La Crida d'Avalon - Capítol 13: Secrets de família
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 11/04/2014 a les 17:11:26
Última modificació 11/04/2014 a les 17:11:26
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13: Secrets de família

Capítol 13: Secrets de família

 

En Heath va analitzar mentalment el recorregut que havien de fer. Estaven a la cruïlla entre Cherry Hinton Road i High Street. Només hi havia un camí possible, però passarien per davant del supermercat on comprava la seva àvia, així que s'havien d'afanyar.

-Quina hora és?

-Falten deu minuts perquè surti de casa.

-Apa, doncs. A córrer!

En Heath va enfilar High Street amb tots els altres darrere. De seguida va notar la fatiga que tenia i com de dèbil l'havia deixat trostrinxar-se, així que va abaixar el ritme, però no es va aturar ni en un sol moment.

Quan van travessar les vies del tren i van girar a l'esquerra, la Mei va dir a en Heath des de la cua:

-Dos minuts!

En Heath va arribar fins al final del carrer sense sortida i va buscar un lloc per a amagar-se. A veure... què podia servir?

-Els cotxes!- hi va contribuir l'Àlex-. Amaguem-nos darrere dels cotxes.

-Però allà se'ns veurà molt, no?

-Si no espera que hi siguem, no. Ja ho veureu, ni tan sols s'hi fixarà.

No van tenir temps de discutir-ho, perquè en Heath va veure com la porta s'obria i els va fer un senyal perquè s'amaguessin ràpid.

Una dona d'uns 65 anys va passar just per davant d'on eren ells, però no es va girar en cap moment. Era una dona alta de cabells curts i tenyits de marró que portava ulleres. En Heath va fer un ganyota quan la va veure, però es va estar quiet fins que va haver desaparegut per la cantonada.

-Au, seguiu-me.

En silenci, es van acostar a la porta. En Heath es va quedar parat.

-Què esperes? Obre!

En Heath va fer un somriure de disculpa.

-És que no tinc clau...

Tots el van mirar amb cara d'incredulitat.

-Però com que no tens clau? I com tenies previst entrar?

-Un moment, un moment. Estic pensant- va dir, amb cara de concentració.

La Mei es va posar les mans al cap i es va girar d'esquena, murmurant alguna cosa.

En Heath, mentrestant, s'havia posat a rebuscar pel terra, i no va parar fins que no va trobar una pedra petita.

-Això servirà.

Es va allunyar uns passos de la casa i va tirar la pedra a la finestra de sobre la porta. Es va esperar uns segons fins que una cabellera pèl-roja amb una cara d'enfadada de complement va sortir per la finestra.

-Però es pot saber qui... Heath! Ets tu?

-Jo mateix.

-Baixo a obrir-te.

La finestra es va tancar, i al cap de no res, la porta del garatge es va obrir i en va sortir una nena baixeta d'uns 9 o 10 anys, que es va tirar a sobre d'en Heath. Tots els altres s'ho van mirar sense poder evitar somriure.

-Com és que has vingut? I si et veu l'àvia? Et delatarà!

-Acaba de marxar, no et preocupis- en Heath va mirar els altres-. Necessitem ajuda.

-Ja deia jo que era estrany que només vinguessis de visita...

-Taylor, ens hem quedat sense lloc on estar-nos. Necessitem agafar la tenda de campanya.

-Però on us estareu? Podem buscar algú que us amagui, mentrestant...

En Heath va fer que no amb el cap.

-És massa perillós, ens busquen i no podem posar ningú més en perill.

-Passeu, doncs. Anem a agafar la tenda.

Tots van entrar a la casa, seguint en Heath i la Taylor.

-Espereu un moment aquí- els va dir en Heath quan van arribar a la sala d'estar-. Vaig a buscar la tenda, torno de seguida. No deixeu senyals d'haver estat aquí.

Quan va haver marxat, la Mei es va asseure al sofà i els altres la van mirar amb mala cara.

-Què? Qualsevol es podria haver assegut aquí, no crec que això la faci pensar que han vingut uns fugitius a robar-li la tenda- va dir fent rodar els ulls.

Els altres no van respondre, però tampoc no es va asseure.

-I ara què?- va preguntar la Marta.

-Com que i ara què?

-Que què farem. Fins ara teníem un pla, un objectiu. Ara ens posarem a vagarejar, esperant... què?

-Que apareguin les sacerdotesses? No ho sé, de moment esperem que en Heath i la Mei es recuperin- va dir l'Àlex-. Després potser haurem d'anar a investigar per algun lloc.

-On? A les biblioteques màgiques no hi podem entrar. I a part, les sacerdotesses ja han deixat ben clar que no ens pensen ajudar- va fer la Julie, negant amb el cap-. No ho sé, nois. Estem sols. Hem de trobar la manera de sorprendre la Cast i els altres, i suposo que ara que ja saben que és el nostre objectiu hi hauran posat més protecció.

La Mei va esbufegar.

-Doncs improvitzem, home. De moment, marxem, i després ja veurem què fem.

En Mike estava a punt de contestar, però l'aparició d'en Heath i la Taylor a la saleta el va aturar.

-Ja ho tenim! Ens ha costat una miqueta de trobar, però ja podem sortir quan vulguem. I la meva àvia no ha vingut, així que ja som oficialment lliures.

-Jo no cantaria victòria tan aviat- va dir una veu des del passadís.

En Heath va notar com la sang se li glaçava a les venes. No podia ser que s'hagués descuidat tant com per no sentir la porta, per no sentir res.

-Hola, Heath- va dir la seva àvia, fent un pas endavant de manera que la llum ja la feia visible-. Feia molt de temps que no ens vèiem.

 

 

 

L'única que va reaccionar va ser la Mei, que va treure ràpidament la vareta per veure com li sortia volant de la mà.

-Ho ha fet vostè?

-No devies pensar que permetria que em deixessis inconscient o alguna cosa per l'estil. Ara que ja estem tots d'acord, anem cap dins, que al costat de les finestres us podria veure algú.

En Heath es va maleir per no haver-ho pensat abans. Segur que ella els havia descobert per això, i qualsevol els hauria pogut veure... però ara ja era igual.

-I què? Ja se n'assabentarà tothom, ja te n'encarregaràs tu, de fer-los saber que ens has capturat. Vinga, va, obrim les cortines- va fer, enretirant una cortina.

-Però què fas?- la senyora Miller va córrer per tancar-la-. És que vols que descobreixin que sou vius?

-Com? Penses matar-nos i no vols que sàpiguen que ens has trobat vius?

La senyora Miller va sospirar.

-Podeu fer el favor de seguir-me, sisplau? Aquí no s'hi pot parlar.

En Heath tenia la cara desencaixada. No entenia res del que estava passant, però les coses no podien anar pitjor, així que va fer un senyal als altres perquè el seguissin.

-I ni se us acudeixi treure cap vareta. A la pròxima, no només sortirà volant, sinó que us quedareu sense. I tu, Taylor...- va dir, mirant-la amb expressió indesxifrable-. No em puc creure que no m'hagis avisat que eren aquí.

La Taylor li va aguantar la mirada fins que ella la va apartar, i també els va seguir.

 

 

 

Al cap d'un parell de minuts, en Heath es va sorprendre de trobar-se entrant a la seva habitació.

-Espero que no et faci res, Heath. És l'única habitació sense finestres.

-Es pot saber què penses fer?

-Confia en mi, sé el que em faig.

-Que confiï en tu? De veritat? Em pensava que encara et quedava una mica d'enteniment! Vinga, va, mata'ns a tots, no som rivals per a tu, prou que ho sé.

La senyora Miller va tancar els ulls.

-Molt bé, d'acord, ha arribat el moment que sàpigues la veritat.

-La veritat de què?

-Taylor, m'hauria agradat que te n'haguessis assabentat més tard, no et volia posar en perill.

-LA VERITAT DE QUÈ?- va repetir en Heath, enfadat.

-La veritat de qui sóc. Que no sóc dels Cavallers de la Mort, que sóc a l'Orde del Fènix.

-A l'Orde del Fènix?- va fer en Heath, fent rodar els ulls-. Vinga, va. Esforça't una mica més, si vols que et cregui.

-És veritat. Si vols, puc trucar en Remus ara mateix perquè t'ho digui ell. És l'únic que sap qui sóc i amb qui em poso en contacte. Encara que no el voldria molestar, l'escola del British els està portant problemes.

Tots es van mirar amb els ulls oberts.

-Com... com ho saps? I ho diràs als Cavallers de la Mort? Series capaç d'això? Són nens, nens. Ni tan sols tu cauries tan baix per posar-los en perill. O sí?

-Ningú ha parlat de posar-los en perill! Si precisament sóc la que els porta les pistes falses!

-Pistes falses? Què vols dir?

-Heath- hi va intervenir la Taylor, dient el que els altres no eren capaços de fer-li veure-. Crec que vol dir que és una agent doble. Que està del nostre costat.

En Heath es va quedar un moment en shock, sorprès per aquesta notícia. Però no podia ser, oi? Era impossible!

-Però si et vas vendre als Cavallers de la Mort quan els van matar a tots! T'hi vas vendre perquè no et fessin el mateix que a ells!

-M'hi vaig vendre perquè no us fessin el mateix a vosaltres! Havia promès als vostres pares que us mantindria segurs! Perquè et penses que no et deixava anar a Hogwarts? Que sempre havies estudiat a casa?

-Però al final m'hi vas deixar anar! Per què?

-Perquè m'hi van obligar! Encara que l'Innominable no hi fos, els Cavallers de la Mort sí que continuaven agrupant-se! Recordes que va ser l'any del complot d'Avalon? Volien els millors, i sabien que tu ho eres, per això em van dir que hi havies d'anar! Qualsevol negació hauria suposat posar-vos en perill altre cop, i això no m'ho podia permetre. I esperava que no et posaries en problemes, però no podia estar més equivocada, ets exactament igual que el teu pare...

-No parlis d'ell!- va cridar en Heath-. No hi tens dret!

-Hi tinc tant de dret com tu! No ets l'únic que va perdre la seva família, aquell dia! Vaig veure com mataven els meus fills! Tu no saps el que és, això! Els meus fills, les meves nétes, tots morts i jo no hi era per evitar-ho! Quan em van dir que vosaltres dos éreu vius, vaig saber que havia de fer el que calgués perquè ho continuéssiu sent! Però no em pensava alinear amb els que havien fet això, així que vaig buscar l'Orde del Fènix. Sóc amb ells des de llavors.

-Però...- en Heath es va mirar les mans, intentant trobar alguna rèplica-. Però no pot ser. No pots haver deixat que passéssim tots aquests anys odiant-te per ser algú que en realitat no ets.

La senyora Miller va somriure.

-El més important era mantenir-vos vius, i mira, sou aquí. Encara que tu no sembla que tinguis la intenció d'estar-ho gaire temps- va dir, canviant de cara-. Es pot saber on eres i on penses anar?

-Tenim una missió, senyora Miller- s'hi va afegir la Julie, posant la mà a l'espatlla d'en Heath-. Per l'Orde del Fènix.

La senyora Miller va clavar els ulls en la Julie, amb una barreja d'emoció i tristesa.

-Julie Potter. M'equivoco?

-No s'equivoca.

-He sentit a parlar molt de tu. Tenia ganes de conèixer-te. Ets igual que la teva mare.

La Julie es va estovar una mica quan va entendre per què la mirava d'aquella manera. La veia com un altre Heath, una altra òrfena que s'havia quedat sola.

-Senyora Miller, en Heath no està sol. Miri'ns, això ho estem fent junts. Vinguem d'on vinguem tots.

La senyora Miller va semblar molt més gran de cop.

-Aneu, doncs- va dir, amb un gran esforç-. Feu el que hagueu de fer. I vigileu molt, d'acord? Us puc oferir res?

-Doncs necessitaríem una mica de menjar- va dir en Mike-. No sabem quant temps estarem rondant.

-Ara mateix. Taylor, pots anar a buscar conserves i coses que els puguin durar temps?

La Taylor es va desarrapar del braç d'en Heath ràpidament i va començar a remenar pels armaris. La senyora Miller es va aixecar i va sortir de l'habitació. Hi va tornar al cap d'uns segons, carregada.

-Una canya de pescar perquè pugueu tenir alguna cosa a l'estómac quan se us acabi el menjar i uns quants coberts. Dins la tenda hi ha taula, així que hi podeu menjar bé.

-Àvies. Sempre preocupant-se del menjar- va dir en Heath, obrint la boca per primera vegada en una bona estona.

Tots van somriure i van agafar les coses, preparats per marxar. Quan ja sortien porta, en Heath va sentir que el cridaven i es va girar. La seva àvia i la Taylor estaven agafades, mirant-lo.

-Vaig dir que tenies el meu permís per canviar d'escola. Si et troben, només has de dir que t'he fet tornar a casa. D'acord?

En Heath va somriure.

-Gràcies. No em posaré en perill inútil, no et preocupis. Al capdavall, no sóc un Gryffindor. Això els ho deixo a ells.

-I perdona. No us volia mentir tant de temps, però no tenia cap més opció. Espero que algun dia em puguis perdonar.

En Heath es va acostar i la va abraçar ràpidament, davant la sorpresa de la seva àvia.

-Si sóc viu, és gràcies a tu. És més, si la Taylor és viva, és gràcies a tu. Això compensa qualsevol mentida que hagis pogut dir.

La senyora Miller va assentir, amb llàgrimes als ulls. En Heath va despentinar la Taylor i va sortir.

 

Take the time just to listen when the voices screaming are much too loud.________________________

 

I aquí em teniiiiiiiiiiiu! Ho sento, que m'he retardat molt per penjar aquest capítol TT I sento la qualitat del capítol, que l'escrivia quan tenia temps i està fet a trossos petits, i així és impossible escriure... però en fi, a veure si puc millorar-ho als pròxims :)

HEATH power! No és maco tot plegat? L'àvia d'en Heath m'encanta, el sacrifici que ha fet perquè en Heath i la Taylor poguessin tenir una vida... Que la teva família t'odiï per a salvar-los. És molt fort... I la Taylor, que és una monada ^^

Ho deixaré aquí per avui, a veure què penseu que passarà a partir d'ara, què faran, on aniran...

Dedico el capítol a la Roser, la Potter_granger, la Laia Weasley, la Marta i la Judith. Un petonàas ^^

SABIES QUE el lloc on viu en Heath és el lloc on vaig viure les setmanes que vaig passar a Cambridge? És més, la imatge de l'àvia d'en Heath és la mateixa que la de la dona que em va acollir aquells dies.

Em feia molta il·lusió que sortís ^^

Fins el pròxim! (que el meu calendari diu que serà diumenge, a veure si ho aconsegueixo xDDD)

 

Marta


Llegit 549 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLaia Weasley 140 comentaris11/04/2014 a les 18:44:18
#24587Encara no he escrit cap fanfiction

CAPITOOOOOOOL :) 

Ja tenia ganees!! quin capitol mes macooo... m'encanta l'avia del Health, la veritat es que no m'ho esperavaa genss!! pensava que els empressonaria a tots i els lliuraria els cavallers, i la veritat eske ha sigut una gran sorpresa!!

Ara si, com entraran Avalon?? la veritat es que si que ho tenen bastant fotut...  aviam si reben alguna ajuda inesperada... 

ufff esperar el proxim capitoool amb moltes gaanes!!

Petooons

 




Avatarhpkarina 373 comentaris11/04/2014 a les 20:04:51
#24588Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

I per fi he pogut acabar el capítol! :):) És vindre al poble i tindre mil coses per fer xD

pos ha estat xaxi pistaxi! Ja era hora, eeeeh?? ¬¬ em cau bé la iaia de Heath, és cuqui! I la germana també :P I bueno, no estic jo molt inspirada ara mateix i tinc son i vaig a traduir, aixina que només puc dir que espere que dijous hi haja capítol!! :):):)

un beseeeeeet! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/04/2014 a les 02:32:10
#24589Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: tu sempre estàs atenta i ets de les primeres que comenta, moltes gràcies, anima molt! :D La veritat és que fins ara tenien sempre un objectiu, però ara... hauran de veure què fan. I mentre s'ho pensen, poden passar moltes coses!

Roser: la família d'en Heath és guai! Ja et val, jo et porto pastís i tu fas un comentari-unchi? Lleig, molt lleig (fa que no amb el cap). Ale, bones vacances!




Avatarhpkarina 373 comentaris15/04/2014 a les 22:49:59
#24590Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

TU NO VAS DIR QUE DIUMENGE SERIA EL NOU CAPÍTOL? JA VAS DOS DIES TARD T_____________________________________________________________________ ______________T




AvatarPotter_granger 349 comentaris18/04/2014 a les 10:18:41
#24591Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Caram, qui s'ho esperaria!

No em pensava que l'àvia del Heath fos una agent doble, és... pff, no tinc paraules per això. I la Taylor és una nena moníssima! M'encantaaaaaaaa!

I jo crec que en algun moment es trobaran amb el Harry, el Ron i l'Hermione, estaria bastant bé.

Sento haver trigat tant, però no tenia internet.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/04/2014 a les 18:18:03
#24594Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

uns quants, uns quants... xDDD

Potter_granger: em feia por que us ho veiéssiu a venir, però veig que no ^^ M'hauria de plantejar tornar a treure la Taylor, que és molt guai :) Ja veurem si es troben, però seria molta casualitat!




xudit_95 80 comentaris21/05/2014 a les 23:13:50
#24611Encara no he escrit cap fanfiction

Cagun dena Marta.... Em passu setmanrs sense llegir-ho per les raons que ja saps.... I tio.... He plorat hahaha, es q la àvia es super monaaaa, estava amb llagrimes als ulls, i en plan:no, aguanteu va vinga, sou fortes xDDDD Cagun en tu.... Crec q ets la unica persona que podria haber fet aixo hahaha




xudit_95 80 comentaris21/05/2014 a les 23:18:05
#24612Encara no he escrit cap fanfiction

Joder Marta tio.... Em passo setmanes sense llegir per les raons que ja et vaog dir, i em poso a llegir.... I wuasi ploro xDDdD en seriu eeee, la àvia és súper moooooonaaaa eee... Es q en seriu, les llàgrimes estaven per sortir i jo: nooo! Aguanteeeeu muahahaha xDDDDD que mona en seriu




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/06/2014 a les 09:01:46
#24631Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hehe, quan he llegit Cambridge he pensat que devia ser on vivies tu ^^. Que guai lo de la senyora.

L'àvia del heath molt molt, i la Taylor també. Per un moment, quan ha entrat l'àvia he pensat que deixarien la casa feta miques entre tots XD Bueno, una cosa solucionada, doncs. Ara, a veure què fan a continuació, perquè ho tenen una mica magre. Que putes les sacerdotesses ¬¬

Segueixo!