La Crida d'Avalon - Capítol 19: Piles de fulles i encanteris mimetitzadors
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 19/06/2014 a les 20:59:18
Última modificació 19/06/2014 a les 21:00:24
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 19: Piles de fulles i encanteris mimetitzadors

Capítol 19: Piles de fulles i encanteris mimetitzadors

 

Van aparèixer a la coneguda costa del llac, un quilòmetre al nord d'on hi havia la trapa. Es van mirar en silenci abans de separar-se.

La Marta i en Heath van seguir la línia de la costa, vigilant de quedar-se al límit dels arbres per no sortir al descobert. Els altres van continuar per dins el bosc. Van caminar durant cinc minuts fins que van entreveure el campament dels professors que, com havia dit l'Ayleth, no havien fet servir cap sortilegi mimetitzador.

―Julie, per allà ―va dir la Mei―, Àlex, tu també. En Mike i jo entrarem per aquest costat. I en Heath i la Marta... ―va fer, buscant amb la mirada a l'altre costat del campament―, ja hi són.

Va respirar profundament.

―Recordeu que poter es protegeixen amb un escut que rebota els encanteris.

―No hi pensava ―va dir la Julie sarcàsticament―. L'última vegada em vaig quedar inconscient amb el meu propi encanteri. Us ho recomano, va ser divertit.

―Supera-ho, Julie ―li va respondre la Mei―. Tenim feina per fer.

La Julie va sospirar. Tenia raó, quan es posava nerviosa començava a fer comentaris fora de lloc. Seria millor que es calmés.

―Eh, Julie ―li va dir l'Àlex des de la seva esquerra, prou fluix perquè només ho sentís ella ―. Tot anirà bé, d'acord?

La Julie va assentir, no gaire convençuda tot i que més tranquil·la.

―Espereu ―va dir en Mike ―. Comprovarem això de l'escut. Enretireu-vos ―va mirar cap als professors i va llançar un sortilegi no verbal cap a ells, sense gaire potència.

Com s'esperava, va rebotar, però no va arribar on era ell perquè no tenia prou força. Això també va servir perquè els professors no s'assabentessin de res.

―Necessitem canviar de pla. Podeu mirar qui creieu que està fent el sortilegi? Aquest tipus d'escut no es pot deixar de conjurar. Gasta poca energia, és probable que facin torns per a mantenir-lo. Jo ara vinc.

En Mike es va esmunyir entre els arbres i va arribar on eren la Marta i en Heath.

―Tenim un problema. Tenen l'escut posat i qualsevol encanteri rebotarà. Però això no vol dir que no hi puguem entrar físicament. Podeu fer-vos un encanteri mimetitzador i entrar, nosaltres calarem foc a l'altra banda perquè estiguin distrets. Sabeu com es fa? Us el puc fer jo, si no.

―No et preocupis, ja me n'encarrego jo ―va dir la Marta―. Però ja ho veus clar, això de fer foc? Vols dir que farà gràcia a la gent d'Avalon?

―Ja ho he pensat, farem una pila de fulles seques, que cremarà ràpid. Ja vigilarem que no afecti res viu. Per cert, Marta, sé que això no t'agradarà, però és molt important que si veus que algú pren mal t'enretiris per curar-lo.

La Marta va començar a obrir la boca, indignada, però en Mike la va tallar.

―Ho sento, però ets la que en sap més i la que porta el Díctam a sobre. A més, això d'infiltrar-se al campament és el fort d'en Heath. No veus que és una serpota? Se'n sortirà bé.

La Marta va rebufar.

―I sóc una patata lluitant. Ja ho sé, ja ho sé. Em quedaré enrere, si passa res. Suposo que ja ho hauria fet instintivament, si algú hagués pres mal. Content?

―Contentíssim ―va somriure. Va començar a marxar, però va tornar enrere―. Sort, nois.

―Igualment ―va respondre en Heath.

―I més us val no prendre mal. Vigila els altres, d'acord? I no facis res honorable i estúpid, que ens coneixem, masoca.

―Sí, buana ―va respondre abans de desaparèixer entre els arbres.

―"No facis res honorable i estúpid?" ―la va imitar en Heath―. Al final t'haurem d'acceptar a Slytherin.

―Au, calla.

 

 

 

―Ho tenim! ―va dir la Julie quan en Mike es va acostar―. És el Mundass, ho veus? No deixa la vareta en tota l'estona.

―Perfecte. Ara necessito que fem una pila de fulles seques.

Tots el van mirar com si s'hagués tornat boig.

―Però què dius?

―Que hi calarem foc, distraurem els del campament, la Marta i en Heath es colaran i desactivaran l'escut, i llavors podrem començar a lluitar. Jo m'encarregava del Mundass, així que quedaré lliure perquè la Marta i en Heath ja el deixaran KO. Per tant, em preocuparé del foc. D'acord?

―Tot entès, capità! ―va fer la Mei amb una salutació militar.

Al cap d'un minut, una espurna queia sobre la pila de fulles i els quatre Desterrats s'apartaven del foc per amagar-se dalt dels arbres.

 

 

 

Quan el foc va aparèixer per sobre dels arbres, va començar el moviment al campament.

―Ja està començant ―va dir en Heath mentre la Marta s'acabava de fer l'encanteri mimetitzador a si mateixa―. Afanya't, que haurem d'entrar.

Els professors es van posar a parlar entre ells molt ràpid i en Heath va aprofitar la distracció per entrar al campament. Va vigilar molt de no fer soroll ni tocar res.

La Marta, mentrestant, va arribar on en Heath era abans.

―Ja estic, Heath. Som-hi?

No va obtenir resposta.

―Heath? Oh, merda. Ja m'hauria pogut esperar... ―va dir, seguint els seus passos. Al cap d'uns metres va xocar amb alguna cosa.

―Marta? Ets tu? ―va preguntar la veu d'en Heath.

―Sí, i parla més fluix.

La professora Ruella i el de Transfiguració van desaparèixer en direcció al fum.

―No se suposava que s'havia de quedar una persona sola? Així sabríem qui era el de l'escut?

―Espera ―va dir la Marta, agafant una pedra de terra―. Ara veuràs.

Va llançar la pedra als arbres d'on venien, fent que els dos professors es giressin de cop.

―Vaig a veure què passa ―va dir la Jane Doe―. Com portes l'escut, Taro?

―Sense problemes. Encara que no sé què protegiré, si marxeu tots.

―Saps el que costa tornar-lo a fer, així que mantén-lo fins que tornem. Queda clar?

―Claríssim.

La Jane Doe va desaparèixer finalment.

―Bona ―va admetre en Heath―. Ara em toca a mi.

Es va acostar al Mundass fins que va arribar just darrere seu. La Marta va veure com una caixa de fusta s'envolava.

―Però què fa? Ho veurà!

La caixa de fusta va caure al cap del Mundass i el va deixar inconscient. Es va sentir un espetec.

―És l'escut! ―va fer la Marta, parlant amb el to normal―. Ha caigut!

―Qui hi ha, aquí? ―va preguntar la Jane Doe, acostant-se.

―Oh, merda ―va dir la Marta acostant-se a en Heath.

―A terra ―va dir en Heath―. Ja.

Ho va dir just a temps, perquè la Jane Doe va sortir de darrere d'un arbre cridant:

Finite Incantatem!

L'encanteri els va passar just per sobre.

―Es pot saber per què no has estabornit en Mundass amb un encanteri?

―Sempre he desitjat tirar-li alguna cosa pel cap.

―Vosaltres ho heu volgut ―va dir la Jane Doe―. Jugarem, però jugarem al mateix joc.

La Marta va aixecar el cap i va veure, aterrida, com la Jane Doe es mimetitzava a poc a poc amb l'entorn.

―Heath?

―Sí?

―Tenim un problema.

 

 

 

―Només en vénen dos ―va murmurar l'Àlex des de la branca del costat de la d'en Mike―. Falta algú!

―La Marta i en Heath se'n sortiran bé. No hi podem fer res, ara. Qui falta?

―La Jane Doe, crec.

―Aquesta era teva. Tu ajuda la Mei amb la Ruella, jo ja donaré un cop de mà a la Julie amb el de Transfiguració. D'acord?

―Perfecte.

Mentrestant, els dos ex-professors estaven apagant el foc. En Mike va fer una senyal lluminosa que la Julie li va respondre des de l'arbre on estaven ella i la Mei.

Animo Linqui!

Als crits de tots quatre s'hi va sumar el so d'un cos caient a terra i el crit d'una persona creant un escut de protecció.

―Em cago molt en la Ruella. Que quedi clar.

Obitus per Subitum! ―va cridar l'Alessia.

En Mike va notar com se li glaçava la sang. Molts ocells van sortir volant de l'arbre del seu costat, però un va caure a terra. Per sort, no ho havia encertat.

―Saltem ―li va dir a l'Àlex.

Van saltar de l'arbre just a temps per evitar el segon Obitus per Subitum, que aquesta vegada estava dirigit a l'arbre que tocava. L'Àlex va aprofitar la distracció de la Ruella per llançar-li un encanteri que va refusar a l'últim moment. El següent encanteri, però, no va anar dirigit a ells, sinó a l'arbre on eren les noies.

No hi va haver cap resposta de l'arbre. Si havia tocat algú, l'altra no havia dit res.

En Mike i l'Àlex van sortir del seu xoc quan la Ruella va tornar-los a atacar, protegint-se com podien i intentant en va estabornir-la. El fet que no hi hagués senyals de vida de l'arbre on eren les noies no els ajudava a concentrar-se. I va ser llavors quan en Mike va veure com la vareta li sortia volant de la mà.

L'Àlex es va quedar sol mentre en Mike sortia a recuperar la seva vareta. La Ruella el va mirar amb un somriure de superioritat, sabent que era qüestió de temps que el guanyés.

I, de cop, va caure a terra amb el somriure congelat.

―Pim pam ―va dir la Mei.

―Ja era hora. Us ho passàveu bé? ―va preguntar l'Àlex.

―La Ruella es pensava que només hi havia una persona, i que si no responia, devia ser morta. Hem esperat que es confiés i hem atacat.

―Esteu bé? ―va preguntar la Julie.

―Sí, sí ―va respondre en Mike, que acabava d'arribar amb la vareta―. Vosaltres?

―Perfectament. Els lliguem per si es desperten i els prenem les varetes?

―Bona idea. Algú podria anar a donar un cop d'ull als altres dos. Hi ha molt de silenci, creieu que estan bé?

―Només hi ha una manera de saber-ho ―va dir en Mike―. Qui m'hi acompanya?

―Jo mateixa ―va fer la Julie―. Fins ara, nois!

―Fins ara!

Quan van haver desaparegut, l'Àlex va mirar la Mei.

―Els pintem la cara, oi?

―Com ho saps...

 

 

 

No hi havia cap senyal de la Jane Doe. No se sentia, no movia res.

―Ve cap aquí, perquè sap on som. Separem-nos sense fer soroll ―va proposar en Heath.

La Marta es va aixecar i es va moure endavant. Si la Jane Doe havia arribat on eren abans, no havia cridat cap encanteri ni havia fet cap mena de soroll.

A no ser que...

Va mirar fixament just darrere del Mundass i va veure-hi una espurna. Estava fent servir sortilegis no verbals! I vés a saber des d'on els feia. Podia ser al mig del campament i llançar encanteris a totes direccions fins que els toqués. L'únic que es veia eren aquelles espurnes.

Es va acotar per no estar tant al descobert i es va posar a pensar. Encara no en sabien prou, ells dos, de fer sortilegis no verbals, com per llançar-ne a tort i a dret. Un, sí. Dos, d'acord. Però no més. I no els podien murmurar, perquè el silenci era total.

Va concentrar-se per llançar el primer, que va girar la clau d'una caixeta que tenia un parell de metres a la dreta. El "clec" de la clau va ressonar i, immediatament, unes espurnes es van dirigir cap allà. Però, efectivament, no van tocar ningú.

Les espurnes van continuar dirigint-se a aquella zona, cosa que volia dir que la tindria distreta uns segons. Molt bé, ara només calia calcular l'angle des d'on...

Va perdre el fil dels seus pensaments quan va veure tot de punts de colors que portava l'aire que venia de l'altre costat del campament. Punts de colors que s'aturaven un metre davant seu, on hi havia alguna cosa que els frenava.

I aquesta cosa era la Jane Doe, que no s'havia adonat que s'estava delatant.

Animo Linqui.

Abans que la Jane Doe tingués temps de preguntar-se què estava passant, va caure a terra.

Finite Incantatem.

El seu cos va aparèixer a terra, mentre ella i en Heath desfeien els sortilegis mimetitzadors.

―Apa, fet. Els lliguem, no?

―Es pot saber què has fet?

―He aprofitat que la distraguessis per obrir la caixa de pintures i les he fet volar perquè la trobessin. Sabia que, mentre hi hagués espurnes, voldria dir que estava mirant cap allà. I que, amb una mica de sort, no s'adonaria que s'estava convertint en un quadre.

―Brillant.

―Gràcies.

―Marta! Heath! Esteu bé?

―Perfectament.

―I per què plou pintura?

La Marta i en Heath es van mirar i es van posar a riure.

―És una història molt llarga...

 

 

 

Entre tots sis van remenar el campament fins que van trobar el paper que havia dit la Dama del Llac. Estava escrit en un alfabet estrany, amb moltes formes arrodonides.

―Estàs segura que ho pots llegir, Julie?

―A veure?

En Heath li va passar el paper i la Julie va arrufar el front. Finalment, el va girar i se li va il·luminar la cara.

―Me l'havies passat al revés, totxo.

―Com si hi hagués cap diferència...

La Julie va començar a parlar.

Boola da rai anay...

Anava a poc a poc, però al cap d'un parell de minuts les boires del llac van començar a moure's i va començar a bufar molt de vent. I quan la Julie va acabar de llegir, unes barques van aparèixer de darrere del núvol. L'Ayleth anava dreta a la primera.

―Voleu pujar, doncs?

Ells es van mirar i es van repartir per les barques. En Mike i la Marta es van afanyar a pujar a la de la dreta, la Mei es va fer un lloc a la del costat i en Heath i l'Àlex van pujar a la de més a l'esquerra. L'Ayleth va allargar la mà a la Julie, que la va agafar i hi va pujar.

Les barques van girar i van entrar a la boira. L'Ayleth es va quedar dreta, molt seriosa. Va aixecar els braços a poc a poc i la Julie va tenir la sensació que estava presenciant algun ritual únic i important. Quan els va tornar a baixar, la boira es va dissipar i davant seu es va veure la terra que feia anys que no veia i no pensava que tornaria a veure mai més. Quilòmetres de verd, tot ple de natura. El lloc més pur del món.

Va tornar a mirar l'Ayleth, que ara somreia.

―Benvinguts a Avalon.

 

You float like a feather in a beautiful world...____________________ _____________________________________

 

I finalment l'he pogut escriureeeeeee! No sabeu el que m'ha costat trobar la manera de començar-lo, l'he obert cada dia i mai no escrivia res (fins avui!).

I HEM ARRIBAT A AVALOOOOOOOON! PER FIIIIIII! Ha costat, eh? A veure què diuen, ara, a Avalon... perquè recordem que encara no han acceptat! Acceptaran? Què passarà, si no ho fan, amb els Desterrats? On aniran?

Al pròxim repassarem la profecia de la primera ff i recuperarem molta informació que la majoria no sabeu o no recordeu. Com que passar passar no passa gaire cosa, suposo que el podré tenir escrit aviat. Creuem els dits!

I hem vist una miiiica d'acostament a la Julie per part de l'Àlex! Creieu que vol dir res?

Dedico el capítol a la Roser, la Marta, la Laia Weasley i l'Agatha Black.

SABIES QUE molta informació d'Avalon la vaig treure del llibre The Mists Of Avalon, de Marion Zimmer Bradley? Se centra sobretot en la història de les dones que apareixen en les narracions al voltant del Rei Artús i, concretament, en Morgana, la suposada "dolenta". És molt interessant, i té una adaptació en pel·lícula.

Un petó i fins el pròxim!

 

Marta


Llegit 525 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris19/06/2014 a les 22:39:52
#24683Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

capiiitoool wiiiiiii ^^

a veure, a veure... m'ha agradat moooolt i també molt com han lluitat! :):) Marta i Heath m'han encantat! I MIke prenent la iniciativa hehehehe se m'ha parat el cor amb l'obitum per subitum! T__T sort que no ha passat res! :/

I ara ja són a Avalon... jo no me fie de les sacerdotesses els diran alguna cosa mig filosòfica i ale, ja s'apanyaran xD  però segur que es trauen algun as de la màniga, són els desterrats!!!

I a mi no m'agrada cap apropament Julie/Àlex, Jed foreveeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeer i ja saps que àlex=0 (àlex, inútil --feia temps que no li ho deia... xD)

I el sabies que si que el sabia, recorde que me comentaves que anaves amb el llibre amunt i avall sempre xD

i no sé, que a veure si és veritat això de què pujaràs prompte capítol!! (i sort que  tornaràs a explicar lo de la profecia, que ja saps que jo i la meua memòria... xD)

un beseet!




AvatarPotter_granger 349 comentaris20/06/2014 a les 13:25:55
#24684Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Bé, per fi he pogut treure una mica de temps d'on fos!

El capítol m'ha encantat, sobretot la batalla (especialment la part en què lluitaven contra la Jana Doe). Se m'ha parat el cor en la part de l'obitus per subitum! Sort que estaven les dues bé!

Espero que les d'Avalon ajudin els Desterrats, jo crec que sí ho faran. Sento no haver comentat l'anterior capítol, sí que el vaig llegir i una mica justa de temps, em va agradar molt.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/06/2014 a les 16:10:54
#24685Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

The Mists of Avalon, apuntat. Que guai, un capítol amb tanta acció! En tenia ganes, d'un d'aquests! M'ha agradat molt la idea de la pintura. I per cert:

"Quan van haver desaparegut, l'Àlex va mirar la Mei.

―Els pintem la cara, oi?

―Com ho saps..."

M'he partit de riure. Me'ls veiga alla despertant-se amb ulleres i bigotis...! Pobres d'ells que els d'Avalon no acceptin ajudar-los! Els acaben de salvar, els en deuen una de grossa.

Ok, pregunta d'una cosa que no recordo en absolut (ho sento!): Aquesta llengua que parla la Julie, què és i per què la parla? És alguna mena de dualitat amb la llengua reptilingüe que parla el Harry?

Petonets i segueix aviat!
 

Agatha Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/06/2014 a les 17:27:39
#24686Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: hmmmm a mi em sembla que no és que no et fiïs de les sacerdotesses, és que no et fies de mi xDDD (i fas ben fet :P)  Jo SEMPRE porto algun llibre quan vaig pel món hahaha S'intentarà que sigui aviat, s'intentarà! 

Potter_granger: wiiiii, em pensava que ja ho havies abandonat pq no havies comentat l'anterior! FELICITAAAAT :P I no passa res, tranquil·la ^^ Les d'Avalon són rares, així que ja veurem què fan. Merci i fins el pròxim!

Agatha Black: la pintura ha estat molt present en aquest capítol, és veritat xDDD M'alegro que t'hagi agradat! Com ja he dit, la gent d'Avalon és molt rara, per tant... tens raó que els en deuen una (de fet, dues, en una de les ff que no vas llegir els van salvar la pell), així que els ajudaran, però ja veurem com! El Dastaimk (llengua rara) no té res a veure amb el Harry i el fet que sigui reptilingüe. De fet, la Julie també ho és! (i hasta aquí puedo leer xDD) Són tot coses que s'explicaran en els pròxims dos capítols :)




AvatarLaia Weasley 140 comentaris22/06/2014 a les 19:30:48
#24688Encara no he escrit cap fanfiction

Avaloooon!!!

Per fiii :), bueno ara espero que s'en surtin, i que els d'Avalon moguin el cul... amb el que els hi ha costat entrar...

Genial la batalla :), m'ha agradat lu de la pintura xD, la veritat es que era un bon pla....

L'Alex... mmm... noseee, potser de moment encara no esl'hora, perque la Julie encara te el cap en una altre banda...pero trobo que els dos son monissims i tal

Uaa aviam que pasaa :)

 

Petoooons




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris20/07/2014 a les 21:00:21
#24778Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Els d'Avalon són raros, les coses com siguin xDDD O sigui que tu ets pro Àlex-Julie! És guai veure que hi ha gent que ho recolza i gent que no, veurem què passa :) Fins el pròxim!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris30/07/2014 a les 21:21:32
#24843Encara no he escrit cap fanfiction

Ale, aqui ve el comentari retrassat XP Pero he, he d'intentarlo.

 

Cuanta accio. No, en serio, mola molt. Sincerament els desterrats son molt divertits de veure en batalla i el contrast entre els mes serios (Mike, Julie, Marta) i els... menys serios. Es interesant com les seves personalitats reaccionen a situacions d'estress. (... potser tindria que deixar fotografia XP)

Tinc molta curiositat per Avalon i el que passara sincerament. Descobrir com funciona la illa i com els desterrats creixen a base de ser a l'illa.

 

Se que el meu comentari es curtissim pero estic passant per la mare de tots els writers blocks ara mateix....

 

M'aplicare mes la propera vegada!!!

 




xudit_95 80 comentaris04/08/2014 a les 22:51:31
#24868Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantat això:

Quan van haber desaparegut, l'Àlex va mirar la Mei.

- Els pintem la cara, oi?

-Com ho saps. .  .

Ho adoro hehehhe

Oooooh! ja hi son a Avalon, pero crec que si, com la Roser (q per cert, sempre és la primera en comentar?!?!?!?!) que els hi diran alguna coseta i ells s'apanyen tranquilament..  ..  no estan encara al Desembre? els hi queda molt de temp encara per a la guerra contra l'Inominable ;)

I vull mes escenes d'accio!! pero tambe mola que plogui pinturaaa :3 es pintiuuuuuraaaaa, per pintaaar!

hehehhe, fins al proxim! (posant-me al dia eee)