La Crònica dels Tres Germans - 1: When shall we four meet again, in thunder, lightning or in rain?
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 12/09/2013 a les 15:12:24
Última modificació 12/09/2013 a les 15:12:24
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


1: When shall we four meet again, in thunder, lightning or in rain?

Una setmana abans


El problema va començar, i no per primera vegada, amb una poma.
No era d'or, ni estava emmetzinada, ni s'havia prohibit a ningú que la mengés. Tampoc no tenia cap nota que indiqués qui havia de ser el seu destinatari. Ni tan sols no era vermella. Era una poma verda, de les àcides, ben normal. Eren les que li agradaven al James.
Però seguia sent una poma. I tothom sap que les pomes no presagien mai res de bo.
Era un dilluns com qualsevol altre, el primer d'agost. Els núvols de pluja havien decidit donar una treva als londinencs per aquell dia, i allò posava de bon humor al James. A més, aquella era la seva estona preferida del dia: el migdia, l'hora pel dinar. Treballava, com cada estiu, en un bufet d'advocats de la Conselleria, i tot i que la feina dels advocats la trobava d'allò més interessant, la seva en particular era una porqueria. De totes maneres, li donaria punts per treballar al Wizengamot després de Hogwarts i, vulguis que no, es guanyava uns diners. Fins i tot l'Albus s'havia posat a treballar aquell estiu.
L'estona del migdia li agradava per diversos motius. El primer era que sortia una estona de la Conselleria i normalment anava a dinar a la Marmita Foradada amb el Frank, que li feia un preu especial. L'altra, era que els del bufet li feien aprofitar aquella estona per anar a correus. Això el primer dia el va molestar, però després va anar a l'oficina de correus muggle i se li va passar. Hi havia una noia preciosa atenent el públic, que devia tenir més o menys la seva edat i que sempre li somreia. Era alta i prima, i tenia la pell fosca, el cabell afro i els ulls riallers. Feia dies que anava pensant com demanar-li una cita. Ni tan sols no sabia el seu nom, era simplement "la de correus".
I per això caminava content mentre llançava a l'aire i tornava a caçar la poma que acabava de comprar a la fruiteria, com si es tractés d'una papallona daurada, i es dirigia cap a l'edifici de correus amb un feix de cartes a la cartera.

*   *   *

Era el primer any que la Leigh treballava a l'estiu, instada per la seva mare, que no suportava veure-la tot el dia tirada al sofà veient la tele o jugant a videojocs amb els seus germans petits. I no li desagradava, perquè si alguna cosa bona tenia correus, era que a la una del migdia tancava, així que tenia totes les tardes per fer el que li vingués de gust.
Havia tingut la sort que, tot i que quan li havien trucat li havien dit que seria allà ordenant fitxers i classificant correu, quan l'encarregat de l'oficina havia vist que era jove, maca i simpàtica, l'havia posat a atendre el mostrador, ja que la vella que hi havia allà era una malcarada i es discutia amb cada persona que atenia.
Així que allà estava cada dia, amb un somriure a la boca mentre feia els tràmits que li demanaven els usuaris, contenta perquè aviat serien les dotze i vint i arribaria, com cada dia, el noi de la cicatriu. No hauria sabut dir per què li resultava tan atractiu. No tenia els ulls blaus, ni verds, sempre duia els cabells molt despentinats i a més tenia una cicatriu que si es descuidava li partia la cara en dues meitats. Potser era el misteri que li donava aquella ferida, o potser el seu somriure encantador, o potser posat de seguretat fatxeda que a un altre noi el faria semblar un idiota de campionat. O potser simplement el fet que era un complet desconegut que, tot i així, veia una vegada i una altra cada dia i li havia resultat simpàtic però no sabia res d'ell.
—Noia? Que em sent? —li va dir la velleta que tenia davant—. Li dic que necessito enviar aquest paquet al meu nét!
—Ah! Sí! Disculpi! —va fer la Leigh, que s'havia encantat mirant les portes de vidre que tenia davant, per veure si veia arribar el noi pel carrer.
Va agafar el paquet que li donava la senyora, el va pesar i el va segellar.
—Molt bé, doncs això m'ho quedo jo… i seran tres lliures amb seixanta-cinc penics. Que tingui molt bon dia!
—Gràcies, maca —va dir la senyora, que va marxar finalment satisfeta.
I mentre la Leigh es posava a atendre a un home amb gavardina, la porta es va obrir i el noi va entrar. Ella va fer veure que no estava pendent, però mentre escoltava el que li deia l'home que atenia, veia de cua d'ull com el noi jugava amb una poma que duia a la mà. Va acomiadar el senyor de la gavardina amb un "Bon dia! Gràcies!" sense ni tan sols saber si li havia tornat bé el canvi, i mentre  el noi de la cicatriu s'acostava al mostrador, es va posar a tafanejar sense sentit la caixa enregistradora, fent veure que estava massa ocupada endreçant monedes com per veure'l.
—Bon dia —va dir ell amb una veu greu greu i masculina—. Com estàs? Porto vàries coses, avui.
—Ah, hola! —va fer la Leigh com si s'acabés d'adonar de qui era—. Molt bé, doncs som-hi.
El noi va deixar la poma al mostrador, es va treure un feix de cartes de la cartera que duia penjada a l'espatlla i les va començar a destriar.
—A veure… aquestes tres van a França i aquesta d'aquí a Alemanya. La resta d'aquest feix són nacionals.
—D'acord —va assentir la Leigh, mentre triava uns quants segells del calaix i els col·locava a les cartes—. Són curiosos, aquests sobres… segellats amb cera, com abans… i les sigles CAM. És una empresa?
—Eh… sip! —va dir el noi amb entusiasme—. Tramita… gestions... legals. Això. És molt avorrit, tot.
La Leigh es va quedar mirant el seu somriure, que no sabia si era del tot sincer o només pretenia que deixés de preguntar.
—Res més?
—Sí! —va fer el noi, que s'havia encantat un moment mirant-la, cosa que a ella li va fer venir una mica de calor—. Aquests dos paquets, siuplau.
Ella els va pesar i segellar.
—I volia recollir un paquet, que ens ha arribat un justificant —va dir el noi, enseyant-li un paper informatiu amb el segell de correus.
—Està a nom teu? —li va demanar ella.
—No, està a nom del meu cap —li va explicar—, que necessites que vingui ell? M'ha fet un justificant…
—Aleshores ja està bé —va assentir la Leigh—. Només necessito que signis al comprovant.
El noi va signar amb el bolígraf que li havia passat i li va tornar el comprovant. Ella se'l va mirar abans de desar-lo, encuriosida. James S. Potter, hi deia. Era un nom bonic, James. I la S? De què devia ser? Potser Sean, com el seu germà; o Scott, James Scott sonava molt bé. Stephen, també era possible…
—Que hi ha cap problema?
—Eh? Ah… no! Tot bé!
La Leigh va sentir que li pujava el rubor a les galtes de nou i va donar gràcies de tenir la pell fosca perquè no es notava gens. Va buscar entre els paquets que tenia darrere, va agafar el que li havia demanat el… en James Scott Potter i li va atansar. Era de la mida d'una carpeta.
—Aquí ho tens… —va dir i va callar un moment quan va sentir un revombori.
Va mirar per les portes de vidre. Algú s'havia caigut d'un monopatí al carrer, però semblava que no havia passat res greu, així que va tornar a la seva. Va anar cap a la caixa enregistradora i va començar a preparar-li el tiquet al James Scott, mig esperant que ell li digués alguna cosa, però només se la va quedar mirant amb un somriure que a ella li va semblar molt sexy.
Aleshores, quan li allargava el tiquet amb el preu, va veure de cara que la persona del monopatí, que resultava ser una noieta pèl-roja que els estava fent senyals frenètics amb els braços, es va acostar com un llamp i PLAS, es va encastar contra les portes de vidre.
—Ostres! —va exclamar la Leigh, tapant-se la boca amb les mans, veient com la noia feia tentines amb les mans al nas— Que s'ha fet mal?
—Nah —va fer el James, despreocupat, mentre es treia un bitllet de la cartera.
—Que la coneixes? M'ha semblat que t'estava fent signes amb les mans…
—Noooo, no crec —va dir el James, que semblava que de cop tenia pressa—. Em cobres, siuplau?
La Leigh, veient que la noia semblava estar bé, va decidir no sortir del mostrador i es va posar a buscar el canvi. Però aleshores la noia va tornar a picar el vidre, aquest cop amb el puny.
—James! —va cridar la pèl-roja—. James, m'has vist? M'he trencat el nas, James?
El James es va tapar la cara amb les mans, avergonyit.
—Segur que no la coneixes? —va riure la Leigh.
—És una… parenta… llunyana.
—James! —va tornar a cridar la noia, saludant-lo alegrement ara que ell la mirava—. Hola! Ja sé anar en monopatí, has vist?
—Vols fer el favor de parar de cridar? —va exclamar el James, furiós, i va anar a obrir la porta a grans gambades, mentre la Leigh s'aguantava el riure. Allò li sonava molt a germana petita—. És una porta normal i corrent, Lily, estires i empenys, quina necessitat hi ha de donar aquests cops?
—Ahhhh, que havia d'estirar… —va dir la noia, entrant amb el monopatí a la mà—. Què fas?
—Treballar! —va exclamar el James—. A diferència d'altres!
—De debò? —va fer la Lily— Jo que em pensava que estaves lligant amb aquesta noia…
—Ja marxem! —la va tallar ell, resolut, i la va tornar a empènyer cap a fora—. Queda't el canvi! —li va dir a la Leigh—. I bon dia!
La Leigh es va quedar parada amb les monedetes del canvi a la mà veient com el James i la noia s'allunyaven. Què acabava de passar? S'acabava d'emportar a la seva germana de la vergonya? Va fer una petita rialla quan va tornar el canvi al seu lloc i aleshores la va veure: a sobre el mostrador, verda, oblidada… Va considerar si sortir o no del mostrador per una simple poma. Però no podia pas deixar que el James es quedés sense berenar, no? Era immoral fer passar fam a algú…
Així que va posar el cartellet de "De seguida torno" al mostrador, en va sortir per una porta del lateral, va agafar la poma i va sortir corrent per la porta de vidre.

*   *   *

—Es pot saber què hi fas, aquí? —va demanar el James a la seva germana, mentre s'allunyaven pel carrer.
—Venir-te a veure —va contestar ella, pujant de nou a l'skate—. Has vist que ja sé anar el monopatí?
—No hi saps anar —va sospirar el James, agafant-la per les espatlles i dirigint-la perquè no xoqués amb ningú.
El monopatí havia estat el regal d'aniversari de la Lily d'aquell any. En realitat el seu aniversari era al setembre, però com que al setembre ja era a Hogwarts i la Lily es posava hiperpesada preguntant a tothom dos mesos abans què li regalarien i fent llistes de coses absurdes, els seus pares li havien regalat el patinet abans d'hora perquè a) pogués aprendre a fer-lo servir abans d'anar a Hogwarts i evitar que la McGonagall l'enviés a casa d'una coça i b) els seus pares havien pensat que era l'artilugi més inofensiu entre el mar d'armes de foc que hi havia a la llista de regals potencials que havia preparat.
Feia una setmana que el tenia, i encara no el dominava, però no pas perquè no hi posés ganes.
Van sentir algú cridar darrere d'ells.
—Ei! Ei! James! Espera!
El James es va girar per veure com la Leigh els atrapava corrent amb la seva poma a la mà. Se l'havia descuidat.
—Ai, hola! —la va saludar amb un somriure—. Ostres, gràcies per la poma, ni me n'havia adonat…
—De res… mmm… té.
La Lily se la va quedar mirant amb desconfiança.
—Has sortit només per tornar-li una poma?
—Ehhh… La vitamina C és molt important —es va defensar la Leigh.
—Ja —va fer la Lily amb un somriure tort.
La Leigh va fer uns passets enrere.
—Gràcies per… —va començar el James.
—Jo hauria de… —va dir ella a la vegada.
Van callar i es van mirar, nerviosos.
—Surto a la una —va dir de sobte la noia.
—Ah… —va fer el James, mig tallat, que no s'ho esperava.
—Això és que vol quedar amb tu —li va explicar la Lily, pràctica.
—Sé llegir entre línies, gràcies! —va exclamar el James—. Vés a empotrar-te contra alguna porta!
Quan la Lily es va haver allunyat una mica, sorruda, el James va tornar a posar el seu posat fatxenda.
—Jo treballo tot el dia —va explicar-li a la Leigh—. Però els divendres a la tarda estic lliure. Et vindria de gust anar a prendre un gelat o alguna cosa?
—M'agraden els gelats —va somriure la Leigh.
—Perfecte, doncs… ens anem veient i quedem amb el lloc i l'hora!
—Molt bé —va assentir ella—. Fins demà!
I el James es va quedar mirant com tornava corrent a l'oficina de correus. Poc després va notar una presència darrere seu.
—És guapa —va admetre la Lily—. Com es diu?
—Hòstia el nom! —va exclamar el James, donant-se un cop al front—. Me n'he oblidat de demanar-li!
—Ets un fantasma —li va retreure la Lily, mentre reprenia el camí amb ell.
—Mira qui parla, la senyora sensata… i es pot saber què hi fas, amb el monopatí tan lluny de casa?
—Ara fliparàs, però hi ha unes màquines muggles que et porten per sota terra allà on vulguis! Es diuen "metros" —va burlar-se la Lily.
—Em refereixo a per què has vingut fins aquí. Jo només tinc una hora lliure, al migdia, ja ho saps, no puc estar per tu. A més, als papes no els agrada que estiguis sola tan lluny.
—No em passarà res  —va treure-li importància ella.
—Això ja ho sé, patim pel que els pot passar als altres! Ara anem a dinar tots dos a la Marmita Foradada, i tu et quedaràs a la Ronda d'Allà fins que et vingui a buscar a les sis.
—Està bé —va accedir la Lily—. Puc anar a la botiga del tiet George?
—Sí —va accedir el James—. Així et pot donar un cop d'ull.
—Necessitaré diners, perquè si no m'avorriré i tindré ganes de marxar… —va dir la Lily, amb posat innocent.
—En sèrio, Lils? Xantatges, ja?
El James es va treure la cartera i li va allargar vint lliures.
—Que et durin tota la tarda —la va advertir—. I a la Ronda hi ha molta gent que ens coneix i et vigilarà. El Frank, el tiet, l'Andrea, com em n'enteri que n'has feta alguna…
—Que síii, pesat, que em portaré bé.
—Com és que m'has vingut a torturar a mi amb la teva presència, en comptes de l'Albus? —va voler saber el James.
—És que a Sant Mungo hi ha molts vells… i malalts… i l'amic de l'Albus em mira raro…

L'Albus estava fent d'ajudant a Sant Mungo, juntament amb l'Scorpius Malfoy i la Rose. Les places els les havia aconseguit el senyor Malfoy, que tenia accions de l'hospital, i volia que el seu fill fos sanador, tant si li agradava  com si no. L'Albus li havia demanat a l'Scorpius com a favor personal si hi podia colar també a la Rose, que sí que volia ser sanadora, i de rebot a ell, que es marejava només de veure sang, però necessitava uns dinerets per l'estiu i era l'únic lloc on podia encolomar-se a última hora.
—Sí, als pobres malalts només els faltaries tu… —va sospirar el James.
Van arribar a la Marmita Foradada poc després i van anar a saludar el Frank, que era la barra. La Hannah, la seva mare, i dues noies més s'encarregaven de les taules.
—Bon dia, senyor barman —el va saludar el James—. Com anem?
—De puto cul, anem —va remugar el Frank—. Maleït el dia de que la mare va deixar que l'Alice anés a passar dues setmanes a Atenes… mira com estem!
I sí, allò estava de gom a gom. L'Alice, com havia dit el Frank, era a Atenes. La versió oficial era que anava a veure la seva millor amiga, a qui el Neville i la Hannah adoraven perquè els semblava molt bona influència per a la seva filla. La versió real, que només els magatotis coneixien, era que havia anat a Atenes a refregar-se amb el seu noviet de feia gairebé dos anys. De vegades al James li venien ganes d'explicar-ho al Neville, però després es recordava mentalment que a ell no li agradava l'Alice i que no n'havia de fer res de la seva vida privada.
—Veig que has vingut amb la Lily —va observar el Frank, mentre eixugava gots—. Avui anem de cul o sigui que us recomano frankfurts. Calentets, bons i fàcils de fer. Poseu-m'ho fàcil, siusplau.
—Vinga, posa'n dos —va accedir el James amb un somriure.
—Saps que el James té una cita? —a la Lily li van faltar cames per explicar-ho.
—Ah sí? —va saltar el Frank, encuriosit—. Amb qui? La de correus?
—La mateixa —va somriure satisfet el James.
—Que bé que t'ho montes…
—Estic una mica nerviós, la veritat; des de l'Elektra que no tinc cap cita amb ningú… on és la Geena quan se la necessita?
—A la platja, amb una que jo sé… —va respondre el Frank—. I jo aquí! Quina barra!
—Quan ens tornarem a reunir tots quatre? —va preguntar el James que, de fet, en tenia molts ganes.
—La G vindrà cap aquí amb l'Alice en dues setmanes i es quedarà fins al setembre —va explicar—. Possiblement tindrem l'enorme plaer de tenir el Paris aquí, també —va afegir amb un somriure forçat—. I si les coses van molt, però que molt bé, potser fins i tot i tenim un nòvio nou de la Geena i ens ho passem tots bomba i reventem de la felicitat.
El James va tenir la delicadesa de no contestar i fer veure que no havia notat que el Frank havia trencat un got de "tanta felicitat".

*   *   *

El James va mirar-se el rellotge quan finalment va poder sortir de la Conselleria d'Afers Màgics. El fill de puta del senyor Willikins l'havia fet quedar a ordenar un arxius i ho havia hagut de deixar a punt pel dia següent. Gairebé una hora més tard, sortia! Quines penques. I li pagarien les hores extra? Ha! Li feia gràcia imaginar-se només demanant-li al senyor Willikins que li deixés compensar les hores i sortir una mica abans l'endemà. Ni de conya.
Aleshores va recordar que suposadament havia d'anar a buscar la Lily. Li havia dit que l'esperés, però la veritat, era molt tard. Potser havia pensat que el James s'havia oblidat d'ella i se n'havia anat sola cap a casa.
—Frank, pots parlar? —va preguntar al seu mirallet intercomunicador.
—Si és ràpid sí —va contestar el noi des de l'altra banda.
—Saps si la Lily segueix aquí?
—No! He vist que sortia fa una estona, ja… l'havia de parar?
—No, no et preocupis —li va contestar el James—, segurament ha anat cap a casa, ja, que jo vaig tard. Gàcies igualment.
Així que el James va fer camí cap a la parada de Charing Cross per agafar la línia nord en direcció cap a casa, mentre es menjava la seva poma i pensava en la seva cita amb la noia de correus.
Quan va fer girar la clau al pany, ja va sentir que en passava alguna. Les veus del seu pare i el seu germà arribaven des de la cuina. També hi sentia el Kreacher remugar i el James ja es va imagina que la seva mare devia estar cobrint algun partit de quidditch i el Harry es devia haver encaparrat en fer el sopar ell i no deixar-li fer al Kreacher, que estava vellet i de tant en tant se li queien les coses de les mans. Una flaire de carn cremada decorava tota la casa.
—I si demanem unes pizzes? —va suggerir el James, entrant a la cuina.
—Hola, James, no, no demanem pizzes —va dir el Harry—. Sóc perfectament capaç de cuinar unes costelles, si el teu germà em deixa concentrar una mica.
—James, ajuda'm aquí —li va demanar l'Albus, indignat—. L'Scorpius té una casa d'estiueig al sud de França i m'ha invitat a anar-hi l'última setmana d'agost, que ja no treballem.
—I el papa no t'hi deixa anar —va riure el James.
—Ens va deixar anar a Dublín fa tres anys i ara no em deixa anar a França? Què té de dolent?
—Ai, Mary, que em sembla que no coneixes el papa… no crec que sigui el territori el que el molesta.
—Què vols dir?
El James se'n va anar directament cap al Harry, amb una rialla als llavis.
—No vols el teu fill de vacances a cals Malfoy, eh papa?
—No me'n refio! —va exclamar el Harry—. No penso confiar-li el meu fill una setmana al Draco Malfoy!
Aleshores va sonar el telèfon de casa, però tothom va fer com si sentís ploure, així que el James va anar cap al menjador a agafar-lo mentre a la cuina se seguien tirant els plats pel cap.
—Sí?
—James? Sóc jo.
—Lily? —es va sorprendre el James—. Des d'on coi truques? Pensava que ja eres a casa! On ets?
—Mmmm… per Scotland Yard —va respondre la veu la Lily.
—Encara ets al centre? —es va escandalitzar el James—. Fes el favor de tornar a casa, que sopem en deu minuts!
—M'encantaria, però tinc un petit contratemps, i m'estàs atabalant! —va exclamar la noia—. Que s'hi posi el papa!
El James se'n va anar cap a la cuina amb el telèfon a la mà, rebufant.
—Però l'Scorpius és bona gent! —es defensava l'Albus.
—No t'estic dient que no t'ajuntis amb el teu amic, Albus —va intentava explicar el seu pare, mentre es barallava amb les costelles—. Però ja és suficientment dolent deure-li al Malfoy la teva plaça a Sant Mungo, com per a sobre encolomar-li el fill una setmana!
—Però si m'han invitat ells!
—Papa! —va cridar el James per sobre d'ells dos—. La Lily al telèfon, és al centre, vol parlar amb tu.
—Ara no puc, que no em veus? —va cridat el Harry, estressadíssim amb la planxa i es pinces a la mà.
—Lily, està fent el sopar, què vols? —va intentar fer-la entrar en raó el James.
—Algú m'ha de venir a buscar —va dir la Lily tota seriosa.
—Que l'anem a buscar —va repetir el James al seu pare.
El Harry va deixar anar un moment les pinces, es va eixugar la mà, enfadat, i li va treure el telèfon al James.
—Lily, no sé on coi ets, però si no ets aquí en deu minuts, nosaltres sopem —li va dir, una mica fart, ja.
—Però és que papa…
—No, ara no, ens enganxes en molt mal moment.
—Ja… —va fer la veueta de la Lily—. És que només em deixen fer una trucada…


 


Llegit 733 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/09/2013 a les 15:22:40
#24270Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiii! Doncs ja està, espero que us hagia gradat.

El nom del capítol "When shall we four meet again, in thunder, lightning or in rain?" són els dos primers versos de Macbeth, que és la meva obra de Shakespeare preferida. Us la recomano! Lingüísticament insuperable, molt entretinguda i no gaire llarga!

Comenteu molt! Espero que us hagi agradat! Petonets!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/09/2013 a les 15:27:53
#24272Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

PRIMERAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA (vaig a llegir xDDD)




Cassandra Ross Anònim12/09/2013 a les 15:42:36
#24275Encara no he escrit cap fanfiction

Quants canviiiiiiiiiiiiiiiiiiiis!

Ui ui, el nostre James te un lligue amb la noia aquesta. I mira que no demanar-li com es diu..., tot i que ella es pensa que ell es diu James Scott. ¡Scott! xD

Pobre Franck, hi haurà tanta però tanta felicitat. Pobret, m'ha fet llàstima.

I la Lily, que diu que està per allà a Scotland Yard. ¡Segur que està a dins! Però, quants anys té ella? És la única a qui no controlo. A vera com continua, a vera si puges aviat!

Petons!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris12/09/2013 a les 15:57:17
#24278Encara no he escrit cap fanfiction

Aix... la Lily... mai canviara oi?? tot i aixi aixo es el que la fa ser unica... jeje... amb el monopatí... i la cara de vergonya d'en James.... jaajajajaja..

No m'esperava veure els germenets treballant... ei ja se que encara no coneixo la Leigh pero siusplau no l'ajuntis amb en James ALICE- JAMES forever! 

Aixi que l'albus a Sant Mungo... pobrisso, home jo penso que no crec que passi res si va a casa els Malfoy (aviam sabem quin peu calça en Malfoy pero dubto que fes mal a un amic del seu propi fill)

Ai... l'Alicie, quina enxufada no? i tota la feina pel pobre Frank... Encara mentenen l'idil.li amb en Paris?? pensava que  ja haurien tallat... amb les boles que li endinyava... a veure si el proxim capitol veiem la Geena, i amb una mica de sort surten l'Electra i la Sofia...

Aiai.. amb quin embolic s'haura ficat la Lily....

Fins la proximaa 

Petoons!!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris12/09/2013 a les 16:05:34
#24279Encara no he escrit cap fanfiction

Nova fanfiiiiiic! Sóc molt feliç *-*

Primer: Tinc curiositat per si la Leigh només apareixerà en alguns capítols o si serà un personatge més important a la fanfic. De moment em cau molt bé ^^

Després, el Frank trencant un got de tanta "felicitat". Moro xDDD 

La Lily... Que és la Lily. M'encanta. I el "es que només em deixen fer una trucada" em mata. Aix, a saber què ha fet xD

I que m'agrada molt el títol, i em fa molta il·lusió que vagi sobre el James, l'Albus i la Lily (M'encanta la portada, per cert, què mona! *-*) perquè els adoro els tres! I crec que ja ens vas dir que aniria sobre les relíquies de la mort, així que intento adivinar:

El James la pedra, la Lily la vareta i l'Albus la capa. (No ens enganyem, l'Albus sempre ha sigut el més sensat dels tres xD)

I... I que espero que surti més l'Albus en aquesta fic, perquè m'encanta *-*




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/09/2013 a les 16:06:15
#24280Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

 És que només em deixen fer una trucada… xDD això de la Lily comença a ser perillosa, però que gran que és xD

T'agrada inventar-te personatges que saps que odiarem pel sol fet que es posen entre el James i l'Alice, oi? Jo veig l'Alice tornant i dient que ella i el Paris han tallat, i ja la tenim liada xDD (Pobre Frank, m'ha fet una peneta... Necessita amooooooooor)

I l'Albus, m'ha fet molta gràcia la reacció del Harry en plan no, tu no vas a casa el Malfoy, que no, que és el meu arxienemic de l'escola, coi xDD I com a persona que shipeja el RoseScorpius, m'encanta que treballin junts ^^ I l'Andrea, que m'havia oblidat d'ella ja!

Val, i Sheldon? ON ÉS SHELDON? Scott... pse, quins noms tan avorridament normals. :P

Apa doncs, suposo que això és tot (després que se m'esborrés el comentari i haver-lo de tornar a escriure -.-). Ja saps les meves suposicions sobre la ff, així que ho deixaré així, per avui!

Ah, i l'altre comentari... res, que volia ser la primera a comentar, que és el primer capítol i una ocasió especial xDD Fins el pròxim! :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/09/2013 a les 18:30:22
#24281Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Mmmm... imagino que heu vist que hi ha un pròleg, oi...? És que només té 16 lectures mentre aquest en té 38... weird... XD




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris13/09/2013 a les 11:18:59
#24285Encara no he escrit cap fanfiction

L'última frase... XDDDD I... "i ens ho passem tots bomba i reventem de felicitat" XDDDD Frank, ai Frank... M'ha agradat molt el capítol. "El problema va començar [...] amb una poma" vol dir que la Leigh està relacionada amb el que passarà d'aquí a una setmana? Mmm... I què haurà fet la Lily? Tinc moltes ganes de saber-ho. M'agrada la seva perseverança amb el monopatí ^^

La imatge m'encanta!! He llegit el pròleg, què guai això dels títols dels capítols :D Llegiré Macbeth.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/09/2013 a les 19:08:36
#24287Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Hehehe, si la Leigh fantaseja amb les inicials del James XD El Frank és supercute, oi? ^^ I, evidentment, a la Lily l han detingut... per això "només li deixen fer una trucada". Ella té 13 anys, començarà tercer, però fa els 14 aviat, per això ja se la veu una "noia" i no una nena, com a la fic anterior. Pujaré aviat, sí, està el segon capítol gairebé acabat.

 

Laia Weasley: La Lily haurà d anar canviant una mica, perquè s està fent gran i ja no és una cria de 11 anys. La verita tés que és difícil perquè és una esbojarrada i encara no tinc clar com m imagino una Lily adulta, la veritat. La Leigh… bueno. L ajuntarem amb el James… per un periode de temps limitat, com ja veurem ^^ Sí, l Albus a St Mungo, em va fer gràcia que també treballés, perquè en aquesta fic vull que torni a sortir més, com a l Exèrcit de la McGonagall, que apareixia sovint. I sí, l Alice segueix amb el Paris, tot i les boles. Al següent capítol no crec que em doni temps de encabir-hi cap excena d Atenes, tot i que volia, perquè se m allargaria massa, però sortiran al tercer, i l Elektra i la Sofia també! ;)

 

Clara_Weasley: Wiiiii! Merci per llegar i comentar! La Leigh només apareixerà alguns capítols i dubto que tornem a saber d ella, però no ho aseguro, perquè la veritat és que el personatge em mola força, però té res important planejat (no és com l E o la S, que seguirán sortint recurrentment, tot i que no com a protas). Sí, l escena del Frank a mi també em va semblar molt divertida ^^. El que ha fet la Lily sortirà al principi del següent capítol, que tindrà un format especial amb flashback i tal. Em sap greu que t agradi la portada perquè només hi és de moment, mentre em preparen dibuixets a mà, que m agraden més! El títol no sé si et refereixes al de la fanfic o del capítol, pero a mi m agraden tots dos XD. Endevinesmolt bé això de les relíquies, sí, per eliminació, clar ^^ I intentaré que l Albus surti més perquè, tot i que en altres ocasions vaig dir que no m agradava, la veritat és que li he acabat agafant molt de carinyo i dóna molt de joc.

 

Marta_ginny: Sí, la Lily comença a ser perillosa, perquè es va fent gran i les monades que feien tanta gràcia de petita, ja no fan tanta gràcia (al lector, molta; a la familia, gens). Sí, m encanta inventar personatges que odiareu. I així com us vaig dir que l Elektra us acabaría caient bé, em temo que la Leigh será un cas sense remei (per sort, no será un personatge recurrent). I… no! L Alice i el Paris no hauran tallat. Hm. Ja veurem què passa. El Frank està que trina, sí. Hihihi, i a l Albus no li passaria res, però s entén la reacció del Harry, que el Malfoy ja ha enxufat el seu fill a St Mungo, ara l invita amablement a anar de vacances… massa favors, li deurà! XD I Sheldon no és un nom normal! XDXD gràcies per comentar, bonica!

 

Arwen Black: Sí, em sembla que ha sigut l escena estrella, la del Frank, en veritat… XD I sí, tens raó, això que el problema va començar amb una poma és que la leigh està MOLT directament relacionada amb el que passarà més endavant que s ha vist al pròleg, efectivament, perquè la poma és el motiu que ha fet que quedin tots dos, finalment. Lo de la Lily es veurà al principi del capítol següent. La imatge no durarà perquè m agraden més fetes a mà… sorry , però us la regalo! Sí, em va semblar molt bona idea això dels noms dels capítols. Llegeix-te Macbeth, que mola ;)




Avataranna_lovegood 206 comentaris14/09/2013 a les 14:32:01
#24288Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Això de crear la Leigh ara que ja t'havies desfet de l'Elektra em mata xDD. Però la Leigh m'agrada (La vitamina C és molt important!) i, bé, li posa més emoció per quan per fi el James i l'Alice acabin junts, no? ^^

I si aquesta fanfic està al sisè curs vol dir que estem més a prop del FrankGeena, veritat? VERITAT? Confio que trencar el got de tanta felicitat (xDDD) és una bona senyal, ue! :D

I la Lily... Bé, és la Lily. Però la nena se'ns ha fet gran, suposo (I el monopatí de la Gia! hahahaha). Encara que si no recordo malament ja havia acabat a comissaria a la fanfic anterior, no? Al principi, al partit de Quidditch, crec xDDD

Que sigui la crònica dels tres germans m'ha emocionat! Perquè Albus *-* I més Lily, que tinc curiositat per veure com madura (Serà una rompecorazones en plan Ginny però una mica més psicòtica? xDDD). I sortiran més la Rose, l'Scorpius, l'Andrea i aquests? Perquè em queien molt bé! (I el Charlie, que se'n va fer del Charlie? o.o)

I si la Leigh està relacionada amb el que hem vist al pròleg... O.O No és una muggle normal i corrent? Més vlads? Vampirs?

Bé, doncs això, que hi ha nova fic i estic emocionada, bieeen! ^^ I volem (sí, tots) Albus, perquè és molt cuqui xDDD Fins el pròxim capítol!




Avatarivi_potter 512 comentaris14/09/2013 a les 19:39:53
#24291Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAAA!

Fantàsticament, fantàstic! No creia pas que començaries tant aviat la quarta part, quina il·lusió!! 

Vale, vale, tot té molt bona pinta. Com sempre, escrius impecablement :) Pel que fa al fil d'aquesta història, de moment m'agrada. Això que t'hagis saltat un curs és perfectament comprensible, de fet pensar que has d'escriure alguna cosa per cada any... mare meva! I la teva afirmació que tens coses pensades per després de Hogwarts m'agrada molt!

M'ha sorprés que la Alice continues amb el Paris, si et sóc sincera! Continuo amb el James-Alice al cap, i d'això ningú m'en treurà! Ah, i en James no ha lligat amb ningú més després de l'Elektra, no m'ho crec! M'ha encantat la frase del Fran, "reventarem de felicitat" jajaja boníssim la veritat! I la Lily segueix com sempre, una lianta de c*llons.... Espero que això de la única trucada no hagi estat una liada molt molt gran, en fi, ja ho veurem!

Molts petons! :)