La Crida d'Avalon - Capítol 7: Canvis
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 21/12/2013 a les 01:41:59
Última modificació 21/12/2013 a les 01:41:59
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 7: Canvis

Capítol 7: Canvis


 

La Julie es va quedar parada un moment. Per què era allà dalt, l’Àlex? També havia necessitat pujar per recordar el dia que es van reconciliar? O senzillament tenia ganes de prendre l’aire?

-Hola.

Poc a poc, es va acostar on era ell i es va arrepenjar a l’ampit de la finestra, al seu costat. De seguida es va penedir d’haver-ho fet, perquè sabia que l’Àlex l’abraçaria i només d’imaginar-s’ho ja li venia una sensació d’ofec.

Però no ho va fer. En lloc d’això, la va mirar i va dir:

-Hem de parlar.

La Julie es va adonar que no volia tenir aquella conversa. No en aquell moment, no estava preparada per mirar l’Àlex als ulls i dir-li què li passava pel cap.

I, mentrestant, les paraules d’en Fred li anaven ressonant al cap. Que estimar l’Àlex potser s’havia convertit en una rutina més que en un desig. Que aquella relació continuava per inèrcia, no per amor.

Podia ser cert? Portaven un parell de mesos que no feien més que discutir, i que ella se sentia ofegada i tancada en una gàbia. I tenia ganes de volar…

-Això és insostenible- va dir l’Àlex, veient que ella continuava en silenci-. Per què discutim tant?

-Jo…- va dir la Julie, sense tenir massa clar què havia de fer-. Perdona per haver-te respost tan seca abans, no t’ho mereixies perquè només em volies ajudar.

-No, no és això- va respondre l’Àlex fent que no amb el cap-. Ve de més lluny. Ja fa setmanes que dura.

I què li havia de dir, ella? Es clar que se n’havia adonat! I fins i tot havia ballat amb en Fred, i com més hi pensava més com una merda se sentia perquè l’Àlex no s’ho mereixia. Però, també, com més hi pensava, més desitjava tornar enrere i parar el temps en aquell moment. Sense atac dels cavallers de la mort, sense Àlex, sense ningú. Només ella i en Fred, ballant.

-Tu diries que ens estimem per rutina?- va dir la Julie, repetint el que no parava de sonar al seu cap-. Que només funcionem per inèrcia?

L’Àlex va enfonsar la cara entre les mans.

-No ho sé.

-Jo a vegades ho penso. Però després recordo tot el que hem passat, i com ens hem estimat, i el que has fet per mi, i el que hem lluitat junts, i penso que tot això ens uneix més del que tota la resta ens separa.

-I tot i així, t’ho continues preguntant.

I per què coi tenia raó? És que en Mike li havia donat classes o què?

-No sé què podem fer- va dir ella-. Però potser si ho acabéssim de parlar tot, si replantegéssim les coses i féssim un esforç, potser…

-Julie, mira’m.

Ella, estranyada, va pujar la mirada.

-Mira’m i diga’m que m’estimes com el primer dia. Que el que vas lluitar per mi ho tornaries a lluitar deu mil vegades. Si pots dir-ho, llavors jo seré el primer que ho tornarà a intentar i hi posaré tot el que tinc perquè surti bé. Però si no ho pots dir… potser serà millor que deixem estar una cosa que només ens fa mal.

La Julie va notar com se li entelaven els ulls mentre clavava la mirada als ulls blaus de l’Àlex. Va buscar dins seu alguna cosa, algun sentiment cap a ell. I hi era, sentia afecte, sentia amistat. Però no amor.

-No… no puc- va fer, i va apartar la mirada desitjant que no li caigués cap llàgrima. I sabent que tot allò estava passant per culpa seva.

L’Àlex va assentir, pensarós.

-No et sentis culpable, eh? Que ens coneixem i sé que ho estàs pensant. Senzillament no ha funcionat. Tu mateixa m’ho vas dir, que no funcionaria. En aquest mateix lloc.

La Julie va continuar callada, sense poder dir res.

-I pensa que potser aniran millor, ara, les coses. Em continuaràs tenint aquí pel que necessitis. Només que ara tindrem menys raons per discutir- va dir, intentant somriure perquè la Julie no notés l’esforç que li estaven costant aquelles paraules.

No ho va notar i va somriure una mica, també.

-Creus que funcionarà, ser només amics?

-Bé que ho vam ser i no ens anava pas malament, no?

-Clar que no? Eres el meu millor amic!

-Doncs ho tornaré a ser, si em deixes. I més amb el que ens espera les següents setmanes.

La Julie va respirar profundament i va notar com si s’hagués tret un pes molt gran de sobre. Sí… potser així tot funcionaria.

-Et deixo sola perquè acabis de prendre l’aire. Ja els ho dic jo, als altres.

-Gràcies- va dir la Julie, amb sinceritat. No es veia capaç d’enfrontar-se a mil interrogatoris.

Va sentir el soroll de les escales mentre l’Àlex baixava i va aixecar els ulls per mirar a fora.

Feia sol i un ocell passava volant. Qui sap, potser s’havia deslliurat de la seva gàbia.



 

La Julie va baixar a poc a poc les escales, ja tranquil·la i amb un somriure als llavis. Va sentir unes veus estranyes al menjador, però no va caure en qui eren fins que va haver obert la porta i ho va veure.

-Remus!- va començar a córrer cap al seu padrí i el va abraçar. Quan es van separar, no va tenir temps per preocupar-se de la mala cara que feia abans de veure una altra persona-. Susan! Com estàs? I la cama…?

Es va parar de cop abans d’arribar on era ella, perplexa.

-Tens les dues cames.

-En realitat no- va riure la Susan-. Aquesta és ortopèdica. Els Anderson me’n van aconseguir una. Pobres, gairebé els enganxen…

-Una cama ortopèdica? Com els muggles?

-Sí, només que aquesta és màgica i funciona millor. Francament, és com si fos la meva.

La Julie es va quedar mirant-la. Definitivament, els Anderson eren uns grans sanadors.

-Em sembla que ara que ja hi som tots podem començar a explicar el que veníem a explicar- va fer la Susan-. Remus, t’emportes en Harry, en Ron i l’Hermione? Jo em quedo amb ells sis.

-Perfecte. Som-hi, nois.

La Julie es a preguntar per què últimament tothom anava amb misteris i feia coses que no entenia.

-He vingut per proposar-vos una cosa, i ara que m’han explicat que voleu fer una preparació per entrar a Avalon amb més raó. Veureu, estem en procés d’obrir una nova escola de màgia aquí, al Regne Unit.

-Aquí?- va preguntar la Mei-. Però per què? Per alguna cosa tenim Hogwarts, no?

-És una escola especial. Hi portarem tots els fills de muggles que s’han quedat sense Hogwarts aquest any. No sé si ho sabeu, però han nomenat l’Snape director i els ha prohibit l’entrada. I també hi haurà alumnes amb algun pare muggle, o amb pares dins l’Orde del Fènix… De totes maneres no volem que hi entri gaire gent, perquè si som molts serà més difícil trobar un lloc on amagar-nos.

-Però això ho accepta, la Conselleria?- va preguntar en Mike-. Vull dir… segur que no ho volen i buscaran alguna manera d’evitar-ho!

-Això si ens troben- va respondre la Susan amb un somriure-. Cosa que no faran, en un temps, almenys. O això esperem.

-I nosaltres què hi tenim a veure?- va preguntar en Heath, directe-. Ja vam dir que no tornaríem a Hogwarts, i no anirem a fer setè a algun altre lloc. Tenim una missió.

-Ja ho sé, ja ho sé- va dir la Susan-. El que us vull proposar és una altra cosa. Veniu, ens ajudeu a arrencar motors i us matriculeu. Així, mentre vagueu buscant el que sigui que heu de buscar, la Conselleria tindrà un paper que dirà que esteu estudiant a la nostra escola. I com que no sabran on és, no tindran manera de comprovar si hi sou o no. Així que tindreu molta més llibertat de moviments.

Es van quedar callats, sospesant aquella possibilitat.

-És una molt bona idea- va dir l’Àlex-. En Mike i jo ja hem acabat els nostres estudis, però la resta us hi podeu matricular tots. Jo no ho dubtaria ni un moment.

-Espera, espera- va fer la Mei-. Però per què hem d’anar cap allà? Vull dir, no em malinterpreteu, no tinc problema amb anar a ajudar, però és que hem de fer una feina de certa importància.

-Ai, cert, perdona, m’oblidava del més important. L’Amy, en Basil i jo també vam passar les proves, i entre nosaltres i la resta de professors us oferirem la millor preparació que podeu tenir per entrar a Avalon. Quan estigueu llestos, marxeu i feu el que hagueu de fer.

-Nois, no sé a vosaltres- va dir la Marta-. Però a mi m’agrada molt, aquesta idea. Sols no ens prepararíem igual de bé ni en mil anys. I així ens mantenim en contacte amb tot el que està passant en lloc de quedar-nos aquí tancats.

-Té raó- va fer l’Àlex.

Tots els altres van assentir.

-Compto amb vosaltres, doncs? Perfecte! Doncs si us sembla, podem començar a tirar ara, ja!

-Ara?- va dir la Julie-. Però hem de recollir les coses, parlar amb en Harry i els altres i tot. No podríem tenir una mica més de temps?

La resposta de la Susan va quedar tallada per uns crits provinents de la cuina.

-Qui crida?- va preguntar en Heath.

-En Remus- va respondre la Susan-. I en Harry.

I just llavors van veure com el professor Llopin sortia corrent de la casa. La Susan es va aixecar d’un bot, ràpida.

-Nois, he d’anar cap allà, que deu haver passat alguna cosa. Demà a les 10 del matí sigueu davant del British Museum, d’acord? Algú us vindrà a recollir i us portarà fins l’escola.

-Al British?- va preguntar la Julie-. Però…

Va sentir com es tancava la porta d’un cop i va aturar-se.

-En fi, doncs. Suposo que ens tocarà fer una visita al British.



 

-Em pregunto on hauran amagat l’escola- va preguntar en Mike, mentre travessaven la reixa i miraven endavant-. Els que viviu per aquí a prop, sabeu d’algun lloc que hi hagi on poder-se estar, per aquí els voltants?

-Ni idea- va respondre la Julie-. De petita hi havíem vingut amb l’escola, però tinc ni idea de locals ni res. A part, si ho sabés jo ho podrien saber els Cavallers de la Mort, no? I la Susan estava molt segura que no els trobarien. Així que suposo que deu ser una casa a l’estil casa dels Black, que només poden veure els que saben on és.

La Julie es va quedar mirant amunt, fascinada per la còpia de les escultures del Partenó d’Atenes. Ja li havien encantat la primera vegada que les havia vist, i només tenia 9 anys. El que donaria per poder entrar al museu i passar-s’hi un dia sencer senzillament admirant el que hi havia…

-Se suposa que hem d’entrar?- va preguntar en Mike, mirant endavant amb la mateixa mirada de fascinació que la Julie i la Marta.

-Espero que no- va respondre en Heath-. Perquè si vosaltres tres entreu us quedeu abduïts entre quadres i escultures.

La Marta li va donar un cop al braç.

-Eeeh! Que nosaltres no t’hem dit res quan t’has parat a la botiga de videojocs!

-D’acord, bèstia- va riure en Heath-. I deixa de pegar la gent, que fas mal- va acabar, traient-li la llengua i guanyant-se un altre cop.

-Aquesta vegada a l’altre braç, que així compensa.

Es van esmunyir entre la multitud fins que van arribar a les escales.

-D’acord, ens quedem aquí, perquè la Susan va dir que algú ens vindria a buscar davant del British- va fer la Julie, asseient-se.

-És un bon lloc per quedar- va admetre en Mike-. Entre tanta gent, ningú no es fixarà en nosaltres. Semblarem simples turistes.

L’Àlex es va posar a mirar al seu voltant a veure si veia algú conegut.

-Però qui ens ha de venir a buscar? Perquè no veig cap ex-professor de Hogwarts, per aquí… vols dir que se’n recorden, que venim?

-Calla, que segur que han tingut algun problema pel camí i no han pogut arribar, encara.

La Julie va continuar mirant, nerviosa. No li agradava, estar tan exposada. Qualsevol la podia veure.

I els pèls se li van posar de punta quan va sentir una veu al seu darrere.

-Hola, Desterrats.


 

But it's over and there's noone to blame.____________________________________________________


 

Regalet avançat per ser l'aniversari del Mike ^^ I diumenge un altre per fer 6 anys que vaig començar a escriure!

SABIES QUE l'escola on han estudiat tant l'Àlex com en Mike, Pirinë, ve d'una ff escrita per la Marta (aka lluna_de_plata i Mei) i el seu cosí? Em va deixar posar-la a la meva ff i li estic molt agraïda! ^^

Comenteu moooolt! (I feliciteu l'Anna, que és el seu aniversari també!)

Un petó,

Marta


Llegit 595 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris21/12/2013 a les 10:21:34
#24477Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Primera! (Jeje, crec que hem penjat gairebé alhora)

L'Alex m'encanta, és... especial, moníssim, comprensiu, genial... (tria la que vulguis, jo no sé quina agafar)

El pique entre en Heath i la Marta m'ha fet riure, ha estat increïble! I qui serà la persona que els diu "Hola, Desterrats"? Jo crec que serà algun dels professors de la nova escola. És que si no, només queda que sigui un cavaller de la mort i seria molt... problemàtic.




AvatarPotter_granger 349 comentaris21/12/2013 a les 10:24:55
#24478Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Per cert, una coseta que no m'ha quedat clara: quan has dit que diumenge en penjaràs un altre, et refereixes a demà o a diumenge que ve?




Avatarhpkarina 373 comentaris21/12/2013 a les 12:11:11
#24479Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

UOUOUOUOUO Jo, això de Prinië, ho sabia MUAHAHHAHAHA

M'encantaaa ^^ ho han deixat TOOOOOOMA (ui, no, Roser, comporta't, que alegrar-te en públic perquè una parella talle, no està ben acceptat socialment) quina llàstima....... :) (roser, lleva el somriure, qeu se nota!) :(:(:(

I després de la meua paranoia, xD, m'agrada molt el capítol! ^^ i crec que la persona que els ha anat a recollir és Gregory, perquè feia temps que volies que ixira (perquè dir que és Roser o Jack és massa, no? XD)

I estic molt emocionada pel capítol demà :3

au, un beset! :D:D:D:D




Avatarhpkarina 373 comentaris21/12/2013 a les 13:17:45
#24480Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

PD: PER MOLTS ANYS, ANNA!  :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/12/2013 a les 13:42:01
#24481Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: hahahah en realitat he penjat de matinada, a les 2 ^^' L'Àlex ha madurat molt i s'ha convertit en una gran persona :) I potser té raó dient que serà millor que només siguin amics. Ja veus, m'agrada deixar-vos amb la intriga :P Encara que aquesta vegada no durarà gaire, perquè el pròxim capítol és demà, efectivament (és que no volia posar "demà" perquè encara no havia anat a dormir i em sonava raro xDDD)

Roser: alguns SABIES QUE els sabràs inevitablement xDDD i ja et dic que la mala persona ets tu (almenys, fins la batalla, que llavors ja no tindré arguments). Gregoryyyyyyyyyyyy *-* m'encanta aquesta dona, hauria de ser la protagonista, és massa bona hahahahaha Demà passaran coses maques ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris21/12/2013 a les 14:10:35
#24482Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!!

Viscaaa capitoool!!

M'ha sabut molt greu que hagin tallat, pero no ha sigut gaire violent, pobre Alex araa em fa pena :'(, aviam com acaba aixo de la Julie-Fred i qui sap si tornaran haver, "xispes" entree la Julie i l'Alex.... aixo si hauria de passar un temps...

Aixoo de la cama ortopedica m'ha recordat a un fragment de memories d'idhun q tambe li posen una cama màgica en Shail, jajajaj

Mola aixo de tenir capitol entre dos diess, aviam que ens esperaa, i akesta veu de "hola desterrrats" aviam de qui es, esperoo que no ens donis un susto!!

Petooons!!!

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/12/2013 a les 16:45:49
#24504Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ah, aquesta escena sí que la recordo, quan el harry i el lopin es discuteixen. I ara qui deu ser aquesta persona que els ha anat a buscar?

Em sap greu que la Julie i l'Àlex ho hagin deixat, però si els sembla el millor a tots dos, suposo que han fet el més convenient. A veure ocm acaba, perquè amb el Fred no es pot quedar... o sí? Hmmm...




xudit_95 80 comentaris27/12/2013 a les 23:02:09
#24511Encara no he escrit cap fanfiction

COMENTARI!!! (aleluuuyaaa!!)

Alex - Julie .... juuuuu .... pro faras que tornin, oi? oi que si? oi?????

L'Àlex ha estat super comprensuiu, atent, i bo, i no crec que aara, que es bo, hagi de passar-ho malament vv', ja li podria haber passat abans, cagun dena.... i la Julie.... buenu, ara suposo que s'aclarara una miquetarrona, no???

El final del cpaiotol.... saps que qualssevol dia ens donara un atac, oi?

la cama, la cama de la susan.. he llegit el comentari de la Laia Weasly, i tens tota la rao! És com la cama ortopèdica del Shail, gairebé com si fos seva ... :3




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris12/01/2014 a les 20:16:32
#24525Encara no he escrit cap fanfiction

Hola i benvinguts al comentari per celebrar el sise aniversari. O en altres paraules… soc una mica exagerada i m’agrada fer analisi literaris de la fanfic de la Marta. Si… Tinc molt de temps per pensar.

No puc dir que no em fa pena veure tallar a l’Alex i la Julie. Portem 3 anys obsessionats amb aquesta parella i que acabessin junts i ara s’acaba. Fa pena. Pero aixi es la vida, a vegades les relacions no sempre funcionen i han tingut una durada interessant per una parella d’institut. Si, soc de la creença que les parelles d’institut no duren molt. Pero que hi farem. Es d’admirar pero, que els dos ho parlin, si, la Julie no s’ha portat del tot be, pero l’Alex tampoc.

Pero amb aquesta… ruptura l’Alex ha guanyat punts com a personatge. A demostrat que ha crescut de veritat, no nomes per aconseguir a la noia que li agradaba sino que ha cambiat per a ell mateix i aixo es digne d’admirar.

Susan!!! Susan!! Pots caminar O.o Magia, es veritat. XP M’oblidaba. Esta molt be. La veritat es que la Susan ja les a passat… (MENORS DE 18 PAREU DE LLEGIR) Putes (JA PODEU TORNAR A LLEGIR).

Huh… La idea de la escola no esta gens malament… Ara em sento tonta de no haber pensat abanç en aixo XP

Aish…  Es tan maco veure com els Desterrats funcionan com a equip. Es molt bonic com no dubten en pasar tots els problemes que pot haber-hi amb el plan sense por a que els demes reaccionin malament. Son un equip cohesionat i es tenen que parlar totes les ideas.

Jo aniria amb en Heath a la botiga de Videojocs… (BIOSHOOOOOOOCK INFINIIIIITE!!!)

El “Hola Desterrats” es… sinistre. En el millor dels casos XP

CELEBRACIÓ 6 ANYS DE JULIE!!!!

Mes que análisis literari…. Coneixeu una pagina web que es diu TV Tropes? Dons ara agafarem Tropes que es poden aplicar als nois dels Desterrats i per tant intentar descubrir coses amagades als personatges i posibles detalls de la historia :D

MIKE GABRIEL PULLMAN

Com ja vam dir a l’ultima edicio...

The Lancer: El llancer normalmente te una personalitat que varia depen de la personalitat de l’heroi. Despres de decidir que la heroïna de la historia es, sense dubte, la Julie aixo ens pot donar pistes sobre costats de la personalitat de ambos. La Julie es una noia mes passional, els sentiments tenen tendencia a poder amb ella mentres que en Mike es mes racional. A sobre despres de haber desaparegut aquests dos anys. Es, en molts aspectes, la persona mes estable de l’equip amb la Marta. Pero, mentres que la Marta esta preocupantse primordialment per en Louis ara mateix. En Mike esta centrat en la supervivencia del equip.

Courtly Love: Potser la rao mes bestia per la cual m’agrada tant la parella d’en Mike i la Marta. Sobretot despres de explicar molt vocalment la meva adoracio per la Llegenda Arturiana. De moment, per molt que els dos ho desitjessin a diferents punts de la historia, el seu amor ha estat purament platonic. Lo maxim que ha passat entre ells... ES RES. Per la frustracio. I per culpa d’en Mike que es comporta com un Caballer de la edat mitjana (o de la Taula Rodona) i la tracta amb respecte i decencia com si fos una dama, que es el que es i... La meva frustracio no te limits. Ara amb en Louis acabem aquest petit cercle amb un caballer enamorat d’una dama que esta “compromesa” amb un altre. AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAHHHHH!!!!

Warrior Prince: Acabare amb tres mes que res perque he de fer tres dels altres amb tanta explicacio com aquest. El estereotip del Princep Guerrer es caracteritza per la dignitat i el gravitas i el nivell de “badass” del seu portador. En Mike a sobre es l’Exiliat dels Desterrats, cosa que ja li otorga un nivell de intriga i misteri. El seu nivell de responsabilitat es molt intrigant. Com em sembla que ja he dit, aixo li dona un nivell de dignitat lleugerament superior a la d’un grup d’adolecents que encara no han acabat d’assimilar el perill en el que es troben.

ALEX FERRER

The Big Guy: L’Alex es un Big Guy entre classe 4 i classe 5. Aixo fa que ell no sigui exactament el mes... alt i fort de l’equip en aspecte. Tinc la sensacio que aquest es el Mike. Pero si que el fa el millor guerrer amb diferencia. Mentres que el Llancer i l’Heroi lluitan costat a costat, esquena contra esquena... El Big Guy es un excercit ell solet. Sent capaç de lluitar contra i derrotar un exercit de Cavallers de la Mort en aquest cas. Es una combinacio interesant amb els altres aspectes ja que els Big Guys normalment... tenen tendencia a ser com en Hagrid o en Neville de personalitat mentres que l’Alex... Ara en parlem.

The Charmer: L’Alex pot ser capaç de convencer a un gat que salti a l’aigua. I l’unica cosa que te que dir es “Soc l’Alex Ferrer”. En part aixo lliga a altes tropes que s’han estat barallant per entrar en aquesta llista, com Casanova o Ladykiller in Love. Pero he decidit decantarme per el Charmer per definir a l’Alex ja que ultimament ja no es tant un Casanova pero no deixa de ser convincent i... encantador.

Reformed Rake: Ah... A vegades no es pot fugir del passat i l’Alex es un exemple. En aquest cas... l’Alex ha estat el “Bad Boy” des de que va sortir el personatje. Primer seduint a la Marta, despres a la Julie, despres la Marta i un altre cop la Julie. Pero.... Va fer el gir de 180 graus que l’ha convertit en un bon noi. Pero aixo no fa que el seu passat desapareui... I el fa bastant sexy, no em digeu que no. Que es la rao per la que a tots ens agrada un bon Sirius Black enamorat.

HEATH ANTHONY MILLER

The Clever Guy: En Heath es un exemple... interesant d’aquesta categoria. Un noi que es mes astut que inteligent i ha confiat en aquesta astucia i perspicacia per tal de sobreviure. Aixo el fa molt interesant i es una de les ventatjes que sigui un Slytherin ja que els altres... son inteligents pero no son molt... astuts que diguessim. Es un asset molt necessari per a l’equip i aixo s’ha fet cada cop mes evident.

The Casanova: Potser el titol s’el mereix mes en Heath que l’Alex actualment. Nomes per començar ... va ser el primer en guanyar una aposta. Amb la Gregory. Despres de l’Apolo aquest era el pichabrava que podia fer el que li rotes perque no estaba emocionalment liat amb les seves millors amigues. (Eh, Alex??? ¬¬) Aixi que en Heath mai s’ha hagut d’arrepentir del que feia.

White Sheep: Basicament es la ovella blanca en una familia d’ovelles negres. Com la seva posicio als Desterrats demostra. Aixo el fa... similar a una de les victimes de la Rowling. El senyor Sirius Black. Es una versio lleugerament mes fosca d’en Sirius. Com el fet de ser un Slytherin demostra. Pero... No soc la primera que te por que en Heath estiri la pota... veritat??

Dons aqui teniu els nois, d’aqui poc... Les noies :D