La Crònica dels Tres Germans - 4: There is much to be learned from beasts
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 20/10/2013 a les 21:18:44
Última modificació 10/10/2014 a les 20:10:49
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


4: There is much to be learned from beasts

 

 

Espants a mitjanit

Per Rita Skeeter, enviada especial

 

Des d'ahir a la nit fins ben entrada la matinada d'avui, sembla que hi ha hagut, de nou, aldarulls causats pels coneguts membres del clan dels anomenats "vlads" o "fills de vampirs" al centre de Londres. I, de nou, el Departament d'Aurors estava preparat per rebre'ls, però aquest cop els ha costat un preu.

Tot i que no hi ha hagut civils ferits, a almenys un dels agents del departament, l'atac li ha costat la vida, ja que vam ser testimonis del desplaçament d'un cos. No en sabem el nom encara perquè la unitat d'Aurors s'ha negat a parlar amb la premsa tot i la preocupació de la comunitat màgica i de la de les famílies dels aurors. El personal de l'Hospital Sant Mungo de Malalties i Lesions Màgiques (on els agents estan rebent tractament en aquests moments) encara no ha fet cap comunicat tampoc, però rumors diuen, que podria no ser només un el mort en aquesta trifulca, ja que fonts fiables ens han informat que més d'un agent va ser mossegat per algun dels vlads. És clar que, tenint en compte la naturalesa d'alguns dels membres de la unitat de Harry Potter, ben podria ser que una simple mossegada de vlad no fos suficient per acabar amb ells. 

Després d'aquests aconteixements, tornen a sorgir antics dubtes sobre els mètodes del Departament d'Aurors. Recordem que cap civil no ha resultat ferit, i això ha estat perquè s'havia desocupat Millenium Bridge i els voltants prèviament, amb l'ajut de la policia muggle, que es va oferir a col·laborar creient que estaven evacuant la zona per un pressumpte avís de bomba. Com sabien els aurors quan i on s'efectuaria l'atac amb antelació suficient com per programar tota aquesta operació? És cert que Harry Potter podria tenir tractes amb algun d'aquests fills de vampirs a canvi d'informació? Potser amb demèntors, o algun altre Clan que simpatitza amb les forces del mal? 

Alguns fins i tot suggereixen que aquests "atacs" podrien ser muntatges programats pel mateix departament, per netejar la seva mala imatge davant del públic. Després de tot, hem de tenir en compte que mai no sembla haver-hi testimonis, d'aquestes escaramusses entre els aurors i els vlads. Podria ser algun acte pactat i que, aquest cop, alguna cosa hagués sortit malament i per això alguns agents han resultat ferits?

Moltes són les preguntes que s'han de fer ara els treballadors de la Conselleria d'Afers Màgics. Podem refiar-nos del nostre Departament d'Aurors? Qui els hauria d'investigar? Qui vigila els vigilants?

 

L'Albus va doblegar el diaria amb fúria i el va llançar a la paperera que tenia al costat. La molt puta! "Alguns suggereixen…" Ella era la que ho suggeria, la mala pècora! I qui era el coi de "font fiable" que havia vist que mossegaven a uns quants agents? Algú se n'havia anat de la boca? Ho dubtava molt. Com ho sabia, aleshores?

—Albus? —va preguntar una veu que venia de la seva butxaca, i l'Albus en va treure un mirallet—. No podem entrar a l'hospital, això està ple de periodistes! Els muggles estan flipant i també s'acosten a mirar què passa!

—Hola, James, ja us han avisat? —va preguntar l'Albus.

—Està bé el papa?

—Sí, està bé —va sospirar ell—. Només s'hauria de tranquil·litzar una mica… a veure, si aneu a la part de darrere de l'edifici, veureu que estan en obres i hi ha com un forat fet al terra… fiqueu-vos per allà, que sortireu al pati de l'hospital. Us espero.

L'Albus es va aixecar el banc on s'havia assegut i va anar cap al forat que tenien al seu pati. De vegades el feien servir en moments d'emergència. Aquell matí, per exemple, anaven tots de cul, i havien cridat a l'Albus, la Rose i l'Scorpius per si podien ajudar. Però allà hi havia massa sang, massa ferits, i l'Albus havia hagut de sortir a prendre l'aire abans que no l'haguessin d'ingressar a ell també. 

La Ginny, el James i la Lily no van trigar a aparèixer i l'Albus els va ajudar a pujar al jardí.

—Què ha passat? —li va demanar la seva mare—. Si m'ha dit el vostre pare fa unes hores que havia acabat tot, que estava bé, però que se n'anava a Sant Mungo amb els altres…! Però m'ha trucat fa una estona un sanador, dient que l'estaven tractant també! Els vlads l'han…?

—No, què va —va fer l'Albus mentre els conduia cap a dins—. Ha arribat sense ni una esgarrapada. Però estava tot esvalotat perquè hi havia un munt de ferits i anava per tot l'hospital cridant als sanadors i les infermeres… s'ha fotut de lloros per l'escala principal i s'ha trencat el braç i s'ha fet una contusió al cap.

La Lily es va posar a riure.

—No fa gràcia! —la va renyar la Ginny— Està bé?

—Sí —va somriure l'Albus—. El braç li han arreglat en un moment i li han donat una poció pel cap, però hauria d'estar descansant en comptes de…

—I ES POT SABER QUÈ ESPEREN? —van sentir que bramava la veu del Harry—. FOTIN EL FAVOR D'ATENDRE'L! ON ÉS EL COLUMBUS? ESTÀ BÉ? COM ME N'ENTERI QUE ALGÚ EMPITJORA PER UNA INDULGÈNCIA MÈDICA…!

—Senyor Potter, com no es calmi li hauré de posar un sedant! —li cridava un sanador, molt seriós.

—Aquest és ell? —va preguntar la Ginny, alarmada, perquè encara ni tan sols  havien arribat a la sala d'urgències.

—El mateix… de debò que us l'hauríeu d'endur a la cafeteria…

—Al… —va començar a a dir el James, amb veu preocupada, i l'Albus es va sorprendre perquè l'anomenava pel seu nom—. Qui s'ha mort?

—Un tal agent Williams —va contestar ell, greu.

—I… qui més? 

—Ja està —va respondre l'Albus, consicent que tots tres el miraven mentre entraven a l'interior de l'hospital—. Veig que heu llegit el Profètic

—A mi no m'han deixat —va remugar la Lily.

—Han mossegat a un parell d'homes llop —va seguir explicant l'Albus—; no els afecta, la mossegada d'un altre clan. I…

—A qui més? —va empassar saliva la Ginny.

—El tiet Ron —va sospirar l'Albus, mentre els altres tres feien crits d'esglai—. Està bé, és una mossegada superficial, com la que em van fer a mi… encara està inconscient, però els sanadors diuen que es posarà bé. N'hi ha que estan pitjor només de les ferides...

L'Albus es va emportar la mà inconscientent al coll i es va acariciar la jugular, on encara hi tenia la cicatriu de dos ullals; ja en feia tres anys, d'aquell primer atac a Hogwarts on ell i el Neville havien rebut dos queixalades que, miraculosament, s'havien aturat a temps. 

—I és veritat això que diuen que no han avisat les famí…?

—Evidentment que no! —va acabar saltant l'Albus—. No us han trucat a vosaltres per un simple braç trencat? La tieta, la Rose, l'Hugo i l'Andrea fa estona que són aquí. Igual que els pares de l'agent Williams i dels altres ferits… La Rita Skeeter és una mala pècora!

Per fi van arribar a la sala on el Harry s'estava escridassant amb unes quantes infermeres i van córrer cap a ell. L'Albus, que ja hi havia parlat i sabia que hi havia feina, va creuar com va poder la sala d'urgències plena de ferits i se'n va anar cap on hi havia algú de confiança.

—Ei, Scorp, com estàs?

—M'han vomitat a sobre —va contestar l'Scorpius com a resposta, mentre agafava unes benes d'una taula improvitzada—. Recorda'm que no curri aquí cap estiu més. Ajuda'm a embenar, siusplau, no sé fer gaire més… hi ha desinfectant  per allà. 

L'Albus va anar a gafar un parell d'ampolles i el va seguir, esquivant sanadors i infermeres i passant per sobre dels pacients (o per sota, tot depenia del pacient). Normalment aquelles coses bàsiques, com ajudar als nens que s'havien fet esgarrapades o portar coses als sanadors que estaven fent alguna cosa important, les feien la Rose i l'Scorpius. A ell l'havien posat al taulell de l'entrada per informar a la gent a quina planta s'havien de dirigir segons el problema que tinguessin, o buscava l'habitació dels pacients per a les visites. I allò era per algun motiu, i era perquè els ossos, la pell i la sang no estaven fets per a ell. Ja s'estava marejant.

—I es pot saber on és la teva cosina?

—El seu pare és auror —va explicar l'Albus, i l'Scorpius va assentir, tot i que una mica fastiguejat.

Després va parar en sec, i l'Albus es va empotrar contra ell.

—El teu pare, bé? —va preguntar l'Scorpius.

L'Albus va assentir, conscient que l'Scorpius s'acababa de posar vermell. Segur que amb tot l'estrès ni tan sols no havia pensat que un dels aurors d'allà el el pare del seu amic. Per destensar una mica allò, l'Albus va seguir caminant cap al grupet d'agents que hi havia a un racó i va afegir:

—Ja l'han curat; la meva família ja ha arribat, també, són amb ell.

Va notar que el noi el seguia, ja més tranquil. Els agents els esperaven amb cara d'esgotament, L'Albus en va reconeixer un, el més petit. Era un gòblin, amb una destral lligada a l'esquena i un casc abonyegat al cap.

—Rhys, oi? —li va preguntar.

—Ah… el senyoret Potter —va fer mentre deixava que l'Albus li desinfectés unes rascades que tenia al braç—. Sí que creixeu ràpid!

—No sóc sanador, estic de voluntari —va somriure l'Albus—. Vol que li guardi aquesta bossa, caporal?

—No, no, és l'agent Lizzbell —va explicar el gòblin, i quan l'Albus va mirar va veure que estava ple de cendres. Allò li va remoure més l'estómac.

—Pensava que ja ho tenia controlat amb els flascons que va fer el meu germà…

—Sí, però només serveix un cop —va sospirar el Rhys—. Ha hagut d'entomar uns quants rajos de llum aquesta nit… espero haver-la recollit bé del tot… m'ha salvat la vida, avui. No crec que sigui gaire bona idea reviure-la ara, amb tota aquesta gentada sagnant…

—Millor ho feu després, sí —va assentir l'Albus, recordant la vegada que la Lizzbell una mica més i hagués deixat la Lily seca—. Això ja està net, caporal. Vol que avisi algun familiar?

—Nah, estic bé… —va fer ell, fent un gest amb la mà—. Tot i que em sembla que m'he donat un cop al cap…

—Això millor li ho hauria de mirar un sanador, que no tingui una contusió… a veure, tregu'is el casc, siuspl… 

I el Rhy es va treure el casc.

—Però què coi…? Ohhhh… no… Scorp! Scorp!

L'Scorpius va alçar la vista de la galta de l'agent que estava desinfectant i se li va desencaixar la cara quan va veure el cap del gòblin. 

—Per Merlí! Això és el seu crani? 

Va haver de córrer cap allà per aguantar l'Albus, que semblava a punt de desmaiar-se. 

—Que vingui algú de seguida, siuplau! —va cridar l'Scorpius a ple pulmó—. És una emergència! Siusplau, que vingui alg…! QUÈ COI FAS? 

—Ho sento molt!

—Digue'm que no m'acabes de vomitar sobre la bata neta un altre cop…

 

*   *   *

 

El James i la Lily passejaven per un dels passadissos, mirant d'arribar a urgències per trobar l'Albus, a veure si podien ajudar en alguna cosa, perquè veien que aquell dia tothom anava de cul. Havien deixat els seus pares a la cafeteria, el Harry s'havia tranquil·litzat i aleshores s'havia enfonsat perquè un dels seus agents havia mort i en tenia a alguns la vida de les quals encara no s'havia decidit. El James havia agafat la Lily i se l'havia endut, deixant la seva mare reconfortant el seu pare, a qui mai no havia vist d'aquella manera i esperava no haver-lo de tornar a veure mai. 

Havien passat a veure el seu tiet Ron, però no hi havia massa a fer. Estava estable, però inconscient, i ja el cuidaven l'Hermione i l'Hugo. La Rose al cap d'una estona també havia marxat per anar a ajudar.

—Tu ja te'ls has trobat més d'un cop, oi? —li va preguntar la Lily al James amb un fil de veu.

—Sí —va assentir el James.

—I no t'han fet mai res… —es va estranyar ella—. Com és que han fet tan mal als aurors? Vull dir… sabia que eren perillosos, però sempre s'havien mantingut a ratlla…

—Mira, les poques vegades que m'hi he ensopegat, simplement he tingut molta sort… i ajuda. El primer cop, a Hogwarts, va ser horrible. No recordes que van mossegar l'Al?

La Lily va assentir, empassant saliva.

—Sí, però… però es va curar! Tot.. s'hauria de curar i l'agent Williams… i tots aquests ferits… és tan… vull dir, que ho llegia als diaris i us n'havia sentit parlar al respecte, però aquí és com… real. Avui ha estat l'agent Williams, però… i si un altre dia és el tiet Ron? O el papa? O algun de nosal…?

La Lily va callar i va fer un sanglot. El James li va passar una mà per l'espatlla, intentant reconfortar-la. Va entendre que la Lily, tot i les seves barrabassades, encara no havia vist mai la mort de prop. Una vegada els havien atacat a casa, però ella i l'Albus ni tan sols no van arribar a veure res. No havia viscut cap atac a Hogwarts, i a Grècia ella no havia estat als boscos. Per primera vegada veia de primera mà el que provocaven, el que significava plantar cara a les forces del mal. 

I quan la Lily ja s'estava tranquil·litzant, de cop unes portes de quiròfan es van obrir just al seu costat i en van sortir un sanador i una infermera transportant una camilla on hi havia el cos d'una dona mig nu. El que va fer que el James i la Lily haguessin de sufocar un crit va ser que la dona tenia l'estómac obert transversalment, i es podia veure com tubs de drenatges entraven a l'interior del seu cos, per entremig dels intestins i altres òrgans que el James no va poder identificar perquè va intentar aparatar la mirada el més ràpid que va poder.

La Lily, però, s'havia quedat de pedra davant la visió i es mirava el cos de la dona amb la boca oberta i els ulls com plats. Li va agafar el braç al James amb força.

—És l'alquimista, James —va musitar—. La que treballa amb el papa.

—Què dius?—va saltar ell, i va intentar veure a través dels sanadors que la transportaven, però ja s'havien allunyat i només va poder veure uns cabells rossos ensangonats que penjaven de la camilla—. La sergent Belacqua?

La Lily va assentir i el va estirar cap allà,  seguint la camilla, que van fer entrar en una altra sala. 

—No puc anestesiar-la —van sentir que deia el sanador—. Massa arriscat, els òrgans vitals estan en un estat lamentable. 

—Què fem? —va preguntar la infermera.

—On son la resta de sanadors de reforç que s'han cridat? —es va exasperar l'home.

—Molts estan atrapats a l'entrada amb els periodistes i familiars… no els deixen passar…

—Es posarà bé? —va mig-cridar la Lily des del llindar de la porta.

—Sou familiars? —va preguntar el sanador.

—No, però la coneixem —va explicar ràpidament el James—. Si necessiteu que us portem res o que anem a buscar algú…

—No hi ha temps —va dir el sanador, que ja s'estava posant un guants—. Tens estómac, noi? Creus que la podries aguantar?

El James es va posar blanc però va assentir; faria el que podria. Per Merlí, esperava no desmaiar-se…

—Jo què faig? —va preguntar la Lily amb un fi de veu.

—Ves a buscar l'Albus i que trobi els familiars de la Belacqua —va contestar-li el James.

La Lily va assentir i va sortir corrents, i els va deixar enrere. Mai no havia estat en un estat de xoc tan gran. Era com si li haguéssin tret els budells, els haguessin rebregat i els haguessin tornat a posar al seu estómac mal encaixats. Li estava donant com vertigen. Es va parar en una cantonada, es va recolzar i va inspirar profundament. Havia de servir d'ajuda, ella tenia estómac, no li importava veure sang (normalment li feia més gràcia que una altra cosa) i era una persona activa. Així que ho havia d'aprofitar i ser útil per un cop a la vida.

En comptes de tornar a posar-se córrer, va tornar a agafar i treure aire i va anar caminant a pas lleuger fins a l'entrada principal de l'hospital, on va veure que l'Albus havia estat designat novament al mostrador de recepció, ajudant als familiars dels pacients a trobar les habitacions corresponents i a atendre a la resta de pacients de normalment, que no havien estat atacats pels vlads. 

La Lily es va colar pel mostrador.

—Al, hi ha una auror que està fatal —li va dir la Lily.

—Ja, la majoria —va assentir l'Albus, mentre revisava el un gran llibre ple d'anotacions—. Habitació 127, senyora.

—No, Al —va insistir la Lily—. La Belacqua, no sé si l'has vist.

—Hòstia sí —va fer l'Albus—. Quan l'han entrat gairebé em… he hagut de sortir a que em donés l'aire. L'han operada, ja?

La Lily es va encongir d'espatlles.

—Diria que sí, l'hem vist plena de tubs, però alguna cosa no ha anat bé perquè se l'han emportat a una altra sala i no sé què ha dit un sanador de l'anestèsia i els òrgans vitals. Han vingut familiar seus?

—Ho miro —va contestar l'Albus de seguida, donant-li prioritat—. Que jo sàpiga s'ha contactat a tothom… a veure… no, no ha vingut cap familiar encara, aquí… espera, que vaig a mirar a qui s'ha contactat…

La Lily, mentre esperava, va veure un Periòdic Profètic d'aquell dia al terra. El va recollir. La seva mare no havia volgut que el llegís, i sabia perfectament per què. La Ginny no volia que llegissin les mentides que deien sobre el seu pare. Però la Lily ja no era una nena petita, i quan era a Hogwarts vàries vegades havia vist els articles de la Rita Skeeter. Així que va obrir la pàgina dos i va llegir per sobre el contingut de la notícia. Tractes amb vlads a canvi d'informació… simpatitza amb les forces del mal… aquests "atacs" podrien ser muntatges… mai no hi ha testimonis…

—La molt filla de puta!

Era molt difícil fer enfadar la Lily. Molt, molt difícil. Però la Rita Skeeter acabava d'aconseguir-ho. 

Si mai no hi havia testimonis era perquè el seu pare s'assegurava que ningú no prengués mal! Què hi havia del James, eh? I de l'Al, que l'havien mossegat? Què hi havia del tiet Ron? I de l'agent Williams, què hi havia d'ell? Què hi havia de la Belacqua, que era una planta més amunt amb l'estómac obert i dessagnant-se? Allò també era un muntatge? I què fotien tots aquells maleïts periodistes taponant l'entrada a l'hospital?

—Lily, pel que sembla la Belacqua no té cap famili… —va començar a dir l'Albus però va parar quan va veure la cara vermella de la Lily i les mans tremolant-li agafades al diari. 

—Al, dona'm la capa —va dir només.

—Què? —es va sorprendre l'Albus.

—La capa d'invisibilitat —va aclarir la Lily—. Sé que el papa te la va donar, al final, amb la condició que no la deixessis al James i que la vigilessis en tot moment. La tens aquí?

—Sempre la tinc —va contestar ell—. Però què et fa pensar que te la deixaré a tu si no la deixo al James?

—Que us vaig a deslliurar d'això —va dir, assenyalant amb el cap les portes de vidre de l'hospital, que es veien atapeïdes per l'altre banda per periodstes, càmeres, camionetes, flaixos, sanadors i familiars que no podien passar, i muggles preguntant-se de què anava tot aquell aldarull davant d'un centre comercial en runes.

L'Albus es va mirar les portes, després la cara de la Lily i després altra vegada les portes, preguntant-se si prendria mal algú amb el que la Lily pretengués fer. Després va pensar que en aquell moment li importava ben poc el que els pogués passar al periodistes, així que va donar la capa a la Lily.

—Ves amb compte —la va advertir només, i la seva germana, sense dir res, va marxar i ell va seguint atenent el mostrador.

 

*   *   *

 

Prop d'una hora més tard, els Potter s'havien reunit a la cafeteria per dinar. És clar que, més que dinar, el que feien era potinejar els plats, perquè el menjar de l'hospital feia honor al seu nom i era intragable. El James encara estava blanc, i el fet d'explicar-li el que havia estat fent al seu pare només havia aconseguit enfonsar-lo més.

—De debò que la Belacqua no té cap familiar?

El Harry es va encongir d'espatlles.

—És possible… és una noia molt reservada, però em va comentar el Ron que havia cursat tots els estudis amb beques de la Conselleria… potser sí, que és orfe… no en tenia ni idea. Que hagi d'estar allà sola…

—No està sola —va explicar el James—; quan he marxat el Rhys era allà, i hi anava també el Columbus i una altra agent… segur que la cuidaran.

El Harry va tapar la cara amb les mans i va assentir.

—Sabeu com milloraria molt, aquest menjar? —va dir la Lily, canviant de tema—. Si el llencéssim a la brossa i demanéssim unes pizzes.

L'Albus i el James es van aguantar el riure; fins i tot va semblar que el Harry somreia. Aleshores es va sentir un BUM que venia de l'exterior, i tots cinc es van alçar i van córrer cap a la finestra més propera a veure el que passava al carrer, a la porta principal. 

Semblava que alguna cosa havia explotat dins de les furgonetes dels periodistes, perquè la majoria havien caigut de costat. I aleshores van començar a explotar moltes altres coses: les clavegueres del carrer, un parell de sistemes d'aigua contra incendis, la base de les faroles i els semàfors van començar a crepitar i a fer molt, molt de fum. I aleshores uns focs articicials van sortir disparats de les portes de vidre de l'hospital, fent que tota la gent congregada allà s'hagués de dissipar. I van començar a aparèixer petards entre la multitud, i traques, i els periodistes van marxar cames ajudeu-me. 

I llavors, en ple espectacle de llum, foc i fum, un drac fet de foc fatu es va materilitzar davant de la porta de Sant Mungo i va començar a escopir ràfgues d'espurnes, com si es tractés d'un ésser dun correfoc. El periodistes que quedaven van fugir. Alguns dels muggles també, però d'altres s'havien posat a aplaudir l'espectacle des d'una distància prudencial. 

Al cap d'uns minuts, tot va parar, el muggles es van dissipar, algunes furgonetes van desaparèixer, altres es van quedar allà, abandonades, i uns sanadors que havien quedat arraconats van poder entrar a l'edifici a través de les cendres i l'aigua de les mànegues del carrer que ho havien apagat tot.

—Ja els està bé —va dir el Harry, despreocupat, girant-se per tornar a la taula—. Ben xulo el drac. És de bromes del bruixots bessons?

—Sip —va dir el James, que s'havia quedat a la finestra amb la Lily i l'Albus, amb els ulls complats.

I aleshores, amb una veu molt més baixeta, va afegir:

—El que no li diré és que aquests petards només són prototips que encara no estan a la venta.

—Vaja —va fer la Lily, encongint-se d'espatlles.

—A mi tembé me'n va donar el tiet George, per probar-los.

—Sembla que van bé —va assentir la Lily.

—No cal foc, ni vareta ni màgia —va explicar el James—. Un només ha de col·locar-los i esclaten sols al cap d'una hora, perquè el culpable pugui ser ben lluny de l'escena per quan comenci l'espectacle.

—Quina bona idea —va fer la Lily.

L'Albus i el James es van mirar la Lily i després tots una altra vegada per la finestra, sense dir res, fins que la Lily va trencar el silenci.

—Bé, suposo que mai sabrem qui va ser.

—No —va fer l'Albus.

—Mai —va ratificar el James.

I van tornar tots tres a la taula amb els seus pares.

 


Llegit 749 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/10/2013 a les 21:24:39
#24348Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Holaaaaa de nou! ^^

Ja pensàveu que estava fent de les meves un altre cop i havia deixat abandonada la fanfic? Doncs no! XD

Ok, com sempre, títol: "There is much to be learned from beasts" és una cita que es va fer famosa de la novel·la Dracula de Bram Stoker, 1897. Aquí em refereixo més als vlads que als vampirs evidentment, però em va semblar molt adient fer referència a Dràcula després de la batussa.

I res, com vaig prometre, capítol sobretot de l'Albus, tot i que surten els germans, al seu ambient de treball (com veieu, no li va gens, hehehe). I bé, aquí tenim els aurors fets un nyap. Ja passava a de taca d'oli que fossin semidéus. No volia m'agrada matar personatges, però a les batalles... people dies. Així que mort, uns quants ferits, you know.

I ja està, espero que us agradi i que comenteu molt. Petonets, petonets!

A. Black

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/10/2013 a les 23:31:48
#24350Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

I sí, sóc un desastre i m'acabo d'adonar que em vaig oblidar de comentar-te a l'altre -.- Això de llegir pel tren amb el mòbil no pot ser bo... Ara el repassaré a veure si et comento alguna cosa també (en serio, ho sentoooo TT).

Quin capítol més triiist :( Encara que aquest final ha estat apoteòsic, crec que la Lily no m'havia agradat mai tant com aquí... i l'Albus, quina pena, pobret, ja s'hauria pogut ficar en alguna feina que li anés millor...

I això de la Belacqua, quina pena! Espero de veritat que es desperti i pugui explicar una mica la seva vida i això, a veure què diu...

Apa doncs, ho deixo aquí! Penja aviaat! ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris21/10/2013 a les 18:44:38
#24351Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

L'espectacle que munta la Lily és molt divertit! I espero que tots els aurors es posin bé, encara que la Belacqua ho té una mica fotut, per dir la veritat.

M'agrada com fas que m'imagini les coses amb total claredat, quan ha aparegut la Belacqua oberta en canal m'ha agafat una esgarrifança!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris21/10/2013 a les 18:53:27
#24352Encara no he escrit cap fanfiction

HOoola!

Dons si, ja pensava que ja havies abandonat la fic...

Per fi hem vist una Lily més gran i madura del que estem habituats a veure, pero tot i aixi mooola!!

Pobre Albus aquesta feina no li prova gaire.... i l'Scorpius m'imagino amnb la cara que ha posat quan li ha dit que el pare de la Rose estva ingressat!

Espero que tots es curin, pobre Lizzbell... aviam si no s'obliden d'ella.. i espero que la Belacqua es desperti, que raru que no tingui familia...

I x ultim l'Skeeter segueix tan fastigosa com sempre i em continua caient fatal.... i la cirereta final del drac de bromes dels bruixots besson genial!!

Petoonss

 

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris21/10/2013 a les 22:11:46
#24353Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Hehehe, ja vaig veure que et vas oblidar de comentar l'altre, hehe, no passa res, dona! ^^ (ja per fi t'he comentat el teu, btw!) A mi no em va semblar gens trist aquest capi, mentre l'escrivia... ve ser més aviat cabrejat amb punts divertits, de l'Albus vomitant, tots indignats i enfadats amb el tema... Síiii, la Belacqua es despertarà, amb un mort ja n'hi ha suficient. Gràcies per comentar!

 

Potter_granger: Síiii, la Lily mola! I els aurors es recuperaran és clar, menys l'agent Williams, que ho té bastant negre... val, acudit macabre, perdó! Que guai que t'agradi com descric! Mola que la gent senti esgarrifances o ganes de vomitar quan llegeix les meves coses! Hahahaha, és broma, en realitat mola molt se ho viviu com jo! Merci pel comentari!

 

Laia Weasley: Ahhh, dona de poca fe! No us deixaré penjats! Sí la Lily està madurant perillosament. Crec que és l'única forma en què pot madurar, de manera caòtica i destructiva, i molarà si enfoca la destrucció cap on toca ;) L'Albus no serveix per sanador, no gens! I l'Scorpius tampoc, perquè no té gens de paciència i no li agrada embrutar-se les mans! La Lizzbell i la Belacqua es posaran bé totes dues. I la veritat és que ja li havia pensat una infància tràgica a la Belacqua, simplement no m'havia semblat que hagués de sortir a llum fins ara... en veritat hi ha molta gent que està sola al món... és trist. I al món dels bruixots, crec que aquesta gent, que estan acostumats a estar sols, a sobreviure, a fer-se forts... serien sempre una bons aurors. I mort a l'Skeeter!




Avataranna_lovegood 206 comentaris22/10/2013 a les 16:33:23
#24360Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Ue, capítol nou! I Albuuuuus! *-* M'encanta, pobret, amb el tema de la sang. En fi, l'adoro molt.

I la Lily. La nostra nena, que continua sent la mateixa però està creixent. Haig d'admetre que em sento com una mama orgullosa i em fa una mica de pena alhora.

El Harry en plan histèric m'encanta hahahaha, aix, el meu nen. (Sí, tots son els meus nens. Me'ls estimo molt a tots, vale? xDDD)

I vull saber la histora de la Belacqua! Jo, ha de ser molt tràgica segur TT.TT

En fi, espero el pròxim capítol amb moltes ganes! *-*




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris22/10/2013 a les 22:37:15
#24365Encara no he escrit cap fanfiction

Feia uns dies que no entrava a la web i ahir al matí vaig tenir un pressentiment, i vaig veure un nou capítol penjat, que bé! Tot i que fins ara no l'he pogut llegir. Aix, m'ha encantat com acaba!!! I tot el capítol ha estat emocionant. També, m'agrada quan escrius des del punt de vista de la Lily perquè és com si descobrissim una mica millor com és. I ara a més està en una època interessant, fent canvis i tal ^^

I no saps quant m'alegra saber que no t'agrada matar personatges XDDD de debò. M'agradaria saber més coses de la Belacqua, joh, això de que no vingui ningú a veure-la... Hmpf. Jo l'adopto!

Tinc moltes ganes que arribi un altre capítol :) Fins aviat, espero. ^^




Avatarivi_potter 512 comentaris24/10/2013 a les 16:25:03
#24370Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

Uff, haig de dir que aquest capítol m'ha remogut una mica per dintre, quina pena! Pot ser és que no hi estem acostumats però sí, la gent mor i era hora que passés alguna cosa seria amb aquests personatges vampírics... 

Esperem que la Belacqua es posi bé, que això dels tubs de drenatge sortint pel mig de l'estómac bona pinta, bona pinta no tenia!

Molt gran la Lily, aquí veiem com també té vegada una mica més de cap, tot i que en faci de les seves aquesta vegada era per ajudar!

Petoons :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/10/2013 a les 10:48:56
#24376Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

anna_lovegood: Hehehe, sí l'Albus és molt graciós treballant en un lloc on hi acostuma a haber sang per tot arreu. I et sents orgullosa de la Lily, que bé. Tots l'estimem molt, em sembla ^^ No sé on portarà, això que creixi, de veritat que no sé com acabarà. La història de la Belacqua... ostres no sé, és que els aurors de vegadas penso que haurien de tenir el seu propi spin-off d'històries. La veritat és que seria interessant... però com que no tenen res a a veure amb la trama no sé pas on la encabria... Proper capítol... aviat, suposo. Tot i que encara no l'he començat a escriure! Gràcies per comentar!

 

Arwen Black: Caram, com molen els teus pressentiments! O.O Sí com que no ha passat només un any, sinó dos, tots han d'haver canviat una mica, però la Lily sobretot, perquè ha passat de la infància a l'adolescència. És evident que serà una adolescent difícil, potser més i tot que el James, perquè és força més caòtica. Però no sé, s'anirà veient perquè ni tan sols jo no ho tinc clar, com serà la Lily. I... hahaha, no, no m'agrada matar personatges, però s'haurà de fer i és hora que ho afrontem, jo inclosa. Ja vaig dir-ho un cop i ho mantinc, tots quatre magatotis no sortiran vius de la fanfic. Hala, ploreu, ahí lo dejo! Gràcies pel comentari!
 

ivi_potter: Bé, si t'ha remogut una mica és que ho he fet bé ;) I sí, ja era hora que ens poséssim una mica seriosos amb els vlads. La Belacqua es posarà ho prometo! M'agraden moltíssim els personatges aurors... el Columbus, ella, el Rhys, la Lizzbell... haureu notat que el Mundungus no s'ha presentat a la batalla, curiosament...XD I sí, bé, la Lily sí que té cap, el que passa que el té tot enmaranyat! Hehehe. Merci per comentar, ens veiem!

 

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris25/10/2013 a les 18:10:02
#24378Encara no he escrit cap fanfiction

QUÈÈÈÈÈÈÈÈ&Eg rave;È? No ho sabia això que no tots quatre sortirien vius!!! :O "ahí lo dejo" dius, XD XD D:  Això és massa Spoiler per a un divendres a la tarda! vaja, m'estic plantejant si deixo o no sortir la riallada que em ve i començo a conjecturar qui morirà. Deu ser el shok, que m'afecta. Jo no sóc així. Vull dir, m'importen els personatges. XD El que deia, és el shok.




Cassandra Ross Anònim25/10/2013 a les 20:41:33
#24381Encara no he escrit cap fanfiction

Oooooooooooooh! Perdona la desaparició. Que interesant el capítol, m'encanta mencanta mencanta. Espero que puguis actualitzar aviat, i que m'agradaria saber què passa perquè s'arribi al pròleg que vam llegir. Perdona que el comentari sigui tant curt, pero es que no tinc temps. Tinc ganes de veure què faran aquestre tres... Uh.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/10/2013 a les 11:39:34
#24383Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Qui t'ha dit que morirà UN? He dit que tots quatre no en sortiran pas vius. En podrien morir uns quants... Hohoho, que dolenta que sóc. A mi de vegades també em surten rialles malèfiques sense voler... XD No crec que sigui spoiler, simplement fa la trama més interessant, el fet que sapigueu això... així patiu més. De fet, és un anti-spoiler, perquè cada vegada que algú estigui perill patireu de veritat per veure si se'n surt o no... 

 

Cassandra Ross: Perdonada per la desaparicií, però que no torni a passa! Hahaha, és broma, m'alegro que hagis tornat, això. sí. M'alegro que t'hagi agradat el capítol! Pel que fa al pròleg... segons l'índex que m'havia fet hi havíem d'arribar al capítol 5, o sigui, al següent, però resulta que moltes escenes que volia posar en els altres quatre no m'hi han cabut, així que pot ser que faci un capítol extra i arribem a la part del pròleg al capítol 6... Prometo moltes sorpreses i cagades molt, molt grans per part del James! XD No, en sèrio, serà la CAGADA més gran que ha comès mai, i serà xungo. I a la vegada molt burlable i divertit! Gràcies pel comentari, no hi fa res que sigui curt!