Instants - Capítol 7: Nadals i estrelles
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 13/08/2013 a les 02:43:10
Última modificació 13/08/2013 a les 11:31:00
Tots els capítols de Instants
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7: Nadals i estrelles

Capítol 7: Nadals i estrelles

 

La Julie va fer una última mirada al Harry i la Xo abans de tancar la porta de la Sala de la Necessitat i sortir caminant, pensativa.

No es va aturar fins que va sentir la veu de la Marta a la seva dreta.

-Anem a volar?

Va mirar cap a la direcció de la veu i va veure la Marta i la Mei, que li allargaven la seva escombra.

La Julie la va mirar, dubitativa. No havia pujat a una escombra des que la professora Umbridge li havia prohibit participar a l'equip de l'Ala Nord. Només la intervenció de la Gregory havia permès que pugués conservar l'escombra, ja que la Raigdefoc d'en Harry estava guardada juntament amb les dels bessons Weasley.

I, des que l'equip de l'Ala Nord (segon equip inclòs) s'havia posat a protestar perquè readmetessin la Julie, havien estat desqualificats de la competició. Més encara, la Gran Inquisidora estava plantejant-se ajuntar tots els alumnes altre cop, perquè considerava que l'Ala Nord era "un cau de revolucionaris descontrolats que necessitaven atenció urgent".

No li devia haver agradat que fins i tot els Slytherins li fallessin.

-Va, que fa molt temps que no sortim al camp. Està buit. Era l'hora d'entrenament del segon equip- s'hi va afegir la Mei.

-Nosaltres també venim- va dir l'Àlex, acostant-se pel passadís de l'esquerra seguit d'en Heath-. Tinc ganes de fer alguna cosa junts- va acabar, amb completa sinceritat.

La visió del que quedava dels Desterrats a Hogwarts en un mateix lloc per primera vegada després de tot el que havia passat va fer canviar d'opinió a la Julie.

Sense dir res, va agafar la seva escombra de les mans de la Marta i va sortir volant per la primera finestra que va trobar.

Els altres no van trigar a seguir-la.

 

 

 

-He de reconèixer que has tingut una gran idea, Àlex- va admetre la Mei.

-Havíem de fer alguna cosa. No podia aguantar més veient la Julie tan aixafada.

Tots es van quedar en silenci, alguns copsant alguna cosa amagada darrere aquelles paraules.

-Està molt afectada per la possibilitat de guerra- la va disculpar en Liam, dissimulant-. I l'Umbridge i la Conselleria no ajuden.

-De totes maneres, se t'ha de felicitar- va dir en Heath-. A mi això tampoc em feia molta gràcia. I, per cert, m'ha agradat molt estar tots junts una altra vegada. Com als vells temps.

Tots no, va pensar la Marta, però no va poder evitar estar d'acord en que ho havien passat molt bé.

-Has canviat molt, Àlex, i me n'alegro- va anunciar la Roser-. Va, agafa una galeta.

L'Àlex no va poder amagar la seva sorpresa. S'havia adonat feia temps que la Roser el mirava malament, i era l'única persona a la que no oferia galetes. En va agafar una, i va murmurar un "gràcies".

-Però com tornis a fer mal a la Julie, serà millor que et mudis.

Glups. Ja estava. No podia ser tot tan maco.

Però no tenia previst fer mal a la Julie, i menys ara que les coses s'estaven arreglant. Això sí que no s'ho podria perdonar mai.

Per tant, no tenia per què patir... no?

Uns passos acostant-se des de l'habitació de les noies de cinquè els van sorprendre a tots.

-Si s'assabenta algú que deixem passar tanta gent de les altres residències se'ns enfadaran- va dir la Julie, mentre els altres es quedaven callats-. Per què feu tant de silenci? No devíeu estar parlant de mi, no?- es va parar un moment i ho va entendre-. És clar que parlàveu de mi. Estàveu complotant contra mi altre cop- una mirada de ràbia li va creuar els ulls i es va posar a cridar-. No em passa res, que no ho enteneu? Estic bé! ESTIC PERFECTAMENT! Voleu deixar de ficar-vos en la vida de l'altra gent!?

Quan va haver dit això, va sortir corrents donant un cop de porta.

Tots es van quedar quiets.

-Liam, hi hauries d'anar- va dir l'Àlex, preocupat-. I Marta. Sou els seus millors amics, us necessita.

En Liam i la Marta es van mirar amb incredulitat.

-Que no se n'adona?- va preguntar en Jack, des del grup.

-Adonar-me de què?- va demanar l'Àlex.

-Que nosaltres no la podem ajudar. Que l'única persona que vol ara amb ella ets tu- va dir en Liam, sense embuts.

-Jo? Amb prou feines fa tres mesos que vam fer les paus! Siguem realistes, vosaltres heu estat al seu costat durant més d'un any i mig!- va fer una pausa-. Hi vull anar- va dir l'Àlex, més tranquil-, però ara us necessita a vosaltres, a mi no em voldrà al seu costat en un moment com aquest.

-Vols parar de dir bestieses i córrer a buscar-la?- va fer la Marta, amb els ulls una mica humits-. Ets l'única persona que vol ara mateix al seu costat. Ho sé, i ho sabem tots. Necessitem que ho facis.

-I què li dic?- va preguntar l'Àlex, que se sentia impotent.

-Només que siguis allà ja en tindrà prou- va dir en Liam, molt segur.

L'Àlex, va assentir, sense acabar de tenir-les totes, i va sortir per la porta.

No va haver de buscar gaire ni anar gaire lluny, perquè de seguida va sentir la respiració agitada de la seva esquerra.

Va córrer cap allà molt alarmat per les respiracions i gairebé va ensopegar amb la Julie, que estava estirada a terra i encongida sobre si mateixa, com si es volgués fer petita, com si volgués desaparèixer.

-Julie! Julie, estàs bé?

Respirava molt agitadament, i tenia les mans sobre el pit, apretant contra el cos, mentre les llàgrimes se li escapaven dels ulls, encara que semblava que ni se n'havia adonat.

-Julie!- va tornar a cridar l'Àlex, horroritzat-. Què et passa?

Es va tornar a sentir impotent. La Julie s'estava consumint a terra i ell no sabia què collons fer! Va descartar la idea d'anar a buscar ajuda, perquè sabia que la Julie no l'hi perdonaria.

Sense tenir ni idea de què estava fent ni de si serviria per alguna cosa, es va asseure a terra ràpidament i va posar el cap de la Julie a la seva falda. Li va oferir una mà, que va esprémer com si fos una taronja, i li va acariciar els cabells mentre li xiuxiuejava paraules tranquil·litzadores.

Mica en mica, la respiració es va anar normalitzant. Al cap d'una estona, només quedava a terra un cos fràgil que havia perdut tota l'energia.

-Sento que ho hagis hagut de veure- va dir la Julie, mentre s'incorporava amb dificultats-. T'agrairia que fessis com si no haguessis vist res.

L'Àlex va necessitar uns segons per empassar aquelles paraules.

-Això vol dir que no és la primera vegada que et passa?

La Julie va dubtar un moment abans de fer que no amb el cap.

-Se'n diu atac d'ansietat, i és molt comú. Fa un parell d'anys em feia mal per evitar arribar a aquest estat de nervis. Però això ja ho saps, un dia m'hi vas trobar. Potser no te'n recordes.

I tant, si se'n recordava. La imatge del braç de la Julie ple de marques vermelles l'havia perseguit durant dos anys. S'havia jurat que la protegiria. I li havia fallat.

L'Àlex va empassar saliva. No recordava que hagués estat mai tan nerviós com quan va posar la seva mà damunt la mà tremolosa de la Julie.

-També era per Nadal- es va decidir a dir.

La Julie semblava sorpresa.

-Te'n recordes...

-El que no sé és com podria haver-ho oblidat.

-Doncs oblidant-ho. Qualsevol ho hauria fet.

-Ningú que t'apreciés ni que fos una mica podria fer-ho.

La Julie va negar amb el cap, veient que no el convenceria. Se sentia estranya, contrariada i alleujada alhora. Perquè l'Àlex se'n recordava. Perquè li deia que estava al seu costat.

Va mirar la mà que tenia sobre la seva i a l'Àlex li va fer por que l'apartés. Però només la va agafar més fort, enllaçant els seus dits amb els d'ell.

Un flashback li va venir al cap. Un Àlex dos anys més jove l'abraçava mentre el seu braç estava ple de marques vermelles.

 

-No hi ha pressa- li deia-. Però vull ser al teu costat quan passi. Cal que et recordi que ets una de les persones més importants de la meva vida?

-Recordar?- responia ella, atònita-. No m'ho havies dit mai, això.

-Perquè considerava que no calia. Que ja es donava per entès. Però si cal, t'ho repetiré cada dia, perquè em passa que tinc un problema.

-Quin problema?

-Que gran part de la meva felicitat resideix al teu somriure. I no vull que deixis de lluitar pel que vols.

Aquest Àlex tan diferent, de cabells curts i somriure més fàcil, també li deia:

-A més, és Nadal. No vull que deixis de somriure.

La Julie va mirar amunt i li va dir:

-Gràcies. Per canviar.

-No estava fent bé les coses.

La Julie va tornar a negar amb el cap.

-Sé que en part ho has fet per mi.

-Que no t'ho devia, potser? No ets tu qui m'ha de donar les gràcies. M'havia convertit en un monstre. I l'únic que he fet és intentar no comportar-me com a tal.

Però potser el monstre és dins meu. Potser el monstre és part de mi.

Potser el millor que podria fer seria allunyar-me de tu.

L'Àlex es va aixecar, desenllaçant les mans.

-Vinga, va, anem a donar un tomb, que t'ha de tocar l'aire.

-És molt tard! A més, passarem fred, que no hem pres res per abrigar-nos.

-Hi ha moltes maneres d'anar fora...- va dir, misteriosament.

-Em fas por.

-De tant en tant, m'agrada. A més, és Nadal. No vull que deixis de somriure.

Si ho va dir pel que havia passat dos anys enrere, no ho va demostrar.

 

 

 

En John Perry es va mirar l'Àlex amb mala cara, però els va deixar passar.

-Em devia un favor. Un dia es va quedar adormit a classe perquè havia estat tota la nit observant les estrelles i li vaig deixar els apunts.

-I es pot saber on t'ha deixat passar, exactament?

-Mira- va respondre ell, somrient.

La Julie va mirar amunt. Es va sentir petita, molt petita, al mig d'una aula sense sostre des d'on es podien veure més estrelles de les que mai havia pensat que existien.

-On som?- va preguntar, meravellada.

-És un observatori reservat als estudiants d'Astronomia que ja tenen el GNOM. Sabia que avui hi havia en John de guàrdia perquè és l'únic capaç de passar la nit de Nadal en un observatori. I li hem fastiguejat la seva nit de Nadal, crec, venint aquí.

La Julie es va sentir culpable.

-Àlex! Deixem-lo entrar, pobre noi!

-No et preocupis, fa molt temps que sospito que té el seu observatori particular. I si no és veritat, ens farà fora d'aquí en deu minuts.

En sentir-ho, es va relaxar una mica.

-I on hem anat? Vull dir... hem recorregut passadissos que no havia vist mai i, francament, no sé on som.

-A dalt de tot de la Torre Sud de Hogwarts- va admetre l'Àlex, amb orgull.

La Julie va notar com es quedava una mica freda.

-A dalt de tot? D'una de les torres més altes del castell? Sortim d'aquí.

L'Àlex hi va caure de cop. És clar, el vertigen. Per què cada vegada que intentava fer alguna cosa ben feta acabava cagant-la?

Va intentar no semblar abatut mentre s'allunyava del centre de l'habitació. La Julie no va notar res, però tampoc es va moure d'on era.

-Espera- va dir, amb dificultat-. Ho vull intentar.

-N'estàs segura? Mira que podem tornar a la Sala Comuna, tothom a dormir i aquí no ha passat res.

-N'estic. Potser seria hora que m'enfrontés a les meves pors.

I amb tu em sento segura.

-Molt bé, doncs. Si en algun moment veus que necessites marxar, avisa- va dir ell, asseient-se amb l'esquena arrepenjada a la paret.

La Julie va assentir, es va asseure al seu costat sense dir res i va arrepenjar el cap a l'espatlla de l'Àlex.

Van passar una hora així, sense dir res. I una estona més tard, quan l'Àlex va mirar la Julie, es va adonar que s'havia quedat adormida.

-Bona nit, princesa- va murmurar abans de tancar els ulls.

 

 

 

La Julie va obrir els ulls, plena de suor freda i amb molt mal de cap. Ni tan sols va tenir temps de ruboritzar-se quan va mirar amunt i va veure l'Àlex, adormit. El va sacsejar i va obrir els ulls.

-Què passa?

-A en Harry li ha passat alguna cosa.

-Com ho saps?- va dir, aixecant-se.

-És que importa?

Home, doncs una mica...

-Va, som-hi.

Van córrer cap avall i es van trobar la professora McGonagall, que la buscava. Ells li van dir que la Julie s'havia trobat malament a l'habitació i l'havia anat a buscar i la subdirectora no va fer més preguntes.

-Anem al despatx del director, senyoreta Potter. Crec que hauran de fer un viatget a la Plaça Grimmauld.

 

 

 

Unes hores després, la Mei, la Marta, en Heath i l'Àlex despedien la Julie, en Harry i els germans Weasley.

La Julie els va mirar i es va adonar que ja era la segona vegada en poc temps que estaven junts.

Els Desterrats.

 

 

He robat a un circ sencer tota la màgia per regalar-te.______________________________________

 

Ràpid ràpid que és tardet!

El final és un fàstic, ho sé, però el capítol el trobo molt mono :3 I els Desterrats es tornen a uniiir! Que macos que són, ara només falta el Mike...

Com veieu el canvi de l'Àlex? I els problemes de la Julie per acceptar el que li ve a sobre? I els Desterrats juntets, lerele? Al pròxim passaran coses divertides! Només us dic que el salt en el temps serà bastaaaaaaaaaaant heavy!

Molt bé doncs, ho deixo aquí que va sent hora d'anar a dormir xD El dedico a la Potter_granger, la Cassandra Ross, la Laia Weasley, la Judith, la Marta i la Roser.

Un petonàs i bona nit!

 

Marta


Llegit 657 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris13/08/2013 a les 09:08:34
#24202Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Mira, només pel fet d'haver-me llegit el capítol totalment sense format a causa d'un error de la web (una cosa molt comú xD) ja em meresc un premi! Però, ara, anem al cas, que és el que importa!

Sí, tenies raó, te mataré ^^ NO, ROSER NO HA PERDONAT A ÀLEX, PERQUÈ NO L'HE PERDONAT PERQUÈ FUCK YOU ÀLEX NI PERDONE NI OBLIDE I NO NO NO NO però m'ha fet gràcia que el s'adone que l'ha perdonat perquè li ofereix una galleta xDDDDDDDDDDD

Julie tenia vertigen? I com s'ho fa per a jugar a Quidditch!? AIi pobreta! Els atacs d'ansietat són molt caca... u.u Però bueno.... 

Això del final era l'atac al senyor Weasley, no? És que no n'estic segura del tot xD

Bé, ja ens veiem al próxim capítol! I quan siga l'últim avisa, que he de desconfigurar la pàgina xDDD




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris13/08/2013 a les 09:57:59
#24203Encara no he escrit cap fanfiction

Comentari rapid, pero el de veritat ve dema, perque avui tinc feina mati i tarda XP
 

Molt bo el capitol, Alex ja et val, no pots passar de fastic fastigos a princep blau. No es fa aixo. Weee Desterrats junts HALELLUYA HALELLUYA!! PObre pobre podre Julie... Necessita unes vacanses. Urgents. De veritat, relax i molt d'amor. Com diria Osceana "You're not mean you need a hug" XP




xudit_95 80 comentaris13/08/2013 a les 10:21:34
#24204Encara no he escrit cap fanfiction

uouuouoouuou. Suposo q es un error de la web, pero els punts  i a part no existien xD.

a Veure, comentarid e la super mega Judith:

Els desterrats units son un monada, i l'àlex s'ho curramolt molt molt, tot i q jo el trobo més cridaner sent una mica "nene malo" xD ero buenu, millor q sigui així,  i q sigui inocentot amb lo de la Roser i la galeta, però la veritat es q m'ha fet ilusió q anés a buscar a la Julie i la cures i la portés a la Torre d'Astronomia :3

Atac al senyor Weasley!!!!! D. perdó però aquesta part em fa molta pena xD

Uf.... U.U la Julie si q té problemes per enfrentar-se al q li ve a sobre.... doncs sort q encara no està al seté llibre, si no es pot suicidar xD. No no, fora bromes, un psicoleg mac (es a dir un Àlex) li aniria molt molt molt be per aixo eee ^^

Coses divertides!??!!? aixo a mi m'agrada heheheh

I quin salt en el temps dius q faras!?!??! uina por q em fas D:

Pos aixo!! Guachi el capitol, es una pena lo dels punts i a part q no apareixen, pero buenu, tot i ser jo, he pogut llegir el capitol be.... q ja feia temps q n'esperava un! :D muiuaaa1!!! <3




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris13/08/2013 a les 12:11:13
#24205Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

ARREGLAT i perdoneu! Si ho voleu tornar a llegir està millor així xD

Roser: eh! Tu em vas dir que perdonaves a la Desi perquè el teu personatge li havia donat galetes. Your argument is invalid! ^^ És diferent, perquè l'escombra la té controlada, a ella li fan por els balcons alts, ponts, torres... li fa por el que no depèn d'ella. Sisi, al senyor Weasley xD L'últim és el 10!

Marta: ja comentaràs doncs, don't worry xD

Judith: era més cridaner, és veritat. Però és que hi ha gent que es fa pregar moooolt per perdonar-lo. A més, per donjuans ja tenim l'Apol·lo i en Heath xD Alaaaa, que cruel ¬¬ La Julie és l'única que s'adona de la gravetat del que li ve a sobre, val? És la guerra. No és temps per psicòlegs. 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris13/08/2013 a les 12:58:23
#24207Encara no he escrit cap fanfiction

Aiisssh!! que monoos l'Alex i la Juliee *__*

M'ha fet gracia l'oferiment de la galeta de la Roser a l'Alex, m'alegro que tot i aixi els Desterrats tornin estar units :) bno excepte en Mike cla, pero confio que aviat apareixerà 

La Julie té vertigen?? No m'ho esperava pas, m'ha fet una mica de pena quan li ha agafat l'atac d'ansietat pero com que ha aparegut l'Alex....

Vavaa aviam que pasa el proxim capitol...

Petonssss ^^ 




Avatarhpkarina 373 comentaris13/08/2013 a les 14:10:59
#24208Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eheheheheh això de què a Desi la perdone perquè a la ff li done galletes és mentira, JO perdone a Desi perquè sí i a Àlex no perquè no oblide ni perdone i perquè fuck him i perquè va ser roí i perquè les persones mai no canvien del tot i perquè NO VULL QUE ÀLEX I JULIE ACABEN JUNTS VALE?!




AvatarPotter_granger 349 comentaris14/08/2013 a les 16:17:13
#24209Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

PER FI CAPÍTOL NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOU!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

(Passat el segon atac infantil en pocs mesos...)

M'ha agradat molt el capítol, excepte la part que diu que s'havia desqualificat de la competició l'equip de l'Ala Nord. L'Umbridge és súper cruel! Però ja se sap...

Ostres, pobra Julie, els agafa molt sovint, els atacs d'ansietat? Espero que no... M'agrada molt que vulgui superar les seves pors, és molt valenta.

L'Alex és molt mono, què dic jo, és moní&i acute;íííííííí&iacu te;ííííííííí ííííssim! M'alegro de que hagi canviat i ja no sigui un donjuan. Perquè amb l'Apol·lo i en Heath en tenim més que suficient.

Com et va anar el viatge a Cambridge?




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/08/2013 a les 01:22:53
#24210Encara no he escrit cap fanfiction

 

Capítol! Capítol! Capítol!
 
Si, morint de felicitat. Ara fa una hora que hem entrat en el teu aniversari i he de dir... FELICITATS!!! de veritat, moltes gràcies per tots aquest anys d'amistat que per a mi han estat molt especials i plens de somriures i alegries. Ets una gran amiga i una gran autora. Estic molt orgullosa de poder dir que ets la meva amiga i que puc disfrutar veient com millores cada cop mes. Així que... Felicitats!!! :)
 
Bueno... Jo que venia a fer aquí... Ah si, un comentari al capítol.
 
Molt maco, adeeeeeeeeeeeu! 
 
.
 
.
 
.
 
.
 
.
 
Es broma. Ara ve el comentari XP
 
DESTERRATS POWER!!! (Insertar transformació Sailor Moon) Oish es que son una MONADA! Es genial veure com es van unint poc a poc, i tornen a ser el gran grup que eren. Ja es hora de que es tornant a ajuntar i es preparin per la guerra.
 
... Àlex... La veritat... La Julie te mal gust, però si us plau cuidala? Ajudala? Fes el que puguis, si us plau. Necesita als seus amics i necessita que estiguin allà per ella. Tots els desterrats han de fer pinya però sobre tot tu, que ja tens uns quants strikes.
 
John Perry... Moles. De veritat, cualsevol persona que tingui el seu propi observatori mola. Es fantàstic. Estic d'acord que la Julie es una persona molt i molt valenta, enfrentantse així a les seves pors... Es una por que... Sent bruixa potser no es molt practica però està molt be que fagi un pas endevant. ... Una pregunta, anirà al departament de misteris? Perquè es via Thestral. XP
 
Bueno, els Desterrats s'estan unint. Mike... TORNA A HOGWARTS!!!!
 
Això es tot el que puc fer a la una de la matinada, així que... Aquí ho deixaré avans de omplir-ho amb teories de la conspiració. 
 
Estic molt contenta del canvi de l'Alex, sobretot perquè demostra que la gent pot canviar i millorar com a persona. Cosa que m'agrada molt. La Julie es una noia de 15 anys a qui li demanen que fagi coses que ni els mags mes poderosos del món han aconseguit. Així que estic bastant orgullosa del fet de que tingui debilitats com tots. Això es molt maco i li dona profunditat i complexitat al personatge. 
 
Ale, ara si, bona nit :) 
 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/09/2015 a les 16:18:16
#26184Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uaaaala, què va dever fer la Julie perquè l’Umbridge la traiés de l’equip, també? Suposo que, igual que el Harry, va sortir a apallissar el Malfoy quan es va ficar amb els seus pares? Ja me la veig saltant de les grades dels espectadors per anar a matar-lo a coces! XD

Uaaaala, quin drama l’escena aquesta amb l’Àlex i la Julie... No sabia que tenia els atacs aquests d’ansietat, i que es tallava i tal. Jopéeee...

Escolta, veig que és Nadal? L’estan passant a Hogwarts, no a Grimmauld Place? Ahhh val, no, eren només vacances de Nadal, ara anem amb la resta de Weasleys a salvar el senyor Weasley!

Ohhh veurem la Susan amb el bombo? Siiii, Nadal familiar! Segueixo!