La Crònica dels Tres Germans - 2: La bogeria
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 18/09/2013 a les 09:28:33
Última modificació 18/09/2013 a les 09:28:33
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


2: La bogeria

 

 

 

La Lily va mirar al seu voltant i es va preguntar com havia arribat a ser allà.   Davant seu, la doctora Melfy estava omplint uns formularis abans de començar, i l'únic soroll a la sala eren els gargotejos de la seva ploma al pergamí. No era pas que no la soprengués no haver-hi estat abans, però havia pensat que després de gairebé catorze anys, la cosa havia quedat finalment fora de discussió. 

Es veia que no.

Un psiquiatre, tu.

No estava segura de si li feia gaire gràcia, allò. I si pensaven que estava prou malament com per donar-li descàrregues elèctriques al cervell? Havia vist per la tele que els muggles ho feien. Et posaven una camisa de força, t'estiraven una camilla, et col·locaven un aparell al cap amb cotó fluix i cratacraca! Descàrrega elèctrica. I en què podria afectar, allò, al cervell? Era només per dolor? O tenia alguna implicació més? Potser feia despertar parts d'aquelles del cervell que no es feien servir i de sobte experimentava alguns canvis al·lucinants. Eh, allò no estaria tan malament! Imagina't tenir telepatia… o telequi… tequeli… teleci… poder moure objectes amb la ment!

Quan la Dra Melfy va acabar d'escriure i va aixecar els ulls del pergamí, va veure que la Lily estava concentrada assenyalant un llibre amb la mà, com si el pogués moure.

—Si s'arriba a bellugar és perquè ets bruixa, no perquè siguis una Elegida —li va dir, mirant-la per sobre de les ulleres, perquè a la consulta ja n'havia vist de tots colors.

—Mmm? —va fer la Lily, reaccionant de sobte.

—Lilian Luna Potter, oi? —va demanar la doctora amb un somriure.

—Lily està bé —va contestar ella.

—Molt bé, Lily, vaig que vens de part del doctor Goldstein, que normalment fa de psiquiatre als membres del Departament d'Aurors que ho necessiten perquè el teu pare li va demanar que li recomanés agun psiquatre infantil.

—Sí, crec que sí —va dir ella, que estava bastant nerviosa perquè no sabia què vindria a partir d'allà—. Si m'ha de fer una lobotomia, digui-m'ho ara…

—No, Lily, això ho feien els muggles, i fa molt de temps. De moment aquí només parlarem.

Això va tranquil·litzar força la Lily. Sabia parlar, no?

—Explica'm coses sobre tu, que et pugui conèixer una mica —li va demanar la doctora Melfy.

La Lily es va rascar el cap. Encara no havia decidit si li agradava allò d'explicar-li la vida a un complet desconegut, però no volia que els seus pares acabessin enfadats de debò amb ella o que la fotessin fora de Hogwarts per alguna de les seves Grans Idees. Potser allò servia per alguna cosa, després de tot.

—Dooooncs… —va fer, pensant com presentarse—. Tinc tretze anys, faig els catorze al setembre. Ara començaré tercer a Hogwarts. Tinc dos germans grans, el James, que és molt guai però que s'enfada amb mi de tant en tant, i l'Al, que el seu estat natural és estar enfadat amb mi, i es nega a morir-se cada vegada que intento que "tingui un accident". Això era una broma que no sé per què he fet —va afegir de seguida, perquè era conscient que era allà per les seves "tendències psicòpates".

La doctora Melfy va somriure.

—I què t'agrada? La música, els esports? Veig que has vingut fins aquí en monopatí, oi? —va preguntar. 

—Sí —va assentir la Lily, contenta—. Me'l van regalar fa poc i surto cada dia a practicar…

—I per on corres, amb el monopatí?

—Normalment per davant de la policia.

La doctora Melfy se la va quedar mirant, en silenci.

—Això no era una broma?

—Bueeeeeeeno —va fer la Lily—. El motiu pel qual el meu pare ha decidit finalment que vingui és pel petit malentès que va passar l'altre dia.

—Explica'm això, siusplau —va dir la doctora, mentre començava a gargotejar en un altre pergamí

—Doncs era mitja tarda i…

 

*   *   *

 

Era mitja tarda i la Lily esperava que el James l'anés a buscar. Havia anat a Bromes dels Bruixots Bessons, havia estat una estona amb l'Andrea, que feia d'ajudant del tiet George, i s'havia comprat una capsa de les noves bombes fètides, perquè es podia triar entre quatre asqueroses pudors diferents. Després havia anat a la Botiga del Quidditch, a veure què hi havia de nou, i s'havia pres un gelat mentre intentava patinar per la Ronda d'Allà amb el monopatí. Però era massa estreta i hi havia massa gent. Així que finalment se n'havia anat a la Marmita Foradada a esperar el seu germà. Però s'avorria un munt, i ja havia calculat que el James trigava quinze minuts des de la feina fins a la Marmita, així que quan en van passar setze, va donar per suposat que el James s'havia oblidat d'ella i va marxar.

És clar que, eh, era d'hora i era al centre, hi havia vies àmplies i places i parcs per practicar una mica amb el monopatí abans d'anar a casa. Així que va tirar Oxford Street enllà i va anar patinant fins a Trafalgar Square, on hi havia molt d'espai lliure. Però feia molta calor, i es va mirar la font enorme que tenia davant seu.

—Eh, trepar a les escultures i llançar-se des de dalt a l'aigua ha de ser brutal! —va dir la veureta del dimoniet a la seva espatlla esquerra.

La Lily va tombar el cap cap a la dreta, cap a l'angelet, que s'ho mirava pensarós.

—Seeeeeeh, fa molta calor, segur que la gent agraïrà que l'esquitxis!

Així que seguint les indicacions de la seva meravellosa i divertida consciència, va agafar el monopatí, va entrar a la font i es va posar a escalar una de les escultures, i quan va ser a dalt es va llançar amb el monopatí.

—Woooooow, com mola! —va cridar quan va caure a l'aigua—. Oh! I si probo de mantenir-me dreta just damunt de la font?

Així que hi va anar sense ni tan sols consultar-ho amb la conciència (i d'haver-ho fet, l'hagués animat, com sempre) i, per desgràcia, sense notar que hi havia un parell de policies en un racó de la plaça.

—Eh, noia! Es pot saber què fas? —va cridar un dels homes—. Baixa d'aquí immediatament!

Aleshores la Lily es va veure acorralada, i es va atabalar. I si els policies ho explicaven al seus pares? No, no! No l'havien d'enxampar pas! Què podia fer? 

I, sense que se li acudís res més, va sortir de la font i va començar a córrer amb el monopatí sota el braç, però veient que els dos polis la seguien, es va posar a patinar a tota velocitat pels carrers de Londres de nou.

—Apartin! Apartin! Apartin que em volen segrestaaaaaar!

I així anava esquivant vianants. Va pensar que potser hi havia una solució: Si arribava a Oxford Street de nou, es podia ficar a la Marmita Foradada abans que els polis no l'enxampessin i, com que els muggles no tenien manera de veure l'hostal, no sabrien on s'hauria ficat i se'n sortiria de rosetes. Sí, Lily, sí! Veus com no ets tonta? 

I es va posar a patinar a tota velocitat.

 

*   *   *

 

—Però va resultar que vaig sobrestimar les meves dots amb el monopatí —va acabar la història la Lily, amb un sospir—. El monopatí va sortir volant pels aires, jo vaig caure enmig de la carretera, i els dos policies em van atrapar. Aleshores vaig pensar que potser si feia veure que ells eren els dolents, la gent m'ajudaria…

—Ai, verge… —va fer rodar els ulls la doctora.

—… així que em vaig posar a cridar que em volien robar… Després segrestar… Però com que la gent no em feia cas, aleshores els vaig dir que no sabien amb qui estava parlant, que jo era la filla del Harry Potter, i llavors em van dir que no tenien li la més mínima idea de qui era el tal Potter, i jo els vaig dir "muggles havíeu de ser", i ells es van pensar que els estava insultant, i una cosa va portar a l'altra i…

—Vas acabar a comissaria.

—Justa la fusta. 

La doctora va fer repicar la ploma contra el pergamí.

—Està clar que hauries de tenir una mica més respecte cap a les obres públiques… i cap als organismes públics, però no crec que res de tot això sigui un símptome de transtorn, només et vas espantar pel que podria passar i vas fugir. 

—Ni tan sols no sé per què ho vaig fer! —va exclamar la Lily—. Hauria pogut baixar i demanar perdó i dir que no ho faria més… 

—Exacte —va assentir la doctora.

—… i tornar a pujar quan haguessin marxat!

—O tornar a casa —va suggerir la doctora.

La Lily s'ho va pensar.

—Naaaaa.

—Parla'm una mica de la teva família, ara, Lily —va canviar de tema la doctora—. Com et portes amb els teus pares? Era el teu pare que insistia en veure un psiquiatre, oi?

—Sí —va assentir la Lily—, La mare és més tranquil·la, una mica sergent, però ho porta bé. El papa ens odia. O sigui —va rectificar la Lily de nou—, no ens odia, perquè som els seus fills i tal, però crec que de vegades desitjaria que fossim diferents. Fa un temps es duia molt malament amb el James. Ara crec que és més amb mi… i ara que ho noto, era quan el James tenia l'edat que jo tinc ara, que no es podien veure… Amb l'Al és diferent, és tan avorrit i tan nenaza… és clar que ara el té una mica dels nervis, perquè no li agrada el seu amic, el Malfoy.

—I això? —va demanar la doctora.

—Pel que sé, al meu pare no li agrada el seu pare. Però és que a cap de nosaltres no ens agrada l'Scorpius Malfoy, en realitat, ni tan sols a la Rose, i això que ara passen moltes hores treballant junts. A mi em té mania només perquè un dia vaig fer que plogués a la seva habitació. Bé, i una vegada el vaig omplir de pintura. Ahhh…. i també el vaig tirar per les escales, però allò va ser sense voler. Li vaig llançar una redacció al riu. I el dia que li vaig cremar les celles… Ostres, sí que he passat estones amb el Malfoy, i això que no va al meu curs…

—Com és que és tan amic del teu germà?

—Deuen tenir coses en comú, suposo —va respondre la Lily, encongint-se d'espatlles—. Ser uns avorrits i tenir poc sentit de l'humor, per exemple…

 

*   *   *

 

—Com que no et deixa venir? —va preguntar l'Scorpius a l'Albus, mentre menjaven un entrepà en una tauleta del jardí de Sant Mungo, a la seva hora de dinar—. Per què? Estàs castigat?

—Eh… sí! —va exclamar l'Albus—. Exacte! L'altre dia ens vam discutir i em va castigar sense vacances.

—No és passar-se una mica? —va fer l'Scorpius—. Què vas fer, perquè s'enfadés tant?

La Rose, que també dinava amb ells i que sabia perfectament per què el Harry no deixava anar l'Albus de vacances a cals Malfoy, es va quedar mirant el seu cosí amb interès, per veure què contestava. Tenia el rècord de pitjors mentides ràpides ever.

—Doncs resulta que… —va començar l'Albus envermellint— em vaig oblidar de fregar els plats el dia que em tocava.

La Rose va posar els ulls en blanc.

—No teniu un elf domèstic? —es va estranyar l'Scorpius.

Ara veuràs, va pensar la Rose.

—Sí, és que… mmm… és... al·lèrgic a la porcellana.

La Rose va haver de parar de menjar per no ennuegar-se amb l'entrepà.

—I a més li vaig trencar l'escobra voladora —va intentar tirar per un altre camí l'Albus—. Li agrada molt la seva escombra.

—Però que no en tens una, tu? —va preguntar de nou l'Scorpius.

—Sí però és que… l'estaven reparant —va contestar l'Albus.

—Per què? 

—També l'havia trencada.

—Com?

—La… La vaig empotrar contra la façana de casa.

—Però no viviu en un barri muggle? —Scorpius.

—Per Merlí, Al! —va cridar la Rose, que no va poder més—. La propera vegada porta't una mentida preparada de casa! Ets el pitjor improvitzador de la història!

L'Scorpius va assentir i es va quedar mirant el seu amic, que va fer un sospir i va beure una mica de suc de carbassa. Era horrible; tot tenia gust a hospital, allà.

—No vol que vagi de vacances amb tu perquè no li cau bé el teu pare —va reconèixer al final.

—I això què hi té a veure? —va voler saber el noi—. Vens tu, no pas ell!

—Ja, ja ho sé, però no li acaba d'agradar que el Draco Malfoy m'hagi de cuidar una setmana. Ja se sent prou impotent perquè el teu pare ens va aconseguir les pràctiques aquí.

—Però si el meu pare està encantat perquè vinguis! —va exclamar l'Scorpius, molt ofès.

—De veritat? —es va sorprendre l'Albus.

—Es clar que sí! —va insistir ell.

Silenci.

—Encara no li has dit, oi que no?

—Nope.

I van seguir menjant entrepà, en silenci i amb el cap cot.

 

*   *   *

 

—I què me'n dius, del teu altre germà? —va preguntar-li la doctora Melfy.

—El James mola bastant —va dir la Lily—. És un cregut i un fantasma, i té complex de germà gran, però és divertit. Fa uns dies que està tot nerviós —va afegir amb un somriure burleta.

—Ah sí? 

—Sí… demà a la tarda té una cita amb una noia i està que no caga —va explicar la Lily—. I ni tan sols no sap com es diu…

—Caram, el teu germà és molt popular, oi? —va fer la doctora—. Oi que va ser el que va participar al Torneig dels Quatre Bruixots? El Profètic n'anava ple.

La Lily va assentir, amb orgull.

—Sí, moltes noies li van al darrere. De fet ell i els seus amics tenen un club de fans…

La doctora Melfy es va posar a riure.

—Sí, de fet ja està bé, perquè em trec una pasta buscant fotografies per casa i venent-les a les boges aquestes… —li va confiar la Lily—. Se'n fan samarretes, pòsters i vés a saber què més.

—Em sorprèn que estigui nerviós per una cita.

—Sí, és que des que va tallar amb la seva última nòvia fa un any no ha estat amb ningú més, i crec que necessita alguns consells femenins. El problema és que  l'amiga a qui normalment demanaria ajuda és a Grècia.

—Ja veig —va somriure la doctora, que per dins s'estava divertint enormement.

—Deia que avui li volia anar a preguntar a l'Andrea… és com la nostra cosina, crec, almenys legalment, però no sé jo si l'Andrea és una persona socialment acceptable per demanar-li aquest tipus de consells…

 

*   *   *

 

—Evidentment que has de comprar-li flors! —va exclamar l'Andrea —. Has reservat ja la limusina per anar-la a buscar?

—No penso reservar una limusina per anar a prendre un gelat! —va exclamar el James, perseguint l'Andrea per les estantaries de Bromes de Bruixots Bessons—. I això de les flors no ho veig clar, tampoc. És massa formal!

—A prendre un gelat? —va preguntar l'Andrea arrugant el nas—. Perquè no la portes a jugar a dards, ja de pas? Heu d'anar a sopar! És el que es fa en una cita! Vaja, crec jo —va afegi després insegura.

—Però com són les teves cites, nomalment? —es va exasperar el James.

—Últimament no n'he tingut.

—Doncs ja en som dos, però com va ser l'última vegada?

—L'última vegada els meus pares em van prometre amb un emirat àrab que no conec a les meves esquenes —va respondre l'Andrea—. Fes-te una imatge mental del meu coneixement sobre cites.

Així que el James va sortir de la botiga més desesperat encara. La cita era l'endemà! No tenia ni idea de què s'havia de posar, ni si havia de dur alguna cosa en especial, què havia de fer i no fer, quins temes treure… mai no s'havia preocupat per res d'això. Amb l'Elektra havia anat surgint tot sol, primer perquè era amiga de Geena i després perquè estudiaven junts a l'Acadèmia. No havien hagut de quedar mai a soles per conèixer-se. Allò era molt incòmode…

I, abans que se n'adonés havia xocat amb algú a la Ronda d'Alla.

—Ui, perdó!

—Sempre xoques amb tothom, o només cada vegada que em trobes a mi, Potter?

El James va dirigir la vista a la noia amb la que havia topat i es va posar a riure. Era cert, tenia la tendència de xocar amb l'Anne Boot tot sovint, però normalment això anava seguit d'ajudar-la a recollir els llibres que li havia fet caure per terra. Coses de Ravenclaws, segurament.

—Als partits de quidditch ho faig volent —va riure el James.

—Ja, el blau que encara tinc a la cuixa m'ho recorda constantment —va remugar, passant-se el cabells castanys a darrere les orelles—. Va ser una bona final, per això, mai no havia vist el Fred Weasley tan feliç. Què fa, per cert? Volia mirar d'entrar en un equip professional, no?

—Està de reserva dels Tornados! —va informar-la el James, orgullós del seu cosí.

—Com mola! I l'altre noi, el seu amic? També va acabar setè, oi?

—Sí —va assentir el James—. I aquí on el veus ha entrat al Departament de Jocs i Esports Màgics de la Conselleria. Es veu que treia bones notes i tot.

—No m'ho esperava, però me n'alegro que els vagi tan bé. I tu què tal?

—Bueeeeeeeno…

El James es va mirar l'Anne, com si la considerés per un lloc de treball. S'havien fet força amics des d'un ball al que van assistir junts a l'Acadèmia, i l'any següent a Hogwarts també xerraven tot sovint. Eren prou amics com per demanar-li consells per a una cita sense que resultés incòmode. 

Tot i així, el James no estava gaire segur que l'Anne tingués massa experiència en el món de les relacions, perquè sempre semblava molt centrada en els estudis.  De fet, però, recordava vagament haver-la vist algunes vegades amb un noi de Durmstrang, quan eren a Atenes. I era una noia maca, i es notava que es preocupava pel seu físic, així que segurament tenia interessos més enllà dels llibres. Tenia els ulls grans i blaus, i els cabells suficientment llargs com per resultar femenins però suficientment curts com por recordar-te que probablement era més intel·ligent que tu. 

—Que podries ser la meva Geena durant una estona?

—La teva Geena? — es va estranyar ella—. Oh, vols dir una amiga amb la que no tinguis certa tensió sexual i emocional?

—Preferiria una amiga que no jutgés —va deixar-li anar el James.

—Doncs depèn de l'estona, perquè he de fer coses —va dir l'Anne, consultant el rellotge.

—Mmm, mitja hora? I t'invito a dinar a la Marmita Foradada? —va oferir-li el James—. Jo he de tornar a la feina després.

—Accepto si això inclou unes postres amb moltes calories.

—Fet!

I van seguir junts fins a la Marmita Foradada, on van tenir la sort de trobar una tauleta lliure al costat de la finestra. Van poder saludar el Frank només amb la mà, perquè anava de cul darrere la barra. El James li va fer cinc cèntims a l'Anne de per què la necessitava.

—De devò t'has demanat només una amanida i una cola light quan després et penses fotre una "sorpresa de xocolata"? —va preguntar el James quan els van portar els plats.

—Val, primer, quan estiguis amb aquesta noia, no li critiquis la quantitat de calories del que menja —li va retreure l'Anne.

El James va assentir amb un somriure mentre clavava queixalada a la seva hamburguesa.

—Ja saps el que et posaràs? —li va demanar l'Anne—. La gràcia és no anar massa arreglat ni massa informal.

—Pensava posar-me aquests pantalons i…

—No, ni ho somiïs —el va tallar ella—. Aquests pantalons són curts, massa informal, el que et deia. Uns pantalons llargs. Queden millor i… sí, et taparan els bessons... tens unes cames estranyes de darrere…

—Tinc uns bessons musculosos! —es va queixar el James.

—Sí, però segueixen sent estranys. Un pantalons llargs, però que siguin texans, tampoc no ens passem. En tens alguns, oi?

—Poden ser estripats? —va demanar el James, una mica ofès.

—Si són estripats està bé —va contestar l'Anne—. Si se t'han estripat, deixa-ho córrer.

—No, són així.

—Molt bé, doncs això i… deixa't estar de samarretes de quidditch o d'aquestes tan lluents de Bromes dels Bruixots Bessons, que portes ara. 

—No puc, és muggle —va explicar-li el James.

—Ah, doncs això. Posa't alguna camisa de màniga curta. Que sigui de color clar, perquè queda més informal, i a més és estiu i els colors foscos fan molta calor. Ja estaràs prou nerviós; no volem que et presentis a la cita tot suat.

—Hi estic d'acord. Uns texans i una camisa blanca. Què més?

—La camisa, corda-te-la —li va suggerir l'Anne.

—Què et penses, que em presentaria a la cita amb la camisa oberta o què?

L'Anne li va adreçar una mirada significativa.

—Doncs no ho faria! —va cridar el James.

L'Anne es va encongir d'espatlles i va seguir amb la seva amanida.

—Ves ben net i posa't desodorant i colònia —va seguir, pràctica.

—Evidentment! —va exclamar el James, ja una mica molest.

—No em sembla tan evident quan portes el cabell fet una porqueria… —va fer l'Anne arrufant el nas—. T'has dutxat, avui?

—Feia tard! —es va defensar el James—. Però no és l'habitual.

—Doncs això, assegura't que demà et dóna temps —li va dir l'Anne—. Crec que amb això n'hi ha prou pel que fa a l'aspecte. Quan us trobeu demà, recorda de fer-li algun afalag, perquè segur que s'haurà passat tres hores emprovant-se roba, així que li agradarà saber que ha valgut la pensa.

—D'acord —va assentir el James.

Va venir una de les cambreres a recollir-los els plats i a portar-li a l'Anne la bestiesa de postre que s'havia demanat, i ella se'l va començar a menjar amb cara de felicitat.

—De què està bé parlar i de què no? —va preguntar el James.

—Coses bàsiques, família, escola… en el teu cas et recomano que busquis per internet algun internat per dir que vas allà, per no haver d'explicar absències durant el curs, però no t'inventis el nom perquè si seguiu endavant és possible que ella ho busqui o s'informi.

—Ben pensat —va assentir el James—. Família, escola, amics…

—No li diguis que estàs enamorat de la teva millor amiga.

—Jo no estic…! —va exclamar el James.

—Ja, ja, el que tu diguis —el va fer callar l'Anne amb una cullereta plena de pastís de xocolata que regalimava xocolata desfeta—. No parleu de temes controvèrsics el primer dia… res de política, ni religió ni coses d'aquestes. I si et diu alguna cosa que et sembla irrisòria, no te'n burlis, fes-te l'interessat, ja hi haurà temps per discutir.

—Com ara? —va fer el James, arronsant el front.

—Si et diu que… no ho sé, que creu en l'horòscop, o en el tarot, o que és vegetariana…

—Per què m'hauria de burlar perquè sigui vegetariana? —va preguntar el James.

—Jo ho faria —va dir l'Anne encongint-se d'espatlles—. Tenim ullals per un bon motiu.

—Res de burlar-se, fer-se l'interessat —es va apuntar mentalment el James.

—Compte, sempre que el que et digui estigui dins de la normalitat… si et diu que creu que l'han abduit els àliens alguna vegada, és el moment d'aixecar-se i marxar.

El James va riure. Després es va sorprendre, perquè l'Anne havia aconseguit acabar-se aquell tiberi de nata i xocolata en un temps rècord.

—I… creus que podries pensar en alguna frase així enginyosa o divertida, per semblar agut i graciós?

—Crec que porto tot el dinar regalant-te'n un munt, però sí, suposo que se m'en poden acudir un parell —va somriure l'Anne—. Et costarà un cafè, per això…

—No ets llesta ni res —va sospirar el James, alçant-se per anar-li a demanar un parell de cafès al Frank.

—És que sóc de Ravenclaw —li va picar l'ullet l'Anne—. El cafè que sigui amb sacarina!

—En sèrio, Anne? —es va girar de cop el James—. Acabes de menjar-te tots els subministraments de xocolata del país i vols un cafè amb sacarina?

—Com hem quedat amb això de jutjar el menjar?

—Estàs tarada!

 

*   *   *

 

—I què tal et va a l'escola? —va preguntar la doctora Melfy—. T'agrada Hogwarts? 

A la Lily se li van il·luminar els ulls.

—Sí! És el lloc més al·lucinant del món!

—Tens molts amics? —va voler saber la doctora.

—Sí, bastants —va assentir la la Lily—. Sobretot l'Hugo i el Kilian, que són de la meva residència, però també em faig amb gairebé tothom del meu curs, els de Gryffindor i Hufflepuff sobretot. Els d'Slytherin no tenen gens de sentit de l'humor i són bastant bordes i amb els Ravenclaw… La veritat no sé mai com parlar amb els de Ravenclaw sense que em mirin raro. Què els pots dir que els interessi? "Ei, nois, què hi ha de nou al món de les biblioteques?" No sé com començar una conersa amb ells…

—Jo anava a Ravenclaw —li va dir la doctora.

—En sèrio? —li va preguntar la Lily, estranayada, com si li hagués dit que venia d'un altre planeta—. I no s'avorria amb aquella gent?

—No —va fer la doctora, amb un punt de retret—. Nosaltres estudiàvem.

La Lily va arrugar el nas, amb una mica de fàstic.

—Treus bones notes, Lily? —es va interessar la doctora.

—Vaig fent, ho aprovo tot.

—Quina és la teva assignatura preferida?

—Encanteris —va respondre de seguida—. Tot i que no tant per la matèria en si com pel professor. L'Aberforth mola un munt!

—Sí? T'hi portes bé?

—Oh i tant! —va assentir vigorosament la Lily—. Ell sí que sap divertir-se! Sempre ens està invitant al despatx als alumnes, ens dóna llaminadures i ens anima a anar-hi també de nit, però això és un secret, perquè diu que no cal que la McGonagall ens pilli. Es munta unes festes… Sovint es comença a treure la roba…

Aleshores a la doctora Melfy li va canviar la cara.

—A veure, torna'm a explicar això...


Llegit 755 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/09/2013 a les 09:51:28
#24299Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Holaaaa!

Bé, pel que fa a al títol, m'imagino que molts ja coneixeu La bogeria de Narcís Oller. Si algú fa o ha fet batxillerat humanístic em sembla que encara entra a la sele per Literatura catalana. Bé, a grans trets, novel·la de 1899, tracta de la bogeria del protagonista i ve a ser un estudi psicològic que gira al voltant de la pregunta de si la bogeria ve donada per gens o bé és l'entorn el que la desenvolupa. No m'agrada especialment, però m'ha semblat divertida posar-la en aquest capítol de la Lily al psiquiatre. ^^

La Doctora Melfy es diu així per referència a la sèrie The Sopranos, si algú l'ha vista. I ara coses del capítol:

Crec que l'Anne acabarà sent un dels meus personatges preferits. Sempre que surt m'acaba encantant, crec que la veurem molt més sovint.  Què, us ha agradat la Lils al psiquatra? Ja sabem què va passar perquè la detinguessin... L'Albus i l'Scorpius, que es monten les vacances sense consultar als pares... El James nerviós perdut, l'Andrea que encara viu al segle passat i l'Anne amb la seva xocolata i el seu periode mentstrual XD. 

Al proper capítol... bueno, suposo que irremeiablement la cita del James. També sortiran les noies a Grècia, per fi. Volia que ja que el primer era una capítol sobretot del James i aquest segon de la Lily, que el tercer fos de l'Albus, el que passa que la cita del James és l'endemà i ha de sortir, i encara no hem posat absolutament res d'Atenes, i hi ha dues magatotis, allà, així que ja toca. De manera que encara no. L'Albus tindrà el seu quart capítol i li encantarà tenir-lo.

Apa, comenteu molt! Petoneeeets!

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris18/09/2013 a les 15:07:22
#24300Encara no he escrit cap fanfiction

hahaa, que bo la Lily el psiquiatra.... la doctora Melfy em cau bé, sembla bona tia tot i que li ha tocat una pacient... xD

En James, no té experiencia en cites? haha que raru...                                  Pobre Andrea... suposo que es normal ue no en tingui punyetera idea no? aviam si aquest any te mes sort i es reconcilia amb la seva familia

He de reconeixer que l'Anne era de les ultimes persones que m'esperava i que ajudes en James ( amb un postre tope caloric cla ;) )      Em cau bastant bé, xq crec q es una de les persones mes sinceres que hi ha a la fic a mes es una tia que dubto q mai s'enrotlli amb en James (apart de la Geena)

I l'Albus i l'Scorpius... ja m'estranyava a mi...  i pitjor impossible no les mentides de l'albus?? i la Rose explotant... pobre..... A veure si s'en surten... tot i que tenint em compte qui son els seus pares, hp tenen dificilissim xD

Vinga! a esperar l'Alice i la Geena (Noies us trobem a faltar!!)                  i com no l'emocionant cita d'en Jamesss!

Besiiiiituuus :D

 




AvatarClara_Weasley 133 comentaris18/09/2013 a les 17:34:17
#24301Encara no he escrit cap fanfiction

Lily! xDDDDDD

M'ha encantat aquest capítol. Perquè, bé, perquè la Lily és la Lily i és genial.

"i es nega a morir-se cada vegada que intento que tingui "un accident". Això és una broma que no sé per què he fet"

Moro.

En fi, que m'encanta la Lily, així com a resum general del capítol. I que tant el dimoni com làngel de la seva consciència li diguin que puji a la font i es llenci des d'allà.

I que m'encanta que surti l'Anne Abott, perquè també és genial ^^

I això és tot. Espero el capítol de l'Alice i la Geena per saber què estan fent allà a Grècia, i també el de la cita del James! A veure què passa...

I que estic feliç perquè has dit que n'hi haurà un de l'Al. Adoro a l'Albus *-*

:)




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris19/09/2013 a les 12:49:12
#24304Encara no he escrit cap fanfiction

M'agrada molt com està estructurat aquest capítol, així amb la Lily anant explicant i passant a la situació del moment :) La bogeria el vaig llegir al batx! XD L'Abbott, no m'ho esperava, ha estat oportuna... La font! Qué bo, la Lily es va tirar a la font! XD

Doncs bé, m'ha agradat molt el capítol, espero el pròxim amb il·lusió, m'agrada que l'Albus vagi sortint, ah! I el Malfoy pare no sap que el seu fill vol invitar l'Al?!!? Aquesta no me l'esperava! I el final, quin final! M'ha sorprès molt! A l'Aberforth li haurien de posar algun mecanisme màgic que l'obligués a prendres els medicaments, tot i que he d'admentre que el prefereixo així esbojarrat... ^^' Geena, Frank, Geena, Frank, lalalala... Com reaccionaria la Geena si es pensés que el Frank està sortint amb algú? Hmm...

Fins a la pròxima :D Gràcies per haver penjat capítol tan aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris19/09/2013 a les 18:37:42
#24306Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Normalment em cauen molt malament els psiquiatres, i en una altra ocasió l’hauria pintat com una estúpida, però en aquest cas la pobra té a la Lily, així que no seré dura amb ella XD. I, bueno, com que m’he saltat un any, he fet que la vida sentimental dels magatotis hagi estat poc productiva durant un curs, per això no té massa experiencia, el James. Síii, l’Anne mola, i està guai que el James li caigui bé tot i que no el suporta. XD Hahahaha, a l’ALbus li costa dir mentides i se les hauria de preparar bé! Ja veurem com els surt la broma. I Alice i Geena al següent, promès!

 

Clara Weasley: Síiii, Lilyyyyyy! Sí que es divertit el comentari d’intentar matar l’Al, però crec que ja es comença a notar una mica que creix per com va jutjant a la gent… I l’Anne Boot mola molt, sí, l’he triat a ella perquè volia que hi haguessin més relacions amb gemt que no sigui únicament de Gryffindor, que molen, però dóna la sensació que es tanquen entre ells i tampoc no és això. I està bé que els presonatges tingui amics fora dels Magatotis. Al proper les noies, ia l’altre l’ALbus ;)

 

Arwen Black: Merci per comentar! ^^ Sí, em va semblar bona idea estructurar el capi així, amb la Lily introduïnt les escenes, gràcies. Si, la Lily a la Font amb el monopatí esquitzant a tot déu XD I el Draco… representa que l’Scorpius li ha demanat si pot dur a un amic, pero no li ha dit exactament quin amic. Hahahaha, el final representa que será un malentès que se soilucionarà amb la McGonagall ràpidament XD Geena Frank Geena Frank… resposta, la mateixa: lalalalalalalala! XD Com reaccionaria? Sincerament? S’alegraria molt que el Frank tingués algú i intentaría donar-li consells perquè tot anés bé. En aquest cas, i només en aquest, la Geena està més a la parra que el Frank. De vegades la gent que té un sisè sentit per temes amorosos el perd de sobte quan el tema l’inmplica a ell… és el que li passa a la G. A veure si el següent també el penjo tan aviat! S’intentarà portar un bon ritme!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/09/2013 a les 22:59:44
#24309Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Que fort, estava segura que havia comentat O.O Però clar, el vaig llegir al tren amb el mòbil... en fi, que sóc un desastre.

Maaaaaaaaaare meva, això de l'Aberforth! Que el faran fora i el ficaran a la presó o algo! La Lily deixa anar algunes coses que tela... i el pobret Albus m'ha fet pena, coi, quina concepció del seu germà que té la nena! 

L'Anne m'encanta des del primer dia que va sortir xD És completament genial (a més, crec que l'única Ravenclaw que fas quedar bé... ). I la seva relació amb el James és única. —No li diguis que estàs enamorat de la teva millor amiga. Això sí que m'ha matat xDDD

Ieeee, tinc ganes que surtin les noies a Grècia! I a veure què fa el James a la cita per acabar com veiem al pròleg xD Dius que no és un personatge recurrent, així que potser la mates... (últimament estic molt sàdica xDD). Apalins doncs, fins el pròxim!




AvatarPotter_granger 349 comentaris22/09/2013 a les 09:03:37
#24312Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres, amb el dinar de l'Anne! Uns plats escarransits en calories, un postre súper calòric i un cafè amb sacarina? Però què és això???

I el James no té ni idea de cites... o és que no se'n recorda, de com ha d'anar? Ostres, lo del final que la Lily li diu a la doctora Melfy de l'Aberforth és boníssim! Si la McGonagall els pilla, crec que potser el fan fora.

I, de moment, això és tot!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris23/09/2013 a les 22:26:16
#24314Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: jo també m'oblido de tot! XD A l'Aberforth no el fotran pas fora però sí que tornarà a sortir el tema... perquè la Lily no explica bé les coses i fa que sembli el que no és. I l'Albus no li cau pas malament, però sent com és, és natural que el trobi avorrit (a part de fer-li la punyeta, perquè són germans). L'Anne... sí que és veritat que acostumo a fer quedar malament els Ravenclaw, i no sé per què ho faig... ara que m'anadono també faig quedar malament els Hufflepuff i això que m'encanta Huff. Hm. Ho cnsultaré amb el psiquiatre XD A la primera cita el James no la liarà, només han passat quatre dies, i el que passa és una setmana després, però sí que està directament relacionat amb la Leigh. Però no, no la mataré! On vas! XD Merci per comentar!

 

Potter_granger: Gràcies per comentar! :D A l'Anne el que li passa és que està hormonada perduda i té el síndrome femení d"ai, vull una cola light... però aquest postre fa com molt bona pinta, noooo? Una mica no farà mal..." XD I no, el James no en sap gaire de cites perquè coi, té 16 anys, no ha sortit pas tant, i l'única noia amb qui ha anat la va conèixer perquè era amiga de la G i perquè anaven a lescola junts... les cites no són tan incòmodes quan ja el coneixes ^^ Hihihihi, sí la Lily és una ficapotes, però prometo que l'Aberforth es queda! Petonets!