La Crida d'Avalon - Capítol 4: Estrelles
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 23/11/2013 a les 21:54:55
Última modificació 23/11/2013 a les 21:54:55
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: Estrelles

Capítol 4: Estrelles

 

 

La figura que havia baixat de l'arbre va aixecar la vareta silenciosament i la Julie es va posar més tensa. Estúpida... com se li havia acudit de sortir?

I, llavors, la vareta de l'altra persona va fer un moviment...

I va aparèixer una bandera blanca.

La Julie no sabia si riure o plorar. Què se suposava que era allò? Un truc muggle? Perquè la veritat és que no havia vist mai sortir una bandera blanca d'una vareta de veritat.

-Em rendeixo, em rendeixo- va dir, encara amagat per l'ombra de la nit, però la Julie va reconèixer la seva veu.

-Fred! M'has clavat un ensurt de mort... No hauries pogut avisar que eres allà abans d'aparèixer d'aquesta manera?

-Tu tampoc t'has quedat curta- va dir en Fred, arribant on era ella-. No acostumo a tenir companyia, quan vinc per aquí a aquestes hores.

-Véns gaire sovint?- va dir la Julie just abans de maleir-se per la seva indiscreció-. No, perdona, no m'ho expliquis, si no vols.

-Bah, tranquil·la- va fer, asseient-se al lloc on era la Julie abans de veure'l baixar de l'arbre-. És la tercera vegada. Les altres van ser la primera nit al Cau després que aquella serp ataqués el pare. I la segona, quan l'Esquenagrisa va atacar en Bill.

-Ah.

La Julie no sabia què dir, i es va asseure al seu costat, arrepenjada a la paret de la casa. Què se suposava que havia de fer quan en Fred li acabava de confessar implícitament que tot i que fes com si res continuava preocupant-lo en George? Que d'acord, clar que sabia que estava preocupat. Però mai no li havia passat pel cap que en Fred també necessités estar sol per pair les coses. Sempre se'l veia tan feliç, tan optimista!

-I tu? Què et porta a sortir de nit? Perquè una cosa greu ha de ser.

-L'Àlex- va dir només. Llavors es va adonar que en Fred la continuava mirant de manera interrogant i va explicar el que passava-. És que té aquesta mania de tractar-me com una cria que només necessita protecció. I no s'adona que ja no sóc la nena que s'amagava cada dia per plorar. Ell mateix em va ajudar a canviar. I per això em fot tant que en el fons vulgui que torni a ser el que era fa un temps. Li agradava més quan em podia protegir.

-Tira'l per la finestra.

La Julie es va girar, mig divertida i mig sorpresa.

-No, no, ho dic seriosament. Per la finestra.

I es va posar a riure mentre la Julie continuava mirant-se'l incrèdula.

-Però que mala persona, no?

-Jo? Això ell, que no et tracta com et mereixes.

-Ai, no, home, tampoc no és a...

-Sí, sí que ho és. Et subestima. T'infravalora. Per tant, no et tracta com et mereixes. Jo ho veig molt clar. L'Àlex s'estima la Julie que eres, no la que ets ara.

La Julie es va quedar sense saber què dir. No trobava cap argument en contra del que havia dit, però es negava a creure les paraules que continuaven repetint-se al seu cap. Ella sempre havia pensat que era una època dolenta, que li faria entendre que havia canviat i tot tornaria a estar bé. Però i si era veritat que l'Àlex ja no l'estimava? Que continuava enamorat d'aquella nena insegura que mai no sabia què havia de fer?

I si era veritat que mai no podria estimar-la?

-Però... m'ha costat molt, sortir del pou. L'ansietat, totes les merdes. No pot pretendre que torni a ser com abans. No puc tornar allà baix.

I llavors es va adonar que ho havia dit en veu alta.

-Ai, res, perdona, he d'aprendre a pensar abans de parlar.

-Julie, no pots permetre que t'enfonsi un altre cop. Abans l'hauries de deixar.

-Deixar-lo? Però què dius!? Després del que vaig passar per estar amb ell i el que ha canviat ell per mi no puc fer-li això! És gràcies a ell que sóc qui sóc avui!

-I això és justificació perquè hagis de permetre que se t'emporti avall? Perquè jo crec que no.

La Julie es va quedar callada negant-se a aquella opció.

-Perdona, no m'hi hauria d'haver ficat- es va disculpar aquell cop en Fred-. Pots fer el que vulguis, tinc aquesta mania de dir el que penso encara que no sigui cosa meva.

-No, tranquil, si almenys m'has escoltat i he pogut desfogar-me. Ara ja estic millor.

Però no ho semblava, almenys no a en Fred.

-Saps què? Tinc una idea.

I es va aixecar allargant-li la mà.

La Julie se'l va mirar preguntant-se si l'havia d'agafar.

Ho va fer.

 

 

 

En Mike va aixecar el cap de cop quan va sentir el cop de porta.

-Àlex? Passa res?- va dir, tancant el llibre i deixant-lo a un costat.

-Que si passa res? Que la Julie no s'adona que jo només la vull protegir, això passa.

En Mike va fer un sospir. Així que era allò.

-És que potser la vols protegir massa. Ja t'ho he dit alguna vegada. Tots t'ho hem dit, de fet.

-I a tu et sembla normal que volgués marxar sense dir-nos-en res? Perquè a mi no. Encara que clar, potser estic exagerant, preocupant-me per ella perquè volia convertir-se en una fugitiva sense ni tan sols comentar-ho.

-Primera, sento dir-t'ho, però ja ho és, una fugitiva. I segona, tens raó en aquest cas. Però potser el fet que no n'hagis tingut en d'altres no ajuda. I posar-se dels nervis tampoc, així que tranquil·litza't una mica.

L'Àlex es va asseure al llit en silenci i va enfonsar la cara entre les mans.

-Àlex, jo estic segur que la Julie t'estima. Però no pots pretendre retenir-la d'aquesta manera, perquè saps tan bé com jo que aquesta pressió l'ofega. Que necessita una mica de llibertat.

-Però és que no puc! Sóc incapaç d'aguantar veure com es posa constantment en perill!

-Que no és el que fem nosaltres, potser? Que no som aquí per això?

-Ja, però no és el mateix.

En Mike va fer que no amb el cap. Feia temps que pensava que aquesta consciència de l'Àlex per protegir la Julie era més una rutina, una obligació que s'havia imposat a si mateix, que un desig.

-Prova de deixar-li una mica d'espai, home- va dir posant-li la mà a l'espatlla-. A veure com van les coses.

-Maleït sigui... algun dia m'hauràs d'explicar com és que sempre tens raó.

En Mike no va dir res. Va somriure i va tornar a agafar el seu llibre.

 

 

 

Quan se'n va adonar, estava pujant dalt de l'arbre darrere d'en Fred, que li anava dient on havia de posar els peus. Es notava que hi havia pujat moltíssimes vegades i sabia perfectament com fer-ho.

-De petits solíem pujar amb en George aquí dalt per amagar-nos i fer bromes a la gent. Sobretot a l'estiu, com ara, perquè hi ha més fulles que ens tapen. Bé, d'acord, i no de tan petits- va riure.

La Julie es va acomodar en una branca força gran. Se sentia estranyament còmoda, allà dalt, amb el ventijol que passava de nit i que feia oblidar la calorada del dia. Amb en Fred, que no qüestionava el que feia. Allà dalt.

I llavors va ser quan es va adonar que, efectivament, estava allà dalt. Allà. Dalt. DALT.

No se suposava que tenia vertigen?

Estava a punt de mencionar-ho i dir que baixava quan es va plantejar com era que no se n'havia adonat fins llavors. No tenia por de caure, no n'havia tingut mentre pujava. I si li havia vingut de cop era perquè hi havia pensat. I si el vertigen era una simple rutina? I si era com estimar l'Àlex?

-Què penses?

La Julie va sortir dels seus pensaments per trobar-se en Fred mig estirat en una altra branca. D'acord, això sí que era més perillós.

-Que cauràs.

Es va preguntar si li havia d'explicar allò del vertigen, però va decidir que era millor callar perquè ell no en devia saber res i alguna vegada li havien dit que no podia ser Gryffindor si tenia por d'una cosa tan estúpida com les altures.

-Ai, perdona, no hi pensava, que tens vertigen.

-Oh. Ho sabies?

-Clar que ho sé. Una vegada vam deixar el Malfoy xop a mig gener als jardins per dir als seus companys de Quidditch que se n'aprofitessin.

La Julie va obrir molt els ulls.

-Que vau fer què? I tu i qui més? I... quan va ser això?

-Deu fer un parell d'anys o tres, no ho sé. El vam sentir amb en George pels jardins. Li va agafar un bon refredat- va acabar, amb un somriure.

-Vaja... gràcies, suposo.

Es van quedar un moment callats.

-I com pots pujar a una escombra tenint vertigen?

-Oh, és molt diferent. L'escombra la controlo jo. No puc controlar relliscar per un precipici o que un pont caigui o qualsevol cosa d'aquestes.

En Fred va continuar sense entendre res, però va assentir.

-I suposo que una escombra és la cosa més segura del món- va dir, seriós.

La Julie li va donar un cop al braç.

-Eh, no fa gràcia!

-Però si no estic rient!- va respondre ell amb una ombra de somriure als ulls-. I no m'has fet mal. D'acord, d'acord, no cal- va afanyar-se a dir quan va veure que la Julie tornava a aixecar la mà.

-Ah. Pensava.

-De totes maneres, per què no m'has avisat? D'haver-hi pensat no t'hauria dit de pujar!

-És que jo tampoc no hi pensava, la veritat. No ho entenc.

-No? Però vols que baixem?

-No, que va, si s'hi està molt bé aquí. Però amb la condició que no et tornis a estirar d'aquella manera.

-Fet- va respondre en Fred acomodant-se al seu costat-. I ets una noia intel·ligent de voler-te quedar aquí dalt. Ho veus tot.

Per primera vegada, la Julie va fer una mirada al seu voltant. Es va adonar de tots els camps que es veien al lluny cap a totes bandes, camps que onejaven amb el vent. El Cau s'aixecava al mig, estranyament en harmonia amb el paisatge. I si mirava amunt... milers d'estrelles, més de les que havia vist mai, brillaven en un cel net de qualsevol tipus de contaminació.

-No havia vist mai tantes estrelles juntes.

-És el que m'agrada més d'aquest lloc- va dir en Fred mirant amunt-. Ni tan sols a Hogwarts es veuen tantes estrelles.

La Julie va tancar els ulls i va respirar fons. Després de com havia estat d'alterada feia una estona, li semblava mentida que pogués estar tan tranquil·la, tan relaxada, tan còmoda. Se sentia a gust.

-Gràcies per haver-me escoltat- va dir.

-Nà, gràcies a tu per haver-me fet companyia.

La Julie el va mirar i va veure que ell l'estava mirant. De cop va notar com es ruboritzava, com si...

-Potser seria hora d'anar tornant cap a dins, no? Comença a fer fred- va dir, per treure's del cap la bogeria que acabava de pensar. Perquè era una bogeria, oi?

-Potser tens raó- va dir en Fred-. Baixo jo primer?

-Sí, millor, així em vas dient com baixar.

La baixada va ser en silenci. La Julie només volia parar de pensar, que tot allò que li venia al cap marxés, arribar a l'habitació i dormir. I no somiar, allò també era molt important.

Van entrar al Cau en silenci, mirant de no fer soroll. Semblava que tots dos hi tenien experiència, perquè no hi va haver absolutament ningú que els sentís.

Finalment, van arribar davant la porta de l'habitació que la Julie compartia amb la Mei i la Marta.

-Suposo que aquí ens separem- va dir en Fred.

La Julie va assentir i va dir:

-Bona nit, doncs.

-Que dormis bé!

En Fred va continuar caminant i la Julie va obrir la porta. Quan estava a punt de tancar, va sentir:

-Julie?

Va tornar a treure el cap i va veure que en Fred s'havia parat.

-Sempre que ho necessitis pots... tornar a l'arbre. Com si fos casa teva- va dir, amb un somriure.

La Julie no va poder evitar somriure també i assentir. Quan va entrar a dins, es va acostar a la finestra i va mirar cap a fora. Les estrelles continuaven totes allà, entreteixint dibuixos i guardant somnis.

Per alguna raó, però, no brillaven tant.

 

We'll be counting stars.________________________________________ __________________________

 

Avui penjo abans, que he de marxar sense el portàtil i sé que tenia a gent intrigada ^^ I no, no odio la pobra Julie, d'acord? Jo me l'estimo molt xDDD Però ja sabeu que m'agrada el drama!

Com l'heu vist? És molt diferent del que havíem vist fins ara en aquesta ff, però ja tocava que passés alguna cosa bonica, que de moment tot eren desgràcies... (i Avalon, Avalon ja va donar un descanset). Al pròxim ens tornem a posar les piles, que han de passar moltes coses!

La veritat és que no hi ha massa preguntes a fer per aquest capítol... bàsicament el futur de la relació Julie-Àlex. A veure què en penseu :)

Així que us deixo amb el Sabies Que i em despedeixo fins la setmana que ve!

SABIES QUE en un principi la Julie havia de ser rossa? De fet, ho va ser tota la primera ff, però després es va descobrir que portava una perruca per vàries coses que ara no toquen. Em vaig inventar això de la perruca perquè a mitja ff em vaig adonar que seria deu mil vegades millor que la Julie fos com la Lily i tingués els ulls del James. Poc original, I know, però havia de passar.

Apa doncs, això és tot! Fins el pròxim! ^^

 

Marta


Llegit 755 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris24/11/2013 a les 01:06:06
#24423Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

FREEEEEEEEEEEED!! M'ENCANTAAA!! TEAM FRED!! (BALL DE SUPORT A FRED AMB BANDERETES) 

Sííí!! Àlex! Per la finestra! jo t'ajude! tiititititi

i sí, Mike té raó perquè mike és xaxi pistaxi i m&m forever (és el nom que li he posat a la otp de mike i marta) i àlex rebenta eres acaparador,a gobiant i asfixiant :D:D:D:D:D

i tu! no t'atrevisques a fer que hi haja alguna cosa entre Fred i Julie, no per res, sinó perquè a mi em vas lelvar la il·lusió que el meu personatge acabara amb fred (que sí, que estic molt feliç amb jack i tot això i allò, però fred...) QUE FRED ÉS UN DELS MEUS AMORS PLATÒNICS (val, això venint de mi no és molt convincent...) QUE PREFERIRIA ACABAR AMB FRED ABANS QUE AMB HARRY! PON UN FRED EN TU VIDA! JO VULL UN FRED EN MI VIDA! bueno, i a un Misha.. Oh! i un Dean! Omg un Dean+Misha abfhakbgaldfn ja, ja ho deixe

jo dic que àlex i julie tallen (naah, segur que fas que acaben junts, però ja saps el que pense d'esta parella xD)

GRÀCIES PER PENJAR ABANS! <3 <3 <3 <3

ja ens veiem! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris24/11/2013 a les 15:52:31
#24425Encara no he escrit cap fanfiction

Aixo si que es una sorpresa!!!!!!

Creume era de les ultimes persones que pensava trobarme, he de reconeixer que en realitat pensava en algu dolent i  realment ha estat una agradable sorpresaa!!

El fred m'agrada, te rao, tot i que la parella Alex-Julie m'encanta *--* la Julie, es veu com més madura i sap que estan en guerra.... L'Alex per mi es massa sobreprotector encara que es normal q no vulgui perdre la Julie....

M'ha fet gracia quan ha dit que el llences per la finestraa!! xD

L'escena de l'arbre es xulissima i el toc de les estrelless que li has donat es precios... dubto q la Julie i en Fred acabin juntss pero un possible lio no estaria mal...

Finss la proximaaaaaaaa!!

Kisssuuus




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/11/2013 a les 21:52:11
#24426Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: és un craaaack :3 i el meu germà no em cobrarà drets d'autor per la frase! xDDDD Guita, jo directament escric MM... i bueeeno, que la resta ja saps el que hi ha ^^ i després encara et queixaràs, i mira que penjo abans perquè ho volies a les 12...

Laia Weasley: això volia, que hi hagués tensió i aparegués ell allà tot mono ^^ El que hem dit, tots dos tenen raó i cap dels dos en té. Les estrelles són importants, per això hi he fet tanta èmfasi, ja ho anireu veient més endavant! Mil gràcies per comentar! ^^




AvatarMercè Granger 67 comentaris27/11/2013 a les 14:59:36
#24427Tinc 4 fanfictions i un total de 13 capítols

Hostia, justament estava escoltant aquesta cançó ò.ó xDDD Que m'encanta, i també el de posar cançoneta al final del cap *-*


Ay, que jo vull un Fred a la meva vida, he dit. Bé, un Ron, segona opció Fred. I l'Àlex m'està agradant molt, no sé, entenc que es preocupi per la Julie i tot, la Julie necessita llibertat, sí, però m'agrada l'Àlex ò.ó I l'escena amb el Mike també.


I les estrelles, m'ha recordat un munte a Yellow *------* I como el Álex-Julie... crec que rompran, o almenys, passaran una crisi de les fotudes, i a lo millor ell se'n va i desprès fa un retorn èpic com en Ron (?) I don't know.

I no hi ha molt més a dir, crec. Fins al pròxim cap <3




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/11/2013 a les 17:38:56
#24429Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

WOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOW!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!

Fred-Julie? Relació amb l'Alex acaba? L'Alex acaba llençat per la finestra? Què passarà? Ostres, és una cosa... No tinc paraules per descriure-ho, la veritat. En Fred és molt simpàtic, però carai, quin ensurt! He de dir-li una cosa a la Julie:

-No em clavis més ensurts, que al final em mataràs d'un atac de cor!!!!

Bé, ja està. La veritat és que no tinc res més a dir, aquest capítol deixa poc per opinar.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/11/2013 a les 19:47:25
#24430Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mercè Granger: veig que tens bons gustos, l'altre dia The Scientist i avui això ^^ Aiiiiix m'encanta (vull dir, M'ENCANTA) que a algú li agradi l'Àlex, pobret, que queda com el dolent i no ho és... Ja veurem què passarà amb ells ^^ Fins el pròxim!

Potter_granger: hahahahha veig que t'he deixat amb un bon embolic mental, sorry... i ha estat un ensurt petit, dona, i al final la sorpresa ha estat bona no? ;) I sí, deixa poc, ho reconec, però jo el trobo rebonic :3 Mil gràcies per comentar! :D




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris28/11/2013 a les 00:02:17
#24433Encara no he escrit cap fanfiction

Buff… que tard que vaig XPXPXP

Ho sento molt XP Puc al·legar congelació per culpa del fred que anuncia l’arribada de la reina de les neus… Ha nevat a vic!! I no som ni a desembre…

Aish Fred… Que faríem sense tu¿? Sincerament, el nivell d’agraïment que se sent per una persona que sempre aconsegueix fer somriure a la gent fins i tot en els temps mes foscos es impressionant.

Oh... Fred trist... Fred no pot estar trist!! Li queden pocs mesos de vida!! NO!! MALA MARTA!! NO PENSIS EN AIXO!! Pero en Fred no pot estar trisit.... Pobre Fred... En George s’ha de millorar aviat... Poc temps junts...

(slow clap of awersomeness)

Fred. Moles massa. De veritat. Mentres sigui una finestra del primer pis.... m’’apunto a tirar l’Alex per la finestra. Mentres sigui nomes el primer pis i no li pasi res a l’Alex. Nomes per la imatge i la diversio de montar el plan.

I visqui la reflexio d’en Fred. L’Alex te la ilusio de desfer el que va fer, pero per desfer el que va fer necesita que la Julie tambe desfagi tot el creixement que ha fet la Julie els ultims anys... en part gracies a la punyalada trapera de l’Alex. Complicated sh*t.

I can show you the woooooooorld, shinning shimmering slpeeeeendit...

Perdo, el moment “Confies en mi?” d’en Fred es fantastic XP

Aish Alex... Escolta la sabiesa del teu amic que demostra un cop mes com de necessari ha estat aquests ultims anys i com vull que ell i la Marta es casin d’una vegada i es reprodueixin. Es necessita mes gent encantadora al mon.

I en Mike sempre te rao perque es en Mike Pullman. I aquesta es tota la justificacio que necessita, de la mateixa manera que en Chuck Bass no necessita mes escusa que “I’m Chuck Bass”.

... Uhm... Fred and Julie sitting in a tree.... literally.

Diu molt d’una persona que t’oblidis de les teves fobies quan estas amb ells.

Fred i George, el terror dels Slytherins des de 1989.

...................

Aquests dos es portaran molt be

http://i18.photobucket.com/albums/b127/blazinfer o/If-you-know-what-I-mean-mr-bean-meme.jpg

Jo vull que pasi algo com a minim…. Se que es morirá… i que la Julie estará trista pero…. Joo…….. masses pelrojos!!! Tindrien fills pelrojos assegurats!!! I están en perill d’extinció!!!! (Vamos que vull mes!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/11/2013 a les 16:40:00
#24436Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Resumint, que el Fred és guai xDDDD I fas por, ja t'ho dic. Aquesta va ser la primera cançó que em va venir al cap en aquesta escena O.O I tots adorem en Mike, és un sol solet ^^ M'ha encantat l'explicació de per què sempre té raó xDDD I paciència, que això va per llarg! Ja anirem veient què passa! ^^




Avataranna_lovegood 206 comentaris01/12/2013 a les 00:00:29
#24439Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

AAAAAAAW, que mono és el Freeeeeed! (Ara m'he posat trista a mi mateixa al recordar que es mor. Jopé TT.TT). No els liaràs, oi? Perquè sent la reina del drama (Ja t'he coronat, per cert xDDDD) ens els pots liar i després el Fred... El Fred... Snif, es mor TT.TT

I l'Alex em posa nerviosa quan es torna a tant sobreprotector i agh, però si això fa que el Mike digui coses tan xaxis i cuquis ho accepto! Ue!

I vull Avalon perquè asdfgjjsaASDFDsdffd. Avalon. M'emociono xDDD

Apa, fins al pròxim capítol! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris01/12/2013 a les 12:43:32
#24440Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja m'has coronat? Mira qui parla, la que tot ho escriu flors i violes xDDDD (i síiii, m'encanta el drama, ho reconec) Ja veurem què passa ^^ Pacièeeencia, que tenim una ff sencera de temps per arribar a Avalon, ja et garanteixo que en veurem molt, d'Avalon ^^ Fins el pròxiiiim :D




xudit_95 80 comentaris01/12/2013 a les 14:21:10
#24441Encara no he escrit cap fanfiction

SAPS  Q EL GEORGE I EL FRD EREN ELS MEUS PERSONATGES PREFERITS!?!? Pos ale, ja tenim a un dels meus personatges preferits q jadhjshdjhjdhahdhf amb la Julie :.... :3 adorables
I ho sento eee, pq soc fan del nou Àlex, pero ... pero es  q es el Freeeeeeeeeeeeeeeed i visca als lios mentals paranoiaaaants!!!

Alx - Julie acabaran be, aixo ha estat una petiiiiiiiita relliscadeta q s'arreglara, pero buenu, una petita alegria va be, suposo q aixi, l'Alex se n'enterara d'algu i veura com ha estat d'agobiant, i cambaira, li costi ono, ho fara

Mike: ts un savi... llastima de la Marta, si no,, et demanaria matrimoni eee

Fred: tambe et demanaria Mtrimoni, pero no fagis cagarla gaire entre la Julie i l'Àlex eeee 

jkasdhjashfjhasdjfhaudhfuihafhihdf  son tots amors platonics, ale XD




Cassandra Ross Anònim02/12/2013 a les 21:46:47
#24445Encara no he escrit cap fanfiction

Ara m'assegures que serà la típica històra d'amor entre en Fred i algú (anomenem-la Julie Potter) que molt happy happy fins que ell la palma a la Batalla de Hogwarts? Sí o no? A tu t'agrada el drama, i a mi la tragèdia.

L'escena aquesta (tot el capítol ha sigut una gran escena) m'ha agradat molt perquè això de l'arbre i en Fred i la Julie i, ai! Que m'ha agradat molt!! Continua aviat, que fa temps que no pujes!! (Parla la que ho té abandonat desde fa meeeeeesos.)

Petons!!

PSD: He pujat el repte que us vaig prometre: http://www.harrypotterca t.cat/forums/post73736.html#p73736

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris05/12/2013 a les 12:51:00
#24446Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: eh, doncs a part de la Luna, també són els meus personatges preferits! M'encanta crear-vos lios mentals, en serio xDDD i en Mike no es toca, en Mike és meu ¬¬ visca els amors platòniiiics! Cassandra Ross: jo no asseguro res que pugui passar, tot això està a la vostra imaginació ^^ I això ho has pillat perfectament, ADORO el drama xDDD I tots molt monos i tal, però ja sabem que això no pot durar gaire!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/12/2013 a les 15:28:20
#24501Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhh, quina escena més maca! Jo espero que no ho deixi amb l'Àlex només perquè és sobreprotector... això ho han de parlar i ja està, però no és ni de bon tros un bon motiu per deixar la teva parella, el fet que pateixi per tu... Entenc que la Julie és de certa manera, però hi ha maneres i maneres de fer les coses... Segueixo llegit!