El Senyor dels Horricreus - Capítol 8: Misteris i llaços inexplicables
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 14/08/2013 a les 20:49:23
Última modificació 12/09/2013 a les 15:23:55
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8: Misteris i llaços inexplicables

 

   Encara no comença cap nova temporada (fins el setembre, res), però, per si algú sovinteja gaire per aquí (més que jo, és clar), deixo un capítol nou per anar fent boca...

Apa, ciau!

Antares

_______________________________

 

Capítol 8: Misteris i llaços inexplicables

 

       En acabar el festí, en Dumbledore es va tornar a alçar del seu tron daurat per dir unes noves paraules. Com sempre, alertava del Bosc Prohibit, de l'acumulació i pèrdua de punts, d'altres perills de Hogwarts... i, sobretot, ho amania amb algun comentari estrafolari i aparentment mancat de gaire sentit, amb la seva gràcia peculiar. Afegia coses com: «tasteu el pastís de prunes!» o «No us refieu dels trolls...».

       Finalment, els va desitjar un bon curs i els estudiants es van aixecar de la taula per seguir el monitor de la seva residència. L'Éothen seguia la munió d'alumnes cap a les escales de marbre. Els quadres de les parets es movien (cosa que el dia que quan avia pujat amb la professora McGonagall ni se n'havia adonat) i els donaven la benvinguda. Un cavaller que duia una armadura que grinyolava i plomes lluents de color carmesí a l'elm, no parava de cridar ximpleries ni de brandar l'espasa dins dels marcs dels quadres per on es passejava.

   —Quants quadres! —deia entusiasmat en Dani Parra al seu costat, que encara duia els morros plens de molles del bescuit de carabassa del qual s'havia atipat—. I es mouen!

       Durant el banquet, l'Éothen havia amistat amb en Dani Parra i amb l'Andrew Kirke. Aquests dos nens eren ben diferents l'un de l'altre, però, tot i que discutissin sovint, es complementaven l'un a l'altre.

   —I és clar que sí! —deia l'Andrew, que estava molt més acostumat a la màgia que no pas en Dani i l'Éothen.

       Es van aturar davant del quadre d'una dona molt grassa, que feia cara d'estar-los esperant.

   —La contrasenya? —va preguntar serenament.

   —Mimbulus mimbletonia! —va exclamar el monitor pèl-roig, inflant el pit. La pintura el va apartar com si fos un porta.

       En Percy Weasley va fer que el seguissin cap dins i els va indicar els dormitoris. Era una sala acollidora, de tapissos i catifes escarlates i daurats. Tres butaques s'hipnotitzaven al voltant de la llar de foc que cremava, i l'escalforeta s'escampava agradablement.

       Quan va entrar al dormitori, va veure els llibres i la resta de coses que havia comprat a la Ronda d'Alla amb la professora McGonagall estaven curosament endreçades al voltant del seu llit. El dormitori i la sala comuna de Gryffindor serien els llocs on passaria les properes hores, mesos i potser també anys, i la idea li encantava.

       Aquell matí, es va llevar content; es va vestir ràpid i va travessar el retrat de la Senyora Grassa. Es dirigia directament al Gran Saló. En Dani Parra encara dormia profundament, en posicions estranyes, i l'Andrew Kirke ja feia hores que havia baixat a esmorzar. Un «Bon dia!» molt animat se li va tirar a sobre amb gran alegria.

   —Bon dia! —va respondre l'Éothen a la seva amiga amb entusiasme.

       L'Emma Dobbs sempre tenia unes paraules amables per l'Éothen i una conversa interessant cada matí. El problema era que pertanyien a residències diferents i s'havien de tornar a separar per seure a les seves respectives taules. Per sort, la seva relació no es refredava i aconseguien trobar-se a les hores lliures o entre classes.

       Aquell dia, sortosament, tenien una classe Gryffindor i Ravenclaw junts. L'Emma i l'Éothen van anar de dret a les escales de marbre. Ell va mirar l'horari un cop més. No podia ser...

   —Què et ronda pel cap, Éothen? —va endevinar, alçant les celles.

   —Mmm... Has llegit el llibre de text...?

       A l'Emma se li va esbossar un somriure:

   —Què et cal saber?

       Tots dos estaven contents de fer alguna classe junts, però a mesura que baixaven les escales cap a les masmorres se'ls anava esvaint el somriure. L'inconvenient que hi havia era que la classe que els tocava era Pocions, amb el professor Snape... L'Emma havia sentit molts comentaris sobre el professor Snape, i la majoria eren de desaprovació, tret, és clar, dels que feien els alumnes d'Slytherin, als quals de manera habitual afavoria sospitosament... L'Éothen, a més, havia tingut ocasió de tractar-hi una vegada... I no el recordava precisament com un home afable ni gaire amigable...

   —O sigui que ja el tenim aquí... —va dir meditabund.

       Tota la classe es va tombar cap a ell. El professor Snape creuava els braços, cobrint-se el cos amb la capa negra. La seva cara pàl·lida va agafar un to verdós vomitiu i el mirava com si provés desesperadament de trobar-hi algun talent amagat que el propi Snape cobejaria si mai el pogués posseir...

       La classe va avançar normalment, tot i que l'atenció cap a l'Éothen no minvava. Havia demostrat que no era gens dolent en Pocions, per molt que el professor Snape no li havia deixat de fer preguntes i de posar-lo a prova contínuament per tal de fer-lo fallar davant de tothom. I les classes de Pocions que van seguir la primera no van ser gaire diferents... L'Éothen batallava per no ser el centre d'atenció i, alhora, no ser un mal estudiant. A Pocions, per exemple, tenia clar que acònit, lupària i napelus eren sinònims de la mateixa planta, alguns antídots útils, i el color i la temperatura que havia d'adoptar cada infusió. La Transfiguració era una de les assignatures més complicades, però també aconseguia tirar endavant. Algunes de les seves hores lliures les passaven a la biblioteca: l'Emma es va oferir per ensenyar-li a llegir i a escriure a banda de fer els deures junts. Tot dos s'espavilaven prou bé.

       Tanmateix, les classe de Pocions i el professor Snape no era el que més li preocupava. A més, l'Snape sentia un odi contingut cap a en Harry Potter (un alumne de quart o de cinquè, que era com una mena d'heroi en el món màgic, segons havia sentit dir...) molt pitjor que la mera gelosia que dirigia a l'Éothen per algun suposat poder que ell encara no sabia que tenia...

       No; de fet, el que més l'amoïnava eren les males vibracions que tenia vers el nou professor de Defensa Contra les Forces del Mal. L'Emma li havia dit més d'un cop que no era aigua clara i ell també ho notava. Mentre l'Umbridge fos fora, rentant el cervell del Conseller d'Afers Màgics i del senescal de Góndor, i confraternitzant malèficament amb la Bellatrix i amb els Tres Senyors del Mal, un home llefiscós ocupava el càrrec de professor arrossegant-se com un llimac per l'aula i pels passadissos. En Dumbledore no hi podia fer res, és clar...

   —Tastareu l'amargor del malefici del vostre enemic, si no us defens —acostumava a dir, arrossegant les vocals. Tenia la veu enrogallada i feia cara de no menjar prou.

       Sovint demanava voluntaris i semblava que li tingués votada a en Dani Parra, que anava a les classes garratibat de la por que tenia. L'Emma Dobbs solia comentar-li a classe de Pocions que fins i tot el seu nom li feia posar la pell de gallina: era en Grima Llengua de Serp. Naturalment, també desaprovava completament els seus mètodes...

       L'Éothen caminava cap el vestíbul; tenia dues hores lliures i havia pensat que ell i l'Emma podrien sortir a fer un tomb pels jardins de l'escola.

   —Oh, Éothen! Vaja, que oportú!

       El professor Dumbledore treia la punta del nas per la cantonada del passadís.

   —Professor...

   —Que voldries acompanyar-me a prendre el te?

       En realitat, l'Éothen tenia altres plans, però com li podia dir que no...? El professor Dumbledore el va dur fins el segon pis. Rere l'estàtua d'una gàrgola, unes escales de fusta en espiral es van moure quan ell va dir «píndoles àcides» i els van fer arribar al seu despatx: una sala circular, plena d'enginys que levitaven en l'aire i de petits sorollets divertits, amb les parets recobertes de pintures d'una colla de bruixots que feien una llarga becaina. A la sala, però, hi havia algú més.

   —Salut, Éothen.

       En Gàndalf, el màgic, seia en una cadira, agafant el bastó amb una mà i el barret amb l'altra, i la capa grisa fregava el terra. Tots dos el miraven amb una expressió estranya.

   —Ha arribat un missatge de la Gorja d'en Helm, és de la teva mare —va dir en Dumbledore, i li va entregar el sobre que hi havia en un escriptori amb potes en forma d'urpes, on descansava també el Barret que Tria. Per descomptat, no l'havia escrit la seva mare personalment.

       L'Éothen el va agafar i se'l va guardar. Tot i que tenia moltes ganes de llegir-lo, no ho pensava fer allà al mig. Aleshores una tetera que flotava va omplir tres tasses de te i ell es va asseure incòmode. Es traslluïa en els seus ulls blaus de tots dos que tenien alguna cosa més per dir-li, i ell va restar callat mirant a tots homes sense saber què dir, fins que un dels dos va decidir trencar el silenci.

 & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;           &nbs p;            & nbsp;    ***

       Alguna cosa va fer pessigolles l'orella de la nena que dormia sobre l'herba, encara humida de rosada. Es va despertar i va fer una gran estirada. Els iris blaus de la Freda resplendien al sol que naixia, i en incorporar-se els seus cabells llargs i rossos van onejar lleugerament amb el vent.

   ―Vaja, ja t'has llevat? ―va preguntar en Fàramir.

       La Freda va fer que sí amb el cap i va anar a seure en una roca a la vora del foc que ell havia encès amb un encanteri. En Fàramir hi feia una mica d'esmorzar. La papallona daurada va anar darrere seu i va atansar-se més a les flames; com sempre, la seguia a tot arreu.

   ―Tinc set. Vaig un moment a beure al riu, d'acord? ―va somriure.

       Un rierol baixava per un cingle proper, però en Fàramir la va aturar.

   ―I per què no practiques una mica de màgia? ― Li va oferir la seva vareta i va assenyalar una pedra que tenia forma còncava.

       La nena la va agafar decidida, i es va tirar els cabells rere l'esquena. Es va concentrar, i va fer un moviment de vareta molt suau.

   ―Aquamenti ―va pronunciar, i un rajolí d'aigua fresca i neta va sortir de la punta de la vareta.

       Ja feia molts dies que en Fàramir i la Freda, juntament amb el Becbrau i la papallona daurada, vivien a la intempèrie, només amb l'ajuda de la màgia. En Fàramir s'havia adonat de seguida que la va veure que tenia poders màgics. La Freda aprenia molt de pressa a controlar la màgia i, tot i que encara no tenia ni onze anys, era capaç de realitzar encanteris força avançats.

       La Freda ja era una nena molt intel·ligent i espavilada, i hi ajudava molt el fet que les varetes amb l'ànima de pèl d'unicorn, com la d'en Fàramir, fossin tan bones en encanteris complicats. Aquestes varetes, a més, són les més fidels, i romanen estretament lligades al seu primer amo, i hi estableixen una relació molt tenaç. Ara, però, la vareta d'en Fàramir s'havia compartit en la vareta de tots dos. És a dir, que es podria entendre que, potser, la vareta els prenia per un sol mag; potser com si fossin ànimes bessones que es complementaven de tal manera que eren capaços de compartir una única vareta. És un fenomen molt remot, i això els unia encara més l'un a l'altra.

       La Freda enyorava la mare, el seu germà i el Gàrut, el cavall. Tanmateix, gràcies a memòria formidable d'en Fàramir, s'obria davant seu un ventall de possibilitats fabuloses. El món màgic era tan seu com els seus somnis. Tan seu com ella mateixa. Perquè tot allò formava part d'ella, com tota la resta. I sempre havia estat allí: amagat, i ara podia treure-ho cap a fora. No obstant, no se sentia del tot satisfeta. Necessitava alguna cosa més...

   ―Fàramir ―li va dir, pensativa―. Quan podré anar a Hogwarts? Ja fa temps que en Gàndalf va venir a buscar l'Éothen per endur-se'l cap allà...

   ―Els alumnes que entren a Hogwarts tenen onze anys, Freda.

   ―La setmana que ve, ja en faré deu... ―va protestar.

       Però allò no era l'únic que li preocupava...

   ―Ja sé que estem envoltats dels camps protectors que has conjurat, però... Com és que no ens ha atacat res durant tots aquests dies?

       En Fàramir va pensar que tenia raó... Com és que Els Tres Malvats encara no havien mogut fitxa? N'hi havia molts a Minas Tirith capturats pel seu pare, el senescal, segurament per ordres de l'Umbridge... per ordres de l'Innominable...

       També havien atacat Ròhan... Si era l'Éothen, el germà de la Freda, que buscaven; Per què l'havien atacat quan ell ja era de camí cap a Hogwarts? I si buscaven la Freda... Per què no ens ha sorprès ningú més? Tot i els camps protectors, ara estaven desarmats i eren molt vulnerables...

       Realment, tot allò no encaixava. En Fàramir va pensar que havia de parlar amb en Dumbledore, ell sabria què fer. Tanmateix, no tenia cap mussol amb el qual pogués enviar-li una carta... Va mirar en Becbrau i se li va acudir què fer.

   ―Molt bé ―va dir tot decidit―, anirem a Hogwarts!

   ―De debò?! ―es va emocionar la Freda.

   ―Sí ―va respondre ell, fent un reverència al Becbrau, de seguida que es va assegurar d'haver apagat bé el foc―. Anirem a veure l'Albus Dumbledore!

       La Freda recordava perfectament aquest nom, de sonoritat vibrant, suspès amb afecte i admiració als llavis d'en Gàndalf, aquell vespre que el màgic va venir a Ròhan; i va fer un gran somriure. En Fàramir també n'hi havia parlat, com de moltes altres coses del món màgic, o sigui que es podria dir que n'era tota una experta. Però havia recordat de cop i volta aquell moment. Segurament, en Gàndalf i l'Albus Dumbledore eren grans amics.

       La Freda també va fer una solemne reverència a l'hipogrif, i va parar la mà perquè la papallona daurada descansés una mica d'agitar les ales. Amb la Freda, s'havia tornat mandrosa i un xic mimada.

   ―Ell tindrà la solució ―va continuar dient, mentre l'ajudava a pujar―. Ens podem allotjar uns dies en alguna habitació i, com que la Gorja d'en Helm no en queda gaire lluny, podríem avisar la teva mare.

   ―Bona pensada!

       Sí, allò semblava bona idea. Amb tot... I si era precisament a Hogwarts, que s'hi preparava un nou rebombori? Aviat ho sabrien.

_______________________________ ________________________

   Mmm... a mi també em faria mala espina, aquest professor de Defensa Contra les Forces del Mal...

   Quin poder deu tenir l'Éothen?

   De què li volen parlar en Dumbledore i en Gàndalf?

   Quina pena, la família separada!

   Imagineu-vos-ho: El nen, a Hogwarts; la nena, a un lloc incert de la Terra Mitjana; i la mare a la Gorja d'en Helm.

   La mare deu estar patint. Ja sap que l'Éothen és a Hogwarts, en bones mans. I què hi deu dir a la carta? Però la Freda no va arribar a la Gorja el dia de l'atac...

   Tanmateix, ara en Fàramir ha tranquil·litzat la Freda (que se sentia tan enyorada): anirà a Hogwarts i retrobarà la seva família. Tan de bo! Esperem que sigui com més aviat millor!!

   Malgrat tot, m'ha encantat parlar d'aquesta relació tan bonica! I en Fàramir, a més, encara pensa en l'Éowyn, la qual està enamorada d'un altre (no s'ha dit encara)

   Els problemes tot just comencen...

Antares Black

 

 


Llegit 507 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris16/08/2013 a les 15:30:25
#24212Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Primera!

Caram, quin capítol! Així que la Freda anirà a Hogwarts abans d'hora, a veure amb en Fàramir el professor Dumbledore? Interessant... I ha anat a Gryffindor, ja m'ho pensava. M'agrada molt el personatge de l'Emma Dobbs, encara que m'identifico més amb la Freda.

Fa quatre capítols que no comentes la meva! A veure quan t'hi poses! (al final ha resultat una fic de cinc capítols, no m'ha donat per gaire més.




AvatarAntares_Black 336 comentaris20/08/2013 a les 20:13:31
#24222Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

Hola Potter_granger!

Quina il·lusió, trobar-me un primer comentari! Mercès!

Sí, la Freda anirà a Hogwarts “abans d'hora”, atès que les coses es compliquen i el nostre amic Fàramir necessita el consell d'un savi, en Dumbledore. Ja veurem com continua tot plegat..

Sí, a Gryffindor! Sempre l'he ubicat allà, I això que jo no sóc gens pro-Gry xD He volgut fer que se sobreentengués, de tal manera que no hagués de dir explícitament “el Barret el va posar a Gryffindor” o el típic crit del Barret de “Gryffindor!”.

A mi l'Emma Dobbs també m'agrada (encara que tinc un lligam especial amb la Freda...), i estic contenta d'haver-la posat a Ravenclaw. Aquest gest l'ha perfilat més.

Dius: “M'agrada molt el personatge de l'Emma Dobbs, encara que m'identifico més amb la Freda”. Estic intrigada, per què no m'ho expliques millor? :))

Oh! Vaja! Ara mateix t'acabo de deixar un comentari al capítol segon, que m'estava posant al dia. O sigui que ja s'ha acabat...? Vaja, mira si la pots estirar o començar-ne una de nova ;) La veritat és que no te les he comentades perquè he estat fora i ocupada, i no m'he pogut connectar més que alguns dels dies que pujo a la biblioteca.

De tota manera, espero que al setembre tinguem noves fics de tots. Per part meva, serà així ;)

Antares




AvatarPotter_granger 349 comentaris21/08/2013 a les 23:16:55
#24224Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Vull dir que m'agrada molt la manera de ser de l'Emma Dobbs, però que m'assemblo més a la Freda.

I no sé si la podré estirar, la de Mare, on ets?, però faré capítols a dojo per a la de El dilema de la Bel·latrix, el tros amb el que estic em donarà ben bé per deu capítols o més. I no s'acabarà amb el setè de la Clara i en Cedric (el quart d'en Harry), sinó que seguirà tres anys més, fins que s'acabi el setè llibre, més o menys.




Cassandra Ross Anònim01/09/2013 a les 16:39:03
#24239Encara no he escrit cap fanfiction

Segona! Hehehe,

m'encanta el capítol! —No, no et faré un comentari tant llarg com el teu—. És molt interesant, i l'Emma Dobbs m'encanta. És el meu personatge preferit :)

No sé què comentarte xD Tinc ganes que actualitzis aviat i que la Freda arribi a Hogwarts i que l'Eothen llegeixi la seva carta.

I de trobar temps per escriure la meva fic u.u

Petons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris16/09/2014 a les 10:33:31
#25133Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

I un altre llegit! M'ha agradat molt, també!

Finalment l'Éothen a Gryffindor, doncs. M'agrada molt és clar! I el professora aquest de Defensa, quina angúnia que fa, no? El nom de "Grima" m'encanta, molt adequat! I l'Snape és un imbècil. M'ha fet gràcia la referència al Harry, per això. Encara no hi ha manera que quedi clar a quin curs som, perquè el harry fa "quart o cinquè". Sembla que sigui cinquè per això... pels comentaris sobre que l'Umbridge no hi és, i perquè no hi ha Torneig... però és clar, qui sap, ho pots haver canviat i ja està!

Imagino que la carta de la mare de l'Éothen deu ser perquè està preocupada perquè la Freda no ha aparegut, és clar! Potser és el mateix que li volen comentar els dos mags. Quina sort que arribarà aviat i ben acompanyada, per això! Així l'Éothen podrà escriure a la mare i calmar-la...

Quina relació més maca, entre el Faramir i la Freda. Ja tinc ganes de saber què hi pinta la papallona daurada. Imagino que deu contenir algun objecte a l'interior, perquè si no no tindria gaire sentit que li enviés al Fàramir... A veure quan l'obre!

Ja em queda poc per posar-me al dia!




AvatarAntares_Black 336 comentaris16/09/2014 a les 21:29:22
#25144Tinc 8 fanfictions i un total de 36 capítols

-Mmm? No saps qui és en Grima Llengua de Serp? És una personatge del Senyor dels Anells, no me l'he inventat pas jo. Bé, només un secret que té que es revela més endavant...

-Ei!! Visca! Per fi una lectora perspicaç! Mira que ho he posat fàcil eeh, i ningú més que tu no hi ha pensat! Que no us demano tampoc que sigueu Miss Marple! ;P

Antares