El dilema de la Bel·latrix - A Egipte i a França, trobem sorpreses
AvatarEscrit per Potter_granger
Enviat el dia 19/08/2013 a les 15:33:23
Última modificació 19/08/2013 a les 15:33:23
Tots els capítols de El dilema de la Bel·latrix
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


A Egipte i a França, trobem sorpreses

  Sí que m’estima! Que bé! Tinc ganes d’arribar per escriure tots els detalls al diari. De fet, no puc esperar, ho faré ara! Sé que ho miraran, tafaners com són, però d’una manera o una altra ho han de saber.

Sí!

En Marc m’ha dit que sí, que m’estima, així que... imagina! Bé, aquí, al Hogwarts Express, que és on sóc ara, me l’he endut un moment a fora i li he dit tot el que he passat per arribar a la conclusió de que l’estimo a ell i no a tu, per exemple, i no m’ha dit res. Jo tenia por de que em digués que no m’estima, però llavors m’ha abraçat i m’ha fet un petó. No ha sigut com uns que em van fer a primer, aquest ha sigut especial, m’ha despertat alguna cosa a dins, alguna cosa que ha fet que en vulgui més. Bé, a veure què et sembla!

Ai, que bé! No me n’adono, que el tren arriba a Londres. Baixem a l’andana, els pares m’esperen. Potser em noten algun canvi, em miren de manera estranya. És igual, ara, l’únic que podia passar per arrodonir la meva felicitat era veure’ls. El pare, la mare i en Roc.

-Clara!

L’abraço ben fort, sembla que l’abraçada no s’hagi d’acabar mai més. Però ens separem i anem cap al cotxe, l’agafo de la mà. En un moment arribem a l’hotel, aquest estiu el passarem a diferents llocs del món. Ens quedarem aquí una setmana, després anirem a Egipte, a França, a Grècia, al Japó, a Mongòlia i a Mèxic. Serà divertit! I la última setmana de vacances, la passarem aquí un altre cop, a Londres, per comprar els llibres i tot.

Anem a donar una volta pel casc antic de la ciutat, després pugem al London Eye. Veiem el Big Ben des d’allà, en Roc està meravellat. També anem al British Museum, però no en veiem ni la meitat, es necessiten dies per veure’l tot.

Al dia següent anem al St. James Park i a Hyde Park. Després passegem per la part màgica de la ciutat, la Ronda d’Allà.

-On porta aquest carreró, Clara? –Pregunta en Roc.

-És la Ronda Golallop. No hi he entrat mai, i espero no fer-ho. És el lloc especialitzat en màgia negra del Londres màgic. La botiga de la que més es sent a parlar és Borgin & Burkes.

-Podem veure-ho?

-No! –diem el pare la mare i jo alhora.

Passem de llarg, i anem a la gelateria d’en Florean Fortescue. M’encanten els seus gelats, són boníssims! L’agafo de dues boles, xocolata negra i pistatxo. En Roc fa nata amb nous i nata, li encanta, n’estaria menjant tot el dia. Se l’ha de controlar, si no agafa el tub de la nevera i se l’acaba.

Després seguim carrer enllà. A la botiga de Madam Malkin hi veiem un vestit preciós, però els pares em diuen que només me’l compraran si a la llista de material hi ha un vestit de gala. Això sí, comprem una túnica nova, ja em va petita, la que tinc.

Passen els dies, i el cinquè anem a Escòcia. La gent d’allà té un accent una mica estrany, posen molt èmfasi en algunes síl·labes. Els paisatges d’allà són preciosos, muntanyes, rius i llacs.

La resta dels dies passen, i anem cap a Egipte. El primer que faig és canviar-me. Duia una samarreta de màniga curta, una jaqueta fina de cotó, uns pantalons pirates i unes vambes. Em dutxo amb aigua molt freda, ja que hi fa molta calor i em poso una samarreta de tirants, els pantalons més curts que tinc, sandàlies, gorra i ulleres de sol, a més d’omplir tres cantimplores per a cada un.

El primer dia ens el passem a l’hotel, sense fer res interessant. El segon anem a les piràmides. Hi ha coses impressionants. Els bruixots egipcis feien encanteris perquè la gent que no pot fer màgia, que anomenaven ‘tros de muggle’ no entrés a les piràmides, i si ho feien els passaven coses horribles. Encara hi ha alguns esquelets penjats de les parets, i per sort, ja no hi ha cap encanteri.

Cada cop hi ha més calaveres i esquelets a les parets, fins que la mare no deixa que en Roc entri a la última. Intenta dir-li que es quedi quiet a fora, fins que...

-Bill? Què hi fas, aquí?

-Ei, Clara! Com et va tot?

-Molt bé. Vinc a passar una setmana aquí a Egipte, després aniré cap a França. Però encara no m’has dit què fas aquí!

-Ara és on treballo. Uns companys i jo desfem els maleficis que els bruixots egipcis posen a les piràmides i entrem a buscar els tresors. Hem tingut més d’un disgust.

-Em pots fer un favor?

-De què es tracta?

-Mentre els pares i jo entrem a la piràmide, et pots quedar amb en Roc?

-Ah, sí, i tant!

Entrem. Les parets semblen cobertes d’una mena de polsim que sura en l’aire, i que ens dificulta veure els tresors que hi ha. Quan sortim, en Bill està explicant alguna cosa a en Roc, que l’escolta, assegut a terra.

-Roc, no seguis a terra, que encara et cremaràs el cul!

S’aixeca immediatament. Diu adéu a en Bill i ve cap aquí. Jo vaig cap allà, a preguntar-li que què li estava explicant a en Roc. Em diu que coses de la seva feina, encara que no me l’acabo de creure. Anem cap a l’hotel.

-Roc, què t’ha explicat en Bill?

-Doncs... El que ell fa al seu treball.

Així que és veritat. És que m’ho ha dit amb un to tan sospitós... Vaig a la meva habitació i obro el diari. Veig que ja hi ha una entrada d’en David. Que bé!

Sento un brunzit. Oh, no, més mosquits! El veig rondar a prop de mi, l’intento matar, però no l’encerto. Poso l’antimosquits elèctric i marxa de seguida. Hauria de tancar la finestra. Quan per fi estic tranquil·la, em poso a llegir el que hi ha escrit.

Que bé!

M’alegro molt de que t’hagi dit que sí, Clara. Suposo que devies haver estat molt nerviosa, en el moment de dir-li-ho. Com et van les vacances? On ets?

Li contesto immediatament, no puc esperar.

Les vacances em van molt bé, gràcies. La veritat és que no passaré ni una setmana per Catalunya, ara som a Egipte. D’aquí anirem a França, després a Grècia, a Mongòlia, al Japó, a Mèxic i tornarem al Regne Unit. Avui hem anat a veure les piràmides, ha sigut divertit. En Roc volia anar a la Ronda Golallop, quan érem a Londres, el carreró especialitzat en màgia negra. Espero que t’ho estiguis passant molt bé. Què fas aquestes vacances?

Sé que està mirant el diari, que ha vist aparèixer la meva entrada. Suposo que ell també deu saber que jo el miro, que el tinc obert. Penso en el curs que ve. No és que no m’ho passi bé estant de vacances, però m’agrada més estar a Hogwarts. La seva resposta és immediata, tot i que molt curta.

Jo estic bé, i la meva família també. Ara no et puc dir què és el que estic fent, és una sorpresa.

Al dia següent anem en vaixell tot el dia, remuntant el Nil. És emocionant, sobretot el moment en què uns cocodrils ens persegueixen. El riu està remogut, el vaixell es mou i caic sobre algú que està assegut.

-Ho sento, he perdut... David?

-Sí, sóc jo. Què tal?

-Molt bé, i tu?

-Igual de bé que tu. Si em dius les teves notes et dic les meves.

-Entesos. Bé, he tret un vuit a Història de la Màgia (em vaig deixar un detall important sobre l’Acta de Secretisme, els vampirs hi tenien alguna cosa a veure); un nou a Pocions (l’Snape, que no em dóna mai el deu encara que ho faci molt bé, sempre troba algun error, per insignificant que sigui), Transfiguració, Encanteris i Magimàtica; un deu a Runes Antigues, Botànica, Defensa contra les Forces del Mal i Criança de Criatures Màgiques. No em vaig arribar a examinar de Futurologia, la vaig deixar, era molt rotllo.

-Caram, quines súper notes! Bé, doncs les meves, per ser jo, tenen alguna sorpresa. Vaig treure un deu a Transfiguració; un nou a Història de la Màgia, Encanteris, Botànica i Magimàtica; un vuit a Runes Antigues i Criança de Criatures Màgiques i un quatre a Pocions.

-QUÈÈ&Egrav e;ÈÈÈÈÈÈÈ??? Tu, suspenent? No m’ho puc imaginar pas.

-Sí, però és que el professor me la té votada des de que un dia el vaig corregir, va dir que el betzoar és una pedra que procedeix de l’estómac de l’ovella, i en realitat...

-...és una pedra raríssima que serveix d’antídot contra la majoria dels verins i que s’extreu de l’estómac de la cabra. Bé, així és la definició tècnica. Jo penso que val la pena saber barrejar antídots.

-Sí, jo també ho crec. En realitat, si m’ha suspès és per això. A quin hotel estàs?

-Al Cosmopolitan.

-Mira, jo també!

-Que bé! A veure si et deixen venir a dormir a la meva habitació! No sé per què, però me l’han agafat doble, els pares. Hi ha dos llits separats, així que cap problema.

-Entesos!

L’excursió se’m fa molt ràpida. A la nit, en David ve a dormir a l’habitació, els seus pares el deixen, amb la condició de que a la nit següent vagi jo a la seva.

Anem a visitar alguns museus d’història egípcia. Estan molt bé, i aprenc el mite d’Isis i Osiris. És increïble! També alguns noms de déus egipcis, costums d’aquesta civilització i els faraons més importants.

La resta de dies no fem gran cosa, només repetir les excursions que ens han agradat més.

Anem cap a França, en David i la seva família també vénen. Pel que veig, vindran a tots els llocs, el viatge ha estat organitzat per les dues famílies, i també a Londres la última setmana del curs, ja que comencen el dotze de setembre, a Pirinë, com a les escoles muggles, la festa de l’onze de setembre és celebrada tant per bruixots com per muggles.

El primer dia, més ben dit la primera tarda, pugem a la Torre Eiffel. Anem a dalt de tot, al quart pis. Hi ha una cua de dues hores, els ascensors van lents i hi cap poquíssima gent. Després anem a sopar i a dormir.

Tinc un malson. Vaig a l’habitació dels pares, tinc una còpia de la clau. Dormo amb ells el que queda de nit.

Quan ens llevem, el primer que faig és anar a dutxar-me. Aquí, per sort, no fa tanta calor com a Egipte, és un clima més fred. Em poso el vestit nou, el blau i unes sabates que en Marc em va regalar pel meu aniversari. Hi queden genial. M’encanten els barrets, al maig ho vaig dir a la Tonks, que estàvem parlant de roba, i me’n va regalar un per l’aniversari. És preciós, és d’un material semblant a la palla i hi va posar una cinta blanca amb un ram de flors blaves. No les he tret, hi queden genial. Me’l poso, també.

Anem al Louvre. Hi ha una quantitat de quadres impressionant! Ens hi passem tot el dia. Hi anem caminant, és força a prop de l’hotel. De camí, trobem uns nois que hi són de viatge, vénen de Barcelona. Em xiulen i criden:

-Ei, guapa!

M’ho diuen a mi. No els faig cas i continuo impassible, mirant cap endavant. En David fingeix que és el meu nòvio, per calmar-los, i m’agafa la mà. Quan els perdem de vista, el deixo anar amb delicadesa, sense estirades brusques.

Quan hi entrem, em quedo extasiada. Al pare l’art no li va gaire, i per això es queda amb en Roc i va a un altre lloc. Entro amb la mare i la família d’en David. El primer que anem a veure (fixant-nos també en els altres) és la Mona Lisa, o la Gioconda, d’en Leonardo Da Vinci.


Llegit 456 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)