La Crònica dels Tres Germans - 13: Animal Farm
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 30/06/2014 a les 15:46:41
Última modificació 30/06/2014 a les 15:48:26
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


13: Animal Farm

 

La Geena estava acabant de prendre els apunts per la classe de Periodisme. Faltaven menys de deu minuts per acabar la classe de formació i encara no havia acabat de copiar el que hi havia a la pissarra.

—Per a la setmana que ve —va anunciar el senyor Jones, l’encarregat de la formació enviat pel Profètic— vull que feu un petit reportatge. Com que és el primer treball, el tema serà l’aparició de la premsa al món màgic. M’interessa que feu una bona recerca, i que redacteu el reportatge de la manera que us he explicat, amb el format i el contingut adequats. Res de posar-se literaris i artístics, senyoreta Hint —va avisar a una noia de Ravenclaw de setè—, sinó un reportatge que ocupi un full de pergamí, amb frases breus i senzillament estructurades, i vocabulari entenedor. Queda clar? Si volen, el poden fer en parelles.

La Geena va apuntar a continuació dels apunts el que acabava de dir el senyor Jones sobre els deures. Aleshores el formador va treure un altre tema.

—Per cert, m’han informat que aquest any teniu una revista de l’escola, oi? Us recomano ferventment que us hi apunteu, si encara no ho heu fet; us anirà molt bé per practicar, i lluirà molt al vostre expedient si voleu entrar a treballar pel Periòdic Profètic.

La Geena va fer rodar els ulls i es va posar a pensar en altres coses. Mentre es feia un massatge al canell (l’havia estat forçant la tarda abans durant l’entrenament de quidditch) la seva ment va volar al munt de deures que tenia, i es va muntar un horari mentalment. Si tan bon punt sortia de classe acabava les activitats de Defensa, després podria demanar-li ajuda al Frank amb la redacció de Pocions, i l’endemà començar el reportatge que els acabaven de posar. Aleshores va notar que el seu company de pupitre se la mirava fixament.

—Què? —va fer una mica avergonyida, perquè es va adonar que l’havia estat parlant.

L’Ephran Diggory se la va mirar enriolat.

—Et preguntava si no t’havies apuntat a la revista per algun motiu —va repetir.

—La Hogwatch? —va preguntar la Geena posant cara de fàstic—. Ni de conya. Sóc aquí per aprendre a fer recerca, no tinc cap intenció de ser periodista. Tu sí que hi ets?

—Hi vaig anar l’altre dia, però no sé si em fa gaire el pes... —va dir ell, començant a recollir les coses, perquè ja s’havia acabat la classe—. Hi havia un munt de les noies de... bé, ja saps.

—El maleït club de fans —va sospirar la Geena, encabint les seves coses a la bossa.

—Sí —va somriure l’Ephran—. A més, no sé tu, però jo ja estic carregat de feina fins el coll.

La Geena va fer una rialla.

—No em facis parlar del meu horari, porto sis assignatures i dues formacions.

—Ostres! —es va admirar l’Ephran—. Jo només en faig quatre més aquesta classe i ja vaig de cul... T’aniria bé, llavors, si fem el reportatge aquest junts?

—Eh... doncs sí —va assentir ella, recollint les seves coses—, la veritat és que si ens podem repartir la feina, millor que millor.

—Et sembla bé si quedem demà a les quatre a la biblioteca per buscar informació? —va proposar ell, amb un somriure.

—Perfecte —va dir ella, portant-se una mà al front. Estava calent—. Si em disculpes, crec que necessito algun medicament per aquest mal de cap... una bala ben col·locada, per exemple.

L’Ephran es va posar a riure.

—Descansa una mica, que se’t veu molt atrafegada. Fins demà!

La Geena se’n va anar carregada de llibres cap a la Sala Comuna de Gryffindor, mentre buscava per la bossa algun medicament per a la migranya. Havia tingut classes tot el dia, classes denses, i a sobre gairebé no havia pogut dormir perquè s’havia quedat fins tard practicant Encanteris amb ajuda del James. Quan més necessitaven que l’Aberfoth no es prengués les pastilles, anava la McGonagall i es dedicava a dissoldre-les-hi al suc de carbassa. Estaven de l’encanteri de la font d’aigua fins els nassos; només el James havia estat capaç de fer-lo a classe sense dir l’encanteri en veu alta, i ella encara no el dominava, tot i el vespre de pràctiques.

—Pampallugues —va dir quan va arribar al retrat de la Senyora Grassa i just quan agafava les pastilles pel mal de cap se li va trencar la bossa que duia pel pes i se li van escampar els llibres, pergamins, plomes i tinters per la sala comuna—. Hòstia puta ja!

Va rebotir les pastilles al terra i va fer un cop de coça a la paret. Després es va deixar caure a terra, rendida. La Rose, l’Andrea, l’Albus, el Lorcan i el Charlie, que estaven fent els deures a la taula del costat, se la van mirar amb els ulls com plats. La Rose es va aixecar amb compte per recollir-li uns pergamins que li havien caigut a la vora.

—Estàs bé? —li va demanar amb compte, tornant-li els pergamins.

—No! —va exclamar ella—. Tinc moltes classes i em fan mal els ulls de llegir, estic esgotada de dormir poc, i dels entrenaments de quidditch, i els de la sergent Belacqua, i em fa mal l’esquena del pes que porto, i ara se m’ha trencat la bossa, i els meus medicaments s’han escampat per l’estora i no me’ls puc prendre! Estic cansada!

I es va posar a plorar.

Aleshores, d’un racó fuejant de la sala en va aparèixer el Frank, i darrere seu els caps del James i l’Alice que estaven intentant fer marxar els fums que havien provocat amb els seus desastres de pocions, mentre tossien violentament.

—Geena, què ha passat? —va preguntar-li el Frank, preocupat.

—No puc méeeees! —va bramar ella.

—Has tingut classes tot el dia, oi? —va preguntar-li el Frank, asseient-se a terra al seu costat. La Geena va assentir—. Jo també tenia ganes de posar-me a plorar, ahir, els dilluns són el meu pitjor dia. Au té —va dir allargant-li un mocador—. Vols que em coli al despatx de la McGonagall a l’hora de sopar i li tregui les pastilles de l’Aberforth? Així demà a primera hora podrem descansar.

La Geena va assentir, tot i que es va posar a plorar més fort, potser d’agraïment.

El James i l’Alice van aparèixer poc després, encara tossint, però ja s’havien desfet de les marmites fumejants.

—Crec que necessitem un descans, tots plegats —va dir el James—. No sé si m’he intoxicat amb els fums, però em dóna tot voltes.

—A la merda, ens n’anem a Hogsmeade —va dir l’Alice, ja farta, i es va tombar cap als de cinquè—. Voleu venir?

El Charlie, el Lorcan i l’Andrea se’ls van mirar esperançats, però l’Albus se’ls va avançar amb un:

—Ni parlar-ne. Ara acabarem els exercicis de Transfiguració, després hem de fer una carta astral, i si ens dóna temps, després de sopar començarem la redacció d’Història.

La Rose se’ls va acostar discretament, amb un flascó a la mà de to rosat.

—Té, Geena, la meva mare em prepara això pels nervis i l’estrès. Ja que no tens medicaments...

—Ah, jo l’he provat —va fer el James—. Va molt bé, G, pren-te’l... I escolta, Rose, està bé l’Albus?

—Mmm... —va fer ella, mirant-se’l de reüll—. Crec que s’ha proposat treure notes excel·lents als GNOM, i bàsicament ens té tiranitzats amb els seus horaris d’estudis. A mi no em fa res, al contrari, però crec que el Charlie i el Lorcan l’enviaran a passeig d’aquí a no gaire...

—No m’estranyaria... —va fer el James—. Bé, doncs, sort amb els horaris...

La Rose va tornar a la taula amb els seus amics.

—Au, nois, marxem, que ja tinc aquí el Mapa de Magatotis —va dir el James—. Anirem directes per Ducsdemel, que no vull que ningú ens vegi pel Pi que Baralla...

—Però nois, que jo tinc molta feina...! —va dir la Geena, que s’havia fet un pla mental, i prendre un batut de bescuit a Les Tres Escombres no hi estava inclòs.

—Ja t’hem acabat els deures de Defensa —va dir el Frank, estirant-la pel forat del retrat—. Després t’ajudo a la nit a acabar ràpidament el treball de Pocions, que el James i l’Alice ja l’han enllestit.

La Geena va sospirar i es va prendre el contingut de l’ampolleta que li havia donat la Rose. Una escalforeta li va recórrer la panxa i es va sentir més assossegada. Així que es va deixar endur pels seus amics i aviat estaven comprant llaminadures a Ducsdemel.

A un quart de vuit sortien de fer un batut a Les Tres Escombres, xerrant animadament. Tot just s’estaven dirigint cap a Ca l’Alfred per tornar a Hogwarts (a aquella hora tothom estava sopant i no els veuria ningú pels jardins) que el James es va quedar quiet mirant el ramat d’ovelles que pastava per l’herba de la zona. També hi havia cabres, oques, alguns porcs senglars i un parell de vaques.

—James? —va fer el Frank—. Què maquines, ja?

—Quines possibilitats tindríem d’esbrinar les contrasenyes de les Sales Comunes de Ravenclaw i Hufflepuff, per aquesta nit? —va voler saber el James.

—Els de Ravenclaw no tenen contrasenya, sinó endevinalles de pa sucat amb oli —va dir l’Alice amb sorna—. Com si tots els de les altres residències fóssim estúpids. Podríem entrar sense problemes, si hi anem de matinada sense que ningú ens vegi. Ara, per Hufflepuff...

—Sense problema —va dir el Frank—. Ja m’he de colar al despatx de la McGonagall per treure-li les pastilles de l’Aberforth, si em fas un sortilegi mimetitzador, James, puc quedar-me una estona al costat de la porta de Hufflepuff esperant que vingui algú i sentiré la contrasenya.

—Mmm... —va fer la Geena—. Això que estàs maquinant no deu ser la...

—Venjança! —va cridar el James i es va posar a petrificar animals de granja. Aviat els seus amics l’estaven ajudant, i quan els tenien tots petrificats, el svan encongir de mida fins que semblaven minitures d'un joc de granja per a nens, i els van ficar tots a dins la motxilla del James—. Buf, quin tuf! M’hauré d’escapar un altre dia a comprar-me una motxilla nova...

 

*   *   *

 

Així que aquella matinada, a les quatre, els Magatotis es van reunir a la Sala Comuna de Gryffindor, i quan tots van tenir sortilegis mimetizadors a punt, el James els va anar guiant pels passadissos amb el Mapa de Magatotis a la mà. Aviat van arribar a la porta de la torre nord, custodiada per un pom en forma de corb, que quan el van picar els va preguntar amb una veu rogallosa:

—Dos indis, un de petit i un d’adult, seuen en un tronc. El petit és fill de l’adult, però l’adult no és el pare del petit. Com pot ser?

Els Magatotis es van mirar.

—Jo tinc son —va dir el James.

—Va, que no som inútils, ho podem treure —va fer el Frank—. No vas ser tu el que va endevinar què era allò que “no veiem perquè sempre hi és”? No pot ser més complicat. A veure... no crec que sigui per temes que és fill adoptiu, oi?

—No —va dir la Geena—. Sigui adoptiu o no, si un es pot considerar fill, l’altre ha de ser pare. Com es pot tenir un fill sense ser el seu pare?

Es van quedar en silenci, fins que la veu de l’Alice va dir:

—Sent una dona. L’indi adult és una dona, i no és el pare, sinó la mare de l’indi petit.

—Correcte.

La porta es va obrir, i les quatre veus invisibles van travessar-la. La sala comuna de Ravenclaw era magnífica: tenia forma circular i uns grans finestrals que feien de parets i que permetien deixar passar la llum del quart creixent de la lluna, i de les estrelles, que en aquella zona gairebé desèrtica d’Escòcia es veien perfectament.

—No quedarà tan maca quan haguem acabat... —va dir el James amb un xiuxiueig—. Després a Hufflepuff... i a dormir.

 

*   *   *

 

Els primers rajos de sol entraven per la finestra quan l’Anne Boot va sentir que tenia una pressió al pit. Estava adormida encara, però li costava respirar. Va inspirar profundament però la sensació no va marxar... era estrany. Però aleshores va sentir un crit a la seva habitació i va obrir els ulls.

I ella també es va posar a cridar, quan va veure que la pressió del pit li estava provocant una oca que tenia a sobre, que li va batre les ales a la cara de l’ensurt. Ella es va enretirar, agafada als llençols i a la seva dreta va veure que els crits que l’havien despertat eren els de la seva amiga Sharon, a qui una cabra semblava estar menjant-se-li el cabell, sense immutar-se pels crits de la noia.

—Aaaaanne! Anne, treu-me-la de sobre, treu-me-la! —xisclava la Sharon.

L'Allison, la seva altra companya d'habitació estava recargolada de por en una cantonada, assetjada per un porc senglar que no entenia per què de cop i volta no hi havia aglans per enlloc.

—Però què merdes...? —va dir l’Anne mentre s’aixecava del llit i començava a fúmer cops de coixí a la cabra—. Fora! Foraaaa!

Se sentien crits que venien de totes les habitacions. Què carat havia pogut passar? Una vegada va haver petrificat els tres animals de la seva habitació, l’Anne va sortir cap a la sala comuna, on la gent corria empaitada per estols d’ànecs o de porcs i una vaca enorme ja havia tombat l’estàtua de la Rowena Ravenclaw i s’havia declarat tirana absoluta. En comptes de l’acostumada campana, el que la vaca duia lligat al coll era una bufanda de Gryffindor.

—Fills de la gran...

 

*   *   *

 

Quan els Magatotis van baixar a esmorzar, van veure que els animals havien seguit els alumnes que corrien esperitats fora de les sales comunes i ara fins i tot hi havia animals al vestíbul, així com alumnes de Ravenclaw i Hufflepuff en pijama o camisa de dormir, sabatilles i armats amb coixins. Ells quatre es recargolaven de riure. En Mike Abbot havia acabat no se sabia com pujat a la grupa d’un ase que intentava tirar-lo a terra a salts i coces i l’Ephran Diggory intentava fer-lo baixar amb el cabell i la roba plens de plomes.

La McGonagall havia acabat d’arribar, a punt per començar a clavar crits pel rebombori, però la imatge que s’havia trobat l’havia deixat sense paraules. Aleshores va girar la cantonada l’Anne, amb una bufanda de Gryffindor a la mà, que li va llançar al James amb mala baba.

—Ui, que bé —va fer ell, encara rient—. No sé on he ficat la meva, no la trobava...

—I una merda! —va exclamar l’Anne, que va saltar per sobre d’un porc senglar que envestia una nena de Hufflepuff i es va dirigir a la McGonagall—. Han estat ells! La vaca tenia aquella bufanda de Gryffindor lligada al coll!

—Què va! —va exclamar el Frank—. Nosaltres no en sabem res d’això. És molt divertit, això sí, però jo diria que més aviat ha estat algú d’Slytherin que ens vol carregar la culpa. Ja n’hi ha, ja, de gent que en fa de grosses i aleshores carregua a culpa als altres...

La McGonagall els va dirigir una mirada de suspicàcia mentre tots quatre miraven les musaranyes, i després es va tombar cap a l’Anne.

—Molt em temo, senyoreta Boot, que si no tenim més proves, no podem culpar als alumnes de Gryffindor només per un bufanda. Com ha dit el senyor Longbottom, podria ser només una manera d’inculpar-los. De totes maneres no veig per què s’haurien hagut de tornar contra vostès... No és per res, però normalment els aldarulls són amb Slytherin...

—Han estat ells! —va insistir l’Anne—. Ho han fet perquè nosaltres vam...!

Però va callar a temps i es va mirar el James amb odi.

—Digues, digues... —la va animar ell, enriolat.

Però l’Anne no va dir res, només va fer un sospir i va tornar a llançar-li la mala mirada al James, que va fer veure que les mans li tremolaven, igual que li havia fet ella el primer dia de curs.

—Professora, professora! —va cridar l’Aberforth Dumbledore, que va arribar corrent tot animat—. Que em puc quedar les cabres? Puc? Puc?

—No, Aberforth, no pots! —va cridar ella i es va posar a buscar per la seva túnica—. On són les seves pastilles...?

 

*   *   *

 

Com que sabien que la McGonagall no li havia pogut donar les pastilles al professor d’Encanteris (més que res perquè les tenia el Frank), els Magatotis van esmorzar tranquil·lament i van arribar a classe vint minuts després que comencés.

—Oh, estimats —va dir l’Aberforth amb una veu inusualment aguda en veure’ls arribar—, arriben horriblement tard! Ja se’ls haurà refredat el te!

—Disculpi Lady Catherine —va dir el James de seguida—. Ens han sorgit alguns contratemps.

Aquella havia estat una novetat del curs anterior pel que feia a l’Aberforth. Era sabut que hi havia gent que era bipolar, que tenia dues personalitats vivint dins el seu cervell. L’Aberforth Dumbledore, però, en tenia moltes més: per una banda hi havia el professor Dumbledore, el que es prenia les pastilles, i per l’altra hi havia l’Aberforth, el vell sonat. Però aleshores també hi havia el qui es feia anomenar Aberforto Da Beldore (era el que es prenia vàries pastilles seguides i, en un moment d’activitat cerebral inusualment alta, començava a pintar esbossos o a inventar objectes màgics, normalment letals). I després, feia uns mesos, segurament a causa de les barreges de pastilles que portava a sobre, havia sorgit Lady Catherine. Era una dama d’alta cuna, que semblava viure al segle anterior, i que confonia els alumnes amb distingits senyors que anaven a visitar-la a casa seva a l’hora del te.

—No patiu, milord —va contestar Lady Catherine, amb un gest de mà innegablement femení—. Els hem guardat algunes pastetes. Oh, Alice, quina diadema més exquisida que dueu avui, estimada!

Els Magatotis van entrar a classe enriolats i es van asseure als seus pupitres. Els alumnes de Hufflepuff i Ravenclaw se’ls miraven malament, tot i que al Diggory se li va escapar el riure quan va creuar la mirada amb la Geena i es va conformar en posar els ulls en blanc.

L’Aberforth va fer un gest als dos elfs domèstics que havia fet pujar de les cuines, que van servir als Magatotis una tassa de te i unes pastetes.

—Lady Sharon m’estava comentant quan han arribat —va seguir el Dumbledore— que aquest matí s’ha despertat amb una cabra dins l’habitació! Horrible, francament terrible! Jo de vós acomiadaria el seu jardiner sense dubtar-ho! On s’és vist!

I es van passar la classe discutint els descuits dels servents d’avui en dia, que no servien per a res, sota les mirades acusadores que li dirigien els dos elfs domèstic a l’Aberforth.

—Jo d’ell no em fiaria que el meu plat no anés ple d’escopinades a partir d’ara... —va dir el Frank, mentre es dirigien cap a classe de Defensa Contra les Forces del Mal.

Aquell dia van estar practicant l’encís d’ègida, que era prou fàcil, però és clar, no verbal. Va ser el primer dia que, pel final de la classe, tots quatre Magatotis havien aconseguit dominar-lo.

—Vint punts per a Gryffindor —els va concedir l’Agatha McGonagall—. Doncs els altres aneu practicant per a la propera classe. Ja podeu marxar... Ah, Geena, et podries quedar un moment, siusplau?

La Geena va dir als seus amics que anessin tirant a dinar i ella es va acostar a la professora, encuriosida.

—Sé que estàs fent la formació de Periodisme, a més d’Auror —va dir ella—. I he notat que no vens a les sessions de la Hogswatch, que suposo que saps que porto jo. M’ha estranyat que no vinguessis, pensava que seria mig obligatori...

—Ens ho han recomanat —va assentir la Geena—. Però jo només faig aquesta formació perquè estic fent la branca d’Història i no hi ha prou alumnes per fer la formació. Axí que ens ajunten amb Periodisme, perquè la recerca que es fa és molt semblant. Però no em vull emmerdar amb la revista.

—Ja... —va fer l’Agatha, recollint les seves coses—. És que hi ha d’haver un redactor en cap que es miri tot el que hi haurà i porti una mica els reportatges i colunmes, les temàtiques de cada mes... havia pensat que m’agradaria que ho fossis tu. Redactes molt bé.

—Oh —va fer la Geena una mica sobtada—. Doncs moltes gràcies per pensar en mi, professora però... no, gràcies.

—Suposo que ets conscient que hi ha un munt de les noies del Club de Fans oi? —li va demanar la professora—. No t’estranyi de trobar-hi segons què, a la revista...

—Sincerament, professora —va dir la Geena, que volia deixar el tema tancat—. Si ja es fiquen amb nosaltres els del Periòdic Profètic... Al costat de la Rita Skeeter, les nenes del club de fans no em fan gens de por.

—Hmmm —va fer l’Agatha McGonagall, i es va quedar mirant com la Geena marxava a dinar—. Això ja ho veurem.

 

*   *   *

 

Per la tarda el James havia d’anar a formació de Legislació, així que va deixar les coses de Pocions a la sala Comuna i es va dirigir cap al forat del retrat.

—M’assec a classe amb l’Anne; desitgeu-me sort —va dir als seus amics.

—Espera’m, que baixo amb tu —va dir la Geena, recollint-se els cabells—. He quedat ara amb l’Ephran a la biblioteca per fer un treball de Periodisme.

El James va veure que al Frank se li obrien les narius, i l’Alice li va dirigir a la Geena una mirada de curiositat, però no va dir res. Van baixar tots dos per les escalinates fins al vestíbul. Allà es van trobar amb l’Ephran Diggory i amb l’Anne Boot, que els va girar la cara.

—Ara aguanta-la dues hores —va dir el James en veu alta—. Fas pudor com a fems, no, Anne?

L’Anne es va girar de cop i volta i dos quilos de Reglaments i lleis Màgiques del segle XXI van anar a parar al cap del James amb una força considerable.

—No ho vam fer a posta! —li va cridar l'Anne a ple pulmó per enèsima vegada.

—Però no us vau entregar quan ens van castigar a nosaltres a netejar-ho, no!? —va respondre-li el James també a crits.

L’Ephran i la Geena van aprofitar per esmunyir-se cap a la biblioteca, abans que no els prenguessin per bojos a ells també, i el James i l’Anne es van quedar allà sols escridassant-se. No van parar fins que no es van adonar que feien tard a la formació.

—El Diggory no està pas tan enfadat! —va retreure-li el James a l’Anne mentre s’apressaven pels passadissos—. Si abans l’he vist rient i tot!

—Ha! —va fer ella —. Sí, com si anés a enfadar-se amb la Thalassinos, ara que per fi són amiguets...

El James va arronsar el front.

—Què vols dir, amb això?

L’Anne se’l va mirar de reüll, considerant si dir-li o no.

—L’Ephran porta un any que no caga amb la Thalassinos.

—Vols dir que li agrada? —va exclamar el James.

—Sí, és clar, què et creus que vull dir? —va fer ella, entrant a classe—.Hola, senyor Haunt, disculpi per la tardança!

El formador, que era un home d’allò més tranquil i que al James li recordava al professor Binns, no gaire més vital tampoc, només va assentir i els va fer un gest perquè passessin. Ells dos es van asseure a l’últim pupitre.

—James —va xiuxiuejar l’Anne—. No diguis a  ningú que t’ho he dit, això de l’Ephran, eh? Que no vull que corri per l’escola...

El James va assentir. Decididament els Magatotis no se n’assabentarien per boca seva.

—... perquè com després em vingui l’Ephran dient que el Longbottom li ha trencat els braços, jo no en vull saber res!

No, va pensar el James, jo tampoc.


Llegit 657 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/06/2014 a les 15:57:29
#24700Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Holaaaa!

Següent capítol penjat ben aviat, un altre cop! Sembla que últimament estic inspirada. A veure què us sembla! La venjança contra Ravenclaw i Hufflepuff pel mullader que van causar el primer dia i que els va tocar netejar als Magatotis. Algunes classes, lady Catherine (XD) i una sorpreseta final pel que fa a les intencions del Diggory. Jo en sé d'un que li voldrà trencar més que els braços!

Ah, el títol, Animal Farm de George Orwell, 1945. Alguns potser el coneixeu més per 1984 i el Gran Germà (ja hi vaig fer al·lusió en una fanfic anterior amb el tema dels Germans Acadèmics). Bé, Animal Farm és un conte en què uns animals de granja es fan amb el poder per sobre dels humans i creen una tirania. En realitat és una crítica a la Revolució Russa i al tipus comunisme que es va establir. Recomanat, com tot el que ha escrit George Orwell!

Apa doncs, a comentar molt, que al proper capítol (aviat, també, que ja està mig escrit) tindrem el primer número de la Hogwatch! ^^

Petonets!

Agatha Black

 

 

 

 




Cassandra Ross Anònim30/06/2014 a les 16:32:19
#24702Encara no he escrit cap fanfiction

Aquesta vegada sí que trobo que el títol té molta relació amb el capítol de la fanfiction, no com d'altres. En català em sembla que es diu la Revol·lució dels Animals, el llibre de l'Orwell. M'ha agradat molt la idea de venjar-se que han tingut els Magatotis, estava clar que la broma que van patir no la podien deixar tal qual com si no hagués passat res. L'endevinalla de l'indi jo la coneixia amb un metge... que el pare i el fill tenen un accident, el pare mor, el fill l'han d'operar, el metge que ho fa no hi és i demanen ajuda a l'auxiliar, que quan entra diu que no pot perquè és el seu fill. Ella és la mare.

Jo no he arribat a patir la histèria —i tanta mala sort acomulada— com li passa a la Geena pero igualment sí que m'he pogut sentir una mica identificada amb ella. S'ha de ser molt gafe com perquè se't reventi la bossa al mig de la Sala Comuna, encara que pitjor hauria estat que hagués passat als jardins en un dia de pluja. El tema de la Hogwatch em té molt interesada, i tinc ganes que aparèixin d'una vegada els articles. Pel que fa a la Agatha, em sembla molt intrigant sobretot amb el comentari final que li fa a la G, he tingut la sensació que farà a propòsit que els Magatotis en surtin perdent.

M'agrada molt perquè la història no serà tant simple com un es podria esperar i potser desitjaria (que la G acabi amb el F, i la A amb el J) però també pot ser interesant els triangles amorosos entre l'Ephran (d'on treus tu aquests noms tant estranys? Jo conec una web molt interesant, que si vols te la puc passar, ja que sembla que apareixaran nous personatges), la Geena i el Frank... Espero almenys que cap dels dos nois acabi amb els braços —o alguna cosa més, encara que sóc tant malpensada que...— trencada! Encara que bé, qui sap, potser a la infermeria apareixen nous amors. (?)

Petons!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris30/06/2014 a les 23:21:32
#24704Encara no he escrit cap fanfiction

Se m'ha fet molt cuuurt però ha estat genial! La McGonagall dissolent les pastilles de l'Aberforth al suc de carbassa, que posessin la bufanda del James a una vaca (lol), i el Frank soltant-li a l'Anne "Ja n’hi ha, ja, de gent que en fa de grosses i aleshores carrega la culpa als altres...", (zas!) però el que sobretot m'ha matat ha estat l'Aberforth preguntant si es podia quedar les cabres!!! hahahahaha! Ui, i m'encantarà saber quin escàndol prepara escriure l'Agatha a la revista... Hmm, interessant, així que no només vol que la Geena faci periodisme sinó que a més entri a la redacció de la Hogwatch... vale, vale... *trec un bloc de notes, hi apunto algo així com una pista i l'amago dissimuladament* Què deia? Ah sí, lo de l'indi, que no ho coneixia, i no se m'ha acudit la resposta! No sóc una Ravenclaw està clar xD em quedaria esperant a la porta a que vingués algú hahaha

Les intencions del Diggory... muahahahah. És que fan pinta de molar les escenes que hi han per vindre sobre aquest tema xD. Mira que el Frank va ser el personatge a qui més vaig tardar a agafar-li estima... (tinc delicte) no sé, dels quatre era el que menys em cridava l'atenció... Però ara els quatre són tant especials... i estic impacient per veure com reacciona a tot lo relacionat amb el nou amiguet Diggory. Geena i Frank. Frank i Geena. No sóc jo, hasta els noms queden bé. He dit. Pero no em caldrà estar gaire impacient veig, perquè portes un ritme de penjar capítols que... que... m'encanta! Tot i que ara és estiu, i jo aviso que (com cada estiu) algunes setmanes no em podré passar per hpcat. Seré de les últimes a llegir els capítols que pengis D: (dediquem quatre segons de dol pels moments en que seré la visitaa nº 1350) (val, els segons que has tardat en llegir això em serveixen ;P) (algun dia em faré famosa i promouré aquesta fic entre tots els meus seguidors i tindrà més de 1350 visites) (ara ja tinc un motiu per fer-me famosa! els periodistes no m'acabaven de convèncer, gràcies xD)

Llegir els teus comentaris de resposta és lo millor, jo estic convençuda que el 99% ho fem. 95. 94. El que deia, que mola molt saber que la persona capaç d'inventar-se aquesta història s'ha dedicat a llegir el nostre comentari mediocre. I com més escric, més temps m'estàs dedicant mentre em llegeixes! :D Com a fan he de dir que mola la sensació. Algun dia maduraré i deixaré d'escriure tantes xorrades, fins aleshores si segueixes llegint comentaris m'hauràs d'aguantar XD Però oh, dius que t'animo amb els comentaris! Doncs hauràs d'aguantar que t'animi. Quina tragèdia. Pero no tanta com descobrir a Lady Catherine. Què bo, què bo!

Doncs no he llegit a George Orwell, sóc una inculta. És veritat que no llegeixo massa... Menys mal de les teves recomanacions... En realitat tinc passió per la lectura, però és com les cabres, saps? Algú ha empetitit aquest sentiment dins meu. 

I el proper capítol ja està mig escrit >_< que ningú em desperti d'aquest somni! Petonets! Wiiiiiii (un "wiii" gratuït al final del comentari sempre va bé per si amb el propi comentari no ens havíem mostrat prou emocionats xD)

PD: vaia totxo, es nota que tinc vacances ^^ sento que tu no en tinguis fins septembre TT




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/07/2014 a les 08:57:37
#24705Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Cassandra Ross: Ohhh, quin comentari més currat! Molt bé, va anem per parts! És cert que hi ha vegades que els títols queden una mica forçats. El que passa és que la història no pot dependre dels títols que vulgui posar, al contrari, escric la història i llavors penso en alguna frase o novel·la que hi pugui relacionar d'alguna manera. En català, sí ,crec que esdiu la Revolta dels Animals o alguna cosa semblant. A mi també m'ha semblat una broma molt divertida, això de despertar-se rodejat d'animals no domèstics (és clar que, havent-n'hi que tenen gripaus, no sé fins a quin punt s'escandalitzarien) Sigui com sigui, fan pudor! XD Ah, mira l'endevinalla, suposo que n'hi ha diverses versions. Jo n'havia sentit una també que deia... "Hi ha dos germans, i un es mor. En vida, el mort era el germà del que queda viu, però mentre vivia ell no tenia cap germà". (I és perquè el que queda viu és dona, i per tant, germana). I jo sí que he patit la histèria de la Geena als extrems de posar-me a plorar en un racó (2n de batxillerat, suposo XD). El primer número de la Hogwatch surt al capítol que ve, i sí, tens raó amb el que dius de l'Agatha. Vol buscar la manera que la Geena s'apunti a la Hogwatch. Pel que fa als amors... Tot pot canviar, però crec que de moment sí que m'agradaria que la Geena i el Frank acabéssin junts, però les relacions són complicades quan són entre amics, sobretot durant l'adolescència. Crec que queda bastant clar que al Frank li agrada la Geena, però a ella no... I el nom d'Ephran no sé d'on el vaig treure, la veritat, però no em sona pas tan estrany (no més que Albus Severus, almenys XD) però m'agrada que sonin una mica diferents o místics, sent bruixots. No sé de què és aquesta pàgina que em dius que em podries passar, però sí, si és de noms estaria brutal, perquè de vegades tinc problemes! ^^ Moltes gràcies per comentar! Petons!

Arwen Black: Wiiiiiiii! Hola! Motivada, que és una motivada. Per començar deixa'm dir-te que és un plaer llegir i respondre els comentaris de tothom (els teus em deixen inflada com un globus de vanitat, btw). Si un dia t'animes a fer una fanfic, veuràs que, en un... 60% el que t'anima a continuar és tenir gent que et segueix i que veus que li agrada el que escrius i que li fan gràcia les parides que t'inventes i que intenta fer teories sobre els misteris que crees. És el que fa que les fanfics tinguin tant d'èxit, crec jo. Si no es poguessin deixar comentaris un no estaria tant motivat. Va, anem pel capítol. Veig que t'ha fet molta gràcia tot. Crec que això dels animals és molt bona broma, i el puntazo de l'Abeforth com a Lady Catherin em mata (agafa el bloc i apunta les múltiples personalitats de l'Aby com a pista, perquè això és important. No et dic més.) I sí, això de l'Agatha que vol que a la Geena com a redactora en cap és una altra cosa que pots a fegir sota el títol "Agatha" per esbrinar què és el que passa amb ella. A mi el sistema de la porta de Ravenclaw em sembla una porqueria, també, com diu l'Alice. L'Hermione es podria estar passejant per allà cada dia, i segur que un munt d'Slytherins també. Per ser tan llestos, heu ficat la pota, macos. Em deixa morta que em diguis que el Frank era al que més t'ha costat agafar-li carinyo. Crec que juntament amb la Lily és el favorit de la majoria! Al menys a les dues primeres fanfics tothom estava que no cagava amb ell (i amb l'Alice també). Pel meu gust crec que la més "sosa" és la Geena, pero això li vaig dinar tot el trauma amb la mare i creca de la relíquia i tot això. I amb el Diggory, bé, ja veurem com va la cosa! I bé, pel que fa a quan siguis famosa, això espero, que em recomanis! Hahaha! I què ha passat per empetitir aquesta passió per la lectura? Molt malament! Ara mateix te'n a vas a comprar llibres o a descarregar-te'ls. Pots començar per lectures lleugeres, i després ja aniràs per la literatura més heavy XD Jo sempre faig referència a les meves obres preferides, o sigui que si et vols fe runa llista de tots els que he recomanat fins ara, jo crec que t'agradaran! Doncs apa, mooooltes gràcies per comentar i ens veiem aviat (dilluns que ve, suposo, a veure si mantinc el ritme de penjar cada setmana! Petoneeeets!




Cassandra Ross Anònim01/07/2014 a les 10:53:38
#24706Encara no he escrit cap fanfiction

Hola de nou,

la pàgina de web sí que és sobre noms de personatges. Hi ha un recopilatori bastant complet sobre noms en totes les llengues del món —o la gran majoria—, pots veure els noms més posats en un any concret (el més assortit és el dels EUA)... En fin, és aquí:

www.behindthename.com/ 

www.surnames,behindthename.com/ —>Per als cognoms ^^

Petons,

Cassie.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/07/2014 a les 11:39:32
#24707Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Eis, que guai aquesta pàgina, està súperbé! Moltes gràcies, em serà molt útil!