La Crònica dels Tres Germans - 14: I’ve got the conch!
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 07/07/2014 a les 10:31:19
Última modificació 07/07/2014 a les 10:32:20
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


14: I’ve got the conch!

 

 

Entre les classes, les formacions, els entrenaments i el munt de deures que tenien, les primeres setmanes de curs havien passat molt ràpidament i, entre una cosa i l’altra, els Magatotis van estar molt contents que hi hagués una sortida a Hogsmeade el primer cap de setmana d’octubre (no que no hi anessin ja de tant en tant, però estava bé quan la resta de l’escola també hi anava, i es podia passejar tranquil·lament pels carrers sense anar mirant enrere per por que aparegués algun professor).

Així que a les onze, un cop llevats, dutxats i esmorzats, ja eren a una taula gran de les Tres Escombres prenent un batut de bescuit amb l’Albus, el Lorcan i el Charlie. Havien estat parlant del munt de deures que tenien tots, els de cinquè també perquè tenien els GNOM aquell any, i a l’Albus se li havia acudit una cosa.

—Escolteu, i si tornem a fer les sessions de l’EM? —va proposar—. Ens aniria molt bé per repassar. I no només Defensa, podem també practicar Encanteris i Transfiguració. Els deures escrits els fem durant el dia, i una nit a la setmana ens reunim un parell o tres d’hores a la Sala de la Necessitat a practicar.

—Doncs estaria bé —va dir la Geena—. El que facin ells ho practiquem nosaltres en la versió no verbal i els ensenyem nous encanteris que fem nosaltres.

—Però jo a la nit necessito dormir, eh, gent? —va dir el Lorcan, que quan havia sentit allò de les “dues o tres hores” havia entrat en pànic.

—Ho podem fer el divendres, ja que el dissabte al matí ens podem llevar més tard —va suggerir el James, i els altres van assentir.

En aquell moment van entrar corrent la Rose i l’Andrea amb un feix de diaris i revistes a la mà, van obrir la porta d’una revolada, i quan tothom es va posar a cridar-les pel fred es van apressar a tancar-la.

—Noies, noies, noies! —van cridar les dues a l’Alice i la Geena—. No ens ho havíeu dit això!

—El què? —va preguntar l’Alice, que no entenia res.

Per tota resposta, l’Andrea els va mostrar el revers de la revista Bruixa Indiscreta, i la Rose va obrir el Periòdic Profètic per una pàgina que tenia marcada. Era una foto enorme, en color i en moviment, de l’Alice, la Geena, l’Elektra i la Sofia equipades amb els uniformes de quidditch de l’escola. L’anunci era de La Botiga del Quidditch.

—Buaaaaa, ja han sortit! —va exclamar la Geena emocionada.

—Ostres, que guapes! —va exclamar el Frank, agafant una de les revistes—. Això és allò que em vas explicar, Alice, que havíeu acompanyat l’Elektra una sessió de fotos però al final per a la foto de Hogwarts us havien agafat a totes quatre?

—Exacte —va assentir l’Alice—. Ens van dir que sortirien a l’estiu, però veig que ho han deixat per la temporada escolar. Com mola!

Després d’admirar l’anunci, els van fer cinc cèntims a la Rose i l’Andrea sobre reprendre les classes de l’EM. Els va semblar fantàstic.

—A la Sandy i la Martha no els en diem res, oi? —va inquirir l’Andrea.

—Si pogués ser... —va murmurar el James, intercanviant mirades amb el Frank—. Si ens evitem que ens estiguin fent fotos i demanant autògrafs doncs millor, no sé si m’explico.

—Tranquils, ni se n’assabentaran —va explicar l’Alice—. Ni tan sols compartim habitació amb elles, ja...

—I això?

—Van venir a principi de curs a preguntar-nos si els feia res que utilitzessin la que en teoria és la nostra habitació, ja que la G i jo no fem servir des que va explotar.

—Crec que hi fan trobades amb les del Club de Fans de Gryffindor —va explicar la Rose fent rodar els ulls, mentre el Charlie i el Lorcan se’n burlaven—. Ara a l’habitació només som nosaltres quatre.

—Millor, la veritat —va afegir l’Andrea—. Menys amb qui compartir el bany.

—Nois, no falta gaire fins a l’hora de dinar —va dir el James—. M’agradaria passar per Zonko’s... Quedem divendres que ve a mitjanit a la Sala de la Necessitat, doncs?

Els altres van assentir, i els Magatotis van anar sortint per anar a Zonko’s. A l’hora de dinar, quan es van tornar a trobar al Gran Saló, però, els de cinquè es van dirigir de nous als Magatotis. L’Albus feia mala cara.

—Què ha passat? —va preguntar el James.

Els de cinquè es van mirar, i finalment, l’Albus va dir, amb un sospir:

—La Lily ens ha sentit parlar de l’EM. Era allà a les Tres Escombres amb l’Hugo, el Kilian i l’Sloan. Diuen que s’apunten. Els altres tres no em preocupen, els nois es comporten i l’Sloan sembla bastant decent...

—Tranquil, —va dir el James amb una rialla—. A la Lily si cal la fem servir de diana pels maleficis, segur que li mola i tot. Ja que hem tingut les baixes de les dues del vostre curs, poden venir ells.

—Escolteu, i què us semblaria si li diem a gent d’altres residències? —va demanar-los la Geena—. L’Ephran, el Mike Abbot, l’Anne Boot i la Sharon Goldstein... no us cauen bé?

—No —va dir el Frank rotundament.

—A mi l’Anne em cau bé... —va començar a dir el James—. Però li agrada bastant criticar... i el Diggory sempre ha estat un mica antimagatotis, no ho veig clar...

—És molt simpàtic —el va defensar la Geena—. He fet un parell de treballs amb ell i...

La Rose i l’Andrea intercanviaven rialletes.

—És aquell noi ros tan guapo de Hufflepuff, no? —va preguntar l’Andrea.

—Si a algú li interessa la meva opinió —va dir l’Alice, empassant-se unes cols de Brussel·les—, a mi no em cauen bé.

—A tu no et cau bé ningú —va tòrcer la Geena.

—També és veritat. Tu ets la meva millor amiga i no t’aguanto...

—A veure! —va intentar posar ordre el Frank—. Ens estem oblidant de qui mana aquí. I qui mana aquí és l’Albus, que va ser qui va fundar l’EM. Si algú ha d’invitar altra gent hauria de ser ell, no pas nosaltres. I no crec que tingui especial interès en la gent de Ravenclaw i Hufflepuff del nostre curs.

Es va mirar l’Albus, igual que els altres.

—Home, la veritat és que no —va dir—, però...

—Hi hauria algú del teu curs que voldries invitar? —va

Aleshores la Rose, l’Andrea, el Charlie i el Lorcan van intercanviar mirades de pànic i van començar a fer gestos frenètics i amenaçants al Frank, per darrere de l’Albus.

—Home, estaria bé si vingués l’Scorpius...

—Veto! —va cridar el James—. Prefereixo cinquanta Diggorys abans que un Slytherin!

—Però l’Scorpius mola!

—En veritat no, no mola —el va corregir el Lorcan—. I els seus amiguets menys!

—El dia que enganxi el Rosier per banda... —va dir el Charlie, sorrut.

—I no em facis parlar de la puta de la Parkinson —va afegir l’Andrea.

—Preferiria tenir-hi fins i tot al Lysander, abans! —va acabar el Lorcan.

—Nois, nois —va interrompre la Rose—. La gent ens està mirant, i això és un grup secret. Per què no quedem només nosaltres, de moment, i ja veurem què fem, el divendres. Primer punt del dia, d’acord?

 

*   *   *

 

Però quan va arribar el divendres a mitjanit i tot el grup es va reunir a la Sala de la Necessitat, ningú ja no va donar importància a la gent que s’havia d’afegir a l’EM. Tenien problemes més greus.

—Em sembla que tindrem un altre primer punt del dia —va anunciar el James, llançant una revista sobre la taula gran al voltant de la qual s’havien reunit tots—. Control de danys.

La revista era el primer número de la Hogwatch. I la portada estava gairebé tota ocupada per l’anunci de la Botiga del Quidditch. Però a la cantonada inferior hi apareixien dues fotos superposades a l’original. Una era de l’Alice i el Paris fent-se un petó, presumiblement a Grècia aquell estiu. L’altra també era de l’Alice, en aquell cas agenollada al costat d’una tassa de vàter de Hogwarts, traient el sopar. El titular en portada era “El costat fosc de la fama”, i l’article en qüestió, que tenia quatre pàgines de llargada, parlava de com l’Alice se n’havia anat al llit amb el fotògraf de la sessió de fotos per aconseguir fer de model (que resultava ser també germà de la Geena, i per això ella també hi sortia). També parlava dels trastorns alimentaris de l’Alice des de llavors, adjuntant un parell de fotografies més de l’Alice vomitant.

—Això és d’un dia que em va sentar malament el sopar! —cridava per enèsima vegada—. No sóc bulímica, per Merlí!

Tenia els ulls negats de llàgrimes. Normalment aquelles acusacions només l’haguessin posat de mala lluna, però havia tingut un dia molt difícil, entre burles i acusacions. Fins i tot el seu pare l’havia agafada per banda per interrogar-la i preguntar-li si li havia de demanar hora al psiquiatra, fins que el Frank hi havia intervingut.

—I el Paris no era el fotògraf de la sessió, era un paio bastant imbècil —va afegir la Geena, creuada de braços—. És veritat que va fer d’ajudant, però nosaltres ni tan sols sabíem que era allà. No vam demanar en cap moment de fer aquestes fotos, ens ho van demanar ells!

—A nosaltres no ens heu de convèncer —va dir el James—. No sé si tots heu llegit la revista, però hi ha un altre article que ens complica la vida.

—El del suborn amb Hufflepuff, no? —va endevinar el Lorcan—. Lleig, lleig. Imagino que és mentida, vaja...

—Evidentment que és mentida!

—Perdoneu però m’estic perdent —va dir el Charlie—. Què és això del suborn? Jo és que no he llegit...

—Doncs que són uns gilipolles! —va saltar la Lily indignada—. Van veure que els de l’equip de quidditch de Gryffindor ens vam quedar a veure les proves de Hufflepuff i s’han inventat que els James va pagar-li no-sé-quant al Diggory perquè ens deixés quedar!

Era això tal qual, hi havia dues pàgines dedicades al fet misteriós que Gryffindor havia presenciat les proves de feia gairebé un mes de l’equip de Hufflepuff. Hi havia una fotografia i tot, de tots vuit asseguts a les grades, mirant com tiraven els encistelladors de Hufflepuff. I havien “sorgit rumors”.

—Has parlat amb la McGonagall? —li va preguntar el Frank al James.

—Ja em diràs —va respondre ell amb un sospir—, ens ha cridat a mi i al Diggory al seu despatx, disposada a desqualificar-nos de la lliga.

—I què ha passat? —es va alarmar l’Albus.

—Res, li hem explicat el que va passar de veritat i ens ha deixat marxar.

—Vols dir que això no ho ha filtrat el Diggory per fer-nos quedar malament? —va acusar-lo el Frank.

—No, no —va negar el James—. Ja he parlat amb ell, i està tan disgustat com nosaltres. Els de la seva residència se li han tirat al jugular per acceptar suborns a costa de l’equip.

—Bé, almenys per aquesta banda no ens cal patir, si ja ho has solucionat amb la directora... —va dir la Rose—. La que n’ha sortit més mal parada ha estat l’Alice.

—I portarà cua... —va dir l’Andrea—. Avui he vist a tres noies del club de fans al bany, parlant sobre si era bona idea començar a vomitar o no per estar més primes, i a veure com s’havia de fer.

—Ostres —va fer la Rose, tapant-se la boca amb totes dues mans—. És que són idiotes?

—Però si alguna d’elles em va seguir fins al bany per fer-me fotos mentre vomitava! —va xisclar l’Alice—. Com no han de ser idiotes? És que no tenen res més a fer?

—Em sembla tot molt fort —va dir la Geena que no s’ho creia, encara, agafant la revista i mirant darrere de la primera pàgina—. Ha! Redactora en cap: Juliet Montague!

—Què? —va exclamar l’Alice indignada—. De què es pensa que va, la puta de l’Agatha, agafant-la a ella com a redactora en cap?

—En la seva defensa —va interrompre-la la Geena, torçant el gest—. Em va venir a demanar que ho fos jo. Però no vull formar part d’aquesta porqueria.

—Suposo que ningú d’aquí no forma part de la revista aquesta, oi? —va demanar el Frank.

—Evidentment que no! —va exclamar la Lily, inflant el pit—. Per qui ens prens?

—Hum —va fer una veueta greu—. Jo faig fotos per la Hogwatch.

Tots es van girar. Era l’Sloan que encara que no havia dit res.

—Però no en sabia res, de tot això —es va apressar a dir de seguida—. Ni tan sols redacto. Em vaig limitar a fer fotos dels exteriors de Hogwarts per un reportatge que volien fer...

—Ah, aquestes fotos del bosc i del llac són teves? —es va admirar l’Albus—. Són molt bones...

—Espera un moment! —va xisclar la Lily—. Com que ets de la Hogwatch? Des de quan? Es pot saber per què no m’ho havies dit?

—No m’havies preguntat —va dir l’Sloan.

—Però... com... tu... què coi t’he de preguntar! —es va indignar la Lily—. Això m’ho dius! Ei, me’n vaig a la reunió de la revista! No costa tant!

—Què et pensaves que feia, els dijous al vespre? —va preguntar-li l’Sloan.

—Què passa, el dijous al vespre?

—Que no hi sóc mai, perquè és quan hi ha les reunions.

—No hi ets mai, el dijous al vespre? —es va estranyar la Lily.

L’Sloan va posar els ulls en blanc.

Aleshores es va armar un guirigall de cal Déu quan tots es van posar a cridar a la vegada, alguns indignats, altres demanant-li a l’Sloan que parlés amb la gent de la revista, altres preguntant-li com podia ser que no sabés res del tema i no els hagués avisat, i la mateixa Sloan, que es defensava també a crits.

—CALLEEEEEEEU! —va bramar al final l’Albus per sobre la cridòria, i tots van anar abaixant les veus, fins que la sala va quedar en silenci—. Ja n’hi ha prou. A veure... em sembla que aquí tinc...

L’Albus es va posar a remenar la seva motxilla, fins que en va treure una gran petxina recargolada en forma de corn, que devia haver estat un cargol de mar especialment enorme.

—I això? —va preguntar el James.

—Per distribuir els torns de paraula —va explicar l’Albus—. Només qui tingui el corn pot parlar. Així no s’armen els escàndols de normalment.

—Com a El senyor de les mosques? —va preguntar el James.

—Exactament, com a El senyor de les mosques —va assentir l’Albus.

—Què passa a El senyor de les mosques? —va preguntar l’Andrea.

—Que s’acaben matant els uns als altres, això passa —va dir el James, amb cara de circumstàncies.

—James, que tinc jo el corn! —va exclamar l’Albus i el va fer callar—. A veure, assassinats a part, a El senyor de les mosques el grup de nens que s’han perdut a l’illa, quan fan reunions, parlen per torns, i pot parlar només qui té el corn, i els altres callen i escolten.

—Me’l deixes veure? —li va demanar el Lorcan.

—Estic parlant jo.

—D’acord, només el vull veure...

—Com anava dient —va seguir l’Albus, allargant-li el corn al Lorcan—. A partir d’ara farem el mateix que els nens del llibre, i quan ens reunim per parlar, farem això del corn, i ningú no pot dir res mentre la persona parl...

—Eh —va interrompre’l el Lorcan, amb el corn a l’orella—. Sabeu que si us poseu el corn a l’orella...

—Se sent el mar? —va endevinar el Charlie.

—No, se sent a l’Albus dient bajanades!

L’Albus li va estirar el cargol de mar de les mans.

—Prou! A veure Sloan, té, explica’ns el que sàpigues de la revista aquesta.

La noia va agafar el cargol amb les mans, i li va donar un parell de voltes.

—Mireu, jo no en sé gran cosa —va explicar—. Jo només em vaig apuntar perquè m’agrada la fotografia. Només vaig fer fotos de paisatges, que és el que em van dir. Les xafarderies no m’interessen el més mínim, així que no n’havia sabut res fins avui, igual que vosaltres.

—Però jo crec —va dir la Lily traient-li el corn de les mans—, que no et costava res dir-me que anaves a les reunions d’aquesta gent!

—No em vas preguntar!

—Tinc jo el corn!

—Porta aquí —va dir el James, i li va prendre la petxina a la seva germana—. Sloan, com a membre Gryffindor, de l’EM i l’equip de quidditch, creus que podries estar una mica més pendent del que fan a la Hogwatch, i avisar-nos amb una mica de temps, si surt alguna cosa com aquesta?

—Ho intentaré —va dir la noia rascant-se el cap—. Però tots són una mica imbècils... i la redactora en cap, la Janet Montesco...

—Juliet Montague —va dir l’Alice.

—Aquesta, és una mica... mmm... —i va fer un so de xisclet que sonava com un “iiiiiiiii!” molt agut.

—Histèrica i amb veu de pito —va traduir l’Alice.

—Hum. Sí. Però miraré d’assabentar-me de les històries que pugui.

L’Albus li fer un gest a l’Sloan perquè li tornés a passar el cargol de mar.

—Doncs això crec que és l’únic que podem fer al respecte —va dir l’Albus, i es va mirar l’Alice, que encara feia cara de pomes agres—. Les vendettas personals ja us les prendreu com vulgueu... però com sabeu a qui dirigir-les, Alice?

—Per començar a la Montague —va respondre ella—. I la puta de l’Agatha McGonagall em sentirà.

—No sé per què li tens tanta mania —va començar la Geena—, ja t’he dit que...

—Que m’és igual a qui li ho proposés primer!

—Prou! —va cridar l’Albus—. Tinc jo el corn! I jo parlo! I ara fareu el favor de callar tots i començarem la sessió de l’EM!

Tots van callar entre renecs i es van quedar mirant l’Albus.

—Està bé, a veure. Per començar ens he aconseguit nous uniformes. Ja que la gent s’havia queixat de les capes encaputxades negres...

—CofcofCavallersdelaMortcofcof —va tossir el Lorcan.

—...i també de les blanques...

—CofcofKuKluxKlancofcof

—... en honor a Gryffindor, ara tindrem tots túniques amb caputxa de color vermell, i com a algú se li acudeixi fer cap referència a la Caputxeta Vermella, ens les tindrem. Queda clar?

Tots van assentir i van anar a buscar les capes que l’Albus havia preparat en un sac. La veritat era que no estaven malament, eren de vellut fi, i feien tots força patxoca, tot i que, per desil·lusió de l’Albus, es van negar a posar-se les caputxes, perquè havien de practicar encanteris i no s’hi veien.

Aquell dia van començar treballant en parelles, encanteris desarmadors i protectors. Un intentava fer un expulsiarmus a la seva parella i aquesta s’havia de protegir amb un protego. Els Magatotis intentaven feien el mateix, però no verbal, cosa que costava més, sobretot perquè com que s’havien de concentrar tant, perdien una mica de punteria.

Alguns de cinquè ho van provar també. El Lorcan només aconseguia posar-se vermell com un pebrot, prement els llavis per contenir-se de dir les paraules, i cada vegada que el Charlie ho provava, semblava que anés restret, cosa que va provocar moltes burles i rialles. No tot va ser dolent, però: cap al final de la sessió la Rose havia aconseguit desarmar l’Andrea sense haver de dir el sortilegi en veu alta, i poc després l’Albus va fer el mateix amb el Lorcan. Estava que no cabia en si de l’emoció.

Al final, el James havia posat sortilegis mimetitzador a tothom perquè poguessin tornar a la sala comuna sense ser vistos. La majoria se’n van anar directes al llit, baldats, però el James va veure que l’Albus es quedava romancejant a la Sala Comuna, traient coses de la seva motxilla i col·locant-se vora la llar de foc.

—Que no vas a dormir, Hannah? —li va preguntar el James.

—Oh, en una estoneta, sí —va respondre el seu germà—. Em vull llegir un capítol del llibre de Transfiguració, per veure què farem a la propera sessió, així ja aniré preparat.

El James va arronsar les celles i es va acostar cap a ell.

—Em va comentar la Rose que estàs molt aplicat, aquest curs.

L’Albus va assentir, buscant a l’índex el capítol que s’havia de llegir.

—T’ha agafat alguna dèria estranya, pel fet de ser monitor?

—No —va respondre l’Albus amb un somriure—. Només vull treure bones notes als GNOM. Encara no sé quina branca vull fer l’any que ve... l’únic que tinc clar és que Sanació definitivament no.

—La sang, eh?

—Buf —va fer ell, assentint—. No penso tornar a treballar a Sant Mungo. Però Alquímia està bé, Legislació no em desagrada, la branca d’Història també és guai... Tu fas també la d’Auror, oi?

—Sip.

—Ho sap el papa?

—Nope.

—Es pujaria per les parets —va admetre l’Albus—. Jo crec que passaré, ja tindrem prou mala maror quan se n’assabenti que tu fas la branca. A més, segur que els aurors també veuen molta sang, oi? I no tinc clar que se m’acabi de donar gaire bé Defensa...

—Home, tenint en compte que acabes de desarmar el Lorcan utilitzant un encanteri no verbal... —va rebatre-li el James—. Hi ha gent del teu curs que segur que encara no domina ni els Expulsiarmus normals.

—Suposo...

—Jo crec que els duels se’t donaran bé —va opinar el James—. Bé vas sobreviure l’atac a Hogwarts dels vlads, fa tres anys, no?

—Home, em van mossegar, una mica més i la palmo! —va exclamar l’Albus, notant les dues incisions que tenia al coll amb la mà.

—Només tenies dotze anys, i a més ens havien reduït a tots —va somriure el James—. El que potser sí que podries és millorar una mica la condició física... hauries de veure el que ens fa fer la Belacqua a les sessions de formació. Estem de les flexions fins als nassos.

—Si, se us veu molt forts, últimament, fins i tot les noies, l’Alice fot una por amb el bat últimament, als entrenaments... Com algú es podria creure que és bulímica, amb el múscul que té?

El James es va quedar una mica moix. Havia vist l’Alice molt malament aquell dia, però no havia sabut gaire bé què dir-li per animar-la. Va notar que l’Albus se’l quedava mirant.

—Encara t’agrada? L’Alice? Quan feies tercer em vas dir que t’agradava...

—Ah, sí, el maleït dia que li vaig dir que no volia res amb ella...

—O sigui que sí —va dir l’Albus, passant pàgines del llibre fins que va arribar al capítol tres—. Però ella ara està amb el germà de la Geena, oi?

El James va fer un sospir.

—Estigues una mica amb ella, aquests dies —li va recomanar l’Albus—. Jo crec que t’ho agrairà. I el seu nòvio és lluny. Qui sap si...

—No —va respondre el James—. M’he promès passar pàgina pel que fa a ella, aquest curs. I de vegades quan estem tots dos sols en segons quines circumstàncies les coses poden... no acabar massa bé. No em penso ficar entre l’Alice i el Paris. Si ho deixen, que ho deixin perquè ho decideixin ells.

L’Albus se’l va quedar mirant.

—Molt noble... però igualment, si vols ser el seu amic hauries d’estar una mica al seu costat aquests dies... Ha estat molt afectada, per ser ella, no trobes?

—Sí... —va fer el James—. Tens raó, procuraré estar una mica per ella. Et deixo estudiant, doncs. Sort amb les transformacions.

I va marxar pensant en el que faria amb l’Alice. I en el que li agradaria fer. I en el que podia fer i el que no. No ho veia clar. No ho veia gens clar...


Llegit 653 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/07/2014 a les 10:42:03
#24711Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola de nou!

Un dilluns més, un capítol més! Tornen les reunions de l'EM, i aquesta vegada amb la Lily, que es notarà! XD Com podeu interpretar pel final al proper capítol hi tindrem una mica de James - Alice, que sé que fa molts capítols que tinc la relació una mica abandonada. I per fi veiem la Hogwatch, tal i com es va prometre, el tema portarà cua al proper capítol, també. Què en penseu?

Ara a comentar molt. Entenc que la gent deu estar de vacances perquè fa com tres setmanes que gairebé no hi ha ningú per la web, però en fi, ja anireu tornant (espero!). 

Ah, el títol, com s'anomena al mateix capítol ve d' El Senyor de les Mosques, de William Golding, 1954, premi Nobel de literatura, i un dels meus llibres preferits. És una novel·la distòpica que parla d'un grup de nens que naufraga en una illa i han de muntar la seva pròpia societat sense adults. Com us podeu imaginar... la cosa no va gaire bé. Us el recomano a tots!

Doncs ja està! 




Cassandra Ross Anònim07/07/2014 a les 21:54:14
#24715Encara no he escrit cap fanfiction

 

Hola!

 

Hi ha escenes del capítol que eren molt divertides. Les discussions entre els personatges són el més interessant (la de la Lily i la Sloan m'ha encantat, sobretot amb allò de "Tu marxes el dijous a la nit?"). Allò que el Lorcan preferia que hi fos el seu germà abans dels Slytherin ha estat sublim. I allò de els caputxes negres són els cavallers de la mort, les blanques són el kukluxklan (també ho diu el Lorcan, oi?) i les vermelles són la caputxeta vermella. M'ha encantat XD (M'encanta el Lorcan. I la Sloan). Ah, per cert, a quina casa va el Lysander?

 

Encara que l'Albus sigui la Hannah (crec que podries variar amb els noms, perquè aquest ja em sona. A la web que et vaig passar n'hi han deu mil, i allò de la Janet Montesco/Juliet Montague ha sigut molt bo), m'ha agradat molt el tros de conversa entre els dos germans. Feia temps que trobava a faltar una cosa aixi, perquè encara que es piquin són germans i s'estimen.

 

Quin final, la última línia m'ha agradat molt encara que jo no em crec ni un pèl al James uqan diu que passarà pàgina del seu amor amb la Alice. Costa molt passar pàgina d'un amor que has decidit voluntariament que no serà (ho sé per jo mateixa, que em va costar dos mesos superar-ho) però com que no s'hi aplica, encara li costarà més.

 

Veig que ja comencen els merders de la Hogwatch, cosa que m'encanta. Serà interessant veure la Sloan pul·lulan per allà (m'encanta la tia, hi ha algun motiu pel qual no la vas afegir abans?). I l'Agatha McGonagall fent de les seves, com sempre. Uh, crec que tindrà una represal·lia al damunt.

 

Petons!

 

PSD_. Potser em llegiré el llibre quan tingui temps, que els meus pares el tenen per casa.

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris07/07/2014 a les 22:44:59
#24716Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

 

Cassandra Ross:

 

Hola! Gràcies, m'alegro que el trobis divertit! La Lily i l'Sloan són una parella molt còmica! La veritat és que l'Soan Münn és un personatge que em va venir a la ment fa relativament poc, no tenia cap motiu ocult. A més la Lily és bastant tomboy i em vaig adonar que no tenia amigues noies, així que m'havia d'empescar alguna noia que fos... rareta, també.

 

El Lorcan és el "graciós" del grup de l'Albus, decididament, i no aguanta el seu germà, més que res perquè t'hauràs adonat que és un escèptic, mentre que el Lysander és exactament com la Luna Lovegood i creu en tot el que no creu ningú més. Evidentment, el Lorcan se'ls estima, però no pot amb ells quan comencen amb les seves bogeries (el Lysander és a Ravenclaw, per delícies del Lorcan, que quan el barret el va enviar a Ravenclaw es va posar a aplaudir més fort que els de Ravenclaw XD). Per a mi l'escena més divertida és quan està amb la petxina, i diu que si se la porta a l'orella se sent l'Albus dient ximpleries XD.

 

Teeeens raó amb els noms de l'Albus, moltes vegades faig servir els mateixos, crec, però és que són tants que se m'obliden! XD Vull que sonin comuns, no vull que siguin estranys, sinó que s'identifiquin ràpidament com a noms de noia, però tens raó, ho he de vigil·lar més! I sí, l'Albus i el James s'aprecien molt. Van tenir una època de baralles inacabables (bàsicament a l'Exèrcit de la McGonagall) però ara estan més aviat units contra la bojeria de la Lily!

 

Ah... el James i l'Alice... no crec que s'arribin a superar mai l'un a l'altre, sobretot pel fet que són amics i que passen moltes hores junts. Sí que es pot superar un crush d'aquesta mena si et distancies de la persona, però en el seu cas... bé, ja veuràs al següent capítol! 

 

I les repercussions de la revista, també al següent capítol! Com ja has previst, hi haurà represàlies per a l'Agatha. 

 

Llegeix-te el llibre quan puguis! Molts gràcies per comentar! Ens llegim!

 

A. Black

 




Avatarivi_potter 512 comentaris08/07/2014 a les 00:17:47
#24717Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

Vale sí, ho reconec, sóc una de les que té abandonada la web! Avui he entrat i gairebé em moro, 3 capítols, 3 CAPÍTOLS de les Cròniques? Increïble, m'han encantat tooots! Estàs portant la història cap a terrenys molt interessants, com el nou Diggory que suposo que farà esclatar per fi el Frank. M'han fet pena i tot amb el tema d'estar al capdamunt de feina, ja li val a l'Agatha "obligant-los" a fer dues especialitzacions jajajaj I la venjança ha estat molt bona, m'he imaginat la motxila del James plena de mini vaques, porcs, oques... em pixo jajajaja Ja imaginava que l'Agatha faria alguna de les seves perquè la Geena agafi la revista, i crec que de moment només ha començat. Pobre Alice, no ha de ser gens agradable que et titllin de bulímica i que tothom parli de tu amb mentides... I m'agrada l'acostament que es veurà en els propers dies entre el James i l'Alice, tinc moltes ganes de veure la seva relació i com acaben junts (desitjos impossibles??). Posades a dir més coses que m'agraden, m'he partit amb el moment de l'EM quan es reien de les túniques amb caputxa, sobretot el "no vull sentir a parlar de la Caputxeta Vermella" de l'Albus jajaja 

Segueix aviat que tinc moltes ganes de veure quin rumb prenen les coses!

Molts petons :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris08/07/2014 a les 22:50:12
#24718Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ivi_potter: Hola!!!! Per i has trnat! Se t'ha trobat a faltar, snif, snif! Sí, he estat escrivinit molt, últimament! M'alegro que t'agradi cap on va la història. Sí, les dobles especialitzacons són complicades, però valdran la pena! La venjança dels magatotis ésmeravellosa, oi? Pobra motxilla! I sí, la Geena ha d'agafar la revista o això anirà a pitjor... a molt pitjor. Nooo et pensis que el Jame si l'Alice acabaran junts només per aquest acostament. Not gonna happen. I les reunions de l'EM amb el Lorcan burlant-se de tot són molt divertides! Segueixo aviaaaat! ^^Petonets i merci per comentar!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris11/07/2014 a les 14:49:03
#24721Encara no he escrit cap fanfiction

El Lorcan m'ha matat amb lo del corn sobre l'Albus XDD I també em segueix fent gràcia el James dient-li noms de noia a l'Albus. I l'Sloan cada cop m'agrada més!! El seu nom mola, per cert, te'l vas inventar o el vas treure d'algun lloc?

La Hogwatch... també m'agrada per l'argument, tot i que pobreta Alice... no s'ha passat l'Agatha permetent això? Hum. Espero que sigui important el motiu pel qual vol a la Geena a la revista. EH AGATHA, MÉS ET VAL QUE SIGUI IMPORTANT, MENYS AMB L'ALICE. (T'ho dic perquè li passis el missatge a la McGonagall, no t'ho dic a tu. Segur que no em calia aclarir-ho, però bé, ara ja no hi ha confusió possible xD) Tot i que l'Alice la veig ben capaç de vengar-se soleta de l'Agatha i de la Montesco... dic Montague (bueno, de l'Agatha no ho sé); de totes maneres no m'ho pensava que li afectaria bastant lo de la revista; bé, a veure què passa al següent capítol. Quiero másss kasdksjg és com una droga.

Avui passo depressa que no em queda gaire temps. No ho dic perquè hagi escrit poc sino perquè igual el meu comentari no és gaire llegible jaja. Petons! :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/07/2014 a les 16:32:49
#24723Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

 

Arwen Black: Holaaaaaa! Hehehe, merci pel comentari! El Lorcan és superdivertit! Ah, l'Sloan està basada en un personatge de la sèrie The Newsroom (que mola moltíssim, si també la vols començar a veure!) que es diu Sloan Sabbith, que també és mig xinesa, mig alemanya (i tots es pensen que és japonesa perquè també parla japonès). Ella és adulta, no és una nena, però m'encanta el seu personatge (t´un caràcter molt especial) i vaig pensar que seria ideal per fer-la amiga de la Lily... Social awkwardness! I li he donat el seu físic, també, és clar! Et deixo foto, per si l'haguessis d'aproitar pel dibuix! Imaginate-la de peque! XD

El motiu pel que l'Agatha voa  Geena de redactora en cap... sí, és un motiu de pes. Potser no tant com per cebar-se tant amb una alumna, però també té motius ocults per sentir-se més còmode fent-li putades a l'Alice que a algú altre... i no parlaré més! XD Tranquil·la que aviat tindrà el proper! Dilluns, suposo, ja que estic penjant cada dilluns, tot i que no ho asseguro perquè encara no l'he acabat! De nou, moltes gràcies per comentar! Petoooons!

Agatha Black

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris13/07/2014 a les 23:50:23
#24740Encara no he escrit cap fanfiction

Heeeeii!!

Una que acaba de tornar d'escociaa! sorry per no comentar en el capitol enterior....

Deu meeu!!

Que cabrona que arriba a ser l'Aghata... i pobre Alice l'han convertit en un culebrot, em fa una mica de pena la pobra...es veritat que el Hogwatch pot arribar a fer por... L'Sloan te unes sortides! icom contradiu a la Lily.. la veritat es que son la nit i el dia!

i l'EM quants records... i ara si amb la Lily :) aviam que faran...

Jo vull una venjança per part de l'Alice.. i tambe aviam que pasa amb James-Alice... i quepasa amb la Geena-Eprhan

I el moment Brothers monissim... la veritat es que han tingut una bonica conversa, sense ni un sol pique... ni tan sols ha negat quan ha afirmat q li molava l'Alice... la veritat es que m'encanta la seva relacio...

Fiiins el proxiim!!

Petoooons




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris14/07/2014 a les 22:53:05
#24748Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Acabes de tornr d'Escòcia? Que guaaaaaai! *.* L'Agatha ja veuràs al proper capítol que no és tan cabrona com sembla aquí, no hi pot fer gaire cosa a part d'oferir la plaça a la G. I l'Alice, sí, fa peneta, la veritat. L'Sloan i la Lily són la meva nova parella còmica preferida! XD I sí, tenia moltes ganes de reviure l'EM. Hauria hagut de ser sempre, però a Atenes sense Sala de la Necessitat ni res d'això era com una mica complicat. I la venjança de l'Alice... bé ja ho veurem. Al següent episodi hi ha James -- Alice, però la Geena no surt gaire, que a l'Alice la tenia una mica abandonada, a la pobra. Aquest ha estat més de l'Albus. A mi també m'agrada la relació que tenen ara el Jame si l'Al. Sempre m'han fascinat les relacions entre germans... suposo que perquè jo no en tinc...! Doncs moltes gràcies per comentar, i ja tens capítol nou, i doble!