La Crida d'Avalon - Capítol 12: Recuperar-se
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 15/03/2014 a les 14:05:10
Última modificació 15/03/2014 a les 14:05:10
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 12: Recuperar-se

Capítol 12: Recuperar-se

 

 La Marta va obrir els ulls quan va notar un dolor agut al braç i es va adonar que havia caigut a terra i tenia el braç atrapat sota el cos en una posició poc natural.

El va treure immediatament, tement tenir alguna cosa trencada, però de seguida va veure que s’havia deslliurat a temps i que com a màxim el tindria adolorit uns quants dies. També va arrufar el nas, perquè se sentia una pudor estranya, com si hi hagués alguna cosa podrint-se.

Va mirar al seu voltant, intentant descobrir on els havia portat en Mike i d’on venia aquella olor. Era un bosc normal i corrent, així que no tenia cap manera de saber per on paraven, però el que sí que sabia era que gairebé era de nit i feia molt, molt de fred.

Va pensar que havia de buscar la Julie i l’Àlex per curar-los i que així podria mirar si la Julie tenia alguna manta a la bossa de granadura, però quan va mirar als seus peus es va adonar que hi havia un reguerot de sang. Es va palpar, alarmada, però va veure que no tenia cap ferida preocupant, així que va seguir ràpidament el rastre per trobar qui era que sagnava i esperar que no hi hagués ningú gaire ferit.

Però quan va arribar a la clariana, poc s’esperava el que hi trobaria. Els altres cinc estaven estesos a terra. La Julie no semblava estar ferida, però continuava inconscient. La ferida del cap de l’Àlex tornava a sagnar, i en Mike seguia perdent massa sang pel nas. I quan es va acostar a la Mei i en Heath, la pudor que ja havia notat abans es va fer més forta, i va haver d’ofegar un crit quan va veure les ferides als braços i les cames, obertes. S’havien trostrinxat.

Va córrer cap a la bossa de granadura de la Julie i en va agafar l’essència de Díctam sense desfer l’estaborniment, que podia esperar.

-Marta?- va sentir, i va veure com en Mike es començava a despertar.

-Mike, ajuda’m!- va dir, amb un deix de desesperació a la veu-. La Mei i en Heath s’han trostrinxat, i els altres continuen inconscients.

-Com!?- va preguntar en Mike, que encara hi veia borrós.

-Si pots, desperta la Julie i que t’ajudi a parar l’hemorràgia del nas. Jo vaig a veure què hi puc fer- i es va allunyar corrents, amb el Díctam a la mà.

Quan va arribar a la Mei i en Heath, es va adonar que estaven mig desperts i gemegaven del dolor.

-Molt bé, no us mogueu, que això farà mal- va fer, mossegant-se el llavi i estripant el braç de la camisa d’en Heath.

En Heath va cridar quan el Díctam li va tocar la carn viva, però de seguida va començar a tancar-se la ferida i la Marta va respirar, més alleujada, i va anar cap a l’altre braç.

Tot seguit va tocar la Mei, que encara va ser més sorollosa perquè ella tenia els talls a les cames i eren una mica més fondos, però tot i així es van tancar i la Marta els va deixar estirats i en silenci, amb la respiració agitada.

-Ara necessiten descansar- va dir la Marta, girant-se per a parlar amb els altres-. Com ho porteu, per aquí?

-Estem intentant embenar la ferida de l’Àlex- va dir amb descoratjament la Julie-. Però no ens en sortim gaire. Ens véns a donar un cop de mà?

La Marta va anar cap allà amb un somriure i va acabar-lo d’embenar. Quan ja va estar, entre en Mike i la Julie el van portar amb els altres dos, i el van deixar estirat mentre ells s’asseien, esgotats.

-No m’aguanto dreta- va reconèixer la Marta.

-Normal- va respondre la Julie-. No has parat en tota l’estona. Bona feina, per cert. No sé què hauríem fet si haguessis estat tu, la que estava inconscient.

La Marta va somriure, afalagada.

-Suposo que l’adrenalina del moment hi ha ajudat. A part, vosaltres ja us hi havíeu lluït a la batalla, ara em tocava a mi fer alguna cosa de profit.

Ja que no sóc capaç de matar ni una mosca… va afegir interiorment.

-Parla pels altres! Jo l’únic que he fet ha estat ser un pes. No sé com no m’heu deixat allà tirada, després de l’estupidesa que ha estat atacar sense preparar-me abans.

-Una experiència per aprendre coses. Per sort, estem tots vius.

Es van quedar un moment en silenci. Llavors, la Julie es va aixecar.

-Vaig a donar un cop d’ull pels voltants. Encara no hem fet la vigilància.

-Ostres!- va fer la Marta-. Pots posar els encanteris protectors, també? Ho faria jo mateixa, però és que no em veig capaç d’aixecar-me de terra.

-Ara mateix- va respondre la Julie abans de desaparèixer entre els arbres.

-I tu no dius res?- va preguntar la Marta a en Mike, que estava arrepenjat a una roca i en silenci-. Et veig molt callat.

-Es posaran bé, oi?- va dir en Mike, i la Marta va pensar que semblava espantat, més del normal.

-Mike, què passa?

-Es posaran bé?- va dir, aixecant la mirada, i la Marta es va adonar que no és que estigués espantat, és que estava aterrit.

-És clar que sí- es va afanyar a contestar-li-. Confia en mi, sé el que em faig.

Encara que havia dit que no s’aixecaria, ho va fer per anar-se a asseure al costat d’en Mike.

-No ha estat culpa teva, saps?

-És clar que ha estat culpa meva- va dir, i la Marta va saber que ho havia encertat-. Sóc un desastre aparetent, per això fins ara ho havia deixat a l’Àlex i la Mei. I per una vegada que ho faig jo, vaig i…

-Vas i ens salves a tots. No… no sé què hauria passat si no hagués estat per tu. Quan estàvem tots parats has creat l’escut i ho has organitzat tot perquè poguéssim aparetre. Per no dir que, si t’haguéssim fet cas per començar, res d’això no hauria passat.

En Mike es va quedar pensatiu i en silenci.

-No et torturis, d’acord? Ara ja està. Estem ficats en un merder molt gros, i aquestes coses no es poden evitar.

La Julie va sortir d’entre els arbres abans que pogués respondre.

-Fet, no hi ha ningú. Per cert, on som?

-A Escòcia- va dir en Mike, insegur-. No he pogut pensar cap altre lloc. I som massa a prop de Hogwarts, així que haurem de moure’ns aviat.

-Sí que no sona gaire segur. Quan aquests es despertin haurem de pensar que fem- va dir la Julie, asseient-se-. Miro què porto a la bossa. Per sort, els professors ens van obligar a agafar provisions.

La Julie va remenar per la bossa de granadura i en va treure una bossa. Va agafar tres panets i formatge.

-Creieu que es despertaran aviat? N’agafo per a ells, també?

-L’Àlex em preocupa, s’hauria d’anar despertant, ja. Els altres és que estan esgotats i necessiten descansar per a recuperar energia.

Tan bon punt ho va haver dit, van sentir un soroll de branques trepitjades i es van girar per veure l’Àlex acostant-se amb la mà al cap.

-Nois? On som? Què ha passat?

En Mike es va aixecar i el va anar a buscar per evitar que caigués a terra, que no se’l veia caminar gaire segur.

-Seu, que t’ho explicarem.



 

-I ara què fem?- va preguntar la Mei un parell d’hores després-. No podem entrar fent les proves, i les sacerdotesses ha quedat més que clar que passen de nosaltres. Com se suposa que hem d’arribar a Avalon, ara?

-Jo crec que el més important és que ens recuperem- va dir la Julie-. Mireu-vos. Vosaltres dos trigareu una temporada a estar bé, i hauríem d’anar a proveir-nos de menjar.

-I Díctam, que ens hem quedat sense- s’hi va afegir la Marta.

-Doncs a mi em sembla que tenim un altre problema, ara mateix- va fer en Heath-. On se suposa que hem de dormir? Perquè no sé vosaltres, però jo tinc son, que ja passa de mitjanit.

-Té raó. Avui podem dormir al ras, que tenim mantes, com a última opció. Però no ho podem fer cada dia, primerament, perquè trigaran molt més a recuperar-se i cada vegada farà més fred. Hauríem d’anar a demanar allotjament.

-Ens busquen i saben el que volem fer- va dir l’Àlex-. Així que no podem posar a ningú més en perill. I ja no podem anar a la Plaça Grimmauld. Necessitaríem una tenda, o una caravana potser. Encara que no sé d’on ho podríem treure.

-A la bossa no hi tinc res per l’estil. L’Hermione, ella sí que portava una tenda. Si sabéssim on són ens podríem unir a ells…

-Ja fa 15 dies que van desaparèixer, ens en podem anar oblidant. Algú sap a qui li podríem demanar una tenda? Algú a qui no estiguin vigilant els Cavallers de la Mort, si pot ser. Perquè no cal que ens fiquem a la gola del llop…

En Heath portava una estona pensatiu, sense dir res, i els altres es van quedar discutint mentre ell estava en el seu món. Podrien anar a buscar la tenda allà? Sabia on era, i sabia quan hi havia d’anar si no volia que ella el veiés. Però potser era massa arriscat. No els podia portar a casa d’una aliada dels Cavallers de la Mort, seria una bogeria. Però quina altra opció tenien?

D’altra banda, si hi anaven, podria veure la Taylor i dir-li que estava bé, que no calia que es preocupés. Va notar una punxada de nostàlgia. Sabia que ella estava segura, que allà ningú no la tocaria. Però també sabia que devia patir per ell.

Es va fregar els ulls. Què havia de fer, què? Si els hi trobaven, s’havia acabat. Calia arriscar-se tant per una tenda?

-Heeeeeeeeeeeeeeeeeath!- va dir la Mei, posant-se davant seu-. Que ens sents?

-Perdó, què dèieu?

-Que agafem les mantes i dormim. Demà, quan estiguem més desperts, ja tornarem a discutir què hem de fer. Ara ens cal descansar.

En silenci, van repartir les mantes i es van acomodar on van poder.

Aquella nit, però, en Heath no va dormir. Es va quedar donant voltes a la seva idea, valorant els pros i els contres i pensant si no seria massa arriscat.

Quan es va començar a fer clar, va plegar la manta i va recollir el que tenien per allà, de manera que quan els altres es van desvetllar ja ho van trobar tot preparat.

-Heath? Que anem enlloc?

En Heath va assentir.

-Anem a buscar una tenda.

-Se t’ha acudit alguna idea?- va preguntar la Julie mentre se li il·luminaven els ulls.

-No és pas una idea brillant, però n’hi ha una de prou gran a casa meva. Hi cabríem de sobres, i inclou una “habitació” per poder menjar.

-I per què no ho vas dir ahir? És genial!

-No sé si recordeu que la meva àvia va fer un pacte amb els Cavallers de la Mort. Si ens troba allà, segur que no dubtarà a delatar-nos- va dir, amb odi darrere les seves paraules.

-Llavors, quin és el teu pla?

-Cada dia va a comprar al supermercat a les 8, puntual. Si hi arribem cinc minuts després, podrem entrar i només necessitarem una estona. I marxem com si res. No notarà que li falta la tenda, no la fa servir per res.

-Jo ho veig bé- es va afanyar a dir la Mei-. I no penso dormir altre cop al ras.

Tots hi van estar d’acord de seguida.

-L’únic problema que hi veig- va fer l’Àlex-. És que cap dels tres que podem aparetre tenim idea d’on hem d’anar.

-Ja ho faré jo- va dir en Heath.

-Aparetretge paral·lel amb tots sis sense tenir el carnet?- va fer notar la Marta-. Una cosa és que ho facis tu sol, les pràctiques les hem fet. Però no ho sé… vols dir que podràs amb tots? Estàs molt dèbil, ho recordes?

-Ho puc fer- va assegurar en Heath-. I, d’altra banda, no tenim cap més opció.

Els altres es van mirar.

-Molt bé, d’acord. Però si se t’acudeix trostrinxar-me, et tallo el cap mentre dormis. Queda clar?- va fer la Mei.

-Claríssim.

-Així m’agrada.

Es van agafar les mans. En Heath es va concentrar. Millor que no aparetessin davant de casa, per si de cas.

Va tancar els ulls, va notar aquella sensació estranya a la panxa i, quan els va tornar a obrir, estava en un lloc molt familiar.

Era un barri tranquil, però sabia que al cap de mitja hora començarien a sortir els nens i els adults de les cases, per anar a l’escola o a la feina. Tot eren cases, no hi havia pisos. Els carrers eren amples i plens d’arbres.

-Esteu tots bé?- va preguntar.

-Perfectament. On som?

-A Cherry Hinton. Cambridge.


 

I am my own worst enemy.____________________________________________ _________________

 

I aquí em teniiiiu! Sento molt haver trigat tant... però la veritat és que entre l'atrafegament que tinc i que anava esperant si em comentava algú més... doncs s'ha allargat. Però intentaré que no passi més! Perquè la veritat és que els capítols que vénen m'agraden molt, i serveixen per tancar un parell de fils oberts, així que tinc moltes ganes que els llegiu! ^^

I em posaré les piles. Intentaré penjar cada diumenge fins que em posi al dia amb el que tocava, començant per la setmana que ve.

Cosetes, cosetes! Com entraran a Avalon, ara? Quant trigaran a recuperar-se? Què faran, mentrestant? Les sacerdotesses donaran senyals de vida?

SABIES QUE el nom del Heath ve d'un dels meus personatges preferits de la meva sèrie preferida de fa uns anys? La sèrie és Blue Water High, i el Heath és el millor, així que no hi podia haver un nom millor per l'Slytherin guai ^^

Dedico el capítol a la Roser, la Laia Weasley, la Judith i l'Agatha Black! Fins el pròxim! ^^

 

Marta


Llegit 569 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris15/03/2014 a les 14:20:03
#24572Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

AAAAAAAAAAALELUUUUUUUUUUUUUUUIAAAAAAAAAAAAAAA

CAPÍ& Iacute;TOOOL! ^^

Ha estat guaiieeeee!!!!! Sort que tenen la Marta per a fer d'infemera, que si no... :P

Ha estat xaxi pistaxi!! Però tin cpor de que les coses no vagen bé a casa de Heath :S la seua iaia me cau mal xD

Molt malament això de tardar taaant!! mala xeeeent!! ¬¬

Jo crec que les sacerdotesses tenen por de Voldemort i que no volen involucrar-se en la lluita, o això, o estan segrestades, però no sé jo qui les podria segrestar si els profes tampoc no han pogut entrar a Avalon xD

No sé jo ara com s'ho faran, però de segur que ens sorprens hahaha

un beseeeeeeeeeeeeeeeeeeet!

:D




AvatarPotter_granger 349 comentaris15/03/2014 a les 14:31:34
#24573Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja era hora!

El capítol m'ha agradat bastant. Hi havia la incertesa d'on aniran, què faran... Ostres, tan de bo l'àvia del Heath no els enxampi! I sort han tingut de la Marta, que si no...




AvatarLaia Weasley 140 comentaris15/03/2014 a les 19:58:06
#24574Encara no he escrit cap fanfiction

Aiai...

Ja veig  que no n'han quedat gaire ben parats... i aixo de l'aparatatge no ho dominen gaire,

Sort que s'han salvat a temps, i s'han pogut mig recuperar..

Buff, ja veig que sera mes dificil del que s'esperen entrar avalon... no se com s'ho faran..

I aixo de l'avia d'en Health no ho veig bé, aai si els enganxaa!! pero si se la volen jugar alla ells... tot sigui per lu viure en unes condicions millors..

Aviam com s'en surten...

Petooons




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris15/03/2014 a les 21:14:49
#24575Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: hahahah sí, m'he arrepenjat molt, ho reconec... la Marta en realitat se sent molt inútil perquè no val per lluitar, així que pobreta, almenys això que ho domini. Ja veurem què passa a casa del Heath! Les sacerdotesses no tenen por de Voldemort, la seva màgia és prou poderosa com perquè no en tinguin i ho saben. 

Potter_granger: m'agrada que t'agradi! ^^ merci per llegir i comentar, fins el pròxim!

Laia Weasley: no és que no ho dominen, és que la situació és estressant. Pensa en l'Hermione, ho fa genial i se li va trostrinxar el Ron. Així que no vol dir res. El cas és que no poden viure tal com viuen, i el pla del Heath és segur (o això sembla, almenys!)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris21/03/2014 a les 20:25:07
#24580Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaaaaaaa :D

Weeee! Familia d'en Heath! :D Tinc ganes de veurels!! Encara.... que hi hagi la possibilitat que els delatin als cavallers de la mort XP

Bueno... MIKE/MARTA FOR THE WIIIIIIN!! En serio... soc molt fan de la parella :) 

... ferides... yeeeeeeeey... bueno, com a minim es curen rapid i no acabem com la pobre Cast, que aixi tindriem un problema :S

M'agrada molt el process de la Marta, espero que comensi a adonarse de el seu valor en relacio al grup, que no tot el que importa es ser la part agressiva de la equacio. Ns XP

Ale, tristament ho he de deixar aqui... Ho sento molt pero ultimament no estic molt be XP

Esperant el seguent amb moltes ganes :D




xudit_95 80 comentaris28/03/2014 a les 00:47:32
#24583Encara no he escrit cap fanfiction

Marta!!!! Sento haber trigat tant, pro entre parcials i treballs no he pogut fins ara!! >.< El capitol m'ha encantat!!! Sera perillos anar a cada Heath.... Pro accio :3 Per altra ba da.... Lo del tronximent.... Buf, no puc ni imaginar'm-ho!! Quin mal!!! A veure, sincerament, crec que el Malfoy fotra bassa ara ... Aix no se!! M'estresso XD Mes coses, mes coses!! Aquest diumenge capitol! I prometo no trigar tant, de veritaaaat qur ho sento, pero per llegir sixo, s'ha de fer be i tot (no es conya: amb enstea i xocolata) Nomes hi ha una cosa que no acabo de entendre.... Les sasserdotisses? No es la seva guerra aixi que no crec que sigui a causa dwl Voldemort .... Pero si que podria fer que els hi hagin fet algu a cosa? Com que? Aix!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/04/2014 a les 17:16:13
#24586Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: encara necessiten una temporada per recuperar-se, trostrinxar-se és bastant bèstia. Sort que hi ha díctam! No cal fer comentaris quilomètrics a cada capítol dona, que jo amb que comenteu ja estic contenta ^^

Judith: tronximent... xDDDDD definitivament, has d'augmentar el teu vocabulari potterià (?) Saps que has dit una cosa MOLT INTERESSANT? No és la guerra de les sacerdotesses, et fa pensar, eh? Pensem-hi, pensem-hi totes :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/06/2014 a les 08:50:50
#24630Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hehe, gràcies per dedicar-me el capítol, quinba vergonya cpomentar-te tan tard! ^^

M'ha agradat molt, mola com has descrit el patiments dels que s'han fet mal, molt molt bé, de veritat. Ara a veure si no els pillen a casa del Heath!

Segueixo llegint!