La Crida d'Avalon - Capítol 14: Disculpes i sorpreses
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 08/05/2014 a les 23:53:56
Última modificació 08/05/2014 a les 23:53:56
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 14: Disculpes i sorpreses

Capítol 14: Disculpes i sorpreses

 

-Em toca a miiii!- va cridar la Mei-. Esteu tots agafats?

No va esperar resposta i tot just després va desaparetre, emportant-se els altres cinc darrere seu. Van aterrar en una clariana d'un bosc bastant espès.

-On ens has portat?

-No gaire lluny d'Avalon, uns 60 km al nord. No me'n volia allunyar massa.

-Perfecte. Us sembla si posem la tenda?

Van treure la tenda de la bossa de la Julie i la van deixar a terra.

-D'això... algú sap com es munta una tenda?

-Amb un cop de vareta- va dir l'Àlex, i la va aixecar del tot.

-Bona idea- va dir en Heath, sorprès, mirant-lo-. La meva àvia me la feia muntar manualment. He viscut enganyat tota la vida!

-No devies fer gaire bondat- va dir la Mei, rient-. Va, ensenya'ns-la.

-Eh, nois, hem de posar les proteccions al voltant- va dir la Marta, però no se l'escoltaven-. Eooooo! Les proteccions!

Va veure com entraven dins i va sospirar.

-A veure...

-Vols ajuda?

Es va girar i va veure que en Mike s'havia esperat.

-Buf, gràcies, almenys no tothom m'ignora.

Van començar a posar les proteccions, i en un no-res ho van tenir acabat.

-Genial, aquí no ens hi troba ningú. Anem a veure la tenda?- va preguntar la Marta.

-Espera un moment- va fer en Mike, ràpidament-. Hi ha una cosa que fa temps que et volia dir.

La Marta va obrir molt els ulls, però va intentar que no es notés que s'havia quedat paralitzada.

-Sí?

-Et dec... una disculpa. Ja saps, per no respondre a les cartes i tot això.

Semblava que tota la seva eloqüència havia fugit.

-No tinc excusa- va continuar-. En aquell moment em va semblar el millor per com estaven les coses. Però em sap greu.

La Marta va assentir.

-Ja fa molt de temps, no té sentit preocupar-se per això ara. Però gràcies per les disculpes.

En Mike va somriure una mica, alleugerit, i va començar a tirar cap a la tenda.

Quan van obrir la porta, es van començar a sentir els crits.

-Això és trampa!- cridava la veu inconfusible de la Mei-. Vols fer el favor de deixar-me pujar? És el MEU lloc!

La Marta i en Mike es van mirar, resignats, i van travessar una habitació no gaire gran amb una taula i una petita cuina i van obrir la cremallera per entrar al segon recinte.

La següent habitació era molt més gran i il·luminada. El sostre era molt més alt, i a dreta i a esquerra hi havia dues lliteres de tres llits cadascuna. En Heath i l'Àlex havien aconseguit quedar-se amb els dos llits del pis de dalt, i la Mei estava a l'escala que portava al llit d'en Heath, estirant-li el peu perquè no pogués acabar de pujar i cridant. La Julie, mentrestant, s'instal·lava al llit de sota de la llitera on en Heath i la Mei es barallaven.

-Però es pot saber què passa?- va preguntar en Mike-. No arribem a posar exsurdos i l'Innominable mateix es presenta a la porta!

-Que què passa? Que m'ha tancat la cremallera davant dels nassos per poder arribar fins dalt! Que no és just, et dic!

En Heath va treure la llengua a la Mei, cosa que només va fer que li estirés el peu amb més força. L'Àlex, des de l'altra banda, es va posar a animar en Heath, i la Mei llavors va començar a cridar-li coses no gaire maques, i en Heath es va posar a riure, i el soroll era tan eixordador que...

-PAREEEEEEEEEEEEU!- va cridar la Marta, fent que tots es quedessin quiets i callats-. MEI! AL LLIT DE SOTA D'EN HEATH, SENSE DISCUTIR! JA!

-Sí, mama...

La Mei va deixar en Heath, no sense abans fer una última estrebada, i es va estirar a sota d'ell. La Marta va fer un esbufec mentre en Mike la mirava, divertit, i va anar cap al llit de sota de l'Àlex. En Mike, per tant, es va quedar al de sota de la Marta. La Julie va fer una rialleta i va fer que no amb el cap, pensant que tenia sort de poder-los tenir al seu costat en circumstàncies com aquelles.

 

 

 

-Algú em pot explicar què hi ha entre aquells dos?- va preguntar l'Àlex.

-El mateix de sempre. Tensió sexual no resolta- va respondre la Mei.

-Mira que ets fina, tu també- s'hi va ficar la Julie-. A mi em sembla molt bé que es tornin a parlar i tornin a tenir una relació normal.

-Mai no han tingut una relació normal- va dir en Heath-. Per favor, però si eren l'OTP de mig Hogwarts!

Tots quatre estaven asseguts a la taula de la primera cambra que hi havia a la tenda, des d'on podien veure la Marta i en Mike asseguts a la gespa, a una distància prudencial de més o menys un pam.

-Tu ho has dit, eren- va fer la Julie-. Però ja no ho són. A més, la Marta està en una mena de cosa rara amb en Louis, no us sembla que és una mica insensible parlar d'això mentre ell...

-Per començar, la Marta i en Louis mai no han tingut res confirmat. Que jo sàpiga, mai no han estat junts- va dir la Mei-. I l'has vista, amb en Mike? Fa dues setmanes que vam començar a viatjar pels boscos, i cada dia passen més estona junts. Em cau molt bé en Louis, però és que ells dos són massa monos. I siguem sincers, en Louis probablement està mort.

La Julie va notar un nus a l'estómac en sentir aquesta afirmació.

-Però això no està confirmat- va dir l'Àlex-. Jo no el donaria per perdut abans de tenir-ne evidències. Ja el coneixeu, és un os dur de rosegar.

-Ja ho veurem- va dir en Heath-. Ei, ja vénen. Canviem de tema.

Quan van creuar l'entrada, encara estaven en silenci.

-Què fèieu?

-Xerràvem de coses sense importància. I vosaltres?- va preguntar en Heath, somrient.

-També- va respondre en Mike, imitant el seu somriure.

-De fet, dèiem que estaria bé anar a pescar alguna cosa.

-Bona idea!- va respondre de seguida en Heath-. Marta, hi vols anar tu, avui?

-Jo?- va preguntar, dubtosa-. Sabeu què va passar l'últim dia que hi vaig anar.

Evidentment, sabien què havia passat. Que s'havien quedat sense dinar.

-Aquest riu és més fàcil, per pescar. Ja veuràs com te'n surts- va acabar, encara amb el somriure enganxat als llavis.

 

 

 

La Marta va treure el cap entre dos arbres, per a assegurar-se que no hi havia cap animal indesitjat rondant per allà. Quan va veure que estava tot net, va sortir i es va acostar al riu.

Es va asseure a una pedra i va tancar els ulls. Només se sentia el soroll dels ocells i del riu que baixava amb força, no hi havia res que pogués destorbar-la.

Havia d’admetre que era el lloc que li havia agradat més de tots els que havien estat fins llavors. El bosc era prou espès per amagar-los, però no tant com per fer que caminar per allà fos incòmode. Els arbres eren alts, així que si hi pujaves podies veure boscos i pobles i camps. El riu, cristal·lí, travessava el verd pel mig, desembocant al mar, i era tan ample que fins i tot s’hi havien pogut banyar. A més a més, era molt fàcil pescar-hi peixos. Sabia que només per això li havien deixat que hi anés ella, perquè era un autèntic desastre.

El sol tot just feia unes hores que havia sortit, així que encara no era migdia i tenia molt de temps lliure. Va tirar la canya tranquil·lament, amb paciència, sentint que tot el temps del món estava a la seva disponibilitat perquè en fes el que volgués.

Al cap de mitja hora i només dos peixos, el seu fastigueig pujava de nivell per moments. Però què els hi passava als peixos, eh? Per què no picaven?

Va esbufegar i va deixar la canya a la pedra. Es va plantejar de tornar enrere i demanar ajuda a la Julie, segur que ella se’n sortiria i no diria als altres que havia estat ella.

Es va aixecar i es va girar, però de seguida va canviar d’idea. Davant seu hi havia l’arbre més alt del bosc, al qual encara no havia pogut pujar. No ho va dubtar ni un moment i s’hi va començar a enfilar.

Va pujar els metres justos per a poder veure-hi per sobre de la copa de la majoria dels altres arbres i es va acomodar a una branca bastant gruixuda. Un cop va sentir-se segura, va tancar els ulls.

-BU!

Va fer un bot i va relliscar cap a un costat.

-Merda!

Va buscar desesperadament una branca on agafar-se, però es va adonar que no n’hi havia cap i va saber que cauria.

Fins que una mà la va agafar pel canell i la va ajudar a posar-se bé a la branca. La cara d’en Heath va aparèixer, somrient, a la seva esquerra.

-PERÒ ES POT SABER QUÈ COLLONS ET PASSA? ARA EM VOLS MATAR?

-Eeeeeeh, tranquil·litza’t, que no t’he deixat caure. Només et volia espantaaaar.

-Joder, doncs ho has aconseguit.

-I des de quan parles tan malament, tu?

-No ho sé, des que m’intenten tirar daltabaix d’un arbre?

-No has caigut, no? Doncs ja està. T’estava buscant perquè volia parlar amb tu, he vist que no eres baix i he notat moviment per aquí dalt. La resta és història.

-I es pot saber què em volies dir?

En Heath va somriure maniàticament.

-Em fas por.

-T’he vist molt junteta amb en Mike, últimament- va dir, sense abandonar el somriure.

-Però què…? Oh, per favor. No deus pensar que hi ha alguna cosa més.

-No hi és?

-És clar que no. Com vols que pensi en això quan tinc en Louis perdut per aquests móns? En Mike és un bon amic i ja està.

-Però fa anys que no veus en Louis. No pots estar enamorada d’ell, encara.

-No tots canviem tan ràpid d’opinió com tu.

Un flaix va passar pels ulls d’en Heath.

-Perdona, no volia dir això.

-Sé què volies dir. Tens raó, jo no m’he volgut comprometre mai amb ningú, i no sé si ho arribaré a fer mai. Per això se’m fa molt estrany. Però pensa-hi. Fa dos anys que no el veus, i quatre mesos que no tens notícies d’ell. No t’ha passat pel cap ni un moment que tu i en Mike podríeu arribar a…

-Doncs no. A veure, encara que no ho hagi dit mai, no és cap secret que a mi m’agradava fa anys. Però va marxar, i al final vaig aconseguir oblidar-lo. És una persona genial i tot el que vulguis, per això sóc amiga seva. Però ja està. Jo estimo en Louis, això ho tinc molt clar. I en Mike també ho sap.

-I t’has plantejat que en Louis potser…

-En Louis és viu. Ho sé, d’acord? No pot estar mort. No pot.

En Heath es va quedar en silenci. No li volia portar la contrària, però sabia que era el més probable. Ja feia molt de temps que havia desaparegut, que no n’haguessin trobat el cos no tenia per què voler dir que estava viu de totes totes. Però no li podia prendre aquesta esperança a la Marta, perquè era l’única cosa que li quedava.

-Baixem? Podem agafar els peixos i anar-los a fregir. Encara que em sembla que deien de fer-los per sopar i dinar les conserves que queden.

-Marxar d’aquí? Ja?- va dir la Marta, recordant de cop que no havia pescat res.

-Sí, que hi ha cap problema?

La Marta va fer el seu millor somriure. Si havia de confessar, almenys no posaria mala cara.

-No tens peixos, oi?- va dir en Heath, abans que ella pogués obrir la boca.

-N’he pescat dos, d’acord?- va fer, posant-se a la defensiva.

-Eh, doncs ja tenim sopar per nosaltres, als altres que els bombin- va dir ell, somrient-. Va, fem una cosa. Anem cap allà i diem que ens hem distret i ens hem deixat els peixos, i aquesta tarda venim a pescar quan se suposa que venim a buscar els peixos.

-No s’ho empassaran.

-Que sí, dona. Sóc jo, de mi ja se n’esperen qualsevol cosa.

-I per què m’ajudes?

-Per què no ho hauria de fer?

-No ho sé. Les serpotes no acostumeu a manipular la gent?

-Nà, això li deixo a la Gregory- va dir en Heath, rient-. No t’ho creuràs, però la trobo a faltar i tot. No hi ha res com tenir algú que es passa el dia cridant-te.

-Per això ja tenim la Mei.

-És veritat. És veritat.

 

 

 

En Heath i la Marta van tornar del bosc carregats de peixos i amb cara de satisfacció. Els altres es van mirar les galledes plenes amb incredulitat, però si van sospitar alguna cosa, no ho van deixar notar.

En Mike es va posar a fer foc amb uns branquillons, i els altres van triar els peixos que els venien més de gust per posar els altres en conserva.

-A qui li toca decidir on anem, demà?

-A mi- va dir la Marta, somrient-. Encara que si pogués triar-ho, ens quedaríem aquí. Però ja veurem on acabem...

-Ja saps que no ens podem allunyar gaire d'Avalon, eh? La Ruella continua fent guàrdia, però cada vegada van marxant més Cavallers de la Mort. Quan siguin menys, haurem d'atacar.

-Perquè suposo que la Ruella no marxarà, no?

-La Ruella? La Ruella ens vol fer la pell i sap que tornarem. No es mourà d'allà si no és que s'assabenta d'on som, cosa que estaria molt bé que evitéssim.

Es va sentir un soroll uns metres a la seva dreta, i es van quedar tots quiets. Ja estaven acostumats a veure Cavallers de la Mort que s'allunyaven de la zona, i tot i que semblava estrany, sabien que era impossible que els veiessin o els sentissin. Però de totes maneres, no podien evitar quedar-se callats.

-No ens pot veure. No passa res- va dir la Mei.

Al soroll de branques trepitjades s'hi va afegir un altre so.

-If every simple song I wrote to you would take your breath away I'd write it all...

En Heath va ofegar una rialla.

-Canta? Des de quan els Cavallers de la Mort canten?

Però la Marta estava molt quieta i amb el cap aixecat, alerta i mirant al seu voltant.

-Deu ser un Cavaller de la Mort alegre- va dir l'Àlex, encongint-se d'espatlles mentre fregia el peix.

-Vigila que no se't torri massa- va dir la Mei, mirant el peix de l'Àlex-. No sempre podrem menjar peix pescat per la Marta.

Tots la van mirar, esperant que rigués, s'enfadés o es posés vermella, però no donava cap senyal d'haver-los sentit.

-A thousand miles seems pretty far...

Aquesta vegada, la veu sonava molt més a prop.

-But they've got planes and trains and cars...

I la Marta es va unir a la veu que cantava tot xiuxiuejant.

-And walk to you if I had no other way.

I, llavors, es va aixecar de cop i va començar a córrer cap al lloc d'on venia la veu. La Julie la va cridar, en Heath la va cridar, però ella no els va fer cas, i just en el moment que creuava el límit de les proteccions i s'exposava a ser descoberta, un noi d'ulls verds va sortir d'entre els arbres.

L'abraçada de la Marta el va agafar de sorpresa i el va fer caure a terra. Va parar de cantar i va estar a punt de treure's de sobre el cos desconegut que l'havia atacat, però va veure que era la Marta i es van mirar un segon, dos, tres.

I li va fer un petó.

Els Desterrats els van mirar des de darrere, drets al límit de les proteccions.

-Mike- va dir l'Àlex-. Et presento en Louis.

 

And walk to you if I had no other way.____________________________________________________

 

Qui trobava a faltar en Louiiiiiiiiiiiis? Jo el trobava a faltar! ^^ Val, d'acord que en aquest moment la liarà molt, però això és guai :P M'imagino la cara d'en Mike, pobret...

Sento haver trigat tant, estic fent el que puc... no puc dir-vos una data concreta pel pròxim, perquè està vist que no ho sé complir, però tinc una mica el meu calendari fet i espero que sigui aviat!

Comença una trama que m'agrada moltíssim! El Mike-Marta-Louis és molt guai i molt de sentiments contraris i això mola ^^

Què creieu que passarà? Amb qui voldríeu que es quedés la Marta, amb en Louis o amb en Mike? On ha estat, en Louis, tot aquest temps, i per què no ha donat senyals de vida?

SABIES QUE en Mike va tenir una pretendent el curs anterior? La Míriam, una companya seva de classe, estava interessada en ell, però ell va preferir que fossin només amics.

Per què serà... ^^

Dedico el capítol a la Roser, la Laia Weasley, la Marta i la Potter_granger. Bona nit i fins la pròxima!

 

Marta


Llegit 547 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris09/05/2014 a les 11:47:27
#24595Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH LOUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIS!! (era George Blagden, no XD)

aiaiaiaiai ja saps quins sentiments tinc per aquest trio: M&M foreveeeeeeeeer però Marta i Louiiiiis aiiiiiii jopeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee (i m'he adonat que no vaig trobar nom per a aquesta otp! :O )

M'ha fet molta gràcia quan parlaven dels M&M i d'OTP XD

Louis estava lluitant, no? O almenys això pensava jo xD i  a veure què farà, que no la lie massa hahahahaha

hmmmm pos això és tot! :) a veure quan pots pujar! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris09/05/2014 a les 11:58:34
#24596Encara no he escrit cap fanfiction

Ooooooooh... Nice....,estic escrivint això amb la meva primera resaca així que... Si us plau, no em jutgeu molt severament XP

La convivència fa fàstic a vegades, eeeeeh??? XP pero m'encanta veure desterrats en estat de... Som família i ens barallarem com família! La Marta i en Mike.... SQUEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!! M'encanten tant!!! Son una monada!!! de veritat! es un capítol molt divertit i molt maco i....

LOUIIIIIIIIIIIIIS!!!! LOUIIIIIIIS!! yeeeeeeeey!!! entrem al triangle amorós!!!!!! Weeeeeeeeeeee!!!! Oh si us plau, si he d'escullir A o B casi qu prefereixo que la Marta es quedi amb en Mike, ara k està tot crescut XP pero.... Si la opció C es Iduhn... Seré encara mes feliç!!!! :

Ale, comentari molt curt, pero es el que puc fer en la situació actual XP

 

Mei A. snicket

 

P.D. CAPITOOOOOOOOL... Cuan puguis. Lo principal es que no t'estressis :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris09/05/2014 a les 15:15:42
#24597Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: George Blagden, of course ^^ És amooooooor! I que no són macos, els sentiments contraris? Jo només recordo que quan hi havia en Louis tothom es va posicionar del seu costat! I necessiten nom! En qualsevol moment faran servir el verb "shipejar" i serà preciós :P El Louis estava desaparegut des de feia mesos, ningú no sabia on era ni si estava viu...

Marta: em deus el capítol anterior, encara :P A mi l'escena de les lliteres m'encanta, m'estic pensant de tornar a fer que es barallin per això en algun moment... Idhun li deixo a la Laura Gallego, que no fa per mi xDDD Tan aviat com pugui el tindreu!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris09/05/2014 a les 15:21:06
#24598Encara no he escrit cap fanfiction

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!!!!

Queee hass fett!! ( es adir en sentit positiuu), aixo s'esta posantt moolt interessanttt, em matarass si et dic que no trobava gaire a faltar en Louis?? Okay, es molt monii, i em cau super be pero jo soc TEAM MIKE, i de moment no tinc intencions de canviar.... i jeje tens rao la cara d'en Mike ha de ser tot un poemaa :) Yee aviam com es resol tot aixoo...

Jejee m'imagino la Mei i en Heath vivint junts!! I la Marta treient el seu geni!! ( que no es poc precisament), suposo que de moment l'accio no apareixara, es una pena que no puguin entrar a Avalon...

Tindrem algun altre lio amoros aviat? i parlant d'amor i de triangle que fara la Julie?? i la  Mei??

Jijiji ens esperen uns capitols molt interessantts!!

Petoooons :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris09/05/2014 a les 23:48:30
#24599Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

LOUIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIS !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Que bé, per fi torna a donar senyals de vida! És fantàstic! I aquest triangle que hi ha, el Louis-Marta-Mike... aquí hi haurà lio. Jo crec que en Louis i en Mike estaran barallant-se tota l'estona, però que si no fos perquè la Marta hi està pel mig, es podrien portar super bé.

I ja tenia ganes de que pengessis! Que la web ha estat bastant aturada, últimament! Bé, espero que el proper sigui aviat, que si no, em moro de la intriga pel tema Louis-Marta-Mike.

Fins una altra!




AvatarPotter_granger 349 comentaris09/05/2014 a les 23:49:33
#24600Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ah, per cert, què vol dir OTP?




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/05/2014 a les 12:49:19
#24601Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: tu pensa que a quart hi va haver molta gent que es va passar al Team Louis, perquè almenys s'atreveix a algo (pobret Mike, amb el que me l'estimo jo xDDD) Ara tothom vol en Heath i la Mei companys de pis quan s'acabi tot! Ja us avanço que no podrà ser xDDD Però seria guai, de totes maneres. Ja tindran acció, ja, que aquests no es poden estar gaire temps sense ficar-se en problemes :) Precisament ahir pensava que hauria de tornar a treure el tema Fred!

Potter_granger: wiiiiiii, veig que algú trobava a faltar en Louis tant com jo hahahahahha Coneixent en Mike, no els veig barallats, ell s'ho tragarà perquè és així. Buf, sento haver trigat tant, però la uni em porta molta feina i no dono per més... però ho intentaré arreglar, que la trama que ve ara serà interessant!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/05/2014 a les 12:50:41
#24602Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aix, i lo de la OTP! OTP són les sigles de One True Pairing, la parella que segueixes i que voldries que acabessin junts!




Avatarhpkarina 373 comentaris10/05/2014 a les 16:18:17
#24603Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Shipejaaaar siii quina gràci em faria xD eiii que jo aquests sentiments contraris els he tingut sempre, eh? XD




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris15/05/2014 a les 22:54:37
#24605Encara no he escrit cap fanfiction

Mike/Marta/Louis = OT3 XP




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/06/2014 a les 09:39:46
#24632Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii que guai que està viu. Ja és casulitat, trobar-se'l passejant per allà! XD

M'ha agradat molt aquest capítol, ha estat molt divertit! Em cau bé en Heath. No està mal per ser un sl.. Sl... Sly... No, no ho puc dir. M'hauria de rentar la boca amb sabó després! XD

Apa, seguim!




xudit_95 80 comentaris11/06/2014 a les 16:41:44
#24664Encara no he escrit cap fanfiction

ksdbgqljiwebfñujwebhfñuj Louis!! pero pobre Mike. . . 

No se que vull! igual prostituim a la Marta, per que el Louis es tant .jkasbgenial (jkasb + genial), i el Mike es tan mongenial (monu + genial). . . 

Ho sento però la meva escena preferida ha estat la de la Mei . . .  m'encanta aquesta noia hehehe es tan cridanera i alegre sempre..... 

Sento trigar tant en llegir els capitols i respondre'ls, pero ja saps per qè és! <3

PD: ñaisdhashdqnhqnhjnqjenhfq Louis ...