La Crida d'Avalon - Capítol 10: Miralls i trapes
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 07/02/2014 a les 12:59:26
Última modificació 07/02/2014 a les 13:02:41
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 10: Miralls i trapes

Capítol 10: Miralls i trapes

 

La Julie va fer un últim repàs pels calaixos per a assegurar-se que no es deixaven res.

-De veritat que marxeu?- va preguntar la Loren, asseguda al seu llit-. Però... aquí hi esteu bé, no? Vull dir, no ha passat res dolent, oi?

-No, tranquil·la- va fer la Julie, amb un somriure-. Sabíem que la nostra estada aquí seria temporal, i de fet ja ha durat massa. Estem preparats.

-I segur que no ens podeu dir on aneeeeu? Sisplau sisplaueeet...- va fer la Casey, amb cara de cadell abandonat.

-Saps que no, ho sento. Si surt bé ja ho sabreu. De moment és una missió secreta de l'Orde.

-I quan penseu dir-ho als professors?- va preguntar la Loren, amb cara de circumstàncies-. Perquè no crec que us deixin marxar així com així.

La Julie va deixar la bossa de granadura plena al llit i es va asseure al costat.

-Avui els ho direm, abans de marxar. No ens poden retenir. Sabem... sabem que ho fan perquè volen protegir-nos, però ja no som criatures i tenim una missió. Així que, per molt que em pesi, marxarem, per les bones o per les males.

Esperava que per les bones. Quines opcions reals tenien contra els professors?

Cap, evidentment. Però havien d'arribar a Avalon al més aviat possible.

-Vigileu, doncs. Cuideu-vos i que tingueu molta sort.

-I envieu postaaaaals!- va intervenir-hi la Casey-. Què?

La Julie va riure mentre la Loren li feia una mala mirada a la seva millor amiga.

-Se us trobarà a faltar, noies. Fins ben aviat.

Elles van somriure i la Julie va sortir amb la jaqueta al braç i la bossa de granadura a la mà.

 

 

 

-Fas tard- la va renyar la Mei amb una mala mirada, abans de canviar de cara-. Nà, és broma. Acabem d'arribar.

-Mira que ets mala persona. Ho estava recollint tot, ja està a punt. I he passat un moment a explicar-li a la Michelle que marxo i despedir-me d'ella.

-Aquesta nena et té devoció. Vols dir que no entrarà en una depressió, quan no hi siguis?

-Ai, calla- va dir la Julie, amb cara de preocupada-. Mei, ets una bèstia, ja et val.

-Vinga, noies, aclariu-vos ràpid que tenim pressa.

-No tinc res més a dir- va fer la Mei, teatrelment.

-Apa, doncs. Ja podem anar a buscar el professor Llopin.

-I què penseu dir-li, al professor Llopin?

Es van quedar tots glaçats abans de girar-se per descobrir-los a ell, la professora Sumner i la professora Cast esperant-se.

-Que aneu enlloc?

La Julie va amagar instintivament la bossa darrere seu, però sabia que era inútil.

-D'això... no us enfadeu, d'acord? Però hem de marxar ja. Portem massa temps aquí. I sabem que ens reteniu per protegir-nos i perquè us preocupeu per nosaltres, però no és moment per això. Hi ha una cosa més gran, una cosa que passa per davant de tota comoditat o seguretat. No podem deixar que aquesta guerra es perdi per culpa nostra. Així que marxem.

-Tots?

-Tots, és clar, som un equip.

La professora Cast va mirar la Marta, preocupada.

-I tu? Com et mantindràs al dia sobre en Louis? Saps que el podem trobar en qualsevol moment.

-Ja hi havia pensat, però en Louis no voldria que em quedés a esperar-lo. El meu lloc és allà, amb els Desterrats.

La professora Sumner va sospirar.

-Marxareu, oi?

Ells van assentir.

-Diguem el que diguem.

Van assentir altre cop.

-Almenys deixeu que us donem queviures i diners, doncs. No podem preparar-vos millor, però podem contribuir que no us moriu de gana.

-Això estaria molt bé- va somriure la Marta.

-Eh, us ho imagineu?- va preguntar l'Àlex-. Una guerra màgica i nosaltres que ens morim de gana. Seria una mica trist, amb tot el que està passant.

-La gent també es mor de gana, a les guerres.

-Ja, però es faria estrany. Els Cavallers de la Mort darrere nostre i ni tan sols hi arribem a lluitar. No ho sé.

-I si no és molt preguntar, on penseu anar?- va demanar la professora Cast.

-Aparetrem a un parell de quilòmetres de l'entrada d'Avalon, per si de cas hi hagués algú rondant, i acabarem d'arribar a peu. Si ens vénen a buscar, bé, i si no, haurem de passar les proves.

-Aquí ho teniu- va dir un elf, aparetent al seu costat amb un farcell.

-Menjar i diners. Com que suposem que arribareu aviat a Avalon i no en necessitareu, no n'hi hem posat gaire. Però amb aquesta bossa tan pràctica que teniu, mal no us farà.

La Julie ho va agafar i ho va posar dins de la bossa de granadura.

-Suposo que aquí ens despedim, doncs- va dir la professora Cast-. Cuideu-vos, nois. Ens veurem aviat, d'acord?

-Tant de bo. Tant de bo...

 

 

 

Quan van ser fora del museu, van buscar algun lloc per aparetre.

-Molt bé, nois, us toca. Dos quilòmetres al nord d'Avalon, d'acord?- va dir la Julie, mirant els tres que podien aparetre.

-Àlex, vaig amb tu- va dir la Marta immediatament, cosa que la Julie va agrair-li amb un somriure.

La Mei i en Heath de seguida es van ajuntar, així que la Julie va mirar en Mike.

-No sóc tan bo com la Mei, però farem el que podrem.

-Apa, doncs- va dir, anant cap a ell-. Si tot va bé, fins ara!

-Preparada?- va preguntar en Mike, agafant-li la mà.

-Preparada.

I la Julie va notar aquella sensació tan desagradable a l'estómac i va perdre contacte amb el terra durant uns segons, just abans de posar els peus sobre la gespa mig gelada. Va mirar al seu voltant, encara no hi havia ningú més.

-Mira, allà!

Va girar el cap on senyalava en Mike i va veure la Mei i en Heath aparetre uns 100 metres a la seva dreta. Quan van estar junts, van haver de córrer uns 200 metres més fins on havien aparegut l'Àlex i la Marta.

-Cap on hem d'anar, ara?

-Cap allà- va senyalar la Marta.

Al cap de vint minuts de travessar el bosc pelat, van decidir asseure's i menjar una mica pel que pogués passar.

-Fóra bo que abans de res donéssim un tomb per aquí, així ens assegurem que no hi ha ningú. Ens separem?

Un parell de minuts més tard, la Mei s'encaminava tota sola cap a l'oest, deixant enrere en Heath i la Marta, que s'havien quedat a vigilar el lloc, i els altres tres, que havien anat en direccions diferents a la seva.

Aquí no hi ha ni una trista formiga, va pensar, al cap de poc, asseient-se en un tronc. A part, qui vols que hi hagi en un bosc perdut al mig del no-res amb el fred que fa?

Va remenar la butxaca interior de la jaqueta i en va treure el mirallet, ben embolicat per si a algú se li acudia de treure el cap en un mal moment.

Però, com sempre, l'únic que es veia era negror.

-Eh, tu, qui siguis, algun dia et dignaràs a dir-me per què collons em vas enviar el mirallet? Perquè sí, molt misteriós tot, però ja cansa. I es poden enfadar amb mi per tenir això, saps?

Estava a punt de llançar-lo a terra quan va sentir:

-Ara parles sola, Snicket?

Oh, no, va pensar la Mei. No. Ell no.

-Es pot saber què vols, Malfoy? Per què m'has enviat això?

-Perquè vull recuperar la nostra relació de fa uns anys.

La Mei va fer rodar els ulls.

-Saps? És que ja no em van els rossos.

-No em referia a això- va fer en Malfoy, rodant els ulls també-. Em referia a l'intercanvi d'informació. Tots volem ser útils al nostre bàndol, oi? I tots dos tenim informacions importants. Així que podem ajudar-nos. Què hi dius?

La Mei es va prendre un moment per a pensar-hi. No era com aquells dies que li explicava alguna cosa que havia passat a la Julie perquè l'intrigava que fos una Potter. Estaven en una guerra. I si feia un pas en fals, podia ser la perdició del seu bàndol.

D'altra banda, però, podria assabentar-se de coses importants que els podien ajudar molt i podien decantar la balança. Si jugava bé les seves cartes...

-M'ho he de pensar.

-Que t'ho has de pensar? Què vols pensar? És una idea genial!

La Mei va respirar profundament abans de fer cap estupidesa. Com ara tirar el mirall a terra. Per exemple.

-Quedem que d'aquí una setmana a aquesta hora et dic alguna cosa. D'acord?

-Quan vostè vulgui, missenyora.

-No sóc l'Innominable. Em pots dir Mei.

-Mei?

-Sí, Mei, què passa?

-Que no m'has dit que et digui Snicket.

-Són molts anys, ja- va dir, amb un somriure sarcàstic.

-Mei?- es va sentir d'entre els arbres.

-D'aquí una setmana- va murmurar, amagant el mirallet-. Ara vaig, Àlex!

Va córrer cap al lloc on s'havien separat i va trobar l'Àlex pel camí. Quan van arribar, va veure que tots els altres estaven al voltant del menjar, esperant-la.

-Ja ens estàvem preocupant! Que has tingut cap problema?

-Que va, m'he entretingut i no trobava el camí de tornada- va mentir impecablement.

-I no has sentit l'oloreta de la xocolata? Estrany.

-Porta cap aquí!- va dir, i van riure tots.

Una mitja hora després, estaven tots tips i havien tornat les coses a la bossa després d'esborrar qualsevol senyal que pogués descobrir que havien estat allà.

Van continuar caminant fins que van veure la trapa de lluny. Tot estava com feia tres anys: la costa pedregosa, sense sorra; la boira sobre l'aigua que no et permetia veure més enllà; la trapa de fusta, tancada i amagada entre uns matolls; els arbres, que semblaven en un estiu particular mentre la resta del bosc s'havia quedat sense fulles.

-Beneficis de la màgia d'Avalon.

Tots es van mirar, indecisos, sense tenir clar quin havia de ser el següent moviment.

-On ens han de venir a buscar?

-Aquí, suposo- va dir en Heath, acostant-se a una petita entrada de terra a l'aigua-. A més, mireu a terra, hi ha una anella per lligar-hi la corda de les barques que s'hi aturen.

-És veritat. Haurem d'esperar, doncs.

En Heath es va asseure a la punta de l'entrada i els altres al voltant de la trapa. I van esperar.

Van esperar un minut, dos minuts, cinc minuts. Deu. Vint.

-No us ha semblat sentir...- va fer la Mei, senyalant cap al bosc de la seva dreta-. Res, oblideu-ho. Devia ser un animal.

-No és per res- va començar en Mike-. Però no crec que tinguin la intenció de venir-nos a buscar. Recordeu que ens diguessin alguna cosa? Com ara... unes paraules que s'haguessin de dir, o un crit, o alguna hora en concret.

-Que va. Ens van dir que si les necessitàvem, que hi anéssim. Però potser es referien a anar-hi amb el mateix mètode de l'altra vegada. Passant les proves- va dir l'Àlex, senyalant la trapa-. Si pensessin venir-nos a buscar, ja ho haurien fet.

-Esperem cinc minuts més, va- va proposar la Julie-. Si no vénen, ens fiquem a la trapa.

Van esperar cinc minuts. I no va aparèixer ningú.

-Vinga, va, cap a dins. Les tres proves extra quedem que les fan en Mike, en Heath i la Julie, que són els més ràpids- va dir la Marta-. A mi m'haureu d'esperar una mica, ho sento...

-Creieu que els pergamins seran els mateixos?- va preguntar en Heath, encara amb la mirada fixa a la boira, com si n'hagués de sortir alguna cosa.

-Oh, no, espero que no- va fer en Mike, recordant de cop el pergamí que el va guiar a l'hora de fer la prova-. I si fos la mateixa resposta que l'altra vegada? Perquè era la caixa 33...

-Sí clar, perquè tu només havies de descobrir quina caixa era la bona amb les pistes que et donava el pergamí. Jo no puc recordar tot el camí del laberint. I tant de bo, perquè vaig trigar cinc hores a travessar-lo...- es va queixar la Marta, traient el paper i el bolígraf distretament.

La Julie va fer que no amb el cap i es va acostar a la trapa, estirant de l'anella.

-Que estrany. No s'obre.

-No s'obre?- va preguntar l'Àlex, estranyat-. Deixa-m'ho provar.

Va agafar l'anella i la va estirar, en va.

-És veritat. No s'obre.

Es van abalançar sobre l'anella traient la vareta per obrir-la, però no van tenir temps de res, perquè abans van sentir moltes veus cridant:

-Animo Linqui!

I tot es va tornar negre.

 

I guess it's funnier from where you're standing, 'cause from over here I've missed the joke._____

 

En fi, m'estic quedant sense cançons que vagin bé amb el capítol, pel que veig xDDD

Sento trigar tant a penjar perquè us dec 4 capítols (ara 3 :P) i volia penjar més seguit, però m'està costant horrors escriure perquè aquests capítols no els tenia gaire estructurats. D'aquí uns capítols sí que toca una cosa que tinc més pensada, així que podré anar més ràpid ^^

Sigui com sigui, espero que ho hagueu passat millor llegint-lo que jo escrivint-lo, encara que m'esperava alguna cosa pitjor, la veritat xDDD

I després d'uns capítols passius, el pròxim es presenta animat! ^^ Aquesta vegada sí que no hi ha dubte, qui els ha trobat no és inofensiu. Qui penseu que pot ser i per què? Podran entrar a Avalon? Per què estava tancada, la trapa?

D'aquí pocs capítols visitarem un dels meus escenaris preferits d'aquesta ff! I arriben coses guais ^^ Als pròxims capítols, Heath-power! I com que és necessari saber la història del Heath per entendre-ho, enganxo el tros dels Desterrats que la va explicar perquè tots ho tinguem present ^^

 

-Sóc orfe. Els meus pares eren Cavallers de la Mort que van renegar del Senyor Fosc quan es van adonar del que estava fent i van ajudar a fugir uns presoners de la Conselleria d'Afers Màgics. Quan ho van saber, la resolució va ser immediata. Vam intentar fugir, però va ser inútil. Ens van trobar a França, quan ens amagàvem a casa la meva tieta.

Es va aturar un moment per agafar aire i treure'l.

-Va ser una massacre. Jo tenia set anys, i no entenia gaire bé què passava. Però quan vaig sentir sorolls estranys, vaig anar a agafar la meva cosina petita del bressol i em vaig amagar amb ella a un fals terra. Ens vam adormir allà, per fugir dels crits. Ens hi van trobar els agents de la Conselleria que els meus pares havien alliberat. Llavors, els meus pares i les meves tres germanes grans eren morts, igual que els meus tiets. Havíem estat els únics que s'havien salvat. Estàvem sols.

Va aixecar la mirada i va veure els ulls seriosos de la resta de Desterrats. Esperaven que acabés el relat.

-La meva àvia va renegar del meu pare i la meva tieta, i els Cavallers de la Mort no la van executar i li van permetre de cuidar-nos. No li perdonaré mai que renegués d'ells. I jo no ho penso fer mentre respiri. Visc amb ella i la meva cosina, que s'ha convertit en una germana. I això és tot. Aquesta és la vida del Heath.

SABIES QUE tots els Desterrats van treure algun excel·lent als GNOM? La Marta es va deixar escapar els d'Astronomia, Futurologia i Criança. La Julie es va emportar els de Defensa, Encanteris, Criança i Transfiguració. La Mei va treure excel·lent de Pocions, Transfiguració i Astronomia. En Heath, Pocions i Botànica. Pel que fa als més grans, que ja han passat els MAG, tots dos van treure excel·lent d'Encanteris, i en Mike també de Pocions.

Dedico el capítol a la Marta, la Roser, la Laia Weasley, la Potter_granger i l'Agatha Black. Fins aviaaaat ^^

 

Marta


Llegit 606 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris07/02/2014 a les 14:49:53
#24549Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

HOLA GUAPA I'M HERE AGAIIIIN!!

bé, tinc poca cosa a dir, in fact, però el primer és el primer MEI NO SIGUES INÚTIL I NO FÀGES CAS A MALFOY! COM VAS A PASSAR-LI INFORMACIÓ DELS DESTERRATS?!?!?!?!?!?!

Per fi acció jojojojo pos no sé qui seran, de fet, però algun cavaller de la mort? No sé xD

bueno, espere el próxim capítol amb impaciència :P

ja ens veiem! ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/02/2014 a les 19:01:27
#24550Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Gràcies per la dedicatoria! Avui comento quan toca!

M'agrada que comenci l'acció i que hagin deixat l'escola, ja (no que no m'agradi l'escola subterrània, que està molt cool, però tot ja era una mica massa tranquil ^^). Llàstima que s'hagi embolicat tant i no els hagin anat a buscar les sacedotesses... però això que estigués tancat? Serà per protecció? Aleshores qui els han atacat podrien ser d'Àvalon, creient que són atacants?

Espero que no comenci a passar informació al bàndol contrari, la Mei! 

Segueix aviat!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris07/02/2014 a les 20:29:24
#24551Encara no he escrit cap fanfiction

Eiii!!

Començaa l'acció!!! bueno aquest capitol ha estat xulo!! Veig que la Mei li agrada jugar amb el diable.... pero espero que no no jugui gaire amb foc que s'acabara cremaant!!si 

Veig que els proxims capitols, ens espera un seguit d'emocions!! Bém aviam aviat també troben en Louis que ja es hora que tornii!! i aviam si avança la parella Mike-Marta i que pasa amb en Fred i la Julie!

Em sap una mica de greu perke deixen la escola  i tot aixo... pero clar estant amb guerra....

Aqueeest final m'ha matat!!! Deumeu!! Si que comencem bé... aviam qui serà....

Bé ja se que akest comentari ha quedat mñes aviat curtet, peroo ja escriuree més en el segueent!!

Un petonett :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/02/2014 a les 02:24:37
#24553Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: hahahahaha la Mei té moltes coses per reflexionar ^^ perquè els Desterrats tenen molta informació que altres no saben, i pot ser molt perillós. Però si trafica bé... Apa, fins el pròxim!

Agatha Black: sempre dedico als que comenten l'anterior capítol ^^ (bé, quan hi penso xDD). Ja, per això he fet que deixessin l'escola, no hi passava res interessant, de moment. Així que a fora a fer feina! Teoria interessant, aquesta dels atacants :) Però no, no va per aquí! Merci per comentar! ^^

Laia Weasley: a la Mei LI ENCANTA jugar amb foc hahahaha Sobre en Fred i la Julie paciència, que falta molt perquè es tornin a veure, però sobre la resta has dit coses interessants ^^ I no puc dir res més, aviat ho veurem! :P




AvatarPotter_granger 349 comentaris09/02/2014 a les 19:48:51
#24554Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostres, quin capítol!

Això del final... uf, pinta malament! Poden ser cavallers de la Mort? Potser algú altre? Ni idea, la veritat. La Mei acabarà cremant-se, ja ho veig. Jugar amb foc és perillós! I aixiò d'en Heath? Per què ho has posat? I mira que deixar-nos amb la intriga! Ets...! Ets dolenta!




Avatarhpkarina 373 comentaris09/02/2014 a les 23:25:13
#24555Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Tu no havies de penjar hui?????,




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/02/2014 a les 23:44:06
#24556Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: pinta malament, molt malament! La Mei ha de reflexionar-ho molt bé, això, perquè pot sortir molt bé i pot ser un complet desastre, així que ha d'avaluar els pros i els contres. Que saber el que estan fent els cavallers de la mort també seria molt útil. Podria preguntar per en Louis, per exemple. I la intriga s'ha acabat, que estic penjant bastant seguit! :P




xudit_95 80 comentaris22/02/2014 a les 14:37:52
#24563Encara no he escrit cap fanfiction

No e perquè jap ensava qeu era el Malfoy xD

Home, la Mei sempre pot mentir-li al Malfoy sobre els seus plaans, però es que el Malfoy tampoc és tontu i també ho pot fer, i igual acaben explicant-se mentides tots dos xD per una altra banda.... el Malfoy, no pot veure on es troba l a Mei a través del mirall???

Això de que no pugui entrar a Avalon, em sona a com si els haguessin parat una trampa... no es per l'Animo Linqui ni res eee, pero sigui qui sigui, jo crec que ha estat: o be Malfoy perquè a mirat  on eren a través del mirall, algun altre caballer de la mort malparidet, o un error d'algun amic? ni idea hehe

mola molt, i es presenta guay per al proxim! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris17/03/2014 a les 21:46:35
#24578Encara no he escrit cap fanfiction

Buaaaaaaaaaaaaah... Que tard que vaig XP Bueno... *posa la pila de treballs que no tindrien que ser excusa com a excusa*

Sincerament m'esperava la sortida de l'escola mes... Violenta. Si, els descobririen els cavallers de la mort, moriria gent... Vamos, que no estic be del cap. Per l'altre canto... La Loren i la Casey han estat amigues dels Desterrats desde el principi... Espero que estiguin be :S en el sentit que, espero que no els hi aparegui el contador de temps que els hi apareix als personatges que moriran :S

... So... Mirall de Malfoy i una setmana per pensar... Es una mala idea, per els dos cantons. Tothom patirà i no treuran res d'aixo que encara mes patiment. I disfrutare cada segon que passi.

Tirant una mica enrere...

Si, Àlex, seria molt anticlimatic XP

... Oh, molt bon final. En serio XP Disfrutes torturant-nos? XP

Se que es un comentari molt curt. Curtissim. Pero... Eh, n'he de fer tres XP i no doy pa más, ara mateix.

Fins el capítol que ve!!!! :D