Instants - Capítol 10: Perquè no hi ha finals perfectes
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 16/09/2013 a les 15:44:50
Última modificació 16/09/2013 a les 15:47:54
Tots els capítols de Instants
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 10: Perquè no hi ha finals perfectes

Capítol 10: Perquè no hi ha finals perfectes

 

 

La Julie va obrir els ulls i va trobar els blaus de l'Àlex mirant-la, incrèduls.

-Vols deixar de mirar-me com si estiguessis drogat?- li va dir, rient.

L'Àlex es va posar vermell un moment.

-Eh! D'això se li diu mirar com si estigués somiant. I encara ho penso. Però mira, si ha de servir perquè somriguis una mica, buscaré un traficant- va acabar, més somrient i menys vermell.

La Julie va fer que no amb el cap, donant-lo per perdut i fonent-se per dins una mica. Només una mica.

-Em sembla que hauríem d'anar passant- va dir l'Àlex-. Estaran preocupats. I ja tenen prou feina.

-I ara què fem?- va preguntar la Julie, quedant-se parada un moment.

-Què vols dir que què fem?

-Vull dir, que què hem de dir quan tornem, sobre... sobre nosaltres.

L'Àlex es va remoure una mica, incòmode.

-Doncs no ho sé. Si vols et puc compondre una cançó i cantar-la al Gran Saló a l'hora de dinar, però no estic segur que sigui la millor idea- va fer, rascant-se la nuca i somrient.

La Julie el va picar al braç.

-Ni se t'acudeixi, que em moro de la vergonya.

-I doncs? Què proposes, llavors?

-No ho sé. Per una banda, suposo que no necessiten que els atabalem, ara. I per l'altra, una bona notícia els hauria d'alegrar, no?

-Se suposa. Encara que no sé si tothom estarà content...

-Tothom estarà content perquè a nosaltres ens fa feliços, i punt- va tallar la Julie-. I qui no estigui content, ja sap on és la porta.

-En fi, doncs, suposo que només ens queda una opció- va dir l'Àlex.

La Julie el va mirar.

-Que és...

L'Àlex li va tornar la mirada, amb els ulls somrient de manera trapella.

-Improvitzar.

 

 

 

Van entrar a la Sala Comuna de Gryffindor i de seguida van descobrir que s'hi havien aplegat tots els afectats pel que havia passat aquella nit, i s'hi havien unit una gran quantitat de Gryffindors de l'Ala Nord. Quan van obrir la porta hi havia força xivarri, però quan els van veure entrar van callar de cop i es van quedar mirant-los.

Van passar uns segons fins que en Heath va atrevir-se a obrir la boca.

-Aneu abraçats.

La Julie es va adonar que, efectivament, encara que per ells el més natural era anar pel món abraçats, devia resultar una mica estrany per a la resta.

-Sí- només va respondre l'Àlex.

Va passar un segon. Dos. Tres.

I va explotar la bomba.

Els crits d'alegria i els comentaris xafarders van inundar la sala mentre la manada de nyus es tirava a sobre seu.

-Ja era hora!- es va sentir la veu de l'Apol·lo.

-Tu calla, que no has ajudat gaire- li va retreure en Ged, que es va guanyar un calbot del seu millor amic.

-SÍIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII!- va cridar la Mei abans de caure en planxa a sobre d'ells.

En Heath es va acostar amb complexe de germà gran i va treure la Mei de sobre seu. Després els va allargar la mà per ajudar-los a aixecar-se i els va felicitar amb un somriure. Les bessones Malfoy, les noies de Ravenclaw, en Jack i la Roser, en Neville, la Luna, en Ron, l'Hermione...

-Fes el favor de cuidar-la- va dir en Harry, molt seriós, mirant l'Àlex.

-Harry!- va renyar-lo la Julie-. No podries alegrar-te'n i ja està?

L'Àlex, però, va assentir i li va allargar la mà, que en Harry va encaixar.

La Julie va mirar al lluny i va veure la Susan, en Remus i l'Amy que els miraven des de lluny, amb el primer somriure sincer que havien fet aquell dia.

Al cap d'uns minuts, la multitud es va dispersar i l'Àlex es va disculpar un moment.

-He d'anar a escriure una carta. Sé d'algú que estarà content.

La Julie va assentir i l'Àlex va anar a agafar paper, sabent que en qüestió d'hores tindria una carta groga al seu escriptori.

La Julie, per la seva banda, va passar enmig de la gent i va anar cap al sofà, on l'esperaven dues persones.

-Com ho veieu?- va preguntar, asseient-se entremig de la Marta i en Liam. Ells es van quedar callats-. Va, sé que heu estat parlant tota aquesta estona. Buideu el pap.

-A veure, sincerament?- va preguntar la Marta.

La Julie va fer que sí.

-TU SAPS QUANT TEMPS FEIA QUE ESPERAVA QUE AIXÒ PASSÉS!?

La Julie va tenir un sobresalt i es va sentir molt més alleujada, veient que la Marta ho aprovava.

-El que hauràs de convèncer és en Liam.

-No t'agrada?- li va preguntar la Julie directament.

-No em malinterpretis, estic content perquè sé que l'Àlex ha canviat i veig que tu ets feliç.

-Però...- el va instar a continuar la Julie.

-Que no veig que hagi de durar, això. No m'ho sembla gens.

En Liam va mig tancar els ulls, esperant la reacció de la Julie.

-Liam- va dir ella, impassible.

-Sí?

-Porto tres anys esperant això. Tres anys. He patit molt, per arribar aquí. Així que estic determinada a que duri molt de temps. Diguis el que diguis.

En Liam va empassar saliva.

-Endavant, doncs. Però ja saps què penso.

La Julie el va mirar, no sense una mica de ressentiment. Es va aixecar i va marxar.

-Mira, m'ha demanat sinceritat- va dir en Liam mirant la Marta-. Ja saps que no m'agrada.

-Ja, ho sé, ho sé. Però entén-la, això ha estat una galleda d'aigua freda. Li passarà. I amb el temps veurem qui té raó, si tu o jo.

La Marta el va abraçar, veient que allò l'havia deixat abatut, i en Liam li va agrair amb un somriure.

-Vaig cap allà, d'acord?

En Liam va assentir i la Marta es va aixecar.

 

 

 

-Aquí! Aquí!- va cridar en Jack, i la Roser va treure el cap d'un compartiment ple.

Va córrer cap allà i va trobar l'impossible: un compartiment buit. De veritat, per què sempre havien de ser els últims a arribar al tren?

-Això de buscar compartiment és més complicat que veure la Gregory de bon humor- es va queixar en Jack, mentre s'asseia.

-I és el que passa quan sempre som els últims a pujar al tren- va respondre la Roser, asseient-se al seu costat i deixant que ell l'abracés mentre arrepenjava el cap a la seva espatlla.

-Els últims? Cal que et recordi que estem guardant lloc per sis persones més que deuen estar perdudes en la immensitat?

La Roser va riure mentre en Jack li feia un petó al front.

-Escolta, Jack...- va dir, posant-se seriosa de cop.

-Sí?

-Ara és oficial, que l'Innominable ha tornat. Què representa que hem de fer?

En Jack va fer silenci un moment per preparar-se pel que havia de dir.

-Això em fa pensar que t'havia de comentar una cosa. Veuràs, a l'abril, quan sigui major d'edat, m'uniré a l'Orde del Fènix.

Ara va ser la Roser la que es va quedar parada i es va separar d'ell de cop.

-I quan pensaves dir-m'ho?

-Doncs...

-Quan pensaves dir-me que la teva intenció és unir-te a missions en les que et jugues la vida dia sí i dia també? Mira en Sirius! És mort! I és un adult amb molta experiència! Què et penses que faran, amb tu, els Cavallers de la Mort? Hi jugaran, com si fossis un ninot!

-Veig com els meus pares s'hi juguen la vida. Cada dia. Sé on em fico.

-I llavors!?

-Que no ho entens? No puc viure veient com marxen i no sabent si tornaré a veure'ls! Necessito fer alguna cosa, necessito ajudar! Estic determinat a fer-ho. Res no em farà canviar d'opinió.

Es va instaurar el silenci entre ells mentre la Roser intentava assimilar el que acabava de sentir. Però no podia, no volia creure's que en Jack pensés ficar-se en un merder com aquell tan bon punt hagués complert disset anys. Disset anys! Si encara eren criatures!

En Jack, per la seva banda, es penedia d'haver-ho dit d'aquella manera. Sí, d'acord, feia temps que ho tenia decidit, i encara que li havia costat, havia aconseguit que els seus pares hi estiguessin d'acord. Però no s'atrevia a dir-li a ella que es podia quedar sola en qualsevol moment. Que podria deixar-la algun dia. Li feia massa mal el sol fet de pensar-ho.

Però ja ho havia dit i no podia tornar enrere. Així que va decidir-se a acabar el seu discurs amb el més contundent que se li va acudir.

-I si em moro... serà després d'haver lluitat per fer que les persones que estimo tinguin un món millor.

-Ni se t'acudeixi.

En Jack es va girar, esperant que continués. Esperant crits, fins i tot cops.

-Per això hi seré jo, per cobrir-te l'esquena.

-Ni parlar-ne, si em poso a l'Orde és per evitar que et passi res, no penso deixar que arrisquis la vida per...

-Que no és el que penses fer tu? Et penses que em quedaré a casa veient com marxes? Que esperaré que tornis o que no ho facis? Quan vaig entrar a l'Exèrcit del Dumbledore va ser perquè volia lluitar. I penso fer-ho.

En Jack va tancar els ulls. No era així com havien d'anar les coses, no era com les havia planejat.

Però no li podia retreure, perquè els arguments eren els mateixos contra ell. I no pensava renunciar a aquell futur.

Es va mirar la Roser i es va adonar que continuava amb els ulls clavats amb ell, esperant alguna resposta. I també va poder veure la determinació que tenia a seguir-lo fins la fi del món.

-Però no t'hi apuntes abans que jo. Ni se t'acudeixi fer-ho. Entrarem junts. Acabarem setè, ens treurem els MAG i anirem a buscar el Murri quan tots dos siguem majors d'edat. D'acord?

La Roser va fer que sí de seguida, contenta, i es va llençar als braços del Jack, que es va preguntar què havia fet per merèixer una sort com aquella. Al seu cap, ressonava una antiga cançó: I swear to God that in the bitter end we're gonna be the last ones standing.

I, de cop, es va sentir una explosió.

Es van aixecar de cop, just a temps per veure com la porta s'obria i entraven corrents la Mei, en Heath, l'Àlex, la Julie i la Marta. Es van asseure i de seguida es van posar a fer com si res.

-Heu sentit aquesta explosió?- va preguntar en Heath.

-Clar que l'hem sentit, estúpid!- va respondre la Mei-. No estem sords!

-Em pregunto què deu haver estat- va fer la Julie, arrepenjant el cap a l'espatlla de l'Àlex.

La porta es va obrir i va aparèixer el Malfoy.

-Qui ha estat! EH? Qui ha deixat tot el passadís de color verd? Sóc delegat, i...

-Tranquil·litza't, Malfoy- va dir la Mei-. Aquí també tenim quatre (QUA-TRE) delegats, si no pots solet i necessites ajuda per buscar els culpables et poden acompanyar.

-Gràcies, Snicket, però no cal. Bé, de fet... Miller- va dir, mirant en Heath-. Si vols venir amb els Slytherin i alliberar-te de tanta púrria potser encara podem fer alguna cosa amb tu.

-Nà, no tinc remei, ja- va respondre en Heath tranquil·lament-. No et preocupis per la meva ànima, ja no hi ha opció per la salvació.

Tots es van posar a riure i el Malfoy va sortir amb la cara vermella de ràbia.

-Potser ens passem una mica, pobret, no?- va dir la Marta.

-No, tu ets massa bona persona a vegades- va dir la Mei-. S'ho busca.

-Per cert, i en Liam?- va preguntar la Roser-. Pensàvem que també havíem de guardar lloc per ell...

-No crec que vingui- va afanyar-se a dir la Marta.

-I això?- va preguntar la Mei-. Que s'ha enfadat?

-Diguem que no acava d'aprovar que l'Àlex i jo estiguem junts- va dir la Julie.

La Mei es va quedar un moment pensativa.

-Digues-me boja, però... pot ser que estigui gelós?

-Gelós? Per mi?

-Espera, espera- va afegir-s'hi en Jack-. Però en Liam no era gai?

-Veus com tenia raó?- va fer en Heath, amb cara de satisfacció.

-Gai?- va preguntar la Julie-. D'on ho has tret, això?

-No em diràs que no t'ha arribat- va dir la Roser-. A mi, almenys, això és el que m'han dit.

-Tot Hogwarts ho pensa- va continuar en Jack-. Tot menys els seus millors amics, pel que veig.

-La veritat és que no m'ho havia preguntat mai- va dir la Julie, i va sentir ràbia cap a en Liam, ràbia de pensar que ell l'havia jutjat pel que acabava de fer i, d'altra banda, no li havia dit res sobre ell. En algun altre moment no li faria res, però en aquell concret li va fer mal.

-I què, si ho fos?- hi va intervenir la Marta-. Ja li vaig dir l'any passat a en Heath. No deixarà de ser amic nostre per això.

-No, però sí per no haver-ne dit res- va fer la Julie.

-És difícil fer pública una cosa així. No et pots enfadar per això.

-Però és que no és per això! No sé res, res d'ell! I ell ho sap tot de mi! A tu et sembla normal?

El tren es va aturar amb un soroll metàl·lic i no van poder respondre.

Van baixar en silenci i van anar a buscar els baguls. L'Àlex va agafar la Julie per la cintura per quedar-se una mica més enrere.

-Julie, no vull que marxis enfadada amb el teu millor amic.

La Julie va bufar.

-I menys perquè no li sembli bé que estiguis amb mi. Jo mateix he pensat mil vegades que tu estaries millor si m'allunyava de tu.

-Però com pots pensar això?- va dir la Julie, alarmada-. Àlex, jo...

-Ja ho sé, ja ho sé. Però has de treure tota aquesta ràbia. No et portarà enlloc. I quan en Liam vulgui explicar-te alguna cosa... doncs que ho faci. Mentrestant, és decisió seva. Et penses que és fàcil guardar-s'ho tot per un mateix?

La Julie sabia que no ho era. Sabia com de dolorós podia arribar a ser.

-Exacte. Així que ara inspira, expira i relaxa't- la Julie ho va fer-. Perfecte- va acabar, amb un somriure-. Ara ja podem anar a buscar els baguls.

-Espera- ara va ser la Julie la que va aturar l'Àlex-. Vine aquí.

Va passar els braços per darrere el coll de l'Àlex i va acostar els llavis als seus per fer-li un petó llarg.

-T'estimo- va murmurar, just després de separar-se.

-I jo- la Julie va poder notar el seu somriure quan li va fer un altre petó-. Molt més del que et pots arribar a imaginar.

-Julie!- va cridar en Harry-. No m'agrada interrompre, però ens estan esperant a l'altra banda de la barrera, i saps que odien la impuntualitat.

-Raó de més per arribar tard. Ara viiinc, home, era broma!- i es va girar cap a l'Àlex-. Escriu-me. I ens hem de trobar en algun moment, aquest estiu.

-No ho dubtis.

-I nosaltres quèee?- va cridar la Mei quan s'acostava a ells seguida per la Marta i en Heath-. Pensaves marxar sense dir-nos adéu?

-No dona, ara volia venir...

-Sí, ja, segur.

-Abraçada col·lectivaaaaa!- va cridar en Heath, i la Julie es va trobar enmig d'un caos de cinc persones i un buit que no havia aconseguit ser esborrat-. Els Desterrats han tornat!- va atrevir-se a dir en Heath, pronunciant per primera vegada la paraula que havia estat prohibida durant tant de temps.

Tots van notar més que mai aquell buit, però no podien evitar pensar que, potser, algun dia l'omplirien. Potser haurien de passar anys, però qui sap, la vida ens porta per camins que mai hauríem imaginat.

La Julie va mirar les quatre cares que l'envoltaven i va saber que aquell era el seu lloc.

Perquè no hi ha finals perfectes... però aquell, almenys, tenia gust de felicitat.

 

Love me... that's all I ask of you._____________________________ ___________________________

 

And that's it. Aix, que ploro... sóc una pava, els últims capítols m'afecten massa ^^

Què us ha semblat? La reacció de la gent, en Liam (pobret, quina pena), l'escena Jack-Roser (després et queixaràs xD), l'explosió necessària abans d'acabar el curs... i el final, amb els Desterrats un altre cop *-* Ja us vaig dir que era incapaç de tenir-los separats massa temps, pobrets xD

Personalment, m'encanta la reacció de l'Apol·lo i el Ged quan s'assabenten que l'Àlex i la Julie estan sortint, amb l'Apol·lo anant de guai i el Ged en plan... calla, que si això ha trigat tant ha estat per culpa teva xDD

Això és tot, doncs, suposo :) Moltes gràcies a totes per haver-ho seguit! A la Roser, la Marta, la Judith, la Potter_granger, la Laia Weasley i l'anna_lovegood, que sé que està a mitges (o això espero eeh? xDD)

Apa doncs, us espero a la pròxima (que, si tot va bé, tindré d'aquí un mes, si us aneu connectant obriré un fil al fòrum per anar informant), que per qui no ho tingui clar, està situada a setè!

Fins llavors! Un petó molt i molt gran i gràcies per fer que això sigui possible ^^

 

Marta


Llegit 618 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris16/09/2013 a les 17:20:39
#24292Encara no he escrit cap fanfiction

Oooooooooooooooooooooooish (anire repetint aixo cada cop que la Julie estigui feliç).

Pero es que, oish que macos! Son com un pastis de chocolata recobert de boletas de colors fetes de sucre i mel, aixi de macos son!!

A mi m’agradaba la idea de la canço….. (Si, encara no he superat a en Louis, oks?? XP)

Julie… fuig que l’Alex vol improvitzar.

No, no estic rient per la reaccio general. Pero es fantastic. Acaba de tornar Voldemort i el que mes preocupa es que l’Alex i la Julie, PER FI (Haleluya, haleluya) están junts. M’encanten. Coses aixi fan que t’en adonis que no deixen de ser nens tots, i que les bones noticies sempre son mes grans que les dolentes.

Apol·lo, Ged… US ESTIMO!

Mei… Ets fantástica.

Heath… ets un amor.

Ooooooooooooooooooooooooooish!!!

En serio, son tots una monada, m’encanten!!!

Marta… Simply, the best. En serio, m’encanta, la seva reaccio em sembla, sens dubte, la mes encantadora de totes. Te les seves raons per no volger veure a la seva millor amiga i al seu ex junts pero tot i aixi els hi dona la seva bendicio. Es que es tan… hbdghjadbngaihdbgansfkjlbhaesiufasjfbihybgijsngijbsif <--- sembla ser el tema general d’aquests ultims comentaris XP

Ara el tema peliagudo… entenc tan a en Liam com la Julie. Els dos tenen dret a sentir com se senten. Encara que seria una gran pena que la seva amistad quedes en res.

Kjdfbgioadnfiognadfiubgaildrsjbgapbf gpgsbdgfusudfbsiuodb

JACK ROSER US ESTIMOOOOOOOO!!

No, no si us plau no us baralleu que sou la única cosa bona i pura i preciosa que ha tingut aquesta fanfic constantment durant la seva existencia, si us plau no us baralleu!!!!

(plorant)

PERO QUE BONIC!!! PERO QUE BONIC!!! ROSER ETS FANTASTICA!! JACK… CASEUVOS D’UNA VEGADA!!!

Pero que macos si us plau si son una cosa encantadora, preciosa, fantástica….. Jo vull una relacio com la seva coi!!! XP

Ooooooooooooooooooooooooooooooooish!!!

Visquin les explosions. En serio, son fantastiques.

Si, en Malfoy s’ho busca. Ale, com si no hages canviat res, Mei no tens anima XP

ESTIC AMB LA MEI!!! Pero… ns… tinc la sensacio que pot ser que en Liam estigui jelos pero tambe pot ser simplement que no es fii de l’Alex. Que es una reaccio normal i aceptable XP

ELS DESTERRATS HAN TORNAT PER UNA ULTIMA BATALLA!!!!!! (intro música epica)

Si, restregam mes al fantasma.

Pos ole, tot magnific. M’encanta tot!!!!! :DOooooooooooooooooooooooish (anire repetint aixo cada cop que la Julie estigui feliç).

Pero es que, oish que macos! Son com un pastis de chocolata recobert de boletas de colors fetes de sucre i mel, aixi de macos son!!

A mi m’agradaba la idea de la canço….. (Si, encara no he superat a en Louis, oks?? XP)

Julie… fuig que l’Alex vol improvitzar.

No, no estic rient per la reaccio general. Pero es fantastic. Acaba de tornar Voldemort i el que mes preocupa es que l’Alex i la Julie, PER FI (Haleluya, haleluya) están junts. M’encanten. Coses aixi fan que t’en adonis que no deixen de ser nens tots, i que les bones noticies sempre son mes grans que les dolentes.

Apol·lo, Ged… US ESTIMO!

Mei… Ets fantástica.

Heath… ets un amor.

Ooooooooooooooooooooooooooish!!!

En serio, son tots una monada, m’encanten!!!

Marta… Simply, the best. En serio, m’encanta, la seva reaccio em sembla, sens dubte, la mes encantadora de totes. Te les seves raons per no volger veure a la seva millor amiga i al seu ex junts pero tot i aixi els hi dona la seva bendicio. Es que es tan… hbdghjadbngaihdbgansfkjlbhaesiufasjfbihybgijsngijbsif <--- sembla ser el tema general d’aquests ultims comentaris XP

Ara el tema peliagudo… entenc tan a en Liam com la Julie. Els dos tenen dret a sentir com se senten. Encara que seria una gran pena que la seva amistad quedes en res.

Kjdfbgioadnfiognadfiubgaildrsjbgapbf gpgsbdgfusudfbsiuodb

JACK ROSER US ESTIMOOOOOOOO!!

No, no si us plau no us baralleu que sou la única cosa bona i pura i preciosa que ha tingut aquesta fanfic constantment durant la seva existencia, si us plau no us baralleu!!!!

(plorant)

PERO QUE BONIC!!! PERO QUE BONIC!!! ROSER ETS FANTASTICA!! JACK… CASEUVOS D’UNA VEGADA!!!

Pero que macos si us plau si son una cosa encantadora, preciosa, fantástica….. Jo vull una relacio com la seva coi!!! XP

Ooooooooooooooooooooooooooooooooish!!!

Visquin les explosions. En serio, son fantastiques.

Si, en Malfoy s’ho busca. Ale, com si no hages canviat res, Mei no tens anima XP

ESTIC AMB LA MEI!!! Pero… ns… tinc la sensacio que pot ser que en Liam estigui jelos pero tambe pot ser simplement que no es fii de l’Alex. Que es una reaccio normal i aceptable XP

ELS DESTERRATS HAN TORNAT PER UNA ULTIMA BATALLA!!!!!! (intro música epica)

Si, restregam mes al fantasma.

Pos ole, tot magnific. M’encanta tot!!!!! :D

(Down once more...)




AvatarLaia Weasley 140 comentaris16/09/2013 a les 18:56:02
#24293Encara no he escrit cap fanfiction

III...... FIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIN!!!

Buahh, que emocionant ,molt xulo aquest final, l'Alex i la Julie junts!!  (JA-ERA-HORA) 

Que monoss! improvitzant... l'Alex improvitzant pobree Julie, i la reaccio d'en Ged i l'Apol.lo anant allà com si fos merit seu, i l'explosio d'alegria de la Mei en saber-ho, la Marta ja s'ho ha pres mes amb calma, pero em sap greu la reaccio d'en Liam, potser nomes es una mica massa protector amb la Julie, que evidentment es una reaccio completament coprensible quan la seva millor amiga s'hananat amb un tiu que li va fer molt mal, osigui que espero que no enviis la seva amistat a la merda i s'arreglin aviat.Jo crec que en Liam no es gay pero mai se sap....

En Jack i la Roser son simplement GE-NI-ALS 

M'ha semblat precios quan la Roser quan ho ha sapigut, ella tambe ha dit s'uniria a l'orde del fenix, seran genials lluitan junts...

Es a dir no els matis eehhh, :) JACK-ROSER FOREVER!!!!!!!!! :)

 i finalment ....DESTERRATS a TOPEE!!! 

yeaaah, altre cop junts!! Bieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeen ( perdoo que m'emocionoo :') )

apaaa fins la proxima!! i espero que  la nova fic sigui tan perfecte com ho han sigut aquestess

Molts i Molts petoons!!

PD: Perquè no hi ha finals perfectes... però aquell, almenys, tenia gust de felicitat. GRAN FRASE FINAL! M'ENCANTA!!

PD2: titol nova fic??




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris16/09/2013 a les 20:48:00
#24294Encara no he escrit cap fanfiction

M'uneixo al NO ELS MATIS (no em miris aixi, saps que ets capaç de fer-ho ¬¬) i a demanar titol de propera fanfic!!!! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/09/2013 a les 22:23:45
#24295Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: necessitaven una bona notícia després del que havia passat... En Liam no ho veu gens clar, això és la veritat. Sigui pel que sigui. Val, veig que l'escena JackRoser ha agradat xDD No poden marxar de Hogwarts sense liar-la al tren, és una condició imprescindible... i la Mei ha de dissimular una mica, no? Tu imagina que els altres se n'assabenten! La peguen xDD Clar que restrego el fantasma. Aquesta cançó ha estat de fondo mentre escrivia tot el capítol xDD La Sofia Escobar és TAN fantàstica que no n'he tingut prou amb una vegada ^^'

Laia Weasley: oooooooh quin comentari més llaaaarg! :3 En Liam provoca dilemes, això està clar! I com que tampoc diu mai què li passa pel cap, no es confirma cap rumor... Ja esteu pensant en qui puc matar? xDD Doncs feu ben fet, que allò serà una carnisseria (amb amor, i tal). Aix, a mi també m'encanta tenir-los tots junts altre cop ^^ (bé, tots no, però temps al temps :)). I el títol ja vindrà, que és molt spoiler de la ff i no vull que ho sapigueu, encara. Tooot arribarà! ^^

Moltes gràcies per comentaaar! :D




Avatarhpkarina 373 comentaris16/09/2013 a les 23:10:39
#24296Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

ieieieieiei!! ACí estic!!! A veure, he anant fent notetes segons he anat llegint el capítol i açò és resultat més o menys, però abans...

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAALKAJGRNLDSKJNSLBGKJNDSLNDLGVNHJSDLFNHSLGKJSNHR IDUGHSLIGR L'ÚÚÚÚLTIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIM M'EEEEEEEEEEEEEEENCAAAAAAAAAAAAAAAANTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA <3 <3 <3 <3

ara ja puc :)

no, Julie, a mi, que esteu junts i feliços no em fa feliç ¬¬ ¬¬ ¬¬, però, anyway...
 
Sóc pro Liaam <3 <3 <3 <3 (me l'estime moltíssim, ya tu sabeh) i tampoc no em fie d'aquesta relació, ja ho saps, continue odiant Àlex, però bueno, podríem haver vist la resposta de MIke T____T
 
JAAACK ROSEEER NO DISCUTIIIU! NOOOOOOO SOU ADORABLEES I BOS ESTIMEU MOOOLT!!! jope jope jope jope :(:(:(
 
me n'he hagut d'anar a mitjan discussió dels meus estimats i no he parat de donar-li voltes fins que he tornat al pis xDD JACK, BONICO, NO POTS ESPERAR DIR-ME QUE VAS A LLUITAR I QUE JO EM QUEDE SESNE FER RES PERQUÈ NO! PERQUÈ ROSER ÉS UNA BADASS I PER TU FA EL QUE FAÇA FALTA, GUAPO! :D:D:DD
 
Mooooc veeerd!!! hahahahhahaahahahha gran idea, de qui serà?? :P Heath m'encanta, i això és algo que està ahí xD
 
Julie, no t'enfades amb Liam, és adorable i tots ho sabem i si és gai, encara ho serà més i ens l'estimarem més! jum!
 
Oioioioioio el finaaal que buuniiiic kamakuuuuuu els Desterrats junts (quasi, falta el nsotre estimat MIiikeee!!!!)
 
Fins ací el meu comentari, espere amb candeletes la próxima ff i espere el spinoff que tu ja saps post JUlie :P :P :P
 
un beseet,
 
Rouss.
&nbs p;
PD: gràcies per l'escena, m'ha encantat :3 <3 <3
 




AvatarPotter_granger 349 comentaris19/09/2013 a les 20:27:32
#24307Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!

Ha sigut un capítol preciós!!!!! Si, com diuen, en Liam és gai, pot ser que li agradés l'Alex i... la resta ens ho imaginem

L'escena Jack-Roser m'ha encantat. La Roser és molt valenta d'unir-se a l'Orde del Fènix. I l'explosió... qui ha sigut?????




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/09/2013 a les 00:06:07
#24308Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: avui, avui tocava desquadrar la pàgina hahahaha A tu et fa molt feliç valeeee? juum. El Liam és un amooor :3 Quan el vaig crear no havia de ser gaire important, però m'ha agradat, ves xD ha tingut èxit eeeh? és que no volia que fos maaassa empalagós perquè ho trobo antinatural escriure així xD així que... bueeno, veig que ha estat una bona idea! ^^ Gràcies, enserio, per pensar en el pobre Mike, que ja s'han oblidat d'ell... Ziiii, spinoff! *-*

Potter_granger: m'alegro que t'hagi agradaaat! :D el Liam és una monada ^^ I la Roser i el Jack són molt monooos, són els únics reductes de felicitat que queden xDD A part de la re-unió dels Desterrats, clar ^^




xudit_95 80 comentaris21/09/2013 a les 15:53:34
#24311Encara no he escrit cap fanfiction

Ualaaaaaaaaaaa!!! Cacho capiiiituuul!!!

T'he de dir que, quan estaba llegint l'escena jack - Roser, tenia la pell de gallina, i  m'he emocionat i tot (crec q he aguantat la respiracio!!!).... Que el Jack i la Roser s'uneixin a l'Ordre del Fènix.... és increïble, pero maare meva! 17 anys! es la edat que tenim nosaltres ara (be, tu ja no, q ja ets vella :p)

Mes mes mes mes mes mes meeeess! hehhe  la explosió es molt bona, q cabrons q son amb el malfoy, pero ande, q li donin hehehe, tot i q la Mei es la mes cabrona de tots eeee, heheheh en veritat m'encanta, pero seria una enemiga massa dura.

Heath --> m'encantes, tot i ser Slitherin... vamos, q ets l'Slitherin q mes mola (sii, mes q la Lydia eee) pero bua! XD, un Slitherin sense remei... aix.... segur q es slitherin? per que jo no el veig molt orgullos! i tan booo :3

Liam --> No se res de tu, no se si ets gay o no ho ets, em lies molt (i la teva creadora tambe ¬¬ )i m'acabeu liant un munt, per ets guaaai!

Alex-Juie: molta dolçor i el peto i tot :3 q buniiiic>!!! hahahahha 

i el final; q tenia gust a felicitaat! no se pq, pero he associat a felicitt amb maduixa!!

M'ha agradat molt molt molt el capitol. Llastima q tingui molta feina, pq si no m'el llegiria mes vegades i faria n comentari molt molt molt bo sobre aquest capitol, pero crec q aixi es suficient, i m'he de posar les piles, q si no vaig malament!!! Igualment,  m'el tornare a llegir, aixo no ho dubtis, perque m0''ha agradat moltiiiiiiisim! <3

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/09/2013 a les 17:03:11
#24316Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jo? Vella? Veuràs tu quan facis els 18... hahaha I són moníiiiiiiiiiissims ^^ El Heath és Slytherin de cap a peus. I n'està orgullós. És a dir, la casa li agrada i hi té amics, només que la gent com el Malfoy el repel·leix. Tu pensa en el que va passar amb la seva família...

En Liam us deixarà amb el dubte per bastaaaaaaaant de temps xDD I felicitat amb maduixa? No sé quin gust deu tenir, però segur que és mooooolt bo :3

Merci pel comentari i les ganes de llegir ^^ Sou totes uns sols solets! :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/09/2015 a les 16:20:04
#26187Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Okay! Últim capítol! El despertar del dia després! Quina vergonya, tots dos… i després ves i explica-ho a tots! Jo aquestes escenes d’”explicar que estem junts” encara no les tinc gens clares, a la meva ff…

Den Liam no sé què pensar… espero saber-ho aviat a la Crida d’Àvalon! I ha estat súpermaco el final a King’s Cross amb els “desterrats -1”. Abraçada col·lectiva! Genial. I la frase final ha quedat perfecta! ^

Val, i ara comentari general:

M’he llegit pràcticament tota la ff en un sol dia, i estic molt orgullosa! I també molt satisfeta, això és bo, perquè vol dir que la ff m’ha enganxat completament i no se m’ha fet pesada en cap moment. M’ha agradat com ho has lligat tot, passant les dues ff tan ràpidament, però deixant clar on som en cada moment.

Si he de criticar alguna cosa, potser és que he trobat una mica a faltar la seva relació amb els adults… El Remus, el Sirius, la Susan, l’Amy… la relació amb l’Orde del Fènix s’explota molt durant el 5è llibre, i aquí no dóna la sensació d’haver fet uns llaços tan forts amb aquests personatges; amb la Susan tenen una escena més intensa, però se m’ha fet curteta…

Però ha estat guai, divertida i molt entretinguda! M’ha agradat llegar-la perquè ara tinc clares moltes més coses dels personatges secundaris, i de les relacions en general. Ha estat una bona idea llegar-la abans que acabis la FF; ara gaudiré molt més de l’epíleg que ens faràs!

Això sí, em queden alguns dubtes no resolts que esperava resoldre en aquesta ff immediatament anterior… potser hi ha coses que simplement no recordó bé, però…

  1. Sóc jo (possiblement), o la Susan més endavant perd una cama? A la següent ff no en té, oi? Em sona que està impedida per alguna cosa, però tènuement, ara no tinc clar què és… És així? Quan passa? Com?
  2. Les persones de la profecia. En aquesta ff algunes no surten, i altres només de pas. On s’explica, qui són? A la FF els desterrats, quan van a Avalon per primera vegada, entenc? Perquè a la Crida ja saben qui són, els elegits, oi?
  3. Com es troben amb el Mike, que no ho recordo? Quan vaig veure que era a Grimmauld Place vaig pensar que faria 5e curs amb ells, però no és així… Representa que es retroben en el 6è curs que et saltes? O és al principi de la Crida i no ho recordo?

Doncs res, felicitats, i segueix aviat amb la Crida d’Avalon que em moro per saber com acaba!