Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 03/02/2014 a les 19:16:48
Última modificació 03/02/2014 a les 19:16:48
Tots els capítols de El dilema de la Bel·latrix
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
M’acosto amb satisfacció a la Michelle. La miro des de dalt estant. Amb un peu, la poso de panxa enlaire. Li faig un Petrificus Totalus i la reanimo. Llavors li dono un cop de peu a les costelles, tal com em va fer en Samuel.
-Això pel que em va fer el teu germà.
Sembla que en Roc s’estigui despertant, segur que estava sota l’influx d’un malefici imperatiu. Corro cap a ell i l’abraço, m’alegro tant de tornar-lo a veure!
-Clara, què li ha passat?
-No res, tan sols que li he fet un malefici.
-Aquell nou amic meu, l’Ismael, em va...
-Sí, ja ho sé, Roc. Estava amb la noia que acabo de guanyar en un duel, la Michelle Al-Ellem.
-Tu, quan vas anar a Aràbia Saudí, per què ho vas fer?
-Per atrapar un noi molt dolent, el germà del teu amic. Segur que la noia també és de la seva família. És clavada a ell.
-A qui, al nen?
-No, al noi que vaig anar a atrapar. Era un assassí, saps? Vaig estar a punt de caure a les seves mans. Per sort, els meus companys em van salvar i vaig tenir una idea que va acabar amb ell.
Tornen tots dos cap a casa, van agafats de la mà. La Clara s’alegra d’haver recuperat en Roc, ell, de tornar amb la seva família.
-Pare, mare!
-Ah, hola, Clara! Veig que tornes amb en Roc. Que bé! Ha estat fàcil recuperar-lo? Suposo que no, has trigat molt.
-Sí, he trigat. Bàsicament perquè la noia que l’ha segrestat no parava de fer-me maleficis. Per sort, els he esquivat tots i he pogut estabornir-la abans de que passés res.
-Que bé que esteu tots dos il·lesos.
Passem la resta del dia junts, els pares i en Roc volen aprofitar els pocs moments en què em veuen i, si he de ser sincera, jo també.
Al matí següent em llevo molt d’hora. No faig soroll, no els vull despertar. Surto de la casa i tanco suaument la porta. Em sap greu marxar sense dir-ne res a ningú, però si no ho faig així, no tindré valor per acomiadar-me d’ells.
Vaig cap a la seu de la Xarxa dels Bruixots Viatgers. N’hi ha un que surt a les cinc cap a la Conselleria anglesa. L’agafo. Sembla que sóc la única que va cap a Anglaterra.
Quan hi arribo, vaig cap al meu despatx. Trobo una nota a la porta que diu que tots els aurors hem de ser a les cinc i deu a l’atri. Em dirigeixo cap allà, sembla una cosa urgent.
Veig l’Scrimgeour dret a la tarima, juntament amb el conseller. No sé què és el que volen, però sembla important, si ens han convocat a tots.
-Molt bé, ara que hi som tots, us volem fer un comunicat de màxima importància i confidencialitat.
Estic intrigada. No sé quin és el comunicat aquest, tinc ganes de que ho diguin.
-Com sabeu, l’Albus Dumbledore ha estat desacreditat, igual que en Harry Potter. Volem que us mantingueu alerta, en el cas de que detecteu qualsevol senyal d’activitat estranya al seu voltant, ens ho digueu immediatament.
Torno al meu despatx, enfurismada. Però què s’han cregut, aquests? Que els farem d’espietes? Hi haurà qui sí que ho farà, però jo, no. No penso fer cas d’aquesta ordre, a més, des de quan això és un comunicat de “màxima importància i confidencialitat”?
El conseller, amb tot això d’en Harry Potter i d’en Dumbledore, s’està tornant paranoic i poc seriós. Em poso a ordenar la paperassa que tinc a l’escriptori, és increïble el que s’hi arriba a acumular.
Quan és l’hora, vaig cap a casa. M’estic plantejant deixar la feina i dedicar-me al quidditch, he vist un anunci de les Harpies de Holyhead, busquen caçadora. Arribo a casa i, després de treure’m l’abric (ja refresca, la veritat!) busco en Marc. No hi és.
Miro per tota la casa, però no el veig. Ha deixat una nota a sobre del nostre llit. Diu que han convocat un entrenament especial pel partit de demà i que no tornarà fins ben entrada la nit.
Això m’acaba de decidir. Deixaré la feina i em dedicaré al quidditch. Escric una carta a la Gwenog Jones dient que vull presentar-me a la prova de selecció. Em respon l’endemà, en Damià ve a portar-me la carta a la Conselleria. Hi diu l’hora i el lloc.
Es farà dissabte, és a dir, demà passat a les deu del matí a l’estadi de Wembley (sí, hi ha un camp de quidditch que és invisible pels muggles). Si m’agafen, dissabte a la tarda li diré al conseller que dimiteixo. Si no... aniré mirant si m’agafen en algun altre equip.
Els dos dies passen ràpid, ja estic esperant per entrar. De sobte, la Gwenog Jones obre i ens diu a totes:
-Benvingudes a la prova de selecció de caçadora. Seran unes eliminatòries, us enfrontareu per parelles i la que atrapi la papallona daurada passarà de fase, l’altra quedarà eliminada. S’anirà fent així fins que tan sols en quedi una, que serà la caçadora de les Harpies.
Em posen amb una noia bastant baixa i prima, li trec un cap; encara que no sóc especialment alta. Ens toca competir les primeres. Veig de cua d’ull que ella va amb una Cometa 260, la meva Raigdefoc és quatre vegades més ràpida.
La Gwenog Jones ens diu que muntem a les escombres, deixa anar la papallona daurada i...
-Enlaireu-vos!
De seguida pujo quinze metres per sobre del terra. Dono voltes al camp, mirant cap a totes bandes. L’altra caçadora, que es diu Emily Carter, em segueix. Sembla que no busca la papallona daurada pel seu compte.
Doncs bé, en patirà les conseqüències. Faig un picat i redreço l’escombra a l’últim moment. Miro per sobre l’espatlla i veig que ella pica de morros contra terra.
De sobte, la veig. Accelero cap a l’esquiva pilota i intento atrapar-la. Ho intento unes quantes vegades, fins que finalment la caço.
Llavors aterro i la Gwenog Jones anuncia que sóc la primera classificada. Ho fan les altres i se’n classifiquen la meitat. Torno a ser la primera, aquest cop contra la Betty Williams... La Betty, la meva amiga a Hogwarts!
-Ei, Betty!
-Clara? Ets tu? Sí, ets tu! Que bé! Corre el rumor de que vas ser tu qui va atrapar un assassí a Aràbia Saudí, és veritat?
-Sí. Però sense els meus companys ara no seria aquí.
-Per cert... sento molt allò d’en Cedric Diggory. Suposo que no ho vas passar gens bé, oi?
-No. Va ser terrible. Però ara ja ho tinc superat, Betty. El forat pel que ell va desaparèixer... ja no hi és. Ara l’omplen els records que en tinc, la seva amistat i el seu somriure.
-M’alegro de que ho hagis superat. Però si ja tens feina, per què estàs aquí?
-Perquè no suporto el conseller. S’està tornant paranoic amb això d’en Dumbledore i d’en Harry Potter. Vull deixar la feina, la veritat.
De sobte, se sent la veu de la capitana de les Harpies de Holyhead:
-Munteu les escombres... Enlaireu-vos!
De seguida veig la papallona daurada. Accelero, però la Betty m’intercepta. Baixo i passo per sota d’ella. Faig mil voltes i canvis de sentit per desorientar-la, però no es deixa despistar per les meves maniobres. És més bona del que em pensava! Veig la papallona daurada a tocar del terra, quinze metres per sota dels meus peus.
M’hi dirigeixo amb un picat i l’atrapo. Redreço l’escombra, però m’oblido de frenar i xoco contra les grades. Avergonyida, aterro i baixo, estic molt vermella.
Vaig passant de ronda, fins que només en quedem dues. La Johanna Mason i jo. L’he vist volar i és molt bona. Tot i així, només trigo deu minuts en atrapar la papallona daurada.
Aterrem i la Gwenog Jones anuncia:
-La seleccionada per al lloc de caçadora és la Clara Ferrer!
Sona un aplaudiment respectuós. La capitana de l’equip em diu que l’acom-panyi als vestidors i em dóna l’equipament de l’anterior caçadora, que ara està retirada. Em va enorme. L’encongeixo amb màgia i llavors ja és de la meva talla. Canvio el nom de l’etiqueta i hi poso el meu.
Llavors vaig cap a casa. Les proves de selecció han durat tot el dia, així que en Marc no sospitarà res. Quan hi arribo, no hi és. Ah, és clar! Té partit! Segur que han anat a sopar tots junts, ho acostumen a fer.
Al dia següent, vaig a la Conselleria i li dic al conseller que dimiteixo.
-Per què?
-Perquè estic farta de la seva paranoia amb en Harry Potter i l’Albus Dumbledore. Cada cop s’ho està agafant d’una manera més personal, i ja me n’he cansat. Així que plego.
Surto del despatx, enfurida. Vaig cap a casa i em poso l’equip de quidditch, a continuació vaig a Wembley a entrenar.
Sóc la segona en arribar, veig que la Gwenog Jones ja és aquí.
-Ah, hola, Clara. Com és que arribes tan aviat? Queda una hora per l’entrenament.
-Ostres, és que m’he equivocat. Em pensava que entrenàvem a les onze, no pas a les dotze.
-És igual, ja m’anirà bé una mica d’ajuda per organitzar la sala de trofeus.
Ens dirigim cap allà. És una sala enorme! És plena de trofeus amuntegats de qualsevol manera, trofeus que no brillen a causa de la pols. També hi ha vitrines on totes les copes s’hi han de posar.
Agafem cada una un drap i traiem la pols de les copes. A mesura que les netegem, les col·loquem al seu lloc. Ens passa l’hora que tenim abans de que comenci l’entrenament i no hem fet ni la meitat dels trofeus.
-Au, cap amunt!
Pugem al camp i agafem l’escombra. Totes les altres noies de l’equip ja hi són, esperant-nos.
-On éreu?
-A la sala de trofeus. Allò s’ha de netejar. Un matí ens hi hem de posar totes.
Llavors la Gwenog ens diu que pugem a l’escombra. Fem una mena de partit, per a cada posició hi ha dues persones (una titular i una suplent). Fa sonar el xiulet i ens enlairem. Veig de seguida la papallona daurada i vaig cap allà, però l’altra caçadora m’intercepta. La pilota marxa.
Això em passa unes quantes vegades, fins que trobo la manera de desorientar-la. Faig un picat, ella em segueix. Llavors redreço l’escombra i faig una pujada en vertical. Sembla que m’escorri de l’escombra, però abans de caure em torno a posar en horitzontal. Sóc a trenta metres del terra. És el que volia, pujar ben amunt. I quan l’altra caçadora es posa al meu nivell, veig la papallona daurada. És a trenta metres per sota nostre.
Miro l’altra caçadora, li somric i llavors baixo en picat. Vaig agafant cada cop més i més velocitat. Sembla que hagi de caure de l’escombra, però la fricció amb l’aire m’ho impedeix. Quan gairebé arribo a baix, faig una urpada salvatge i redreço l’escombra.
Noto la freda pilota a la meva mà. Baixem totes i la Gwenog em felicita. La veritat és que estic molt orgullosa de mi mateixa.