal ser enemics. Ho veureu aviat, no et preocupis ;)




AvatarLaia Weasley 140 comentaris29/07/2013 a les 13:09:24
#24176Encara no he escrit cap fanfiction

Yuuuupii!!! l'Alex i la Julie s'han reconciliat!!

i aquest bon rollo entre en Mike i l'Alex? he de reconeixer que no m'esperava que aparegues en Mike i q de seguida sabes l'existencia d'en Louis clar, ara que en Mike torna a ser aqui començo a tenir dubtes entre la parella Marta- Mike o la parella Marta-Louis, la veritat esque trobo els dos nois fantastics...

Tinc ganes que apareixin les bessones Malfoy!! heehe la veritat eske no me les imagino a l'orde pro buenoo... :)

Un petonaas




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/07/2013 a les 15:43:20
#24186Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Haha, ja s'havia vist durant la ff que s'escrivien i tal :) Aaaaaix, que ràpid que havíeu oblidat el Mike, eh? Però si el Louis només l'hem vist dos o tres capítols! I en Mike... només tres fanfictions, reeeees xDD  Però m'alegro que us agradi el Louis, que me l'he currat molt ^^ Hm, a l'Orde no perquè són Malfoy, però a l'ED no ho descartem :) Apa, fins el pròxim!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/09/2015 a les 16:16:10
#26182Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ok, ok, tinc enveja de la Susan! *.* Et puc preguntar qui és i com va acabar amb el Sirius? Perquè, és clar, si a 4t no els has fet sortir és que es van dever trobar a 3r... però a tercer el Sirius havia escapat d’Azkaban i s’estava amagant... com va anar, això?

I m’ha fet MOLTA gràcia aquesta frase de quan enumeres les persones ue hi ha a Grimmauld Place: “L’Airina, una noia de Ravenclaw d’un any menys que la Julie...” Ostres! La pintes com una desconeguda (bé una mica, oi?). Que bé, doncs, veig que tindré oportunitat de conèixer-la més profundament, aquí!

Mira, escena de la Julie i en Fred! Vaja, són ben desconeguts, aquí! Ni tan sols no el diferencia del George! Aquí ja es fan amics, o intiment més al principi de la següent i prou?

Uoooo! ENTERS MIKE! M’ha agradat molt l’escena següent, la Marta escrivint la carta, amb paper verd, que no groc... el que no entenc gaire és per què el Mike pensa que la seva relació amb la Marta és una cosa que no val la pena alimentar perquè “no pot ser”. Per què, no podia ser? Perquè era a Pirinë? Però no sabia que tornaria? I perquè aquesta relació amb el Louis “pot ser més” que amb el Mike? Perquè ell ara sí que és a Beauxbatton per no tornar, no?

Ohh i que mona l’escena del turmell torçat. M’alegro que ja siguin amics, i ja tinc ganes que passin més coses entre ells! I el Sirius! I la Susan! XD Segueixo!