Instants - Capítol 9: Dolor
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 18/08/2013 a les 10:40:47
Última modificació 18/08/2013 a les 10:49:55
Tots els capítols de Instants
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 9: Dolor

Capítol 9: Dolor

 

La Julie va ser plenament conscient que en Sirius era mort tan bon punt el va veure travessar la cortina. Una imatge de la Susan i el nen, somrients i feliços, li va creuar el pensament. En Remus i l'Amy van mirar de parar en Harry, que va sortir corrents darrere la Bellatrix. La Wormwood va tenir més sort amb ella, que no va oposar gaire resistència.

Llavors, es va mirar els altres. Molts dels nois que coneixien en Sirius ploraven. Però no passava el mateix amb els adults, que restaven impassibles davant l'espectacle.

El dolor que va veure en l'Amy i en Remus no era un dolor fàcilment visible. No van plorar ni una llàgrima pel seu millor amic. No van cridar. No es van enfonsar.

Era un dolor més profund que això. Era el tipus de dolor que es reflexava al fons dels ulls.

Mai havia vist un dolor tan gran com aquell.

 

 

 

Unes hores després, però, va adonar-se que encara li quedava molt per veure, molt per sentir. Des d'una aula, que compartia amb la resta de Desterrats, va sentir el crit de la Susan. No era extremadament fort. No era extremadament agut. Era un so gutural, que havia sortit del més fons d'ella mateixa. El mateix so que hauria fet si li haguessin mutilat una part d'ella.

Al capdavall, era ben bé això.

La Julie es va aixecar, sense poder aguantar aquell so ni uns segon més, i va córrer cap al despatx del professor Dumbledore. Va obrir la porta sense cap problema i la sala es va quedar estranyament en silenci.

-Senyoreta Potter, molt em temo que la seva padrina no està en condicions de rebre visites- va dir la professora McGonagall amb expressió greu, senyalant una porta al fons del despatx.

Es va sentir un xisclet agut i la Julie no va trigar a veure el petit Sirius al costat del Harry. Va anar cap allà, sense atrevir-se a dir res al seu germà per por de fer més mal que bé.

Va dirigir la seva atenció al nen. No plorava, però alguna cosa a la seva cara et deia clarament que sabia que les coses no marxaven com havien de marxar. Que el que havia passat era greu.

Li va allargar el seu dit índex, però el nen no el va agafar.

Llavors, va mirar en Harry. Sense dir res, es va asseure al seu costat.

Just després, el professor Dumbledore va fer la seva aparició i va demanar que els deixessin sols.

-Julie, tu pots quedar-te, si vols. Encara que no t'afecta directament... ho hauries de saber.

El professor Dumbledore els va explicar tota la història de la profecia. De com ell l'havia sentit, de com el professor Snape s'havia convertit, de com n'havia estat d'insensat per no haver-ho explicat fins aquell moment.

De com en Harry i Voldemort s'havien d'enfrontar a mort.

La Julie va notar com les nàusees li començaven a arribar només d'imaginar-se en Harry lluitant contra aquell mala bèstia que s'havia enfrontat al professor Dumbledore aquella nit. El mateix que havia matat els seus pares. El mateix que havia provocat la mort de tanta gent.

Es va sentir defallir. Però quan li semblava que cauria a terra, la porta del fons es va obrir.

La Susan havia deixat de plorar. Tampoc no cridava. Els ulls envermellits reflectien una convicció que va sorprendre més a la Julie que tota la resta del que havia passat aquella nit.

Es va acostar al petit Sirius, que va deixar de fer aquella ganyota de preocupació quan la seva mare el va agafar en braços. Tenia els ulls grisos, però la Susan no en va fer cas.

-Professor Dumbledore, heu acabat?

El director de Hogwarts va assentir.

-En aquest cas, crec que m'emportaré els nois. A tots nosaltres ens convé una mica d'aire fresc.

Sense esperar cap resposta, va fer un senyal als germans Potter perquè la seguissin. La Julie va dubtar una mica, però en Harry no tenia ànims ni per això.

Van sortir a fora, als amplis jardins de l'escola. Però a la Julie li van semblar estranyament petits. Com si no hi hagués prou espai per córrer i descarregar tota l'adrenalina de sobre.

Encara que sabia que, en algun moment, l'abandonaria. Que aquella serenitat s'acabaria. I, llavors, ella es trencaria.

Es van asseure amb l'esquena arrepenjada al tronc d'algun arbre perdut entre tant de verd. Tots en silenci. Tots menys en Sirius, que ho observava tot amb els ulls molt oberts i de tant en tant feia una exclamació de sorpresa.

-Aquest nen és molt llest- va comentar en Harry-. Quan creixi, ens portarà problemes.

La Susan va riure lleument davant aquella associació d'idees.

-M'estranyaria que no ho fes. I em decebria profundament.

Un altre silenci.

-Suposo que l'Albus us ha parlat de la profecia- va dir la Susan amb veu cansada, i va semblar com si hagués guanyat deu o quinze anys.

-Sí. Ha estat molt...- en Harry va triar la paraula-. Gratificant.

Totes dues es van girar, sorpreses.

-Harry!

-És veritat, Julie. Fa cinc anys que em pregunto què va passar. Per què a mi. I ara ja en tinc les respostes.

-Però t'aboquen a un futur terrible!

-Ja hi som, en un present terrible! Sabia que Voldemort volia matar-me. Només que no sabia per què. És l'única cosa que ha canviat. Ara ho sé.

-I seràs capaç de matar-lo?- va preguntar la Julie.

En Harry es va quedar en silenci.

-Ho pensava.

-Nois, no us capfiqueu en això, ara. Aquí hi esteu protegits. Ara estem a les fosques i no hem de témer un atac sorpresa. Perquè som a Hogwarts, i el director de Hogwarts és l'Albus- va fer una pausa-. Tampoc heu de témer a casa els vostres tiets.

-Em sentiria més segura traslladant-me a viure amb tu.

-No pots. De fet...- va vacil·lar-, crec que marxaré d'aquella casa. Aniré a viure amb l'Amy, o en Remus. Allà l'únic que hi tinc són records.

La Julie es va preguntar quina hora devia ser. Les tres? Les quatre?

És que importava el més mínim?

-Potser serà el millor- li va concedir la Julie.

-On són, els altres?- va preguntar en Harry.

-Qui?

-Els membres de l'ED que s'han arriscat a venir amb nosaltres. Estan tots bé?

-Són a la infermeria. El més greu ha estat algun os trencat. Res que Madame Pomfrey no pugui arreglar en un tancar i obrir d'ulls. El mal que importa és aquest- va dir la Susan, senyalant el lloc on hi tenia el cor-. Aquest és el que no marxa mai.

La Julie la va observar, amb una expressió estranya. Se sentia diferent. Els músculs li pesaven i li feia mal tot el cos. Es notava el cap pastós, com si treballés a poc a poc.

No va trigar gaire a adonar-se que s'estava trencant.

Es va aixecar d'una revolada i va arrencar a córrer, conscient del desbocat que li corria el cor. De com d'entretallada tenia la respiració. Del dolor agut que sentia al pit.

Quan l'atac va arribar, el va acollir com un vell amic.

Era la primera cosa coneguda que li havia passat aquell dia.

 

 

 

Va respirar fons, asseguda sobre la fusta de les grades del camp de Quidditch. Havia pujat al punt més alt, encara que no tenia clar quan ni com.

L'aire arribava, gèlid, com si se li volgués clavar al centre dels ossos. Es va obligar a si mateixa a aguantar el fred, perquè no era res comparat al dolor que sentia tothom aquella nit.

El sol encara no feia la intenció de sortir. Potser l'havia encertat en el seu pronòstic: devien ser pels volts de les quatre, ja.

Va estar a punt d'aixecar-se d'un salt quan la manta li va caure a sobre, esglaida de poder pensar que l'estiguessin atacant. Però no: només era l'Àlex, que l'havia trobat vés a saber com.

-Gràcies- va murmurar.

-En Harry m'ha dit que havies corregut cap aquí, i sabia que només podies ser a un lloc.

-A vegades em sorprèn com m'arribes a conèixer- va dir, sincerament.

-Observant. I cuidant-te. Tu no ho fas mai per tu mateixa.

-No necessito que em cuidin ni que em protegeixin- va replicar-. No sóc una nena petita, saps?

-Tothom necessita algú que el cuidi. I que no te n'adonis em fa veure fins a quin punt.

La Julie va esbufegar.

-Estic farta que tothom vulgui decidir per mi. Per una vegada, m'agradaria poder triar què vull i què no vull.

-No decidiré res per tu. No et cuidaré, si tu no vols. Ni et donaré suport. Seré el que necessitis, Julie. Una espatlla per plorar. Uns ulls per buscar un altre punt de vista. Una mà per aixecar-te.

La Julie va necessitar un moment per reflexionar en tot el que hi havia implicat en aquelles paraules. L'Àlex només es va asseure al seu costat i va tancar els ulls, pelat de fred encara que mai no ho reconeixeria.

Es va preguntar si havia anat massa enllà. Però sabia que, si creia que era més convenient així, la Julie faria com si no hagués sentit res i allà s'acabaria el tema.

I semblava que era així, perquè l'únic que va fer ella va ser arrepenjar el cap a la seva espatlla.

Va estar temptat de passar-li el braç per la cintura, però es va contenir pensant que només empitjoraria les coses. Per això es va sorprendre quan la Julie es va arraulir més a ell, agafant-lo en una abraçada que semblava tranquil·la. Tenia els braços massa tensos, però. I les mans li tremolaven massa.

Així doncs, va fer el que li demanava el cor allargant el braç, molt lentament. Ella no se'n va separar, i ell va respirar alleujat per un moment.

I per dos. I per tres. Perquè s'havia instaurat un silenci entre ells que semblava que no volia marxar.

La Julie va començar a sanglotar tan bon punt va recordar la imatge d'en Sirius caient darrere la cortina. L'Àlex la va abraçar encara més fort i li va xiuxiuejar paraules de consol.

Quan es va haver calmat, va aixecar el braç per acariciar-li els cabells.

-Potser sí que necessito algú que em cuidi- va admetre la Julie, en veu molt baixa.

-No et preocupis, que per això hi sóc jo.

Van passar una estona més agafats. No va trigar gaire temps a veure's un raig de sol entre les muntanyes.

Van veure com sortia el sol sobre els jardins de Hogwarts. I no van trencar el silenci fins que es va instal·lar una llum groguenca pàl·lida sobre els seus caps.

La Julie va triar les paraules amb cura, però es va adonar que les més adients serien les més directes.

-Àlex... m'estimes?

La cara de l'Àlex es va mantenir impassible. Quan la Julie es pensava que ja no respondria, va assentir lleugerament amb el cap.

-Però no és el moment de parlar d'això, ara- va tallar, rotund.

-Per què no?

-Perquè...- es va parar un moment a pensar-. Ai, Julie, ja saps que no sóc gaire bo amb les paraules, i no m'agradaria ofendre ningú. Només és que sé que estàs patint, i no vull que parlis amb això controlant les teves paraules. Si arriba el dia de tenir aquesta conversa, vull que siguis plenament conscient del que dius.

-Àlex, jo t'estimava- va dir la Julie, al cap d'uns segons-. Moltíssim. Vaig passar un any intentant oblidar-te per després fer-me il·lusions i veure com les llançaves per la borda. En aquell moment, vaig jurar que mai tornaria a estimar-te. Mai.

Sí, podia entendre-ho. I no la podia culpar per això. Però feia mal, molt de mal.

-Però vas fer l'últim que esperava que fessis- l'Àlex la va mirar, interrogant-. Canviar. I, en certa manera, no vaig faltar a la meva promesa. No he tornat a estimar mai l'Àlex que eres.

-Julie, de veritat, que no cal que ara...

-He estat molt temps donant-hi voltes i és el moment. Sé que m'estimes- va dir la Julie, que semblava sorpresa d'haver fer aquella afirmació, però va continuar-. Ho has demostrat a cada petita cosa que feies per mi. Quan em recomanaves un llibre. Quan et posaves a sota meu amb el vespral perquè tinc vertigen. I em vaig adonar que, encara que ja no estimava l'Àlex que eres abans... vaig aprendre a estimar el nou Àlex. Mica en mica. Sense presses. Amb el temps que necessitava i la paciència que mai vaig creure que tinguessis.

-I en tindré més si cal. Esperaré. Tot el temps que calgui.

-Tenint en compte que aquí l'expert en el tema ets tu, no ho estàs entenent massa bé- va fer la Julie-. He dit que era el moment. Ara. Que no cal tenir més paciència- va fer un esbufec-. Que t'estimo.

Els ulls de l'Àlex es van obrir de sorpresa davant aquella revelació. L'estimava. No era una broma. No era un somni. Era la realitat, clara i lluminosa com un dia asolellat.

Es va preguntar per un moment si una persona pot oblidar-se de com es fa un petó després de dos anys sense pràctica.

De seguida es va adonar que no.

L'Àlex havia fer molts petons, al llarg de la seva vida. Apostes i mera diversió. Però aquell era diferent.

Tenia gust de Julie, de menta fresca, d'emocions reprimides i d'amor. Molt d'amor.

I mai li havien fet un petó per amor.

Mai.

 

Naturalment jo no sóc ningú si d'herois es parla.___________________________________________

 

Holaholaaaaaaaaaaaa!

Que monos que són, a que sí? :3

Anem al gra que marxo en unes hores i estic feta un flam xD

CAPÍTOL NÚMERO 100!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! YEAH!

Per celebrar-lo, teniu una sorpresa que he preparat amb molt d'amort per tot(e)s vosaltres ^^

https://skydrive.live.com/?ci d=54850d72ddc5f933#cid=54850D72DDC5F933&id=54850D72DDC5F933%21317&v =3

També us passo un videotrailer de la següent ff, que com ja sabeu estarà a 7è. Gentilesa de la Marta, i és molt, MOLT guai.

https://skydrive.li ve.com/?cid=88F1A5C2D0C54DD3&id=88F1A5C2D0C54DD3%21446&authkey=%21A mMnwaAkLgjDkuA&v=3

Apa doncs, que això gairebé ja està. Escriuré l'últim capítol al setembre, quan torni de Cambridge! Si tinc un ordinador per allà us aniré responent els comentaris :)

I ara us toca anar-vos trencant el cap ja sobre el que passarà a setè! A veure què en penseu! ^^

Molts petons i a reveure,

 

Marta


Llegit 685 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris18/08/2013 a les 11:37:56
#24217Encara no he escrit cap fanfiction

Algiudghidhgjfnijbfibfdgkjfgkjfb

Aixo es el que pasa si veus els videos avans de prepararte emocionalment. OISH si us plau Marta que estic plorant  a llagrima viva  a les 11:17 del mati. OISH que bonic. Ets fantástica. I m’en alegro molt de que m’hagis deixat ser part d’aquest viatje.

Inspira, expira, inspira, expira y abraça al oset de peluix.

Gracies a deu que el capitol acaba mes optimista perque si no, em moro. Pero comensem desde el principi, la foscor, la desgracia i la miseria XP

A veure… Bye Bye Black, pero els teus amics i familiars et trobaran a faltar. Parlant de familiars… com es diu el pobre nen? Asterion? Altair? Un altre nom d’estrella?

Tornem a la tragedia. El dolor de perdre a un amic. La veritat es que no hi han ganes d’analitzar aquest sentiment, sobretot perque tornaria a les llagrimes i no hi ha ganes XP

La Julie es fantástica i crec que en Harry la necesita mes que mai. Entenc a en Harry, es mes fácil pensar que tot esta en els plans mes grans que els nostres en contes de que la vida son un seguit de coincidencies.

Alex… Oks maco, t’has guanyat els punts de bona persona. Tornes a ser benvingut al club secret de personatjes que em cauen be. Crec que esta molt be que intentes ser primer un amic sobre la Julie que no pas anar al modo conquistador.

shfgpgfDBSHGFPDBSGPDBGKJPADGKJADBGABK J

(segona vegada que pasa, prent-ho com una medalla)

Ldfkjgkjadfb gkjdfjkadfgnkjadfgjbf

Aldkjbgakjdbgkjadfbdfbnklajdfnbkjadfnkjdfnkgjafnkgjnfdkjadbg

Wow, curiosament es lo unic que puc escriure quan pensó en el peto. Wow. M’ha agradat per el que sembla XP

Espero que no passi res molt… dolent XP Es el que pasa, acabem optimistas i jo ja veig la miseria XP

Buah…. Ara esperar fins el septiembre :S NO PODRE!!! ES MASSA!!!

Paciencia i mes videos. (Si, es com supero el temps d’espera XP) Si no puc llegir Julie Potter, fare videos de Julie Potter.

Sobre que passara al 7e… tinc desde todos mueren a todos se reproducen XP

Nah, a veure, per una part veig algu quedantse a Hogwarts a ajudar al Neville a enfrontar-se als profesors i als altres alumnes. Seria interesant. Pero per l’altre tambe veig als Desterrats tinguen que fer la seva propia búsqueda XP Aixi que… no se XP

Pos fins aqui el comentari :)

Moltes gracies per tot Marta :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris18/08/2013 a les 15:19:56
#24218Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

A veure, jo crec que la Julie anirà amb en Harry, en Ron i l'Hermione però... un moment, l'Alex té la mateixa edat que la Julie o és més gran? Si tenen la mateixa edat, es queda a Hogwarts, però a petició de la Julie. Si és més gran... no ho sé. Crec que com a mínim dos dels Desterrats es queden a Hogwarts per ajudar en Neville.

I el moment Alex-Julie... Quina monada!!!!!! M'encanta aquesta parella!!!!!! És que són perfectes, són complementaris, l'Alex i la Julie. Són com el ying i el yang: oposats, però es complementen.




AvatarLaia Weasley 140 comentaris19/08/2013 a les 12:55:32
#24219Encara no he escrit cap fanfiction

A veure, anem per passos,

He de reconeixer que la primera part del capitol, m'ha semblat una mica trista pero suposo que ja m'ho esperava, jo crec que la Julie anirà amb en Harry i els altres a buscar horricreus i a derrotar el voldemort, el q no tinc ni idea és que passara amb l'Alex (pero aixo es un tema apart)

Els altres desterrats segurament continuaran a Hogwarts amb els altres companys de Gryffindor pero tampoc em vull fer la Gran pelicula

Temaa Juliee- Aleex <3 <3                                                                                Viscaa!!!! He esperat 2 fanfics senceres a que passes aixo, tot i que amb l'entrebanc de l'Alex, vaig a estar punt de canviar d'opinio.. eh

El final m'he quedat sense saber que feien en Malfoy i la Mei pero bueno toca esperar....

M'han encantat els videos molt xulos i ben fets!!

Que et vagii moooolt bé a Cambridge!!

Petoooons!!!




Avatarhpkarina 373 comentaris28/08/2013 a les 15:42:01
#24228Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

HOLAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!! Fa la vida que em vaig llegir el capítol 8 i 9 però no he tingut temps de comentar-loos!! T_____________T

a veure, el vííídeooooo! que bonicaaaaaaa m'encantaaaa és xulíssiim!! I la música genial :P buuf 100 capítols, maedéu, i pareix que fóra ahir :') Hi havia molts personatges dels quals només en recordava el nom i de repent pensava, ostres! És veritat, que hi va haver un intercanvi! Oi, i la germana de Mike! I coses per l'estil XD Enhoarbona pels 100 capítols i n'esperem 100 més! (en realitat, n'espere un de molt concret, ya tu sabeh XD)

Ara el capítol, vas a fer que Àlex i Julie acaben junts, no? Bé, aleshores continuaré odiant a Àlex però no començarñe a criticar les escenes cuquis entre ells per respecte a tu (continue pensant que és inútil i que Julie es mereix algú millor)

LIAM!!! Ja t'ho deia jo, que Liam seria gaaaaaaaaaaaaaay!! Val, val, que no han dit res clar, però que ho seràà`!! aiiiiiiiiiiiiii que bonicoooooo!! I serà el amic guapo, cuqui gay de Julieeeeeeeeeee!! ^^ ^^ ^^ ^^ ^^ (bueno, i de tots, però ja m'entens xDD)

I Voldemort ha tornat i Edward.. diiiiic, Cedric, ha mort, pobret :( aii Harry, SORT QUE HA SOBREVISCUUUT!! (xDDDDDDD) i Julie, pobreta, això dels atacs és molt trist :///

I bé, fins ací del que me'n recorde del capítol!

Estic esperant a l'últim PERQUÈ PODRÉ DESCONFIGURAR LA PÀGINA!! :)

Un besot enorme! ^^

PD: el meu epíleg va avançant xD




Avatarhpkarina 373 comentaris28/08/2013 a les 15:43:58
#24229Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

I m'acabe d'adonar que el final de quart curs va passar fa uns capítols i no ara, que ara ha mort el meu ESTIMADÍSSIM SIRIUS BLACK I QUE T'HAS ATREVIT A FER QUE TINGUERA UN XIQUET I DESPRÉS SÓC JO LA CRUEL PERÒ QUE S'HA QUEDAT ORFE PERÒ QUE AIXÒ ÉS MOLT TRIST PERÒ QUE NO QUE SIRIUS WE LOVE  YOU YOU ARE THE BEST ALWAYS IN OUR HEARTS!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2013 a les 15:24:42
#24255Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: oooooooix veig que ha agradat doncs eh? Millor, millor. El. Nen. Es. Diu. Sirius... Ho he dit, dona xD No, a veure, el Harry no va per aqui. Ell no entenia perque Voldemort el volia matar, i ara sap per que, i es un alleujament. Aaaaaaaah son macos eeh? ^^ Jo els trobo completament adorables xD Hmmm. Al sete. Una mica de cada xDDD Naaaaaaa. Ja ho veureu ^^

Potter_granger: Aixo ja et dic que no, perque no m'agrada gens barrejar-me amb les trames de la Rowling. L'Alex es un any mes gran que els altres, com el Mike. A que son cucoooos? ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2013 a les 15:47:01
#24256Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: ves, es que el principi ha de ser trist, el que pssa es molt dramatic... Aaaaaaaaix esque son monissims! *-* La Mei i el Malfoy no penseu malament, que la cosa no va tan lluny com han preguntat algunes xD I torno dissabteee... capitol d'aqui poc!

Roser: hi ha personatges que si te'n recordes, et dono un premi xD Basicament perque alguns encara no han sortit... O:) Clar que acaben junts, tse, com si no em coneguessis xDD Es veritaaaaat, vas ser l'unica que ho va pensar abans d'aixo ^^ T'ho concedeixo, va xD Anada d'olla del final del 4t, sep, sep, que se't mor el Sirius i ni te n'adones ... i saps que? Ara mateix, la teva ff i la meva estan al mateix moment :P Sep, que t'agrada el Sirius, ho sabem xD Aaaaapa, que aviat podras desconfigurar! ^^




xudit_95 80 comentaris14/09/2013 a les 16:44:52
#24290Encara no he escrit cap fanfiction

"Tenia gust de Julie, de menta fresca, d'emocions reprimides i d'amor. Molt d'amor. I mai li havien un petó per amor. Mai."

Escena Julie - Àlex. ha estat fantàstica, sense paraules. EL capiol 100 ho val eeee hahaha Crec q ha estat la escena d'amor és maca  de tote, i la q valdrà la pena. Per al 7è curs..... l'Àlex marxarà amb la Julie, Harry, Ron i hermione, això esta més clar q l'aigua!! ... speru ... ara dubto.... merda.......

Buenu, tan se val, la escena del Sírius eés massa trista, però això ajudara a fer forts a una petita familia, tot i q fagi creiexer a un nen sense pare.... q tambe es molt trist. merda... marta em fas plorar. T'odiooooooooooooo

 

 

 

 

 

Continuem  .... Jo crec q ... els desterrats no se separen, no es poden separar, pero algu s'ha de quedar amb el Neville i la Julie no? aix, merda, Marta!! no pots ferme aixo! no se q dir xDDD.

Amb aixo, tanco el meu comentarii del capitol 100 (no puc veure els videos, per que soc una mica ibultil i no se'm descarrega be el programa xD9 pero mas e dir q posa!!!!

Un petonas, artista!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/09/2015 a les 16:19:28
#26186Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ai, el primer tros m’ha fet saltar una llagrimeta. Vale que ja estic sensible per l’escena així, però ho has descrit molt bé, com el Remus i l’Amy no ploren… Fuck, a mi també m’ha vingut la Susan al cap, una escena molt xunga de quan se n’assabenta… Que, casualment, tembé incorpora un so gutural d’ella, com senten els desterrats.

Veig, però, que no has posat res de la resta del que passa a la Conselleria. Està bé, suposo que ella no ho veu, el que li passa al Harry amb el Dumbledore i el Voldy. Passa que a mi tota aquella escena m’encanta, perquè em posa els pèls de punta…!

M’ha agradat molt l’escena dels jardins, al Harry, la Julie, la Susan i el bebè. No tenim gaires escenes de la Julie i el Harry junts, xerrant, i m’agrada molt com les fas. Em sorprèn una mica com la Susan s’ha recompost tan ràpidament, però suposo que en el seu cas, que és una mare amb un nadó, ha de ser així, perquè algú se n’ha de fer càrrec, del nen, aleshores s’ha d’empassar el dolor per ell. El final de l’escena m’ha encantat:

"Quan l'atac va arribar, el va acollir com un vell amic.Era la primera cosa coneguda que li havia passat aquell dia."

I després… OHHHHHH Que bonic! En sèrio, ha estat perfecte. Però molt. Massa, massa guai. M’ha posat els pèls de punta tot aquest tros i m’ha entendrit molt. M’ha agradat una escena tan bonica després de tot el dolor! Snif!

I ja em toca l’últim! Aix! A per ell!

PS: QUE GUAI el vídeo que vas fer amb l’aspecte de tots els personatges! M’ha encantat! ^^