La Crònica dels Tres Germans - 11: La vida es sueño, y los sueños, sueños son
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 16/06/2014 a les 15:28:34
Última modificació 16/06/2014 a les 15:28:34
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


11: La vida es sueño, y los sueños, sueños son

Es notava que era dilluns. Els alumnes de la taula de Gryffindor empastaven mermelada a les seves torrades en un desacosumat silenci i fent badalls, que s'encomanaven els uns als altres. Fins i tot la Lily callava quan tenia la boca la plena, cosa que era tota una novetat. Però només quan la tenia plena.

—Doncs una de les noies noves d'ahir en realitat fa tercer —estava explicant en aquell moment—, va a la meva habitació.

—Pobreta —va fer l'Albus.

—Crec que s'ha perdut de camÌ al Gran Saló —va seguir ella—. Ha baixat davant meu però al segon pis ha girat a la dreta en comptes a l'esquerra. He estat a punt de dir-li alguna cosa, però després he pensat que seria més divertit així. El primer dia de Hogwarts no compta com a primer dia si no et perds almenys tres vegades abans de dinar.

—Saps que ningú no t'està escoltant, oi? —la va advertir el James, però semblava que no li importés.

—Jo l'any passat em vaig perdre tres vegades abans d'arribar a la primera classe. I parlo quan de quan ja portava dues setmanes a l'escola. A Atenes era més fàcil amb els diferents edificis i tot…

—Nois —va interrompre-la la Rose, que acabava d'arribar amb uns pergamins a les mans—. Els horaris de tercer i cinquè.

En aquell moment la directora es va alçar per parlar des de la taula de professors.

—Ara mateix els monitors de les seves residències us aniran repartint els horaris a tots, excepte als alumnes de sisè, que a les nou ja podran anar al despatx del seu tutor per escollir les assignatures que cursaran.

Deu minuts desrpés els alumnes de Gryffindor se separaven; els de tercer per anar a Pocions; els de cinquè a Defensa Contra les Forces del Mal, i els de sisè al despatx del Neville. Però es van aturar quan l'Agatha McGonagall va entrar corrent al vestíbul per la porta principal, esbufegant.

—Neville! —va exclamar en veure el professor sortir també del Gran Saló amb la directora—. L'hivernacle tres… jo… inc… foc!

—Què? —va exclamar el Neville alarmat, però sense entendre res.

—Hi ha un incendi! S'ha calat foc a l'hivernacle tres!

—Oh, no! —va cridar ell, i per uns instants es va quedar parat.

Es va mirar l'Agatha, la porta, els fulls que duia a les mans i, finalment, la directora.

—Minerva, pot fer vostè la sessió d'orientació als nois?

—Evidentment! —va cridar ella, agafant-li els papers de les mans i apremiant-lo—. Vés, vés, corre!

El Neville va marxar corrent i la McGonagall aleshores es va dirigir als Magatotis.

—Esperin-me millor al despatx de direcció, doncs. La contrassenya és Nicholas Flamel.

Els Magatotis van assentir, i quan van desaparèixer pel passadÌs, li va clavar una mirada a l'Agatha.

—Un incendi!?

L'Agatha estava molt distreta mirant una rajola del terra.

—Era gairebé l'hora —va començar a murmurar—, i no se m'acudia res, i aleshores he vist els hivernacles, i una cosa a ha portat a l'altra, i llavors he recordat que…

—Espera —la va tallar la McGonagall—. Has dit l'hivernacle 3?

—Ssss —va comenÁar a respondre l'Agatha, i aleshores es va adonar del mateix que s'havia adonat la directora i es va portar les mans al cap amb la boca oberta—. Les mandràgores!

—Tu ets idiota! —va bramar la McGonagall—. Ja estàs movent el cul per anar a rescatar mandràgores! Les plantes més cares de tota l'escola, va i els hi cal…

Va haver de callar perquè els alumnes del vestíbul s'havien quedat escoltant-les. L'Agatha va aprofitar el moment per arrancar a córrer cap als hivernacles, mentre la McGonagall es posava escarlata de ràbia.

—Weasley! —va cridar la McGonagall i, quan mig Hogwarts va contestar "Sí?" tímidament, va especificar—: Rose Weasley!

—Aquí professora —va dir ella, alçant la mà amb pànic.

—Ara tenien Defensa?

—Sísenyora.

La McGonagall es va fregar el front.

—Els faria res ajudar amb l'incendi, ja que no tindran classe?

—Som de Gryffindor, professora —va respondre la Rose—. Generalment ens agraden els incendis.

—Ja. Amb qui més tenien classe?

—Amb els de Hufflepuff.

—Enacara sort, s'apunten a tot i els agrada ajudar —va rumiar la professora—. Agafi a tota la classe i vagin als hivernacles, faci'm el favor. I siusplau, tinguin seny, no vull rebre queixes dels pares dient que ara em dedico a la crema de bruixes…

 

 

       *   *   *

 

L’aula de Pocions tenia els pupitres repartits de dos en dos. Els alumnes de Gryffindor i Slytherin de tercer, que hi tenien classe en aquell moment, eren imparells, per la qual cosa algú s’havia d’asseure sol. I quan allò passava, aquell algú era invariablement la Lily Potter. No entenia per què. Però si era la mar de simpàtica!

Així que quan l’Sloan Münn, va entrar a la sala tota suada i falta d’al·lè, la Lily li va cridar l’atenció ràpidament perquè s’assegués amb ella.

—Nova! Eh, nova!

L’Sloan va repassar l’aula amb la mirada, buscant algun pupitre buit que no fos al costat de la tarada que primer la cridava, després la saludava, i ara ja saltava de la cadira per fer-se notar. No es donava per al·ludida i devia pensar que no la veia. Per quan l’Sloan va entendre que no tenia més remei que seure amb ella i es va dirigir al pupitre, la Lily ja li estava fent senyals de fum amb la marmita.

—M’agrada que hagis vingut directament a seure amb mi! —va exclamar la Lily quan l’Sloan va deixar les seves coses a la taula.

—Saps que és l’únic lloc lliure, oi?

—No has dubtat ni un moment!

—L’únic en tota l’aula —va recalcar l’Sloan, asseient-se de mal humor—. M’he perdut de camí al Gran Saló.

—Ho sé, t’he vist —va dir-li la Lily.

L’Sloan li anava a dir que era una desconsiderada per no haver-la avisart, quan la Lily li va allargar dues galetes de xocolata que s’havia endut embolicades amb un tovalló.

—Té, he pensat que tindries gana.

—Vaja —va fer l’Sloan, sorpresa, agafant les galetes—. Gràcies.

—És tradicional perdre’s el primer dia —va dir la Lily, com qui diu “de res”—. Quina llàstima que la teva primera classe sigui Pocions.

L’Sloan anava a preguntar-li per què, exactament, però aleshores va entrar el professor i se li va fer d’allò més evident. El professor McNair era molt desagradable, mirava als alumnes per sobre l’espatlla, i es dedicava a criticar tot el que feien els alumnes de Gryffindor.

A l’Sloan no se li donava especialment bé Pocions. No li tenia el truc agafat al morter, i els escarabats mai no li quedaven del tot molts. I quan tallava les tiges d’asfòdel no li quedaven mai totes igual. No ajudava gens que el professor es burlés d’ella mentre intentava fer alguna cosa de profit.

—Pocions no és el teu fort, eh? —es va burlar la Lily també.

L’Sloan se la va mirar.

—Saps tu se t’està desfent la marmita, oi? —va dir-li amb cara d’ “Are-you-fucking-kidding-me?”

—Les fan de molt mala qualitat, últimament... —va rebufar la Lily, com si allò no fos culpa seva.

—Ah, senyoreta Potter... —va dir el professor McNair quan va passar pel seu costat—. Una altra marmita destrossada... 30 punts menys per Gryffindor.

La Lily va assentir somrient, satisfeta. 30 punts en la primera mitja hora de curs, no estava malament. Després el McNair n’hi va treure vint a l’Sloan, quan intentava partir pel mig una gla que li va relliscar de la fulla del ganivet i va sortir volant pels aires.

—Però si ha estat sense voler! —es va queixar l’Sloan, que no veia que n’hi hagués per tant—. Només m’ha relliscat el ganivet!

—Potser l’haurien d’ensenyar a cuinar, a casa seva.

L’Sloan es va quedar tan parada per aquell comentari, que o va saber dir si era sexista o no, que no va saber ni què contestar. Es va mirar la Lily, a qui allò no semblava fer-li ni fred ni calor. De fet ni tan sols estava pendent de la poció, sinó que gargotejava en un paper. Després li va ensenyar. Era una caricatura del professor McNair, com si fos una criatura d’ultratomba, amb banyes i tentacles i un munt de coses horribles. L’Sloan va somriure, però va ser la rialleta de la Lily el que va fer que el professor anés cap a elles.

—Què? —va exclamar—. No tenen res millor a fer que passar-se notetes a classe!? Dongui’m això que té a la mà, senyoreta Münn! Li ha donat la senyoreta Potter, oi? Anem a veure què és el que ha escrit.

—No —va dir l’Sloan, portant-se la caricatura a l'esquena.

—Si no m'ho dóna, se n'aniran totes dues fora de classe.

L'Sloan se'l va quedar mirant, desafiant, i tot seguit es va endur el paperot a la boca i se'l va menjar amb tota la barra.

—Cinquanta punts menys per Gryffindor cadascuna. I surtin ara mateix de la meva classe —va dir el McNair, blanc de l'ira.

Així que, sense dir res més, la Lily i l'Sloan es van penjar les motxilles a l'espatlla i van sortir de classe.

—Gràcies per… no donar-li el paper —li va dir la Lily.

—Hum —va fer ella, seriosa—. No m'havien fet mai fora de classe.

—De veritat? —es va meravellar la Lily—. Necessitaves millors companyies, doncs! Que bé que te'n pugui ensenyar. Au, anem a la infermeria.

—Eh? Per què? —es va estranyar l'Sloan.

—És la primera vegada que empasses tinta?

—Evidentment que sí!

—La de les plomes és altament tòxica —va dir la Lily.

—Com ho sabies?

—Me n'he empassat vàries vegades.

L'Sloan se la va mirar de reüll.

—No m'estranya.

—No preguntis —va dir la Lily, fent-se la interessant.

—No ho anava a fer.

—De veritat, no ho vols saber —va insistir la Lily.

—No, no vull —va dir l'Sloan, que se la va tornar a mirar i va posar els ulls en blanc—: M'ho explicaràs igualment, oi?

—La primera vegada… —va començar la Lily tota animada, i totes dues van desaparèixer pel passadís en direcció a la infermeria.

 

*   *   *

 

Els Magatotis esperaven escarxofats a la saleta que hi havia dalt de tot de les escales de cargol de la Gàrgola, abans d’entrar al despatx de direcció. Estaven fets pols. La nit anterior s’havien hagut de quedar netejant e Gran Saló i el vestíbul del mullader que havien provocat l’Anne Boot i companyia, i al final no havien anat a dormir fins les dues de la matinada. Encara duien les sabates plenes de fang.

La directora no va trigar gaire en pujar, amb els pergamins a les mans i murmurant imprecacions.

—Apa, doncs, qui vol passar primer? —va preguntar la McGonagall.

Els Magatotis es van mirar.

—Jo mateixa —va dir la Geena, encongint-se d’espatlles.

—Doncs vinga —va dir la directora mentre li obria la porta i la feia seure davant seu a l’escriptori—. Anem a veure, senyoreta Thalassinos… aquí tinc les seves notes dels GNOM, això són comentaris dels professors sobre el seu rendiment… I aquí tenim l’horari, per assegurar-nos que no se li solapen assignatures; els horaris de sisè i setè són una mica complicats. I… ah, sí, això també ho necessito… —va afegir, traient un altre paper escrit a mà que la Geena no podia veure bé des d’aquell angle—. A veure els seus GNOM… sí, molt bones notes, seguint la seva línia. Només un Aprovat, a Criança de Criatures Màgiques.

—Em van haver de portar a la infermeria amb cremades greus a la cama —va explicar la Geena amb un sospir.

—Ostres, què va passar? —li va preguntar la McGonagall.

—Li estava donant de beure a una cria de drac i em vaig agenollar davant seu.

—Però si els dracs escupen foc, just després de beure!

—Lliçó apresa —va contestar la Geena, escotament.

—Imagino que Criança, no, doncs —va dir la McGonagall amb un somriure.

—No, en realitat m’agradaria fer la branca d’Història.

—Això serien les assignatures d’Història de la Màgia, Runes Antigues, Encanteris, i alguna altra assignatura més de la seva elecció.

—Sí, aquestes tres i Defensa Contra les Forces del Mal —va dir la Geena. La McGonagall va assentir, tot apuntant les assignatures.

—De classe de formació l’apuntarem a Periodisme, doncs.

—Perdó? —va fer la Geena, que li va semblar que hi havia entès malament.

—Periodisme.

—Jo no vull fer periodisme —va dir la Geena, arronsant el nas, i la McGonagall va somriure.

—Ja, però veurà, no hi ha gaires alumnes que facin la branca d’Història, i li recomano aquesta, en canvi, perquè gran part del que es fa a Periodisme és recerca i redacció, que són bàsicament les dues nocions que necessitarà si vol ser historiadora.

La Geena s’ho va rumiar. Tenia sentit, en el fons. Però…

—Jo no vull fer periodisme —va insistir.

—Faci’m cas, siusplau. No li dic en cap moment que per fer Periodisme hagi d’acabar a la redacció del Profètic…

—Però no hi ha gaire gent que visqui de ser historiador —va dir la Geena—. Si faig aquestes assignatures i Periodisme, abans que me n’adoni estaré escrivint ximpleries a Bruixa Indiscreta mentre en les meves estones lliures llegiré pergamins. I no vull ser periodista, de veritat que no.

—La comprenc —va dir la directora—. En aquest cas li recomano agafar també una altra branca. Molts alumnes fan doble especialització, quan encara no tenen clar què volen fer.

La Geena es va rascar el cap. Semblava bona idea, en el seu cas.

—Doncs… no vull fer Legislació, ni Alquímia… Sanació o Estudis Aurors, suposo.

—Agafi’s Estudis d’Auror —li va recomanar la directora, mirant un paper—. Veig que se li dóna molt bé Defensa, i la meva neboda diu que té aptituds. Les altres dues assignatures que hauria de fer són Transfiguració i Pocions i té un notable de totes dues. Per Sanació se li demana Criança, i em temo que amb un Aprovat no l’acceptarien a classe.

—Doncs aquestes dues, suposo…

—Aleshores seran Historia, Runes, Encanteris, Defensa, Pocions i Tranfiguració —va començar a recitar la McGonagall— i de formació, Periodisme i Estudis d’Auror. Conformes?

—Això són un munt d’assignatures —va sospirar la Geena quan la

McGonagall li va allargar el seu horari amb un somriure.

—Ningú no va dir que això seria fàcil, senyoreta.

La Geena va sortir no del tot satisfeta, mirant-se el seu horari. El següent en passar va ser el Frank. No va resultar gaire més fàcil, la sessió amb ell.

—A mi m’agradaria fer doble especialització —va explicar el Frank—. D’Alquímia i Estudis d’Auror.

La McGonagall va agafar els resultats dels GNOM del Frank i hi va fer una ullada.

—Felicitats pels seus resultats, en primer lloc. I, a veure, assignatures, les d’Auror serien Defensa, Encanteris, Transfiguració i Pocions, i per fer també Alquímia necessitaria a més Botànica, juntament amb Pocions i Encanteris que ja fa.

El Frank va assentir.

—Cinc assignatures en total.

La McGonagall les va apuntar, va desviar la mirada un moment cap al pergamí escrit a mà que tenia a l’esquerra i va a tornar mirar els GNOM del Frank, buscant-hi alguna cosa.

—Veig que ha tret un Excel•lent al GNOM de Muggleologia.

—Ah, sí, em resulta fàcil —va fer el Frank, encongint-se d’espatlles.

—Permeti’m que li digui que això no és gaire usual entre els mags.

—És per la moto —va respondre el Frank—. Vaig fer una redacció sobre mecànica als GNOM; vaig suposar que els impressionaria.

—I el professor Vector està encantat amb vostè —va dir la McGonagall, llegint l’informe del professor—. Diu que se’n surt força bé amb la informàtica…

—La majoria d’alumnes actualment se’n surten amb l’ordinador i amb internet… —va intentar restar-li importància ell.

—I saben programar, també? —va dir la directora, alçant les celles—. Perquè pel que veig vostè pot. Apunti’s a Muggleo…

—Amb tots els respectes, professora McGonagall —la va tallar el Frank, que se la veia a venir—. Vull fer dues especialitzacions. Dues. Ja són prou assignatures. No vull més feina que em distre…

—Amb tots els respectes senyor Longbottom —el va tallar ara la McGonagall—, Sap quants alumnes surten cada curs de Hogwarts amb el MAG de Muggleologia a Hogwarts, és a dir, en tot el país? Entre zero i tres. Són els primers que troben feina, normalment, abans de dues setmanes de sortir de l’escola. N’hi ha pocs, i es necessita gent. I algú amb les seves notes... m’atreviria a dir que li oferirien feina a la Consell... al Ministeri Màgic, com a contacte amb el Ministeri Muggle. Ara mateix només en tenen un. Un, senyor Longbottom. I té 92 anys, així que faci’s una idea mental dels seus coneixements d’informàtica.

El Frank va callar.

—No li dic que es dediqui això si no li agrada, entenc que prefereixi l’Alquímia i el Departament d’Aurors, però de pedra filosofal ja n’hi va haver una, i cregui’m que tot plegat va ser un assumpte ben desagradable. L’alquímia està molt bé com a coneixement, però si vol un futur, deixi’m que li posi la Muggleologia a l’horari. Miri-s’ho com una xarxa de seguretat si en algun moment les coses van maldades amb els seus somnis d’immortalitat i riqueses.

La cara del Frank era un poema.

—Au, faci el que vulgui —va sospirar al final, incapaç de rebatre tot allò.

—Doncs vinga, Botànica, Pocions, Encanteris, Transfiguració, Defensa i Muggleologia. I de formació, Alquímia i Estudis d’Aurors.

—A veure si tinc temps de pixar... —va deixar anar el Frank abans d’arreplegar el paper amb l’horari i sortir del despatx.

—Ara... senyor Potter? —va dir la McGonagall traient el cap per la porta.

El James va fer un sospir quan es va asseure a la butaca, mentre mirava com la McGonagall llegia els seus resultats dels GNOM amb actitud satisfeta.

—Pel que recordo, volia cursar vostè la branca de Dret.

—Com ho sap? —es va sorprendre el James. El curs anterior ja havia tingut una sessió d’orientació amb el Neville, però no pas amb ella.

—El seu pare m’ho va dir —va fer ella amb un somriure—. Així que vol ser advocat.

—No —va respondre el James, recordant la conversa que havia tingut amb l’Alice al tren—. Vull ser fiscal.

Amb això es va guanyar una rialleta greu de la McGonagall.

—Vostè el que vol és atrapar els dolents, oi?

—Sí —va riure el James—. Vostè era fiscal abans de ser professora, oi?

—Sí, i vaig estar un temps sent fiscal honorària en alguns casos, durant els primers anys de treballar aquí.

—Com el del Sirius Black.

—Com el del Sirius Black —va assentir ella—. La ficada de pota més gran de tota la meva carrera. Quan es publica el llibre?

Al James li va agradar saber que la directora recordava allò del llibre. En realitat era un manuscrit que havia trobat en un tauló desclavat de la seva, unes memòries d’Azkaban que havia escrit el Sirius durant els seus anys a presó. Havien estat tres anys editant-lo i retallant-lo una mica, perquè al cap i a la fi era un diari molt personal i sabien que hi hagués hagut passatges que el Sirius no hauria volgut que se sabessin.

—Doncs ja depèn de l’editorial, però ens van dir que estaria llest abans de finals d’any... I parlant d’atrapar dolents... —va canviar de tema de tema el James—. Li hauria de demanar un favor.

La McGonagall va alçar les celles.

—Per la branca de Dret sé que he de fer Història, Defensa Contra les formes del mal, Encanteris, i alguna assignatura més, que triaria Transfiguració.

—Molt bé.

—M’agradaria fer també Pocions, a part d’aquestes —va dir el James, mirant el sostre.

La McGonagall va empetitir els ulls.

—Amb aquesta també tindria les quatre assignatures que es necessiten pels Estudis d’Auror.

—Vaja, quina casualitat —va dir el James amb un somriure tort.

La McGonagall es va quedar callada una estona, rumiant.

—O sigui que vol fer doble especialització...

&mda sh;...ahà...

—... però no vol que consti com a tal a l’informe que faci arribar als seus pares. Vol que hi posi que fa la branca de Dret, i que a més fa l’assignatura de Pocions com a interès personal.

—Veig que ens entenem! —va exclamar el James, entusiasmat.

—Em temo que no pot ser —va dir la McGonagall i en veure la cara que va fer el James, va seguir—. Es podria fer, però en cas que no fes el curs de formació d’Estudis d’Auror, que suposo que vol fer. A part de les assignatures, he de fer constar els cursos de formació que fa, o si no després no li apareixerien als seus títols.

El James semblava abatut.

—És que el meu pare no vol. De fet, m’ho té prohibit. Hauré de fer només Dret.

La McGonagall va deixar la seva ploma a l’escriptori i es va recolzar a la butaca, tot mirant el pergamí de la seva esquerra. Va fer un sospir, i va dir, mirant al sostre.

—Estic gran, ja, sap? —va dir com qui no vol la cosa, i el James no va saber ben bé a què venia allò, però no va dir res—: De vegades se me’n va el cap i m’equivoco. Qualsevol dia d’aquests prepararé els informes pels pares i m’oblidaré d’afegir-hi algun curs.

El cor del James es va posar a bategar amb força. Li estava dient el que li semblava que li estava dient? Va intentar dient:

—Vaja... i... sèrie molt greu, això?

—Em sabria greu per l’alumne, més que res, perquè ell seria el que hauria de fer un munt de paperassa...

El James va assentir, alçant les calles.

—Quina mena de paperassa?

—Per començar, l’alumne no sabria d’aquest error probablement fins que li arribés la carta de Hogwarts el curs vinent. Aleshores hauria de recol·lectar tots els documents d’aquest curs i presentar-los juntament amb l’horari del curs anterior, on apareixeria l’assignatura, i una sol•licitud per adherir el curs al seu expedient. Una mica de rebombori.

—No es pensi —va dir el James, i la McGonagall va somriure.

—Així dons, senyor Potter —va dir, posant-se a gargotejar de nou fent-li l’horari, farà Història, Defensa, Encanteris, Transfiguració i Pocions. I de classes de formació, Dret i Estudis d’Auror, i esperem que no m’oblidi d’apuntar res.

—Esperem —va somriure el James, que va agafar el seu horari i va sortir del despatx satisfet.

La McGonagall el va acompanyar a fora i va cridar l’Alice perquè la seguís a dins.

—Ara patirem... —va dir l’Alice, fent petar els dits, i va entrar al despatx. Quan es va asseure a la butaca va afegir—: No em mati, siusplau.

—No tinc per costum endur-me els alumnes al despatx per desbudellar-los —va dir la McGonagall amb un somriure tort—. Però no li prometo res. A veure, digui’m, quin és el seu somni de futur, senyoreta Longbottom?

—Que em toqui la loteria —va respondre l'Alice, escarxofada a la butaca.

La McGonagall va riure.

—I si no?

—Ni la més remota idea —va repondre ella—. No ho sé, de veritat. No sé què m'agrada. Val, m'agrada el quidditch. Però dedicar-li tota le meva vida? No. I iguament, tampoc no és el que es diu un futur gaire segur. Sanació, per Merlí, no, no tinc gens de paciència. Història, el mateix. Ni se li acudeixi proposar Periodisme —la va advertir l'Alice en veure que la directora obria la boca—. Dret em sembla massa avorrit, Alquímia no se'm donaria bé… I estudis d'Auror és una mica… Mmmm… No sé si m'hi acabo de veure.

I va callar, mirant-se la directora, esgotada. Semblava que volia dir-li alguna cosa però no sabia per on començar.

—Vostè em recorda una mica a mi, quan tenia la seva edat —va començar a dir la directora—. És vostè estricta i tallant, no està per ximpleries, és honesta, i li importa ben poc el que pensin els altres. Ha tret molt bones notes als GNOM.

—Mmm… sí, em va anar bé —va respondre l'Alice, una mica sobtada per aquella mena d'afalgs, venint de la McGonagall.

—Digui'm: li agradaria, quedar-se a Hogwarts?

—Per sempre? —va demanar l'Alice—. Per mi de conya, només m'ha d'anar fent repetir cursos, a l'estil del Flint i… segueix a l'escola, per cert?

—Oh, ja ho crec que sí —va somriure la directora—, però no és això al que em referia. Li preguntava si li agradaria seguir a Hogwarts… com a professora.

L'Alice va trigar un segons a reaccionar.

—No hi ha pas branca d'Ensenyament…

—No —va respondre la McGonagall—. A Gran Bretanya només hi ha una escola, i unes poques places. No aconseguiríem pas res, amb una branca així. Normalment els professors no demanen una plaça a Hogwarts, sinó que acostuma ser el professor qui els la ofereix.

L'Alice va empetitir els ulls.

—I acostuma a oferir places a alumnes de sisè?

—En absolut —va contestar la McGonagall—. I tampoc no ho estic fent ara, axactament. Només li proposo que en comptes de fer les classes de formació normals, en faci algunes amb mi durant aquest any i, si vol, el que ve. I depenent de com anés la cosa, quan acabés Hogwarts… llavors ja veuríem.

—I com pot saber si em podria donar una plaça per llavors?

—Perquè estic meravellada de dur cinc anys seguits amb la mateixa plantilla. Sense precedents. El professor McMillan porta dos anys parlant de l'any sabàtic que es vol agafar d'aquí a no gaire, a la meva nevoda en qualsevol moment se li creuen els cables i em surt amb que se'n vol anar a Austràlia o al Japó, i en algun moment hauré d'acceptar que l'Aberforth s'ha de jubilar urgentment abans no acabi fent explotar el castell.

L'Alice va somriure.

—Quines assignatures hauria de fer?

—No contracto mai a un professor que no excel·leixi en la seva matèria, de manera que li recomano que agafi les que de veritat vostè vulgui. El que sí li demanaré és que no comenti les nostres classes partulars amb els altres alumnes de l'escola. No m'agradaria que pensessin que li ofereixo un tracte especial en deferència al seu pare o alguna cosa per l'estil.

—És clar —va assentir l'Alice—. Ho puc dir als meus amics?

—Sí, mentre no s'escampi —va concedir la McGonagall—. Seria convenient que fes alguna altra classe de formació, també. Digui'm primer quines són les assignatures que més li agraden i ja veurem on encaixa després.

—Defensa Contra les Forces del Mal i Transfiguració

—Veu com li dic que ens assemblem? —va dir la McGonagall, apuntant les assignatures—. Veig que de Transfiguració ha obtingut la matrícula d'honor. I pel que fa a Defensa, sé de primera mà que és vostè l'alumna predil·lecta de l'Agatha…

—Perdoni? —va fer l'Alice, que estava segura que no ho havia entès bé—. Però si no ens suportem, la seva neboda i jo. Amb el seu perdó.

Aleshores la McGonagall es va posar a riure amb ganes.

—No em digui que no se suporten! Vaja, vaja!

—No sé què té de divertit —va remugar l'Alice, però no va dir res més perquè, al cap i a la fi, era família de la directora.

—Defensa i Tranfiguració —va repetir la McGonagall, encara amb un somriure als llavis—. Què més?

—Encanteris se'm dóna bé —va respondre l'Alice—. I he tret un Excel·lent no sé coma Criança de Criatures Màgiques.

—No sap com? —va preguntar la McGonagall—. Jo diria que fent una bona feina. No treia ja bones notes?

—Sí, però sicerament pensava que el Hagrid ens tenia deferència. 

—Senyoreta Longbottom, no té vostè una mascota que fa dos metres i mig d'alçada i és metzinosa? —va preguntar la McGonagall, alçant una cella.

—Sí…

—I la té completament domesticada. No tothom pot dir el mateix, sap? A veure, doncs, Defensa, Tranfiguració, Encanteris, Criança… si s'agafa Història podria fer… per la cara que posa veig que Història no… llavors amb Botànica podria fer Sanació. O bé agafar Pocions, que és el que jo faria de vostè i podria fer Estudis d'Auror, que és el que fan els seus amics, així no se'n cansa tan ràpidament.

—D'acord —va assentir l'Alice, sorpresa de com de bé havia acabat resultant aquella sessió d'orientació.

—I m'atreviria a dir que les classes de formació li agradaran força. I els dimarts a les 4 tindrà classe amb mi. Conforme?

Quan l'Alice va haver la marxat, la McGonagall va agafar el paper que tenia a seva esquerra, escrit amb la lletra de l'Agatha, on hi havia totes les assignatures que havien de cursar el Magatotis, i el va llençar a la llar de foc.

—Realment, hi ha dies que em guanyo el sou a pols.

 

*   *   *

 

—Jo no vull fer Periodisme —es queixava la Geena, mentre mirava el seu horari i el comparava amb els dels altres de reüll—. Com és que fas Muggleplogia, Frank?

—Això m'agadaria saber a mi… —va rebufar el Frank—. Tinc l'horari més atapeït del món…

El James i l'Alice, que estaven molt més satisfets amb els seus horaris, anaven tirant cap el Gran Saló sense dir gran cosa. Van arribar els primers a la taula de Gryffindor, ja que la gent encara era a classe. Poc després però, can començar a sentir una pudor a socarrim que se'ls acostava.

—Què és aquesta olor? —va voler sabe el James.

—Nosaltres, som—va contestar l'Albus, que arribava amb els seus companys de cinquè, tots amb la cara llarga—. Això s'emporta la palma al pitjor primer dia.

—Però què ha passat? —va preguntar-los la Geena.

—Que a primera hora —va contestar la Rose—, com que teníem Defensa i l'Agatha havia anat a ajudar al Neville amb l'incendi dels hivernacles, doncs hem hagut d'anar a ajudar també.

—Ha pres mal algú?

—No —va respondre el Charlie—. La majoria de les plantes han sobreviscut, també. Menys la Mandràgora de l'Andrea…

—Eh! —va exclamar l'ex-princesa—. M'ha escupit a la cara! No en tenia prou amb aquells brams, va la molt capulla i…

—I amb l'hora de després no se us ha passat l'olor? —va demanar el James.

—És que a l'hora de després teníem Botànica —va explicar l'Albus—. Així que hem tingut primera hora d'apagar flames i segona hora d'escombrar cendres.

—Jo em penso anar a dutxar després de dinar —va declarar el Lorcan mentre s'asseia a taula—. Encara que arribi tard a Pocions. I el McNair ja es pot posar com vulgui…

—Doncs no està de gaire bon humor, t'aviso… —va advertir-lo la Lily, que acabava d'arribar a taula amb una noia que no coneixien—. Us presento a l'Sloan. És nova i és amiga meva.

—No sé per què, tinc la sensació que me n'acabaré arrepentint, d'això —va sospirar l'Sloan, però va saludar a tota la colla de la taula.

I és que si el primer dia no era ben descabellat, allò no era Hogwarts.


Llegit 576 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/06/2014 a les 15:35:03
#24672Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii! Capítol extra-llarg. Ija treballant en el proper, que m'he engrescat! Espero que us agradi, comenteu molt! Què tal l'Sloan? Sé que vaig rebre primeres impressions positives, però volia que se l'anés coneguent més. És més "rareta" del que sembla, però mica en mica ^^

Ja veieu les assignatures dels Magatotis. No és que hagin cambiat gaire, però veieu que la McGonagall ha forçat certes assignatures per a ells. Periodisme per la Gee i els Estudir d'Auror, pel Frank la Muggleologia, al James acoseguir-li la menra que el seu pare no sàpiga que fa Estudis d'Auror, i a l'Alice les classes particulars. Ja em direu què us semblan, les classes de formación les començarem a veure al proper capítol. 

El títol, de Calderón de la Barca, 1635, suposo que l'haureu llegit a l'institut... si no us recomano l'obra perquè és molt, molt bonica; la meva preferida en castellà. Suposo que enteneu que això dels somnis va pel futur dels magatotis, que molt de somni, molt de somni, però qui tria al final és la McGonagall.

Petoneeeets! Comenteu molt!

 

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris16/06/2014 a les 16:58:49
#24673Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

LA VIDA ES SUEÑO *-* La veritat és que me'l vaig comprar per l'institut, però amb els tres mesos que el vaig tenir a casa abans de llegir-lo allà el vaig llegir unes quantes vegades perquè em va encantar! No acabo d'entendre les assignatures, no semblen gaire coherents, les de la Geena i el Frank... m'ha fet molta gràcia la reacció de la McGo quan l'Alice li diu que ella i l'Agatha no s'aguanten xDD

La Sloan és molt guai, que surti mées! Vull veure què té de rareta, com més rarets millor, i amb l'amiga que s'ha buscat pot ser tan rareta com vulgui (és més, més li val xDDD)

M'agrada, això dels capítols extrallargs, a veure si penges aviat el pròxim!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris16/06/2014 a les 17:25:06
#24674Encara no he escrit cap fanfiction

UOOOOO!!

HOGWARTSS! enlloc com a Hogwarts eeh, jijiji pobree McGonall.. li ha costat convencer els magatotis, pero ella es aixi i tots sabiem que s'en sortiria... Parlant de McGonagalls, L'Aghataaa m'encantaa pero la lia mooolt, pobres alumnes mira que ells no en tenien pas la culpa...

Aiii l'Sloaan que no sap on es fica... pero promet molt i tinc moltes expactatives ficades en ella, segur que ens endurem molts bons moments amb ella.. I la Lily que empassarse tinta es eu que es lu mes normal de mon... Per cert aquest profe treu molts punts noo?? S'ha passat bastant...

Enfiiinn que esperoo el Hogwatch amb candaleetess :) I que aviam que tal els hi sembleen les asiignatures!

 

Petooonss

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris17/06/2014 a les 08:32:34
#24675Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Les assignatures són les que necessiten per fer el que faran quan surtin de Hogwarts. I és veritat que l'Alice odia l'Agatha. L'Agatha no l'odia, és clar! XD Zi, a mi també m'agrada l'Sloan, és molt cute i fa un paper de resiganció amb la Lily molt divertit. El preper aviat, espero! Gràcies per comentar! petonets!

Laia Weasley: Correcte, enlloc com a Hogwarts! La McGonagall se les ha anat empescant perquè li sortís bé la jugada. Hahaha, i l'Agatha és molt divertida, se li envaaaaaaa i la lia parda XD L'Sloan, sí, espero que us caigui bé perquè també té lo seu, tot i que de moment sembla molt normal. Avui l'hem vist a pocions, però l'heu de veure a classes teòriques. El McNair és un gilipolles. però és clar, quan es planta cara, és el que un es pot esperar... Ah, Hogwatch suposo que començarà a sortir a la següent. Merci pel comentari! Fins aviat!




Cassandra Ross Anònim17/06/2014 a les 20:13:40
#24676Encara no he escrit cap fanfiction

¿Qué es la vida? Un frenesí.

¿Qué es la vida? Una ilusión,

una sombra, una ficción.


Em vaig enamorar d'aquest monòleg de Segismundo quan em vaig haver de llegir aquest llibre fa mig any, i me'l vaig apuntar per no oblidar-me'n mai... O sigui, que per això l'he reconegut, a més que innevitablement explica el títol de La vida es sueño. Tot i així, no he entès quina relació té amb el capítol. Perquè totes les altres vegades el tenen, oi?

M'ha agradat moltíssim el capítol, desde l'escena de la crema de bruixes —vull dir, dels hivernacles amb l'Agatha— fins a les converses finals dels Magatotis i la McGonagall passant per la pobra Sloan i la terrible Lily. M'agrada sobretot per la manera com està explicat, que et posa un somriure permenent i et fa riure a  rialla sincera en alguns trossos.

El tros de la McGonagall i els Magatotis ha sigut el més adictiu, per dir-ho d'alguna manera, perquè entre com és la professora i com són els alumnes... Es que m'ha fet molta gràcia, sobretot per la sortida que tenien uns i altres. (Els coneixaments informàtics del vell de 92 anys, que la McGonagall s'oblidarà de posar allò d'Auror amb el James...). L'objectiu ocult de tot això em té ben intrigada i no sé exactament perquè  deu ser.

Petons! Continua aviat.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris17/06/2014 a les 23:56:40
#24677Encara no he escrit cap fanfiction

Oh, el títol hi escau molt bé. El llibre no l'he llegit, me l'apunto a pendents :D (Què bé, ara ve l'estiu i reduiré la llista ^^)
 
L'Sloan m'encanta quan s'ha menjat el paper!!! *aplaudiments* Sloan rules :3
 
Sobre la McGonagall i les classes, m'ha semblat molt interessant tot el procés de l'orientació... M'apunto les assignatures forçades a "pistes". He re-començat una llista de pistes sobre la trama. No sé si t'ho vaig arribar a dir, però en l'anterior llista, que he perdut en l'infinit món dels ordinadors, estava contemplant la possibilitat que l'Agatha fos un fantasma (especial, clar, perquè camina i sembla de carn i ossos), perquè quan lo d'Atenes vas dir que no podia sortir de Hogwarts... XD. I pinta bé el curs, m'ho he passat pipa amb com s'han quedat la Geena i el Frank amb l'horari hahahahaha
 
Moments èpics (per a mi, clar):
-Mig Hogwarts es gira al sentir cridar Weasley.
-La Lily fent senyals de fum. Literalment.
-La McGo dient "Consell... Ministeri Màgic" XD
-"de pedra filosofal ja en va haver una, i cregui'm que tot plegat va ser un assumpte ben desagradable" LOL
-"Estic gran, ja, sap? [...] De vegades se me’n va el cap i m’equivoco. Qualsevol dia d’aquests prepararé els informes pels pares i m’oblidaré d’afegir-hi algun curs." OMG he flipat... En sèrio, he sortit de l'habitació i he tardat cinc o deu minuts a tornar per seguir llegint xD
-"No em mati, siusplau.—No tinc per costum endur-me els alumnes al despatx per desbudellar-los. Però no li prometo res."
-"—I com pot saber si em podria donar una plaça per llavors?—Perquè estic meravellada de dur cinc anys seguits amb la mateixa plantilla. Sense precedents. El professor McMillan porta dos anys parlant de l'any sabàtic que es vol agafar d'aquí a no gaire, a la meva nevoda en qualsevol moment se li creuen els cables i em surt amb que se'n vol anar a Austràlia o al Japó, i en algun moment hauré d'acceptar que l'Aberforth s'ha de jubilar urgentment abans no acabi fent explotar el castell." (M'encanta que la Mcgo li hagi proposat a l'Alice l'ensenyament!)
-"I he tret un Excel·lent no sé com a Criança de Criatures Màgiques.[...]—Senyoreta Longbottom, no té vostè una mascota que fa dos metres i mig d'alçada i és metzinosa?"
-"Realment, hi ha dies que em guanyo el sou a pols." XDDDDDDDDD
-"I amb l'hora de després no se us ha passat l'olor?" "És que a l'hora de després teníem Botànica" (si és que escribint el comentari em torno a descollonar... xD)
 
"Wiiii! Capítol extra-llarg. I ja treballant en el proper, que m'he engrescat!" Per si l'última frase del capítol no m'hagués deixat prou feliç, en el primer comentari dius això!! :D
 
Moltes gràcies per escriure i fins al pròxiiiiiiiiim.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/06/2014 a les 08:34:24
#24678Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Ah, La vida es sueño... hi ha gent que l'esntén i hi ha gent que no l'entén. A la gent que l'entén li encanta i a la que no... també, a la gent que no l'enten també li agrada! Al menys això és el que va passar a la meva classe quan el llegíem, senties gent dien "Que bonic. No entenc una merda, però mola molt XD" M'has preguntat a què venia el títol. És per la comparació de somnis de futur que tenen tots i que al final queden en això, només en somnis, perquè acaben fent el que li rota a la McGonagall. Me n’alegro que t’hagis divertit tant i rigut amb el capítol. Jo també em diverteixo molt escrivint-lo! La McGonagall és ja el meu personatge preferit, sempre procuro que surti a la majoria del capítols. M’encanta el rotllo que es porta amb els Magatotis. Gràcies per comentar! Fins al proper!

Arwen Black: Holaaaaa! Hahahaha, sempre espero els teus comentaris de pirada. A veure quan em passes la teva llista de "pistes". Molt bo això de l'Agatha sent un fantasma, no ho havia pensat. Però recordaràs que una vegada a l'estiu se la van trobar a Dublín en un museu... Poder, es pot moure, el que passa és que ha de ser a Hogwarts perquè... són... argh... no puc parlar! XD Dels moments èpics a mi els que més m'han agradat són el de "Weasley!" i mitja escola "Sí?" (Hahahaha, en veritat hi ha un fotimer de Weasleys. O sigui, és que més de la meitat de Gryffindor deu ser Weasley, no? Si comptem els Potter, que també ho són... ) i la Lily fent senyals de fum amb la marmita i saludant, com si fos a dos km de distància en comptes d'una classe de 15 persones! I sí, ja estic treballant en el següent! Per cert, si mai vols enviar-me teories o llistes de "pistes" per aclarir coses, envia'm mp, que per aquí es descobreixen els pastels! XD Moooltes gràcies pel teu comentari. Segueixo aviat; promès!




AvatarJuliet Bell 36 comentaris18/06/2014 a les 17:35:08
#24679Encara no he escrit cap fanfiction

UAAAAA feia mil que no entrava a la web i quan he vist tos aquests nous capítols casi m'agafa algo!!! Em pensava que ho havies deixat i ja m'havia resignat! Hahahahah 

uiui quina en portaran de cap les McGonagall? L'Agatha em cau super bé però sempre va amb secretets i misteris.... Com sempre la Llily the best of the bests òbviament i m'encanta que segeuxin sortint la rose l'albus i la colla del seu any perquè m'agraden moltíssim!

No puc esperar per llegir el següent!

Petonets!!




Avatarivi_potter 512 comentaris18/06/2014 a les 18:37:13
#24680Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

Ai... Tornar a Hogwarts és com tornar a casa, i com tornar a casa no hi ha res! M'ha encantat el capítol extra-llarg, bona distracció enmig dels finals!

L'Sloan m'està començant a caure molt i molt bé. Crec que serà una bona aliada de la Lily i alhora intentarà parar-li una mica els peus (cosa que dubto que aconsegueixi jajaja). 

El moment Weasley i es gira mitja escola... Molt èpic xd I la bona liada de l'Agatha amb les mandràgores, sí senyor. Pel que fa a les assignatures he quedat bastant bastant descol·locada. Què coi vol muntar l'Àgatha? Veig una infiltrada al Periòdic Profètic, un a la conselleria amb contacte amb els Muggles, un altre auror i/o fiscal i la nova professora de Hogwarts... I no pillo res jajajaj Això és el que m'agrada, no sé mai per on acabaràs sortint! Ah! I el llibre del Sírius, puntazo dels bons :)

Apa maca, segueix tan aviat com puguis que tinc moltes ganes de continuar llegint!

Petoneets!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/06/2014 a les 22:05:29
#24681Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Juliet Bell: Uaaaaa, feia mil anys que no llegia comentaris teus, hehehe, m'algro que hagis tornat, bevninguda de nou! T'ha degut costar posar-te al dia... on t'havies quedat? La McGonagall no en porta cap de cap amb les assignatures, pobra, només està fent el que li diu l'Agatha. E la majoria d'aspectes la tieta mana sobre la neboda, però en algunes altres, suposo que has vist que fa tot el que diu... misteris, misteris de l'Agatha. Team Lily! I sí, l'Albus i els de cinquè han d'anar sortint, al proper episodi encara no, però suposo que a l'altre els hauré d'anar donant més protagonisme als pobres! El següent arribarà aviat, que ja el tinc a mitges! Mola tenir-te de nou! Fins aviat!

ivi_potter: Benvinguda a casa! L'Sloan mola, hehe, necessitava presentar-la perquè anirà sortint una miqueta més per un tema que sortirà al proper capítol. Jo també m'he pixat quan he escrit lo de "Weasley!" XD Hehhe, i les mandràgores han estat divertides. I ei, pel que fa a les assignatures estas veient moltes coses! Massa i tot diria jo. No et falta gaire per descobrir el pastel, em sembla! I el llibre del Sirius, sí, en algun moment tornarà a aparèixer, ara tinc massa coses de què parlar als capítols. Aviat capítol nou, estigueu atentes!