La Crònica dels Tres Germans - 9: There are secrets in all families
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 12/03/2014 a les 15:53:50
Última modificació 12/03/2014 a les 15:53:50
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


9: There are secrets in all families

 

 


 

 

Quan va haver passat una setmana des de l'incident, les coses es van calmar molt. Les notícies ja s'havien avorrit de parlar de la suposada secta; ningú no tenia la mira posada al Ministeri Màgic gràcies al canvis que s'hi havien fet; pel que sabia, s'havia pogut fer entrar en raó a les famílies de fills de muggles que havien rebut la carta de Hogwarts, i es deia que, tot i que la policia muggle seguia investigant, no estaven avançant gaire en el cas. 

Aquell dia el James estava alegre i nerviós a parts iguals. Era perquè l'Alice i la Geena havien tornat d'Atenes la nit anterior. Allò per una banda era genial, perquè el Clan de Magatotis tornaria a estar reunit. La part dolenta, és clar, seria quan els expliqués tot el merder en què s'havia ficat. Ni tan sols no li ho havia comentat al Frank, encara. 

Així que havia decidit anar a petites passes. El primer pas: decidir-se entrar a l'Oficina de Correus d'una vegada. S'havia estat guardant totes les cartes del bufet des de feia una setmana, mirant de procrastinar el moment de tornar-se a trobar amb la Leigh amb l'esperança que, amb el pas dels dies, no li importés tant tornar-la a veure. No havia estat el cas, i algú havia d'enviar totes aquelles cartes i paquets.

Així que quan va sortir al migdia del Ministeri, va entrar a correus i es va posar darrere d'una senyora a qui la Leigh estava atenent. Estava molt guapa, com sempre, duia una samarreta blanca de màniga curta que contrastava amb els seus ulls foscos, i unes boniques arracades platejades que deixaven anar destelles de llum amb el més mínim moviment de cap que feia la noia. Va notar que es començava a posar nerviós i que li suaven les mans, i quan la senyora va marxar i li va tocar dirigir-se al mostrador li va semblar que s'havia quedat sense intestins. Hauria funcionat, oi, l'encanteri de la tieta Hermione? Com de bé? I si el reconeixia? Podia ser que…?

—Hola! —el va saludar alegrement la noia—. Feia molt que no venies, oi? Ja pensava que m'evitaves...

Per un moment, al James se li va glaçar la sang a les venes, però aleshores va recordar que la tieta Hermione havia esborrat de la memòria de la Leigh només els últims dies en què havien estat junts. És clar que el recordava! Ara tornava a ser només "el noi de la cicatriu". La Leigh només havia fet una broma cordial i innocent.

—No, és que he tingut… vacances —va improvitzar ràpidament el James, traient les cartes de la seva bossa i posant-les al mostrador—. Són deu cartes i tres paquests, tot nacional.

La Leigh va assentir amb el seu somriure incansable de sempre i es va posar a preparar els paquests taral·lejant alguna cançó. L'Hermione havia fet una feina impecable. 

Però quan el James va haver pagat, gairebé alleugerit perquè tot havia anat bé, la Leigh li va tornar el rebut i li va dir, amb cara una mica avergonyida:

—Surto a la una.

I el James, amb el rebut a la mà, es va quedar garrativat al mostrador. Allò era el que la Leigh li havia dit feia dues setmanes, quan li havia tornat la poma, allà al carrer. Li va tornar l'escena a la memòria. "Això és que vol quedar amb tu" li havia dit la Lily. "Sé llegir entre línies, moltes gràcies", li havia etzivat ell. Molt bé, allò era un gir inesperat. La Leigh havia oblidat que havia sortit amb el James una setmana, i ara li tornava a demanar.

En un moment, que tant per el James com per a la Leigh va semblar una eternitat, el James va pensar què contestar. S'havia emocionat de cop i volta. Eh! Tenia l'oportunitat de començar de nou! Tornar a sortir amb la Leigh, no cagar-la, fer-se passar per un muggle normal i corrent i… "I què?" va pensar amargament, "I després tornar a Hogwarts?". Estar-li mentint? Quant de temps? La Leigh no volia saber la veritat, li ho havia demostrat quan havia demanat ella mateixa que li esborressin la memòria. No volia formar part del seu món. I si li mentia, si l'embolicava en aquella relació, estaria obligant-la a estar-hi implicada d'alguna manera. 

Així que la seva resposta al comentari "Surto a la una" va ser:

—Quina sort. Només et queda mitja hora.

I va marxar cames ajudeu-me de correus, deixant darrere seu a una Leigh palplantada, estranyada, i que devia pensar que era idiota. 

 

*   *   *

 

El primer que va veure quan va entrar per la porta de Marmita Foradada va ser una cabellera rossa que se li tirava al damunt.

—Jaaaaaames!

—Hola, Geena! —va exclamar el James, contiagiat de l'entusiasme de la seva amiga—. Per fi! Això no és el mateix sense vosaltres!

—Ho sabem —va dir la veu de l'Alice, que somreia darrere seu. 

També es va acostar a fer-li una abraçada, en el seu cas una mica més desenfadada, només amb un braç. El James va veure que l'altre braç el tenia ocupat donant-li la mà al noi ros que tenia a la seva dreta, que també somreia alegrement, encantat de veure'l. El Paris era realment difícil d'odiar.

—Que morenos que esteu tots —es va meravellar el James—. Jo ja ni me'n recordo del que era! Heu vingut només vosaltres tres? No us heu portat a ningú més? La Sofia, l'Elektra… —es va mira la Geena—. Algun altre noi?

—Ningú més, ningú més! —va respondre el Frank ràpidament amb un ample somriure, sortint de darrere la barra i encaixant la mà amb el James—. Va, que el meu pare m'acaba de substituir per a la resta de la tarda. On voleu anar?

—Anem a prendre un gelat a Floarean Frotescue's? —va suggerir la Geena—. Jo no tinc gaires ocasions d'anar per la Ronda d'Alla.

—Després —va tallar-la el James, amb un posat incòmode—. Primer hauria de parlar amb vosaltres d'una cosa… Podem anar a algun lloc on no ens senti ningú? La vostra habitació o així…?

—Ara hi ha los noies de le netja a la primera planta, em sap greu… —va fer el Frank, una mica alarmat—. No sé on…

—Al celler —va dir l'Alice—. Al migdia no hi ha gaire moviment per allà. Estarem una mica incòmodes, però vaja…

—Perfecte, anem.

—Eh… —va fer el Paris una mica tallat—. Alice, si vols t'espero per aquí…

—No siguis ximple —va respondre ella de seguida—. Al James no li fa res que sàpigues el que sabem nosaltres, oi que no, James?

—Eh.. —va fer el James.

—El que et deia —va resoldre l'Alice ràpidament, i tots va seguir el Frank a través de la cuina de la Marmita.

Van a arribar a una porta metàl·lica que el Frank va obrir de seguida amb una clau que es va treure de la butxaca i els va fer passar. Era una sala més aviat petita, llòbrega, i feia olor a humitat i a pols. Gairebé no es podien ni moure perquè tot era ple de caixes de fusta apilonades les unes sobre les altres. En una paret hi havia disposades tot de bótes de vi, i l'únic racó que tenien una mica disponible era una petita escalinata de pedra plena de pols que feia fila de no haver estat trepitjada per ningú des de feia segles. Quan el Frank va estirar d'un cordó que penjava del sostre sobre els seus caps, es va encendre una bombeta al centre de la sala, que també penjava dels cables i es balancejava tètricament com un columpi tènuement lluminós. 

L'Alice els va donar uns draps que va treure d'unes estanteries i els van disposar al terra de les escales per asseure-s'hi. El Frank va rebuscar en un parell de caixes de fusta i va treure cinc ampolles de batut de bescuit i les va destapar amb un gest hàbil.

—I bé? —va preguntar fent un glop de batut—. Què ens havies d'explicar que és tan secret?

—Bé, no sé si vosaltres us heu assabentat de tot el rotllo amb la Llei de Secretistme…

—Sí —va assentir la Geena—. L'Alice rep el Periòdic Profètic, tot i que ens arribava sempre un dia més tard… quin merder, eh?

El James va assentir i va sospirar. I mica en mica va anar buidant el pap, mirant de mirar cap endavant en comptes dels ulls com plats del Frank, les mans a la cara de la Geena o el posat d'incredulitat de l'Alice. Els va explicar el que havia passat de debò el dia de la cita amb la Leigh, el que havia fet després, com s'havia trobat amb el seu pare i la seva tieta, com els aurors gairebé els enxampen robant proves a Scotland Yard… No va alçar la mirada de terra fins que no va haver acabat, i llavors se'ls va quedar mirant, expectant. S'havia quedat tots de pedra, tret de l'Alice, que movia les espatlles amb espasmes, i el James va veure que intentava aguantar-se el riure.

—Au, deixa-ho anar —va dir el James posant els ulls en blanc.

—Doncs és ben bé que tens mala sort amb les noies!

—Això és l'únic que se t'acudeix dir? —la va renyar la Geena.

L'Alice es va encongir d'espatlles.

—Res del que pugui dir servirà de res, ara mateix —va respondre—. Almenys passem-nos-ho bé a costa seva.

—No esperava menys de tu —va dir el James. 

El Paris estava tan perplex que el James estava segur que no havia entès la meitat del que havia explicat, però tenia un posat preocupat semblant al de la Geena. El Frank semblava pensarós.

—Frank?

—Espera espera —va dir el Frank—. Estic fent una llista de tots els acudits cruels que et podré fer aquest curs.

—Moltes gràcies pel suport, de veritat! —va exclamar el James.

—Què suport ni què suport? —va riure el Frank—. Però si te n'has sortit de rosetes! L'has liat parda com mai i el Cap del Departament d'Aurors en comptes de ficar-te al calabós, va i et treu les castanyes del foc. Ha! Et mereixes que algú et faci escarmentar.

—Ja em sento prou malament —va dir el James—. Vaig vomitar el sopar i tot, aquell dia.

—Ohhhh, gran cosa! —va riure l'Alice—. El teu càstig per gairebé condemnar la Comunitat Màgica va ser que et va sentar malament el sopar?

Aquí fins i tot el Paris i la Geena van somriure.

—També em vaig mullar —va dir el James entre dents, esclafint a riure també.

—I això que gairebé us pillen a Scoland Yard?

—Calla, calla… —va fer el James fent rodar els ulls—. Jo tornant amb les proves amagades sota la samarreta, entro al vestíbul amb la capa, i ellà em trobo el meu pare i l'Hermione garrativats davant la porta, amb el Columbus cridant  als policies "Vale, sé que heu estat vosaltres, feu el favor d'obrir, confesseu!"

Tots es pixaven de riure.

—Devien estar al·lucinant, els pobres… —va fer la Geena, eixugant-se les llàgrimes—. Imagineu-vos, un lladre que entra a robar a la comissaria, que després es treu una vareta, els deixa a tots petrificats i un boig gegant cridant a ple pulmó a la porta… per explicar-ho als néts, pobres…

El James va recordar les paraules del seu pare. "Algun dia recordaràs això i riuràs". Segurament no pensava que seria al cap de només una setmana, però tot era molt més divertit amb els Magatotis...

—I anda que quan em vaig trobar amb el Ron la que em va liar… —va prosseguir el James, rient—. Ell sí que estava enfadat… i espereu, a veure què en penseu vosaltres, d'això.

I els va explicar la trobada amb el Ron i la teoria que tenien ell i l'Albus.

—No m'estranyaria gents, d'ells tres —va dir el Frank fent un glop de batut.

—A mi tampoc —va estar-hi d'acord l'Alice—. Tot i que no quadra que ningú no ho recordi.

—Potser no va arribar a fer-se públic —va suggerir el James.

—Potser… —va repetir el Frank—. Tens pensat esbrinar-ho d'alguna manera?

—La veritat és que sí. De fet crec que tinc una idea, però he d'esperar a estar sol a casa, i últimament no tinc gaires estones lliures que diguem…

 

*   *   *

 

 El dia indicat no va arribar fins el trenta-u d'agost, el dia abans de començar el curs. La casa dels Potter estava inusualment tranquil·la perquè el Harry i la Ginny anaven tant de cul ajudant el Ministeri que finalment el Harry havia accedit que l'Albus passés l'última setmana d'estiu a la casa d'estiueig dels Malfoy al sud de França, i havien engegat la Lily a casa del Ron i l'Hermione, ja que allà hi tenia la Rose i l'Andrea per fer de cangurs (evidentment, a elles dues no els havia acabat d'agradar el pla). El James, com que no tenia setmana de vacances, s'havia quedat a Grimmauld Place, i igualment ell al Ministeri també hi feia més hores que un rellotge.

Total, que aquell dia al matí, que tots tres tenien lliure, per fi, mentre el Harry revisava el correu, la Ginny li va anunciar que anirien a la Ronda d'Alla a comprar el material del curs, ja que no havien tingut pas temps d'anar-hi en tot el mes. 

—Buf, jo si no us fa res crec que passo —va dir el James servint-se unes torrades, veient l'oportunitat que duia dies esperant—. Són els llibres de la Lily i l'Albus, no? Els meus no els compraré fins que no hagi triat les assignatures amb el tutor…

—Parlant d'assignatures! —va exclamar el Harry, alçant una carta—. Això va al teu nom, i crec que sé què és!

El James també ho sabia. Les cartes amb els resultats dels GNOM havien arribat ben tard, a última hora. Va empassar saliva i va agafar la carta que li allargava el seu pare. Intentant fer veure que no sentia les mirades dels seus pares a la nuca, va obrir la carta amb mans tremoloses. Sabia que aquella vegada no serien tot excel·lents, ja que com més avançaven els cursos, menys els podien ajudar els Rondadors… de vegades les matèries canviaven i els continguts que entraven a l'examen variaven segons les reformes educatives. A més, a partir de tercer no tots havien cursat les mateixes assignatures… i val, afrontem-ho, els GNOM posaven nerviós a qualsevol. Esperava haver-ho aprovat tot, per això. 

Va desplegar el contingut de la carta i va desviar la mirada directament on hi havia les qualificacions:

 

Encanteris: Excel·lent

Transfiguració: Excel·lent

Botànica: Notable

Pocions: Notable

Defensa Contra les Forces del Mal: Excel·lent

Història de la Màgia: Notable

Astronomia: Excel·lent

 

Runes Antigues: Excel·lent

Criança de Criatures Màgiques: Notable

 

—James, aquestes notes són fantàstiques! —va exclamar la Ginny, emocionada—. No tens res per sota del notable!

—Felicitats —va dir-li el Harry, despentinant-li els cabells.

El James va assentir, satisfet.

—No m'esperava un excel·lent a Astronomia… i d'Història pensava que m'hauria quedat un aprovat i gràcies, perquè no em va donar temps de repassar-me'l gaire…

—Tens nota de sobres per fer la branca de Justícia, no?

—Sí —va assentir el James— Necessitava almenys un notable d'Història, Encanteris i Defensa.

El que no va dir, però, era que tenia prou nota per fer també la branca d'Aurors. Sabia que al seu pare no li feia gràcia que fes aquella branca… però no tenia per què saber-ho, perquè al cap i a la fi no es compraria els llibres fins que  fos a Hogwarts i hagués fet la sessió d'orientació. 

—Així no vols venir amb nosaltres a la Ronda d'Alla? —va tornar al tema anterior la seva mare.

—No, prefereixo descansar avui…

—No necessites res? —va fer, pesadeta com només ho són les mares—. Encara et va bé l'uniforme?

—Que sí, que el de l'any passat me'l vas comprar una mica més gran del compte…

—Com que no em voleu acomanyar mai a Madam Malkim's… —es va queixar ella—. Harry, li hem de comprar un regal a l'Albus, que és monitor. Què li regalem?

—Un mussol? —va proposar el Harry—. Tenint en compte que és l'únic que escriu a casa…

—Jo t'escric! —va exclamar el James.

—Sí, quan vols alguna cosa —va dir el Harry, mirant-lo malament—. De vegades són xantatges, també.

—Compreu-li una escombra nova —va fer el James, com sentint ploure—. La Cometa aquesta que té es desvia cap a l'esquerra, i resulta que és el meu porter.  A més de mussol ja fa servir la meva Iris quan vol. Feu-me el favor de comprar-li alguna Raigdefoc. Les Cometa són horribles.

—Sí, capità —va riure el Harry—. Aquest any n'ha sortit una de nova...

—Eh! —va saltar el James—. Que no sigui millor que la meva! Tampoc no ens passem, que l'han fet monitor, no director de Hogwarts…

 

*   *   *

 

Una hora més tard, el James ja pujava escales amunt en direcció al despatx del seu pare amb un clip de cabell de la Lily a la mà. Per fi sol a casa; fins i tot el Kreacher havia marxat a ajudar els seus pares amb les bosses. Va entrar al despatx sense gaires dificultats amb l'ajuda del clip amb el pany i va tancar la porta un cop va ser dins. Es va dirigir directament a l'armari on sabia que el seu pare guardava el pensiu i les memòries. Sabia exactament el que anava a buscar. «És que aquesta aventureta d'avui me n'ha portat una altra a la ment, de fa molts anys» havia dit el Harry aquella nit quan havien tornat de recuperar les seves cartes. I aleshores s'havia extret dos records: un l'havia nomenat "Scotland", per Scotland Yard, i l'altre "Plató". Què devia ser, allò de Plató? Podia tenir alguna cosa a veure amb l'Acadèmia d'Atenes? N'havia estat el fundador, no? Però li semblava molt estrany. 

No va haver de buscar gaire a trobar el flascó, així que tan bon punt el va tenir, va obrir-lo i va llançar-ne el contingut al pensiu. Unes formes s'hi van arremolinar, i el James es va haver d'acostar molt per poder veure què era… s'hi va anar acostant, i llavors, el seu nas va fregar la superfície semilíquida del coningut i va notar que queia, queia, queia… i de cop i volta, va quedar assegut.

I no era l'únic que estava assegut; estava envoltat de gent per totes bandes en el que semblava una grada en forma de semicercle. La grada envoltava el que era sens dubte ser un plató de televisió. Plató? Ha! Plató! 

Hi havia càmeres, cables, focus, cadires, gent passejant vestuari i caixes d'una banda a l'altra. Presumiblement, allò era el que passava als platós quan s'anava a publicitat. Al seu voltant, la gent xerrava animadament sense semblar veure'l en absolut i, de fet, quan el James va intentar cridar l'atenció de la dona que tenia al costat, la mà li va traspassar la seva espatlla. Era la primera vegada que es ficava en un pensiu, però tenia sentit que no pogués manipular els records d'algú altre, només veure'ls. 

El que li semblava estrany era que, si era un record del seu pare, el seu pare no fos allà. Va mirar pel voltant però el Harry no semblava trobar-se pas entre el públic. Així que es va mirar la gent que ocuava el plató. Una noia, segurament la presentadora del programa, s'havia assegut en un gran escriptori, mentre tres persones ocupaven unes butaques que tenia al costat. Semblava que els anava a entrevistar. Aleshores el James es va quedar parat. Aquells tres…! Eren el seu pare, el Ron i l'Hermione! Però… però eren molt més joves! De fet, no semblaven ser gaire més grans que ell! Què coi…?

Aleshores es va sentir una música, el públic va callar gradualment i les llums de les grades es van apagar, deixant només el plató il·luminat.

—Benvinguts de nou —va dir la presentadora amb un somriure, mirant cap a una de les càmeres—. Ens trobem ara sí amb els responsables de les explosions a la zona de Highlands que van tenir lloc la setmana passada: els tinents Hubert Perkins, Richard West i Hilda Green, els tres dirigents en cap del simulacre.

Quin detall conservar les inicials en els noms falsos, va pensar el James. De què coi anava, tot allò? Quines explosions a Highlands? Dirigents en cap d'un simulacre?

—Siusplau, expliquin-nos una mica la situació de la setmana passada.

El tinent Hubert Perkins, amb les seves ulleres rodones i la seva cicatriu al front amb forma de llamp, va prendre la paraula:

—En principi havien de ser només uns entrenaments de tir i d'explosions per a l'exèrcit —va explicar el Harry amb una veu tranquil·la que el James sabia que li sortia molt naturalment quan mentia—. En fem una vegada l'any però aquesta vegada alguna cosa va anar malament i la zona on treballàvem va quedar ben malmesa.

—Pel que tinc entès, sempre utilitzaven la mateixa localització —va dir la presentadora.

—Sí —va assentir la "tinent Green"—. Era una zona abandonada on hi havia les restes d'un castell en runes, i l'utilitzàvem precisament pels perills d'enderrocament que hi havia, ja que això ens assegurava que sempre fos desert. Creiem que precisament van ser les males condicions en què es trobava el castell, conjuntament amb un malfuncionament dels explosius que estàvem provant, el que va provocar que la zona quedés completament destrossada.

Espeeeera, espera, va pensar el James. Highlands? Un castell en runes, amb perill d'enderrocament? Explosions i la zona quedant feta un desastre… El Harry, el Ron i l'Hermione no devien tenir més de 17 anys… O molt s'equivocava, o estaven retransmetent en directe la versió que s'havia donat als muggles de la llegendària Batalla de Hogwarts!

—Però pel que tenim entès —va seguir la presentadora— les explosions van seguir durant unes quantes hores després que comencessin.

—No vam tenir més remei —va prendre ara la paraula el pèl-roig tinent Richard West—. Molts dels notres artificiers havien quedat atrapats sota els enderrocs, així que vam haver de desplegar les nostres forces a tot el perímetre de la zona afectada, fins que vam aconseguir rescatar-los a tots. Per sort, la missió de rescat va ser un èxit i no hi va haver cap baixa. Lamentem haver espantat els veïns de la zona, però com els podran assegurar va ser un accident aïllat.

Huh, doncs no estava gens malament, aquella història, en opinió dels James. Una nit de proves d'artilleria i artifici en una zona despoblada del nord d'Escòcia que havia anat malament i havia acabat esfondrant un castell en runes i uns quants turons. Probablement era explicació suficient pels muggles, sobretot perquè el Primer Ministre muggle i l'Exèrcit s'ocuparien que ningú no anés a ficar el nas on no li demanaven. 

—Així doncs —va prosseguir la presentadora—, ara mateix la zona en qüestió…

En aquell moment, van passar moltes coses. En primer lloc, un focus situat a la dreta d'on era el James va petar, es va fer miques  va caure sobre una càmera, que es va trencar amb un bon espurneig d'electricitat. I, tot seguit i abans que la gent pogués reaccionar, el James va veure que el seu pare s'havia alçat de la butaca, ja tenia la vareta a la mà i cridava:

Animo linqui!

Encanteri que va donar de ple al càmera que s'havia salvat pels pèls del focus i que va quedar estabornit a terra tot seguit. I aleshores sí. Aleshores van començar els crits i les empentes entre el públic, per allunyar-se de tot aquell revombori. El James, però, tot i que s'havia aixecat de la cadira de l'ensurt, no es va moure, intrigat per tot allò. Va veure que el Ron es quedava garrativat a la cadira amb els ulls com plats però que l'Hermione cridava:

—Harry! Només era un focus! Què fas!?

Va córrer cap al Harry mirant de treure-li la vareta de les mans, però el seu pare semblava ben contrariat.

—No, allà hi havia…

—Era el càmera! —va insistir l'Hermione a crits— Ha caigut un focus a sobre un càmera! Harry, estem en directe!

Com que veia que el Harry no semblava adonar-se de la gravetat de la situació, ella mateixa va treure la seva vareta i va anar apuntant totes les càmeres que els gravaven, i una a una, van anar esclatant i deixant caure vidres i espurnes elèctriques. El Harry seguia garrativat, encara apuntant amb la vareta i respirant amb dificultat.

—No! NO! —va cridar de cop i volta el Ron, quan va reaccionar—. Què feu? pareu tots dos! 

—Evitar que vegin el que fem ara! —va cridar l'Hermione, seguint trencant totes les càmeres.

El Ron es va portar les mans al cap.

—No n'hem tingut prou amb l'encanteri del Harry? —va exclamar, tot nerviós—. Podria… podria haver estat un efecte òptic!

—Des dels angles de totes les càmeres? —va fer l'Hermione.

Hominum revelio… —murmurava el Harry, que encara no estava convençut que allà no hi hagués ningú.

—Harry! Que res no ens vol atacar! —va mirar de fer-lo entrar en raó el Ron—. Para! I Hermione, i si hi ha més càmeres? Seguim en directe! Seguim en directe! Fotem el camp!Fotem el camp! Fotem el camp!

El James estava tan absort i amb la boca tan oberta que no es va adonar que una figura es materialitzava al seu costat.

—Realment, he de buscar alguna manera més segura de tancar el despatx.

El James va girar el cap per trobar-se amb el seu pare. El de devò, el que li doblava l'edat. Sí, semblava enfadat, però no tant com s'hauria esperat. Estava tan sorprès que només se li va acudir dir:

—Si, de tantes vegades que hem forçat el pany entre tots tres, ja s'obre només amb un clip… 

El James va notar que el seu pare l'agafava del colze i, segons més tard, tornava a ser al despatx, de cara al pensiu.

—Així que la Televisió Nacional, eh? Almenys jo només li ho vaig dir a una persona…

—Això, ara búrla-te'n —li va recriminar el seu pare—. James, sóc el teu pare, i el Cap del Departament d'Aurors. Se'm permet tenir intimitat. Fins i tot se'm permet tenir secrets. Promet-me que és l'última vegada que et fiques en un record meu sense permís.

—T'ho prometo —va fer el James amb un sospir, perquè en el fons sabia que tenia raó. A ell li hauria molestat molt si la situació hagués estat a l'inversa—. Però ho havia de saber. Ha! Sabia qu tenia raó! No podia ser que tu i la tieta fossiu tan comprensius amb el tema! Per què no m'ho vas dir?

Aquí va sospirar el Harry.

—Per seguretat, James. No en vam dir res a ningú.

—La mare no ho sap? —es va estranyar el James, i el Harry va tòrcer el semblant.

—Li ho vaig explicar poc després de casar-nos —va confessar—. Però en els matrimonis explicar els secrets no compta. A més, per a tots tres la teva mare és de confiança. 

El James va assentir. Era com explicar un secret als Magatotis. En realitat no comptava, perquè sabien que no sortiria d'allà. 

Semblava que el Harry volia deixar el tema, però el James tenia massa preguntes.

—Com us en vau sortir? Vau sortir a les maleïdes notícies de tot el país en directe! Com és que absolutament ningú no ho recorda?

El Harry se'l va quedar mirant, considerant si explicar-li o no. Finalment va decidir que, arribats a aquell punt, no hi feia res si li deia, tenint en compte que, si no, faria alguna barrabassada per descobrir-ho, sent el James. 

—Va ser un miracle —va dir el Harry—. Bé, un miracle i el cap de l'Hermione, per variar. El problema va ser que tan bon punt vaig fer aquell encanteri en directe van començar a perseguir-nos la gent de la Conselleria i no vam tenir gaire temps… De fet, vint-i-quatre hores després, l'Hermione i jo estàvem arrestats per violar la Llei de Secretisme. La situació era incòmode per a tothom, perquè no sabien què fer amb nosaltres. Vull dir, si haguessim estat dues persones qualsevols, ens haguessin trencat les varetes, expulsat de la Comunitat Màgica i condemnat a uns mesos a Azkaban.

—Però eres tu.

—Sí —va encongir-se d'espatlles el Harry—. Havia salvat el món la setmana abans. Diguem que tenia una bona multitud demanant que se'ns absolgués de tots els càrrecs.

—Ja… i en comptes d'això… —el va animar a seguir el Harry.

—El Ron no estava detingut. L'Hermione havia elavorat un pla que havíem de dur a terme tots tres i que faria que ningú no recordés res del que havia passat al programa, però a ella i a mi ens van detenir abans de poder-lo dur a terme, així que ho ha haver de fer el Ron tot sol.

—Això explica moltes coses —va assentir el James, recordant l'escena que li havia muntat el seu tiet l'endemà del Dia D—. En què consistia exactament, el pla?

El Harry va rebufar, com fent memòria.

—L'Hermione havia preparat una marmita d'una poció concentrada amb efectes semblants als l'encanteri obliterador. Saps que hi té molta traça, oi, i que pot esborrar únicament els records específics que vol?

—Ja ho crec —va assentir el James—. Amb la Leigh va fer una feina espectacular.

—En aquest cas era una poció que no calia beure, sinó que funcionava al tacte. El Ron va haver d'omplir-ne uns quants flascons, col·lar-se a totes les empreses de distribució d'aigua del país i deixar caure el contingut de la poció als subministraments d'aigua perquè s'hi diluís. I al cap de quarata-vuit hores…

—Tothom que s'havia dutxat, rentat les mans o tocat de qualsevol manera l'aigua de l'aixeta va oblidar el que havia passat —va entendre el James—. Mags inclosos. No va caldre ni que la Conselleria fes res.

—Correcte —va assentir el Harry.

—És brillant —es a admirar el James—. Per què no vam fer el mateix, nosaltres?

—Perquè  no calia —va explicar el Harry—. És un risc massa gran, el que va prendre el Ron. De veritat que me'n faig creus que ho pogués fer tot sol sense que l'enxampessin. 

—Quina confiança… —va riure el James.

—I ara! És que ni jo no em veig pas capaç de fer-ho! No l'hi veig a ningú! Ja em semblava arriscat el pla per a tres… suposo que en part va ser fruit de la desesperació, arribats aquell punt. El Ron no va veure cap altra sortida, així que no va considerar l'opció que sortís malament.

—En realitat mola molt, la idea —va dir el James,—. Però escolta, tota aquella escena al plató… a què va venir? En primer lloc, què hi fèieu vosaltres tres allà fent el paripè, tres mocosos de divuit anys fent-se passar per tinents de l'exèrcit?

—Tu has vist que teníem divuit anys perquè has visitat un record meu —va explicar-li el seu pare—. Però a ulls dels muggles, teníem una aparença de adults molt més grans. Hi vaig anar jo, al programa, perquè em feia por el que pogués explicar segons qui de la Conselleria. Com que havia estat l'heroi de la jornada i a més, allò m'afectava molt més directamente que a qualsevol altre, no em van posar gaires pegues quan vaig dir que hi volia anar jo. Em vaig endur el Ron i l'Hermione perquè m'ajudessin, és clar. 

—Però hi havia algú o no, allà? —va voler saber el James—. A mi m'ha semblat que només era un focus, però tal i com et vas posar…

—No, no hi havia ningú —va fer el Harry, pinçant-se el nas amb els dits—. Només feia una setmana que tot el malson havia acabat. Has d'entendre ue eren temps diferents. No havíem enxampat tots els Cavallers de la Mort, i tothom de la Conselleria em vigilava de prop, repetint-me que en qualsevol moment em podien atacar en un gest de venjança o de follia. Estava crispadíssim, amb els nervis de punta. A més a més, molt nerviós perquè sortís bé l'entrevista, per fer quadrar la història davant dels muggles… Em vaig veure de cop i volta en un plató, a plena llum del dia, amb els focus il·luminant-me la cara i rodejat de desconeguts a qui no podia veure la cara, perquè estava enlluernat… i de cop i volta sento un soroll, veig unes espurnes…

—I et vas pensar que algú us atacava —va entendre el James.

—Va ser un acte reflex —va sospirar el Harry—. Un cop l'Hermione va haver petat totes les càmeres només vam tenir temps de desaparetre i anar a algun lloc segur a preparar la poció de l'oblit. 

—On vau anar? Aquí a Grimmauld Place?

—No, hauria estat el primer lloc on haurien mirat —va dir el Harry—. Vam anar a la Casa de les Petxines amb el Bill i la Fleur. Ja ens hi havíem amagat poc abans. Però al final ens van descobrir, és clar, i ja veus el Ron carregant amb el mort.

—Me l'imagino —va somriure el James—. No devia estar gaire content…

—De miracle, ens vam salvar de miracle. Per això et dic que no calia córrer tants riscos un altre cop. A més el Secret aquest cop no es va escamapar de debò, els muggles només es pensen que és una cosa d'una secta, no pas màgia real. Crec que vam fer el més intel·ligent.

El James va assentir el silenci.

—Molt bé, doncs jo no em xivo d'això teu si tu no et xives de lo meu, eh?

El Harry va somriure.

—Fet. I què? —va preguntar el Harry—. T'apuntes a veure com ho resolem, aquesta vegada?

—Estàs de broma? —va exclamar el James—. Després que tu li carreguessis el mort al tiet Ron? He après de tu, papa —va afegir, fent-li uns copets al seu pare a l'espatlla—. Penso delegar el cas en la meva persona de confiança: el Harry Potter. És el teu càstic per no haver estat sincer amb mi. Apa, bona sort! Jo me'n vaig a Hogwarts!

 


Llegit 774 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/03/2014 a les 16:01:30
#24565Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii, per fi! Perdó, que he trigat un munt, però he estat de mudnces i no he tingut gaire temps per escriure!

Bueno, doncs proper capítol... Hogwarts! Per fiiii! Tinc moltes ganes de tornar a Hogwarts un altre cop, després de tants anys... (penseu que últims 2... o tres, ja no ho recordo, he estat escrivint la fanfic anterior a l'Acadèmia, així que entre una cosa i l'altra... wiiii, masmorres, torxes, uniformes negres, Gryffindor, QUIDDITCH... que meravellós!).

Ah, sí, el títol, si no recordo malament no és només UNA frase sinó la PRIMERA frase de la novel·la Emma de Jane Austen, 1815. Segurament més endavant hi haurà algun capítol dedicat a Pride and Prejudice, que és el meu preferit d'ella. 

I res, això és tot. Què us ha semblat la història de com el Harry, el Ron i l'Hermione la van liar parda? Ara la reacció del Ron ja encaixa més, pobre, que va ser l'únic que no va fer res i es va veure amb tot el marrón a sobre. M'agrada molt el personatge del Ron... és curiós però no trobeu que quan està en grup de vegades sembla inútil en canvoia quan es troba de cop i volta és l'heroi? XD

Gràcies avançades pels milions de comentaris que tindré! XD Fins la propera!

A. Black




Cassandra Ross Anònim13/03/2014 a les 16:07:30
#24567Encara no he escrit cap fanfiction

Mencantaaa. Toot. Per fi se sap lo del plato i ha estat molt bo que poses plato i tothom pensant en el filosof. Lo de la leigh mha fet llastima perque ells ja no es tornaran a veure oi? Mencanta la teva fanfiction.




AvatarLaia Weasley 140 comentaris13/03/2014 a les 17:48:19
#24568Encara no he escrit cap fanfiction

Heeeey!!!

M'encaaaantaa!! Ara ja encaixen totes les peces, i ara entenc la comprensio d'en Harry i l'Hermione, i l'enfurismada d'en Ron (xceeert m'ha encantat la pocio akesta de l'obiitt)

Hahah, Ron el millor :)

Les reaccionss eren previstees, l'Alice taan " simpaatica" com sempre, i la Geena i en Frank flipant obviament , m'ha sabut greu no veure també l'Elecktra i la Sofia...

Aviam a mi en Paris em cau bé, pero crec no acaba d'encaixar gaire en els magatotis, sobretot despres de veure com la lien...

I la Leigh que no té ni idea, de la seva historieta amb en James, pobre James... i la Leigh que s'ha quedat a quadros... aviam si es tornen a veure aquet parell

I ara de nou a Hogwarts!!!!! ( xceeert kines super bones notes no en James??) ja veig que ens esperen mooooltes sorpreses, aviiiam  k pasa amb els magatotis...

Petoons

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/03/2014 a les 11:22:29
#24569Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Hola! M'alegro que t'hagi agradat! ^^ Sí, la gràcia d'etiquetar les memòries és que només tu sàpigues a què es refereix perquè després sigui difícil d'espiar, igual que "Scotland" semblen uns records d'un viatge. La leigh... bueno, fa peneta, i no crec que es tronin a veure, no... però volia fer que el James tingui mala sort amb les seves experiències amororses, perquè em sembla molt graciós. (Sí, em diverteixo a costa dels meus protas XD). Moltes gràcies per comentar!

Laia Weasley: Yeeeey! Sí, ja encaixa tot. Allò de "em tracten com si li hagués pogut passar a qualsevol" XD I al Ron li va tocar pringar de mala manera, pobre, i espera't, que ara ho hauran d'arreglar amb la nova "Gran Idea" de l'Hermione. Les reaccions del Magatotis, clar, que s'ho agafen a broma. La lien tant que ja no ve d'aquí! XD I pel que fa a la Leigh... No ja n'hi ha hagut prou. El James ja ha après la lliçó, tot i que ara serà molt reticent a l'hora d'intentar res amb alguna muggle, no sigui que l'¡acabi fotent a presó XD. I síiiii, per fi Hogwarts! S'han de triar assignatures, per sort amb bones notes es pot fer el que es vulgui ^^ No tan bones com altres anys on tot era un mar d'excel·lents és clar, però és que ja tocava posar-los les coses una mica difícils a les classes, que els rondador no són la solució per tot! A segon i tercer, tiraven de sobres, però ara ja no és moco de pavo, i aquestes "trampetes" ja no els serviran tant. Bueno, moltes grpacies pel comentari i ens veiem al proper! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/03/2014 a les 14:12:35
#24571Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Alaaaaaa, i jo que em pensava que el Harry hauria anat abans a Atenes xDD Com la lien, no? I just després de la batalla de Hogwarts...

I m'encanta, m'encanta que hagin aparegut la resta de Magatotis, m'encanta la resposta que li dóna a la Leigh, i m'encanta que l'Albus sigui monitor, que s'ho mereix, pobret hahahah

Oh, i m'encanta que tornin a Hogwarts! L'Acadèmia estava bé, i també l'estiu, però Hogwarts no deixa de ser Hogwarts i hi ha moltes ganes de tornar-los a veure per allà. I l'Agatha, que torni a sortir, que jo continuo sense veure clares un parell de coses sobre ella i m'encanta que hi sigui. I l'Aberforth, es troben a faltar. I els de l'edat de l'Albus, i tantes coses, aix. Total, que sí, que Hogwarts xDDD

Fins el pròxiiim!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris16/03/2014 a les 18:07:01
#24576Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantat :) Sobretot he flipat amb el pla de l'Hermione de la poció a l'aigua... Genial! I que els muggles haguessin notat que algo havia passat allà on és el castell de Hogwarts, i el plató de TV i, en fi, coses que expliquen què va succeir just després de la gran batalla m'ha encantat llegir-ho!!! I el que li diu la Leigh al James, igual que la setmana anterior quan va aparèixer la Lily pel vidre i el James va dir lo de que ja sap llegir entre linies XD comparat amb la resposta que li ha donat ara ha estat... un gran canvi. Pobreta Leigh, no sap que va decidir ella que fos així... fa peneta. Espero el pròxim amb il·lusió, que Hogwarts és Hogwarts i em sento com si hi tornés  jo mateixa després d'un temps fora xD Orgull i prejudici l'he llegit jiji ^_^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/03/2014 a les 18:53:22
#24577Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Ja, tothom va pensar en el Plató d'Atenes XD. Sí, sí, j ja trobava molt a fatar els Magatotis que en realitat no han sortit gens en comparació les altres fanfics... L'Elektra i la Sofia no quedaran abandonades, tornaran a sortir, però no sé si directament al proper curs o ja faran algun cameo en aquest... XD Evidentment l'Agatha i l'Aberforth tornaran a sortir! I els de... 5è (faran 5`è ja, com creixen!) també! Merci per comentar, m'he de posar al dia amb el teu!

Arwen Black: Sí, els muggles haurien noat aguna cosa de la batalla. A Escòcia hi ha poblets i get i ovelles i tal XD I el pla de l'Hermione és massa... espera que veieu el que fan aquest cop, també... XD LaLeigh, bueno, fa peneta però el James fa el que ha de fer. I sí, Hogwarts at laaaaast! Ens veiem allà! ;)




Avatarharry_james_potter 119 comentaris23/03/2014 a les 21:04:27
#24581Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Agtatha afanyat, va, que m'ho estic fent a sobre! Arribem d'una vegada Hogwarts!!!!!!

Molt grna la frase "—Doncs és ben bé que tens mala sort amb les noies!, sobretot si tenim en compte que l'ha dita l'Alice i va dirigida al James...

 

PS: m'ha fet molta il·lusió que el James se n'anaés a cals Malfoy de vacances... JA et vaig dir una vegada que aquesta parella m'agrada molt...




Avatarivi_potter 512 comentaris27/03/2014 a les 19:28:21
#24582Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

M'ha encantat, absolutament! Ha estat boníssima, i molt ben trobada la història del Trio, i pobre Harry entenc la seva reacció perfectament, fa quatre dies has matat en Voldemort i això... Brillant idea la de la Hermione, com sempre, i brillant en Ron, fent la feina bruta, com sempre també el pobre! Jajajaj

Pel que fa als Magatotis, ja tenia ganes que es reunissin de nou! I ara que vagin a Hogwarts, també en tinc moltes ganes!

Molts petons i segueix tan aviat com puguiiis (que aquí tots anem de cul per un motiu o altre xd)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/05/2014 a les 18:35:55
#24620Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: Hola! Merci per comentar! ^^ Hahahaha, ja sé que e trigat molt però ja està penjat el capítol, així que ja pots afluixar la bufeta! XD Back to witches and wizzards and magical beasts...! XD

ivi_potter: Wiii! Gràcies per comentar també. perdó que estigui responent tant tard, però feia segles que no em connectava. Buf. M'alegro que t'hagi agradat la història del trio. I ara... a Hogwarts! Segueixi llegint!