El Senyor dels Horricreus - Capítol 9: Visions reals
AvatarEscrit per Antares_Black
Enviat el dia 16/09/2013 a les 16:04:40
Última modificació 02/04/2014 a les 15:33:33
Tots els capítols de El Senyor dels Horricreus
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 9: Visions reals

 

 

   Hola a tots els que seguiu El Senyor dels Horricreus!

 

   Què deuen ser aquestes visions del títol?

   Quedeu-vos a descobrir-ho! ;)

 

Antares

 

__________________________________________ _______________________

 

Visions reals

 

 

       Les paraules del director i d'en Gàndalf no havien estat gens clares. Des que ell havia arribat a l'escola, era el punt de mira de tots els professors, i en desconeixia totalment el per què. Al principi, havia cregut que potser es devia que pocs nascuts a Ròhan acabaven estudiant a Hogwarts, però de mica en mica s'adonava que hi havia d'haver alguna cosa més... «¿Què deu haver volgut dir el professor Dumbledore amb si he somiat aquests dies en un gos negre; o en flaixos de color verd; o en homes sense nas?»

       L'Éothen havia negat amb el cap a totes les estranyes preguntes que li havien fet i, després de mirar-lo amb un bri d'esperança als ulls que al final s'apagava, el van deixar marxar. Va baixar les escales de fusta automàtiques més ràpid que no girava la gàrgola, va saltar l'últim esglaó i va anar corrents en direcció a la torre de Gryffindor. Tenia un desig tan gran de llegir la carta de la seva mare que les escales de marbre semblaven empeses a ajudar-lo i es movien, tan ràpidament com li anava el cor, marcant el camí cap el setè pis. Ja no pensava a trobar-se amb l'Emma als jardins, només a estirar-se al baldaquí i llegir-la.

       Tanmateix, alguna cosa va cridar la seva atenció: una bombolla de vidre que s'il·luminava flotava lentament escales avall. Fins i tot els trams de les escales de marbre van deixar de moure's, i l'Éothen va anar a veure què era. A banda d'una tènue llum emblavida, de dins de la bola sortien tot de veus que murmuraven... Com hipnotitzat, va agafar la bola de vidre amb les mans i, a poc a poc, els núvols blancs que s'hi movien van adoptar siluetes conegudes...

       Un poble en flames... crits... fred... un animal molt gros i alat... una dona amb una espasa... una llum argentada passejant-se... la nostàlgia de dues mirades que es retroben... I, de sobte, una sensació estranya i... silenci.

       L'Éothen va parpellejar. El que acabava de veure en aquell objecte desconegut li resultava massa familiar. No només això, hi reconeixia massa coses... Una olor enyoradissa li va omplir misteriosament les narius i un pànic inexplicable va paralitzar el seu cos. Com si tots els seus sentits se li haguessin aturat, només era capaç de percebre coses que no existien; imatges, sons, olors...

       Tot d'una, algú va aparèixer al seu costat i va truncar els pensaments que li havien començat a passar per la ment. Els lluentons de la túnica de l'individu el van enlluernar.

   ―Oh, l'ha trobada! Li ho agraeixo.

       Ell no l'havia vista mai encara. Era una dona alta i exageradament prima, amb els cabells embullats, arracades llargues, i ulleres de cul de got que li cobrien més de mig rostre i feien que semblés una mena d'insecte gegant. Duia el coll excessivament carregat de penjolls i cadenes, i els braços folrats de braçalets de colors.

       La seva veu pastosa va tornar a sonar.

   ―Sóc la professora Trelawney ―va fer, en veure que el noi no la coneixia, mentre li prenia, amb els seus dits plens d'anells de pedres voluminoses, la bola de vidre de les mans―. Oh! Runes galopants! Vostè deu ser el...! Bé, vull dir, l'alumne de Ròhan...

       L'Éothen va assentir nerviosament amb el cap, incapaç de dir res. La professora Trelawney el va mirar uns instants més amb l'expressió canviant, i de cop i volta va fer mitja volta i se'n va tornar escales amunt.

       El noi es va quedar sol, només amb la respiració dels quadres de la paret, que feien la migdiada (és que només fan que dormir i tafanejar...!?), i es va asseure a l'esglaó que tenia just sota els peus. Les sensacions que havia tingut en veure el que hi havia a la bola de vidre de la professora Trelawney s'havien dissipat completament, com un somni en despertar-se. Estava cansat, ja no pujaria a la sala comuna: havia d'obrir la carta ara mateix, fos on fos.

 

       Estimat Éothen,

   Espero que estiguis sa i estalvi, i aprenent moltes coses a l'escola de màgia, on el destí ha decidit enviar-te. Estic molt orgullosa de tu, i et trobo a faltar.

   Després que partissis, els homes salvatges i altres criatures van atacar l'aldea, el turó del Foldoest. Tot era horror, torxes de foc i llumetes en la foscor. Un home estrany, però, va arribar des del cel amb una enorme àliga amb cua de cavall... (És clar que això últim m'ho vaig imaginar...) i va ajudar els Rohírrim contra els atacants...

 

       L'Éothen va alçar la vista de la carta, incrèdul, però amb els dits aferrats al paper amb fora. Les torxes... l'animal volador... l'home... Precisament el que havia vist atrapat dins la bola de vidre de la professora Trelawney...

 

   La nostra senyora ens va guiar fins a la Gorja d'en Helm, rere les muralles de la qual estem protegits i estalvis. D'altres, però, han anat a ciutats properes, i així racionaran millor les provisions. Entre els quals hi ha la teva germana.

       Aquí hi ha un home, a qui alguns anomenen Gambús i altres d'una altra manera, que vesteix de muntaner, però sap parlar amb els elfs i he sentit dir que té sang reial ... L'he vist fer màgia i conversar amb un elf ros que ha vingut amb ell i amb un nan... Ell està convençut que la Freda es troba bé, i em dóna molta confiança. M'ha parlat de la teva escola; es troba a unes quantes llegües d'aquí. Ens veurem ben aviat.

 

      &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                               Cuida't molt fill

 

      &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                         &nb sp;                              &nb sp;                la mare

 

       El noi va respirar profundament i va notar com si una càlida abraçada li arribes de molt lluny, i un eco amb la veu de la mare. Però de seguida va reaccionar. Es va guardar la carta sota la túnica i va anar corrents cap els jardins. El que havia vist en aquella bola no era cap imaginació: era el que havia passat a Ròhan.

       Va trobar l'Emma Dobbs als claustres, que llegia un gran llibre. Ell no va esperar que ella s'alcés i digués: arribes tard. Ja estava a punt de començar la classe següent. Sinó que la va agafar de la mà i la va dur en un racó del vestíbul. Els companys de l'Emma primer es van quedar parats i després, és clar, se'ls va escapar el riure per sota el nas, potser imaginant-se coses que no eren.

   ―Què passa, Éoth...?

   ―Has de venir a veure una cosa, ràpid!

       Mentre la duia escales amunt, gairebé arrossegant-la, li ho va explicar tot, nerviós: El director, la bola de vidre, la professora Trelawney... i sobretot el que havia vist a la bola, que coincidia inexplicablement amb el que deia que havia passat al Foldoest la carta de la seva mare. Parlava tan acceleradament, amb la respiració entretallada, i atropellant les seves pròpies paraules, encara sense deixar-li anar la mà, que l'Emma li costava d'entendre-ho. Malgrat tot, ella intentava de fer-se una idea del que el seu amic mirava de dir-li...

   ―M'estàs dient que has vist el que ha passat a casa teva... a la bola de vidre?

       L'Éothen va fer que sí amb el cap.

   ―He de tornar a fer-hi un cop d'ull. Potser em podrà mostrar si me germana es troba bé!

       L'Emma Dobbs feia cara de circumstàncies.

   ―Éothen... ―va intentar calmar-lo―, no tothom pot interpretar els núvols d'un bola de vidre...

   ―Coincideix amb la carta! ―va replicar ell.

       L'Emma no va aconseguir aturar-lo. Tots dos van arribar al tram d'escales on ell havia vist la bola, a tocar de la setena planta.

   ―Dius que el despatx de la professora Trelawney és a la torre nord? ―va preguntar, nerviós. El front li perlejava de suor.

   ―Sí, en una trapa al sostre... ―va respondre l'Emma, insegura. No estava convençuda que entrar al despatx sense permís estigués permès...― Això diu la monitora de la meva residència...

 

       Ell es va enfilar per la trapa del sostre i ella es preguntava què li dirien a la professora Trelawney. Es creuria que ella, una alumna de primer (que no creia en absolut en la futurologia), estava interessada en què li llegís el futur...?

       Aleshores va sentir un miol, i va veure un gat esquelètic, amb el pelatge del color de la pols, que la mirava amb uns ulls grocs com dues làmpades d'oli. «Oh no! És la Senyora Norris! El Filch deu ser aprop d'aquí».

   ―Éothen... Ens n'hauríem d'anar... Tenim classe d'aquí dos minuts i... Éoth...

       La mà del noi va quedar penjada de la trapa i la va ajudar a pujar. Es van esmunyir per un passadís estret, impregnat d'encens i d'un baf somnolent i embriagador. Davant dels seus nassos va aparèixer una bruixa que els mirava amb l'expressió volàtil. L'Emma encara no havia vist mai la professora Trelawney, i li va semblar un dona excessivament teatral, amb una bogeria aflorant i evident; i, en definitiva, una farsa. Tanmateix, la va envair la idea que hi havia d'haver alguna cosa real rere aquell rostre xuclat.

 

   ―Ja sabia que pujarien; els esperava ―va fer, amb la veu suau―. Sobretot a vostè, senyor Éothen.

 

___________________________________________________

 

   Mmm... Com és que l'Éothen ha pogut interpretar el que hi havia a la bola de vidre?

   Per què creieu que la professora Trelawney l'esperava?

Mm... misteris... misteris...

   Ja veurem què passa en el proper capítol.

 

Antares

 

 

 


Llegit 573 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris18/09/2013 a les 19:37:50
#24302Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Doncs sí que hi ha misteris, sí!

Crec que l'Eóthen pot veure coses a la bola de vidre, no pas coses que passaran, sinó coses que estan passant en aquell moment. Bé, aquesta és l'explicació més lògica.

I pel que fa a que la professora Trelanwey els esperés, crec que ella es devia imaginar, o devia predir que l'Eóthen veuria alguna cosa a la bola i aniria a consultar-ho amb ella.




AvatarAntares_Black 340 comentaris19/09/2013 a les 17:40:22
#24305Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Hola Potter_granger!

Pel que sembla, etd l'única que segueix la història ;)

 

Què l'Éothen pot veure les coses a la bola de vidre? Sí, això és evident. Però... Per què? Per què les pot veure? Creus que té algun poder o habilitat especial...? (vull dir, amb nom)

Que pot veure coses que estant passant en aquell moment? Sí, també. Però per què no havia de poder veure, també, el futur...?

La professora Trelawney els esperava.... sí, bona pensada, això que dius. Ara bé... Oi que la T no sembla pas ser l'única que esperava l'Éothen...? Aaah Has de relacionar tots els misteris junts! ;)

Vull dir: l'esperada l'arribada de l'Éothen, les coses a la bola de vidre (creus que també podria ser capaç de predir altres coses?); les estranyes preguntes d'en Dumbledore i d'en Gàndalf... I, sobretot, un misteri que sembla que heu oblidat:

Recordeu que en Lladruc és allí on la guarden...

 

Antares




romulus_llopin 3 comentaris07/10/2013 a les 19:58:45
#24331Encara no he escrit cap fanfiction

M'ho he volgut llegir tot d'una tirada per dir-te que em sembla. M'encanta perque ho lligues tot molt bén lligat i aquesta és una gracia molr gran de la història. L'altra és que sembla que tens una bona bateria de bombes per anar-nos deixant caure durant tota la història. Aixi com la gent dubtava de residència jo he vist de seguida que era un Griffy. M'ha agradat veure la Trelawney fora del seu paper de boja, que sobretot exageren a les películes. En Grima a Hogwarts fent defensa, gairebé que preferiria l'Snape. la relació amb gent d'una altra residènia aixi tant forta m'agrada perquè trenca motllos amb els llibres on les residències són bastant sectàries. M'ha agradat molt, a més, l'estil de narració és molt més lleuger de llegir que la meva i de la meva cosina, cosa que s'agraeix.




AvatarAntares_Black 340 comentaris07/10/2013 a les 20:35:03
#24332Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

Ei!! ^^

Comentaris nous, iiuuuuuhuuuu!

Les bromes em van sortint espuntàniament i algunes ja les tinc pensades. Ara mateix se n'atansa una de bona... xD

Pel que fa la residència, em pensava que li quedaria clar a tothom... Vaig deixar moltes pistes. Tot i que jo no sóc gaire pro-gry, però l'Éothen havia de ser-ho. La conversa amb l'Ollivander era definitiva, i més tenint en compte que jo sóc una boja de la varetologia :D

La Trelawney tindrà paper en relació al poder secret de l'Éothen, que espero que ja sospiteu de què es tracta...

Em va semblar que en Grima era perfecte pe ser el profe de Defensa ;) I més tenint en compte el que passarà més endavant...

La relació amb gent d'una altra residènia: sempre m'ha semblat que s'encassellava molt una residència d'una altra. A totes les meves fic fins el moment existeix una iterrelació constant. I l'Emma Dobbs, tot i que en el llibre no se n'especifica la residència, en el meu interior sempre havia estat Ravenclaw.

L'estil de narració: No sé ben bé què vos dir amb 'lleuger', però suposo que et refereixes a que es llegeix pla. El que passa és que amb les fics he mirat d'explorar estils nous. La meva prosa és molt lírica (suposo que perquè acostumo també a escriure poesia) i, en ocasions, melancòlica; i volia fer una mica de canvi i endinsar-me en humor curiós. :D

Antares




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris16/09/2014 a les 12:13:08
#25134Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ahhh, em sembla a mi que l'Éothen deu tenir uns poders especials per llegir boles de vidre... a no ser que el que trobés fltant for una profecia sobre ell. Potser no totes funcionen amb paraules, sinó en imatges. Això podria ser. Si fos una bola de vidre podria tenir capacitats especials per endevinar el futur... o veure el passat o el present del que succeeix en altres indrets! Això seria interessant!

També penso que pot estar relacionat amb el Voldemort, perquè el Dumby li pregunta si veu flaixos verds en comnis (Obitus per Subitum), l'home sense nas seria el Voldemort (?), i el gos negre... hm, potser és el Sirius perquè el té pres ell? O un lúgubre, pels presagis de mort?

Parlant del Sirius, jo que em pensava que en Fàramir aniria a rescatar-lo... Mal Faramir, mal Faramir! XD

Em sembla estrany que deixessis la història precisament en aquest punt! Ara que comencen els misteris i comencem a descobrir els poders especials de l'Éothen. Bé, si t'animes a seguir-la, aquesta fanfic, ja tens una lectora assegurada! M'ho he passat molt bé fins ara!

Petons!




AvatarAntares_Black 340 comentaris16/09/2014 a les 21:39:57
#25145Tinc 9 fanfictions i un total de 42 capítols

-Les boles de vidre funcionen amb núvols. És molt complicat d'identificar-los, t'ho dic jo!! xD És una bona idea això de la profecia! Sí que trobarem una profecia més endavant, però això només és una bola de vidre.

No t'oblidis d'aquestes capacitats que descrius...

-Aquí jugaré amb les vostres confusions respectelladruc-lúgubre...

-No és “mal Fàramir”... :( Tu encara no saps què li passa a en Sírius i en Fàramir va anar a salvar Ròhan, que necessitaven ajuda...

-La idea va ser tallar-la aquí per mantenir la intriga; no sabia que la parada duraria tant. Ja saps, estudis... En fi. M'han vingut tantes ganes de seguir-la! M'alegro que et vagi agradant!

Fins aviat!

Antares

PD: Per cert, parlant l'Obitus per Subitum... Ja sé que n'hi diuen així en català i la veritat és que ho trobo molt encertat, perquè és literament això. Però a mi m'agrada fer servir l'Avada Kedavra precisament perquè ve de l'arameu i em sembla molt significatiu. Res més ;)