La Crida d'Avalon - Capítol 5: Casaments
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 06/12/2013 a les 00:54:23
Última modificació 06/12/2013 a les 00:54:23
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: Casaments

Capítol 5: Casaments

 

La Julie es va recollir els cabells en un monyo, fastiguejada.

-Vols dir que no et quedarien millor deixats anar?- va preguntar la Marta mentre es lligava el cinturó del vestit.

-És que em poso nerviosa de tenir-los tan curts. No m'hi acostumaré!

-Va, dona, que és per unes hores.

Es va tornar a mirall. Una cara completament desconeguda d'una noia muggle pèl-roja d'Ottery St. Catchpole l'observava. Encara que la cara fos diferent, però, l'expressió de descontentament era molt pròpia d'ella. I el vestit, el vestit li anava petit! D'acord que era el del ball de l'any del Torneig dels Tres Bruixots i d'allò ja feia tres anys, però per alguna cosa havia demanat que li busquessin alguna noia més menuda que ella...

La ment li va volar al dia que es va posar aquell vestit per primer cop. Havia anat al ball amb en Nikolai. Quants records... i quantes coses havien de passar. Quantes coses li faltaven per saber, a la nena que portava aquell vestit per anar al ball de Nadal.

I quantes coses li faltaven per saber, a la que estava a punt d'anar a un casament?

-Julie!- la Julie es va girar de cop i va veure que la Marta li allargava una diadema blanca, com el vestit. Tenia pinta de portar una estona amb el braç estirat.

-Perdona, estava pensant.

-No cal que ho juris...

-Porto notícies fresques!- va dir la Mei entrant per la porta-. Julie, es veu que no pots seure amb nosaltres al casament perquè la gent sospitaria i has d'estar amb els Weasley. Ara has de baixar a donar la benvinguda a la gent perquè et vagin veient com una de la família.

-Ara? Però si no estic a punt!

La Mei se la va mirar, incrèdula.

-Com que no estàs a punt? Portes la roba, vas pentinada i maquillada. Què falta? Aquí la que no està a punt sóc jo, que encara vaig en texans!

La Julie va buscar una excusa però es va rendir ben aviat. Era veritat, ja estava a punt. Però calia que fos tot tan precipitat?

-D'acord, ara hi vaig...

 

 

 

Quan es va asseure al seu lloc, hi havia molt poca gent que també ho hagués fet. Estava a la punta, darrere d'on sabia que seia en Harry, i bastant allunyada de la resta de Desterrats. Es va ficar al cap que era millor que fos així.

No va passar gaire estona fins que la cadira del seu costat es va ocupar.

-No estiguis tan nerviosa, dona. No et coneixerà ningú- va dir en Fred amb un somriure als llavis.

-Si no estic nerviosa!- va replicar ella.

-I per què et mossegues les ungles?

La Julie es va adonar que, efectivament, s'estava deixant les ungles fetes un desastre i va parar.

-La Ginny em matarà- va dir, sentint-se una mica culpable-. S'ha estat una bona estona pintant-me les ungles.

-Bah, la Ginny és un tros de pa!- la Julie el va mirar amb cara de "ja, sí, segur", i en Fred va riure-. D'acord, no és la definició més acurada que es pot fer d'ella.

-No, jo diria que no- va dir ella somrient una mica-. Segur que ningú em reconeixerà?

-Segur, tu no et preocupis per això.

-Ni pel vestit? Pensa que el vaig portar pel ball de 4t!

-L'única que se'n recorda dels vestits d'aquell dia és la Gregory, i per aquí no la veig...

-Shhhhhht!- el va fer callar la Julie-. No mencionis el seu nom, és com Beetlejuice!

Va mirar al seu voltant per assegurar-se que no havia aparegut per enlloc.

-Aquesta vegada has tingut sort. Però no juguis tant amb foc!- i va intentar fer-ho seriosa, però se li va escapar un somriure.

-Ho veeeus? Mala persona, em volies espantar! Amb la Gregory no s'hi juga, que fa por!

La Julie va mirar al seu voltant i va veure que ni tan sols s'havia adonat que la gent ja havia omplert totes les cadires. En Harry, davant seu, li anava llançant mirades interrogants i li va treure la llengua quan va veure que el mirava. Abans que pogués dir res, però, la música va començar a sonar i la Fleur va entrar seguida de la Ginny i la Gabrielle. Va amagar les mans davant una mirada divertida d'en Fred i es va quedar callada, mirant endavant i amb un somriure implantat als llavis que, pel que semblava, no pensava marxar.

 

 

 

-Que no t’agrada, el pastís?

La Julie va aixecar la mirada i es va trobar l’Àlex, que somreia, al seu davant.

-Clar que m’agrada. Per què ho preguntes?

-Perquè l’estàs deixant destrossat- va riure l’Àlex, senyalant el plat de la Julie.

Quan ella el va mirar que l’estava triturant amb la forquilla, i que el que abans havia estat un pastís ben adornat s’havia convertit en una massa estranya i dolça. Però què coi li passava, avui?

-No cal que facis aquesta cara, dona, que segur que no ha perdut el gust. I, per cert, és boníssim, l’hauries de tastar- va dir, asseient-se davant seu. La Julie es va quedar callada-. Què et passa? Estàs bé?

-No se suposa que estem enfadats?

-Tu no ho sé, però jo no. Sé que en vaig fer un gra massa, i em sap greu. Però entén que estava preocupat.

I sí, ho entenia, clar que ho entenia! Ella s’hauria posat igual, si no pitjor, si li haguessin fet el mateix. Però encara que ho entengués, des d’aquella nit, hi havia alguna raó que impedia que pogués mirar l’Àlex de la mateixa manera.

I no ajudava el fet que en Fred i en George estiguessin fugint del ball amb unes cosines bel·les de la Fleur. No ajudava gens.

-Tranquil, que ho entenc.

L’Àlex va somriure.

-Perfecte, doncs. Balles?- va preguntar allargant-li la mà.

-No puc, Àlex. Ja saps que no puc parlar gaire amb vosaltres, avui, o sospitarien. I menys ballar amb tu, seria com senyalar-me amb unes fletxes de llums dient “Eeeeeh, mireu-me, sóc la Julie Potter, sóc aquí!”.

L’Àlex va riure un altre cop.

-Tens raó, tens raó.

La Julie el va mirar, sorpresa.

-No t’enfades?

-I per què m’hauria d’enfadar si tens raó?

La Julie va notar com s’anava posant nerviosa. Per què no s’enfadava? Se suposava que s’havia d’enfadar, ell sempre exagerava, i s’hi havia acostumat. Per què li donava la raó tan ràpidament? Tot allò no tenia sentit!

-Doncs... no ho sé! Però t'hauries d'enfadar!- va dir la Julie, abans d'aixecar-se i marxar dels nervis cap algun lloc on pogués estar sola.

L'Àlex, per la seva banda, es va quedar mirant el lloc per on havia marxat amb la boca mig oberta, intentant assimilar i entendre el que acabava de passar.

-Àlex, tio, què has fet ja?- va preguntar en Mike asseient-se al seu costat.

-No res- va dir, sense deixar de mirar cap allà.

-Sí clar, i per això ha marxat enfadada, no? Va, fes memòria.

-Li he dit si volia ballar- va dir l'Àlex a poc a poc, intentant trobar algun sentit a tot plegat-. M'ha dit que no perquè no volia que la reconeguessin. Li he dit que ho entenia. Llavors s'ha posat dels nervis, ha dit que per què no m'enfadava i ha marxat.

-Però... com? Ha marxat? I ja està?

-Això mateix.

En Mike també es va quedar parat, sense entendre res.

-Vols dir que no té la regla?- va preguntar en Heath, arrepenjat a la cadira de l'Àlex, que es va arronsar d'espatlles.

Tots tres van deixar de mirar al buit, pel lloc on havia marxat la Julie, per mirar-se entre ells i dir:

-Dones.

 

 

 

La Julie es va aturar quan ja s'havia allunyat de la vista de tothom. Però què collons li acabava de passar pel cap? S'havia enfadat amb l'Àlex perquè havia estat raonable. Per molts punts de vista que analitzés, cap no tenia sentit.

I és que era una estupidesa. S'havia enfadat sense cap raó. Havia de tornar enrere i disculpar-se amb l'Àlex. Sí, seria el millor, s'havia portat molt bé amb ella i ella li pagava així. S'hi estava lluint, quin mal dia, de veritat.

Per què es quedava quieta, doncs? Per què era incapaç de tornar enrere on l'Àlex l'esperava?

-Bu.

La Julie va fer un salt cap al costat i gairebé va caure a terra de l'ensurt.

-Però a tu què et passa? Que t'agrada espantar-me o què?

En Fred va canviar de cara de cop i la Julie es va adonar que l'havia cagat. Altre cop.

-Perdona- va dir, asseient-se en un tronc-. Avui estic que no m'aguanto ni jo. Serà millor que no se m'acosti ningú, perquè sembla que les paraules amables m'han abandonat.

Es va treure les sabates, li feien molt de mal, i les va deixar per allà. Mentrestant, en Fred es va asseure al seu costat. La Julie es va aguantar les ganes de preguntar-li on havia deixat la cosina de la Fleur, però es va mossegar la llengua perquè, al capdavall, no era assumpte seu. En Fred estava solter, no? Doncs tenia la potestat de fer el que li donés la gana.

Encara que això no la faria deixar d'estar de mal humor.

-Que ha fet res més, l'Àlex?

-No, que va- va dir ella-. Vull dir sí, sí que ha fet, però res dolent, al contrari, s'ha portat genial. I a mi no se m'acudeix res més que sortir corrents perquè sóc estúpida.

La música seguia sonant de fons i en Fred es va aixecar.

-Necessites distreure't una mica, que tens la mania de pensar massa. Balles?- li va dir, allargant la mà.

Mil raons li van venir al cap per les que no havia d'acceptar. L'Àlex. La noia bel·la que es devia estar esperant qui-sap-on. El fet que anava descalça. El viatge que havia d'emprendre amb els Desterrats. La guerra.

I en Fred, davant seu, continuava amb la mà estirada. Havia dit el mateix que l'Àlex, havia fet el mateix que ell.

L'única diferència és que, aquella vegada, la Julie va dir que sí.

 

 

 

Quant havia passat? Dos minuts? Cinc? Deu? La Julie tenia la sensació que portava tota la vida abraçada a en Fred, passant-li els braços pel clatell, notant les seves mans a la cintura, amb el front arrepenjat a la seva espatlla, els peus descalços sobre els seus perquè no es fes mal.

I també sabia que no hi havia absolutament cap lloc on preferís ser abans que allà.

Per què, doncs, es posava tens, en Fred? I aquesta veu que parlava? Qui era? D'on venia? La Julie no entenia res, i va trigar uns segons a fer-se càrrec del que estava passant.

"La Conselleria ha caigut. L'Scrimgeour és mort. Vénen."

Ni tan sols deu paraules, i canviaven la seva vida de dalt a baix. Quan se'n va adonar, tornava a portar les sabates i corria darrere en Fred, agafant-li la mà, cap a l'envelat altre cop. Van córrer a contracorrent, veient com tothom maldava per allunyar-se d'allà, com la gent desaparetia amb rapidesa mentre gent vestida de negre irrompia a la festa i començava a llançar encanteris

La Julie va sentir com algú la cridava i quan va voler buscar d'on venia va notar com la multitud separava la seva mà de la d'en Fred. No... encara no...

-Julie!- va dir l'Àlex, posant-se al seu costat. En Fred havia desaparegut-. Va, corre, hem de buscar els altres!

I al seu voltant tot eren crits, crits de gent que fugia, de gent atrapada, de gent espantada. Algunes taules ja estaven per terra, les teles de l'envelat s'havien estripat, i els membres de l'Orde del Fènix lluitaven contra els nouvinguts. La Julie volia anar cap allà, volia ajudar, que no es perdessin més vides per culpa d'aquella guerra absurda...

Però l'Àlex la va estirar pel braç i la Julie només va trigar uns segons a veure la resta de Desterrats agafats de les mans i intentant que no els veiessin.

-Julie, es pot saber on t'havies ficat?

-T'estàvem esperant!

-Va, correu!-va intervenir en Mike-. No tenim temps!

I la Julie va fer un últim sprint amb una llàgrima caient-li de l'ull i es va agafar de la mà d'en Mike mentre l'Àlex s'agafava a la seva i tot queia en la foscor.

 

Let's turn this open field into an old dance hall._________________________________________________

 

Holaholaholaaaa! ^^ Sí, capítol sorpresa! Ja que avui hi ha festa, he pensat que seria molt guai posar-me les piles i penjar dos capítols al cap de setmana. Bàsicament perquè als que vénen ara hi ha poca acció, a part de moments concrets com al final d'aquest, i he pensat que encara que tenen coses que m'encanten (ja veureu, ja, el que ve ^^) com més lleuger millor.

I això, com ho heu vist? El dia borde de la Julie té tela xDDD I, mentrestant, es va allunyant més de l'Àlex i acostant-se a en Fred. I a veure on porta tot això, perquè ara els Desterrats han marxat per la seva banda i han deixat la resta de banda. Com ho portarà, la Julie?

I no sé a vosaltres, però m'ha encantat el moment Àlex-Mike-Heath xDD Els trobo molt graciosos i trobo que la part masculina dels Desterrats és mooolt guai i es complementa molt bé! (Sense parlar de la femenina, of course, que mola massa :D). A veure com els veieu ^^

Vull aprofitar aquest comentari per mencionar que hi ha un repte ff obert gràcies a la feina de la Cassandra Ross, i que seria molt guai si fóssim molta gent apuntada (jo ja ho estic :P), així que ja sabeu què heu de fer! Per més info, als fòrums ^^

SABIES QUE, de la mateixa manera que la Susan i el Sirius eren parella, l'Amy i el Remus ho havien de ser en un principi? El que passa és que adoro massa la parella Llopin-Tonks, i em vaig veure completament incapaç de posar-hi cap més problema, de manera que els vaig deixar com dos grans amics amb molt bona compenetració i molta confiança entre ells ^^

Dedico el capítol a una gent genial que dóna la casualitat que són la Roser, la Laia Weasley, la Mercè Granger, la Potter_granger, la Marta, l'Anna, la Judith i la Cassandra Ross! Un petó molt gran a totes i fins diumengee! :D

 

Marta


Llegit 626 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris06/12/2013 a les 11:45:22
#24447Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH REFERÈNCIA A BITTLEJUICEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE T'estimeeeee taaaaaaaaaaant!! ^^

Els moments Jed, m'encanteeeeeeeen! :D:D:D:D::D i li tinc tantaaaaaaa enveja a Julie quan ball amb Fred! XD i ja saps, Àlex, rebenta XD

Jooo el final m'ha arribat al cor, en lo bé que anaven T__T

Quines ganes de saber què passarààààà!

QUe guaii el sabies què, tot i que ja m'ho havies dit, és possible? Jo t'entenc, vaig fer el mateix, bueno, li vaig bsucar novia i després ho van deixar, remember?

Que guaiiiee! Dos capítols! jojojojojojojojo

Genial? Tu sí que eres genial! :3

Pel que fa als reptes, no m'ha vingut molta inspiració i preferisc acabar abans amb la nova ff de spn en què estic clavada XD

un besot enorme! :):):)




xudit_95 80 comentaris06/12/2013 a les 20:49:16
#24448Encara no he escrit cap fanfiction

AIXO SI Q HA ESTAT UNA ORPRESA! I BEN AGRADABLE! QUAN HE ANAT AL FORUM, HE IST LO DEL PERIODIC DEL PROFETA ILA NOVA CONFIGURACIO, I PENSAVA Q ERA AQUESTA LA SORPRESA! I NO, RESULTA Q DESPRES BAIXO I VEIG: La Crida d'Avalon 5... primer he pensat q era el q ja habia llegit, pero despres he pensat mes i no! asdfghjklñ

 

Moment dels tres nois desterrats.... saps q m'he posat a descollonar-me?? no podia parar, es q bàsicament, no m'ho pensava pas q passaria aixo! hahaha

Buia, pobra Juli. Pobre Àlex.... Roser, ets cruel!!! Marta, no et salves. Pero m'agrada taaaaaaaaaaaaaaaant la parella Julie - Fred..... i si la prostituim??? a no! poligamia!!! tot resolt, ale. Soc cruel vv'

El Llopin i la Tonks, els deixes tal i com estaan.... ¬¬ ningu, els toca .... menys quan Rowling li entra la vena assessina i els mata a tots dos, pero iep! a tots dos.... ¬¬ q morin junts ..... .

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris07/12/2013 a les 00:04:32
#24449Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Inventora oficial d'otps: són massa monos, ningú s'hi pot resistir ^^ I saps que si alguna cosa va bé a la meva ff durant massa estona només vol dir que aviat s'acabarà :P NO EM DIGUIS QUE LI VAS BUSCAR NÒVIA AL REMUS! Quiiiii? Qui és la noia afortunada? :P I els reptes jo vaig informant, i algun dia cauràs, veuràs tu (i et guanyaré, huhuhuhuu)

Judith: hahahaha m'alegro que us hagi agradat tant la sorpresa ^^ a que són graciosoooos? Jo reia molt mentre ho escrivia xDDD Ole, visca la poligàmia, si fos per vosaltres la Marta i la Julie farien de Victoria xDD (i la Mei, que tampoc es queda lluny entre l'Apol·lo i el Malfoy). Aix, ja t'explicaré jo algun dia el per què de les seves morts! Encara que ja has vist el sabies que, no tens per què preocupar-te!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris07/12/2013 a les 17:58:39
#24450Encara no he escrit cap fanfiction

Visquin els capitols sorpresa que alegren la vida d'una noia que esta residint amb un dementor ultimament XP WEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!! Esta molt beeeee!!!

Casaments!! M'agraden moooolt!! Tot es molt maco!!! I en Bill i la Fleur son una de les meves parelles preferides, la veritat. Tenen algo molt maco entre ells i no se perque els hi tinc molt de carinyo :) Tinc curiositat per saber com va anar i tot aixo :) Aaaaara sortim de Rowling per entrar en Minguella. I BUFFF el drama XP

Si, les noies dels Desterrats son... coses molt epiques les tres. Pobre Julie... Ha de ser una merda tinguer que passar per un altre persona i no poder estar amb els teus amics. 

Estic amb la Roser, que visqui Jed fins al fi dels seus dies XP Son... una parella molt maca. Pero... en defensa de la parela Jalex.... Encara no els hem vist en una crisi ni com es reaccionarien a situacions d'estress de parella, de moment nomes els hem vist contents i feliços. Aixi que.... Deixem que pasi el temps :)

Pobre Alex. Sip, les dones son essers complicats XPXP Pero som imprecidibles. El moment Els Nois dels Desterrats es molt maco la veritat. Els tres son amics i queda molt clar aqui :) Es molt guay :)

I ooooooooish... la Julie i en Fred ballant es molt macooooo!!! Pelrojos al poder!!! Es molt maca l'escena :) I..... BOOOM s'acabo. Vinsquin els problemes i el drama!!!!! Que torna la guerra que hem estat evitant els ultims dos/tres capitols!!!

Repeteixo, moltes gracies per el capitol sorpresa, mola molt :)

A veure, jo espero que amb la distancia la Julie pugui pensar, osigui que es pugui parar a pensar una mica sobre el que ha de fer i tot aixo, mentres mantinguin a l'Alex allunyat casi que millor XP Aixi pot pensar sense toxificació masculina XP

Tant l'apartat masculi com el femeni de els Desterrats es impressionant, es molt agradable veure com aquest grup d'amics es va apoyant i ajudant a mida que passa el temps :)

Estic contenta que no decidisis fer que l'Amy i en Remus fossin parella XP Com tu m'agrada massa en Remus i la Nymphadora, aixo no treu que potser ho fossin quan eren joves pero que ara de grans ja no es el mateix XP

En quan a la idea de la poligamia.... Sincerament a la Julie no la veig amb mes d'un??? I de moment crec que la cosa li aniria millor amb en Fred que amb l'Alex. Mes que res perque... en Fred veu a la Julie per com  es la Julie ara, mentre que l'Alex encara vol no cometre l'error que va fer amb la Julie de 13 anys. 

La Marta en canvi..... M'agradaria veure les seves dinamiques amb el nou Mike, mes que res per veure com van les coses amb ell. Continuo sent molt fan de la parella Marta/Louis (Roser!!! Fes un nom!!!) perque en Louis obria un canto de la Marta que encara no habia pogut sortir a la llum. En Mike i la Marta com eren avanç  tenien, sobretot, un problema de comunicacio. I si no s'ha pogut solucionar el problema de comunicació continua sent un problema molt gran XP Encara que he de dir que seria com un nadal avançat si la Marta acabes amb en Mike i en Louis. Els dos. Si, vull que sigui Victoria.

La Mei... La Mei a dures penes te una relacio amb els dos, son mes problemes d'hormones apilotonades (I mal gust a l'hora de caracter XP) que no pas relacions. L'Apol·lo i ella tenen el peto aquell quan tenia 13 anys i en Malfoy i ella nomes tenen el peto aquell quan tenia 15 XP Ara la noia te 17 i que jo sapiga molta relacio amb cap dels dos no te XP Encara que hi ha el problema del mirallet aquell...

Ale, fin de comentari. Dema capitooooooool!!! :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/12/2013 a les 14:28:23
#24451Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

EXPECTO PATRONUM! Sort que ets una maga i això se soluciona ràpid ^^ Definitivament, nomeno el moment dels tres nois com el meu preferit del capítol xDDDD i anem a la vostra mania amb la poligàmia. Que no, de veritat, deixeu-ho estar, no som a Memòries ni jo sóc la Gallego. No. Que sigui el meu llibre preferit no vol dir que hagi d'optar per aquesta solució xDDDD Tuuuu ho has dit, que tu sàpigues ^^ I todo se andará, paciència que tot arriba! (hm, potser sí que m'agrada una mica la poligàmia). Ja saps xDDDDDDD




AvatarPotter_granger 349 comentaris08/12/2013 a les 19:45:10
#24453Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Que bé! Ara em poso al dia amb l'altre.

La Julie s'ha comportat com una tonta, mira que enfadar-se amb l'Alex perquè ell ha estat raonable... Crec que al final ho acabaran deixant i ella sortirà amb en Fred (encara que per raons que tothom qui hagi llegit el final de la saga sap, durarà poc).

No sé què més comentar, la veritat. A veure si al següent et puc fer un comentari llarg!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris08/12/2013 a les 20:10:24
#24455Encara no he escrit cap fanfiction

Ueueueueuu!!!

Adoroo les sorprespreees!  (bueno nomes les bones) com q he estat de pont no he pogut conectarmee... pro aixii que he vistt 2 capitools de la cridaa d'avalon!! me ne alegraat mollt!!

Vaa deixem la meva alegriaa i...

Vaiaa dia la Juliee! i justament el dia del casament!! aiish... eske tambe... Juliee no siguiss tonta!! aviam l'Alex de vegades pot ser una micaa pesadet i sobreprotector pro t'estimaa!! enfinn si volss tindre una historieta amb el Fred ja tu farass xataa!!

Pero buenoo tambe m sap una mica de greu per ella x tindre q amagarsee i a spbre portar un vestit petit.. xD m'ha fet gracia la conversa amb en Fred :

-No estiguis tan nerviosa, dona. No et coneixerà ningú- va dir en Fred amb un somriure als llavis.
-Si no estic nerviosa!- va replicar ella.
-I per què et mossegues les ungles?
Bonissim :)
 
Aissh en Mikee sempre ajudant l'alex, i akest k sa kedatt a quadrees.. .
 
Petoooons
 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/12/2013 a les 20:53:50
#24456Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: si ella mateixa ho diu, que s'ha comportat fatal, i se sent malament... hi ha coses que són insostenibles, la veritat. Merci per comentar! ^^

Laia Weasley: aix, que mona, gràcies per comentar sempre tan contenta ^^ hahahaha tots tenim dret a tenir un mal dia, no? i això és el que li passa a la Julie, i se n'adona. La conversa amb el Fred és molt mona :3 la veritat és que em costa enganxar el caràcter del Fred, però farem el que podrem! I pobre Àlex, sempre cagant-la i aquesta vegada que no rep igual xDDD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/12/2013 a les 16:00:15
#24502Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

M'ha caigut malament la Julie, aquí... ¬¬ No pot castigar l'Àlex quan es porta bé amb ella i anar fer la puteta amb el Fred... Està jugant a dues bandes, molt lleig. Si l'Àlex s'hagués enterat que havia estat ballant alla arrapadeta amb el Fred s'hagués enfadat i amb raó...

Bueno, ara però ja han marxat... a veure què passa! Segueixo!