La Crònica dels Tres Germans - 7: L'Odissea (p.I)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 24/12/2013 a les 10:58:07
Última modificació 24/12/2013 a les 10:58:28
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


7: L'Odissea (p.I)

 

El James tremolava de fred sota la pluja. Esperava el seu pare a la porta del Globe, el teatre de Shakespeare mentre es fregava els braços, tot i que no servia de gaire. Se sentia soroll de música que sortia del teatre, però no hi havia ningú a la placeta. Al cap de mitja hora s'ompliria de la gent que sortiria de l'espectacle, però per ara era deserta.

Ja duia allà gairebé deu minuts, i després de la cursa que s'acabava de fotre estava convençut que li agafaria una neumònia absurda. Però d'alguna manera, li semblava bé aquell càstig autoimposat. Hauria pogut arribar en taxi, o en metro però havia preferit córrer, per cansar-se i aclarir una mica les idees. Estava garrativat de por amb el que podien ser les conseqüències d'allò que havia provocat. Tindria solució, oi? N'havia de tenir…

Aleshores va sentir un CRAC provinent del carrer de l'esquerra, i en va sortir caminant sota un paraigua el seu pare.

—James! Menys mal… què fas sota la pluja sense res? —es va acostar corrent on era i el va eixoplugar—. Estàs bé? Què diantre ha passat? Fas molt mala cara… Perdona per arribar una mica tard, però no tens idea del merder que s'acaba de muntar a la Conselleria! Se'ns n'acaba d'anar la llei de secretisme en orris! Quan s'enxampi al que ho ha provocat…! James? James estàs plorant?

 

El James acabava de tapar-se la boca amb la mà, intentant no vomitar un altre cop. Sí, se li havia tornat a afluixar l'aixeta dels ulls, entre allò i l'aigua de la pluja tenia la cara feta una porqueria i moquejava sense parar. No sabia com explicar-ho al seu pare, però ho havia de fer.

 

El Harry se'l va mirar esglaiat.

 

—James, què tens? Mare meva, què passa? M'estàs preocupant!

 

Una parella va creuar la plaça, agafada de les mans, i es van quedar mirant al James, doblegat gairebé per la meitat i plorant tapant-se la boca, i al Harry, com un estaquirot al seu costat, amb cara d'espant i aguantant un paraigües que amb prou feines els tapava.

 

El James va notar que el seu pare l'agafava pel braç i l'estirava cap al carrer per on havia arribat, i després girava a la dreta, per un carreró curt i fosc, que era en realitat on havienacordat trobar-se, però el James s'havia quedat a la plaça il·luminada perquè el seu pare el trobés.

 

—James, mira'm —va dir el Harry, ara que ningú no els veia, agafant-lo per les espatlles—. Estàs bé, dacord? No sé què ha passat, però sigui el que sigui ho podem arreglar.

 

—He estat jo! —va bramar el James.

 

—Què? —va fer el Harry, sense entendre.

 

—El que ha fotut enlaire la llei de secretisme! És culpa meva!

 

El James es va tapar la cara amb el mans per no haver de mirar el seu pare a la cara. Si l'hagués mirat, hagués vist que el Harry s'havia quedat garrativat amb els ulls com dues taronges. Aleshores el seu pare va tancar el paraigües, va treure's la vareta de la túnica, va murmurar unes paraules que el James no va entendre apuntant amb la vareta cap al cel, i al seu voltant va aparèixer una cúpula translúcida, que els va aïllar tant del soroll del carrer com de la pluja. El James s'ho va mirar mentre es fregava els ulls i es va treure la jaqueta empapada d'aigua, ja que la temperatura havia pujat agradablement.

 

—Vine, seiem —va dir el seu pare molt seriosament, i es va asseure a la vorera—. Aquesta cúpula no permetrà que ningú no ens vegi ni ens senti.

 

En altres circumstàncies, el James li hauria demanat al seu pare que li ensenyés a fer aquell encanteri, però no li va ni passar pel cap. Estava massa estranyat que encara no haguéssin començat els crits; no podien trigar gaire. Va anar a seure al seu costat, encara respirant amb dificultat però sense sanglotar ja.

 

—Què és això que has estat tu? —va fer el Harry, que en realitat no s'ho acabava de creure—. Explica-m'ho siusplau.

 

El James se'l va mirar amb els ulls negats de llàgrimes i un nus a la gola.

 

—James… —va sospirar el seu pare—. És molt difícil crear tot aquest rebombori; per començar, no crec que hagis estat tu, però si ha passat, estic convençut que ha estat sense voler. M'ho expliques, siusplau?

 

Veient que, sorprenentment, el seu pare no semblava enfurismat per allò, sinó més aviat preocupat per ell, el James es va envalentonar.

 

—He intentat explicar a algú que sóc bruixot —va explicar el James, i en vista que el seu pare el seguia escoltant en silenci, va seguir—: És una noia amb la que estava sortint. Em semblava molt maca, i molt oberta de ment, i estàvem molt compenetrats, però li estava mentint constantment i ahir vaig decidir explicar-li… però no ha sortit com esperava! M'ha pres per boig! Jo no he pogut fer màgia perquè encara no tinc els disset, així que he pensat que el millor per demostrar-li era ensenyar-li la carta de Hogwarts, i una de la Conselleria, per fer-li veure que hi havia organismes oficials sobre el tema, i…

 

—I quan ho ha vist tot ha pensat que eres d'una secta —va entendre el Harry, que ara lligava caps amb el que havia sentit a la Conselleria—. I se n'ha anat directament a denunciar-ho. Sí que has estat tu doncs… En què estaves pensant, James?

 

Ara sí que se'l veia enfadat.

 

—La manera de demostrar que ets bruixot és fent màgia! —va exclamar el Harry—. No hi ha qui ho pugui negar, ni hi ha possibilitat de malinterpretacions! Com a molt la persona es queda uns minuts en estat de xoc, però ho acaba acceptant. I si no sempre li pots modificar la memòria i s'ha acabat, no com tu! De debò et pensaves que ho entendria amb una maleïda carta?

 

—Bé que se n'asssabenten així, els muggles que tenen un fill bruixot! —es va defensar el James

 

—Sí, però després va algú de la Conselleria o de Hogwarts a explicar-ho! Un adult! Que pot fer màgia i fer-los entrar en raó!

 

En veure que el James es tapava la cara de nou i començava a sanglotar, el Harry va fer un sospir exasperat i va abaixar la veu de nou.

 

—I aquesta noia? —va preguntar—. Com és que no n'havia sabut mai res? La teva última xicota ens la vas presentar…

 

—És que només portàvem sortint quatre dies…

 

Allà el Harry es va sulfurar i li va clavar un clatellot al James, que gairebé va anar de cara a terra. I després n'hi va clavar una altre.

 

—Però tu ets idiota? —li va cridar—. Quatre dies? La majoria de la gent explica això a la seva parella quan estan casats, James! Quatre dies! Quatre!

 

—Ja, ja ho sé —va fer ell, amb la mà al clatell—, ho sento, és que estàvem tan bé que vaig pensar que ho entendria…

 

Va preferir no explicar-li que tot allò era una aposta amb els Magatotis. Encara s'enfadaria més amb ell. I amb els altres. Potser ho diria al Neville i el Frank i l'Alice acabarien pringant també… no, era millor deixar-ho estar i que semblés idea d'ell.

 

—No hauria hagut de fer-ho…

 

—No fotis!? —va exclamar irònicament el Harry, que s'havia alçat i caminava en cercles per la part de dins de la cúpula —I jo que em pensava que això havia estat cosa d'alguns pares muggles que haguéssin rebut la carta… collons! Tens setze anys, James, aviat fas els disset! Et sembla que això és el comportament d'un adult? Que pots anar així per la vida com si res no t'afectés?

 

El James va empassar saliva. No s'atrevia a parlar. Se sentia fatal. No sabia què farien, ni si podrien arreglar-ho, i semblava que el Harry també ho veia difícil. Havia exposat la comunitat màgica. I a sobre s'havia portat com un crio. El seu pare tenia raó, coi! Aquell any feia els disset! Havia de començar a ser responsable!

 

—Tens raó, ho sento —va dir, altre vegada amb una llàgrima relliscant-li galta avall—. M'he de fer responsable dels meus actes. Aniré a Conselleria a parlar amb qui hagi de parlar i ho explicaré tot…

 

—Què? —va bramar el Harry, mirant-se el seu fill amb incredulitat—. Que faràs què? Ara et surt el sentiment de responsabilitat? No, maco, això hauria hagut de ser fa unes hores quan ho has cantat tot a una noia a qui coneixes de fa quatre dies!

 

—En veritat la conec des de fa més d'un mes… —va dir el James, i se'n va penedir a l'acte.

 

—Ohhh, així que un mes? Ah, doncs si fa un mes no passa res! —va cridar el Harry, fora de sí—. No explicaràs això a ningú, James. No tens idea… això no és com copiar en un exàmen i confessar-li al professor. Et faran fora de la Comunitat Màgica, per això, James!

 

El James va sentir que se li tallava la respiració. No podia ser… no després de tot… no…

 

—Però…

 

No va poder seguir perquè el vòmit va tornar. No sabia què era el que estava traient, perquè ja era la tercera vegada aquell vespre, però cada vegada se sentia pitjor. Primer havia sentit incredulitat i por, però quan havia trucat al seu pare havia tingut l'esperança que ell ho solucionés. Era la primera vegada que s'adonava que els pares no són omnipotents, que de vegades ells tampoc no saben què fer, i que quan en fas una de grossa, una de grossa de veritat, ni tan sols ells no ho poden arreglar.

 

Va sentir que la mà del seu pare descansava sobre la seva esquena.

 

—James —va dir només, i el James es va incorporar.

 

Va veure un got d'aigua que el seu pare havia fet aparèixer del no res, i es va recolzar en ell perquè estava segur que li estava pujant la febre i se sentia defallir.

 

—Ajuda'm papa —li va pregar, impotent—. Què faig?

 

—Què fem —el va corregir el seu pare, i el James va sentir una gratitud enorme—. Ho arreglarem d'acord? Esborrarem totes les pistes que portin cap a tu.

 

—Però… i la llei de secretisme?

 

El Harry va fer un sospir.

 

—James, aquesta llei es va promulgar a l'Edat Mitjana —li va explicar—. Quan ens vam començar a amagar dels muggles. De debò creus que en sis o set segles això no ha passat mai? Que el pastís mai no s'ha descobert?

 

—Ah sí? —es va sorprendre el James, que no ho havia pensat, però ara que ho deia el seu pare semblava perfectament plausible—. No és la primera vegada?

 

—No —va negar el seu pare, amb calma—. Possiblment és la vegada que s'ha fet de manera més inconscient i estúpida, però no és la fi del món. S'ha arreglat altres vegades. És un absolut merder, perquè tota la Conselleria ha de deixar de fer el que fa per dedicar-se a això, però s'acaba arreglant. Del que ens hem de preocupar és que no sàpiguen que has estat tu i per una bestiesa com aquesta, perquè aquesta falta d'irresponsabilitat és inadmissible.

 

El James va tornar a respirar amb normalitat. Arribaria un dia en què el seu pare no podria arreglar el seus merders. Però no era aquell dia.

 

—Au, anem —va dir el Harry, desant la seva vareta i obrint el paraigües de nou.

 

—On?

& nbsp;

—A buscar l'Hermione —va dir el Harry—. Hem de preparar un pla i tres pensen millor que dos.

 

—I l'Hermione pensa millor que tu i el tiet Ron —va endevinar el James.

 

—Ja fa temps que vam deixar d'intentar negar-ho —va contestar el Harry amb un somriure—. Agafa't al meu braç que anem a buscar-la.

 

—Ara? —es va sorprendre el James, que esperava un bol de sopa i una bona dormida per fer baixar el tràngol.

 

—Sí, James, ara —va assentir el Harry—. Anem contra rellotge. Crec de veritat que o bé esborrem les proves abans de vint-i-quatre hores o s'haurà escampat massa i ja no podrem.

 

El James va fer un sospir però va assentir. El mínim que podia fer era acompanyar el seu pare a arreglar els seus problemes. Però hi havia alguna cosa allà que no li acabava de quadrar.

 

—I del meu càstig en parlem després? —va preguntar.

 

Li va sobtar veure que el Harry somreia.

 

—Com ja t'he dit, ja ets gairebé un adult. No creus que estàs una mica gran per anar-te castigant?

 

El James no va saber què dir.

 

—A més —va seguir el Harry—. Em sembla que entens la gravetat de la situació, no?

 

—Sí —va assentir el James.

 

—Saps que has ficat la pota fins el fons?

 

—Sí.

 

—I que només és culpa teva?

 

—Sí.

 

—Creus que algú se sent pitjor que tu?

 

—No.

 

—Tornarà a passar?

 

—És clar que no.

 

—Doncs això és tot —va dir el Harry, i li va oferir el braç al James, que s'hi va aferrar amb les forces que li quedaven—. Estic content que hagis decidit acudir a mi, James, i confiar-m'ho. Tot i que has estat molt irresponsable d'explicar a algú que ets mag, has estat molt encertat després.

 

El James va fer un dèbil somriure. I van desaparetre amb un CRAC!

 

 

*   *   *

 

 

El James havia fet aparetratges paral·lels desenes de vegades abans, però el fet de realitzar-lo en aquell moment li va sentar fatal a l'organisme (que ja estava tocat de feia estona) i tan bon punt va aparetre a l'ampli carrer de cases blanques d'estil victorià, el primer que va fer va ser vomitar de nou en el que va resultar ser una magnòlia dels seus tiets.

 

El seu pare el va ajudar a travessar el barri del petit pati davanter i a arribar a la porta, i va tocar el timbre, que van poder sentir en la quietud de la nit. Almenys allà Newcastle no hi plovia. Aviat van sentir soroll de passes i els va obrir la porta l'Hermione, vestida amb una bata i sabatilles.

 

—Ai, hola, Harry, hola, Ja… James, et trobes bé? —va ser el primer que va dir.

 

—Estàs sola? —va preguntar el Harry en veu baixa i l'Hermione, que es devia posar en situació ràpidament, només va fer que sí amb el cap i es va apartar per deixar-los passar.

 

—Els nois han anat al cine i el Ron està ajudant a la Conselleria amb tot el merder… Què ha passat?

 

—Tens encanteris silenciadors al voltant de la casa? —va voler saber el Harry, pràctic.

 

L'Hermione va assentir.

 

—És clar, només ens faltaria la Rita passejant-se per aquí escoltant coses de la Conselleria… està bé el James?

 

El James no estava bé. De fet, quan el Harry el va deixar anar, es va desplomar en un sofà beige, moll de cap a peus i tremolant. Mirava al buit, deixant que el seu pare parlés.

 

—Crec que serà millor deixar-lo descansant i que anem a parlar a algun lloc —va proposar el Harry—. Tens alguna cosa calenta? Em sembla que ha estat massa estona sota la pluja…

 

L'Hermione va desaparèixer en direcció a la cuina sense fer cap pregunta més i en va tornar dos minuts després amb una bona tassa de te, on hi va volcar el contingut rosat d'una ampolleta del tamany d'un llumí.

 

—És una poció tranquil·litzant —va explicar mentre li allargava al James, que la va agafar agraït—. En faig per la Rose, en necessita cada any per l'època d'exàmens. Mira d'entrar en calor i calmar-te, eh?

 

Li va atansar una manta, amb la que el James es va embolcallar i va marxar de nou cap a la cuina, ara amb el Harry, mentre ell bufava la tassa fumejant i mirava de deixar la ment en blanc. Va fer un glop de te i va sentir com una agaradable escalfor li recorria el cos; després d'un parell de glops més va notar com se li destensaven els músculs dels braços, les cames i l'esquena, i que els intestins deixaven d'entortolligar-se-li. Ah, que bé, una mica de pau i de calidesa per una estona…

 

Devia d'haver-se quedat adormit durant uns minuts, perquè quan va obrir els ulls en notar que algú li feia una pressió al braç, es va trobar que tenia al seu pare i la seva tieta al davant, tots dos vestits amb roba muggle i un pla preparat.

 

—James, ja sé que ara mateix estàs esgotat i deus tenir molta son —va dir l'Hermione amb un somriure comprensiu, mentre li mostrava una altra ampolleta petita, aquesta amb un líquid groc brillant—, però et necessitem amb nosaltres per eliminar el teu rastre en tot això. Així que pren-te aquest reconstituent.

 

El James, que se sentia com en un somni, va decidir que allò escapava definitivament de les seves capacitats i que es limitaria a fer tot el que li diguessin els grans. Així que va buidar l'ampolleta de la seva tieta d'un glop i en pocs segons es va sentir animat.

 

—Tens pocions per a tot? —es va meravellar el James, mentre es posava dempeus.

 

L'Hermione va somriure.

 

—Visc amb un auror, una noia que respira llibres i nervis, un adolescent hiperactiu i una princesa desheretada. Hi ha altibaixos emocionals tot sovint, en questa casa.

 

El James, el Harry i l'Hermione es van mirar uns moments. El James estava facinat amb l'amabilitat de la seva tieta. Es pensava que hauria posat el crit al cel i que després tot serien recriminacions, però semblava que, com el seu pare, l'Hermione pensava que ja es devia sentir prou malament en aquells moments.

 

—Molt bé —va dir ella—. Serà millor que acabem amb tot això com abans millor, així que som-hi. James, el primer que hem de fer és localitzar aquesta noia a qui has explicat tota la història, per modificar-li la memòria. Saps on viu?

 

El James va fer un sospir però va assentir amb el cap. Hauria preferit evitar allò de modificar-li la memòria a la Leigh, perquè coi, en el fons era la noia amb qui havia estat sortint, i li agradava, però en fi, l'havia liat i ho havia d'arreglar. I s'havia promès fer tot el que li diguessin.

 

—La vaig acompanyar a casa una vegada… —va explicar—. Podrem aparetre-hi? Perquè jo encara no en sé…

 

—No pateixis —va dir de seguida l'Hermione—. Tu guiaràs i el teu pare i jo ens encarregarem de l'aparetratge. Tu només centra't en casa seva, d'acord?

 

L'Hermione li va agafar la mà esquerre i el seu pare la dreta, i tots dos adults també es van agafar les mans, quedant en un cercle enmig de la sala d'estar.

 

—Sortirà bé? —va preguntar el James amb un fil de veu.

 

—Sí —va dir l'Hermione, convençuda—. Serà estrany fer aquestes coses sense el Ron, però hi ets tu, James, i tres persones són un bon número per a la màgia. Preparat? Doncs vinga. Un… dos… i tres!

 

Aquesta vegada, amb les dues pocions a l'estómac, al James li va sentar molt millor el viatge. Però, és clar, tornava a ploure a bots i barrals. L'Hermione va treure tres paraigües d'un petita bossa que duia a la mà i els els va donar.

 

—Aquet és el carrer, James? —va preguntar-li, veient que hi havia un cotxe de policia aparcat davant d'una casa—. Imagino que tindrem la mala sort que aquella sigui la casa, oi?

 

El James va assentir, amb un sospir. La policia a la casa? Bon dia, agents, venim a  esborrar la memòria a questa noia que estan interrogant… irrisori. Però pel que semblava no preocupava gaire al Harry i l'Hermione.

 

—Crec que porto la placa… —va dir el Harry, remenant una  butxaca, i en va treure una placa que el James va veure que no era d'auror, sinó de policia muggle—. En tenim tots els aurors per quan hem de fer una redada conjunta, com la setmana passada amb "l'avís de bomba". James, vine que et posaré unes manilles.

 

—Perdona? —va fer el James.

 

—James, no hi ha temps —el va urgir el seu pare traient les manilles—. De veritat et recomano que facis el que diem…

 

El James va decidir que ja li era ben igual tot i es va deixar emmanillar, deixant-se portar. Ja havien fet un pla, no? Confiança total en el papa i la tieta. Que m'he de beure aquesta poció? Me la bec. Que m'he d'emmanillar? M'emmanillo. Que em llanci pel balcó? M'hi llanço. Cap problema. El Harry li va demanar el nom i cognom de la Leigh i el James els hi va donar sense problemes.

 

Van caminar sota la pluja fins arribar a la casa amb el cotxe de policia aparcat davant, i van pujar els tres esglaons de l'entrada.

 

—Ara deixeu-me parlar a mi —els va avisar el Harry, i va tocar el timbre de la casa—. I tu, James, passi el que passi no facis servir la vareta. No volem que la Conselleria sàpiga ni on ets, ni que fas màgia.

 

El qui els va obrir era un policia de mitjana edat, vestit d'uniforme i amb un bigoti molt poblat, que es va quedar parat de veure que duien un noi emmanillat. El Harry no va trigar ni dos segons a treure la seva placa.

 

—Agent especial Smith —es va presentar—, i la meva companya, l'agent especial Cooper. Hem detingut el sospitós. Disculpi que vinguem de paisà, però necessitem que identifiquin el noi.

 

—El noi? —es va estranyar el policia—. Vol dir el de la secta?

 

—El mateix —va assentir el Harry, i es va obrir camí casa endins abans que l'home pogués dir res més, acompanyat del James, a qui duia agafat de les manilles, i l'Hermione.

 

Van passar a la saleta d'estar, i al sofà hi havia dos homes més, un prenent apunts i un altre fent un retrat robot del que sens dubte era el James, que mostrava el dibuix a una noia. Allà era, la Leigh. Tots es van girar en veure que algú entrava. La Leigh va fer un bot de la cadira.

 

—James!

 

—Ei, Leigh —va saludar-la el James, amb veu cansada. No podia caure-li malament, la noia, al cap i a la fi. Havia estat culpa seva per explicar les coses abans d'hora i malament. La Leigh havia actuat com millor havia sabut.

 

—Senyoreta Turner, oi? —va preguntar el Harry mirant la Leigh, que va assentir amb el cap—. És aquest, el senyor James Potter, que li ha descobert la trama de la secta?

 

—D'això… sí —va assentir la noia.

 

—No caldran més descripcions ni retrat robot, doncs —va dir el Harry amb un somriure.

 

—Perdoni —el va tallar el policia del bigoti—. Com l'han localitzat?

 

—Al Servei Secret tenim certes informacions —va respondre amb naturalitat el Harry—. Agent Cooper, li fa res anar a tancar la porta?

 

L'Hermione s'hi va dirigir amb un assentiment, i el Harry va seguir parlant. El James es va fixar que la Leigh estava sense paraules, mirant-se'l amb cara de disculpa. En el fons, li devia saber greu que l'haguessin arrestat.

 

—Necessito parlar amb tots els membres de la família un moment, si no els fa res cridar-los, senyoreta Turner —li va demanar el Harry.

 

La Leigh ho va fer i d'una porta lateral que donava a la cuina en va sortir una dona de mitjana edat, de pell fosca com la Leigh i dos nens idèntics d'uns deu anys. El Harry es va mirar el James, que va assentir dissimuladament, per fer-li entendre que ells quatre eren tota la família.

 

—Molt bé —va dir el Harry i tot seguit es va mirar l'Hermione—: Ara!

 

El James es va llançar al sofà sense pensar-s'ho, va agafar la Leigh i la va fer ajupir-se darrere el respatller. Ella va cridar però el James li va mentenir el cap baix. Abans de deu segons es va acabar el rebombori i quan van alçar cap, els familiars i els policies estaven petrificats i el Harry i l'Hermione tenien les varetes a la mà.

 

La Leigh va xiclar i va córrer cap als seus germans.

 

—Què els heu fet? Què els heu fet? —va cridar, plorant a llàgrima viva.

 

—Leigh, no passa res —va intentar calmar-la el James—. Estan bé, només petrificats, hem de parlar amb tu, però no els passarà res. No som cap secta, Leigh, som mags, veus? Ells són el meu pare i la meva tieta, i sí que poden fer màgia perquè són adults.

 

Per demostrar-ho, el Harry, amb un sormiure somprensiu, va fer un moviment de vareta i tres llibres van sortir d'una estanteria i van levitar fins a la seva mà.

 

—Era… era veritat… —va fer la Leigh, posant els ulls com plats.

 

I tot seguit, es va desmaiar.

 


Llegit 664 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/12/2013 a les 11:02:17
#24495Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Val, doncs avui amb salts de línea... XD No entenc res.

Ok, un altre capítol, regal de Nadal. Com veieu és la part 1, així que hi ha part 2, pe`ro és tot molt llarg i volia publicar per Nadal, així que aquí ho teniu. No crec que trigi gaire a cabar la segons part, tranquils! ^^

Títol, l'Odissea, d'Homer, suposo que no cal presentar-la. És perquè tot el que han de fer aquesta nit amb el Harry i l'Hermione té tela, molta, molta tela. 

I, res, espero que comenteu molt ara que la majoria esteu de vacances (no com jo, que només tinc demà; currant com una porca. 

Apa gent! Bon Nadal i que us regalin moltes moltes coses guais! Petonets!

A. Black




AvatarLaia Weasley 140 comentaris24/12/2013 a les 14:17:18
#24496Encara no he escrit cap fanfiction

Uueueueueueu!!!

Viscaaa el Harry il'Hermionee!! son els millors!!

Bee, grann regaal de Nadaal!! m'ha encantat el capitol!! simplement genial!!

Bé la veritat eske em sembla q no havia vist mai aixi en James..... pro suposo q es normal... tenint en compte q sa carregat la lllei de secretisme.... Bé, m'ha agradat molt en Harry com ha reaccionat el principi sorpres pro quan l'ha fet reaccionar quan li ha dit q la coneixiaa de 4 diess... Aii Jamees quan aprendrass!

I l'Hermionee genial com sempre!! m'ha encantat com ha descrit els membres de la família i despres totes les pocions que tenia...

Bé suposo q la Leigh s'ha quedat a quadros, i la veritat eske no m'extranya, bé aviam si tot s'arregla i no els pillen... que llavorss si aki s'involcrarien en Harry i l'Hermione i els obres no tenen culpa de res...

Aviam que pasa amb la Leigh quan es desperti, li podrien esborrar la memoria no? estaria be

Bé ara espera la reaccio dels magatotis que suposo que fliparan molt!

Boon Nadaal i feliç any noou!!

Petooonss

 

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris24/12/2013 a les 16:54:22
#24497Encara no he escrit cap fanfiction

Moltes gràcies, és el millor regal de Nadal que em podrien fer!

Ostres, què interessant tot, i fins i tot segurament a la Leigh no li borraran la memòria i podrà seguir sortint amb el James... M'ha encantat quan el Harry ha dit que anirien a parlar amb l'Hermione :D No m'esperava això que es pogués arreglar tot l'assumpte i la tranquilitat al saber que ja havia passat altres vegades... amb tants anys des de l'edat mitjana, té sentit, si...

Quin toc d'atenció més gran que ha tingut el James per a madurar... Estarà enfadat el James amb l'Alice? No ho crec, perquè ell va acceptar i en té responsabilitat... A veure, a veure com segueix tot... quines ganes!

"-què faig? -què fem"  o_o    >_<   visca el Harry!!! 

Jo vull pocions com les de l'Hermione... ù_ú

Bon Nadal i que et regalin moltes coses guais també, jiji




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/12/2013 a les 14:35:15
#24499Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Que bé que t'agradi. A mi aquest i el següent precisament no m'agraden massa, però bé, són necessaris perquè no ens expulsin el James de Hogwarts, hehehe. Sí que és estrany veure el James tan derrotista, però no veig com podria estar d'una altra manera, el pobre XD I ei, sí, m'està agradant fer sortir l'Hermione! Clar, normalment surt molt el Harry, i el Ron bastant per departament d'aurors, però l'Hermione malauradament no surt gaire... la Ginny tampoc, no em preguntis per què, i això que m'encanta el personatge de la Ginny, però la veritat és que no té una feina gaire interessant com per anar fent sorgir misteris. Bé, ja t'edelanto que sí que sortirà bé (quan no han sortit bé els plans del Harry i l'Hermione? ^^) però els Magatotis sí que fliparan! Gràcies per comentar! Bon Nadal!

Arwen Black: Wiii que bé que t'agradi com a regal de Nadal! ^^ La memòria de la Leigh... ja veureu què passa. És que la seva és situació una mica delicada...  Lo de la llei de secretiisme a mi sempre m'havia extranyat que la Rowling no hagués posat mai que s'hagués descobert, però amb lo poc dissimulats que presenta als mags normalment... I no, el James no està enfadat amb l'Alice... al moment que ella li parla l'engega a la merda, pe`ro està més cabrejat amb ell mateix que una altra cosa. En veritat l'Alice es pensava que no s'hi atreviria, a explicar-li res a la Leigh... Hehehe, el Harry és molt mono, aquí... i l'Hermione... pe`ro ja veurem que tot té un motiu! XDDDD. Gràcies pel comentari i bones festes!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/12/2013 a les 20:17:08
#24507Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

L'ODISSEAAAAAAAAAAAAAAAA! L'ODISSEAAAAAAAAAAAAAAAA! M'encanta aquesta idea que has tingut pels títols dels capítols, en serio ^^ Encara que jo sóc més de la Ilíada, a veure si la fas aparèixer en algun moment :P

Títol molt encertat pel capítol, realment tot això és una Odissea. I surt l'Hermione, era necessària xDDD A veure si aconsegueixen que no facin fora en James, que jo encara no ho veig clar... Pobra Leigh, normal que es desmaiï, tot això és molt fort. A veure què diuen la resta de Magatotis quan se n'assabentin!

I sento comentar tan tard, que ja l'havia llegit però no vaig tenir temps de fer el comentari... apa doncs, continua aviat i a veure si en James se salva d'aquesta!




Cassandra Ross Anònim27/12/2013 a les 11:36:26
#24508Encara no he escrit cap fanfiction

M'agrada molt, molt! Hi han frases memorables. "Visc amb un auror, una noia que respira llibres i nervis, un adolescent hiperactiu i una princesa desheretada. Hi ha altibaixos emocionals tot sovint, en questa casa." M'he mort de riure xD

Tot el capítol ha estat molt bé i el lloc per on has tallat el milor. Continua aviat, si us plau!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris27/12/2013 a les 14:53:48
#24509Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Síii Odissea. A mi em va agradar més aquesta, més aventura, menys guerra, tot i que el preludi de la poma de la discòrdia mola moltíssim! Que bé que t'agradi lo dels capítols, a mi també em sembla molt bona idea, però em fa por que em quedi sense idees perquè sempre ha d'estar relacionat amb la història, i potser en algun capítol no tinc què posar. Tranqui per comentar tard, que jo anava sis episodis tard del teu! XD Ara ja m'he posat al dia . Al James no el faran fora de Hogwarts, perquè em quedo sense història, hahaha, aquesta era la distracció de l'estiu XD I sí, evidentment, necessitàvem l'Hermione. Gràcies per comentar! Ens veiem la setana que vé! ;)

Cassandra Ross: Hahaha, a tothom li ha agradat molt aquesta frase, veig! Hehehe! I tranquil·litat que el proper ja està gairebé acabat. de fet, havia d'anar tot en un sol episodi, però com bona Odissea se m'estava llargant moltíssim, i de fet la segona part crec que serà més llarga i tot aques aquesta primera. Merci pel comentari! ^^




Avataranna_lovegood 206 comentaris27/12/2013 a les 19:37:15
#24510Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Ue, capítol!

Per començar: Harry, el puto amo, que vols que et digui xDDD Jo ja hauria donat el James en adopció fa uns quants anys, la veritat. M'encanta que estigui tot preocupat, per cert (no és per menys), almenys no la tornarà a liar en un parell de mesos, no? xDD

I la Hermione! Oh, com l'estimo hahahahaha. (Em mata lo de les pocions)

En general m'ha encantat aquest capítol perquè podem veure una part del James que normalment no. I pel Harry, perquè l'adoro, clar xD. I m'ha molat tot el que han de fer, i aixó de que ja hagués petat la llei del secretisme algun cop! 

I ara vull la segona part! >.< Vull saber que passa amb la Leigh, i si li esborren la memoria o pot continuar sortint amb el James o què. Aix.

En fi, fins al pròxim capítol! I ho sento pel comentari de merda, tinc la sensació que no s'ha entés res ^^"




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/12/2013 a les 10:30:14
#24512Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

anna_lovegood: Bueno, hi ha motiu pel qual el Harry està tan amable... hehehe, ja ho veureu. I el James intenterà, intenterà, no liar-la en una mica de temps. però ja coneixem el James... XD Sí, en aquí veiem una part del James que surt poc. Quan era petit era més despreocupat, però quan un es va fent gran els seus actes porten conseqüències, i un se n'ha de fer responsable. Hahaha... t'ho molat el que han de fer... espera, que això no és res! I la Leigh ja veureu què passa. Moltes gràcies pero comentar, no és un comentari de merda! Fins divendres! ^^