La Crida d'Avalon - Capítol 8: Sota terra
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 22/12/2013 a les 21:32:02
Última modificació 22/12/2013 a les 21:32:02
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8: Sota terra

Capítol 8: Sota terra

 

La Julie va notar una esgarrifança. D'acord, l'havien trobat.

Però quan va mirar els altres es va adonar que estaven rient i es va girar de cop.

-Charlie!- va dir, sorpresa, en reconèixer el porter de l'equip de Quidditch de l'Ala Nord-. Vols fer el favor de no clavar-me aquests ensurts!?

-Perdona, perdona- va dir, rient també-. Però hauries d'haver vist la cara que has fet. D'acord, ha estat lleig- va dir ràpidament en veure que aixecava la mà.

-Què hi fas, aquí?- va preguntar la Marta, més calmada.

-Us vinc a buscar. M'ha costat trobar-vos, entre tanta gent, no us penseu. Si em seguiu us portaré cap a l'escola.

-Cap a l'escola?- va fer la Mei, estranyada-. Però si tu vas fer els MAG l'any passat! I amb molt bona nota, si no m'equivoco.

-La millor de l'escola- va dir l'Àlex-. No el vaig poder superar ni en Encanteris. Els Ravenclaw feu una mica de fàstic, saps?

En Charlie, amb cara d'estar content, va respondre:

-No m'ho esperava, la veritat. Va ser una sorpresa. Però tornant al nostre tema, no sóc alumne de l'escola, m'han agafat com a professor de Quidditch. Com que sóc fill de muggles, estava en perill, precisament per haver tret les millors notes. De fet, m'han retirat les notes de l'expedient perquè opinen que sent fill de muggles he fet trampes segur. Així que he vingut aquí i tenen la casa dels meus pares protegida.

-Així com si res?- va fer en Mike, sorprès-. Doncs no sé com em posaria jo si m'invalidessin els exàmens més importants de la meva vida.

-Almenys sóc viu- va fer ell, arronsant-se d'espatlles-. Apa, seguiu-me. I no us entretingueu pel camí.

Van pujar les escales i van entrar al museu. Després de recórrer sales i sales i d'arrossegar la Marta mentre cridava que volia veure les escultures del Partenó, van arribar a una habitació petita plena de ventalls japonesos que estava bastant fosca.

-Per aquí!- va dir en Charlie, davant d'una porta on deia NO PASSAR.

Quan la van creuar es van trobar amb una sala en obres, només que no hi havia ningú treballant, i les coses estaven repartides sobre una taula. En general, era tot art oriental.

-Charlie? Què hi fem, aquí?

-Ara ho veureu, tranquils- va respondre, posant-se davant d'una escultura d'un guerrer xinès-. Nin hao, laoshi. Women yao qu xuexiao.

Es van mirar tots entre ells amb els ulls molt oberts mentre l'escultura es posava en moviment.

-Nimen hao. Lai ba.

I es va apartar a un costat per deixar al descobert un túnel a la paret.

-Apa, som-hi.

-Es pot saber què has dit?- va fer en Heath, mentre baixaven per unes escales que semblaven interminables.

-Oh, res, senzillament li he demanat per entrar.

-En xinès- va intervenir la Marta.

-En xinès. Us n'hauré d'ensenyar una mica, les paraules justes perquè pugueu fer entrar els nois quan arribin a l'escola. Els haurem d'anar a buscar en grups petits. Però això ja us ho explicarem quan toqui- va dir, arribant a una porta-. Vinga, que ja hi som. Us presento l'Escola del Fènix.

En Heath va creuar l'últim. Quan els ulls se li van acostumar a la foscor, va descobrir una sala perfectament quadrada, il·luminada per unes quantes espelmes i plena de portes i de persones.

Va poder distingir la professora Cast, la professora Sumner, el professor Sawyer, la professora Wormwood, el professor Woodrive, el professor Llopin i el professor Stonewell, que col·locaven espelmes i més espelmes.

-Hola, nois!- va dir la professora Cast, acostant-se a ells-. Perdoneu, ens heu enganxat enfeinats. És que en tenir l'escola sota terra és molt difícil...

-Però...- va fer la Julie, amb les preguntes amuntegant-se al seu cap-. Heu posat l'escola al mig de Londres? Us trobaran de seguida!

-Serà l'últim lloc que buscaran- va dir el professor Stonewell amb un somriure-. Aquí podem entrar i sortir sense patir, perquè no cridarem l'atenció entre tanta gent. Després, dubto que els cavallers de la mort parlin xinès, i el nostre guardià és molt inflexible.

-Té raó- va dir en Mike-. Si fos un cavaller de la mort, jo no em posaria a buscar a Londres. Aniria a buscar a algun lloc apartat, un lloc per amagar-se. No se m'acudiria que són en un dels llocs més concorreguts del món, em semblaria una bogeria.

-Sabem que ens acabaran trobant- va dir la professora Sumner-. I tenim mètodes d'evacuació pels alumnes. Encara que esperem poder estar tranquils almenys un curs. Després ja veurem.

-Us anava a dir que us acompanyava a les vostres habitacions perquè deixéssiu l'equipatge, però veig que no porteu res.

-Com que no porteu res?- va preguntar la professora Sumner-. Res de res?

-Sí que ho portem- va dir la Julie, amb un somriure-. Aquí mateix.

I va treure una bossa de granadura grisa.

-M'ho va donar l'Hermione, se n'ha fet una d'igual per ella. Aquí t'hi cap tot el que puguis necessitar i, encara que pesa, no tant com pesaria tot el que hi ha.

El professor Llopin la va agafar i la va sospesar.

-L'Hermione és més brillant que tots nosaltres junts- va fer, admirat-. No perdis aquesta bossa, et farà molt de servei.

La Julie va assentir i se la va tornar a guardar.

-Què, doncs, anem?

 

 

 

-Aquest lloc és una passada- va fer la Marta, estirant-se al seu llit-. És molt bona idea. I segur que ens prepararan molt bé.

-Només cal veure aquest calendari d'entrenaments- va dir la Julie, deixant-lo a la tauleta-. Em canso només de pensar-hi. Per què em serviran totes aquestes coses?

-Mal no et faran, amb el que ens ve a sobre. Imagina que ens trobem la Ruella o algun altre cavaller de la mort. Necessitarem pràctica.

La Mei, mentrestant, buscava entre les butxaques de la seva roba.

-Què fas, Mei? Que busques or?

-Doncs sí, la veritat- va dir ràpidament-. Crec que tenia dos galions que els vaig deixar en alguna butxaca d'aquesta jaqueta...

-Busca, busca, doncs. Que dos galions és molt.

Mentre elles parlaven, la Mei va posar la mà dins la butxaca interior. Bingo!

Va mirar de no fer cap soroll que pogués provocar que les altres dues miressin cap a on era ella, però continuaven estirades al llit comentant les sessions d'entrenament.

Ella va donar un cop d'ull al mirallet, encara dins el sobre per si de cas. Aprofitant que no la veien, va obrir un calaix i el va amagar al fons, sota una túnica d'entrenament que els havien donat els professors.

-Apa, fet.

-Ja els has trobat?

-Ahà- va fer, pensativa, estirant-se també. Tant de bo sabés qui li havia enviat...

 

 

 

-Marta- va fer el professor Llopin, després d'un entrenament especialment dur-. Pots venir un moment? Hauríem de parlar amb tu.

Desitjant anar a fer una dutxa i dormir, la Marta va seguir el professor Llopin cap al seu despatx. Allà s'hi esperava la professora Cast.

-Que passa res? Alguna cosa dolenta?

-No et preocupis, que no és res d'això- va dir la professora Cast, somrient per primera vegada i fent que la Marta es tragués un pes de sobre-. És més, em sembla que el que t'hem de dir serà un bon regal d'aniversari. Felicitats, per cert.

-Gràcies- va fer la Marta, impacient.

-Ens han arribat notícies. En uns quants pobles d'una mateixa zona afirmen haver vist algú amb l'aspecte d'en Louis. Farem una batuda per la zona per buscar-lo, i creu-me, si és per allà el trobarem.

La Marta es va haver de repetir les paraules per entendre el que estaven dient. En Louis. En Louis no estava mort. Estava viu. I potser el tindria al seu costat ben aviat.

-És veritat?- va dir, reprimint les ganes de saltar que li havien agafat-. No m'enganyen?

-Per què ho hauríem de fer?

-Això sí, no ho comentis gaire. Se suposa que no et podem dir això perquè encara no tenim res segur, així que no et facis més il·lusions del compte, d'acord?

La Marta va intentar baixar de peus a terra perquè no hi havia res segur, però no podia evitar sentir-se eufòrica.

-Marta, no facis aquesta cara- la va advertir el professor Llopin-. No és segur que sigui ell. Fica-t'ho al cap. I si ho fos, tampoc hi hauria cap garantia de trobar-lo. Només que sàpigues que el continuarem buscant després d'haver-lo donat per perdut. D'acord?

La Marta va assentir. Tenia raó, podia ser que no fos ell. Però almenys tornaven a buscar-lo després d'un parell de setmanes de no fer res. L'havien donat per mort, tots ho havien fet, perquè feia mesos que no se sabia res d'ell. I ara...

-Gràcies- va dir, i va sortir corrents.

-Tu creus que hem fet bé, de dir-li?- va preguntar la Susan.

-Li vam prometre que la mantendríem al corrent de tot i és el que farem. A més, tal com es va prendre que li diguéssim que el donàvem per perdut va demostrar que és prou madura com per adonar-se que no és res segur.

-Sí, sí. Espero que tinguis raó.

 

 

 

La Marta va sortir corrents pels passadissos. No sabia on volia anar, només que volia córrer, i que donaria el que fos per poder sortir a l'aire lliure, però ni tan sols li importava no poder-ho fer i notava com aquella sensació d'ofec i claustrofòbia que tenia des de feia dues setmanes es reduïa i no semblava tan pesada.

Es va parar quan va arribar als sofàs de la saleta d'estar que hi havia perquè compartís tota l'escola. I es va posar a saltar davant de la llar de foc de felicitat. Per fi, per fi alguna mica d'esperança on aferrar-se.

Va aturar-se de cop quan es va adonar que no estava sola i que una figura estava arrepenjada a la paret amb els braços creuats.

-Mike!- va fer, posant-se molt vermella-. Eeeeh... Que fa gaire que ets aquí?

-Suficient- va dir, rient-. Però no cal que et preocupis, que si em pregunten jo no he vist res- va fer acostant-se cap a ella.

La Marta es va deixar caure al sofà, molt avergonyida, i fins llavors no es va adonar que estava esgotada.

-Per molts anys, per cert.

La Marta va somriure.

-Te'n recordes.

-Clar que me'n recordo! Com volies que me n'oblidés?

Perquè no m'has enviat ni una trista carta pel dia del meu aniversari des de fa 4 anys? Perquè no he sabut res de tu durant aquest temps?

-I tu per què estàs tan feliç? És per poder fer màgia lliurement? O algú t'ha fet un regal molt guai?

-Com vols que em facin algun regal, aquí? Fa dies que no en sortim i és normal. La veritat, el meu aniversari és la cosa menys important del món en les circumstàncies que ens trobem.

-Llavors?

D'acord, això era una situació incòmoda. Què en sabia, en Mike, d'en Louis? Se suposava que l'Àlex li devia haver dit alguna cosa... no?

-En Louis. Tenen alguna pista sobre on pot ser.

Va esperar com reaccionava, una pluja de preguntes que no sabia si volia respondre. Però en lloc d'això, en Mike es va asseure al seu costat.

-Vaja, me n'alegro. Deus estar molt contenta.

-No s'ha notat?- va fer, mirant amunt, encara sense creure-s'ho. En Louis podia estar viu.

-Sí, la veritat és que sí. Això sí que és un regal de veritat pel teu aniversari- va fer amb un to estrany.

-El millor regal que m'han fet mai.

-Llavors suposo que ja no cal que et doni el meu.

La Marta es va incorporar de cop marejant-se una mica i el va mirar.

-Un regal? Per mi?

-No et fas major d'edat cada dia- va respondre ell, amb un somriure tímid.

-Però... no és temps per regals, no esperava que ningú... gràcies, gràcies!- va fer, abraçant-lo en un impuls-. Ups, perdona. Estic una mica eufòrica. Ja em calmo.

-Si encara no saps ni què és!- va dir, somrient.

-És igual! Vol dir que has pensat en mi i això és més que suficient!

-Apa doncs, té- li va dir, allargant-li un full de paper-. He aconseguit un permís per sortir avui a donar una volta pel museu. Sé que no és gaire, però és el màxim que he pogut fer.

La Marta es va quedar parada, mirant el paper com si no s'ho cregués.

-Tu saps quant he desitjat anar a veure el museu, aquests dies?

-M'ho suposo. Al final no vas poder veure el Partenó, així que he pensat que...

-És genial. És... perfecte.

-M'alegro que t'hagi agradat- va dir en Mike, més tranquil i una mica vermell-. Suposo que ja has vist que hi ha dos permisos, així que et pots emportar la Julie també.

-Què?- va preguntar la Marta, arrufant les celles-. D'això res. La Julie ja l'ha vist, el museu. I el regal me l'has fet tu. Així que véns amb mi.

-Jo?

-Tens tantes ganes com jo de veure-ho tot, així que demà ens saltem l'entrenament del matí i hi anem.

-Saltar-nos l'entrenament? Vols dir que...

-Vull dir que demà hi anem i punt. Ja ho arreglaré jo perquè ens hi deixin anar. I deixa de fer preguntes!- va dir quan veure que tornava a obrir la boca.

-Està bé, està bé- va dir, somrient altre cop-. Tu manes.

-Així m'agrada. Aix, quina emoció, m'encanta- va dir, mirant els permisos.

-Què, doncs, véns a sopar? Que deus tenir gana...

-Oh, hauria de passar per l'habitació, que amb tot encara no hi he anat. Vés-hi tu, jo arribaré de seguida!- i va començar a córrer cap a l'habitació deixant en Mike enrere, fent que no amb el cap i somrient.

 

Listening to the song we used to sing, do you remember?_____________________________________________

 

I aquí el tenim :) Que estem de celebracióoo, que avui fa 6 anys que vaig començar a escriure ff! ^^ M'encanta aquest dia i sempre m'ha encantat, celebro una cosa que no sabia quantes alegries m'acabaria donant!

Així que ho celebro de la millor manera: amb un capítol! (Que, a més, no us queixareu, és un capítol feliç i deixo el drama de costat, què més voleu?)

Com heu vist la nova escola? A mi la idea m'agrada molt, fa molt pels professors que hi són :) I el lloc on és? I en Charlie? I la Marta i en Mike? I això d'en Louis? Serà veritat o no?

Personalment, tenia moltes ganes de fer sortir la Marta i en Mike altre cop junts :) I en Charlie, que és un personatge que sempre he trobat molt interessant i no l'he fet sortir gaire. I també m'ha agradat molt fer sortir el British, comencem la col·lecció de llocs que vaig visitar aquest estiu :P

Apa doncs, us ho deixo ja a vosaltres ^^ Dedico el capítol a les tres que m'han comentat l'anterior rapidíssim: la Potter_granger, la Roser i la Laia Weasley. Moltes moltes gràcieees!

SABIES QUE en Charlie va estar enamorat de la Desi durant molt de temps? Al principi era com un gosset faldiller i la Desi se n'aprofitava molt perquè n'era conscient. Quan es va adonar de com s'estava portant amb ell, va decidir tallar-ho d'arrel i deixar de parlar amb ella. I quan la Desi va canviar i va voler arreglar les coses, ja va ser tard.

Aniré penjant més sovint aquestes vacances. Estigueu atentes! ^^

Un petó i bon Nadal!

 

Marta


Llegit 666 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris22/12/2013 a les 22:02:11
#24487Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

huooooooolaa!!

Oioioioioioioi camacuuuuuuuuuuuuuuu :P

M'agrada el capítol, és happy forever and ever xD Jo crec que Louis sí que estarà viu, i això em situa en la situació de LOUIS I MARTAAAAA, però Mikeee T___T PERÒ LOUIIIS, però Miikee i és molt caca tot, però saps que jo vull que acabe amb Mike, forever and ever, ara, busca-li'n a una bona a Louis, eh? (per què com me'l mates, jo te mate --després de l'spin off, of corse--).

I que cuquiiiiiis a veure el museeeu, que se beseeeeeeeeeen pliiis!! Ai, dues setmanes més T___T

l'escola moolaa hahaha i Charlie.... no me'n recordava, d'ell xD shame on me :P

El Sabies què està xaxi pistaxi

i felicitats pels sis anys! ^^

un beseet!! :):):):):)




Avataranna_lovegood 206 comentaris22/12/2013 a les 22:09:47
#24488Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Felicitaaaaaaaaaaats! (Sis anys son un munt, eh? xDDDDD)

Escola del fènix aasdfsahgcfGFHGFHGFgfsdhgf M'encanta molt! (Tot i així encara estic resentida amb tu per AlexJulie. Blegh. Sentiments oposats. Potser després m'explayo xDDD). L'Escola nova m'encantaaaa! A Londres, sota terra! L'adoro.

I Mike/Marta! Amor. (Però el Louuuiiiiiis, que és un cuqui. Ai).

Del Charlie, la veritat, és que no me'n recordava (?). Però té pinta majo, així que l'ajunto. I like it, another! (Hm, thor references xDD)

(I m'encanta el Sabies que, per això adoro el Charlie xDD)

En fi, merda comentari, tinc el cervell fregit (per variar). Ens veiem aviaaaat, oi? ^^ (Al pròxim capítol, el vull ja! xDD No ens traumatitzis amb el Fred, siusplau xD)

P.D. Això que he dit que m'explicaria sobre AlexJulie... Hm, la veritat és que no sé que dir. És una barreja de NOOOOO i SIIIIIIIII, i Dishonor on your cow, Marta!

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris22/12/2013 a les 22:16:22
#24489Encara no he escrit cap fanfiction

Hooliis :3

FEEEELICIIITATSS X SIS ANYASOOS!! ( Q N'HAS TRET EL MAXIM SUC EEH)

Sapss el q ma fet mes ilusio d'akest capitol?? el dialeg en xines!! jo soc xinesa pro adoptada de petita x tant ser mes catala i castella q xines!! pro x aixo vaig a clase de xines!! i aprenc eh! i buenu ma fet ilusio entrendre el q deia el dialeg ( encara q sigui senzillet eeh) 

Beee tema capitool! :

M'ha fet molta ilusio k tinguin noticies den Louis!! pro ara q en Mike i la Marta recuperaran la seva amistat i en Louis podria tornaar es creara un triangle amoros?? ja veig q ens espera molta festa...

Bee no em fa gairee bona espina la Mei, quina en deu portar de caap? 

Jo igual q la hpkarina no men recurdavaa del charliee!!

Aviaam q tal va la visit el museuum!!

Petooooonss i Bon Nadal!! :D

 

 

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/12/2013 a les 22:30:58
#24490Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: Veeeeus? Una mica de felicitat no fa mai, i el karma fanfictional m'ho demanava (?) M'encanta crear-vos aquests lios mentals, sorry I'm not sorry xDDDD Tu encara que no tens el de l'Àlex i el Fred perquè odies l'Àlex hahahahahah Ja em suposava que no us recordaríeu del Charlie, si gairebé no havia sortit, al Quidditch i ja (per això he posat la referència). El més bèstia no és que jo porti sis anys escrivint, si no que algunes porteu sis anys llegint-me ^^

Anna: uns quants, uns quants xDDD Se'm va acudir la idea visitant el British, ja veuràs que aniran sortint més llocs macos que vaig visitar :) La primera idea era col·locar-la a Cambridge, però ja hi anirem per altres raons! I aquí tens més sentiments oposats ^^ Són coses així que al meu cap sempre hi han sigut i tenia ganes de compartir-les, bàsicament aquesta és la raó d'existir dels Sabies que ^^ Joooo? Traumatitzar-vos? Però per qui m'has preeeeeeeees? I no em siguis mushuuuuuu :P 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/12/2013 a les 22:59:11
#24492Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: aiiiiii quina il·lusió que t'hagi agradaaaaaaaat :D jo fa només tres mesos que l'estudio, i encara que ens tenen mortificats amb els temps verbals de vocabulari vaig justeta ^^' Hahahaha amb aquests tres us espera algo maco maco :P i la Mei sempre en porta alguna de cap!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/12/2013 a les 17:22:14
#24505Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Weeeeee! Ja m'he posat al dia! T'he comentat tots els capítols, si ho vols mirar! Sorry por no haver comentat abans, no tenia gaire tamps per llegir fanfics! ^^

M'ha agaradat molt aquest capi, també, és molt de bon rotllo. L'escola aquesta sota terra sembla molt guai, però m'agradaria que la descivissis una mica més, perquè no me l'acabo d'imaginar. És de pedra, com Hogwarts, amb llums de torxes? o té encanteris com la conselleria, que és sota terra però es veu el temps que fa fora? Hi ha residències? És tot rollo masmorres? tenen alguna mena de jardí o pati per prendre l'aire? Sembla molt guai! ^^

Segueix avis, petonets! Ja et posaràs al dia amb la meva! ;)




xudit_95 80 comentaris28/12/2013 a les 11:16:22
#24513Encara no he escrit cap fanfiction

Perdona per comentar tan taaaaaaaaaaard! >.<

Felicitats per els sis anys que fa que vas començar a escriure Julie Potter! sense dubte, una de les millors coses que has fet mai! de veritat!

El Mike i laa Marta son suuuuuuuuper cuquiiiiiis :3 :3 :3 , jo espero que el Louise sigui AMIC de la Marta I JA ESTA. Perquè si no, tindrem una xarleta Marta...

I que al Louise no li passe res! que es fagi amic del Nikolai o jo q se! asdjhjhd aix! kasjdhñh




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/12/2013 a les 12:37:00
#24514Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha Black: ho he vist, ho he vist! ^^ Sí que és veritat que no l'he descrit gaire, al pròxim que arriben els alumnes intentaré donar-hi més importància, merci! Val, em sembla que em toca fer una mica de defensa de la Julie xDDD Està bastant feta un cacau en general amb la guerra i tot, no paren de canviar-li els plans i tal. La seva relació amb l'Àlex feia temps que no funcionava, el que passa és que no se'n volia adonar ni se'n va adonar fins que el Fred va aparèixer a la seva vida, i llavors ja ho han tallat d'arrel perquè no anaven enlloc. Que sí, que la Julie s'ha portat fatal, però creu-me que se n'adona i li sap molt de greu!

Judith: val, Judith, repeteixo, NO ÉS LOUISE, ÉS LOUIS. Louise és nom de noia ^^' I és més, hi ha un personatge que es diu Louise, només que no ha sortit mai, però hi és i era companya de curs i residència de la Roser (mira, un random fact més xDDD). Ostres, el Nikolai, ni me'n recordava, d'aquest... I sobre el Louis ja veuràs ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris02/01/2014 a les 09:02:42
#24519Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'ha encantat!

El capítol ha estat molt xulo, m'ha encantat l'escena Marta-Mike. I m'he quedat laugh quan els professors li han dit a la Marta que havien vist algú que s'assemblava al Louis.

I ja no me'n recordava, d'en Charlie! Que bé que el tornis a fer sortir!

Però... una coseta: podries descriure una mica més com és l'escola? És que se'm fa difícil imaginar-me com és.




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris29/01/2014 a les 20:40:56
#24527Encara no he escrit cap fanfiction

WEEEEEE!!!! Aquí ve la part 3!!! I la ultima del super analisi dels desterrats per celebrar el 6e aniversari!!!!

Primer, pero, comentarem.

Perque tinc la sensacio que tothom li saltaría a sobre a en Charlie per donarli una abraçada.

Charlie professor de Quidditch… Puc apuntarme a aquesta escola???

Com es nota que algu esta estudiant xines…

http://www.myfacewhen.net/uploads/3025-if-you-know-what-i-mean.png

L’escola mola, de veritat, em sembla molt interesant la idea. Soc molt fan del ‘amagarse a plena vista’ i sembla una solucio molt bona ara mateix.

Puc fer un comentari? (Reduncancia suprema, n’estic fent un): LA MEI ES TONTA. Si, se que els requeriments de Gryffindor no es la inteligencia pero… SI US PLAU! Te un mirallet que serveix per veure al altre canto i viceversa, vamos que basicament du a sobre l’ull d’una persona que no sap ni qui es! Com a minim tenia l’esperança que ella sapigues de qui es el mirallet i qui li envía. Com a minim pot dir que aquesta persona li ha trait la confiança si pasa algo dolent per culpa de el mirallet.

Check out the term, Chekhov’s Gun. Here, have a link for those who could read this line.

http://tv tropes.org/pmwiki/pmwiki.php/Main/ChekhovsGun

Looooooooooooouiiiiiiiiiss!!! TORNA ENTRE NOSALTRES!! VOLEEEEEEEEM DRAAAAAAAAAAAAMAAAAAAAAAA!! HA TORNAT EN MIIIIIIKEEEE!!! VOLEM VEURE COM US BARALLEU PER LA MARTAAAAAAAAAAAA!!

(… estic malament del cap)

GAAAAAAAAAAAAAAAH!!! Els había trobat tant a faltar!!! Els meus nens macos!!! Es que son tan preciosos!!!! Louis… vull que tornis… pero en Mike i la Marta…. (soc jo ho soc molt chaquetera?)

OIIIIIIISH!!!!

Escola: Mola molt. Discreta, no crida l’atencio i pot oferir proteccio. L’unic problema que hi trobo es que si l’ataquen hi hauran moltes victimes. Muggles i magiques. Esta localitzada en un lloc molt centric i la seva entrada es… al British. Per tot lo demes… fantástica.

Professor Charlie: YEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEESSSSSSSSSSSSSSSSSSSS!!! M’encanta.

Marta/Mike: jgnakjdfgjbljbflabfbhgfhbgabkhl CAN I KEEP THEM???? PLEASEEEEE???

Louis: … veritat o no… m’agradaria que fos veritat i que tornes ASAP!!

ARAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA….. AL SUPER ANALISI DE LES NOIES!!!

 

JULIE LILY POTTER

The Leader: Es sens dubte la líder dels Desterrats. Un líder mes valenta i carismática del que es dona credit a si mateixa. Te un grup d’amics que li serán lleials fins la mort. Normalment aixo afecta molt a l’estructura de l’equip ja que no son una coleccio d’individus a qui han reuinit per una missio. No. Son un grup d’amics amb lleialtats claras els uns cap a els altres. Son una familia. En el millor dels sentits i en el pitjor tambe susposo. Tot el que pasa entre els desterrats es mes personal que el que pasaría en un grup on les coneccions emocionals fossin menys fortes.

Pint-sized Powerhouse: Si mires a la Julie… no et creus que sigui capaç de fer volar una pared per els aires a base de poder concentrat, es una noia amb aparença normal, pero tot i aixi es una bomba de rellotgeria. La Julie es el membre mes poderos del equip pero es curios que aquest poder no sigui l’unic rol que te en l’historia. Si fos aixi no seria la líder del equip, seria la forta de l’equip o tindria el paper que li he donat a l’Alex. Curiosament la seva aparença tambe pot portar a que se la subestimi… pero estem en un mon de mags on fisicament no sempre representes el poder que tens aixi que no estic del tot segura de com assessorar aquest tret.

Silk hiding steel: Un altre factor de la Julie que vulguis o no te a veure amb el punt anterior. La Julie es comporta com una noia normal, fins i tot bastant mes ben educada, simpatica, agradable i bona persona que altres personatges que s’han vist. Tampoc nega el fet de que a vegades li agrada arreglarse i ser femenina. Pero aquesta feminitat no s’ha d’infravalorar. Perque, com he dit avanç…. BLOWING WALLS WITH SHEER CONCENTRATED POWER PEOPLE!!!

MARTA AMY BROWN

The Medic/The Chick: Aquest es… extra. Primer, he flipat la majoria de clichés que he trobat referent a aquesta posicio. Per el que sembla el metge del grup es el primer en palmarla. O el primer en ser un objectiu. Ho entenc. Pero… NO VULL QUE LA MARTA ES MORI!!!! Dins del metge la variacio de la Marta es Maga Blanca. Si, si algu juga a Final Fantasy sap del que estic parlant. Aixo ja ve amb ella bastantes ideas, es mes lady-like que les demes, mes inteligent, te mes sentit comu i te tendencies pacifistes. Parlant de l’altre canto d’aquest espectre… The Chick, Normalment la portadora de sentit comu i que es l’encarregada de donar una bofetada quan es necessari. Oooooooh this is gonna get good.

Team Mom: Seguint els passos de la Wendy, la Katara, la Susan i alters dones iconices de la cultura popular la Marta es la “mama” del grup. Si, ja hem dit avanç que la Julie i en Mike son els unics que tenen present tot el perill. Pero si necesiteu mes proves d’aixo… Qui va oferir anar a fer te quan van arribar a la casa dels Black? Com hem dit el sentit comu i aquesta dona semblen donats de la ma, i aixo la fa de les persones mes madures de el grup. Com a petit comentari… La Reina Victoria i la Reina Elizabeth I es consideren les Team Mom’s de Gran Bretanya.

Betty and Veronica: Aquest no es tant sobre la Marta com de la Marta… i en Mike i en Louis. O en Mike i l’Alex. O en Mike i en Toby. Mare de deu noia, ets popular! Es una forma de triangle amoros. Per un costat es el “Betty”… en aquest cas en Mike. L’altre es “Veronica” actualmente en Louis. Un es el constant, en el que sempre pots confiar, en el que no et trairia mai… L’altre es el sexy chico malo de turno. O simplement que sigui el nou serveix. La Marta esta en la posicio d’Archie ara mateix, haben d’escollir entre en Mike o en Louis. Jo soc capas d’apostar per en Mike.

MARTA “MEI” ANTONIETTE SNICKET

The Sixth Ranger: Ja en tenim cinc ara falta la sisena en discordia. Curiosament en Heath es el perfecte per aquest paper. Pero com vaig dir al dividir al equip, la Mei es la que te la distancia i els secrets necesaris per satisfer el quota. Aquesta posicio, pero, la fa mes suceptible a trair a l’equip. Com he dit hi ha el mirallet dels collons. O la que te mes contacte amb els dolents. Bueno, va fer d’agent doble d’en Draco durant… dos anys? Aixi que suposo que aixo es tot… Or is it?

Trickster Twins: Un terme que te amb comu amb en Heath. Visquin les explosions de final de curs. Espero, si us plau, que no desapareixin aquest final de curs (Final de Julie Potter…. :’( )  Ara… perque els Twins? A) En Heath i la Mei son dels que no han tingut relacio romantica entre ells o cap altre persona dins del grup. Son la parella que queda una mica suelta un cop aparelles a la Julie amb l’Alex i la Marta amb en Mike. B) Els dos podien ser el Sixth Ranger i tenen molts trets en comu.

Bookworm: Per aquesta he tingut que fer trampes i anar a buscar a en Klaus de A Series of Unfortunate Events. Un altre persona que te como a habilitat fer reserca de llibres i recordar el contingut. Basicament li agrada llegir i recorda el que llegeix. Encara que no sapiga utilizar-ho sempre. Aquesta habilitat podría resultar ser útil, tinguin o no que fer les proves un altre cop. He de dir pero, mentres aquest personarge normalment es passiu la Mei es… bastant agressiva quan toca lluitar.

ALE!!! HASTA AQUÍ PUEDO LEER!!! Peeero… si la autora em deixa potser començo a fer coses rares en els propers comentaris XP