La Crònica dels Tres Germans - 8: I've never been very soothing, my dear
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 05/02/2014 a les 01:10:12
Última modificació 05/02/2014 a les 01:10:12
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


8: I've never been very soothing, my dear

 

 

 

El James es va despertar pel matí perquè va notar que algú li saccejava l'espatlla. Era l'Albus, que s'havia assegut al seu llit amb cara de preocupació.

—Digue'm que no li has regalat la capa a ningú —va dir l'Albus.

Capa? Oh, sí, la capa… Per una nit, se n'havia oblidat, però ara començaven a tornar-li imatges de casa la Leigh… el seu pare i la tieta Hermione traçant un pla que li havia semblat impossible… Scotland Yard… uf. Allò havia passat de veritat? I més important encara, de devò se n'havien sortit? 

—Està penjada darrere de porta, Linda —va dir al final, restregant-se els ulls. 

L'Albus va fer un sospir i va anar a recuperar-la. El James es pensava que marxaria, però en comptes d'això, va tancar la porta i es va tornar a asseure al llit.

—I bé? —va preguntar-li només, clavant-li la mirada.

—I bé què? —va fer-se el boig el James, tot i que sabia perfectament què era el que volia saber el seu germà.

—Em vas dir que m'explicaries per què era la capa —va remugar l'Albus—. Què estaves fent amb el papa, en realitat? No fèieu res que us haguessin manat a la Conselleria o haurieu anat allà a buscar l'altra capa. Tinc raó, oi? Estàveu aprofitant tot el desgavell per fer algun altra cosa.

El James va fer un sospir i es va incorporar al llit. Tot el que havia passat la nit anterior semblava molt llunyà. Segurament era perquè s'havia tret el record del cap la nit abans i, com li havia dit el seu pare, tot i que el podia recordar, era bastant tènue.

Va considerar uns moments si mentir-li a l'Albus. No li agradava, però potser era millor no convertir-lo en còmplice. Per altra banda, l'Albus havia demostrat ser digne de confiança, li havia guardat uns quants secrets i, tot i que es discutien sovint, en els moment importants sempre l'havia recolzat.

—Està bé, però no pot sortir d'aquí —va accedir finalment—. No li ho pots dir ni a la mare ni a la Lily. Ni al papa.

—El papa no ho sap?

—Sí, però no vull que sàpiga que tu ho saps perquè me les carregaria jo, entesos?

L'Albus va assentir amb el cap, i amb allò el James en tenia prou.

—Tot el merder d'ahir? Les cartes que havien arribat a la tele? La carta de Hogwarts? Era la meva.

L'Albus es va quedar amb els ulls com dues taronges. 

—Com?

I el James li ho va explicar tot. La cita desastrosa amb la Leigh, com se n'havia anat sol a omplir-se de xocolata, el que havia sentit pel telenotícies, com s'havia patejat mig Londres sota la pluja, s'havia trobat amb el seu pare i després havien anat a urdir un pla amb la tieta Hermione, que havia resultat ser un èxit. L'Albus no va dir res en tot l'estona, i per quan el James va acabar el relat, estava amb els ulls com plats i les mans tapant-li la boca.

—Claire, reacciona —va dir el James al cap d'uns segons.

—Com se't va acudir? —el va acusar l'Albus amb un fil de veu.

—Una commoció cerebral, jo què sé! —va exclamar el James—. Potser també hauria d'anar al psiquiatre.

—Merda, James, però que això és molt fort! Estàs segur que no et pillaran?

—Ja no ho crec —va fer el James, encongint-se d'espatlles—. Almenys el papa i la tieta n'estan convençuts.

—Això no m'acaba de quadrar —va dir l'Albus, tot sospitós—. Sense càstigs? Sense gairebé crits? O sigui… el papa? El nostre papa? I la tieta Hermione mostrant-se comprensiva? Ni una mirada de retret?

—Si et sóc sincer, a mi aquesta part també em té nerviós —va reconèixer el James, mentre sortia del llit i estirava els braços—. Per com es comportaven, semblava que fos una cosa que podia passar a qualsevol. Però el papa em va dir que sabia que ja em sentia prou malament i que ja era pràcticament adult, com per anar castigant-me…

—Però aquesta és la més grossa que has fet —va recalcar-li l'Albus, mentre els James es mirava les bosses dels ulls i els cabells al mirall—. Més fins i tot que quan et vas escapar a Atenes. Al menys per allò tenies un motiu de pes! Mira que explicar-li tot això a una muggle que coneixies de feia una setmana…!

—Eh, eh —el va tallar el James—. Si el papa no m'ha renyat, molt menys deixaré que ho faci el meu germà petit. I en realitat té raó, ja em sento prou malament. Sé que he ficat el peu fins al fons, d'acord?

Va agafar roba interior i una tovallola, es va posar les sabatilles i es va dirigir cap a la porta.

—Però no et posa nerviós pensar que us puguin enxampar? I si pillen al papa o la tieta? I i els foten al carrer per culpa teva? I si això de la Llei de secretisme no es pot solucionar i es descobreix tot i els muggles ens tornen a perseguir per llançar-nos a la foguera, i torna a ser com era a l'edat mitjana? No et preocupa tot el que pot passar per culpa teva? No li estàs donant voltes contínuament? Jo estaria cagat de por. Tu no ho estàs?

Quan el James es va girar, va veure que tenia a la cara un somriure maníac.

—No ho estava fins ara!

—De res —va dir l'Albus, que se'l va quedar mirant una estona, preocupat—. Meh, però segur que no passarà res, eh? Au, vés a dutxar-te, que et prepararé un cafè doble…

Quan el James va baixar a la cuina, va veure que a les notícies de la televisió seguien retransmetent coses sobre la Malvada Conselleria d'Afers Màgics, la secta que captava nens d'onze anys i els posava en un programa de rentat de cervell. 

—Eh, doncs com a pel·li que s'han muntat en realitat és força versemblant, no? —reia la Lily—. Us imagineu que en veritat tota la comunitat màgica és mentida i estem tots tarats i només creiem que la màgia existeix? Semblant a Màtrix! Anda que no molaria! És una teoria interessant, ho parlaré amb la psiquiatra, avui!

—Sí, siusplau, fes-ho —va estar-hi d'acord l'Albus.

El James es va asseure davant del bol de cerals i el got de suc que li acabava de servir el Kreacher i va mirar davant seu al seu pare, que llegia el Periòdic Profètic amb aire distret.

—Què se'n sap, ehem, de tot això? —va preguntar innocentment el James, i va notar que l'Albus se'l mirava.

—No gran cosa, el mateix que se sabia ahir… —va dir el Harry amb naturalitat, i el James es va admirar de com de bé dissimulava.

Ni una mirada de reüll, ni un somriure còmplice, ni cap gest significatiu. Ni tan sols no havia aixecat els ulls del diari.

—Uhhh, però hi ha un article horrible de l'Skeeter —va saltar la Lily emocionada—, culpant de tot a la Conselleria i, per algun motiu, als aurors, com sempre! Vols que te'l llegeixi? Mira, diu: "Per primera vegada des de 1810, la Llei de Secretisme… "

—Deixa-ho, deixa-ho, Lils —la va tallar ràpidament el James—. Aquesta dona em cansa. 

—Crec que hauríeu de querellar-vos-hi —va suggerir l'Albus al Harry—. Dia sí i dia també amb els atacs contra els aurors…

—És el que vol, que ens enfadem, i li donguem importància i protagonisme —va respondre el Harry amb tranquil·litat—. És millor fer com si sentíssim ploure.

El James es va mirar l'Albus, estranyat de com d'usual semblava el seu pare. Ningú no sospitaria que havia passat mitja nit ajudant al seu fill perquè el seu propi departament no l'enxampés. El James es va començar a preguntar si no ho hauria somiat tot, però vint minuts després, quan el seu pare i ell van sortir de la cuina per fer un aparetratge paral·lel fins a la Conselleria, el seu pare li va preguntar.

—Com estàs? Has pogut dormir bé, després de treure't el pensament?

El James va assentir, alleugerit.

—Sí, però ara de cop i volta tinc por —li va confessar.

—De què?

—Que ens enxampin. A mi, a tu, a la tieta. Que us facin fora. Que no es pugui restituir la llei de secretisme per culpa meva. Que els muggles comencin a perseguir-nos… 

El Harry es va quedar mirant el James funcint el front.

—Li has explicat això a l'Albus?

—Nooo! 

—Li has explicat, oi?

—Què va!

—Li has explicat tot. 

—Val, sí —va sospirar el James.

El Harry va posar els ulls en blan uns segons, però allò va ser tot.

—James. Escolta'm —va dir el Harry, expressant-se amb frases curtes i espaiades—. No passa res. Anirà tot bé. No ens enxamparan. No es descobrirà res més. Entesos?

El James va assentir.

—Amb un drama queen a la casa ja en tenim prou —va dir el Harry, amb una rialla—. Deixa les angoixes per l'Albus, que li encanten, d'acord?

El James es va tranquil·litzar i va assentir, fent una rialla. Era cert, l'Albus sempre es passava de nerviós. No tenia cap motiu per pensar que allò no funcionaria. Si no els havien descobert fins aleshores, ja no ho farien.

—I James —va fer el Harry quan el James es va agafar al seu braç—. Ja sé que ara sembla molt gros, però ja veuràs com d'aquí un temps, quan recordis això, riuràs. Et semblarà divertit, i serà més aviat del que et penses.

Així que quan van aparetre a la Conselleria (sense vomitar més, per sort) el James es va acomiadar del seu pare sentint-se molt més tranquil. 

Molt bé, dia nou. Ja l'havien avisat que quan la Llei de Secretisme s'ensorrava tothom havia de deixar el que feia per fer front comú davant la situació. Així que aquells dies a la feina serien… inusuals i atrafegats. I, tenint en compte que ja no era la persona preferida del bufet d'advocats pel que treballava en dies normals i alegres, segurament estarien especialment odiosos les properes setmanes. Molt bé, començaria per anar a buscar d'entrada els cafès i tes per a tots els treballadors del departament i després… bé, ja veuria.

Mitja hora després ja duia una safata amb tots els gotets de plàstic ordenats —cafès, tallats, cafès amb llet, descafeinats, amb sacarina, amb llet, amb mel, tes de bossa, tes de fulles, amb limona, i amb sucre–, cap al seu departament. Per tot arreu es veia bruixots llegint o comentant l'article del Periòdic Profètic: com que allò havia passat el vespre abans, molts se n'havien assabentat aquell matí. "Des de 1810", es llegia per tot arreu. Dos segles, havien passat, des de l'última vegada que s'havia destapat la Llei de Secretisme. Bé, en algun moment o altre havia de passar, no? va pensar el James.

Quan ja gairebé havia arribat a la sala, va veure que pel fons del passadís s'acostava a ell a grans gambades el seu tiet Ron. Què hi feia, en aquella planta? Li hauria explicat l'Hermione el que havien fet? Segurament sí; si hagués estat a casa, el més probable era que ell també se'ls hagués unit a l'aventura. Semblava bastant enfadat, per això, ara que ho veia…

—Ei, Ron, com ho por…?

Però abans que pogués acabar la frase, es va veure empentat sense miraments pel seu tiet, que el va fer entrar d'una entrebancada a la sala del sproductes de neteja del pis. Evidentment, la safata de gotets es va vessar, i només una tassa de te va quedar dempeus. I aquesta tassa la va agafar el seu tiet i, quan va tancar la porta, li va volcar per sobre el cap.

—Molt bé, veig que t'ho han explicat —va sospirar el James.

—Tu! Jo vaig…! Havia…! —estava tan enfadat i tan vermell que ni tan sols no li sortien les frases—. I el Harry! I l'Hermione! Tuuuuuuuu! —va acabar acusant-lo només.

—Ja… —va fer el James una mica avergonyit. I una mica espantat, també, perquè era la primera vegada que veia el seu tiet tan enfadat—. Curiosament la tieta s'ho va prendre més bé que tu.

—Vaig estar a això d'enxampar-te! —va cridar-li el Ron, mostrant-li una minúscula porció del seu dit índex.

—Estàs enfadat perquè et vas perdre un arrest? —val, s'hauria penjat una medalla important, però segur que no n'hi havia per tant—. Sóc el teu fillol!

—No tens ni idea del que comporta, aquesta situació! No saps quin merder has muntat! I a sobre ja hi tornem a estar ficats al mig! Per què sempre hi acabo ficat enmig? L'últim cop ja va ser prou dolent!

—L'últim cop? —va fer el James—. Si això no passa des de fa més de dos segles!

Va veure que el Ron es quedava callat un momet, tot sorrut. I aleshores se li van posar les orelles vermelles.

—Va ser horrible igualment pels... bruixots d'antany! —va contestar després el Ron.

El James va posar cara d'estranyat.

—Estàs bé, tiet? —va preguntar-li. Realment feia molt mala cara—. Després de la nit d'ahir, amb tot el que vas organitzar… Vols dir que no hauries d'anar a estirar-te una estona?

El Ron es va quedar mirant-se'l enfurismat en silenci uns segons i després va dir:

—Crec que sí.

—No pateixis, que això es veu que ho porta la Conselleria —va intentar animar-lo el James—. No només la unitat d'aurors.

—Ha! —va fer el Ron, altra vegada envalentonat—. No t'ho creus ni tu! Ja te n'has assabentat de la Gran Idea de l'Hermione per solucionar el problema?

—No… —va fer el James, amb aire de retret—, potser ho sabria abans si no hagués de tornar a fer tots els cafès.

—Ja ho veuràs! —va exclamar el Ron, que havia deixat de fer cas al James i parlava a l'univers en general—. Ja veuràs com em toca a mi! I jo intentant fer la meva feina… si és que sóc gilipolles… Em tocarà a mi un altre cop!

—Ja veuràs com abans que ens n'adonem ja ens estarem tots rient d'això —va intentar animar-lo el James amb la frase que li havia dit el seu pare, i va intentar donar-li un copet d'ànim a l'espatlla, però el Ron se'n va apartar.

—Molt enfadat amb tu! —va articular només, i va obrir la porta d'una revolada i el va deixar allà, xop i pudint a cafè.

Doncs entre l'Albus i el Ron, l'estaven deixant d'allò més tranquil. 

 

*   *   *

 

Va arribar el migdia, i el James va sortir de la cabina telefònica que donava a la Conselleria amb el cap com un timbal. Encara no se sabia del tot en què consistia el pla de l'Hermione i el Departament de Lleis Màgiques, però s'havia començat per fer un rentat de cara a tot el que tingués a veure amb la comunitat màgica. 

S'havia canviat paper que es feia servir, així com la tinta i el color de la cera de les cartes, perquè no es pogués rastrejar. També (i això era més problemàtic) s'havia canviat el logotip de la Conselleria. Tot el que abans anava marcat amb les lletres CAM i una vareta creuada transversalment per darrere, havia passar a ser una simple M sobre el símbol celtic de la màgia. El Departament de Màrqueting l'havia creat durant aquella nit i des del matí que ja l'estaven utilitzant. El James estava impressionat per la celeritat, i també perquè ni tan sols sabia que a la Conselleria hi hagués un Departament de Màrqueting. Però bé, era clar que algú havia d'ocupar-se d'aquell tipus de tasques. Oh, i la M era de Ministeri Màgic; la Conselleria havia canviat de nom i desaparegut, i el Ministeri havia sorgit, perquè no es trobés res nou si els muggles seguien indagant amb la Conselleria.

A més, segons havia sentit pel bufet d'advocats, en Kingsley Shakebolt s'havia posat en contacte amb el Primer Ministre muggle (ara ell també era Ministre, no pas Conseller) i, segons es rumorejava, s'havia donat ordre a tots els medis de comunicació muggle que deixessin de parlar del tema, tant a la televisió, com a la ràdio, com als diaris, fins que es donés nou avís, amb l'excusa de no interferir en la feina de la policia. Era clar que alguns medis independents en seguirien dient alguna cosa, però segurament el que descobrissin i publiquessin seria menys creible si la gent veia que la majoria no en feien cas i segurament es deixaria aquests periodistes com a llunàtics.

També s'havia posat als aurors a rastrejar la persona que havia provocat aquella fisura al sistema, però per aquell cantó no calia patir. I allò era tot el que sabia el James de moment. Tothom anava de cul, s'havia de canviar el nom a absolutament tots els papers, informes i documentació oficial, hi havia un equip d'obliteradors investigant què havia passat i qui podia saber la veritat sobre la comunitat màgica, i cada quinze minuts passava algú del Departament de Lleis Màgiques porta per porta a anunciar canvis d'última hora. 

Començava a entendre el tiet Ron. A ell també li venien ganes de volcar cafè a la cara de tothom que es creuava, especialment si hagués que sabut ells eren els culpables de tot allò. Però seguia sense quadrar-li gran part de la conversa que havia tingut amb el seu tiet. «Per què sempre hi acabo ficat enmig?», «L'últim cop ja va ser prou dolent!». A què venia, allò? No havien dit al diari que l'últim cop havia estat el 1810? Què coi sabia el Ron, de com de dolent havia estat? Potser simplement estava nerviós i havia pres més cafès del compte, i havia dormit malament, i no sabia el que es deia, és clar, i el James només estava sent un paranoic.

Però tot plegat era sospitós, no?

O era que estava buscant qualsevol excusa per evitar d'anar a correus? El James es va treure les cartes que duia a la cartera. Li semblaven ben estranyes, amb aquells sobres nous, i segells nous i cera nova. Només n'hi havia tres. Segur que ho podia deixar per l'endemà. No podia veure la Leigh, no el matí seguent del dia D.

No. El que que havia de fer era desfogar el pap, compartir sospites i elavorar teories, encara que fossin descabellades. Aquell era el seu rotllo. Fer teories descabellades era el seu pa de cada dia, i estava segur que si anava a fer-les amb algú altre deixaria de sentir-se tan nerviós i podria investigar una mica, i se sentiria confortable en el seu ambient. 

Però no estava segur d'anar a veure el Frank. Massa aviat per tenir algú enfotent-se'n del tema, i era segur que seria el que pasaria si li explicava. I li explicaria a les noies. I la Geena seria tot retrets i l'Alice…! Oh, l'Alice! L'Alice estaria encantada i es pixaria de riure, i si no li havien agradat els comentaris del Frank, els d'ella anirien directes a la jugular.

Nope, al Frank no. No encara. Aleshores amb qui podia anar a maquinar? Només veia una opció. Així que va agafar el metro i se'n va anar cap a Sant Mungo.

 

*   *   *

 

El James va arribar en vint minuts a Sant Mungo i no va haver de buscar gaire perquè sabia que normalment l'Albus era al mostrador de l'entrada. Aquell dia era molt més tranquil que el dissabte anterior, que havia estat ple de malalts, familiars, metges i infermeres corrent amunt i avall i una colla de periodistes indesitjables taponant l'entrada a l'hospital.

L'Albus es va quedar ben parat quan el va veure arribar.

—James? Que passa res?

—Eh… no ho sé —va fer el James, que estava força atabalat—. És possible. Quan tens descans?

—D'aquí deu minuts —va informar l'Albus—. Per què?

—He de parlar amb tu, Lucy, però d'aquí a vint hauré de marxar o no arribaré.

L'Albus va mirar al seu voltant.

—Ara mateix s'està tranquil, si em vols explicar de què va això…

Així que el James es va acostar al mostrador i li va començar a explicar en veu baixa la conversa amb el Ron, mirant de repetir exactament les mateixes expressions, per evitar influir en el que podia entendre l'Albus. Ell se'l va escoltar, sorrut i amb cara d'estranyesa.

—Què n'opines? —va demanar-li quan va haver acabat.

—"Em tocarà a mi un altre cop"? —va repetir l'Albus—. Això t'ha dit? I que ja va ser prou dolent l'últim cop?

—Sip.

—És estrany —va rumiar l'Albus—. Podria ser que amb això que li tocarà a ell es referís a alguna cosa com la d'ahir a la nit? Em vas dir que es va quedar sol a la Conselleria i…

—Ministeri.

—Què?

—Ja no es diu Conselleria d'Afers Màgics —va informar-lo el James—. És el Ministeri Màgic. Suposo que demà vindrà tot als diaris.

—Què? —va tornar a fer l'Albus, més confús que abans.

—És igual —va apressar-se el James—. El tiet. Centra't.

—Sí. Ahir em vas dir que es va quedar sol i que va haver d'organitzar ell la redada per mirar de trobar el culpable. I dius que aquesta segueix sent la feina encomanada als aurors, no? Podria ser que es referís a ahir a la nit i ara un altre cop, tornar a fer el paripé de fer veure que et busquen? I que ja havia havia estat prou dolent la nit anterior?

—No parlava de la nit anterior —va dir el James tot decidit, creuant-se de braços—. No ho hagués dit d'aquesta manera.

—Ja, a mi tampoc no m'ho sembla —va estar-hi d'acord l'Albus—. Vols dir que simplement no estava estressat i cansat i ja no sabia què es deia?

—És el primer que he pensat —el James va fer rodar els ulls—. Bé, és el primer que he pensat que tingués sentit.

Aleshores va arribar una noia per cobrir el lloc de l'Albus mentre anava a la seva hora lliure per dinar. Va sortir del mostrador.

—Vaig a veure la sergent Belacqua; m'han dit que li donven l'alta —va explica l'Albus—. Vens?

—Ostres! —va recordar de cop el James—. La Belacqua està bé?

Es va sentir culpable d'haver oblidat completament l'auror. Sobretot perquè li havia causat gran impressió quan feia uns dies l'havia vist oberta en canal i, de fet, havia hagut d'ajudar a un sanador a curar-la perquè faltava personal. Li havien agafat nàusees, i això que no era pas aprehensiu amb les ferides.

—És forta, s'ha curat molt de pressa —va assentir l'Albus, mentre pujaven a l'ascensor—. Haurà d'anar un temps amb bastó, però.

—I s'ha sabut alguna cosa dels seus familiars…? —va preguntar-li el James,  encuriosit, perquè aquell dia havia estat completament sola.

—Ho vaig investigar una mica… Bé, bàsicament vaig parlar amb la McGonagall i resulta que sí que és orfa, des de petita, sense familiars, orfanat, beca de Hogwarts als onze anys, notes brillants, beca per als seus estudis d'alquímia i també per al curs pels aurors.

—Ravenclaw? —va endevinar el James.

—No ho dubtis —va assentir l'Albus—. Està bé saber que la gent amb problemes també se'n surt, oi?

Quan van sortir al passadís, van veure-la a ella i a la Rose, que carregava una bossa de viatge, sortint d'una habitació lateral. Realment, feia molt més bona cara que l'últim cop que el James l'havia vist. Els va saludar amb un somriure quan els va veure.

—Que bé veure't —va dir-li el James.

—Que bé veure qualsevol cosa —va sospirar la sergent, que havia estat a les portes de la mort—. He llegit el diari d'avui, James… Com estan les coses a la Conselleria?

—Ehh… diguem que jo de tu m'agafaria com a mínim un mes de baixa —va contestar el James.

—Ja ho pots ben dir —va assentir ella—. I no m'importa ser l'única alquimista, a veure si em fan cas d'una vegada i contracten algú més! De moment ja m'han posat un xòfer per dur-me fins a casa i un ajudant, o sigui que pinta bé!

—Només faltaria… —va dir el James, que sabia que després d'aquella escaramussa de feia uns dies, els seu pare s'asseguraria que als ferits no els faltava de res.

—Que vagi molt bé, sergent —li va desitjar l'Albus—. No faci esforços.

—No agafaré res que no pugui clavar a una forquilla! —va prometre la Belacqua abans de pujar a l'ascensor amb la Rose—. Moltes gràcies per la companyia, nois!

I es van quedar sols de nou.

—La Rose, l'Scorp i jo anàvem a fer-li companyia a les estones lliures —va explicar-li l'Albus al James.

—Me n'alegro —va fer el James i va mirar al voltant—. No baixem?

—Després; és que aquí hi ha menys gent, per poder acabar de parlar d'això del tiet… la veritat és que em preocupa una mica.

—Ja però a tu et preocupa tot —va riure el James—. El papa avui m'ha dit que et deixi les angoixes a tu.

—Sí, sí, el que vulguis —va dir l'Albus, pràctic—, però aquí hi ha alguna cosa que no quadra.

—Ja sabia jo que no estava paranoic —va assentir el James—. Què et sembla que és?

—Pel que m'has explicat… —va començar l'Albus, però es va aturar—. No, no pot ser. Impossible.

—Digue'm el que has pensat —va insistir el James. 

—Tu també creus que…?

Es van quedar en silenci.

—Em pots dir el que has pensat? A què et sona, tot això?

—Ja et dic que és només una paranoia, eh?

—Albus!

—Crec que això de la Llei de Secretisme ja ha passat —va dir a l'acte—. Però no el 1810, sinó molt després. En els últims 50 anys. I crec que ningú no ho recorda.

El James va fer un sospir.

—No estic tarat!

—Tu també ho creus? —va preguntar l'Albus.

—És l'únic que se m'ha acudit que podia ser —va assentir el James—. Pensa-hi. El Ron cabrejat, dient-me que no tinc ni idea del merder que representa, això, com si ell sí que ho sabés. I diu que "tornen a estar-hi enmig".

—Ell, el papa i la tieta?

—Qui si no? —va exclamar el James—. I que l'últim cop va ser horrible. Ho van haver d'arreglar ells. El tiet Ron especialment, perquè semblava l'únic realment enfadat… Però… com és que ningú no ho recorda? Ni tan sols els bruixots?

—Potser no saben que va passar i ells tres ho van arreglar abans que ningú se n'assabentés —va suggerir l'Albus.

—I com se'n van assabentar, ells, que s'havia trencat la Llei de Secretisme abans que ningú?

L'Albus se'l va quedar mirant.

—A tu què et sembla? Com te n'has assabentat, tu, abans que ningú?


Llegit 721 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/02/2014 a les 01:18:10
#24540Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ok, un altre!

Com es nota que la gent ha estat d'exàmens, eh? Cap capítol en tot el mes de gener... xungo! XD Jo no estava d'exàmens però he aprofitat per fer un descans i pensar què volia fer exactament en els capítols següents perquè, comhaureu vist, són complicats ^^

Bé, doncs a comentar...! Què merdes ha passat aquí i per què actua així el Ron? I el Harry i l'Hermione? Això i més al següent capítol! (Siiii, els magatotis també, però és que m'estava quedant massa llarg i no hagués acabat mai! XD)  

Ah, el títol. Traduït, "No he estat mai una persona gaire tranquil·litzadora, estimada". És una frase del llibre Gone with the Wind (Lo que el viento se llevó) de Margaret Mitchell, 1936. Segur que molts haureu vist la peli, com jo (aquest llibre no l'he llegit encara, però sóc fan de la peli). No és la meva frase preferida, però he trobat que hi quedava bé, o sigui que és possible que tituli algun altre capítol amb una altra frase d'aquest llibre.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris05/02/2014 a les 01:42:11
#24541Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marditos exàmens -.- Però eh, aquesta vegada sí que comento quan tocaaa!

Merda, això vol dir que van petar la llei de secretisme després de la guerra i tot plegat? O.O Llavors no cal anar tan enrere com 50 anys... Però a veure, que no es van cansar de ficar-se en problemes o què? xDDD

La pregunta és què té a veure això amb Plató i les relíquies, que suposo que també rondaran al voltant d'aquest tema. Atenes altre cop? El Harry ja coneixia l'Oracle de Delfos? El nom Plató pot ser alguna persona com ara el Sòcrates o està relacionat amb alguna cosa relacionada amb el filòsof? Hmmmmm moltes preguntes, segur que ja has dit alguna cosa relacionada amb això i ara no me'n recordo, caguntot...

I ja, ja sé que no les respondràs, era una manera d'exposar-te la meva frustració xDDDD

Fins el pròxiiim! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris05/02/2014 a les 15:47:52
#24542Encara no he escrit cap fanfiction

9Holaaaa!!!

Sisis ja ho pots ben dir.... Ha estat un mes de gener ben pobre...

A lo que ibamoss:

Aaiiii!!! En Ron quina cabrejada ha pillat.. tot i que no recordo res sobre que hagin descobert la llei de secretisme... en Harry en Ron  i l'Hermione...

Uauuu, si l'Albus ha flipat, ja m'imagino els Magatotis ( sobretot la reaccio de l'Alice jeejje), suposo que serà graciosa, la q s'ha montat per una questio d'orgull....

M'alegro que la Balacqua ja estigui millor :D pero bueno em sap una mica de greu aixo de la familia...

Espero que en James no la lii gaire més ( CORRECCIO: que no la lii en els promxims 2 capitol i si aguanta) I que no juguin gaire a fer de detectius que encara els hi pasara alguna cosa....

Bé una altre cosa que que espero amb impaciencia es la retrobada amb la Leigh sensee memoriaa xD           A veuree si s'en surtt!

Buenoo ja veig que  ens esperem moltess incerteses...

Petooooons




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris05/02/2014 a les 18:58:05
#24543Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Hehehe... sí, no caldrà anar tan enrere, no. N'hi ha que no es cansen mai, dels problemes! ^^ Ah... ja veurem què té a veure amb allò de "Plató". Amb les relíquies no hi està relacionat, per això. Incident a part. "Plató" pot voler referir-se a coses diferents, com dius. No sortira Atenes un altre cop, no. La bombolla ja va passar, ens centrarem amb Hogwarts. Crec que no he mencionat res que us pugui donar pistes, sobre el tema. Però no està relacionat amb les relíquies, és la trama de l'estiu, ja que faig que a l'estiu també hi hagi una miqueta d'història, com el torneig de quidditch de la passada fanfic i això... Bé, merci per comentar! Quan pugui comento el teu, que el tinc pendent!

Laia Weasley: Hahaha, sí, el Ron està molt enfadat. No ho recordes perquè els llibres de la Rowling tot s'acaba després de la batalla, però en aquells "19 anys" he fet que passi alguna coseta que altra ^^. L'escena dels Magatotis serà divertida, pe`ro no m'hi cabia aquí, així que capítol extra, yay! També sortirà la Leigh, al següent. En James no pot evitar liar-la... però per aquest estiu nhi ha prou, tot i que té una cosa per investigar, ara. Gràaaacies pel comentari! Muaks!

 




Avatarginny loovegod 314 comentaris05/02/2014 a les 19:11:12
#24544Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Holaaaaa!

No, els teus ulls no t'enganyen... l'Erin ha tornat! Estic en ple atac de fanatisme (culpa dels nens blaus i el meu llibre de ciencies terra xD) i, per un cop  a la vida, he decidit donar-te el comentari que et mereixes! jujuju espero no haver perdut la pràctica...

Pues bueno, a veure, què dir? lo primer de tot, estic segurísima de que les sospites del James i l'Albus són certes. I tinc la sensació de que tot això es relaciona amb la primera fanfic. Oi que s'havien trobat nosequin pergamí que deia algo de fer coses a l'esquena del conseller Ministre? pues és possible que sigui per això, no? vaja, més que res perquè si a més d'enviar pels aires la llei de secretisme confabulen més coses d'esquenes al Ministeri, jo ja m'aniria tirant per la finestra. I jo dic que vaig estressada...! xD

M'encanta la història que li has donat a la Belacqua! és moníssima, aquesta noia ^^ i tinc ganes de tornar a veure la Leigh, em queia bé. per molt que el James sigui de l'Alice i només de l'Alice... el fet de que li hagin esborrat la memòria no significa que no pugui tornar a agradar-li a la Leigh, no? *-*

Em fa molta gràcia, aquest nou Harry, tan calmat! el pobre segur que va de tranquil·litzant en tranquil·litzant y tiro porque me toca, amb els fills que té! i la Lily i la psiquiàtra són genials xD

Bueeeeno, maomeno aixi es feia un comentari, no?xD mare meva, m'ha costat lo meu, si que havia perdut pràctica! pero bueeeeeno, tranqui que aniré millorant ;)

Sigues feliç! :) Laura




AvatarPotter_granger 349 comentaris06/02/2014 a les 20:46:08
#24546Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Weeee! Ja l'estava esperant!

Bueno, bueno. El James, que la lia parda. El Ron, que es posa fet una fúria. Un bon panorama, no? Aquest capítol m'ha agradat bastant, però crec que el Ron s'ha passat amb la bronca al James. Pobre noi, ja se sent prou malament com perquè el seu tiet el renyi així. I... què haurà passat en el transcurs dels 19 anys? Hmmm, la veritat és que és mooooolt intrigant.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris06/02/2014 a les 22:05:06
#24547Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny loovegod: Em costa molt escriure malament "Lovegood". Wiiiiiiiiiiiiiii! L'Erin a tornat! Wiiiiiiiii! ^^ Visca els nenes blaus! I tot i haver perdut la pràctica, t'he de dir que no sé si la liaràs parda a l'examen de ciències de la terra, però en comentaris tens un escel·lent! I saps això que dius que el que va fer el trio lalalà era el que duien a les esquenes del Ministeri? Doncs no, allò és una altra cosa XD No els llançarem per finestra, perquè són massa guais, per això! Lo de la Leigh ho veurem al següent capítol... i a mi també m'està agradant molt la Belacqua. Massa. De fet... m'estic plantejant de fer una fanfic curta que es digui "Aurors" i explicar les seves vides, però encara no sé gaire com plantejar-ho... Oh, i el Harry, evidentment que va xutat de pocions de l'Hermione. I ara ja  aquella comprensivitat de "això li podria passar a qualsevol". Els va passar a ells! M'alegro que t'agradi la dra Melfy, perquè seguirà fent-li teràpia a Hogwarts. Al proper capítol hauria de tornar a sortir, de fet. Sóc molt feliç pel teu comentari! No tornis a marxar, porfa, que em dónes idees tot sovint! ^^

Potter_granger: Síiii, merci per esperar els capítols amb il·lusió; a mi encara me'n fa més rebre comentaris! A mi em sembla bastant natural la reacció del Ron. És la que hauria hagut de tenir el Harry en altres circumstàncies, com ara no haver fet ell el mateix quan era jove XD. Sí que se sent malament, el James, però algú li havia de tirar un got de líquid a la cara, almenys! I la resposta a l'intriga del que haurà passat al proper capítol! Txan-Txaaaaaaaan! Gràcies pel comentari!

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris08/02/2014 a les 01:19:50
#24552Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres ostres ostres! Quina emoció :D L'última frase és tant... tant lol XDD A veure com segueix ^_^ quines ganes :D
Ets de les meves escriptores preferides! Crec que et mereixes un monument. O algo més útil, perquè total, un monument de què serveix? Tu què voldries? Et puc recomanar si treus un llibre, encara que segur que seria genial i no ho necessitaries *_* Estic en format fan total xD
En fi... acabo d'acabar exàmens i veure un capítol penjat és el millor que em podia passar, gràcies :). I el Ron, tant enfadat!!!! XDD ha estat bonissim. I humm... Plató, Llei de Secretisme trencada, què devia passar..? Hmm... No se m'acut res... Fins aviat espero!




Avatarivi_potter 512 comentaris17/02/2014 a les 13:56:59
#24560Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

Doncs sí, noia, gener mes maleït d'examens! Però bé, sempre és una alegria quan acabes i tens un respir veure que has penjat un nou capítol!

Al·lucinada m'he quedat amb que el trio maravilla destrossés la llei de Secretisme, si es que mai es cansen de liar-la! Tinc molta curiositat per saber quina en van fer i què va passar. Déu n'hi do quin cabreig ha agafat en Ron per això eh... jajajaj M'agrada que l'Albus hagi estat còmplice del James, sempre està bé que aparegui una mica més i no només per enfadar-se amb ell i ser el blanc de les seves bromes. També tinc ganes de tornar a veure els Magatotis en acció, moltes!

Molts petons i segueix aviaaat :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/02/2014 a les 11:22:10
#24561Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Ostres tu, ja veig ja, el teu modo fan total XD Que guai que t'agradi tant i esperis els capítols amb tantes ganes. Algun dia, algun dia trauré un llibre XD. I seguirem aviat que ja estic escribint el proper capítol... el que passa que aquest mes vaig una mica de cul perquè em mudo, així que no sé si el podré acabar tan aviat com voldria. Monuments no calen, jo l'únic que vull són comentaris, moltes gràcies! XD

Ivi_potter: Hola! Espero que t'hagin anat bé els exàmens! Això de "Trío Maravilla" m'ha fet molta gràcia! Al proper capítol sabrem quina una en van fer. La van liar però molt! XD I sí, l'Albus està guai, ara que ja està més gran, i la relació entre ell i els James és molt més sana. Pel que fa a les bromes, és la Lily per qui s'ha de preocupar ara, però el James i l'Albus crec que els veig com una bons aliats des de sempre. Vull dir, que es tenen la tírria normal que es poden tenir dos germans, però sempre han comptat l'un amb l'altre. Bueno, moltes gràcies per comentar!