La Crònica dels Tres Germans - 6: By the pricking of my thumbs, something wicked this way comes
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 09/12/2013 a les 22:47:17
Última modificació 09/12/2013 a les 22:48:15
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


6: By the pricking of my thumbs, something wicked this way comes

 

 

Quan el James es va llevar l'endemà, va notar que tenia una sensació curiosa. De vegades un pot sentir com se l'està observant per una estranya coissor al clatell; d'altres, per un nus a la boca de l'estómac, o un repiqueteig del cor més potent del que és normal, sabem que s'acosta un perill, o tenim la sensació que alguna cosa s'amaga al final d'un passadís fosc quan el recorrem de nit. Era una cosa semblant, el que li passava al James, però no tenia clar el què. De fet, el que notava era com un pessigolleig als dits de les mans, als polzes especialment. Serien nervis? La veritat era que no havia dormit massa bé, donant voltes a com explicar a la Leigh que era bruixot. I ho havia de fer aquell mateix vespre.

Quan va entrar a la cuina per esmorzar, tocant-se els polzes amb els tous dels altres dits, estranyat, va sentir un silenci desacostumat.

—Esteu bé? —va dir alçant el cap i mirant a seva família. 

Va veure que l'Albus i la Lily estaven llegint uns pergamins.

—Acaben d'arribar les cartes de Hogwarts —va explicar la Ginny, mentre li servia unes salsitxes amb bacó.

—Endevina què! —va fer l'Albus i li va enseyar una xapa de color vermell amb una M daurada gravada—. Sóc monitor!

—Vaaaaaja, Lucy, el meu pèsam —va riure el James, asseient-se a taula i agafant la seva pròpia carta, mentre la Lily es burlava del seu germà.

Encara recordava quan feia un any havien rebut una carta a la Marmita Foradada a nom dels quatre Magatotis, amb dues xapes de monitors i una nota de la McGonagall que deia "Reparteixin-se-les com vulguin; esperem que no ens tanquin l'escola aquest curs". Al final la Geena s'havia quedat una de les xapes, perquè estava clar que l'Alice no podia ser monitora de cap de les maneres, i ell i el Frank es van jugar l'altra a cara o creu. Per sort, el Frank va perdre, així que se la va haver de quedar.

El James va obrir la carta, estripant el sobre (mai no li havia enganxat el truc) i va veure que en queia alguna cosa. Era una xapa, també.

—Què és això? —va fer, espantat, tement el pitjor—. Els monitors els assignen a cinquè! 

Fins i tot es va alçar de la cadira, per posar distància entre ell i la xapa. A què venia allò? La McGonagall havia acabat destituint el Frank de monitor i li tocava a ell pringar?

Va ser l'Albus qui finalment va agafar la xapa i se la va mirar de prop, estranyat. Aleshores es va posar a riure.

—No ets monitor, burro! —va exclamar—. T'han fet capità de quidditch!

El James va respirar, alleugit, i va prendre la xapa de la mà del seu germà. En aquella, la lletra daurada era una Q.

—Ehhhh, doncs mola —va fer el James, assentint amb el cap.

—Penses… —va començar a preguntar l'Albus, preocupat—. Penses cobrir només les dues places que falten, o faràs l'equip de zero? Vull dir… haurem de tornar a passar les proves de nou?

—Tu sí —va riure el James—. No, només buscarem dos encistelladors per cobrir els llocs del Fred i el Tom.

—Mola! —va exclamar la Lily—. Ja en tens una! Si és que mola tenir enxufe… eh que m'agafaràs?

—No —va dir el James, molt seriosament.

—Què? —es va ofendre la Lily.

—T'ho juro.

—Em faràs passar les proves?

—No, Lily —li va explicar el James—. Ni que passessis les proves, no t'agafaria.

—Per què? —va bramar la nena.

—Perquè he vist com et poses en els partits de quidditch. No vull saber el que faries si ets tu la que jugues. No vull que em desqualifiquin l'equip després del primer partit, moltes gràcies.

—I ben fet que farà —va dir una veu que va venir des de darrere de la taula.

Tos cinc van fer un bot, fins i tot el Kreacher es va espantar. Uns tres metres per darrere seu, a la llar de foc que hi havia a la cuina hi havia, amb tot de flames ballant al seu voltant, el cap de la Minerva McGonagall. Pel que es veia, el seu do d'aparèixer sense fer soroll no era únicament quan caminava.

—Professora McGonagall! —es va sorprendre el Harry—. Què hi fa aquí, que passa res? Els vlads no han…?

—No, no pateixi, Potter —els va calmar la directora—. Res greu. Això espero vaja, però tinc la sospita que la seva filla m'ho pot aclarir…

—Jo? —va fer la Lily, estranyada.

—Què has fet? —li va preguntar acusadorament el Harry.

La Lily es va encongir d'espatlles i tots van mirar la McGonagall, que van suposar que llegia un pergamí perquè mirava cap avall.

—Ens acaba d'arribar una greu acusació respecte al professor Dumbledore.

—L'Aberforth? —es va estranyar la Ginny.

—Sí —va assentir la McGonagall, amb cara de circumstàncies—. Segons sembla, està feta a nom d'una tal doctora Melfy, que tinc entès que és la seva psiquiatra (per cert, m'agradaria fer constar que tot el professorat de Hogwarts recolza aquesta sensata decisió…). 

—Quina mena d'acusació és? —va voler saber el Harry.

—Abús infantil —va dir la McGonagall posant els ulls en blanc.

Tots es van fer una imatge mental de l'Aberforth Dumbledore. Se'l podia acusar de coses, de moltes coses, certament, però d'abús…?

—Què coi li vas dir a la teva psiquiatra, Lils? —va exclamar el James, que no entenia res.

—Jo no li vaig dir mai que… —va començar a dir la Lily—. A no ser que… oh… hm. Ja sé.

I va seguir esmorzant.

Al cap d'uns segons es va adonar que tots, McGonagall inclosa, se l'estaven mirant expectants.

—Ah, que voleu que us ho expliqui.

—Siusplau —va remugar l'Albus.

—Això ha estat un malentès —va dir la Lily, deixant els coberts al plat—. La doctora em va preguntar qui era el meu professor preferit, i li vaig dir que l'Aberforth. I em va preguntar que per què. I jo li vaig dir que perquè era molt divertit i ens tractava com a col·legues, més que com a alumnes. I també que ens regalava caramels. I que de vegades ens invitava al seu despatx a… a… a prendre el te a mitja tarda.

—A fer una festa a mitjanit —va coregir-la la McGonagall, que sabia de sobres el que feia l'Aberforth.

—Sí senyora —va assentir la Lily una mica avergonyida—. I li vaig dir que estava sonat, i que quan anàvem a les festes per la nit de vegades es treia la roba. Però és que això són coses que fa. I que ens animava a nosaltres a fer-ho. Ah… i ara que ho recordo, em va dir que això que fa amb nosaltres no és gens apropiat… ja em va estranyar, ja… —va fer, rumiant.

—I què li vas contestar? —va preguntar l'Albus, que se la coneixia.

—Que no és ni de bon tros tan inapropopiat com el que fa amb les cabres.

Tots es van tapar la cara amb les mans.

—Què? Què he dit? —va fer la Lily—. Però si l'únic que fa amb les cabres és… Ahhhh! —va fer quan ho va entendre—. Sí, ho vaig explicar tot molt malament, no?

Tots van assentir en silenci.

—Només em considero responsable del malentès en un seixanta per cent, que consti —es va defensar la Lily—. La culpa és de Hogwarts. Menys pocions i més gramàtica, que després parlo com parlo.

—Quina barra… —va murmurar el James.

—I mates? —va insistir la Lily—. Jo no vull dir res, però la persona que entengui el canvi en sickles i knuts que vingui i m'ho expliqui…

—En fi —la va tallar la directora—. Ja em posaré en contacte amb la doctora Melfy per aclarir les coses i, senyoreta Potter, faci-ho vostè també la propera vegada que la vegi.

—Està bé —va sospirar la Lily. 

—Veig que ja han rebut les cartes —va seguir la McGonagall—. Suposo que tot està en ordre. Felicitats per la seva placa de monitor, senyor Potter, i també pel seu lloc de capità de l'equip —va somriure al James—. Tenen algun dubte?

—Jo veig que no tinc llibres del curs —va dir el James—. I els resultats dels GNOM?

—Sí, sembla que aquest any s'estan retrassant una mica —va sospirar la McGonagall—. Ens han promès que rebran les notes la setmana que ve. Igualment, ja fa un parell d'anys que els alumnes de sisè no compren els llibres fins que són a Hogwarts, així poden discutir amb els seus tutors quines assignatures volen fer depenent dels GNOM i el que vulguin fer amb el seu futur.

El James va assentir.

—Mmm una coseta —va dir la Lily—. A la meva carta hi diu que he de comprar uns llibres per les assignatures optatives… quines assignatures optatives?

—Les que va triar a finals del curs passat —va respondre-li la McGonagall—. Va haver d'omplir un formulari al juny en què havia de triar almenys dues de les cinc assignatures que s'ofereixen.

—Jo no vaig omplir cap formulari… —va començar a dir la Lily, però l'Albus la va tallar.

—Oh i tant que sí! I ho sé perquè el Neville me'ls va fer repartir a mi a la Sala Comuna. I et vaig recalcar especialment que t'ho miressis bé perquè era una cosa important!

La Lily va fer cara d'estranyada, i es va encongir d'espatlles.

—A veure, que busco el seu formulari —va dir la McGonagall amb paciència, i es van sentir com rebuscava entre uns papers—. Ha. Evidentment.

I els va mostrar a la llar de foc un formulari amb les assignatures de Hogwarts, tapades per unes lletres enormes que havia escrit la Lily que deien: TONTO EL QUE LO LEA.

—Ahhh! —va riure la Lily—. Aquell formulari…!

 

*   *   *

 

El pessigolleig a les puntes dels dits del James va durar tot el dia, i fins i tot es va intensificar quan finalment va sortir de la Conselleria per anar a buscar la Leigh i anar a sopar.  Com que començava a ploure, va decidir agafar el metro en direcció Picadilly Circus, a un quart de set, i durent el viatge va anar repassant mentalment com trauria el tema "Hola, faig màgia" i com l'aniria explicant mica en mica perquè la Leigh ho país i no sortís corrent. Fins i tot havia tingut una idea genial per demostrar-li a la Leigh que tot allò anava de devò sense haver de fer màgia per demostrar-ho. Les cartes que havien arribat aquell matí li havien donat la idea.

Per fi es va trobar amb la noia i van anar a pas lleuger sota els paraigües cap a la pizzeria, parlant de coses trivials, com el temps, les entremaliadures dels germans de la Leigh, i alguna anècdota de l'oficina de correus.

El sopar també va transcórrer amb molta normalitat, tot i que el James gairebé no havia tocat la seva quatre estacions perquè els nervis li estaven fent recargolar els instestins. Tot i així, va tenir prou seny com per recordar les paraules de l'Anne Boot (ni se t'acudeixi jutjar el menjar que demani) per no dir-li que demanar-se una pizza vegetariana era una aberració que hauria d'estar penada amb un parell d'anys de presó com a mínim.

I va ser durant les postres que va veure la seva oportunitat per treure El Tema.

—I què m'expliques, tu, de la teva feina? —li va demanar la Leigh—. On em vas dir que treballaves? Una consultoria, era, o una notaria…? Alguna cosa de temes legals, oi?

El James va agafar aire i va deixar anar un sospir.

—En realitat —va dir, mesurant les seves paraules—. És una mica més complicat que això. Treballo per un bufet d'advocats… però no porten la mena de casos que imagines.

La Leigh se'l va mirar sense entendre, expectant.

—Porten casos només de la gent del meu cercle, de la meva comunitat. Treballen per un Ministeri en especial, pel Ministeri de Màgia, que anomenem Conselleria d'Afers Màgics.

—Anomeneu? Qui ho anomeneu així? —la Leigh posava cara de no entendre res.

—La comunitat màgica. De bruixes i bruixots —va explicar el James a poc a poc—. Jo sóc un bruixot, Leigh.

Va guardar un silenci una mica llarg perquè la Leigh pogués reflexionar sobre allò. Realment feia cara d'estar reflexionant-hi.

—Ets mag, dius? —i es va encongir d'espatlles—. No sabia que hi hagués un ministeri per als mags. Que fort!

I es va posar a riure. El James es va quedar de pedra. Hola? Tan fàcil?

—Fes alguna cosa! Pots… treure't un colom de la màniga o així? —li va preguntar, emocionada—. Com és que no m'havies dit abans que sabies fer trucs de màgia?

Aleshores al James li va caure l'ànima als peus.

—No, Leigh —va dir, agafant-li una mà—. No ho has entès. No faig prestidigitació. No amb cartes, ni amb coloms, ni amb conills blancs sortint de barrets. Faig màgia de devò. Màgia de fer pocions, volar en escombres i fer encanteris i defensa de les forces del mal.

I aleshores, tot i que era difícil per una persona de pell negra, la Leigh va perdre part del color. 

—Què? —va fer, ara amb cara trista—. No fotis, James. Si sembles una persona normal! Joder, James, ets de la Wicca?

El James es va quedar encara més parat. WHAT?

—No! —va exclamar, ara ofès—. No sóc una wannabe d'aquesta mena! Per Déu, aquests van per la vida tirant les cartes, llegint el tarot, omplint el terra de les habitacions de guix i ballant despullats al voltant de fogueres!

—I tu no fas això —va assumir la Leigh.

—No! —va exclamar el James—. Cap de nosaltres no fa això! Bé, en Dumbledore de vegades balla despullat al voltant d'una foguera, però només ho fa per Guy Fawkes Day i si no s'ha pres les pastilles… No, no, no! Nosaltres fem màgia de veritat.

La Leigh se'l va mirar amb una cara estranya. De no saber si estava fent broma o si de veritat creia tot el que estava dient.

—James, m'estic començant a preocupar. Quan parles de "vosaltres"… qui sou? Molta gent? Una associació? Alguna cosa com els Amish?

—No exactament, però sí que som un grup així… i ens hem quedat bastant enrere tecnològicament parlant. Però no ens cal la tecnologia perquè tenim la…

—La màgia, sí —la va tallar ella, mirant-se'l de fit a fit—. A veure, James, què merdes m'estàs explicant? 

El James va tornar a fer un sospir.

—Que jo sóc bruixot. La meva família ho és. Els meus pares, l'Al, la Lily, tota la meva família. I moltes altres famílies. No som tants com els muggles, ni molt menys…

—Els què?

—Els muggles, perdona, sou les persones que no teniu podeu màgics —va explicar el James amb molta paciència.

La Leigh feia cara que no li agradava gens allò que deia.

—Estàs ficat en una secta, James? —va preguntat al cap d'uns segons més de silenci.

Aquí el James es va posar a riure.

—Una secta? —va exclamar, i va abaixar la veu quan va veure que els clients d'altres taules es giraven a mirar-lo—. No! És clar que no! Mira, des de l'Edat Mitjana els mags hem amagat els nostres poders davant de tots aquells que no tenen màgia perquè… perquè sabem com hi reaccionen els muggles. Mira el que passava en aquell llavors...

—Per favor, James! —va tornar-lo a tallar la Leigh—. No saps del que estàs parlant! A l'Edat Medieval es cremaven a pobres velletes només perquè tenien una mica més de traça preparant ungüents que la resta de les persones i pel fet de ser velles, viure soles, i tenir un gat!

—Ja ho sé —va assentir el James—. Les poques vegades que enxapaven a alguna bruixa de veritat no podien pas ferir-la. Hi ha moltes maneres de fer que el foc no et cremi, saps?

—Què merdes!? —va cridar la Leigh i tothom els va tornar a mirar—. Estàs completament tarat? Tu has anat al metge!?

—No, Leigh, espera! —va intentar calmar-la el James, mirant al seu voltant i fent veure que era una simple discussió de parella—. Mira, t'ho puc demostrar, d'acord?

Va rebuscar a la butxaca de la jaqueta que tenia penjada al respatller de la cadira i en va treure un sobre doblegat per la meitat. Aleshores els polzes del James van començar a pessigollejar-li més fort que mai, com si no volguessin tocar aquella carta, i alguna cosa a l'interior seu li va dir "No ho facis". Però no en va fer cas. Total, ja havia començat i ara hi estava ficat fins al coll. Li va estendre la carta a la noia.

—Vaig rebre aquesta carta quan tenia onze anys. Tothom qui pot fer màgia la rep quan compleix els onze anys. Busquen els nens que tenen aquest do, vinguin o no de famílies màgiques. I aleshores els envien la carta que indica que han estat acceptats a Hogwarts.  

—Perdona?

—Hogwarts és l'escola on anem tots el bruixots —va explicar-li—. Saps que et vaig dir que anava a un internat? Bé, doncs en realitat no és aquella escola pija que et vaig dir; és aquesta, Hogwarts. Tots els bruixots anem a Hogwarts. A partir d'aleshores tots passem a formar part de la comunitat màgica.

La Leigh va agafar el sobre i en va deplegar la carta de dins, fent que no amb el cap amb incredulitat. El James pràcticament podia sentir el que llegia en pensaments, perquè se sabia aquella carta de memòria de tantes vegades com l'havia llegida. "Benvolgut senyor Potter, ens complau informar-lo que ha estat admès a l'escola Hogwarts de màgia i bruixeria…". No va poder evitar somriure, amb expectació.

—James —va dir la Leigh quan va haver llegit només unes quantes frases, però va notar que ara ho feia amb una veu diferent. Era la veu amb la que es parlava amb algú que no hi és tot, algú perillós o amb un trauma molt gran i que no sap que el té—. James, estàs en una secta. No sé si els teus pares en són conscients, però no hauries de tornar a aquest lloc —va dir assenyalant la carta—. Mare meva, què t'han fet? Què us estan fent a tots el qui hi aneu? 

—No ens fan res, Leigh, només ens ensenyen… —va intentar fer-li entendre el James.

—James, us estan rentant el cervell —li va agafar la mà amb força i el va mirar fixament—. Mira'm James. Mira'm. La màgia no existeix. No en aquest món.

—Leigh, no estic boig —va riure el James—. M'has de creure, Leigh. La màgia existeix, jo sóc mag.

La Leigh se'l va mirar i va prendre una decisió.

—Ah sí? —va dir—. Molt bé, endavant. Fes màgia.

El James va somriure amb tristesa.

—Em temia que diguéssis això. Veuràs, per començar, no puc fer màgia davant de tota aquesta gent. Ja t'he dit que el mags vivim en secret. Hi ha una llei de secretisme que no podem trencar. 

—Vaaaja, que convenient —va fer la Leigh, amb sorna, i es va aixecar de la cadira—. Molt bé, anem al bany. Anem al bany i fes màgia.

—Leigh, seu siusplau —va murmurar el James, que per un moment li va semblar que trencaria la llei de secretisme igualment en algun moment com allò no cambiés de rumb—. Encara que estiguem sols, no puc fer màgia fora de l'escola, de moment. No fins que no sigui major d'edat.

—O si no què passa? —es va burlar ella.

—Si no —va intentar fer-li entendre el James—, em poden fer fora de Hogwarts.

—I com coi sabran ells què fas, eh?

—A la Conselleria d'Afers Màgics poden detectar atomàticament quan els menors fem màgia.

—Per l'amor de Déu! —va exclamar la Leigh—. De veritat t'empasses això, James? De veritat no et sona massa a "El Pare Noel sap automàticament si fas alguna dolenteria"? No entens que t'estan fent creure una mentida? La Conselleria NO EXISTEIX, James! T'estan fent creure en coses que no existeixen!

El James es va treure una altra carta de la butxaca, amb un sospir. Ara els polzes li feien mal de tant com cremaven.

—Què és això, ara? —va demanar la Leigh.

—Reconeixes aquest segell de cera? —li va preguntar el noi—. Les sigles CAM? Una vegada em vas preguntar què era. És el segell de la Conselleria d'Afers Màgics. El bufet d'advocats on treballo és a la Conselleria, i tu m'agafes cartes com aquesta cada dia, els poses el segell i les envies. Obre la carta i digue'm que creus que és d'una entitat que no existeix.

Encara dempeus, del tot trasvalsada, la Leigh va agafar la carta i la obrir amb mans tremoloses. El James no sabia si era perquè començava a creure el que li deia o si de devò pensava que estava boig i li estava agafant por.

—Mare meva —va dir ella, portant-se una mà als llavis, mentre llegia la carta—. Mare meva… és molt més gran encara del que m'he pensat…

—Què? —va fer el James—. A què et refereixes?

—Té una xarxa de captació molt àmplia —va dir la Leigh, més per a ella mateixa que per al James—. Fins i tot uns dirigents amb nom i cognom… i dius que capten els nens als onze anys i a partir de llavors ja queden dins el sistema per sempre?

—No "capten" a ningú! —va mirar de fer-li entendre el James, però era consicent que era en va. La Leigh ja s'havia muntat la seva pel·lícula.

Aleshores es va adonar del que li havia passat a la Lily mentre parlava amb la doctora Melfy de l'Aberforth. Sense voler havia explicat les coses de tal manera que el raonament de la Leigh era plausible. No havia comptat que la Leigh era una noia molt intel·ligent i que tenia un do especial per lligar caps. Merda, coi!

—Trien a fills de famílies que o bé ja són dins la secta, com el teu cas —seguia traient conclusions la Leigh—, o bé són prou totxtos per deixar-se convèncer per una carta… i què fan quan hi ha pares que les ignoren? Segur que la majoria es pensaria que això és en el millor dels casos una broma…

—Envien algú de la Conselleria o de Hogwarts a parlar amb ells —va dir el James, i tan bon punt ho va haver dit es va penedir d'haver-ho fet, perquè sabia com ho interpretaria la noia.

—I els treuen els fills sota amenaces —va concluir, evidentment, la Leigh—. Mare meva, James, no saps on estàs ficat...

El James va fer un sospir. Tot en orris.

—Suposo que demà no ens veiem, oi? —va preguntar-li amb un somriure irònic, ja derrotat.

—James —va dir la noia—. Crec que serà millor que no ens tornem a veure.

—M'ho suposava —va assentir el James.

Ni tan sols no va mirar com la Leigh recollia les seves coses i marxava. Es va recolzar a la cadira i va fer un glop al refresc. Joder. L'Alice estaria encantada. 

I aleshores el seu estat de nervis i desesperació va afluixar, va acabar donant la volta i va sortir en cascada, en forma de llàgrimes i de riure. El James va riure i riure, per com havia anat la velada, i també plorava per com s'havia deixat manipular per l'Alice i pel seu orgull una vegada més, i ho havia engegat tot a rodar. Sabia que amb la Leigh hi tenia una cosa bona… I ell no era una mala persona; per què li passaven aquelles coses? Com l'havia pogut perdre en només quatre dies i d'una manera tan estúpida? Per què no havia fet cas al pessigolleig de les mans?

En fi, va decidir que no tenia cap sentit quedar-se sol al restaurant, així que va demanar el compte. Va notar que la Leigh li havia deixat un bitllet de deu lliures per cobrir la seva part, però a la taula hi faltava alguna cosa...

Collons! S'havia endut les cartes! La carta del bufet li importava tres pitos, però la seva carta de Hogwarts…!

—Serà puta! —es va meravellar en veu alta—. Per què vol les cartes, aquesta? 

Sense més remei, va sortir el carrer, on seguia plovent. Va treure el paraigua, però quan només era un carrer enllà una ràfega de vent el va rebregar i li va trencar dues de les barilles d'acer, deixant-lo completament inútil.

—De puta mare… —va murmurar, mentre llençava el paraigua a la paperera amb mala baba i seguia el seu camí a peu sota la pluja. 

Però no tenia ganes d'anar a casa. Era la primera vegada que explicava a un muggle que era mag. Ha! Que bé que havia anat. Molt recomanable, sí senyor. Així que va decidir anar a ofegar les penes amb dolços, com l'Anne Boot li havia dit sempre que feia. Va entra a una pastisseria, va demanar un got de xocolata calenta i un tall de pastís de nata i s'ho va emportar a una tauleta que quedava just al davant d'una televisió on donaven les notícies muggles. Es va acabar el pastís i la xocolata, i se'n va demanar una altra ronda. I després, una altra, a veure si reventava.

No sabia quanta estona duia allà. Dues o tres hores, segurament. No mirava el rellotge, però va notar que al cap d'una estona, la veu de l'Alice sortia de la butxaca del seu pantaló.

—Jaaaames! Ei, què? Com ha anat? —va preguntar enriolada—. O és que no t'hi has atrevit?

El James va agafar el miraller d'una revolada.

—Vés-te'n a la puta merda! —li va deixar anar, i es va tornar a desar el mirallet.

Va suposar que l'Alice havia comentat la seva reacció a la Geena i el Frank, perquè ningú no el va tornar a destorvar en tota la tarda. 

Estava sumit en els seus pensaments, quan la veu de la locutora de la televisió va dir alguna cosa que li va fer aixecar el cap.

—… i sembla que s'autodenominen "Comunitat Màgica". Pel que ens han informat, són una perillosa secta seguidors d'una religió derivada de la Wicca. No és que siguin perillosos per cap mena d'actes, sinó per les seves captacions, que comencen molt aviat en la vida de seus adeptes: ni més ni menys que als 11 anys.

El James es va quedar de pedra. Espera, què? Va deixar la tassa sobre la taula i va acostar la cara a la pantalla, intentant absorvir el màxim d'informació possible. Va notar que el cor li bategava fortament al pit i cada vegada més de pressa, i que els talls de pastís estaven començant a pujar-li per l'esòfag.

No. No, no, no. Aquella era exactament la història que s'havia muntat la Leigh! No hauria estat capaç d'anar i…?

—Així que estuiguin atents, en primer lloc, a aquest símbol —deia ara un policia al que s'estava entrevistant, i va aparèixer en pantalla el símbol de la Conselleria, les sigles CAM amb una vareta travessada—, i si el veuen en algun edifici, o carta, o imprès en alguna informació, no dubtin en avisar les autoritats. I més important encara, si tenen fills i a l'edat d'11 anys reben una carta com aquesta —aquí van aparèixer  en pantalla exactament la carta del James amb el sobre, i tot i que les lletres del remitent s'havien difuminat per no ensenyar cap nom en pantalla, el James va reconèixer-hi la tinta verda— posin-se en contacte immediatament amb la policia. 

Al James se li va glaçar la sang. Filla de puta! Seria possible que…?

Aleshores es va adonar d'una altra cosa. Per Merlí! Però si les cartes s'havien rebut aquell mateix matí! Quantes famílies muggles que haguéssin rebut carta per primera vegada estarien veient les notícies? Devien estar histèrics! I tothom pendent del segell de la Conselleria! 

Va vomitar allà mateix. Va treure la xocolata, els pastissos, la nata, les virutes, i quan la noia del mostrador va anar veure què li passava, va reaccionar de l'única manera que va poder: li va fúmer una empenta i va fugir corrents.

Va córrer pel carrer sense rumb, plovent, sense saber on anava, durant una bona estona, fins que li va faltar l'alè. Va trobar-se enmig de Picadilly Circus, envoltat de llums de colors, de cotxes i de gent creuant el carrer a riuades. Una pantalla gegantina estava en aquell moment mostrant també la carta de Hogwarts. Els sorolls, les llums, la imatge se li venien a sobre, es va sentir abrumat i sobrepassat i per un moment li va semblar que es desmaiava. Es va agafar a un semàfor i es va obligar a tancar els ulls i comptar fins a deu. Va seguir respirant profundament i mirant de concentrar-se en la sensació de les gotes d'aigua caient-li sobre la roba, sobre els cabells, sobre la pell. Va parpellejar i es va forçar a asserenar-se. 

Va alçar la mirada cap a la pantalla gegant, on seguien donant les notícies. Molt bé, James, es va dir a sí mateix, pensa què has de fer. "No ho sé". I qui ho podia saber? Qui ho podia solucionar, allò?

"El papa."

Necessitava el seu pare. Va mirar de focalitzar-se en allò i només en allò. Com localitzava el seu pare? Havia de ser molt aviat. Anava a la Conselleria? No, algú el podia sentir, i no podien saber que era ell. Aleshores… per telèfon? No, coi, era el Harry Potter, algú podia espiar… Havia de quedar amb ell per parlar-ne a soles. Trucaria al seu pare, quedarien a algun lloc per parlar-ho i ell ho solucionaria tot. Molt bé. Hi havia una cabina telefònica no gaire lluny d'allà.

Llamps i trons van començar a cobrir el cel de Londres. La gent es va afanyar  a caminar els carrers amb pressa. I, sense fer cas de peatons ni de cotxes, va tornar a arrencar a córrer, i no va parar fins que va ser dins la cabina.

—Harry Potter.

—Papa! Papa, m'has d'ajudar!

—James? James, què passa? Estàs bé?

—És urgent!

—Què ha passat?

—No t'ho puc explicar per aquí! Tens paper i ploma? Ens veiem en mitja hora al carreró que va de Summer Street fins a Great Guildford, per allà al Globe! Hi podràs ser?

—Sí, però James, espera! Estàs bé? Què és el que ha passat?

—Que l'he liat parda!


Llegit 806 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/12/2013 a les 22:53:25
#24460Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

La la laaaaaaaaaaa!

A la puta merda la Llei de secretisme! lalalalalalala!

Capítol nou i imatge nova, creació de la Criiiiiiiis, a qui dedico el capítol! ^^ Moltes gràcies, és genial! Com sempre, amb una cita d'un personatge dels llibres de la Rowling... ja en teníem una de l'Snape, una del Harry, una de Hagrid... aquesta és del Dumbledore, és clar.

El nom de títol, de nou, Macbeth de Shakespeare, que ja sé que vaig utilitzar en el capítol 1, però com que estan estretamente relacionats (veieu que el final és el començament del pròleg), doncs ja està bé que es relacionin. I veureu que he fet referència a "the pricking of my thumbs" com avís al James que alguna cosa dolenta passaria.

Què? No us l'esperàveu, eh?

Així que ja us imagineu el revombori que hi haurà als capítols següents! Hahahahahaha! A mi només de posar-me en la situació del James m'agafa un atac de riure... espereu quan se n'enterin el Frank i l'Alice! XD

Petonets! I comenteu molt!

A. Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris09/12/2013 a les 23:33:37
#24461Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Maaaaaaaaaaaacbeth *-* L'altre dia que la vas mencionar em van agafar ganes de llegir-la, i ara que la tinc molt recent és aaaargh xDDD

I el James. QUÈ COI...? Però no li ha passat pel cap en cap moment que la Leigh no trobaria normal tot això? Que la llei de secretisme no implica només fer màgia sinó que també parlar-ne? Aiiiiiix quin embolic x(

Espero de veritat que entre el Harry i qui sigui puguin fer-hi alguna cosa, perquè bé que el Primer Ministre muggle sap que existeixen els bruixots, no? Doncs suposo que ell hi pot aplicar alguna mena de censura o alguna cosa, buuuf buf, quin estrés. Si no a esborrar la memòria a tots els muggles, ale.

L'Hermione, necessitem l'Hermione, en situacions com aquesta és l'única que pot portar-ho amb serenitat. Joder, que m'estresso jo i tot xDDDDDDD

I tu continua aviat, eh? Que això no pot quedar aixíiii!

Fins el pròxim i no la liis gaire més xDD!




Cassandra Ross Anònim10/12/2013 a les 16:21:01
#24463Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha agradat molt! La història és bona bona i requetebona. Quina pel·lícula s'ha muntat la Leigh, com pot ser que sigui tant dolenta? Per fi arribem al pròleg, i entenem què ha passat en aquests sis capítols... Continua tant aviat com puguis. Hi ha un parell de castellanismes al principi (pèsam = condol, a seva família = a la seva família). M'ha agradat molt sobretot com recrees l'ambient i realment no ajuda a la situació. Jo també m'estresso, com la marta_ginny, i m'emociono només de pensar el que passarà :D

Petons!

PSD: Els pessigolleigs tindràn alguna cosa a veure amb violar l'estatut del secret (cosa que, ejem, la Leigh s'ha saltat pels nassos)??




AvatarPotter_granger 349 comentaris10/12/2013 a les 19:12:54
#24464Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Uiuiuiuiuiuiuiui!

La que ha liat el James! A veure com ho dirà al Harry... i com reaccionarà ell. Uf, és que és una cosa tan forta! Ja sabia jo que no ho havia d'explicar a la Leigh. Segur que el Harry s'emprenya moltíssim... I l'Alice és una torracollons, la veritat.




AvatarLaia Weasley 140 comentaris10/12/2013 a les 22:29:23
#24465Encara no he escrit cap fanfiction

Aaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!!

(frustraciofrustracioo)

Deumeu la tiaa akestaaa pro kina pelicula que sa montatt!!! Pobree Jamess!! deumeu amb kin liu mes gran sa fotutt!! Ja m'imaginoo la caraa d'en Harry :') L i agafara  un atac d'histeriaa o algo per l'estil, el Jamess ha començat fatal pro la tiaa akesta em caauu fataal, Nose si hauria hagut de començar per la carta.....

I un altre cop l'orgull sobreposantse per damunt en Jamesy.... Que hi farem tu!! Un cas perdut... be com la Lily que la tia tambe la liat bastantt!! suposo que La McGonagall a flipat en coloors... peroo en fii quee son en Potteer!! el més normalet es l'Albus jejeje monitoor! :)

Be espereem araa la gran reaciio de toothom i el pollo q sa muntatt! promeet dos capitolls, interessants :) i segurr q ple de sorpresees

Proxximm capitool abanss de Nadaal :)??

Petooons

PD: m'encantaa la portadaa superxulaa




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/12/2013 a les 23:13:42
#24466Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii, comentaris!
 

marta_ginny: Macbeth, ja, mola molt! Que bé que l'hagis llegit, i que te'n fes agafar ganes jo! ^^ (Broma privada: Ha quedat per parlar amb el Harry al Globe, el teatre de Shakespeare! ;)) Hahahaha, el James estava idealitzant el que tenia amb la Leigh i s'ha pensat que ho entendria, però tal com ho ha explicat... què havia d'entendre, la pobra? XD Hahahaha, sí, ja es trobarà la manera de solucionar-ho, el problema no és tant la llei de secretisme (que amb tantes merdes que han passat els bruixots, dubto que sigui la primera vegada que passa) sinó que s'han d'assegurar que no sàpiguen mai que ha estat el James qui ho ha filtrat, perquè li cau el pèl. I sí, sortirà l'Hermione, és clar. Necessitem obliteradors especialitzats! ;) No, espero no trigar gaire, tampoc! Gràcies per comentar!

Cassandra Ross: Ai, moltes gràcies ^^Que bé que t'agradi. Jo no trobo la Leigh tan dolenta... la trobo bastant raonable... o sigui, a mi un tio m'explica que és mag i el primer que li demano és que ho demostri, i si no pot, me'n burlo, és clar! I el prenc per boig! Però si després m'ensenya un munt de papers oficials? Doncs crec que ha arribat a la conclusió més factible, per algú que no creu ne la màgia! Hahahaha, el que l'ha liat explicant-li tan aviat és el James! Això es fa quan un ja és adult i pot fer servir la vareta, digo yo, si no és que clar... a veure com ho demostres...! Wiiii sí, estresseu-vos i emocioneu-vos! Merci per això que has vist del castellanisme, després m'ho miro! Ah, i lo del pessigolleig és només una referència al títol, a les bruixes de Macbeth, que quan noten que alguna cosa dolenta s'acosta, els pessigollegen els polzes! M'ha semblat divertit que li passés al James també. Merci pel comentari!

Potter_Granger: Hahahaha, dons al Harry li vndran ganes de fotre'l d'hòsties! Però no ho farà perquè és el seu pare i l'estima i tal. Però es cabrejarà molt, és clar. I l'Alice, pobra, més que torracollons és que no sap el que ha passat... ella estava convençuda que el James no s'atreviria a dir-li res a la Leigh, no s'esperava això, i li parlava per mofar-se que no li hagués dit...! Cap d'ells no s'esperaven això...! XD Graaaaacies pel comentariii! ^^

Laia Weasley: Ja! Aaaaaaaaaaaaaah! XD Hahahaha, m'encanta que us poseu histèriques... L'ha liat pardíssima el pobre. I el Harry es pujarà per les parets evidentment. Però veurà al james tant, tant histèric que sabrà que el pobre no s'ho esperava... I sí, el seu orgull el pot! I li ha passat com a la Lily, que sense voler ha fet entendre el que no era. Fan de la McGonagall, com accepta les barrabassades de la Lily amb resignació XD Sí, el més normal és l'Albus, pobre. I ara el pollo serà important, és clar! I sí que hi haurà alguna sorpresa! Abans de Nadal... no sé jo si podré publicar, però s'intentarà! Petonets! (A mi també em mola molt el dibuix, gentilesa de la meva millor amiga, que no em comenta un puto capítol, però té aquests detalls! XD)

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris14/12/2013 a les 03:23:20
#24468Encara no he escrit cap fanfiction

Dios, m'encanta el capítol!  I quin tip de riure! Ara no tinc massa temps, però un altre dia el comento millor! Preciosa la imatge! I jo, ara, sabent en el merder on s'ha ficat el James, veig el meu pròxim examen menys estressant, em sento afortunada de no estar en el seu lloc!  XD




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/12/2013 a les 10:41:38
#24469Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Wiiiii! Que bé que t'agradi. El principi és divertit, tot i que la resta no, hehehe. Qui es preocupa ara per nimietats con els axàmens? I és xulo el dibuix, oi? ^^




Avatarivi_potter 512 comentaris15/12/2013 a les 17:10:05
#24471Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

UAAAAA!

Mare meva, això sí que es liar-la! Si és que... Pobre James, crec que és l'últim que s'esperava xd Molt i molt bona, la Leigh ha estat molt intel·ligent tot i que no sap la que ha liat la tia! Crec que el James no es deixarà convèncer mai més per l'Alice, bé pel seu orgull no per l'Alice directament jajajja

M'ha encantat, de veritat. I venen uns capítols macos, macos, perquè la que s'ha liat és poca i quan hagin d'explicar a toootes les famílies muggles que en realitat no és cap secta... Déu n'hi do!

També m'ha encantat el tros de la Lily i les malinterpretacions de la Dra Melfy, simplement genial!

Molts petons, espero el proper amb ànsia!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/12/2013 a les 09:30:50
#24474Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi potter: Holaaaaa! Hahahaha, sí, la Leigh ha estat molt llesta i no té ni idea del que ha fet, la pobra es pensa que ha fet el corecte. Però el James no crec que sigui l'última vegada que es deixi portar per l'orgull, però sí que és un toc d'atenció a com es comporta... ja gairebé és major d'edat i no por estar fent segones quines barrabassades amb els magatotis! I sí, ara venen uns capis preciosos! Sobretot pel Harry! XD Moltes gràcies per comentar, espero tenir el proper aviat! ^^




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris20/12/2013 a les 18:16:32
#24475Encara no he escrit cap fanfiction

La Lily a quidditch, eh doncs molaria molt! heheh de comentarista encara molaria més XD
 
"La culpa és de Hogwarts. Menys pocions i més gramàtica, que després parlo com parlo." "I mates? —va insistir la Lily—. Jo no vull dir res, però la persona que entengui el canvi en sickles i knuts que vingui i m'ho expliqui…" HAHAHAHA! Sempre ho he pensat, en teoria als fills de mags em sembla que els eduquen a casa, però i si no els ensenyen bé la gramàtica o les mates? I, tots fan exercici regularment? I, etc, podria seguir bastanta estona xD
 
"Mira'm James. Mira'm. La màgia no existeix." -va dir la Leigh, i una fada es va morir.
 
"—Té una xarxa de captació molt àmplia —va dir més per a ella mateixa que per al James—. Fins i tot uns dirigents amb nom i cognom… i dius que capten els nens als onze anys i a partir de llavors ja queden dins el sistema per sempre?" Qui pot llegir això i no morir-se de riure? Almenys jo no XD I al final del capítol no reia pas, estava flipant molt, però quan he vist el teu comentari cantant i enviant a la merda la Llei de secretisme el meu cap ja ha explotat xD NO M'ESPERAVA AIXÒ NI DE CONYA. S'hauran d'inventar una nova expressió per als moments en què el James la liï, ja que estan a un nivell superior del que la gent sol ultrapassar xD
 
Ja puc utilitzar temps de les vacances per a comentar, visca! :D Tinc moltes ganes que surti el pròxim, com sempre :D Ai el Harry, ai, com reaccionarà... Sobre Hamlet... agafaré el llibre en inglés i ho tornaré a provar, perquè no sabia que tenia rimes i tal, i vaig agafar una traducció que per a mantindre el fet que rimi utilitza paraules massa complicades per a mi i no hi ha hagut manera que l'acabés o.o un petoneeeeet :D




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris20/12/2013 a les 18:19:53
#24476Encara no he escrit cap fanfiction

Que dic Hamlet, merda, Macbeth! XD




Avataranna_lovegood 206 comentaris22/12/2013 a les 22:50:00
#24491Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Molt bé, James, xato, molt bé! xDDDDDDDDD Ai, pobre, que es deu sentir fataaaaaal xDDD (I no puc esperar a que se n'enterin els altres. I la Lily!)

M'encanta això dels polzes, per cert, aix *-* I m'encanta el dibuix, també! (Felicita a la Cris de part meva hahahaha)

A mi la Leigh m'agrada, l'ha liat pardaaaa! xD No sé si jo faria el mateix, però, crec que pensaria que està boig, sí, però no crec que li digués a ningú. Tot i que si que és veritat que tot sembla una secta xDD

En fi, i m'encanta la Lily! Ai, la meva nena *-*

Apa, sento haver acabat comentant tan tard, però estava tot estressada pels examens u.u. Ens veiem al pròxim capítol!