La Crònica dels Tres Germans - 12: Theirs not to reason why, theirs but to do or die
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 22/06/2014 a les 15:47:15
Última modificació 22/06/2014 a les 15:49:28
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


12: Theirs not to reason why, theirs but to do or die

 

Ja feia un parell de dies que havien començat les classes i els de sisè anaven francament de cul. Semblava ser que amb l’excepció de l’Anne Boot (que feia Dret i Sanació) eren els únics pringats que feien doble especialització. Pel que feia a l’Alice, però, tothom creia que cursava només Estudis d’Auror.

—Us creieu que el Brutus McNair ni tan sols fa cap especialització? —els va comentar el Frank mentre esmorzaven el dijous—. Crec que fa com tres assignatures, només, així, a la babalà.

—Una de les quals és Pocions, és clar, que el papa li aprovi, no fos cas —va remugar l’Alice, mentre desfeia el Periòdic Profètic de la pota del mussol que acabava d’aterrar-li al davant—. Per cert, G, ara que fas Periodisme, no hauries de comprar tu el Periòdic Profètic? Jo és que només el compro per assabentar-nos del que publica l’Skeeter abans no ens caigui la merda per sobre...

—No penso pagar pel Profètic —va dir la Geena, tallant la seva salsitxa—. Estic en rebel·lió. No penso ser periodista. Aniré a classe, i això és tot.

El James va veure que amb la resta de mussols també arribava l’òliva del seu pare, i es va sorprendre molt quan va veure que aterrava davant seu en comptes de davant de l’Albus, que era qui normalment escrivia a casa. Així que va obrir el petit sobre que portava, i es va quedar ben parat.

 

Mira el Periòdic Profètic.

Ta-raaaaaa!

H. Potter

 

—Mmmm… James? —va sentir que feia l’Alice amb un fil de veu i els ulls com plats—. Crec que hauries de veure…

—Es pot saber què ha fet? —va espantar-se el James.

—Anar a presó —va dir l’Alice—. I el Ron i l’Hermione també. Però espera, que estic llegint…

—Porta això cap aquí! —va etzibar-li el James, mentre li treia el diari de les mans—. Rose! Agafa l’Hugo, la Lily i la Roxy i veniu cap aquí immediatament!

Aviat els Potter i els Weasley estaven apinyats mirant la portada del Profètic. Hi havia fotografies estàtiques del Harry, el Ron i l’Hermione, aguantant un lletreret amb el seu nom i un número, de cara i de costat: les fotografies que li fan a qualsevol quan el detenen.

 

Detinguts el “dirigents de la secta”

Ahir, 4 de setembre, els Caps de Departament dels Aurors i de Bruixijustícia es van entregar a la policia muggle al·legant ser els dirigents de la famosa “Secta de Mags” que els muggles van descobrir aquest estiu i que tants maldecaps han donat a la comunitat màgica.

No és que tal secta existeixi, evidentment, però és la solució que s’ha trobat al Departament de Bruixijustícia per tancar finalment el cas que encara investigaven els muggles. Una vegada arrestats els culpables (i segurament condemnats a presó després del judici, que tindrà lloc proper dia 10 de setembre), la investigació serà conclosa i els membres de la Comunitat Màgica podrem tornar a respirar tranquils. El Departament d’Aurors, ja que s’ha declarat incapaç de trobar un culpable d’aquesta filtració —recordem que una carta de Hogwarts va acabar realment en mans de muggles— s’ha ofert voluntari per col·laborar en la missió, i han estat els mateixos dirigents dels dos departaments qui es faran càrrec de la situació: Harry Potter i el matrimoni Ron Weasley i Hermione Weasley.

Tot i que hauran de romandre la següent setmana als calabossos d’Scotland Yard, s’ha organitzat una missió especial de rescat que es farà efectiva el dia de la seva entrada a presó i que permetrà als tres dirigents tornar a la seva vida normal sense aixecar sospites dins el centre penitenciari ni a la comunitat muggle. De moment se’ns han negat els detalls de la missió per precaució, però podem esperar que sigui efectiva sense contratemps, ja que, tot i que no han escapat mai de presó, els tres notables bruixots han aconseguit sortir d’edificis molt més protegits, com ara Gringotts.

El Ministeri de Màgia, i el Ministre Shakebolt en particular, agraeixen l’actuació dels seus tres treballadors i confien en tornar-los a tenir al peu del canó en les properes setmanes.

 

—Entenc que no és l’Skeeter qui ha redactat la noticia, oi? —va somriure la Geena.

—Què va —va respondre el James—. Segur que la devia voler cobrir ella, la notícia, quan va saber que el meu pare estava detingut, però s’haurà assabentat del motiu i s’haurà avorrit.

—Em sembla molt molt fort que s’hagin ofert ells voluntaris, per això —es va estranyar la Rose—. Ni que fos culpa seva…

—Ja… —va fer el James, notant que els Magatotis i el seu germà miraven enlaire amb aire distret.

—Creieu que si li enviem una nota a la mare els hi podria fer arribar? —els va preguntar l’Albus.

—Sí, segur que poden rebre visites.

—Brutal! —va riure la Lily—. Jo li penso enviar una llima al papa!

—I jo un pijama de ratlles —va respondre el James—. Ens podem escapar a Hogsmeade aquest cap de setmana.

—Au, va, que jo ara sóc monitor! —es va queixar l’Albus.

—Tu només gira el cap quan anem a sortir i ja ens donem per pagats —va dir-li el James.

 

*   *   *

 

Els dijous a primera hora només tenia classe l’Alice de Criança de Criatures Màgiques, i tot i que el James, el Frank i la Geena havien estat somiant en llevar-se tard, anaven ja tan malament la primera setmana de curs que havien quedat a la sala comuna de Gryffindor per practicar. Tot i que encara no tenien gaires deures, havien descobert que una de les grans novetats d’aquell curs eren els encanteris no verbals i, sorpresa, sorpresa, no era tan fàcil dominar-los. N’hi havia alguns de molt fàcils que ja sabien fer sense pronunciar des de feia temps, com l’encanteri levitador o el desarmador. Però quan un intentava transformar un gat en un tinter, la cosa ja no era tan fàcil.

—Quin fàstic, Frank! —va exclamar la Geena.

—Què? —es va queixar ell—. És de vidre no? D’això va la cosa!

—Però no se li han de veure el intestins, bèstia! —el va renyar el James—. Només li has transformat la pell en vidre... Uuuh, i encara respira, mireu els pulmons... com ho fa això?

—Calla, home! —va fer la Geena, a qui estaven venint nàusees.

El Frank es va arremangar les mànigues de la camisa i va tornar apuntar el gat. Es va concentrar. La vareta va començar a vibrar, i el Frank a suar com un porc. Mica en mica, l’interior de gat es va anar tornant negre, i líquid.

—Ja està! —va exclamar al final—. Un tinter!

—Continua tenint forma de gat —va tòrcer la Geena.

—I què, i què? —va saltar el Frank a la defensiva—. Hi pots sucar tinta, no? És un tinter... artístic! Pels amants dels animals! Molt decoratiu, i adient per... una clínica veterinària, per exemple!

El James li va donar uns copets a l’espatlla, i va ser el seu torn de provar-ho. Per quan va arribar l’Alice, el millor que havien aconseguit entre tots tres era un tinter pelut que li van mostrar amb molt d’orgull.

—Té cua de gat —va observar ella.

—Ah, ho has notat —va assentir el Frank, amb aire d’entès—. És un detall afegit, mira. Quan acabes d’escriure emboliques la ploma amb la cua, així, i no necessites un plomer. Ta-raaaa!

—Torneu a transformar el pobre gat, au —va riure l’Alice—. Ja n’ha degut tenir prou.

—Jaaaaa, t’estàvem esperant —va dir el James—. No podem desfer l’encanteri...

—Sou idiotes —va dir-los l’Alice.

Per sort, ella va poder desfer l’encanteri en uns minuts, just abans que arribés la Lily a amanyegar el seu gat, el Lladruc, que faltat de carícies la va començar a llepar. Els magatotis van aprofitar per marxar a classe de Transfiguració, tot i que van poder sentir la Lily:

—Eh! Per què el meu gat saliva tinta?

L'Alice va dirigir el camí ràpidament cap a classe.

—No estàs de gaire bon humor —va notar la Geena—. Ha anat bé la classe de Criança?

—Uf —va fer l’Alice—, és que hi ha la Juliet i Romeo Montague d’Slytherin, i li fan la vida impossible al Hagrid. Si no els agrada l’assignatura, per què la fan? No els aguanto... I amb l’Anne Boot no m’hi parlo d’ençà de la brometa del primer dia, així que ja em diràs.

—No crec que haguessin planejat que ens caigués a nosaltres el càstig... —va dir la Gena.

—Fins que no ens haguem venjat, no li parlo, i punt —va dir l’Alice—. I hauré de parlar amb el Hagrid, perquè m’ha dit que per la setmana que ve vol que treballem les acromàntules...

—Serà broma! —va exclamar el James.

—Tingues fe —va respondre l’Alice—. Tot i que si es mengen els Montague no em queixaré.

Transfiguració, juntament amb Encanteris, era una assignatura que feien gairebé tots els del curs, eren onze a classe.

—Molt bé, nois —els va saludar el professor McMillan—. Avui un sortilegi que vau aprendre fa un temps... Feraverto. Per convertir ocells en calzes d’aigua. El recordeu? Doncs ara el fareu en silenci, no verbal... Vinga, a practicar.

Al cap d’una hora només l’Alice i la Sharon Goldstein de Ravenclaw havien aconseguit un calze amb aigua decent.

—La copa és molt maca —li va dir el professor McMillan al Frank—. Però per què la seva aigua és negra?

—Miri, professor —va respondre el Frank amb cara de no-em-toqui-els-nassos—. Avui he estat practicant amb tinta, així que tindrem tinta. Jo em marco uns objectius i vaig tirant, no se’m queixi!

A l’hora de dinar, mentre endrapaven hamburgueses, el James li va passar un paper a l’Albus.

—Penja’l a la cartellera de Gryffindor, monitor —li va demanar—. Demà a les 6 al camp de quidditch per fer les proves. Tranquil, pots respirar que només penso agafar dos encistelladors, la resta ens mantenim.

—Què tenim aquesta tarda? —va demanar l’Alice—. Estic rendida.

—Pots fer una becaina, si vols —va respondre la Geena, mirant l’horari—. Ara el James i jo tenim Històra de la Màgia...

—Uf... —va fer el James.

Doble classe d’Història de la Màgia, no cal que facis escarafalls —el va advertir—. Però després tenim la primera formació d’Estudis d’Auror. M’ha dit la McGonagall que la farem al camp de quidditch, així que ens veiem allà a les 4.

—Al camp de quidditch? —es va estranyar el Frank—. I això?

La raó se’ls va fer evident quan van arribar al camp dues hores després. El James i la Geena anaven una mica tard, perquè havien de baixar als jardins des del castell.

—No recordava com de poc m’agrada Història... ni tan sols se’m dóna bé.

—Vas treure un Notable als GNOM, no? —li va demanar la Geena.

—De casualitat —va respondre el James amb un badall—. Vaig dever tenir sort quan vaig contestar el test a la babalà. Menys mal que disposaré dels teus apunts per l’examen perquè et juro que a classe caic en un sopor que... eh, és la Sergent Belacqua!

En efecte, la sergent Belaqua del Departament d’Aurors, que un mes abans havia estat oberta en canal a Sant Mungo, els esperava els esperava al camp, amb uns shorts, una samarreta esportiva i un xiulet penjant-li del coll.

—Hola! —el va saludar el roconèixe’l.

—Que ve veure-la, Sergent —va dir el James, tot i que en realitat allò era una veritat a mitges, perquè si ella portava les formacions, li diria al seu pare que ell era a classe—. Pensava que encara estaria de baixa.

—El meu sanador diu que ho hauria d’estar, però no puc estar més setmanes sola a casa sense fer res —va sospirar la noia—. Però el comandant no em vol fent rondes així que em vaig oferir voluntària per les formacions per escapar de les hores d’oficina que m’han adjudicat. Digueu-me noms, que us marco a la llista...

—Georgina Thalassinos —va dir la Geena amb un somriure.

—Thalassinos... aquí —va dir, fent una marca—. I Potter... ui, no surt. 

—Ai, la directora deu haver-se oblidat d’afegir-me... —va fer el James mirant el cel. No sabia com ho podria fer allò, així que va tirar pel dret—. Sergent, em pot fer un favor?

—Digui’m.

—Possibilitats de no comentar-li al meu pare que faig aquesta classe?

La Sergent se’l va mirar amb els seus ulls blaus.

—Ja m’estranyava a mi que el comandant li deixés fer això... No tinc per què dir-li, però he d’entregar-li les llistes dels alumnes i el que fem a les sessions.

—Però les llistes estan equivocades —va dir ràpidament el James—. Podria despistar-se a l’hora de corregir-la?

La Belacqua va fer un sospir.

—El capità Weasley sempre diu que hauria de fer vostè pràctiques amb nosaltres, a l’estiu, i no al Wizengamot —va comentar la sergent—. I hi estic d’acord. Jo no tinc per què comentar-li res al comandant a banda del que hi ha a les fitxes, i que el seu nom no hi sigui no és culpa meva, així que... Sí, ho podem fer.

El James va somriure. Aleshores va mirar al seu voltant.

—I la resta?

—Als vestuaris, tenen allà roba per posar-se còmodes. Donguin-se pressa, que en cinc minuts començo.

I cinc minuts després eren tots al camp. Les classes de formació les feien junts sisè i setè, perquè eren pocs i estaven preparades per treballar coses diferents al llarg dels dos anys que duraven. A Estudis d’Auror, eren nou alumnes. De sisè, ells quatre i el Mike Abbot de Hufflepuff, i de setè hi havia un noi de Gryffindor, un noi i una noia de Hufflepuff i una noia de Ravenclaw. Es podia veure perquè tot i que tots duien samarretes negres idèntiques, els pantalons variaven segons la residència. El James va notar que la Belacqua s’havia posat shorts blaus, també, en deferència a la seva antiga residència, tot i que ella duia una samarreta blanca.

—Molt bé, doncs ja hi som tots —va dir la noia—. Sóc la Sergent Belacqua, i si sou aquí és perquè voleu, o al menys esteu pensant en, formar part del Departament d’Aurors quan sortiu de Hogwarts. De manera que us referireu a mi com a “Sergent”, com faríeu al Departament. Portaré la formació durant tot aquest curs.

»En primer lloc us informo que a diferència d’altres professions, els estudis per a vosaltres no acabaran aquí. Antigament s’havien de cursar entre dos i tres anys més d’entrenament una vegada fora de Hogwarts, però com que des de fa uns anys ja es fan aquests dos cursos de formació, quan entreu al Departament haureu de cursar només un any més d’estudi, a més de les pràctiques, i fareu aleshores el exàmens d’ingrés. Després, els que aproveu, passareu els pitjors tres mesos de la vostra vida en mans del Sergent Columbus, rebent crits, i els que ho aguanteu, aleshores passareu a ser oficialment Agents del Departament. Aquesta carrera té fama de ser difícil, i és per algun motiu.

»Aquest curs constarà de tres parts, que estan dividits en els tres trimestres. Durant el primer trimestre, com alguns ja haureu endevinat, treballarem la vostra condició física, que com us imaginareu ha de ser excel·lent. Quants de vosaltres jugueu a l’equip de quidditch? —els Magatotis i la noia de Ravenclaw de setè van alçar la mà—. Molt bé. La resta, haureu de començar a entrenar almenys un parell d’hores a la setmana, a part de les tardes del dijous amb mi. És essencial que sigueu ràpids, àgils i forts, quan aneu a enfrontar-vos amb segons qui. A part d’exercici, també farem lluita cos a cos i aprendrem a utilitzar algunes armes muggles, (armes blanques, no ens emocionem) que moltes vegades poden resultar útils.

»El segon trimestre, ja que farà molt fred, ens quedarem calentons a les aules. No serà divertit, però s’ha de fer: reglament i lleis. Per anar a detenir ciutadans, heu de saber quan i com els heu de detenir. Recitareu el codi penal de memòria. Faré veure que no veig aquestes cares llargues. I al tercer trimestre, sí, alegria, màgia! Encanteris defensius, contramaleficis i sortilegis varis. Siusplau procureu portar l’assignatura de Defensa Contra les Forces del Mal ben al dia, perquè és la més essencial.

»I això és tot pel que fa a la presentació. Així que som-hi: començarem escalfant, tres voltes al camp. Després ja veieu que tenim poltres, barres, cordes, asimètriques per les noies i cercles pels nois. No és que siguem sexistes, és el mateix tipus d’activitat gimnàstica, però més adaptada al vostre tipus de cos. Si algú vol provar de fer l’altra activitat, pot fer-ho, però sempre els exercicis que jo us dictaré. Si feu alguna cosa malament, flexions. El primer que digui "no puc", flexions. El que digui "de què em servirà pujar aquesta corda" o comenci a demanar explicacions, flexions. Si algú arriba tard a classe, correcte, flexions.  Imagineu-vos que som a la mili, d'acord? Si jo dic "salta", volsaltres contesteu "fins a on?". I si creieu que jo sóc estricta, us encantarà el Sergent Columbus. Ho sento, però no sóc aquí per fer amics. 

Després de deixar-los a tots amb l'ànima al terra, la Belacqua va somriure.

—Què? Som-hi?

 

*   *   *

 

La primera classe amb la Sergent Belacqua els va deixar tan baldats que els Magatotis no sabien com havien tingut esma de llevar-se el divendres. D’alguna manera havien sobreviscut a les classes i ara només quedava la part més agradable del dia, tot i que també la més esgotadora: les proves per l’equip de quidditch.

El James, el Frank, l’Alice, la Geena i l’Albus arribaven al camp amb l’uniforme, mirant les grades, on hi havia força gent que es volia presentar. Però hi havia algú del color que no tocava.

—Ei, Potter, perdona —el va cridar l’Ephran Diggory, del seu curs de Hufflepuff—. M’ha dit la McGonagall que ets el nou capità.

—Sí —va assentir el James, estranayat.

—Ahà, sí, em... jo també sóc el capità de Hufflepuff aquest curs —el va informar el Diggory.

—Ah, molt bé, felicitats —va dir el James que començava a estar perdut.

—Sí, eh... Et vull demanar un favor —va explicar-li el noi, rascant-se el cap—. Volia fer les proves aquesta setmana per començar a entrenar la setmana que ve, però avui tenies el camp reservat tu, i ahir el tenia Ravenclaw, i abans d’ahir Slytherin... I la McGonagall diu que no puc reservar el camp el cap de setmana.

—Ja veig... i què puc fer-hi, jo? No podem compartir cap, em sap greu, però necessito els cèrcols...

—Ja, estava pensant que... mmm... potser podríeu mirar d’acabar abans de les 7 perquè després puguem fer les nostres proves abans que no se’n vagi el sol...?

El James va intercanviar mirades enriolades amb el Frank.

—Saps a quina hora vam anar a domir, la primera nit, gràcies al mullader que vau causar tu i els teus amiguets?

El Diggory es va tapar la cara amb les mans.

—Us juro que en cap moment no vam planejar que us caigués el mort! —va suplicar—. Com havíem de saber que entraríeu els primers i us quedaríeu a la porta? Va ser una... feliç casualitat!

—Més feliç per alguns que per alguns altres —li va recriminar el James—. Saps, les meves proves... podrien durar tota la tarda o podrien durar mitja horeta. Convenç-me.

El Diggory se’l va quedar mirant com si s’anés a posar a plorar. I aleshores va fer un sospir.

—Està bé —va dir al final—. Si em deixes temps per fer les proves de Hufflepuff et pots quedar a veure-les. Podràs veure què tal són els nous i com juguen. Tu i els qui vulgueu del teu equip.

—Encantat de fer tractes —va dir-li el James i van encaixar de mans—. Però tu ara no et pots quedar. Torna d’aquí mitja hora, d’acord?

El Diggory va acceptar, va dir adéu i li va fer un somriure amistós a la Geena, que li va tornar. El James, el Frank i l’Alice se la van quedar mirant quan ell va marxar, a l’espera d’explicacions d’aquella “amistat”.

—És l’únic de sisè que fa Periodisme —va explicar ella—. Així que vam seure junts a classe el dimarts. No havia parlat mai amb ell, però és simpàtic.

—Pensava que ens odiava a tots els Magatotis —va fer el Frank, arrufant les celles.

—Li haurà passat la criaturada —va somriure la Geena—. I en la seva defensa, som bastant inaguantables.

—Ja —va dir el Frank.

—Meh —va fer el James.

—Qui més qui menys —va afegir l’Alice.

El James es va girar i es va dirigir a les grades.

—Bon dia a tothom! Com ja sabeu tenim dos llocs disponibles a l’equip com a encistelladors. En un principi us volia fer proves de recepció de bombes, esquivar bales i punteria als cèrcols. Però som bons nois i hem de deixar lloc després a l’equip de Hufflepuff, així que farem una prova turbo, tot alhora.

»De manera que el que fareu serà el següent: Us col·locareu un per un a mig camp i la Geena us farà deu passos de bomba. Les haureu d’agafar, acostar-vos a porteria i llançar, mentre aquí els Longbottom intentaran tombar-vos amb les bales. Deu oportunitats. Les dues persones que més cistelles fiquin entraran a l’equip, comptant que es poden perdre bombes si no les agafeu, si no esquiveu bé una bala o si falleu en tirar. Emily, tu et quedes amb mi a mirar, que ja els ho he posat prou difícil sense haver d’esquivar també al porter.

Així que l’Albus i el James se’n van anar a asseure a les grades, el James amb el seu bloc de notes, i van deixar que els Longbottom i la Geena s’encarreguessin dels nous. S’havien presentat unes deu persones. No trigarien gaire.

—James? —va fer l’Albus—. Tinc una mala notícia per a tu. Mira la cua.

Va mirar la cua d’aspirants. N’hi havia uns quants de pèl-rojos, tots cosins. Però només una tenia el cabell tan, tan llarg.

—La mare que la va parir! —va exclamar el James—. No la vull, eh?

—Et penses que jo sí? —va saltar l’Albus—. La tia ens carregarà un munt de faltes i penals a sobre. Pots fer que la G, l’A i l’F es passin amb ella?

—No ho dubtis.

Així que van començar a veure les proves. La majoria dels aspirants encertaven entre quatre i sis dels tirs. La veritat és que era difícil. L’Hugo Weasley no ho va fer gens malament: set cistelles. Però un noi de cabells foscos en va encertar nou just després.

—Tu! —va cridar el James des de les grades—. Nom!

—Neil Johnson!

—Benvingut a l’equip!

El noi va somriure i va aterrar. Ara era el torn de la Lily. Els Magatotis, en veure-ho, van mirar-se el James que els va fer un gest: a matar.

—Vols dir que ho farà bé? —va preguntar l’Albus.

—Tu què creus? Ho portem a la sang! Som fills d’una jugadora professional i del jugador més jove del segle passat! Espero que els Longbottom la llancin de l’escombra...

Però no ho van fer. Tot i que la Geena llançava lluny, la Lily hi arribava, i esquivava totes les bales furioses que li enviaven els Longbottom. I va aconseguir ficar vuit cistelles.

—Merda... —va murmurar l’Albus amb els ulls com plats, mentre la Lily celebrava a crits que havia guanyat.

—Ha! Foteu-vos, desgraciats!

—Ja estan tots? —va preguntar el James, alarmat.

—Falta una noia —va dir l’Albus—. Ah, és l’amiga de la Lily, l’Sloan.

—Un bri d’esperança...

L’Sloan va capturar la primera bomba i va marcar. I la segona. I la tercera. Quan va marcar per vuitena vegada consecutiva, la Lily es va posar a estirar-se dels cabells.

—Noooooo! Nooooo!

Nou cistelles.

—Serà guerra! Coi de nova dels collons!

Deu cistelles. Impecable. Al James li ploraven els ulls de l'emoció.

—M’ha tret el lloc! La nova m’ha tret el lloc! Com m’has pogut treure el lloc, so nova?

—Els nous membres de l’equip són el Neil Johnson i l’Sloan Münn! —va anunciar el James.

—No! James! —va cridar la Lily, saltant per les grades per arribar fins a ell—. James! James! Sóc sang de la teva sang, com em pots trair així per una nova? És... és... NOVA!

—I és millor que tu —li va dir el James, satisfet.

—James —va dir-li l’Alice que s’acabava d’apropar—. Pots venir un moment que et volem dir una cosa?

El James va fer un sospir, i es va enlairar amb la seva escombra per trobar-se amb els Magatotis.

—Què passa?

—Ja sé que tu ets el capità —va començar el Frank—. Però siusplau deixa que et suggerim una cosa.

—És clar —va assentir el James.

—Veuràs James, som de Gryffindor —va dir l’Alice.

—Sí o què?

—No, el que vull dir —va seguir ella—, és que tenim certa tendència a ficar-nos en problemes. I a fer-nos mal. Quantes vegades al curs acabem a infermeria?

—Unes quantes —va admetre el James.

—I si una d’aquestes vegades coincidís amb un partit?

El James va empetitir els ulls.

—Què voleu dir?

—La Lily ho ha fet molt bé, James —va dir-li la Geena—. Hagués encertat nou cistelles si no li hagués llançat l’última bomba a traïció.

—Agafa-la de reserva —va acabar finalment el Frank.

—És bona, James —va insistir l’Alice.

Ell va fer un sospir.

—Oh, està bé... Lily! Eh, Lily! M’ho he rumiat i si vols et pots quedar de suplent!

La Lily es va posar a botar.

—És clar que sí! Jugaré si un de vosaltres no pot?

El James va assentir. La Lily es va creuar de braços i es va mirar l’Albus, estudiant-lo. Potser es podia empescar alguna manera perquè semblés un accident...

Pocs minuts després arribava una gentada de Hufflepuff, i tots els de l’equip es van asseure a les grades de nou, el James preparat amb el seu bloc de notes. El Diggory semblava sol a la seva banda del camp.

—Espera —va dir el James—. Està muntant l’equip de zero?

—Això sembla —va assentir el Frank, al seu costat.

Així que es van quedar a presenciar totes les proves, fins que es va fer fosc. El James no estava gens content.

—El heu vist? Són molt bons!

L’Alice es va encongir d’espatlles.

—Normalment ho són, els Huffies. No es passen tanta estona a la biblioteca com els de Ravenclaw, ni davant del mirall com els d’Slytherin.

—“Treball i suor”, no? —va somriure la Geena amb tristesa—. Sempre son els qui més entrenen...

Darrere seu, la Lily anava remugant-li a l’Sloan.

—On has après a jugar així?

—Hum —va respondre ella—. La meva mare és l’entrenadora de la selecció xinesa.

La Lily va posar els ulls com plats. Una mare entrenadora de quidditch!?

—Voldràs dir la selecció japonesa, no? —va corregir-la, però.

—No, la xinesa —va insistir l’Sloan.

—Però tu no ets japonesa?

—No.

—Em vas dir que eres japonesa! —va exclamar la Lily.

—No, tu vas dir que jo era japonesa —li va recordar l’Sloan.

—I no em vas corregir.

—No em vas preguntar.

La Lily se la va quedar mirant.

—He estat dient a tothom que eres japonesa!

—I a mi què m'expliques?

—Som amigues no? —va insistir la Lily—. M’hauries de dir les coses. No puc anar per Hogwarts dient que la meva amiga és japonesa quan és xinesa. Sembla que ni et conegui.

—Sóc alemanya.

La Lily va parar de caminar.

—A veure, tu! —li va cridar—. No m’emboliquis i deixa de dir mentides! D’on merdes ets?

—D’Alemanya —va respondre l’Sloan—. El meu pare és alemany, també, ja que hi som. Münn és un cognom alemany.

—Però la teva mare és xinesa.

—Sí.

—I tu vas néixer i vivies a Alemanya.

—Sí.

—I ara viviu al Regne Unit.

—Correcte.

La Lily es va creuar de braços i es va estudiar aquella “nova”.

—I qui és japonès?

—Ningú! —va exclamar l’Sloan, exasperada—. Ningú no és japonès en tota la meva família, absolutament ningú. Mira’m els ulls rasgats, les galtes, la pell més aviat fosca. Això és de part de mare. Xinesa. I les pigues són del meu pare. I tinc els ulls més grans que la majoria de xinesos.

—Sí que ets rara, sí —es va fixar la Lily—. Ets guapa, però estranya.

L’Sloan se la va quedar mirant de reüll, i van tornar a caminar.

—Gràcies, suposo.

—Alguna cosa més que hagi de saber de tu?

—No que ara em vingui al cap, no...


Llegit 602 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris22/06/2014 a les 16:03:59
#24687Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola!

Us vaig di que penjaria aviat, no? Doncs aquí el teniu! Primeres classes, la formació d'aurors i la selecció de l'equip de quiddtch! ^^

El títol és un vers (dos, en realitat) d'un poema de Lord Tennyson, anomenat The Charge of the Light Brigade, que va dedicar a uns soldats de la guerra de Crinea. No em pregunteu com conec aquest poema perquè no ho recordo, suposo que me'l van fer llegir a la uni... hm. Sigui com sigui aquests versos sempre m'han quedat a la ment, i el poema és molt bonic, és fàcil de trobar, si el voleu llegir. L'he posat per com són les classes de formació per Aurors, que si parlen, flexions, si opinen, flexions, si pregunte, flexions. És com si fossina l'exèrcit, pobrets, però pitjor serà el Columbus XDD.

Doncs apa, comenteu! Què us semblen les classes amb els encanteris no verbals, el pobre gat de Lily, la primera formació que hem vist (al proper en veurem alguna més), l'equip de quidditch, la Lily de reserva... comeneu molt, i seguir llegint aviat!




AvatarLaia Weasley 140 comentaris23/06/2014 a les 14:46:56
#24689Encara no he escrit cap fanfiction

Eiiii :)

La Belacqua mola! Jajajaj m'imagino unes grans clases, es veu que te un gran metode eh, Flexions! Ja veig que els hi espera un curs ben cansadet, pero si suposo que pitjor sera en Colombus tenint en compte que "seran els tres pitjors mesos de la teva vida" i ho diu la Belacqua.... 

Ai pobre gat!! en Frank jo crec que el final se n'en sortira.... pero trigaraa...

M'encanta l'Sloan!! jajaja pobre Lily... espero que no s'e n'enpersqui alguna per lesionar algu siusplau siusplau..... i l'Sloan es rareta, pero es bona en el quidditch, i confon a la Lily, jajaja aquest parell...

Ganeees de llegir el segueent!!

Petoooons




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris24/06/2014 a les 09:18:17
#24690Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Hahahaha, em feia por que us caigués malament la Belacqua, però és que és sergent per algun motiu! XD I ella ha passat els tres mesos amb el Columbus, així que ha tingut un bon mestre, i sap de què parla. Hahaha, sí, proble Lladruc. El Frank, com tots, se n'acabarà sortint, però al principi els no verbals són complicats. I, evidentment, la Lily ja està pensant a veure a qui lesiona amb l'esperança de poder jugar. L'Albus i l'Sloan són els que més perilles, evidentment, perquè són els que té més a l'abast! XD Gràcies per comentar! ^^

 




Cassandra Ross Anònim25/06/2014 a les 23:03:29
#24691Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'ha encantat les instruccions de la Belacqua, i el seu tracte amb el James... Muahhahah. La Lily i la Sloan són fantàstiques, i quin zasca s'ha endut la Potter ^^ El tros del Periòdic Profètic també m'ha agradat molt. Sé que es un comentari molt merda aquest que t'estic fent, pero és tot el que puc.

Gràcies per escriure escenes tant divertides, continua aviat!

Bona nit!

 




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris28/06/2014 a les 13:54:26
#24692Encara no he escrit cap fanfiction

"Sóc alemana" "Alguna cosa més que hagi de saber de tu?" jajajaja! Aquest capítol ha estat bastant divertit :D

Qué aviat vas penjar! Si és que ja ho vas dir. Per mi perfecte, però com tenia exàmens fins aquest divendres em vaig resistir i m'ho vaig deixar com a premi per haver acabat. Els comentaris sí que els vaig llegir xD (no em podia resistir a tot!) i flipava amb algo sobre la Lily a Quidditch XD Estava pensant "ja l'ha liat, a veure què ha fet u.u" Ahir a la nit a l'arribar a casa vaig llegir mig capítol però aleshores em vaig casi literalment morir de son acumulat, així que avui (per fiiiiiiii) acabo de llegir-lo wiiiii D'això se'n diu començar bé les vacances!!! Trobo que hi ha pocs comentaris pel nº de dies que fa que el vas penjar, suposo perquè la gent està amb exàmens finals o qui sap si en algun viatge ja de vacances...

Bueno, anem al cas, el capítol. De fet trobo poques coses per comentar sobre aquest capítol, però està molt bé igualment. M'hauria agradat veure alguna classe de l'Alice amb la McGo ^^ L'Sloan i la seva misteriosa vida, uau, qué crack a Quidditch! M'encanta veure com es va desenvolupant aquesta amistat amb la Lily :) I el nou amiguet de Hufflepuff de la Geena, emm... farà posar algo gelós al Frank? jajajaja I també tinc ganes de veure com els va a l'Albus i l'Scorpius :)

I sobre el comentari teu de resposta de l'anterior capítol (que em va fer molta ilu >_<) d'acord ^^, ja t'enviaré pistes i les hipòtesis que n'hagi tret sobre l'entrellat! Com que tornaré a llegir les anteriors temporades dels magatotis, a veure si se m'acudeis alguna cosa hmmm... És tan guai que siguis capaç de mantenir misteris i tal. És que em sembla molt difícil aquest tipus d'escriptura, i a més m'encanta que hi hagin tantes dosis d'humor. Diguem que... sé què és arribar a tal punt que un no recordi com riure, i per això cada vegada que algo em fa riure ho abraço ben fort i no vull que se'n vagi. L'humor ho considero una de les coses més importants a la vida. I a tu se't dóna molt bé, almenys amb mi, perquè no he rigut en la meva vida amb cap llibre tant com amb aquesta fic que escrius. Per cert, vull avançar que tinc intenció de fer algo sobre aquesta fic aquest estiu, no és que sigui gran cosa però em fa ilu ^^, ja t'ho ensenyaré si me'n surto. Igual que l'estiu passat en vaig fer un dibuix i el vaig penjar per aquí, doncs una cosa semblant, encara que no hi tingui gaire traça. ..

Com sempre, moltes gràcies per escriureeeeeeeee i sento si volies que comentés més coses sobre el capítol però no se m'acudeix res més ara... Tot i que vaia totxo que t'he escrit ja xD
:D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/06/2014 a les 10:02:46
#24693Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: hehehe, sí la Belacqua és una Sergent en tot el sentit de la paraula! I la Lily i l'Sloan són molt divertides! Ah, sí, i això del Periòdic Profètic és "'l'idea de l'Hermione" per solucionar-ho tot, que era pel que estava tant empipat el Ron! ^^Moooltes gràcies per comentar!

Arwen Black: Uhhhh, pedazo comentari...! Sempre són els millors, els teus! Espero que t'hagin anat molt bé els exàmens i que ja hagis pogut descansar com déu mana! Vaig penjar aviat i, de fet, tornaré a penjar aviat perquè ja tinc tot el següent capítol escrit, només he de repassar i corregir, segurament demà ja penjaré! Sí que és veritat que ha comentat poca gent, però també e pensat que deu ser degut als exàmens o qui sap si ja a les vacances! (Jo fins al setembre no marxo :( ) Capítol! Sí, aniré posant algunes classes, però com que són dies diferents he d'anar de mia en mica. Aquí hem vist la d'Aurors, al proper veurem una mica la de Periodisme de la Geena i una pinzellada de Legislació del James. La Lily i l'Sloan aniran sortint i la misteriosa vida de l'Sloan també. No és que sigui tan misteriosa, sinó que és molt reservada, i la LIly s'anirà enfadant perquè no li explica les coses XD.  I respecte a la Geena i el seu nou amic i si el Frank es posarà gelós... no lo dudes! Tens raó, no pensava en l'Albus i l'Scorpius, a veure si els afegeixo més al següent capi... Ohhh crec ue ets l'única que es llegeix les meves respostes! XD Quin honor que et t'ho tornis a llegir tot! Jo ho faig més o menys una vegada a l'any, perquè no se me'n vagi l'olla amb algun tema que hagi deixat obert, saps? Per exemple, pel que fa al Diggory, n'havia parlat a la segona fanfic en un partit de quidditch, en què deia que l'Alice i la Geena el trobaven molt guapo, i després torna a sortir unamica en la tercera, com amic de l'Anne, i és una mica antimagatotis... Així que aprofito els personatges que ja tinc. El truc per mantenir els misteris és simplement programar una mica els temes a llarg plaç. Per exemple: l'Agatha, surt des del principi, però no coneixerem el seu secret fins a la cinquena fanfic (la següent). I pel que fa a l'humor... què puc dir, m'agrada molt riure, i m'encanta que les històries siguin divertides. No m'agrada geire quan l'escriptor o narrador es fa el graciós, sinó mñes aviat quan la història i els diàlegs són irrisoris, és a dir, que els personatges siguin divertits, com a Lily, i irònics com el Frank. Aaaaaaai, i quina lu això que em faràs? Què és? Un altre dibuix? Encara el tinc guardat l'anterior, és boníssim i amb un munt de detalls! Res, doncs, que jo també m'enrotllo com una persiana... Mooooltes gràcies pels teus comentaris, animes un munt! Petonets!