La Crida d'Avalon - Capítol 11: Intentant no morir d'una hipotèrmia
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 11/02/2014 a les 23:40:46
Última modificació 11/02/2014 a les 23:40:46
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 11: Intentant no morir d'una hipotèrmia

Capítol 11: Intentant no morir d'una hipotèrmia

 

La Mei va entreobrir els ulls, però els va tornar a tancar de seguida perquè la llum l'encegava. Va esperar uns segons i els va tornar a obrir, a poc a poc.

Al seu davant s'estenia un bosc que no podia veure on acabava. Va mirar a l'esquerra i a la dreta, i va veure que en realitat estava envoltada d'arbres.

Es va aturar a la dreta, perquè encara que tot estava bastant fosc, d'allà en venia una llum estranya, com un foc a terra.

Es va intentar girar, i només llavors es va adonar que estava immobilitzada, esquena per esquena amb els que suposava que eren la resta de Desterrats.

-Nois?

-Ahà- va respondre l'Àlex, des de la seva esquerra.

-Algú em pot dir què coi ha passat?

-Que ens han preparat una emboscada- va dir la Marta, que pel lloc d'on venia la veu devia estar de cara a la llum-. Són els nostres estimats exprofessors de l'Ala Nord. Hi ha la Ruella, el Mundass, la Doe i el de Transfiguració aquell que no teníem. Vaja, els que ja havien estat a Avalon.

-Merda...

-I no busquis la vareta- va fer en Mike-. La tenen ells.

-Perfecte. Podria anar pitjor, la situació?

-Dona, podria estar plovent, o nevant, o podríem ser morts, ja. És estrany, perquè no han cridat a l'Innominable ni sembla que tinguin la intenció de fer-ho. Així que potser volen alguna cosa de nosaltres, potser els podem ser útils- va dir l'Àlex.

-Va, fes el favor de dir-li- va replicar la Julie.

-De dir-me què?- va preguntar la Mei.

-Que no han pogut agafar en Heath- va respondre la Julie-. Com que estava separat, no el deuen haver vist, i es deu haver llançat a l'aigua. Així que el tenim per aquí, amagat entre els arbres i calat fins els ossos de fred.

-Qui sap, sent ell, potser ja ha fugit- va dir la Mei.

-Què dius?- va tornar-s'hi l'Àlex-. En Heath no ens deixaria mai tirats. Ja ho saps.

-Ho deia de brooooma- va respondre la Mei-. Doncs ja es pot afanyar, que no tinc ganes de dormir aquí. Són quatre, doncs?

-Sep.

-Llavors, sent sis contra quatre, els derrotem segur.

-Si no porten reforços. I el més important, si podem sortir d'aquí, perquè a hores d'ara poca cosa faríem.

-Veig que us heu despertat- va dir la veu de la professora Ruella des de darrere de la Mei.

-Què vol? Per què no ens ha matat?

-Perquè necessito entrar a Avalon. I vosaltres m'hi ajudareu.

-Ja s'ho pot treure del cap- va dir l'Àlex, escopint-li als peus.

Al cap d'un instant van sentir un cop sec i la Mei va notar com una esquena queia enrere. Tots es van apretar per evitar que l'Àlex, inconscient, caigués a terra.

-Us donaré una estona per què hi penseu- va dir la Ruella, amb un somriure de costat, i marxant amb un bastó a la mà.

-Qui hi ha al seu costat? Com està?- va preguntar la Mei.

-La Marta i jo- va respondre en Mike, amb preocupació evident a la veu.

-Merda...- va murmurar la Marta-. Li ha donat un bon cop al cap. Li surt una mica de sang, no cal preocupar-se massa perquè em sembla que no li sortirà bony. Si tingués les mans lliures ho podria mirar millor...

-Però li surt sang!- va dir la Julie, amb un fil de veu.

-És millor que li surti sang, així ens assegurem que no té una hemorràgia interna. Però unes benes anirien molt bé.

-En tinc a la bossa de granadura, la portava penjada al coll sota la jaqueta i no me l'han agafat- va fer la Julie, orgullosa-. Necessitaríem que algú es pogués deixar anar. Ho hem d'intentar.

-I en Heath què se suposa que està fent?- va preguntar la Mei, mentre provava de sortir de les cordes que tenia als canells.

-Intentant no morir d'una hipotèrmia- va dir una veu entre els arbres.

-Heath!- va fer la Julie, una mica massa fort.

-Us heu decidit, ja?- va preguntar la professora Ruella.

-No, encara no!- va cridar en Mike-. Ho estàvem discutint!

-Doncs no tenim tot el dia!

Quan es va girar, en Heath va treure el cap.

-On teniu les varetes?

-Sobre l'equipatge de la Ruella, la maletota aquella- la va senyalar la Marta amb un cop de cap.

-I no les vigilen?

-No deuen pensar que pots ser per aquí. Pels cavallers de la mort, no deixes d'estar més relacionat amb ells que amb nosaltres. Així que creuen que estem sols.

-Espereu-vos aquí, doncs. Les agafo i us les porto. Un segon.

En Heath va desaparèixer en la foscor del bosc i la Mei va allargar el cap per veure'l aparèixer a l'altra banda del grup de Cavallers de la Mort.

-S'hauria d'afanyar- va dir la Marta-. A l'Àlex li anirien molt bé unes benes.

-Continua inconscient?

-Sí. I no crec que es desperti en una bona estona.

-Què fem, doncs, quan tinguem les benes? Lluitem? Perquè l'Àlex és el nostre millor duelista, i algú l'hauria d'apartar, i llavors seríem quatre. Voleu dir que és una bona idea?- va preguntar en Mike.

-Què proposes? Fugir?- va replicar la Mei-. No cal preocupar-se, els agafarem per sorpresa. Quan tinguem les varetes, llancem un Animo Linqui com han fet ells i llestos. Us sembla?

-No ho acabo de veure clar- va dir en Mike.

-Però jo trobo que fugir seria encara més difícil. Perquè ho veurien i ens seguirien i ja l'hauríem cagat, perquè amb l'Àlex aniríem molt lents- va fer la Julie-. Estic amb la Mei.

En Mike va quedar-se callat, però continuava sense tenir-les totes. Eren quatre bruixots molt experimentats, havien aconseguit entrar a Avalon uns anys enrere. Encara que la Julie tenia raó: si l'alternativa era fugir, tampoc no era una idea brillant.

-Eh, nois- va murmurar la Marta, mirant discretament cap a l'altra banda de la clariana-. En Heath ja ha agafat una vareta. Aneu-vos preparant. Si tot va bé, estaran estabornits de seguida. Si no, marxaré un moment per amagar l'Àlex, d'acord?

Tots van assentir mentre en Heath atreia la segona vareta amb un altre Appropinquet i el Mundass feia senyal d'haver notat alguna cosa. Mentre aguantaven la respiració, però, totes les varetes van anar a parar a la mà d'en Heath sense cap mena de problema.

-Va massa bé- va dir en Mike-. D'acord, sé que no cal ser tan pessimista, però tenen la guàrdia molt baixa, no creieu?

-Millor per nosaltres- va dir la Julie, impacient.

Al cap d'uns segons, el cap d'en Heath va aparèixer entre els arbres que hi havia just al seu costat.

-Faig levitar les varetes fins a les vostres mans, d'acord? Mei, ets la primera.

Tots van assentir i la Mei va veure com la seva vareta levitava cap a on era ella i queia a la seva esquena. Va haver de remenar una mica amb les mans lligades, però al final va notar el contacte de la vareta.

-No mogueu les mans de l'esquena quan les tingueu lliures, d'acord? Si veuen moviment els cridarà l'atenció i ja l'haurem cagat- va dir la Mei, abans de deslligar-los a tots.

En Heath va fer-los arribar la resta de varetes, inclosa la de l'Àlex, que la Julie va guardar a la bossa de granadura discretament.

-Mei, el Mundass. Marta, la Doe. Mike, el de Transfiguració (en serio, com es diu?). Jo em quedo amb la Ruella- va dir la Julie, determinada-. Un Animo Linqui i ja està, d'acord? Si hi ha cap contratemps, la Marta agafa l'Àlex i els altres acabem d'enllestir.

La Marta es va preguntar quin contratemps hi podia haver. Que no els estabornissin tots? Potser algú fallava i quedava un professor conscient, això seria un problema. Es va concentrar, determinada a no ser ella la que fallava.

-Tres... dos... un... Animo Linqui!

Darrere de la Julie, tots van cridar alhora. Esperaven veure els professors caure inconscients, però no ho feien, per què s'havien aixecat i els miraven amb aquell somriure de suficiència? Per què no jeien per terra?

La resposta va arribar immediatament, quan l'encanteri de la Julie va rebotar en un escut invisible i va tornar cap a ella, deixant-la estirada a terra.

El primer a reaccionar va ser en Mike, que va cridar:

-Correu!

I just després va crear un escut protector al voltant de tots ells, mentre la Mei agafava la Julie i la Marta l'Àlex i es ficaven al bosc.

-Què fem?- va cridar en Heath-. Contraataquem?

-Som 4! No podem contra ells! I què fem amb la Julie i l'Àlex, els deixem aquí?

-Nois, no és per pressionar-vos- va dir la Marta, mirant cap a la clariana-. Però en Mike no aguantarà gaire, l'estan atacant per tot arreu.

-MARXEM D'AQUÍ!- va cridar en Mike, molt esverat per ser ell i encara aguantant l'escut amb el front ple de suor-. Acaben de tocar-se la marca, vénen reforços!

La Marta va mirar amunt i va veure com el cel del seu voltant s'anava omplint de punts negres.

-Merda, merda! Mike, et pots acostar cap aquí sense deixar de fer l'escut?

-Però com coi se suposa que ho he de fer?

-Doncs no ho sé! Però ràpid, que s'acosten!

Es va començar a sentir soroll de passos que venia de l'altra banda del bosc, i la Mei es va adonar, aterrida, que els estaven envoltant.

-Aquests no tindran tants miraments, ens mataran com qui mata una formiga! Petrificus Totalus!

Un cos es va desplomar a terra uns vint metres a la seva esquerra.

-Bona- va admetre en Heath-. Animo Linqui!- va cridar cap a l'altra banda.

Va passar el mateix, i tot seguit van sentir un crit d'en Mike i van saber que l'escut acabava de desaparèixer i l'havien tocat amb algun encanteri. I no podien fer més que desitjar que no fos un Avada Kedavra i que se'n pogués recuperar, i pogués arribar on eren ells per fotre el camp al més aviat possible mentre llançaven encanteris a tort i a dret, protegint els cossos de l'Àlex i la Julie i evitant que ningú s'acostés a menys de 10 metres.

Mentrestant, la Marta havia fet un nou escut que els protegia dels quatre exprofessors per fer temps mentre en Mike es recuperava de l'hemorràgia nasal que li havia provocat l'encanteri de la professora Doe, però no portava ni cinc segons aguantant que va adonar-se que la màgia dels altres era massa forta i que, més d'hora que tard, li trencarien l'escut.

-Joder, Mike, com t'ho feies per aguantar aquesta envestida?

En Mike es va aixecar, encara amb la sang rajant-li incontrolablement del nas.

-Estàs perdent molta sang, no m'agrada- va dir la Marta, abaixant la vareta un moment.

-No et distreguis!- va cridar en Mike, corrent cap allà i tirant-li la vareta amunt just a temps per evitar un desastre i deixant-la tota plena de sang-. Això pot esperar. Necessito que aguantis uns segons més. Només uns segons.

La Marta, pàl·lida i dubtant que pogués fer-ho, va assentir, prometent-se a si mateixa que no permetria que els altres es morissin per culpa de la seva debilitat.

-Jo vaig cap a l'Àlex i la Julie- va dir, amb la mà ensangonada que encara intentava parar l'hemorràgia-. Tu aguanta i quan t'ho digui, comences a córrer cap a nosaltres i t'agafes a algú. Desaparetré i ja anirem... a qualsevol lloc, d'acord? Vigila que no et segueixin i, sobretot, que no et toquin quan deixis de fer l'escut. Fins ara- va acabar, amb un somriure reconfortant.

La Marta es va preguntar si "ara" es podrien tornar a veure, si no passaria res durant aquells segons. Però de seguida va deixar de pensar-hi per mantenir-se concentrada en l'escut, que es debilitava a marxes forçades i no aguantaria gaire més.

La Mei va veure en Mike venir i es va esgarrifar en adonar-se que anava tot ple de sang.

-Mike! Estàs bé?

-Vigila!- va cridar en Mike, i la Mei es va girar just a temps per estabornir un Cavaller de la Mort que s'acostava-. Agafo l'Àlex i la Julie, quan faci un crit a la Marta us deixeu i veniu a agafar-vos, desapareto i fotem el camp d'aquí. Queda clar?

La Mei i en Heath van assentir.

-Vinga, doncs. Tres... dos... un... JA!

La Marta va començar a córrer i va notar com un encanteri li passava pel costat de l'orella abans d'agafar-se al peu de l'Àlex i veure-ho tot negre.

 

 

Una cançó oblidada que ha fet que torni a pensar en tu.___________________________________

 

Aquí em teniu! ^^ Que consti que penjo capítol perquè la Roser m'ha subornat a base de madalenes i sóc dèbiiiiil :3 Així que apa, a escriure com una posesa xDDD

I ha funcionat, perquè com veieu, aquí el teniu. Seré breu, a veure com veieu vosaltres el capítol, i si algú en sortirà massa ferit, i on aniran, i si els trobaran o els hauran seguit, si hi arribaran tots, què faran a partir d'ara... perquè s'hauran de plantejar mooooltes coses!

Per cert, que no ho vaig dir a l'últim capítol, però em va encantar l'acceptació de la noia de Ravenclaw, jo ho vaig passar molt bé escrivint-la ^^

I com que és el meu dia preferit de l'any (yay, 11 de febrer ^^) (i és per una xorrada com una catedral xDDD) us deixo amb un dels meus sabies que preferits!

SABIES QUE la primera escena que vaig idear de la saga de Julie Potter acaba amb un mort?

...

^^

^^

^^

A pensar!

Un petó,

 

Marta

 

PD: oh, sí, i el títol . És la meva frase preferida d'aquest capítol xDDD


Llegit 617 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris11/02/2014 a les 23:50:30
#24557Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

hehehehehhehehe les magdalenes molen ^^ i m'he parat a pensat que comence a pareixer-me al meu personatge de la ff, però en lloc de galetes, magdalenes hahahaha

doncs m'ha agradat, sí senyor, acció, per fi! :P Ara a veure on aniran a parar! No m'esperava que foren els ex-profes, però mare meua... :/ Heath, tu moles! 

pel que fa al sabies que.... SI, HO SABIA I NO M'HO RECORDES QUE PLORE T____T

i ara a esperar el següent capítol, que ara que no tens exàmens serà més prompte (???)

un beseet! ^^




AvatarLaia Weasley 140 comentaris12/02/2014 a les 14:58:54
#24558Encara no he escrit cap fanfiction

Uueueue!

Moltt be Roseer ^^

VA!!

La cosaa sesta posant xunga!! caraii no mu esperava que fossin els profes .___: que...

Ja veig que els tindran enganxats els talons si no fan alguna cosa...

En Health i en Mike els millors!! ,sobretot en Mike que aconsegueix mantenir el cap fred en plena hemorragia!! I en Health per no morir congelat i salvar els seus amics

Aviam on apareixeran!! I quin destí els espera, la primera trobada que han tingut no ha sigut precisament agradable, i no n'han sortit ben parats! esperoo que tots es recuperin i no els hi passi res...

Aixoo promet!!

Bufff sobre el sabies que... ni ideaa  :( no m'en recordooo

Petooons i finss aviat!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/02/2014 a les 19:24:49
#24559Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: ara la gent t'adora, veus? hahahahha doncs no hi havia caigut! Acció acció, m'ha agradat molt més aquest que els últims. El Heath és guai ^^ No recordava que t'havia dit quina era xDDD Intentaré que sigui aviat, que ara només en dec tres!

Laia Weasley: aquests encara ens provocaran molts problemes, no se'n cansaran pas... En Mike i en Heath estan genials en aquest capítol, de fet, tots en general (a la Julie la deixo descansar una mica xDDD) EL que ve ara és molt divertit, anem al meu escenari preferit de la ff! I el Sabies que no és res que pogueu recordar. És una mica un spoiler cruel xDDD




xudit_95 80 comentaris22/02/2014 a les 15:04:19
#24564Encara no he escrit cap fanfiction

uoooooo! i jo que encara et dec una magdalena ^^'

No hi pensava en els prodfessors! era evident, pero.... Ni hi he pensat!! Quina mala sort, ara no podran entrar a Avalon vv'

Pobre Heath! haahah, pro m'ha encantat lo de la hipotermia hehehe, i bon mètode per a agafar les baretes!

A veure, jo crec qeu algun ferit hi haura, no? no és tan fàcil sortir d'una sitació així!!

Per últim 8vaig malament de temps hehe) espero no trigar tant en veure els següents capitols vv', es que internet i el temps no ajuden gaire.... una abraçada virtual! (>ºº)> <(··<)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/03/2014 a les 13:26:54
#24566Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eeeeis! Perdona que comento molt tard! Just ahir vaig escriure el meu capi, també... les mudances, que són horribles.. XD Hehehe, quin capítol més intens! Estava súpernerviosa. Segur que lo del Mike no és res; lo de la Julie tampoc perquè era un malefici estabornidor seu... espero que l'Àlex no perdi gaire sang, però! I res, que molt guai... però com s'ho faran ara, per entrar a Àvalon amb tota la gentussa esperant-los a les portes? La seva única esperança seran les sacerdotesses? Hmmm... Segueix aviat! Petonets! A. Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/03/2014 a les 13:06:56
#24570Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: és ceeeeeeeeeert, me'n deus unaaaa! Els professors eren la solució fàcil, sempre hi són per liar-la xDDD I el Heath és genial, tinc moltes ganes de penjar els pròxims, que agafa protagonisme ^^

Agatha Black: no et preocupis, el que vaig trigar jo en el teu últim capítol va ser de jutjat de guàrdia ^^' Nà, això que has dit no serà gaire cosa... Efectivament no podran entrar com pensaven fer-ho, i les sacerdotesses no donaran senyals de vida, així que s'hauran de plantejar què fer. Fins el pròxim! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris21/03/2014 a les 20:06:30
#24579Encara no he escrit cap fanfiction

Heath for the win!!!

Hola, si, vaig dir que els tindria dilluns... pero el meu ordinador m'ha causat problemes en el millor dels casos.

Bueno, ale, comentari.. ahi vamos.

Heath for the win!!!

En serio, li deuen la vida a aquest nen. M'encanta, i es una persona tan necesaria per al equip i <3 Si, soc de les fangirls d'en Heath. Es que es molt dificil no ser-ho!!!

He de dir... que no m'esperava, per res, als profesors encara. M'els esperava... en un altre moment, no un arrivar a Avalon.. Anda, capturats!! Son eficients... no els hi negarem aixo. Ara... els hi costa contar XP 

M'agraden molt els moments d'accio, de veirtat, els escrius molt be, consegueixes mantenir l'emocio del moment, fer-ho dinamic, pero a la vegada queda clar que esta fent tothom.

I.......... Si que li ha caigut un crit... pero ... MIKE/MARTA FOR THE WIN!!

Tenen un nois fantastics!! :D

Ale,... A pot el siguiente!! :D