La Crida d'Avalon - Capítol 2: Espera
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 26/10/2013 a les 23:37:17
Última modificació 26/10/2013 a les 23:37:17
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: Espera

Capítol 2: Espera

 

 

La Julie va entrar a dins seguint la comitiva que portava en George, esgarrifada. Com que es va quedar l'última, va ser l'única que va sentir el "plop" darrere seu. Es va girar de cop, preparada per contraatacar si es tractava d'algun enemic, però va relaxar-se en veure com el Harker i en Jack arribaven sans i estalvis.

-Jack!- va cridar, i la Marta es va girar i la va seguir-. Jack, que no ha arribat ningú...

-Com? Tenia entès que érem dels últims a arribar...

-Tu has vist que passés res a ningú?- va preguntar la Marta, una mica més serena que la Julie però igualment preocupada-. Ens han dit que hi havia l'Innominable.

En Jack va fer que no amb el cap.

-Buscaven en Harry i han anat més cap als altres, per això m'estranya que no hagin tornat els que es feien passar per la Julie. Qui falta?

-En Mike, la Roser i l'Àlex, i els que els portaven.

En Jack es va quedar blanc però no va dir res. Es va limitar a assentir.

Llavors, dos sorolls gairebé simultanis es van sentir darrere seu. Un era el del portarreu del Heath i la Matilda Wormwood, i l'altre de dues ombres que s'acostaven en la foscor.

Tots es van posar en guàrdia silenciosament, però van baixar la vareta en reconèixer l'Àlex i la Matilda.

Es van posar a córrer per si necessitaven res, però de seguida van veure que, encara que estaven una mica masegats, no hi havia hagut cap mal massa gros. I sense pensar-ho dues vegades, la Julie va buscar l'Àlex, l'Àlex va buscar la Julie i es van fondre en una abraçada que va durar cinc segons, deu segons, vint segons. No es volien separar, així que l'Àlex es va quedar amb un braç a les espatlles de la Julie i van entrar tots a dins.

Més gent havia arribat durant aquella estona, i en Fred ja estava al costat d'en George. La Julie va poder veure perfectament com en Fred no pensava allunyar-se d'aquell sofà en una bona estona, que tota la resta havia passat a un pla secundari tot i que dolorosament real.

La Mei i el Sawyer no van trigar a arribar. L'Àlex els havia explicat que s'havien hagut de desviar del camí per arribar sense obstacles, i havien perdut el portarreu. També va dir que havia vist com la Roser i el Woodrive feien el mateix, així que probablement arribarien al cap de poc. Efectivament, ho van fer.

La Julie es va voler aixecar a parlar amb el seu padrí davant l'absència de la Susan i en Mike, però va notar com els braços de l'Àlex la retenien a la cadira.

-Si necessites res ja t'ho vaig a buscar jo. Tu ara descansa.

-Àlex, puc caminar cinc metres.

-I jo et dic que ja ho faré jo. Què vols?

La Julie va fer rodar els ulls.

-Que em deixis aixecar, gràcies- va dir abans de fugir dels seus braços i anar cap a en Remus.

-Àlex?- va preguntar la Marta-. Mira que jo t'estimo molt, però a vegades ets una mica massa...

-Pesat- va dir la Mei.

-Sobreprotector- la va corregir la Marta llançant-li una mala mirada.

-El meu millor amic està perdut des de fa hores. Si no us fa res, parlem-ne en un altre moment.

Es van menjar els No només és amic teu i es van quedar mirant la porta, com si la Susan i en Mike haguessin d'obrir-la en qualsevol moment i entrar com si res.

Però no ho feien.

En Heath es va anar a enfonsar en una butaca mentre la Julie i en Remus parlaven en veu baixa, preocupats. L'Amy continuava en tensió i la Marta li netejava un tall bastant lleig del braç.

La Marta va lluitar per mantenir la concentració en la ferida i no divagar. Se sentia confusa, sense saber què pensar. Notava com el cap li anava d'un lloc a l'altre, entre dues preocupacions d'igual calibre que li removien l'estómac més que tota la sang que havia vist en poques hores.

La Julie va tornar cap on eren els altres. Va veure l'Àlex, que esperava que s'anés a asseure a sobre seu, però només d'imaginar-se els seus braços agafant-la altra vegada ja sentia claustrofòbia, així que es va asseure al braç de la butaca d'en Heath.

L'Àlex la va mirar pensant que la Marta tenia raó i que havia de fer el que fos per arreglar la cagada de feia una estona. Però com? Se suposava que amb demanar perdó ja n'hi havia prou?

-Heu pogut contactar amb els Anderson?- va preguntar l'Amy.

-Ho hem intentat tot però no diuen res- va dir el senyor Weasley amb veu greu-. Haurien d'haver vingut fa dues hores.

El senyor i la senyora Anderson eren metges reputats de Sant Mungo i membres de l'Orde del Fènix des de feia dos anys. La seva filla, l'Airina, era una amiga d'infància de la Julie, una noia tímida de Ravenclaw que tenia un any menys que ella. Se suposava que havien d'haver arribat amb la Susan i en Mike, que anaven a agafar el portarreu a casa seva.

-Potser hauríem d'anar a casa seva- va dir la Mei-. Jo hi puc aparetre, si voleu.

-Gràcies, Mei, però hi ha una diferència entre la valentia i la temeritat- va dir la Matilda Wormwood-. Si hi anem, serà amb un pla a l'esquena.

-Doncs preparem un pla, però jo no em puc quedar aquí sense fer res!

-Mei- la va mirar l'Alan Sawyer-. Deixa'ns fer, vols?

La Mei va quedar-se callada amb cara de contrarietat i va anar a arrepenjar-se al marc de la finestra. A fora, tot era fosc i quiet. Menys a la dreta, a la dreta el vent feia moure alguna cosa. La Mei es va tirar endavant per veure què era i va poder distingir perfectament unes figures que s'acostaven.

-Són aquí!- va cridar, abans d'obrir la porta i sortir corrents.

De seguida que la Julie va sortir es va adonar que alguna cosa no anava bé. Quatre figures caminaven cap a ells, però dues, les més altes, carregaven alguna cosa com una camilla.

Quan s'hi va fixar millor va veure que, efectivament, era una camilla, i hi havia algú estirat que no es movia. Va notar com es quedava glaçada, parada al mig del jardí. Una part d'ella volia córrer cap allà, veure què passava, ajudar, però l'altra tenia pànic del que podia trobar-hi i la mantenia quieta mentre els atres passaven corrents pel seu costat.

-Julie!- va dir una veu al seu costat, i va veure com un dels bessons Weasley (és clar, en Fred, en George no estava per córrer) l'avançava.

Això la va treure de l'estat en què es trobava i va fer que acabés d'arribar al lloc on l'esperaven en Mike i el senyor Anderson portant una camilla amb la Susan a sobre, tapada per una manta.

-Susan!- va cridar, tement el pitjor.

Quan hi va acabar d'arribar, però, va veure que tenia els ulls mig oberts, encara que se la veia molt dèbil.

-Julie... on és en Sirius?

-Ha anat a dormir fa una estona- va dir, amb els ulls llagrimosos-. Està bé, no et preocupis.

Les preguntes s'amuntegaven al cap de la Julie. Què havia passat perquè estigués d'aquella manera? No es veia que tingués cap ferida, però vaja, anava tota tapada amb la manta, així que potser ho amagava. Algun encanteri? QUÈ?

Quan van entrar a dins, van sentir com el petit Sirius plorava a la seva habitació.

-Serà millor que no vegi com estàs, Susan- va dir l'Amy. La Susan va assentir, sabent que tenia raó.

-Julie- va dir ella-. Hi pots anar tu?

La Julie va dir que sí i va pujar les escales cap a l'habitació.

Va trobar en Sirius assegut al llit i plorant. De seguida s'hi va acostar a agafar-lo i va parlar i el va bressolar fins que va aconseguir que deixés de plorar.

Li va apartar un floc de cabells rossos del front i se li van veure encara més els ulls grisos.

Li agradava molt, aquell nen. Sempre havia aconseguit tranquil·litzar-lo. Ja no quedava rastre del nen setmesó que havia estat al principi, quan es pensaven que el perdrien. Ara, amb un any i mig, ja caminava i parlava, i era un dels nens més espavilats que havia vist mai.

Tampoc era que n'hagués vist gaires, això és veritat.

Quan va aconseguir que el nen tornés a dormir, va apagar el llum i es va asseure a una cadira per si de cas es despertava altre cop. Però estava tot tan en silenci que va poder sentir una veu a fora.

-Professor Llopin!

-Quantes vegades t'he de dir que em diguis Remus?

-Una més, almenys- va respondre la Marta-. Anava a veure la Julie?

-Sí, encara que estic segur que se n'ha sortit perfectament. Té una connexió molt especial amb aquest nen. Tu també hi anaves?

-De fet, jo el buscava a vostè. Era...

Va semblar que la Marta es quedava sense paraules, i la Julie es va sentir culpable per estar escoltant una conversa privada.

-En Louis?- va preguntar en Remus.

-Se sap res? Hi ha hagut cap indici d'on pot ser?- O, almenys, que estigui viu?

-Ho sento, no.

Es va fer un silenci que va durar una estona.

-Però, si el trobem, seràs la primera de saber-ho.

-Gràcies.

La Julie no va sentir res més fins que la porta es va obrir i va veure el seu padrí apareixent amb la vareta encesa a una mà i un plat de galetes a l'altra.

-Vols menjar alguna cosa?

-No podria. Tinc un nus a l'estómac.

-Va, que t'anirà bé.

La Julie va fer que no amb el cap, preguntant-se si li havia de dir alguna cosa sobre la conversa que acabava d'escoltar.

-Ens has sentit, oi?

-Com ho saps?- va preguntar la Julie, adonant-se que s'acabava de delatar.

-Et conec prou bé com per adonar-me'n. No en sabies res?

-Que en Louis estigués desaparegut? La Marta no me n'havia dit res.

-Només fa un mes que ho sap, i li vam dir que no te'n digués res per carta. Ara fa dos mesos que va desaparèixer en una missió de l'Orde.

-Ni tan sols sabia que s'hagués unit a l'Orde- va dir, fluixet.

-D'això ja en fa un any. Va ser un mes després de fer els 18.

És veritat, va pensar la Julie, havia oblidat que tenia dos anys més que nosaltres.

-La Marta tampoc sabia que estava a l'Orde, de fet. Va decidir que preferia que no ho sapiguéssiu.

-I la Susan? Com està? Ja s'ha pogut incorporar?

En Remus es va quedar un moment parat.

-No saps què li ha passat, no? És clar... tu no hi eres. Havies vingut aquí amb el petit.

La Julie va tornar a notar com si fes molt de fred.

-Què ha passat? Ha empitjorat?

-No, no és això. Està bastant millor que quan ha arribat.

-I doncs?

En Remus va fer una altra pausa, buscant les paraules.

-El problema és que no deus haver vist com ha arribat.

La Julie es va aixecar.

-Hi he d'anar.

-Espera, t'acompanyo. No vull que ho vegis sola.

Quan van sortir, la Julie va veure que anava cap amunt de les escales en comptes de baixar avall.

-No és a baix?

-Els Anderson han dit que seria millor que descansés, així que l'han pujat amunt perquè allà hi havia massa moviment. Per cert, l'Airina diu que vol saludar-te, que entre tot encara no li has dit res.

La Julie es va adonar que era veritat, que només s'havia fixat en la Susan i no havia dit res als senyors Anderson, l'Airina o en Mike.

-Ningú et pot culpar per això, dona- va dir en Remus veient la cara que feia-. Només que fa molt temps que no et veu i et vol dir hola. Aquí mateix- va dir aturant-se davant una porta.

La Julie va respirar profundament, sense saber què trobaria quan entrés a aquella habitació i esperant-se el pitjor.

Però no s'havia preparat prou com per veure la seva padrina amb una sola cama.

 

Nobody said it was easy... noone ever said it would be this hard. ______________________________

 

OH TAKE ME BACK TO THE STAAAAAAAAAAAART!

Val, ja, stop motivació (aquesta cançó m'agrada massa xDD). Res no és gratuït, en una guerra tothom hi perd. Suposo que aquest és el resum que podem fer d'aquest capítol.

És un capítol una mica de transició, d'espera pel que començarà a coure's al pròxim. Ja he anat introduïnt temes recurrents de la ff, com la desaparició del Louis i altres cosetes :)

No hi ha gaire a comentar, doncs. La cama, les desaparicions, les esperes, les relacions... A veure què en penseu! ^^

No teniu prou ganes de matar-me? No encara? Aquí va, doncs!

SABIES QUE el capítol dels Desterrats en el que l'Àlex es lia amb la Julie per una aposta no s'acabava aquí? En principi, com que l'Àlex se sentia tan malament, es trobava la Gregory, que el "consolava". Ergo, s'embolicaven, la Julie se n'enterava i l'Àlex acabava encara més fet merda. Si no ho vaig fer va ser per dues raons bàsiques: la primera, que ja em semblava prou dramàtic fins allà, i la segona, que no m'hi cabia.

(Vaig a amagar-me sota la manta. No em trobareeeeeeu!)

Un petó i fins d'aquí dos diumenges!

 

Marta


Llegit 1341 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris27/10/2013 a les 00:08:15
#24388Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

TE MATEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE M'ACABES DE DEIXAR SUSAN COIXAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA MALDITAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Alex preocupat per roser però no diu res, que cuquii!! ^^ m'encantaa ^^
(omitir mentalment escena Àlex/Julie)
 
FREEEEEEED NOOOOO MARTA MALAAAAA PER QUÈ ENS FAS AÇÒ!?!? TOTS SABEM QUÈ PASSARA AMB ELS BESSONS! Eres molt roïna posant aquesta escena entre Fred i George T___T
MALA MALA MALA MALA MALA POBRA SUSAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAN 
però mini Sírius és adorableee!! :3 clar, que tots els fills de Sirius són adorables so... hahahahahha
i això d'Àlex i Gregory, ya te vale, mira que t'agrada fer sofrir a Julie!XD
i bé, ens veiem d'aquí a dues setmanes! :P




Avatarhpkarina 373 comentaris27/10/2013 a les 00:51:57
#24390Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

JACK PREOCUPAT PER ROSER




xudit_95 80 comentaris27/10/2013 a les 02:02:18
#24391Encara no he escrit cap fanfiction

LOL!!! TU ETS CRUEL EEEEE

Ja que la deixes asense una cama... j l'hauria deixada sense les dues, q esmes cruel, i hi ha mes ganes de matarte eeee... mare meva Marta, que t'acabarem odiant molt, tu, mentre no li fagis res ni al LOuise ni als desterrats, jo ja estic "contenta" eeee, pero mare meva, quina cosa mes cruel que arrives a ser....

Mare meva... es com ho pots fer aixo????' ja se q es una guerra, tots sabem q es una guerra, pero siusplau, no ens fagis com R.R. Martin... o no ens fagis gaires "Rowlingss" siusplau, q ara q ja m'estic aprenent el nom dels personatges... (si, despres de dos anys, me l'estic aprenent ara eee)

q mes, q mes....  res es prou dramàtic!!!! Allo hauria estat super bestia, i hauria donat n paper mes important a l'enfado de la Julie, tot i que llavors hauria odiat na miqueta mes a l'Àlex, i potser a la Gregory tambe, ves a saber, pero seria tot un puntazo.

FOnalment: ets tope cruel T____T




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/10/2013 a les 12:30:57
#24392Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: hmmm ja saps per què ho he fet xD I continuo apostant pel subconscient que t'ha fet dir Àlex ^^ Jo? Mala? Noooooo, que va! El Sirius m'encanta, és taaaaan mono ^^ i el Sabies que l'havíeu de saber, imagina que hagués passat, si ja em vau amenaçar amb allò... hhaahahaha hauria estat divertit ^^ I sí, m'encanta fer patir la Julie :P

Judith: tu l'hauries deixada sense cames? I em dius cruel a mi? I bé, m'agrada que ara t'aprenguis els noms xDDD I sí que era prou dramàtic, ja n'hi havia prou deixant-ho d'aquella manera! (I repeteixo, no m'hi cabia xDD)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris27/10/2013 a les 12:42:22
#24393Encara no he escrit cap fanfiction

M’agrada que no soc la unica persona disposada a montar-te un linxament. Ets cruel, t’ho mereixes. Ja et vaig anar deixant clares les meves… emocions durant la lectura. Ara anire al análisis.

http://images.wikia.com/uncyclopedia/images/2/28/Explosion_m ushroom_shaped.gif

Arriba gent, arriba gent, hola Jack, si, la teva novia encara no ha tornat, si, es posible que no torni. Si us plau, sentat i descansa.

WEEE!!! Matilda!! Heath!!! En serio que patia molt per a vosaltres!!

Oish que bonica l’abraçada Julie/Alex :D Ara mateix son una monada de les grans!! Ara que hi pensó… porten un any i pico junts ja no? WEEEE!! Aixo esta durant!!!

Fred!! George!! Perqueeeeeeeeeeeeeeeee!?!?!?!? No vull que us separeu!! No vull!!!

WEEE!!! Mei!! Alan!! Tambe patia per vosaltres!!

*sigh* Alex… tio, ho entenc… PERO ESTEM PARLANT DE LA NOIA QUE FEIA EXPLOTAR PARETS PER ELS AIRES ALS 13!! No necesita guarda espatlles, cangur o germans grans. (Per aquesta ultima ja hi ha en Harry… mes o menys XP)

Estic amb la Mei, `pe-sa-o!

a)      No nomes no es l’unic que es amic de en Mike.

b)      ESTAS PARLANT AMB LA MARTA IMBECIL!!!

DIOOOOOOOOOOOOS!!! NO PUC AMB LA TENSIO!!!!!!!

http://25.media.tumblr.com/010715d084fe23717 81e7e2248f21642/tumblr_mnf3mr2Ur71ricyyyo1_500.gif

Ara transcriure els meus pensaments a mida que avançava la escena…

Dum di dum dum dum… Bah, es la Susan. L’ultim que saviem d’ella es que havia perdut al marit… La Marta no será tan cruel com per fer-li res…

Com que hi ha algu en una camilla?

Que esta passant?

http://weknowgifs.com/wp-content/uploads/2013/04/what-th e-fuck-is-going-on-gif.gif

Susan?

Susan?

Que hi fas en una camilla??

http://1.media.todaysbigthing.cvcdn.com/29/83/76ca8d143d 4af6612b22ffd59a035966.gif

No s’ha mort. Que no, que ja quedara el fill d’en Remus orfe no es necesita que el fill d’en Sirius i la Susan tambe quedi orfe!! Mala persona!!!!

CHIBI-SIRIUS!!!!!

http://images5.fanpop.com/ image/photos/26700000/it-s-so-fluffy-i-am-gonna-DIE-despicable-me-26771225- 500-250.gif

CHIBI-SIRIUS!!!!!

Por dios quina monada de coseta petita!!!!!

Que en Louis esta que? Que que?? Que el meu baby-balgden-cosha-bonita esta que?

http://images.wikia.com/charmed/images/0/03/HowCanYouBeSoEvil.gif

O.o

Osti….

MARTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!

http://cdn.uproxx.com/wp-content/uploads/2013/01/lemon-nerdrage.gif

QUE HAS DEIXAT A LA SUSAN SENSE CAMA?!?!?!?!?!?!?!? TU!!!! TU!!!!! TU!!!! TU!!!!!! MALA PERSONA!!!!!

http://i1219.photobucket.com/albums/dd434/enchanti ngsparkle/tumblr_ls6hxnVSJn1qj6vzg.gif

Ja et val!! En serio!!!

MALA PERSONA!!!

http://24.media.tumblr.com/94fd0d59c59e8097e d8c65f73e1ce4ea/tumblr_mf5c8qTQAR1r4h17ao1_400.gif

h ttp://images.wikia.com/icarly/images/e/e6/Let-me-love-you.gif

Em sembla que aixo es un bon resum dels meus sentiments XP

Ale, ara a esperar…. DUES MALEÏDES SETMANES!!!!!

http://i1280.photobucket.com/albums/a481/queensass13/frus trated-2_zps90d0169e.gif




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/10/2013 a les 15:06:17
#24394Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ets cruel, molt cruel. Pateixo tant pels teus personatges (més que pels meus i tot) que només llegir la primera frase del capítol he notat una mena d'opressió al pit. I quan he acabat de llegir, ha marxat. Casualitat? NOOOOOO!!!!!!!! Ets tu, la que em fa sentir això.

Sí, tu. Has deixat la Susan coixa, també estas fent-los patir a tots amb la desaparició d'en Louis (he dit que els fas patir? Perdó. ENS fas patir), bé, si no pares d'introduir-hi tantes coses angoixants i terribles, m'agafarà un infart o algo i et quedaràs amb una lectora menys. (Ho sento, sóc una mica xantatgista, no em facis cas, tu fes la ff com tens previst.)

I bé, ja saps que hi ha algun dels no-Desterrats que m'encanta, que és en Liam. Deixarà de sortir? Serà important? Tindrà alguna referència però no farà res en la trama? En fi, què li passarà? Perquè ara no pots deixar de fer sortir alguns dels secundaris més entranyables de tots els que he vist.

I a patir una llarga espera de dues punyeteres setmanes.




AvatarLaia Weasley 140 comentaris27/10/2013 a les 16:44:53
#24395Encara no he escrit cap fanfiction

ALAAAA!!! Q béstia ens acabes de deixar coixa a la susan!! :'(

Bufff... quina angoixa he passat quan no arribaven,....

Suposo que ja m'esperava que atacaries pero de manera tan béstia??

Buff.... pobre Julie, m'encanta la Mei quan li diu a l'Alex pesat, té rao... jeeje

En Louis a l'orde?? quina surprise m'he endut.... pero eske a sobre ens el desapareixes del mapa... :0 

Que mono en Sirius Junior... ^__^

BBff... ara estic angoixada x la Roser!! aviam Jack relaxa't! sincerament ara no m'agradaria estar el seu lloc...

Enfin a l'espera dels 15 dies....

Petoonss

PD: a la proxima no siguis tan sadicaa!! :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/10/2013 a les 22:21:57
#24396Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: ole tu, t'ho has currat xDD Tuuuuu ets molt bipolar pel que fa a l'Àlex, primer super contenta i després criticant-lo... pobret, si se n'adona, però li costa hahahahah Aaaaaah això del Louis m'encanta, i la Susan ja et vaig explicar xD I el temps passa ràpid!

Potter_granger: aiiii em sap greu que t'hagi sentat tan malament, però és que la vida és cruel, i la guerra més. De totes maneres tranquil·la, que les coses ara ja es calmaran una mica. Buf, el Liam sortirà en algun moment, però la veritat és que no el veurem massa (pensa en HP7, el Neville, la Luna i tal). Anirà apareixent un parell de cops i després a la batalla final!

Laia Weasley: bèstia? Però si no he matat ningúuuu TT què hauríeu dit si s'hagués mort algun personatge? I que el Louis estigui desaparegut donarà molt de joc! Nono, la Roser ja ha tornat, ho dic per allà al mig. I tranqui, que al pròxim ja hi ha un canvi de xip ;)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/10/2013 a les 22:35:13
#24397Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ai, jo no sé gaire què comentar, que molts no sé qui són...

El petitó bonic entenc que és fill del Sirius i la Susan ^^I sembla supercute!

I jo t'entenc amb això de les batalles. Algú s'ha de fer mal! Encara podem donar gràcies que no has mort ningú, una cama és passable, per un escriptor, hehehe!

Petonets!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris06/11/2013 a les 23:51:48
#24398Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja t'he enviat el resum de tot el que ha passat abans! Perdona per haver trigat tant... :/

Sí, el Sirius és el fill de la Susan i el Sirius ^^ Havia d'aprofitar l'oportunitat per fer-lo sortir, que ja no en tindré gaires més... I gràcies, gràcies per comprendre'm TT Si és una cama! D'acord que és trist i tal... però no s'ha mort ningú!

Apa, ja em diràs si ho has rebut! Fins el pròxim! ^^




Cassandra Ross Anònim07/11/2013 a les 19:28:58
#24399Encara no he escrit cap fanfiction

Oooh. Mha agradat molt. Hi ha algunes coses que les omitiré pel meu estat de salut (George, Fred, Susan, Alex...) I el mini Sirius d'on a sortit?????????




AvatarMercè Granger 67 comentaris07/11/2013 a les 20:10:40
#24400Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

IIIIIT'S SUUUUCH AAAA SHAMEEEE FOOOR UUUUUS TOOO PAAAART. Perdó, ho havia de dir, aquesta cançó és massa perfecta *-* (i ara m'han fet ganes d'escoltar-la xD)

Bé, el cap me'l vaig llegir fa uns dies des del mòbil... i pinta molt molt bé. M'han agradat molt els dos nous capítols, i gràcies al resum quasi ni m'he perdut. Com que sóc nova lectora no puc dir gaire xDDDDD I una cama no és molt, sigues més cruel ò.ó Ok no xDDDD

Bé, espero el nou cap amb il·lusió :3 Fins al diumenge :3




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris07/11/2013 a les 20:54:31
#24401Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Cassandra Ross: aiiix si ja sé que és trist, però és el que ha de passar... El mini-Sirius és fill del Sirius i la Susan (si et mires el lloc dels personatges del resum que t'he passat està tot explicat ^^), que va néixer a mig 5è! Ben tornada! ^^

Mercè Granger: a que siiiiiiii? *-* M'alegro que el resum hagi estat tan útil i que t'estigui agradant tant! ^^ Més cruel? Hahahahahhah divergències d'opinions xD Però nà, de moment ja n'hi ha prou, ja tindreu coses per queixar-vos més endavant! Benvinguda i fins diumenge!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris10/11/2013 a les 02:12:28
#24404Encara no he escrit cap fanfiction

Han passat dues setmanes... On està el meu capítol??????!!!!!!! XP




Cassandra Ross Anònim18/04/2015 a les 15:05:22
#25612Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

He anat llegint el capítol i cap al final he tingut un dejà-vu, quan he recordat que ja sabia què li havia passat a la Susan. Ja havia llegit el teu capítol fa dos anys i mig, i més avall trobaràs un comentari meu que no val res.

La manera com descrius l'abraçada que es fan l'Alex i la Julie és molt bonica... Aquests dos, són nòvios, no? És que m'he d'acabar de situar. Quan l'Alex no vol separar-se d'ella, i ella vol anar a veure el Llopin... He pensat que li demanaria que l'anés a buscar per ella, molt divertit.

Encara que em lio amb els personatges, m'he preocupat bastant en saber qui vindria i qui no, a veure què li havia passat a cadascun... Aish, ets una mica malvada, no? I sembla que t'agradi fer-nos patir.

El Sírius baby és fill del Sírius, qui per cert deu estar mort, no? Ush. És una monada de criatura, tant de bo surti més sovint (?). Tot i així, no sé per què, no m'agrada gaire que la gent tingui els noms dels seus pares. Per què cada persona és com és. Tot i que llavors, està destinada a grans coses, oi? Hahaha.

El Louis... No me'n recordo gaire, d'ell, però pel poc que sé, a mi també em queia molt bé :D Era de Beauxbattons, oi? I el Heath, com ha arribat allà? També formava part de l'Ordre i de tots els Harry's i les Julie's? Vull dir, com que és un Sly, sembla que ningú tingui reticències i tal. Es deuen coneixer de tota la vida, no? Casi.

Espero que la pèrdua de la cama de la Susan tingui un motiu, perquè si no vol dir que ets sanguinària. Però com que és un món màgic, suposo que li podran reconstruir sense problemes, no?

Fins aviat!

Cassie.