Instants - Capítol 8: Desgraciats, Departaments i Dilemes
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 16/08/2013 a les 18:42:13
Última modificació 16/08/2013 a les 18:54:00
Tots els capítols de Instants
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8: Desgraciats, Departaments i Dilemes

Capítol 8: Desgraciats, Departaments i Dilemes

 

-Draco- va dir la melosa veu de la professora Umbridge-, vés a vigilar que no hagi quedat ningú pels passadissos.

La Mei es va apretar més contra la paret. Merda... els altres quatre havien quedat a dins del despatx, i ella era l'única que s'havia aconseguit escapar.

Va veure un passadís uns passos a la seva dreta i s'hi va esmunyir.

I, de cop, va veure la cara del Malfoy a dos pams de la seva.

-Et pensaves que et podries escapar, Snicket?

-Quant de temps, Malfoy. Ja trobava a faltar el teu alè de serp...

En Malfoy va aixecar una cella.

-Trobaves a faltar el meu alè?

La Mei es va ruboritzar una mica, però ho va dissimular.

-No intentis confondre'm, Malfoy.

-Qui intenta confondre a qui?

-Què vols?

-Que et replantegis el nostre antic tracte- va dir, acostant-se a ella fins a quedar-se a pocs centímetres-. Que tornem a ser socis.

Quan la Mei se'n va adonar, una corda que sortia de la vareta del Malfoy li començava a lligar els canells, mentre ell la tenia agafada per evitar que s'escapés. Hi va oposar resistència, tota la que va poder, i es va adonar que s'estava deslligant quan en Malfoy li va fer un petó.

Va arribar de cop, sense que s'ho esperés, i va notar com es quedava sense forces de cop. Quan es van separar al cap de poc, el somriure de suficiència del noi va fer que s'adonés que estava lligada del tot.

-Ets un desgraciat.

-Tot són tècniques.

 

 

 

Quan la Julie va veure la Mei entrant per la porta amb cara de derrota, va notar com el seu món volava pels aires. Ja no quedava ningú a fora que pogués ajudar-los a sortir d'allà. En Sirius estava allà, tothom estava fora, fins i tot la Susan... Potser ella i el nen havien anat a Sant Mungo, aliena a tot el que estava passant al Departament de Misteris.

Poc s'esperava la intervenció de l'Hermione i la seva capacitat per a dir mentides.

-M'emporto la noia i el Potter. Vosaltres- va dir, assenyalant alguns alumnes de Slytherin-, agafeu els de l'Ala Nord i els deixeu ben tancadets en alguna sala del seu cau de pols.

Mentre els cinc creuaven els passadissos guiats per goril·les i nenes maques de Slytherin que semblava que anessin d'excursió, els seus cervells anaven a tota velocitat. I, quan van aixecar els ulls per mirar-se, van començar a atacar.

L'Àlex va robar les varetes de la butxaca del goril·la que l'intentava subjectar i les va llençar a la Marta i en Heath. Ell, al seu torn, va llençar un conjur d'estaborniment a la noia que tenia les de la Julie i la Mei, que van fer ús de la força bruta per desempallegar-se dels que les subjectaven i van agafar les varetes.

A partir d'aquí, tot va ser molt fàcil.

-Ho sento, nois- va dir la Marta al cap d'una estona-, però no se'm donen bé els duels. No puc evitar sentir-me malament per fer mal a l'altra persona. A més, no sé decidir què he de fer.

-No et preocupis, dona- va dir en Heath-, tota ajuda és bona.

Però a la guerra no serà suficient. I al Departament de Misteris tampoc.

Quan van sortir a fora, es van trobar en Ron, en Neville, la Ginny i la Luna, que també s'havien deslliurat dels seus guardians. No es van haver d'esperar gaire per unir-se a en Harry i l'Hermione.

La Julie es va haver d'escarrassar per fer entrar tothom en raó i deixar veure a en Harry que necessitava que l'acompanyessin, mentre que també defensava que un reducte es quedés a Hogwarts a controlar el que passava. Finalment, va aconseguir deixar la Marta, la Mei i en Heath a Hogwarts amb la promesa que si passava res farien servir la moneda de l'ED per avisar-los.

Encara que, potser, ja seria tard.

-No pots protegir-nos sempre- va dir-li l'Àlex, mentre veia com s'allunyaven-. T'has sortit amb la teva, però qui sap què passarà, a la Conselleria.

-Només sé que els he deixat fora de perill. I si no t'haguessis entossudit a venir, tu també hi estaries- va dir, amb veu fosca.

-No pots cuidar dels altres i de tu mateixa alhora. Però per això hi sóc jo.

-Julie!- va cridar en Harry-. Vine, que tinc un vespral per tu.

Es va separar de l'Àlex per pujar a la seva muntura invisible. Molt bé, Julie, es va dir, ja et pots oblidar ara mateix del vertigen. Ja.

L'Àlex es va acostar des de darrere, una mica blanc sobre un cavall que no podia veure.

-No cauràs. No deixarem que caiguis. D'acord?

La Julie va assentir sense dir res, i l'Àlex va murmurar alguna cosa a l'aire de davant seu. Li va semblar notar que el seu vespral l'entenia.

-Volaré sota teu tota l'estona. No has de patir per res.

Va tornar a assentir, no tan blanca, i es van enlairar.

 

 

 

-Creieu que hem fet bé, quedant-nos?- va preguntar la Mei.

-Jo no ho tinc clar- va dir la Marta-. A vegades em fa l'efecte que les coses només poden anar bé si les fem junts. I ara estem ben separats.

-Confiem en ells, va. I anem a vigilar els Slytherins. Podríem ajuntar-los en un mateix lloc, així seria més fàcil controlar-los- va fer en Heath.

-Em sembla bé- va dir la Mei-. Aneu a buscar els que ens portaven a nosaltres. Jo aniré al despatx de l'Umbridge.

No va esperar resposta i va sortir corrents per arribar al despatx al més aviat possible.

Com esperava, en Malfoy estava despert.

-Què, qui està confós, ara?

-On són, els altres?

-No és assumpte teu. Estem enmig d'una batalla, has triat el teu bàndol i queda clar que no és el mateix que he triat jo.

-No l'hem triat. Ni tu, ni jo. Ens hi han posat.

-Jo vaig decidir entrar a l'ED. Jo ho vaig triar.

-I no sents com si ja tinguessis el futur escrit? Com si fossis un titella de fil que mouen altres persones?

La Mei es va parar un moment.

-No. Tu sí?

-No costa gaire de veure.

La Mei es va mirar en Malfoy amb uns altres ulls. Ben mirat, quedava clar que la seva família dictava els seus moviments.

Però s'ho va treure del cap de seguida. En Sirius bé que s'hi havia rebel·lat, de jove, no?

Encara que... en Malfoy no deixava de ser un Slytherin. I l'orgull anava per sobre de la valentia.

Quan se'n va adonar, ell ja s'havia desfet de les cordes, però no tenia intenció d'atacar. Va lligar més bé les cordes dels altres amb un cop de vareta, va estirar en Malfoy pel braç i el va fer entrar a una saleta mal decorada que hi havia dins el despatx.

El soroll de la porta tancant-se va ressonar per tota la sala.

 

 

 

-Perdoneu la tardança, certs individus s'havien despertat- va dir la Mei, mirant malament el ros que hi havia entre els Slytherins adormits i que somreia de costat.

-Bah, tan se val, així està bé. Per cert, mira qui ha aparegut!

-Com se us ha acudit fer una cosa així sense consultar-me? Quan me n'he assabentat, acabaven de marxar! I jo no puc veure els vesprals, així que no els he pogut seguir!- va cridar la Gregory, exasperada-. I tu ja m'hauries pogut ajudar, tu que els pots veure- va acabar, mirant malament el noi que tenia al seu costat.

-Com si no tinguéssim prou problemes!- va dir en Liam-. A més, els vesprals em fan cosa.

En Heath va fer rodar els ulls. Els vesprals li feien cosa. Les aranyes li feien cosa. Les mosques li feien cosa! Fins i tot les parets brutes i el terra li feien cosa. Hi havia alguna cosa del món que no n'hi fes?

-I tu com ho has sabut tan ràpid?- va preguntar-li en Liam a la Stella-. Jo m'hauria hagut d'esperar a trobar algú que hi hagués estat present!

-Tinc els meus contactes.

-Ja, i jo. Però això teu és massa.

-Mira, et perdono l'ofensa perquè ets la segona persona de Hogwarts més ben informada.

-Tenim mètodes molt diferents, tu i jo. No m'enorgulliria dels teus.

-Doncs dóna la casualitat que jo ho faig.

-Podeu parar de discutir i ajudar-nos a tibar la corda?

En Liam es va posar a un costat i va estirar, però en comptes d'anar endarrera, va anar a parar cap endavant amb la força de la Gregory, que era a l'altra punta i va fer una rialleta.

-No tens gaire força, no...

 

 

 

Havia estat el viatge més llarg de la seva vida. I això que l'Àlex havia complert la seva promesa i no s'havia mogut de sota seu...

Encara que, de totes maneres, no havia vist res. S'havia passat tot el viatge amb els ulls tancats.

La Julie recordaria les següents hores a la Conselleria d'Afers Màgics com si estiguessin emboirades, com si no ho hagués vist clarament. Els viatges per les diferents sales quedaven difosos en la confusió, i tot el que va passar allà també.

Tot, fins el moment que es va trobar agafada entre les grapes de l'Alessia Ruella, fugitiva d'Azkaban que s'havia alineat amb els cavallers de la mort.

No es va sorprendre de cap de les maneres quan la va veure allà. Una mica més enllà, el Mundass tenia agafat l'Àlex, i la Doe també estava pul·lulant.

Era evident. Després d'haver fracassat en la seva empresa a Avalon, aquella era la millor manera d'aconseguir dominar el món sencer.

-Harry, no ho facis!- va cridar, guanyant-se un cop a l'estómac de la Ruella que gairebé la fa vomitar. Tots van cridar el seu nom. L'Àlex es va debatre entre els braços del Mundass per anar cap allà, però l'únic que va aconseguir va ser una bona plantofada que el va deixar mig inconscient.

Van observar, impotents, com en Harry allargava la profecia al Lucius Malfoy, sense poder fer res més que mirar.

I, llavors, van arribar reforços.

 

 

 

En Heath es va acostar a la Marta mentre la Mei calmava en Liam, que havia muntat una escena.

-Escolta, Marta...

-T'hauries de plantejar fer una mica de soroll quan t'acostis a la gent- va dir, amb un sobresalt.

-Si ho fes, m'hauria posat en molts més problemes dels que ho he fet- va respondre, amb un somriure-. Però la qüestió no és aquesta. Venia a preguntar-te pel Liam.

-I què pot tenir el pobre d'interès per tu?

-La pregunta és: per qui té més interès ell, per tu o per mi?

-Com...? Oh- va dir la Marta, entenent què volia dir.

-Siguem sincers- va continuar en Heath, veient que no deia res-. No li agrada embrutar-se. Li fan por tots els bitxos i animals existents. No es va apuntar a Criança perquè li feia cosa. És molt poc varonil, i es troba més còmode entre noies que entre nois. I no se sap que hagi tingut res amb cap noia.

-Tampoc se sap d'en Ged, i...

-Per favor, no me'l comparis amb en Ged. Ell és que està enamorat dels seus llibres. Però més d'una vegada l'he sentit recitar a Julieta o a Lady Lackless. Pots estar segura que no.

-Ja, era una mala comparació.

-Llavors?

-Llavors et puc ser sincera si et dic que no m'ho havia plantejat mai.

-Va, no em diguis que...- va començar en Heath, exasperat, fins que es va adonar que no feia broma-. Com pots no haver-hi pensat? Jo fa un temps, que hi dono voltes, ja...

-Mira, què vols que et digui, és amic meu, no hi dono pas importància. Sigui com sigui, si algun dia me'n vol parlar ja ho farà. Com de tota la resta. O és que una persona tan observadora com tu no s'ha adonat que és molt reservat?- va dir, amb una mica de sorna.

-No és això, ja ho saps. Només era curiositat.

-Va, doncs. Anem a calmar-lo.

-Som-hi...

 

 

 

La Julie va respirar, alleujada, quan va veure tots els nois fora de les grapes dels Cavallers de la Mort. Però no li va durar gaire, perquè sabia, com havia sabut des del principi, que allò era una guerra. I que a la guerra, un error podia sortir-los molt car.

Mentre va veure els seus padrins, els seus amics, lluitant, va patir com no havia patit des de feia molt de temps. Un a un, els Cavallers de la Mort van caure. Els petits esglais van passar i semblava que havia arribat la calma.

Va mirar al seu voltant. Els seus companys es van anar incorporant. No va poder evitar fixar-se en la mirada de l'Àlex, alleujada en veure que estava bé. No calia que es preocupés tant per ella. No, era ella la que s'havia de preocupar pels altres...

I, llavors, del no-res, va sortir un crit.

-Obitus per subitum!

I, lentament, com en un somni, en Sirius es va desplomar darrere la cortina.

 

 

Jo no et vull cansar: si m'has de carregar fes-ho perquè tu ho vols fes-ho de gust._________________

 

Ieeeeeeeeeeeeehei! Sento haver trigat tant, però tinc bona excusa! El cas és que ahir era el meu aniversari i entre festes i sorpreses i tot plegat he tingut el 14 i el 15 inutilitzats. Sento dir que el capítol 10 no podrà estar escrit abans de Cambridge, però de totes maneres és com un epíleg. Si puc tenir el 9 serà més o menys el mateix! :)

Aquest diumenge al matí espero que podrà estar escrit...

Què us ha semblat? Han passat moltes coses! La Mei i en Malfoy, el Departament de Misteris i tot el viatge, els Slytherins, en Liam... A veure com ho heu vist i què en penseu! ^^

Capítol dedicat a la Roser, la Marta, la Judith, la Laia Weasley i la Potter_granger.

I al pròxim... tenim "aniversari"! Serà el meu capítol número 100 en aquesta web ^^ Així que tindrem algunes sorpresetes!

Fins aviat,

 

Marta


Llegit 669 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris16/08/2013 a les 23:05:55
#24213Encara no he escrit cap fanfiction




xudit_95 80 comentaris16/08/2013 a les 23:21:30
#24214Encara no he escrit cap fanfiction

perdo, estic en un odinador q no es meu i no se fer be les coses hahaha, aquí va l'altra part de comentri ^^ La Mei ha de ser forta i no deixaar-se enganayr `per.... per elMalf... ci,q tampoc es per tant, no mata tant el Malfoy, siguem sincers, encara q els nens malotes cridin mes la atencio.... es el Draco Malfoy!! Pobra Juliee!! deu ser molt traumatic tenir ertigen i volar a sobre d'una cosa q no veus... es q es com s vlessis.... :3 a mi m'agrada la idea, pero pobra Juie, i q macu l'Àlex posant-se a sota seu :3... cada vegada em cau mes i mes be hahaha En genral el apitul super be, llastima de la srpresa i q potser per culpa nostra no acabes el capitol 10, pero buenu, mentre ens deixis amb capitol 9.... jo ja soc super happy!! I per si no et dona temps i o et puc parlar abans, bn viatge a Cambridge!! :D




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris17/08/2013 a les 00:57:37
#24215Encara no he escrit cap fanfiction

Aquesta espera ha estat una tortura. La veritat… TU ERES MALA PERSONA!!! No hi ha dret, no se li fa aixo a una persona!!!! Es broma, estic contenta de que el capitol estigui aquí XP La veritat es que em vaig quedar amb moltes ganes. Ara… al turron!!!

Uhm… Uhm… Com he de reaccionar a aixo? Mei, maca… tens mal gust XP Nah, mola, a mi alguna que altre corda no em molesta pero aixo es MOLT baix per part d’en Malfoy. Es com si la Mei li hagues donat una patada als collons. No es fa XP Nah, mola, es sexy ho trobo sexy com a minim. Ara… s’ho replantejara? Interesant, ara informar a en Malfoy, a qualsevol Malfoy, es mes perillos del que ho era a primer.

Interesant la postura de la Marta, si que pot ser una gran desaventatje… sobretot per la proteccio propia, pero a la vegada pot fer que es centri en altres activitats mes utils en batalla. En aquest cas la curacio, els encanteris defencius… per molt que la Umbridge fos… la Umbridge, si que tenia rao en que no sempre es te que fer servir la violencia.

… Uish… Genial, aixo es com les petites revelacions que va fent la Rowling sobre els personatges, es cruel XP (Com el fet de que en Malfoy va anar al funeral d’en Fred sense dir res a ningu, sense deixar que el veguessing i en George el va veure demanant perdo a una tomba, el cor es trenca vale??? XP).

Uhm… Mei? Hola? Has perdut un cargol amb el peto? Que estas fent dona? HELLO??? VULL SABER QUE PASA DARRERE D’AQUELLA PORTA!!! Mei????? Algu em pot explicar que esta passant?

Gregory & Liam for the win. Son dues coses molt maques i precioses i diferents i si decidisin unirse dominarien el mon. De forma casta perque es una mica pedofil fins i tot per la Stella que sembla tenir els mateixos problemas que tinc jo amb la edat XP

Buah… Julie, Julie, Julie… amor meu. He de dir que cada cop et guanyes mes la meva admiracio i el meu respecte. A) La escena amb el Thestral ha estat encantadora l’Alex s’esta portant. Esta demostrant que es un gran amic. Pero la Julie es la que esta sentada a sobre d’un animal al que no pot veure veient com Londres passa per sota els peus. No em puc imaginar el nivel de terror que ha de donar. No puc. I aixo es molt. B) El nivell de emocio que aconsegueix demostrar la Julie en plena batalla. Et trenca el cor.

El tema de la sexualitat d’en Liam… Sincerament em semblen massa especulacio per part d’en Heath? O potser jo soc rara, pero tinc un amic que li agrada Michael Jackson, Lady Gaga, Lana del Rey, es el millor imitador de Jack Sparrow que conec… I no es gay. Encara que tothom li pregunta. Pero crec que en Heath esta agafant aixo molt amb pinses. La rao de “es poc varonil” em dona ganes de donarli una bofetada a la cara i dir-li: NO TOTS SON PICHABRAVES COM TU SENYOR NO PUC MANTENIR UNA RELACIO. Pero que hi farem. La actitud de la Marta es la mes sana i raonable. Sincerament, si es gay, que disfruti, si no es gay, que disfruti tambe. En Liam es i será sempre un dels personatjes mes adorables que he vist.

I ale. Murio Sirius Black. Que tot vagi be darrere el vel i disfruta del descans que te’l mereixes.

Sip, han passat moltes coses i vull veure com acaba aixo.

OTRO!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!




xudit_95 80 comentaris17/08/2013 a les 15:40:29
#24216Encara no he escrit cap fanfiction

cagun tot.... Marta despre fare el comentari bo, q e va enviar i depsres no, jo q se..... vv'




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2013 a les 15:20:12
#24254Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: hmmmm... encara espero el teu comentari de veritat eeeh? hahaha el Malfoy no es tan dolent com el pintes, dona xD Te rao quan diu que es un titella... i l'Alex es un amooooooor!

Marta: aaaaaanda que no t'ha agradat l'estrategia del Malfoy! ahahaha la Gregory i el Liam junts? No se jo eh... son dues maneres molt diferents de fer les coses xDD No podem oblidar que el Heath ve d'una familia molt tradicional, i que els personatges no son perfectes. A vegades ens pensem que no tenen res dolent, pero s'han de fer humans, al capdavall. El vertigen i l'ansietat de la Julie, aixo del Heath, la por de la Marta a la lluita... tot ve a ser el mateix :)




xudit_95 80 comentaris14/09/2013 a les 16:12:20
#24289Encara no he escrit cap fanfiction

Per fi faig el comentari!! PErdooooo per trigar tant ehheheh

1. El Malfoy es un gran malpariiiiit!! Això no es jugar net, i ja sabem q ell no ho fa, pero no es just! m'he eindignat eee XDDD

2. L'Àlex és la cosa més  mona del món.... :3 com un capullin com ell ho va ser, pot ser taaaaaaaan macu despreees!?!? se'm queia la baba XDD (vsca al vertigen!!)

3. El cas del malfoy, es molt especial, perquè tot i q ell sobretot no vol estar de part del Voldemort, la seva familia tampoc, però no se n0'adonen fins q ja es massa tard... no poden remediar les cagades q han fet anteriorment, i és una pena q el malfoy no es revelli... però cla.... si ho fes.... hauria deixat de ser el principal rival del Harry!

4. Jo vull un amic gay ^__^ em podria fer amiga del Liam hehehe, no no, en seriu, son els millors de tots XD i si li fan cosa les aranyes, a mi també, q s'apunti al club!

5. L'escena del final, és la segona escena més trista q crec q hi ha en harry Potter. la primera, la mort del Dobby, la segoa, la mort del Sirius. Del padri del Harry. El millor amic dels pares del Harry i de la Julie... i q ara deixarà un fill. Perdó, però es una escena q desde q la vaig llegir, em va marcar molt. Tots t'estimem Sirius!!!

tots sabem q era el teu aniversari, i sabem q et va agradar, aixi q et perdonem (encara q el meu comentari bo vingui amb mooooooooooooooooolt de retard) q no pengessis el capitol el dia hehehe. Capitol numero 100????? uooooo!!!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/09/2015 a les 16:18:44
#26185Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Noooo! Noooo! El Nadal! L M’he posat trista... XD

Uaaaaaala, vaya tècnica la del Malfoy per lligar la Mei, no? Así cualquiera! XD Per un moment no sabia on érem, però ja m’he posat en situació de seguida. Cap al Ministeri! Pel que entenc hi van el 6 cànon més la Julie i l’Àlex. Guai, ells dos són bons en duels.

Ah, mira, i aquí veiem ja una mica el conflicto interior que té el Malfoy, i que anirà a més l’any següent… M’han agradat molt el Liam i l’Stella en aquest capi, que “tenen les seves fonts”. Hahahaha.

M’ha agradat molt el moment “I llavors, van arribar reforços”.

I la conversa del Heath i la Marta. Hm. Potser sí que és gai. Jo, com et vaig dir fa un temps, vaig pensar que li agradava la Julie. Pensava que per això passava tant de temps amb ella, el veía una mica pagafantes! (i llepafils, també, com diu el Heath!) XD

I el final… T.T No n’havíem tingut prou de llegar-ho una vegada? Això no t’ho saltes, no… ¬¬’