La Crònica dels Tres Germans - 5: Mucho ruido y pocas nueces
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 27/11/2013 a les 15:07:50
Última modificació 10/10/2014 a les 20:08:31
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


5: Mucho ruido y pocas nueces

 

 

El James va xarrupar el final del seu batut, que va produir un sorollet bastant desagradable, i el va deixar sobre la taula.

—Gràcies per aquedar avui —li va agrair per enèsima vegada a la Leigh—. Encara que només puguis una estona. Sé el que sembla això, que t'hagi estat deixant plantada…

—Que no, que ja et crec! —va riure la noia—. L'altre dia es notava que et passava aluna cosa, i evidentment que no m'enfadaré perquè cancelis una cita quan el teu pare és a l'hospital! Com està, per cert?

—Bé —va fer el James amb un gest per treure-li importància—. Només es va trencar el braç, però es va haver de quedar un dia a l'hospital per controlar-li la contusió del cap.

—Què li va passar? —es va interessar—. Em vas dir que era policia, oi?

—Ssssí…

—Que li van fer res?

—Què va. Es va caure per unes escales —va explicar el James, amb un somriure tort—. No va ser res interessant.

Millor deixarem el tema vlads per un altre dia, va pensar el James.

—És que com que hi va haver la bomba aquella a Millenium Bridge abans d'ahir a la nit…

La cara del James es va tornar pètrea de cop.

—Eh?

—La bomba, James, està Millenium Bridge fet un desastre… que no has vist les notícies? —es va estranyar la Leigh—. Com que em vas dir que el teu pare era policia, vaig pensar que potser era allà i havia pres mal…

Mare meva, com lliga caps, la tia, va pensar el James. Ni se li havia passat pel cap que pogués relacionar aquells fets, la Leigh. Era cert que als muggles se'ls havia dit que hi havia un avís de bomba per poder acordonar la zona. I com que després de l'escaramussa havia quedat tot fet un desastre, van fer creure que la bomba no s'havia pogut desactivar i que hi havia mort la persona que havia planejat l'atac i l'agent Williams, l'auror que realment havia mort, que havia intentat aturar-lo. 

—James? —el va fer reaccionar la Leigh—. Estàs bé?

—Sí, sí —va dir de seguida, amb un somriure nerviós—. Ja sé de què em parles ja… però no, el meu pare no hi era pas, allà.

La Leigh va assentir i es va acabar el seu batut també.

—Mmm… —va fer amb cara d'incomoditat—. Em sap greu però hauria d'anar tirant o faré tard al meu sopar…

—És clar —va dir el James, buscant algunes monedes per pagar els batuts—. Perdona si t'he fet distreure gaire, ja em vas dir que només podies quedar una horeta. Argh, quin greu em sap no haver pogut veure'ns més en tot el cap de setmana…

—A quina hora surts de treballar, demà?

—A les sis… per què?

—Vols que anem a sopar? —li va proposar ella amb ulls emocionats.

—Es clar que sí! —va assentir el James amb un somriure—. Però serà dilluns, segur que no et fa res quedar per la nit?

—Un dia és un dia —va fer ella encongint-se d'espatlles.

—Doncs decidit, quedem aquí mateix a les set.

Va acompanyar la Leigh fins a la seva parada de metro per acomiadar-se d'ella, i mentre caminaven anava pensant si seria una bona idea fer-li un petó abans a marxar. Només era la segona vegada que quedaven, però es coneixien de correus des de feia setmanes. A més, li semblava evident que a ella li agradava, i a ell també li agradava molt ella. És clar que tampoc no volia que pensés que era un llançat i un aprofitat. Potser era millor esperar una cita més? A la de l'endemà? No li vindria d'un dia…

Però no li va caldre pensar-s'ho gaire perquè va veure que ja eren a la boca del metro i la Leigh s'havia acostat molt a ell amb la presumible intenció que ell la besés. Així que va somriure, satisfet i divertit, la va agafar per la cintura, es va atansar a ella, va veure com la Leigh tancava els ulls i… de cop i volta va notar que tenia algú mirant-los fixament a un pam.

Va girar el cap i va fer un bot, i gairebé va  tirar la Leigh a terra. Va haver-hi un moment de confusió en què es va veure a ell i la Leigh agafats a la paret de les escales del metro esglaiats i amb la mà al cor. Davant seu, hi havia l'Albus amb cara d'estar-ne fins els nassos, que duia a la Lily agafada per l'espatlla, posant cara de pressumpta innocència fins que es demostri el contrari.

L'Albus va empènyer la Lily cap al James.

—Tu la pares.

—Eh? —va fer el James, encara en estat de xoc.

—Que jo ja no puc més —va dir l'Albus, assenyalant la Lily, furiós—. Tu la pares.

—Que jo la paro? —va repetir el James, mirant-se'l de dalt a baix—. Espera, això de la teva samarreta és sang?

—No m'hi facis pensar, siusplau —li va demanar l'Albus, posant els ulls en blanc.

—Hem tingut un petit accident amb les bosses de donacions de sang i… —va començar a explicar la Lily, però l'Albus la va fulminar amb la mirada i va callar.

La Leigh s'ho mirava entre divertida i espantada.

—No pot estar més pul·lulant per l'hospital! —va deixar clar l'Albus.

—Només intentava aju… molt bé, ja callo.

—I jo me'n torno, que anem de cul —va dir l'Albus i va tornar a baixar les escales del metro.

—I què faig amb ella? —va cridar el James, perquè el sentís.

—Porta-la al psiquiatre! —va respondre l'Albus, i va desaparèixer per la cantonada.

Van sentir que la Leigh es posava a riure i la Lily el James es van girar, conscients que hi tenien algú més, allà. La Lily la va saludar alegrement.

—Hola, Leigh! Com et vamelmfeghmgtmght? —va dir quan el James li va tapar la boca i la va apartar cap enrere.

—Disculpa les escenes familiars que veus últimament al meu voltant… —va dir de seguida el James—. M'agradaria dir-te que quan t'acostumes a nosaltres semblem més normals, però no és el cas.

—Sobreentenc que el noi morrut era el teu germà, oi? —va preguntar amb una rialla.

—Sí, i jo ho estaré aviat, de morrut, també —va respondre, dirigint la mirada a la Lily, que va tenir la decència de mirar cap a una altra banda.

La Leigh va mirar el rellotge.

—Ostres, he de marxar corrents, de veritat —es va disculpar—. Em sap greu… però ens veiem demà, eh?

El James i la Lily es van quedar veient com desapareixia escales avall, amb les pulseres dringant i la bossa saccejant-se al seu pas.

—S'ha pensat que lo del psiquiatre era broma —va comentar la Lily.

—Gràcies a Merlí —va assentir el James, mentre es posaven a caminar en direcció contrària—. Un espant al dia és suficient. Apa, anem.

—A on? No tinc hora al psiquiatre fins fins d'aquí a una hora.

—Endevina qui s'esperarà sola a la consulta.

—Au, va! —es va queixar la Lily—. És un pal! Em fas això perquè t'has enfadat perquè hem arribat quan li anaves a fer un petó, oi?

—Molt observadora —va remugar el James amb cara de pomes agres.

—O és perquè li he tirat un litre de sang a sobre a l'Albus?

El James va fer un sospir.

—S'ha desmaiat, oi?

—Ja et dic, han hagut de sortir els pacients d'urgències a ajudar-lo —es va posar a riure—. El millor ha estat quan s'ha aixecat i ha relliscat amb la sang i s'ha tornat a desmaiar del cop al cap! Ha caigut enmig del bassal i ho ha esquitxat tot…!

—No pots passar un dia sense liar-la?

—Ho intento, James, de veritat que ho intento… —va sospirar la Lily—. Però estàvem transportant litres de sang pel passadís! Era una oportunitat única!

—Això serà el primer que li explicaràs a la psiquiatra.

La Lily s'ho va rumiar i va assentir, satisfeta.

—És una bona història.

 

*   *   *

 

Molts quilòmetres enllà, un altra parelleta estava a punt de tenir una altra cita, però no tant problemàtica perquè, en aquest cas, la germana del noi no estava tarada. 

—Mira, el meu germà ja arribat —va dir la Geena, assenyalant el Paris, que estava prenent el sol davant la casa, llegint un llibre—. Jo em sembla que dedicaré aquesta tarda a fer una bona becaina.

—Quina sort —va sospirar l'Alice.

La Geena la va mirar estranyada pel comentari, i l'Alice va rectificar de seguida.

—No es que em queixi dona, però estic rendida… Espero que no vulgui anar a cap museu perquè com hagi de caminar una hora més m'hauran d'amputar les cames.

—Si no insistissiu en anar amb aquests tacons… —va somriure el Paris, que s'havia acostat cap a elles—. Vols que ens quedem a casa i veiem una peli?

Automàticament, l'Alice es va posar en Mode Encantador, mode que l'esgotava profudament i que, per tant, reservava exclusivament per al Paris, en detriment de la resta de l'univers.

—Es clar! —li va dir amb un somriure amable—. Si no et fa res, vaja, si prefereixes sortir, només em canvio de sabates i estaré llesta en un moment, el que tu prefereixis.

—Vaya tela lo teu —va fer la Geena posant els ulls en blanc.

—G, bonica, que no estaves molt cansada i volies anar a dormir? — va dir entre dents, sense modificar el seu somriure forçat.

—Més em val —va murmurar la Geena—. Si voleu teniu crispetes a la cuina. Apa, gent, jo me'n vaig al llit.

Mentre el Paris preparava crispetes, l'Alice va anar a seva habitació i es va posar un pijama i sabatilles, deixant clares les seves intencions per a la resta del dia, i es va raspallar els cabells (per fi tornaven a ser llargs i ondulats; gairebé dos anys, li havia costat que li tornéssin a créixer!) i es va rentar les dents, perquè el fet que es quedés a casa, no volia dir que hagués d'anar deixada, i molt menys quan passaria la tarda amb el seu xicot, que era guapíssim sense haber de fer cap mena d'esforç.

—I quina peli veurem? —va preguntar l'Alice quan va sortir de l'habtació, i es va anar a asseure al sofà.

—Oh, t'encantarà —li va prometre el Paris—. Un company de la galeria m'ha deixar un documental sobre arquitectura gòtica a Europa. No serà genial?

A l'Alice li van venir ganes de clavar-se un punyal al pit.

—Oh i tant —va assentir, en canvi.

Bé, era igual. Què podia durar? Una hora mitja, dues hores? Doncs això, dues hores de crispetes i avorriment, però seria amb el Paris i potser acabaven xerrant d'altres coses. Així que quan es van quedar a les fosques i va començar el documental, va recolzar el cap a l'espallta del Paris i va mirar a l'infinit mentre pensava en altres coses.

Ja li havien pagat la sessió de modelatge per a la botiga del quidditch, i era un bon grapat de diners. En què s'ho podia gastar? Li havien dit que els pòsters sortirien a partir de la setmana entrant, i ja tenia ganes de veure la cara que posarien els de Hogwarts quan les veiessin a ella i la Geena. El Frank i el James al·lucinarien. Buah, ja s'imaginava les del club de fans; quan tornessin a Hogwarts segur que…

—Alice! —va dir de sobte la veu del Paris i l'Alice va botar de l'ensurt—. Alice, t'has adormit?

—Què? —va fer ella, sobressaltada, mirant al seu voltant—. No, no, estàvem amb l'arquitectura romànica de…

—És gòtica!

—Això, l'arquitectura gòtica de… mmm…

Va notar que s'estava posant vermella per moments. I nerviosa. I per algun motiu això la posava furiosa, però no es podia posar a cridar davant del Paris. No quan s'havia adormit veient aquell documental de… de… de què merdes li importava a ella el maleït documental?

—Ai, Paris, només és un documental!

—Però m'has dit que el volies veure! —es va defensar ell.

—Ja, però… jo… suposo que estic cansada, i…

—Estàs cansada o és que no t'interessa? —va preguntar el Paris, empetitint una mica els ulls, sospitós.

No. No, no. Allò no podia passar. No podia deixar que el Paris sospités d'ella, no després de dos anys de tant d'esforç. Que estava exagerant els seus gustos amb l'art, sí, que l'estava mentint una mica, d'acord, però eh, valia la pena! El Paris no voldria sortir mai amb una noia malcarada i irritant, escèptica, a qui li agradaven les pel·lícules d'acció, els esports i entrenar-se a batejar!

—Estic cansada. Ahir a la nit vaig sortir amb les noies, i aquest matí hem estat caminant un munt…

—Ah, o sigui que per a les teves amigues que tens temps —va dir el Paris, amb veu enfadada—, però quan es tracta de passar una estoneta amb mi, llavors t'adorms.

—Què dius? 

Allò era molt estrany. El Paris normalment era un noi superagradable i molt compensiu. Què deia? S'estava ficant amb les seves amigues?

—Ei, són les meves vacances i tu pel matí treballes. No esperaràs que em quedi a casa esperant-te…

—No, no, i ara! —va exclamar el Paris—. Ves, ves, amb les teves amiguetes, pel matí i per la nit, a saber què feu, i on aneu i amb qui…

—Perdona? —li va alçar la veu ara sí l'Alice—. M'estàs acusant d'alguna cosa?

No s'ho podia creure, ara l'estava fent empipar de debò. Però què s'havia cregut? Ara resultava que no confiava en ella?

—No sé, tu sabràs el que fas… —va dir el Paris.

—Eh! —aquí l'Alice ja es va aixecar del sofà, igual que el Paris, i el va assenyalar amb el dit, mentre li cridava—. Que sigui l'última vegada que m'acuses de res! Si em vols preguntar alguna cosa, pregunta, però pensa-t'ho molt bé abans de fer-ho perquè depenent de què sigui, no em tornes a veure el pèl! Però tu qui t'has cregut? Et creus molt intel·lectual, amb les teves fotos, i dibuixos al carbonet, i documentals, i pel·lícules que no entén ni el director! Però has de saber que el raret que està tot el dia llegint poesia i pintant quadres ets tu! No és normal! A la gent li agrada sortir i passar-s'ho bé, i si em canso perquè surto amb les meves amigues, t'hi poses fulles! No t'equivoquis! A mi ningú no em crida ni em planta cara! L'última xavala que ho va fer se'n va anar directament de cap al vàter! I perquè ho sàpigues, aquest documental és el més avorrit del món! Preferiria veure un espectacle d'ombres xineses fetes per l'home invisible!

I aleshores, quan ja havia perdut tota la compustura, quan es va adonar que estava roja de ràbia i que els pèls del clatell se li havien eriçat, que estava cridant a plè pulmó al Paris a casa seva i que fins i tot la Geena havia baixat les escales per veure què estava passant, aleshores es va adonar que el Paris somreia.

—Pillada —va dir ell.

Llavors, tot i que el vermell de la seva cara es va quedar, tota la sang calenta es va refredar de cop. Ai, mare. Què volia dir amb allò de "pillada"? Havia perdut els estreps davant del Paris i… i… pel que veia, el Paris no havia dit res de tot allò seriosament!

—Què? —va fer, garrativada, amb una veueta aguda poc pròpia d'ella.

—M'has estat mentint —va dir el Paris, però va riure mentre ho deia.

—Jo no…

—Està bé, no passa res —la va tallar ell—. Però no entenc perquè feies veure que ets el que no ets. No pretenia obligar-te a fer tot el que a mi m'agrada. Pensava que a tu també t'agradava.

L'Alice, anava a respondre quan va notar que la Geena seguia allà.

—Gee?

—Sí?

—Per què segueixes aquí? —li va demanar, tot i que ja ho sabia.

—Bé, no tenia idea de quan explotaria la teva bola, però sembla que això s'està posant interess…

—Fora.

Allò i una Mirada van fer pujar la Geena escales amunt i deixar-los sols.

—Quant fa que ho saps? —li va preguntar l'Alice al Paris al cap d'uns segons.

—Home, la meva germana m'havia parlat molt de tu quan encara no sortíem… —va explicar-li amb cara de circumstàncies—. I vaig veure que se sorprenia molt quan li vaig dir que era una exagerada i que tu en realitat eres una noia dolça i amable.

—Ja.

—Però de totes maneres —va continuar el noi—, tot i el que em digués ella, tu amb mi sempre havies estat tendra, i no m'havies donat motius per pensar que m'estaves mentint…

—Fins que…?

El Paris va deixar escapar una rialla.

—Fins que em van demanar que el divendres a la tarda anés a fer d'ajudant a un fotògraf bruixot que era a la ciutat. Estava fent una publicitat per una botiga d'articles de quidditch.

A l'Alice se li va vessar la sang.

—Eres a la sessió de fotos!? —va xisclar, ara més vermella, recordant com s'havia posat amb el fotògraf… i amb els ajudants, i amb les perruqueres…—. Ai, Merlí!

Es va tapar la cara amb les mans.

—No em vau veure perquè era a la part de darrere del photoshot… —va dir-li el Paris— però se sentia tot. Primer volia sortir a saludar-vos i fer-vos una sorpresa, perquè en realitat jo no sabia que vosaltres éreu les models… però després vaig pensar que potser millor parlàvem d'això a soles.

—I has muntat això del documental d'avui —va entrendre l'Alice.

—Volia saber si tot això era una fatxada…

Tots dos es van quedar en silenci uns segons, l'Alice intentant no creuar la mirada amb ell.

—Va començar amb una mentideta de no res un dia —va explicar-se—. Es va anar fent una bola. Jo… jo volia agradar-te, perquè jo estava penjada de tu i de veritat que procurava ser jo mateixa, només que… mirava de suavitzar-me un mica, que veiessis la meva cara més amable i artística. A veure, vull dir, que no és que em passi tot el dia escridassant tothom…

—Ha! —va fer una veu des de dalt de l'escala.

—Gee, deixa d'escoltar! —va bramar l'Alice, furiosa—. Com no senti la porta de la teva habitació tancada, aquí hi passaran coses!

—Oh, mai no em deixes fer res divertit… —va fer la veu de la Geena, que es va allunyar i va tancar-se a l'habitació.

L'Alice va aclarir-se la gola i va seguir parlant.

—No sé com disculpar-me, però de debò no que no t'he dit mai cap mentida —va assegurar-li al Paris—. Només he… exagerat algunes coses i omès unes poquetes altres… Creus que em pots perdonar?

Va aixecar la vista cap al Paris i va veure que somreia. 

—És clar que sí, però encara no entenc com no m'havies dit tot això abans!

—Perquè tu ets tan encantador…! Tenia por que em veiessis de mala lluna o sent desagradable amb algú, o que pensessis que som massa diferents perquè no ens agraden les mateixes coses…

El Paris es va atansar a ella i li va passar els braços per la cintura.

—Eh, està bé que siguem diferents. M'agrada que t'agradin coses com… anar de compres, o el quidditch, o l'humor una mica negre que tens.

—Normalment és molt més negre… —va reconeixer l'Alice.

—És igual —va dir el Paris—. Vull que aquests dies que falten perquè comencin les classes els aprofitis per ensenyar-me el que t'agrada i compartir-ho amb mi. Jo porto dos anys obligant-te sense saber-ho a fer el que a mi m'agradava.

—De debò? —va fer l'Alice, sopresa de com de comprensiu podia arribar a ser aquell noi—. Vols dir que no m'engegaràs?

—Mai t'engegaria! —va riure el Paris—. Ets una noia bonica, bona, inteli·ligent, què importa que tinguis temperament? Està bé que tinguis personalitat.

—En la meva defensa, si em poso realment borde, és perquè algú està sent, molt, però que molt gilipolles.

—M'ho imagino —va assentir el Paris.

I li va fer un petó. I l'Alice es va sentir molt millor del que s'havia sentit en dies. La cortina de fum havia desaparegut, ja no havia de fer veure res, podia ser ella mateixa (igualment, el Paris no donava mai peu per ser desagradable) i per fi podien construir aquella relació a base de confiança entre ells. 

—I ara?  —li va preguntar quan es van separar.

—Per què no tries tu la pel·lícula? —va proposar el Paris—. Perquè intueixo que en realitat Amélie no es la teva peli preferida, oi?

—Nooo, ni de bon tros —va dir l'Alice amb un somriure tort, mentre tornaven cap al sofà—. Vols que comencem forts? De devò vols veure la meva pel·licula preferida? Em promets que no jutjaràs?

—És clar —va prometre el Paris.

—Molt bé, doncs. Has vist mai Pulp Fiction?

—No.

—Doncs permet-me que t'ensenyi quatre coses…

 

*   *   *

 

Unes hores després, l'Alice i la Geena estaven menjant gelat a l'habitació, explicant les bones noves al James i al Frank.

—Així que Paris s'ho ha pres bé? —es va sorprendre el Frank, a través del mirallet intercomunicador—. Déu n'hi dó. La veritat és que si és capaç d'aguantar-te tal i com ets, crec que te l'hauries de quedar per sempre, Alice.

—De vegades ets bastant imbècil, ho sabies?

—Ah, que bé, trobava a faltar els teus insults —va contestar el Frank, a qui no li feien ni fred ni calor els comentaris de l'Alice—. També trobam a faltar les teves mans a la Marmita Foradada, no que em queixi, eh?

—Jo ja sabia que no passaria res —va dir la Geena—. El Paris és molt maco, tot això li ho hauria d'haver dit fa temps. 

—La bola es va anar fent gran sense que ho pogués evitar —es va explicar l'Alice, mentre empassava una cullerada de gelat—. I va arribar un moment que ja no hi havia marxa enrere… La qüestió és que estem millor que mai.

—Que bé —va fer aleshores la veu del James, que havia estat callat tota l'estona—. I quan és la boda?

—Uhhhh —va fer l'Alice, amb malícia—. Mira que està gelós de no tenir parella des de fa dos anys!

—Gràcies, Alice —va comentar el Frank, fastiguejat.

—Bah, Frank, tu no estàs amb ningú perquè no vols!

—Jo no estic gelós de res, maca! —la va interrompre el James—. Per la teva informació, not ets l'única que està en una relació madura i sèria.

—La teva mà, no compta, James.

—Uhhhhh! —van fer el Frank i la Geena a la vegada.

—Molt graciosa —va fer el James irritat—. Però resulta que estic veient algú, una noia preciosa i molt intel·ligent.

—Qui? —va volver saber l'Alice, encara amb cara de sospita.

—No la coneixes, és muggle —li va etzivar el James—. Però estem molt bé junts i crec que tenim un llarg futur per endavant.

—James tio, no et flipis! —el va tallar el Frank, burlant-se'n—. Si porteu sortint tres dies, amb la Leigh!

L'Alice i la Geena van esclatar a riure.

—Han tingut dues cites —va explicar el Frank—. Dues!

—Però la conec de fa molt més! —es va defensar el James—. La veig gairebé cada dia des de fa més d'un mes! Que haguem formalitzat això nostre fa només uns dies…

—Tres —va recalcar el Frank

—… no vol dir que no ens coneguem! Per la vostra informació, ens tenim molt confiança! Ens ho expliquem tot! Fns i tot coneix ja els meus germans. Li he presentat la Lily!

—Això és molt valent —va admetre la Geena—. Si coneix la Lily i no surt corrent és que li agrades de veritat.

—Bah —va fer l'Alice.

—Al final us vau embolicar o no? —va voler saber el Frank.

—...

—James?

—Això no és l'important…

—Ha! —es va posar a riure l'Alice—. Ni tan sols no us heu fet un petó encara! Vaaaaja, sento no haber-te felicitat per la teva relació seriosa i estable… 

—Friendzone, James, friendzone! —va cridar el Frank.

—Esteu tots idiotes —va dir el James, que els sentia tots partint-se de riure a costa seva—. El fet d'embolicar-se no ho és tot. La nostra relació és molt més… sentimental i madura, que no pas física. 

—Ah sí? —va fer l'Alice—. Tant madura? Tan honesta? Ja ho sap, que ets bruixot?

Silenci.

—No ho sap, oi?

—No he tingut ocasió de dir-li encara —va contestar el James—. Però podria fer-ho perfectament, i us asseguro que no sortiria corrent. Perquè a diferència d'altres no és tan poruga com per ni tan sols dir-li al seu nòvio quina és la seva peli preferida! Li podria dir sense cap problema.

—Doncs fes-ho —va reptar-lo l'Alice.

Es van tornar a quedar en silenci. Les paraules de l'Alice flotaven en l'aire, expectants, esperant una resposta.

—Jo he estat sicera amb meu nòvio i li he explicat la veritat sobre mi —va insistir l'Alice—. Si tan segur estàs que la vostra relació va algun lloc, posa-la a prova. Digues-li que ets bruixot.

—Molt bé —va acceptar el James, amb xuleria—. Demà li dic.

—James, no! —es va escandalitzar la Geena—. No li pots dir això a una muggle! Sortirà corent, es pensarà que estàs tarat! No sabeu com em va costar acceptar que jo mateixa era bruixa!

—No diu que és tan sana i madura, aquesta relació? —va fer escarni l'Alice—. llavors no ha de passar res, no? O és que només és xerrameca, això teu?

—No —va fer el James, fingint seguretat quan en realitat estava escagarrinat pel que havia acceptat fer—. No tinc cap dubte que la Leigh ho acceptarà sense problemes, i que m'estimarà igual. 

—James, n'estàs segur? —va preguntar el Frank—. Jo no he hagut de desvetllar el secret a cap muggle, però em sembla que seria la mar de difícil. De devò que ho vols fer?

—Sí —va fer el James, mentre pensava "No! Per Merlí, no, que algú em faci callar!"—. Completament.

—Molt bé —va fer l'Alice enriolada—. Doncs demà al vespre ens dius què tal, eh?

—Cap problema —va dir el James.

—Ai, mare —va fer la Geena, tapant-se la cara.

—Bona sort, tio —va dir el Frank.

I van tallar la comunicació. L'Alice i la Geena es van mirar, a l'habitació, aguantant-se el riure.

—Vols dir que ho farà? —va preguntar la Geena.

—Què va! —va exclamar l'Alice—. T'imagines la cara de la pobra xavala, quan en una cita li digués que pot fer màgia? Pensaria que està boig! I no li ho podria demostrar perquè no pot fer màgia a l'estiu! Hauria de fer que s'ho cregués sense proves… No ho farà pas.

La Geena s'ho va rumiar.

—Home, potser si realment estan tan bé com diu…

L'Alice va tocar l'ase.

—Aquest? Mucho ruido y pocas nueces… 


Llegit 750 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/11/2013 a les 15:17:59
#24428Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola, hola!

Ara ja feia unes setmanes que no publicava, perdó! Però aquesta setmana he tingut uns dies de festa i he pogut fer capi nou! Primer com sempre, sobre el títol.

Mucho ruido y pocas nueces, l'original és Much Ado About Nothing, de William Shakespeare, és clar. En català el trobareu com Molt soroll per a no res, però he decidit posar-lo en castellà perquè em sembla molt divertit. L'obra es vapublicar el 1600, (es va estrenar l'obra un o dos anys abans, no se sap ben bé). És una comèdia molt divertida, unes de les meves preferides. Hi ha una peli molt ben feta, d'en Kenneth Branagh (en Gilbert Decors de Harry Potter ^^) amb l'Emma Thompson, en Keanu Reeves, en Denzel Whashington i un munt més d'actors famosos. Us recomano que la veieu i que no tingueu el compte que el príncep Don Pedro és sospitosament negre. XD Coses que passen al teatre!

I res, el capítol: esceneta Alice - Paris, que la veritat és que he decidit posar-la a última hora, perquè me la vau demanar. Ha! No odieu que el Paris us caigui tan bé? És impossible que algú no li agradi, oi? Bueno, el James també amb la Leigh, amb l'Albus que ja no aguanta més la Lily... i la promesa. A veure què fa el James! S'hi atrevirà? Més al proper capítol!

Comenteeeeeu!

Molts petons!
 

A. Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris27/11/2013 a les 20:08:08
#24431Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Much Ado About Nothiiiiiiing *-* M'encanta, m'encanta i m'encanta.

L'Albus, pobret, que li busquin una altra feina, pel seu bé i el dels pacients xDDD Encara que continua sent el meu personatge preferit, però de veritat, fora d'allà...

I no em puc creure que estigui dient això, però cada vegada em molesta menys la Leigh o qualsevol noia que es pugui acostar al James i em fa menys ràbia que el Paris em caigui tan bé. Potser és que ja m'hi he acostumat, no sé... El que sí que em fa molta peneta és el Frank. Pobreeet, necessita una abraçada! I una cita, això també xDDD

I el James, que és capaç de dir-li de veritat O.O I això em recorda que corria i trucava al Harry dient que l'havia liat... mare meva, em fa més por que una pedregada.

Apalins doncs, continua aviaaat! ^^ Fins el pròxim!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris27/11/2013 a les 23:15:42
#24432Encara no he escrit cap fanfiction

Dios, he tornat a tenir un pressentiment, vinc i... capítol! Llàstima que no tingui aquest sisè sentit per a la resta de coses quotidianes xD

Viscaa! És clar que al Paris no li desagrada com és l'Alice realment! Però sí que el fet d'ocultar-ho durant dos anys pensava que seria el causant d'una ruptura... que bé que no hagi estat així ^^ és que són molt, dos anys... Qué bo, m'hauria agradat veure la seva cara sentint a l'Alice a la sessió fotogràfica XDDDD

Uff tinc ganes de saber què fa el James per liarla...màgia no en pot fer estant fora de Hogwarts, però potser en fa involuntàriament i sense vareta, com els passa als nens mags de petits... però per això no el farien fora de l'escola, oi? igual es veu obligat a usar la vareta. Potser destrossa un edifici important, o segresten a la Lily quan hauria hagut d'estar amb ella però prefereix estar amb la Leigh, o... buf, ni idea.

"Han hagut de sortir els pacients d'urgències a ajudar-lo" hahahahaha! em moro! XD We love you Lily! We love you Agatha!

Fiiiiiiiiiins al pròxim!! :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/11/2013 a les 09:48:09
#24434Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiiii comentaris!

Marta_ginny: Síii, a mi tambem'agrada molt aquesta obra, però m'agrada més Macbeth, de la qual en posaré com 3 o 4 capítols XD. Hahahahaha, l'Albus tindrà una altra feina, però aquest estiu li toca això. Igualment només li queden un parell de setmanes, ara ja. Ahhhhh mira que curiós, et comencen agradar les parelletes del James i l'Alice. Tranquil·la; les odiaràs aviat (el Paris no, el Paris lamento comnicar-vos que mola molt). El Frank sí que necessita mimos, però només els vol d'una persona en particular. Ahhhh, vas bé, vas é amb això del James i la trucada i les corredisses. Sí, té a veure amb la cita de l'endemà amb la Leigh. Tot el que us imagineu és poc! Gràcies per comentar! xo xo

Arwen Black: Síii, visca els pressentiments de l'Arwen! Lo del Paris a la sessió fotogràfica ho he improvitzat a l'últim moment (shhhhh, no diguis a ningú!). Si ho hagués pensat abans, hauria afegit el Paris a la sessió. Però no; tot i que això seria motiu de ruptura per a la resta de la gent, el Paris és hipercomprensiu. Igualment sap que l'Alice feia veure tot allò per agradar-li a ell i, al cap i a la fi, sempre estaven fent les coses que agradaven al Paris, així que tampoc no li havia sortit tan malament... I el James per liar-la. No, no fa màgia. No fa màgia de cap mena. És només que la Leigh és una noia sensaa, però a part de sensata és intel·ligent i lliga caps ràpid. I... va, va, no explico més! Al proper capítol! We <3 Lily! Merci pel comentari! ^^

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris28/11/2013 a les 16:48:49
#24435Encara no he escrit cap fanfiction

Hiii!!

La veritat eske vaig veure el capitol ahira a la nit pro estava a tope de deures i fins avui no he pogut llegir-lo....

Va! pro deixem estar les meves justificacions...

Weee!! trobava a faltar les bojeries de la Lily, aissh pobre Albus... la vritat eske akesta feina no li fa gens!!       I en James i  la seva relacio madura i estable amb la Leigh ... estic d'acord amb l'Alice akest no s'atrevira a fer-ho!, La Leigh es mona pro nose si su creuria....

I Viscaaaaaaaaaa!!! (aplausos per l'Aghata!!)

Escena Alice-Paris, buff el Paris te cops amagats eeh, es el millor!!! ( i jo q volia q em caigues malament...) I bueno aveura q tal avança la relacio ara que el "pastis s'ha destapaat" pero bueno si tallen nose si em sabria gaire greu.... aviam em cauen SUPERR BE  pro ja saps que jo estic amb la parella ALICE-JAMES !

La Gee es la millor!! escolatant per les escales jjajajja, reconec q jo tambe u faria ;) ames amb el que està passant fijo q u faria!!

I en Frank i el seu humor sarcasticc!!

Proxim capitol avans de la consti??'

Petoooooonnns




AvatarPotter_granger 349 comentaris30/11/2013 a les 09:00:37
#24437Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No s'hi atrevirà, el James, a dir-li a la Leigh que és bruixot, evidentment. I l'esceneta Alice-Paris m'ha encantat, ha sigut d'allò més realista. La veritat és que la Lily està tarada de veritat, és per fugir corrents. Mira que tirar-li un litre de sang a l'Albus al cap! Quin malson!!!

El Frank és una mica torracollons, no? No para d'empipar el James... És perquè el James s'hi torni algun dia. I una petita coseta, per què em surt una lletra tan petita que no ho puc llegir sense augmentar el zoom?




Avataranna_lovegood 206 comentaris30/11/2013 a les 23:43:29
#24438Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Merda. Tenia el comentari preparat. Començaria amb un "Ho sabia. HO. SABIA!". Però nooooo, el Paris ha resultat ser bona persona i tot. Merda. No sé perquè és tan perfecte. Ha de tenir alguna cosa perversa a dintre per ser tan bona persona xDDDDD I el pitjor és que no el puc odiar perquè és un encant. Agh.

(En fi, deixo de rajar del Paris i començo a comentar el capítol, vale? xDDD)

La Leigh em cau bé, és xaxi. Però James-Alice, siusplau. Siusplaaaau. I Frank-Geena. No puc morir sense saber que passa amb aquests quatre, en serio xDDD

Albuuuuuus *-* M'encanta aquest nen, en serio. I la Lily! xDDD "-S'ha pensat que lo del psiquiatre era broma" xDDDD

Ai, i em veig el James dient-li la veritat, perquè, en fi, direm molt de la Lily, però ell té tela a vegades, també, eh xDDDD

Apa, ja espero el pròxim capítol! ^^




Avatarivi_potter 512 comentaris01/12/2013 a les 19:41:28
#24443Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOOOOLAA!

Ai, ai, ai el James en quin bon merder s'ha ficat. De veritat creu que li podrà dir i la tia es quedarà tan normal? Naaah, li dirà, perquè és un xulín i després pam, ja l'haurà liat. Farà màgia per desmostrar-li i aleshores serà quan la liarà i el Harry l'haurà de salvar? Ai, ai, no ho sé!

Sí, el Paris es taaaaaan bo, que no pot ser. És massa perfecte, massa i tot! El més lògic és que s'hagués enfadat una mica, encara que fos una miqueta, amb l'Alice per amagar-li com és en realitat dos anys. I de devó l'Alice, la nostra malcarada i hiperactiva Alice, es conforma amb el Paris? Per molt guapo, amable, súper maco i tot això que pugui ser, ella necessita algú més explosiu, més com una bomba, més... James? Jajajaj és que han d'acabar junts aquest parell!

Segueix aviaat, petons! 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/12/2013 a les 21:42:58
#24444Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Hahaha, l'Albus no hi treballarà més, a l'hospital, ja ha escarmentat! Però em sembla molt còmic que hagi de treballar allà, ara! I el James... penseu que ha fet una aposta amb l'Alice. No serà menys! XD No patiu pel Paris, que si talla amb l'Alice li buscarem alguna noia ben maca, perquè s'ho mereix. Sí, la Gee és molt divertida i molt cotilla! I el Frank, burló, és clar. Capítol abans de la consti? Lo dudo mucho. Però potser l'escric DURANT la consti, que tres dies de vacances es noten. Petonets!

Potter_granger: En James la lia, només dic això! L'escena del Paris i l'Alice també m'encanta, espcialment la parrafada de l'Alice quan el posa al seu lloc quan es pensa que s'està ficant amb ella...! XD La Lily tarada, és clar, com ha de ser. El Frank sempre ha sigut de burlar-se, no ho pot evitar, el pobre, però és encantador, i la veritat és que n'hi ha per burlar-se, del James. I això que dius de la lletra, ja, és veritat, no ho sé, jo l'estic fent igual que sempre, però des que han canviat el format de la pàgina i el fons em surt així... :S Miraré d'esbrinar-ho! Gràcies per comentar!

anna_lovegood: Wiiiiii! Anna! Hahahaha, el Paris mola, és bon noi, no és odiós, el que té és que és un noi... avorrit. Està bé, és maco, agradable, si anés a Hogwarts seria a Hufflepuff sense cap mena de dubte. Però no és precisament un noi d'acció, és tranquil i afable. Molt, massa. Pot arribar a ser un defecte, la veritat. I traaaanqui amb les parelletes, que queda moooolt de temps! ^^ L'Albus i la Lily són la parella còmica perfecta XD I vas molt ben encaminada amb el James! Merci pel comentari! Ens veieeeem!

ivi_potter: Amb això del James vas molt ben ancaminada. No farà màgia, perquè no pot i sap que l'expulsarien i més quan ja han estat a punt de fer-ho fa tres anys. Però la liarà pitjor. Molt pitjor. Hahahahaha. I completament d'acord amb tu pel que fa a l'Alice i el Paris. El Paris és molt bon noi, molt bon nòvio, però no és l'indicat per a l'Alice. Gràcies per seguir la fanfic! ^^