La Crònica dels Tres Germans - 3: Innocents Abroad
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 28/09/2013 a les 09:20:05
Última modificació 28/09/2013 a les 09:20:05
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3: Innocents Abroad

 

 

Molts, molts quilòmetres enllà, en una tèrra molt més càlida i soleiada, quatre noies sortien d'una caseta vora el mar. Anaven precioses, amb shorts i tops de tirants, ulleres de sol, sandàlies que els estilitzaven les cames i pulseres que dringaven alegrement al seu pas. Els cabells, encara humits de la dutxa del matí, brillaven mentre acabaven d'assecar-se sota els raigs del sol i la calor, que encara no era sufocant a aquelles hores. Conversaven alegrement mentre es dirigien cap al centre de la ciutat, fent veure que no eren conscients de les mirades d'admiració que provocaven, mentre discutien què farien aquell dia de vacances estiuenques que els esperava.

N'hi ha que viuen bé.

—Quina meravella ser aquí a l'estiu —va sospirar l'Alice. 

—On voleu anar a esmorzar? —va demanar la Sofia—. Avui convido jo!

—Per què no anem a l'Olimp? —va proposar la Geena—. Potser ens trobem algú de l'Acadèmia.

Les altres van assentir i van pujar un carreró fins al centre, fins que van arribar a una cafeteria de grans finestrals que deixaven passar la claror dins del gran local.

—Que diferent… no el recordava així… —va murmurar l'Alice.

—Perquè quan som a l'Acadèmia hi venim que ja és fosc, normalment —va explicar l'Elektra.

Es van asseure en una tauleta arraconada, i mentre la Sofia anava a demanar l'esmorzar a la barra, les altres veien el traginar de la gent. 

—Aquesta tarda tampoc no tindrem el plaer de la teva presència, A? —va demanar l'Elektra.

—Avui sí. Hi ha una inauguració a la galeria aquesta tarda i el Paris es quedarà a ajudar, així que estic lliure.

El Paris, com feia dos estius, treballava pels matins fent pràctiques en una galeria d'art prop del centre. Per la tarda, però, estava lliure, i generalment allò servia per estar a soles amb l'Alice, xerrar, fer-li retrats o fotografies i parlar d'art. Aquella tarda, però, estaria ocupat i l'Alice estava contenta de poder estar amb les seves amigues. No era que estigués malament amb el Paris, per a res, era un noi encantador, però després de tot el curs a Hogwarts havia perdut la pràctica de posar-se al dia en el món de l'art i li costava seguir el pas del Paris, sobretot  perquè a ella, tot i que no li desagradava l'art, no li apassionava com a ell i no li agradava estar tot el dia parlant del mateix. Però ja anava bé que el Paris parlés de pintures i fotografies, perquè últimament no xerraven tant. Era molt més fàcil quan eren a l'Acadèmia i es veien un o dos cops a la setmana, però després del darrer any a Hogwarts a l'Alice li semblava que havien perdut una mica la confiança. Però en la seva opinió, no era res que no es pugués arreglar en els quinze dies intensius que seria a Atenes.

Va arribar la Sofia amb una safata amb quatre sucs de taronja, una cafetera i quatre ensaimades. Va fer triar primer a l'Elektra (si l'ensaimada tenia poc sucre, o massa, o estava mal repartit no se la podia menjar) i després va repartir la resta a les seves amigues.

Bip bip bip, es va sentir.

La Sofia es va treure automàtcament una capsa de la seva bossa i la va obrir.

—De veritat no pots deixar això a casa? —la va renyar l'Elektra.

—Ja sap tothom que som aquí —va sospirar la Sofia, fent cas omís de la seva amiga—. Espero que no comenci a venir gent per veure si debò l'Alice és a Atenes.

—No entenc com ens localitzen tan de pressa… —es va meravellar l'Elektra.

—Jo diria que el fet que vagis fent saltironets a la pota coixa pel carrer perquè no pots trepitjar les línies ens fa cantar una mica —va dir-li la Geena, amb un somriure.

L'Elektra li va esquitxar una mica de suc de taronja amb els dits com a resposta.

—Molt bé, doncs —va fer la Sofia, fent una queixalada deleitosa a la seva ensaimada—. Plans per avui?

L'Alice es va fixar que, tot i que la Sofia seguia mantenint la línia, encara adorava endrapar dolços. Segurament, va pensar, segueix la dieta que li vaig imposar, fins i tot deu estar una mica més prima. Una porqueria a la setmana… aquella devia ser la seva única porqueria i la menjava com si fos caviar. 

—Podríem anar al cine —va proposar la Geena—. Portem tota la setmana dient-ho i no hi anem mai, al final…

—A mi em sembla bé —va assentir la Sofia.

Aleshores va sonar una altra musiqueta a la taula, aquesta vegada provocatda per un telèfon mòbil que l'Elektra va treure de la seva bossa.

—Perdó, perdó, perdó… —es va excusar, aixecant-se de la cadira—. És de l'agència; l'he d'agafar, que això vol dir pasta…

Les noies la van deixar sortir del racó i van veure com sortia a fora per no sentir la remor. 

L'Elektra havia començat al món del modelatge dos anys abans, quan va posar per a una publicitat d'una línia de texans. La foto en qüestió es va fer molt famosa, fins i tot al món màgic, i quan es va saber que era la Paladina de l'Acadèmia al Torneig dels Quatre Bruixots, les ofertes se li van disparar a l'any següent, però ja no al món dels muggles, sinó al dels mags. En el que duien d'any havia fet campanyes per a una marca de perfum, per a una llibreria màgica, per a la botiga on venien els uniformes de l'Acadèmia i per al famós Batut de Bescuit, foto que, com la primera dels texans, s'havia vist per tot arreu. 

La mare de l'Elektra seguia sense feina, però la veritat era que no els calia. Tot i que s'havien endut una desil·lusió perquè l'Elektra no havia guanyat els mil galions del Torneig, se'ls va passar de seguida la tristesa quan van veure la de diners que farien en publicitat. La veritat era que l'Elektra odiava les sessions de fotos, però s'havia de menjar i pagar el lloguer, l'aigua i la llum, així que es guiava pel seu lema: Accepta Tot El Que T'Ofereixin Menys Si Volen Que Surtis En Boles, Llavors La Resposta És Un No Rotund.

Així que, quan van veure tornar l'Elektra a la cafeteria amb un somriure (i fent saltironets per les línies del terra), van saber que tenia un nou projecte entre mans.

—A veure —els va anunciar—. Em sap greu però per mi no hi haurà cine aquesta tarda… però què us semblaria cambiar-la per una sessió fotogràfica?

Les altres tres es van encongir d'espatlles, amb interès.

—No he estat mai en un lloc així —va admetre la Sofia—, serà interessant.

—Menys mal —va sospirar l'Elektra—, perquè necessito la vostra ajuda, G i A. Aquesta tarda tinc una sessió per fer publicitat per a La Botiga del Quidditch i no sé ni com aguantar-me a sobre l'escombra…

 

*   *   *

 

Unes hores més tard, de nou a la terra freda i humida dels britànics, el James sortia de casa amb els seus texans i una camisa blanca, a punt per la seva cita amb la Leigh. Estava una mica nerviós, però ja s'havia dit a ell mateix que aquella cita es podia allargar o acurtar tant com convingués. Era el que tenia de bo quedar per la tarda per anar a fer un gelat: si la cosa anava malament, en quinze minuts un s'hauria acabat el gelat i cap a casa. 

—Estàs a punt? —va dir la veu de l'Anne Boot a través d'un mirallet que el James duia a la mà.

—Sí! —va exclamar el James amb un somriure—. Tot perfecte.

—Veig que ja no estàs tan nerviós.

—Em creixo en els moments durs —va respondre el James—. M'agrada treballar sota pressió.

—Doncs apa, que vagi molt bé! —li va desitjar l'Anne—. Divertiu-vos!

El James es va desar el mirallet a la butxaca i va agafar un autobús que el protaria fins al centre. Realment l'adrenalina dels moments de nervis li sentaven la mar de bé. Què podia sortir malament? Era un noi encantador i simpàtic, anava ben vestit, i duia a punt les seves mentides inofensives perquè els muggles no es desmaiin. 

Quan es va trobar amb la Leigh, a fora la gelateria, va saber que l'Anne li havia donat els consells perfectes, almenys pel que es referia al vestuari. Ella també duia uns pantalons texans (curts, en el seu cas) i una bonica samarreta verda que donava un punt d'elegància.

—Hola, que maca estàs —va dir-li el James amb un somriure—. Que fa gaire que esperes? No faig tard, oi?

—No! —va exclamar ella, amb els seus ulls negres i brillants—. És que he sortit abans per fer un parell de coses i he acabat aviat. Anem?

Van entrar a la gelateria i es van asseure en una tauleta rodona. La Leigh va demanar un gelat de menta i xocolata i el James de torró. Es va adonar que la Leigh estava segurament més nerviosa que ell, perquè no parava de jugar amb les mans i procurava no mirar-lo als ulls. Així que li va semblar que hauria de començar ell la conversa.

—Què tal a la feina, avui? Se t'ha empotrat alguna nena contra la porta de vidre?

—No —va contestar la Leigh rient—. No cada dia pot ser tan interessant. Com està la teva germana? Lily, oi?

—Sí —va assentir el James—. Està bàsicament de morros perquè està castigada pel que queda d'estiu. No preguntis. Es va ficar en merders grossos amb el monopatí.

—S'ha fet mal? —es va preocupar la noia.

—Naaa, què va —va fer el James—. La van detenir perquè es va llançar per la font de Trafalgar Square, i quan van anar a treure-la, la molt tarada va fugir i es va posar a insultar els guàrdies.

—Mare meva! —va exclamar la Leigh, tot i que amb un rialla. El James va veure que era molt bonica quan reia, i molt natural—. Tens més germans?

—L'Al, el mitjà —va assentir el James—. Però ell és un nen ben portat.

—Al és d'Alan o d'Albert?

—Ha! —va fer el James—. Més voldria ell. Es dius Albus. 

—Albus? —va fer la Leigh arronsant el front—. Això és un nom?

—Albus Severus, el pobre —va afegir el James, i es van posar a riure tots dos—. Coses del meu pare. Ens va posar noms en honor a altra gent. És una putada quan algú que estimes té aquests noms. Per sort a mi em va tocar el nom del meu avi. Tu tens germans?

—Dos nois, més petits que jo —va assentir la Leigh—. Sean i Thomas. Són bessons i són un desastre. Es durien bé amb la teva germana…

 

*   *   *

 

—Molt bé, noies, un parell més… —va dir el fotògraf, disparant el flash de la càmera com si l'hi anés la vida—. Primer somrient… molt bé… ara amb una expressió ferotge… Elektra, estira la mà com si anessis a caçar la papallona daurada… perfecte, noies! Sofia, mira cap a l'esquerra… Alice, agafa el bat de més avall.

—El bat s'agafa així —va saltar l'Alice, alçant una cella.

—Si l'agafes de més avall quedarà millor —va explicar-li el fotògraf.

—Si l'agafés de més avall em relliscaria de les mans cada vegada que donés un cop a una bala —li va intentar fer entendre ella. 

—Ja, és que no estem jugant a quidditch, aquí! —es va exasperar l'home—. Estem en una sessió de fotos i vosaltres esteu modelant!

—A veure com t'ho explico perquè tu m'entenguis —es va enfurismar l'Alice, mentre les altres tres posaven cara de Ja Comencem—. Si això resulta que acaba sent un pòster i que es fa servir a Anglaterra i el veuen els meus compays, l'últim que vull és que la resta de l'escola es burli que la batedora de Gryffindor ni tan sols no sap agafar el bat correctament! Així que deixa de dir-me com es juga en la meva posició, fes la teva feina i dispara fotos!

El fotògraf va abaixar la càmera.

—Què tal un descans? —va sospirar—. I que algú li arregli els cabells a la batedora, que se li ericen cada vegada que s'altera, és a dir, cada cinc minuts!

La Geena i la Sofia van haver d'agafar l'Alice perquè no li deixés anar algun moc, mentre l'home s'allunyava una estona per veure aigua i la perruquera anava a arreglar els bucles del cabell de l'Alice, que després de tot un any, ja tornava a tenir meleneta de nou.

—Agafaré el bat com em roti —va advertir-les l'Alice.

Allò no havia resultat com havia estat planejat. En principi havia de ser una sessió de fotos de l'Elektra per fer publicitat del nou equipament de la selecció grega, però aleshores havien decidit aprofitar també per fer-la modelar amb  els uniformes dels equips de quidditch de l'Acadèmia, ja que, en realitat, els qui més gastaven a la botiga eren els estudiants. Però l'Elektra no sabia ni aguantar-se a sobre de l'escombra, així que la Geena i l'Alice s'havien posat amb ella per explicar-li com ho havia de fer i per ensenyar-li postures diferents. El fotògraf havia començat a llançar fotos de prova i al final als de la botiga els havien agradat molt més les de grup que les de l'Elektra sola. 

Total, que havien vestit a l'Elektra amb l'uniforme d'Alfa, a l'Alice amb el de Beta i a la Geena amb el de Gamma. I després, quan havien enviat les fotos a l'amo de la cadena La Botiga del Quidditch perquè donés el vistiplau, s'havia entusiasmat tant que havia manat que preparessin el mateix amb els uniformes de Hogwarts per vendre'ls a Gran Bretanya, ja que algunes de les models eren de Hogwarts. I com que a Hogwarts hi havia quatre residències, a la Sofia li havia tocat vestir-se, maquillar-se i pentinar-se també, per tenir models per als quatre equipaments (l'Alice s'havia quedat el de Gryffindor perquè cap de les altres tres es volia posar a discutir amb ella). 

—Així com per fer conversa… —va començar la Geena, quan s'asseien una estona per descansar, mentre deixava que li posessin sombra d'ulls—. Quan es cobra més o menys per una sessió d'aquestes?

—Doncs bastant —va respondre l'Elektra.

—A mi, més que la pasta —va dir l'Alice—, el que em preocupa és què diran els meus pares quan els demani que em signin el contracte conforme es poden comercialitzar aquestes fotos. Com els ho dic?

—"Ja que el Frank es queixava que me n'anava de vacances i no treballaria, he fet una feineta que em van oferir i, mireu, he cobrat més que ell!" —va suggerir la Geena amb un somriure burleta.

—M'agrada —va admetre l'Alice.

—Creus que el James i el Frank se'n burlaran molt? —va preguntar la Geena arronsant el nas.

—Ho faran si surto agafant el bat com si fos subnormal! —va exclamar l'Alice  perquè la sentís el fotògraf.

—Aaaaau, va, comporta't —es va atrevir a dir-li la Sofia en un atac de valentia, mentre tornaven al set—. Som aquí per l'Elektra, l'estem ajudant i a més a més ara estem treballant i ens pagaran.

—No m'agrada això —va fer l'Alice—. Odio que em diguin el que he de fer. I m'estic morint de set! —va cridar als treballadors que tenien al voltant—. Algú em podria dur algun got d'aigua, no?

—De fet, podries ser model —va afirmar la Geena—. Ja tens el mal humor i l'arrogància; només et falta la bulímia i una addicció a la cocaïna.

 

*   *   *

 

El Harry va entrar al Departament d'Aurors fent un badall, a tres quarts de vuit del vespre. Aquell dia li tocava el torn de nit, i li agradava perquè normlament les nits eren més tranquil·les, però sempre hi anava una mica abans de l'hora per veure com anaven les coses i si hi havia res urgent. Hi havia un parell d'agents al mostrador, atenent al últims bruixots del dia, amb cara de cansats. Va saludar la sergent Belacqua, que estava netejant els seus estris de potingues d'alquímia al departament forense i a un nou guardia interí que recollia les seves coses discretament, deixant clar que no era que volgués marxar, senyor, però és millor estar preparat per les eventualitats, senyor, i a més jo sóc puntual, siusplau no li ho digui al sergent Columbus. 

El Harry va somriure interiorment, mentre sentia com el sergent Columbus cridava a ple pulmó als nous reclutes al camp d'entrenament. El Harry havia descobert que aquell era un lloc perfecte per a ell, perquè li encantava cridar i s'inflava d'orgull cada vegada que algú se li dirigia amb deferència. A més, normalment després d'una setmana amb el sergent Columbus, els nous no donaven problemes, no es feies els gallets, obeien sense posar traves i anaven més rectes que un pal. 

—Algú a vist el Ron?

—El capità Weasley ha anat a parlar d'alguna cosa amb el Conseller, senyor —el va informar un dels agents que passava per allà.

—Qui hi ha al càrrec, caporal?

—Eh… —va fer el caporal, buscant desesperadament amb la mirada algú amb el rang més alt que ell—. Mmmm…

—Crec que jo, senyor —va dir la sergent Belacqua traient el cap per la porta del seu departament, amb una marmita a les mans.

—Tot bé? —va preguntar el Harry—. Alguna cosa important que no pugui esperar a demà?

—No que jo sàpiga, senyor Potter —va dir la noia—. El capità ha rebut una carta fa uns moments i se n'ha anat de seguida a veure a veure el Conseller, per això, però millor que li comenti ell quan torni.

—Gràcies sergent —li va contestar el Harry amb un somriure—. No sap per casualitat amb qui tinc el torn de nit?

—Sí, senyor, amb el caporal Rhys, l'agent Williams i l'agent Lizzbell, que no entrarà fins que sigui de nit, senyor.

—És clar. Acabi amb això i marxi a descansar. Tots podeu anar cap a casa! —va afegir en veu més alta, i els aurors van respirar alleujats i vana acabar de preparar-se les bosses.

—Noooo! —va cridar una veu de sobte des de la porta, i el Harry i la Belacqua es van girar per veure que hi havia el Ron, esbufegant, recolzat al llindar  de l'entrada—. Que no marxi ningú! És una emergència! Torn doble per a tothom!

Es van sentir uns quants esbufecs i malediccions. Els dels nous eren de fastigueig per no poder marxar, però els dels veterans eren de preocupació: gairebé mai no els obligàven a quedar-se. No si no era alguna cosa greu de veritat.

—Ron! —va exclamar el Harry, arribant davant seu, mentre la resta d'aurors feien una rotllana al seu voltant—. Es pot saber què ha passat?

El Ron no va dir res, només li va estendre un pergamí. El Harry va poder veure que estava escrit amb retalls de diaris.

—Oh, no…

 

10 d' aGoST

VLaDs

MiLLeNiuM BrIDGe

 

—Això ha de ser… —va fer el Harry.

—Avui —va assentir el Ron, recuperant l'alè—, en algun moment de la nit, imagino que abans de les dotze, o hagués posat la data de demà. Ho acabo de rebre fa mitja hora.

—Què diu el Kingsley?

—S'ha posat en contacte amb el Primer Ministre muggle —va explicar-li ràpidament el Ron—. Tenim als policies muggles al nostre servei per desocupar la zona. Ningú no ha de veure res. S'ha passat l'ordre als muggles com si fos un avís de bomba.

El Harry va assentir.

—Molt bé, nois —va dir alçant la veu—. Doncs ja sabeu què toca. Belacqua, vés a dir al sergent Columbus que enviï als reclutes nous a casa i es presenti aquí de seguida. Ron, avisa als agents que estiguin de vacances, que se'ns uneixin tots els que puguin. La resta, prepareu els equips, els encanteris de llum, estaques, alls, les CFM…

—Això què és? —va preguntar un dels nous.

—Les Càmeres de Fotografiar Matavlads! —va cridar algú altre, i tothom es va posar a córrer per departament.

—Sortirem d'aquí a quinze minuts perquè arribi també la gent del torn de nit —va ordenar el Harry—. Ja hem fet això abans i els esperarem preparats. Vinga!

 

*   *   *

 

—I no et molesta anar a un internat? —li va preguntar la Leigh, que s'havia quedat de pedra quan el James li havia explicat que no era a Londres durant el curs—. I a Escòcia! Com has dit que es deia? La buscaré per fer-me'n una idea.

—Saint Leonard's —va contestar el James amb un somriure—. I no, no em molesta. Tenen bon nivell acadèmic i em dóna molts punts per entrar a la universitat que vulgui —aquí el James es va felicitar per la seva inventiva—. I ja sóc amb els pares a l'estiu, deu mesos sense pares en realitat molen. I els meus germans són amb mi… de vegades, malauradament. Els meus millors amics també són de l'escola, així que està bé.

—Wow… —va fer ella—. Doncs a mi no m'aradaria gens no poder tornar a casa cada dia…

—James!

—Què? —va fer el James.

—Què? —va fer la Leigh.

—James!

—Algú et crida… —va murmurar la noia, molt estranyada—. Però… Sembla que ve com de sota la taula…

—James!

I quan la Leigh ja anava a ajupir-se, el James es va alçar de la cadira d'un bot. Va notar que es posava vermell i que les mans li tremolaven. Algú l'estava cridant pel mirallet intercomunicador… casum… com se li havia pogut passar allò? Així, que, sense saber què més fer, va assenyalar uns vianants.

—No, no, mira, no era a mi, era a una altra persona.

—Et juro que he sentit… —va dir la Leigh, mirant de nou sota la tauleta rodona.

—És per l'acustica —va dir ell.

—James!

I el James es va posar a tossir per dissimular el soroll.

—Ui… perdona —va dir sense deixar de tossir—. Al·lèrgia. Necessito anar al bany, de seguida torno…

I va arrencar a córrer abans que la Leigh pogués dir-li res més. Va trobar el bany d'homes, s'hi va ficar i va tancar la porta amb baldó. Va maleir un parell de vegades i va treure's el mirallet de la butxaca. Efectivament, hi va veure dos ulls verds que el miraven a través d'unes ulleres. Ja li havia semblat reconèixer la veu del seu pare.

—Si es descuida la lies! —va cridar el James—. Tenia un muggle al costat!

—Te n'has desfet? —va preguntar la veu del seu pare, pràctic.

—No per gaire estona. Què passa?

—Com és que no ets a casa? —va demanar-li el seu pare.

—Eh… —va fer el James—. Perquè és divendres al vespre i no sóc un monjo de clausura?

—James, has d'anar cap a casa ja! —li va dir el seu pare.

—No, no, no, mal moment —va dir el James—. He quedat amb algú.

—Doncs tu i aquest algú, cap a casa!

—Però què…?

—Vlads, James! Cap a casa JA! Et coneixen, a tu i a tota la família! No us han de trobar!

—Joder! —va exclamar el James, no sabia si estar espantat, preocupat, o molest perquè hagués de ser en aquell moment—. No és més segur que em quedi tancat aquí si sóc que pel carrer?

—No són al carrer encara; és de dia! —li va explicar el seu pare—. James, centra't no tinc temps, necessito que facis tot el que et dic sense qüestionar. Sé que no t'agrada fer-ho, però necessito que confiïs en mi. Ho pots fer?

—Sí! —va fer el James, que seguia maleint interiorment.

—Hem rebut un avís anònim. Estem desocupant els voltants de Millenium Bridge com podem. Ets a la vora?

—No massa; sóc a prop del Parlament —va explicar el James.

—Bé doncs inventa't alguna excusa i marxa cap a casa.

—I els altres? 

—La mare i l'Albus ja hi són —va explicar el James—. La Lily és al psiquiatre; ja he parlat amb la doctora Melfy i no anirà enlloc fins que la vagi a buscar.

—D'acord, doncs… ara m'invento alguna cosa i agafo el metro.

—No! James! —va exclamar el Harry—. Res de llocs foscos, agafes un taxi.

El James va fer un sospir.

—Està bé, està bé! —va exclamar—. Ja m'espabilo.

—Abans que es faci de nit, recorda!

—Que sí, que no sóc la Ventafocs, coi!

I es va tornar a desar el mirallet a la butxaca dels pantalons. Casun tot… Tan bé que anava la cita amb la Leigh! Què li podia dir? Es va mirar al mirall de la pica, intentant buscar una solució. Hm. Va encendre l'aixeta i es va mullar la cara, com si se l'hagués estat rentant i es va despentiner els cabells que tant li havia costat pentinar-se. Havia de donar-se pressa. Ok, preparat.

Va sortir del bany i va creuar la gelateria fins arribar a la terrassa, on  va veure que com a molt quedaven vint minuts de llum, i allà l'esperava la Leigh amb cara preocupada.

—Estàs bé? —li va demanar.

—En realitat no —va dir el James—. M'ha sentat malament el gelat… o el sopar… no ho sé, tinc l'estómac fatal i en qualsevol moment torno a vomitar… 

—Què dius, com et trobes? —va preguntar-li ella i el James es va sentir culpable de mentir-li tant.

—Malament… Ostres em sap molt greu, però em fa molta vergonya que em vegis així… Et sembla bé si ho deixem per demà?

—És clar, és clar! —va dir de seguida la Leigh, aixecant-se sol·lícita—. Dóna'm el teu telèfon i ens truquem.

—No tinc mòbil —va dir el James amb una rapidesa automàtica—. El vaig perdre fa un dies. Però et busco per internet, d'acord? Agafem un taxi i et deixo a casa.

—No, no, si ja torno en metro…

—No! —va exclamar el James—. Siusplau. El mínim que puc fer és acompanyar-te a casa, però em sento fatal i no puc acompanyar-t'hi caminant. Com que igualment hauré d'agafar un taxi, deixa'm que et dugui a casa.

La Leigh va fer un sospir.

—Si t'has de quedar més tranquil… però no et creguis que penso malament de tu… tothom es pot trobar malament, em sap molt greu...

I, encara maleïnt no sabia si al seu pare, l'anònim, els vlads o l'univers en general, el James va alçar la mà per parar un taxi.

 

 


Llegit 723 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/09/2013 a les 09:30:19
#24319Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Volia penjar el capítol ahir a la nit, però no sé què li passava a la web que carregava fatal.

Bé, com vaig prometre, noies a Grècia i la cita del James. Què us ha semblat? Com us sembla que pot anar, això, amb la Leigh? I les noies amb el seu pòster? Fotran fora l'Alice? (Amb tots els respectes per si hi ha alguna model llegint això, el comentari que li fa al final la Geena és una broma i una exageració. Tinc algunes amigues que modelen i no són drogoaddictes ni tenen transtorns alimentaris. Ni tan sols tenen la mala baba que té l'Alice XD)

Ah! El títol. The Innocents Abroad és una novel·la de Mark Twain de 1869, que narra el viatge (real) de Mark Twain i un grup més d'americans  a Europa i a Terra Santa. Es va publicar com a novel·la però, com que en aquell temps no n'hi havia més, la gent el va començar a fer servir de guia de viatges. En aquest cas, "abroad" només hi és l'Alice, perquè les altres tres són gregues, i d'"innocent" no ho és gaire, però m'ha semblat divertit el títol. A més, vaig fer el meu treball de final de carrera sobre aquest llibre i mereixia un capítol en nom seu ^^

Doncs res, comenteu molt, que em fa molta il·lusió llegir-vos! I a la gent que està només de pas.. reistreu-vos home! Que és gratis i la penya d'aquí molem molt! :D

Petonets i bon cap de setmana! (No com jo, que ara marxo a currar U.U)




AvatarLaia Weasley 140 comentaris28/09/2013 a les 12:15:22
#24320Encara no he escrit cap fanfiction

Hi!

Visca! les noies!! L'Electra es guanya la vida com a model? no m'extranya.... m'ha fet gracia el comentari de la geena...

I l'emprenyada de l'Alice... que li diguin com s'ha d'agrafar un bat.... pero si es professional... xD, ja veig que l'Alice no ha canviat gens pero ja m'agrada.. jeje.. igual que la Geena

M'alegro que la Sofia continuii fent el regim i segueixin sent bones amigues amb l'Electra...

Aviam si ens poses una esceneta de Alice-Paris

LA cita James-Leigh pofria haver anat de perles si no fora pel Harry....jaja i mira que s'enestava sortint força bé dient mentides... bé almenys ell menteix una mica millor que Albus... :P bé dons haurem d'esperar la segona cita, pero aixo dels Vlads ha complicat la cosa... la cosa s'esta posant xunga...

Aviam que pasaa!

Petoooons

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris29/09/2013 a les 13:15:42
#24321Encara no he escrit cap fanfiction

Just el que necessitava, un capítol genial que fa que el dia sigui més positiu i jo pugui tornar a seguir passant apunts més motivada ^^



Ha estat entretingut, interessant, divertit... Moro amb "que sí, que no sóc la Ventafocs coi!" o amb "Què tal la feina, avui? Se t'ha empotrat alguna nena contra la porta de vidre?" o amb... tantes coses! El mal humor de l'Alice amb el fotógraf! XDDD

I retorna el misteri dels avisos anònims :D Ostres, no se m'acut qui pot ser... És genial això que siguis capaç de crear i mantenir els misteris, que havies anat deixant pistes, que ja sabies qui hi ha al darrera de tot però puguis sorprendre'ns al cap del temps...

M'ha agradat el relax que tenien les noies a Grècia, i la cita del James anava bastant bé... Oh, i si la Leigh és mig vlad o algo? :O No crec que fagin fora a l'Alice, si s'assembla a l'Elektra per força ha de quedar bastant bé, a més, necessiten quatre residències de Hogwarts... hihi ara bé, no li demanaran el número de mòbil per a "ja et trucarem més endavant..." XD

Bon cap de setmana a tu també, encara que treballis... Crec que amb la teva imaginació deu ser més interessant treballar, potser se't van accundint idees o notes coses divertides que molts passarien per alt... No ho sé. Un petonet!




AvatarPotter_granger 349 comentaris01/10/2013 a les 15:27:55
#24322Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jeje, segur que l'Alice es queda! I la cita... hmmm, pot funcionar, el James amb la Leigh. Per cert, els cognoms dels aurors... és una coincidència o has tret el de Belacqua de La Brúixola Daurada i Columbus d'en Chris Columbus, un dels directors de Harry Potter? És que m'ha semblat una casualitat tan gran...




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/10/2013 a les 11:45:34
#24323Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Sip, l'Elektra segueix endavant com a model de moment, mentre encara estudia, però la veritat és que no li agrada gaire, així que quan pugui tenia una feina que li agradi més ho deixarà. Hahaha, l'Alice és molt divertida i no, no volem que canviï pas! Uf, sí, escena Alice Paris, ho hauria de fer... segurament serà quan vagin tots a Londres a finals d'agost. Hehehehe, sí, al James se li dóna molt millor mentir que a l'Albus. I ja veurem més cites amb la Leigh. Gràcies per comentar! ^^

 

Arwen Black: Wiii que bé que t'agradi la fanfic i et motivi ^^ El James no pot evitar ser divertit... igual que l'Aice, tot i que el seu mal humor no se suposa que hagi de fer gràcia, hehehe. I si, tornem als anònims, als vlads, als atacs... és de fet la història principal, ja que ells són els "dolents" de les meves fanfics, han d'anar sortint. La Leigh, no, no és mig vlad ni mig res; és una noia muggle, molt muggle, només bastant intel·ligent i al James no li convé massa una muggle que sospita... I no fotran fora l'Alice no, tot i que no crec que faci més de model després de l'experiència! I sí, el meu cervellet no para d'imagina coses per la fanfic, constantment! Gracies pel comentari!

 

Potter_granger: Uo, tu ets nova! Que bé, nous adeptes, moltes gràcies per comentar la fanfic! ^^ La cita James - Leigh... sí, podria, PODRIA funciona. Hahahaha. Ja veureu! Ah, dels cognoms dels aurors! La Belacqua, sí, és per la Lyra de Llums del Nord, però això del Columbus no és pel director de cine. Li vaig posar per una sèrie antiga de polis que veia quan era petita, l'investigador protagonista es deia Colombo, i per adaptar-ho a HP li vaig posar Columbus, que sona més llatí. Però això que coincideixi amb l director de les pelis és una bonica casualitat, no m'hi havia fixat! Gràcies! 




Avatarivi_potter 512 comentaris05/10/2013 a les 15:44:58
#24325Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

Vaig una mica tard i m'he n'he adonat avui que havies penjat els dos últims així que m'ha tocat sessió :)

M'agrada molt la pinta que fa aquesta història la veritat! (Com totes, no ens enganyem jajajaj). Del James i la Leigh no espero massa cosa, és a dir, ella és molt maca i el seu personatge m'agrada però el James d'aquí res començarà l'escola, tornarà a veure l'Alice i ja se sap com van aquestes coses... I ja es veu que l'Alice i el Paris no duraran ni dos telediaris no, no, i mira que per el que jo pensava ja duren massa! El tros de les noies molt divertit! Si no fan fora l'Alice serà un miracle la veritat!

Ara a esperar el següent amb candeletes, aviam que passa amb els coi de vlads!

Petoons :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/10/2013 a les 14:16:11
#24333Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi_potter: Mira que bé, dos capítols de cop! ^^ I tens raó, el James i la Leigh no duraran gaire però... no serà tan fàcil la ruptura com "tornar a l'escola" hahahaha. El Paris i l'Alice... bueno, van fent. L'Alice és molt tossuda i vol que surti bé. Sí, el troç de les nois és graciós amb l'Alice allà! I els vlads... bé, de moment aniran rebent el seu merescut. Ja sortirà al següent. Gràcies per comentari!