La Crònica dels Tres Germans - 17: Double, double, boil and trouble, fire burn and cauldron bubble
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 28/07/2014 a les 15:17:16
Última modificació 28/07/2014 a les 15:17:16
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


17: Double, double, boil and trouble, fire burn and cauldron bubble

 

La Lily i l’Sloan s’havien assegut al fons de la classe de Pocions, darrere de l’Hugo i el Kilian, i parlaven entre murmuris mentre el professor McNair explicava la poció que havien de fer aquell dia.

—Ja me n’he assabentat d’alguns dels articles que sortiran a la Hogwatch d’aquest mes —va informar-la l’Sloan.

—I hi surt algú conegut?

—Els Magallanes, de nou —va assentir l’Sloan, amb posat d’entesa.

—Vols dir els Magatotis? —va preguntar la Lily, que començava a saber com funcionava l’Sloan i l’atenció que posava a tot el que no li interessava massa.

—Hum. No ho sé. Com es fan dir els de Gryffindor de sisè?

—Magatotis —va assentir la Lily.

—Doncs vull dir ells —va dir l’Sloan—. Saps si és veritat que el James surt amb una noia de Ravenclaw i la Tina amb un de Hufflepuff?

—La Geena, voldràs dir.

—La rossa, no ho sé—va fer l’Sloan—. És veritat?

—Doncs juraria que no, perquè me n’hagués assabentat, si el meu germà estigués amb un tia... d’alguna manera li hauré de fer passar vergonya, no?

—Doncs els ho diré, perquè diuen que la Ravenclaw aquesta i l’Agnes es van inflar a hòsties...

—No hi ha ningú que es digui Agn...

—Potter i Münn! —va exclamar el McNair i totes dues van callar—. Què n’opinen del que acabo de dir?

La Lily es va rascar el cap, pensant alguna resposta enginyosa i divertida que fes riure la classe i li fes perdre 20 punts, però l’Sloan se li va avançar, i no pas per dir alguna cosa que s’esperava:

—Que s’ha equivocat, de fet —va dir la noia.

—Disculpi? —va fer el professor, enriolat—. Que jo m’he equivocat? En què?

—En el que acaba de dir —va insistir l’Sloan, senzillament—. Diria que ha fet malament el càlcul. Ens estava dient que en el cas del sofre, la quantitat de dissolvent respecte a al material que volem dissoldre ha d’equivaldre a l’arrel quadrada del seu pes en decigrams. Si fem servir 1250 dg de sofre, necessitarem 35 ml de dissolvent, no 45.

—Senyoreta, aquest exemple el té al llibre de text —va dir el McNair, assenyalant la pàgina amb to de superioritat—. Com veu, posa que són 45 ml.

—Oh, disculpi, llavors no ho ha calculat vostè; és que ho ha llegit d’un llibre que està equivocat.

La classe estava en absolut silenci. La Lily es mirava l’Sloan amb els ulls com plats, sense tenir ni la més remota idea del que estava parlant, només sabia que li estava dient idiota al professor i que com no tingués raó allò seria un càstig monumental.

—I d’on ha tret vostè que l’arrel quadrada de 1250 és 35? —li va demanar el professor, que s’estava emprenyant.

—En realitat —va dir l’Sloan—, és 35,355339059... avisi’m quan vulgui que pari...

—Esperi —la va taller el professor—. M’està dient que l’està calculant de memòria?

—És millor que mirar-ho en un llibre equivocat —va respondre la noia, i es va quedar mirant el professor com qui diu “doncs avui fa bon dia”.

Així que el McNair va agafar la seva ploma i va començar a gargotejar, presumiblement fent el càlcul matemàtic. Al cap d’una estona, va dir:

—Siusplau, a la pàgina vint-i-nou del seu llibre, corregeixin que allà on posa 45 ml, hi hauria de posar 35. Sembla que hi ha hagut una falta d’impremta. Senyoreta Münn, la propera vegada que vegi un error, siusplau no ho comenti només amb la senyoreta Potter; si ens n’informa a tots ho podrem corregir. Li hauré de treure 5 punts a Gryffindor per ocultar informació que ens podria anar a bé a tots.

La Lily va posar els ulls com plats i es va quedar mirant l’Sloan estupefacta.

—Em pot treure punts per ocultar informació? —va preguntar l’Sloan en veu baixa.

—Et pot treure punts pel que li roti —li va dir la Lily—. Com ho has fet? Com estaves escoltant mentre parlaves amb mi? I com merdes has calculat allò?

—Tinc un coeficient intel·lectual de 155 —la va informar l’Sloan.

La Lily va posar cara de pòquer.

—I això és bo o és dolent?

L’Sloan se la va quedar mirant, sense saber si feia broma o no.

—Sóc superdotada —va explicar.

La Lily va obrir molt els ulls.

—Això vol dir que sóc molt llesta —va seguir explicant.

—Ja sé què vol dir! —va exclamar la Lily indignada—. Sóc una mica lenta, però no subnormal perduda. Per què no m’havies dit que eres superdotada?

—Ja comencem... —va sospirar l’Sloan.

 

*   *   *

 

—Molt bé, falten deu minuts per acabar la classe —va dir l’Agatha McGonagall, mirant el rellotge—. Aprofitem per llegir alguna redacció sobre els demèntors que us vaig demanar la setmana passada... Alice, ens vols llegir la teva siusplau?

—No, gràcies —va dir l’Alice, asseguda al racó de la classe.

L’Agatha li va aguantar la mirada uns moments , però va seguir com si res.

—D’acord, doncs Geena, llegeix tu la teva.

Mentre la Geena llegia la seva redacció dempeus, l’Alice, al seu costat, es dedicava a gargotejar en el llibre de Defensa. Sentia les mirades del Frank i el James al seu clatell, i alguns dels altres companys també n’hi van adreçar. Últimament les classes de Defensa anaven més o menys així. L’Alice escoltava, estava en silenci i entregava la feina quan tocava, però no participava mai, no feia preguntes, i quan la professora li demanava alguna cosa, deia “no, gràcies” i es quedava en un silenci incòmode fins que la McGonagall li preguntava a un altre. Com que no la podia insultar, doncs no li parlava i punt. No sabia com afectaria allò als seus resultats a final de curs, però no li feia ni fred ni calor. Al cap i a la fi, el que comptava eren els GNOM i els MAG, i allà l’Agatha McGonagall no tenia res a dir-hi.

—Molt bé, Geena, em sembla molt complert, un excel·lent —va dir la professora quan la Geena va haver acabat de llegir—. Doncs per a la setmana que ve només heu de llegir el capítol tres de llibre, d’acord? Ja podeu recollir i anar a dinar, si voleu.

—Un dia d’aquests se li acabarà la paciència amb tu —va advertir el Frank a l’Alice mentre recollien.

—Si m’ha de castigar, que em castigui —va fer l’Alice, encongint-se d’espatlles.

—I si li diu a la directora? —va dir la Geena amb un to entre la preocupació i el retret.

—Doncs si em crida la directora al seu despatx i em diu que participi a les classes, doncs ho faré, quin remei, però pel moment penso passar de la xavala aquesta.

—Alice —la va advertir el Frank un altre cop.

—Què? És una xavala! —es va defensar l’Alice—. No deu tenir ni trenta anys. I no vol anar tant de col·lega? Doncs apa.

Els altres van fer rodar els ulls i van seguir l’Alice fins al Gran Saló per dinar. Els de cinquè encara no havien arribat, però en un racó hi havia la Lily amb l’Hugo, el Kilian i l’Sloan, tots amb llibres a les mans i semblaven estar-s’ho passant bomba.

—Què és tan graciós? —va preguntar el James, mentre tots quatre s’asseien amb ells i se servien un bol de sopa de verdures.

—No et perdis això, James, mira! —va exclamar la Lily—. Sloan, quin any es va implantar l’Estatut de Secretisme?

—1692 —va contestar la noia.

—Quan es van establir els tres Maleficis Imperdonalbles? —va preguntar el Kilian.

—1717.

—La primera dona misitra! —va exclamar l’Hugo.

—A Gran Bretanya, Artemisia Lufkin, de 1798 a 1811 —va respondre l’Sloan sense dubtar.

—Eh, jo aquesta última no la sabia! —es va admirar la Geena, que era l’especialista en història—. Com és que en saps tant?

—No en sé tant, em vaig llegir el llibre aquest estiu —va dir l’Sloan.

—I ho recordes tot?

—És superdotada! —va exclamar la Lily rient.

—No volia que ho sabés cap profe, perquè em dóna certa avantatge —va explicar l’Sloan amb un somriure—. Però és que el de Pocions se la venia guanyant des de setembre.

—Ha estat genial el que li ha fet al McNair! —va riure el Kilian—. “Es deu haver equivocat calculant l’arrel quadrada, en realtat és 35,35564827... avisi’m quan vulgui que pari”. Hahahahaha! Brutal!

—Caram, deus tenir unes notes espectaculars —va dir el Frank.

—No et pensis, la pràctica no se’m dóna tant bé com la teoria.

—A pocions és un desastre —va riure la Lily.

—Mira qui parla! La que se li desfan les marmites!

—Tu no els havies d’explicar alguna cosa als Magatotis? —va canviar de tema la Lily.

—Qui són aquests? —va preguntar l’Sloan i quan va veure que la Lily es tapava la cara exasperada va fer—: Ah, ells!

—Com és que et saps el nom de la primera Ministra i no recordes els dels teus companys?

—La majoria no són gaire interessants... —va murmurar l’Sloan, i es va girar cap als Magatotis—. Però tens raó, sí que us he d’explicar una cosa. Sortireu tots quatre en el número de la Hogwatch de novembre.

—Què? —es va alarmar el James—. Què he fet, jo?

—Diran alguna cosa de el Hagrid i les acromàntules? —se li va avançar l’Alice.

—No, no vaig sentir-ne res... és per això que tu i la noia aquella de Ravenclaw vau acabar fetes un cromo?

—Sí, per què? —va preguntar l’Alice.

—Perquè el rumor és que us vau apallissar perquè ella surt amb el James —va acabar d’explicar l’Sloan.

—Perdona? —va fer el James, d’un bot.

—Tenen unes quantes fotos de vosaltres dos junts... —va explicar l’Sloan—. Pels passadissos, a la biblioteca... I pel que m’han dit l’Alice té un expedient d’apallisar-se amb nòvies teves.

—Ai, per Merlí —va fer l’Alice, agafant-se el pont del nas amb els dits—. L’Elektra i jo som amigues, ara. I la Montague sap perfectament que no em vaig pegar amb l’Anne Boot!

—I el Frank i jo també sortim? —va preguntar la Geena.

—Oh, més o menys la mateixa història extrapolada —va assentir l’Sloan—. Se t’ha vist bastant amb el capità de l’equip de Hufflepuff... com es deia, Ethan Nosequè?

—Ephran Diggory —va corregir la Lily, xarrupant sopa.

—Això, i com que el Frank es va cebar amb ell bastant durant el partit...

—Sóc batedor! —es va defensar ell—. La meva feina és intentar fer mal als jugadors de l’altre equip!

—Ja, però el noi porta ja quatre dies a la infermeria...

—Em sembla bastant surrealista —va dir la Geena— que només pel fet que em vegin treballant amb l’Ephran ja assumeixin que hi ha res entre nosaltres i que a sobre hi fiquin el Frank entremig. És el batedor! Li va donar bastant fort, és cert, però aquesta història qui se la creu?

El James i l’Alice van intercanviar una mirada una fracció de segon i després van tornar la vista als seus bols.

—A mi no em miris—va fer l’Sloan—. Jo només us informo.

—Gràcies igualment —va dir-li la Geena—. Crec que passaré per la infermeria aquesta tarda per avisar l’Ephran i que no s’imagini coses rares...

—I després et reuneixes amb nosaltres a Ca l’Alfred —li va dir l’Alice—. Avui hi anirem abans. Estic fins el monyo de la Montague, com no pari de ficar-se amb nosaltres la que sortirà a la revista serà ella.

—Tens algun pla? —va demanar la Geena.

—Ja hi pots pujar de peus —va respondre l’Alice, i va abaixar la veu perquè ningú més no els sentís—. Frank, ens queda poció de la mutació?

—La que vam fer a tercer? —es va estranyar ell—. Per Merlí, no, però recordo que vam guardar els ingredients que vam robar del despatx del McNair, encara n’hi ha per a una marmita. El que em sembla que no tenim és herba de Santa Sofia, que s’ha de collir amb lluna plena.

—Doncs em passo aquesta tarda pels hivernacles —va fer l’Alice—. Triga molt a fer-se, per això, oi?

—Entre tres i quatre setmanes, depenent de com de bé vagi la cocció de les crisopes —va respondre el Frank—. Segur que us voleu tornar a ficar en merders d’aquesta mena, només per venjar-vos de la Montague?

—És que no et molesta? —es va sorprendre la Geena.

—Em va cabrejar el que li van fer l’última vegada a l’Alice, però aquests rumors estúpids...

—Això no acabarà aquí —va dir el James—. O li parem els peus o la tia aquesta se’ns llançarà a jugular un cop al mes.

—I sempre va bé tenir poció de la mutació, o no? —va insistir l’Alice—. Tu mateix has dit que el més perillós ja ho hem fet, no ha d’entrar ningú al despatx del McNair a robar.

—Està bé —va accedir el Frank al final—. Suposo que no em costa res preparar la poció.

 

*   *   *

 

Així que quan van sortir de classe per la tarda, el James se’n va anar a classe de Legislació, el Frank va anar a buscar ingredients a la despensa dels alumnes, l’Alice se’n va anar als hivernacles a collir herba de Santa Sofia i la Geena es va dirigir a l’infermeria a veure l’Ephran, després de passar per les cuines de Hogwarts. Quan va arribar va veure que estava acompanyat de la Sharon Goldstein de Ravenclaw i el Mike Abbot de Hufflepuff del seu curs, que sabia que eren amics seus.

Quan van veure que la Geena entrava i saludava, el Mike i la Sharon es van mirar i ràpidament es van desfer en excuses per marxar, així que la Geena i l’Ephran es van quedar sols. El noi es va remoure una mica al llit i es va redreçar.

—No esperava veure’t fins que tornés a classe —va comentar—. Dec fer una fila terrible, porto quatre dies sense poder-me rentar el cap... Et creus que Madam Pomfrey no em deixa anar amb el cabell moll per si em refredo?

—Home, només et faltaria això —va riure la Geena i es va asseure al seu costat—. T’he portat els punts d’ahir d’Història i de Periodisme, per si t’avorreixes.

—Ah, m’ho miraré al vespre, gràcies.

—També t’he dut unes xocolatines de la cuina.

—Menys mal, pensava que tot seria feina —va dir l’Ephran amb els ulls riallers i li va agafar el paquet que li atansava la Geena—. Au, anem a cruspir-nos-les!

—Em sembla bé —va respondre ella, agafant-ne una—. Quan tornes a les classes?

—En realitat avui ja em trobo bé, però Madam Pomfrey em volia tenir en observació... Suposo que demà al matí ja em donarà l’alta.

—Ah, que bé... —la Geena es va rumiar com explicar-li allò de la revista—. Mmm, volia comentar-te una cosa de la que m’he assabentat avui. Hi ha una noia del nostre equip de quidditch que està ficada a la Hogwatch, i m’ha avisat que al número que sortirà la setmana que ve... bé, que hi sortim alguns, i tu també hi estàs implicat.

—Oh, vaja —va fer l’Ephran—. Parlen del partit?

—Mmm... entre altres coses. És que... eh... es veu que ens han vist junts treballant i estan corrent rumors que estem... em... junts.

—Com? Que estem junts? Com vols dir?

—Mmm... que som parella i tal.

—Ah! —va exclamar l’Ephran i es va posar a riure—. Pensava que era alguna cosa greu, dona. Per què, que t’ofèn gaire?

La Geena es va quedar una mica parada de la seva reacció.

—Home, m’ofèn que parlin de mi amb aquesta frescura a la revista, sense preguntar ni res —va fer ella una mica desconcertada—. A tu no?

—Depèn del que diguessin, m’enfurismaria, però que pensin que sóc el teu xicot és tot un afalac —va respondre ell amb tota la naturalitat—. Ja m’agradaria a mi!

—Oh.

La Geena es va començar a enrojolar per moments. Què estava insinuant, amb allò? Es va quedar mirant la xocolatina que tenia a les mans sense saber què dir, a sobre sentia la mirada riallera de l’Ephran clavada en ella.

—Geena, estàs bé?

—Mmm? Sí! Perdona, eh...  —es va empassar la xocolatina i es va posar a jugar amb els cabells, com feia sempre que es posava nerviosa.

—Que et ve de nou, que m’agrades? —li va preguntar l’Ephran.

Aaaaaaaaaala, va pensar la Geena i va sentir que se li encongia l’estómac.

—Una mica —va aconseguir murmurar, conscient que estava com un tomàquet.

—Vaja, sembla que els de la Hogwatch són més observadors que tu. Quin greu. Però he de dir que guanyo molts més punts amb el cabell net, eh?

La Geena va fer un somriure.

—També sortirà a la revista que és per això que el Frank et va noquejar.

—I em venies a dir que tampoc no és veritat?

—Evidentment.

—Interessant —va dir l’Ephran empetitint els ulls, i en aquell moment la Geena estava tan nerviosa que no va notar el sarcasme.

—Bé, jo hauria de... mmm... he quedat amb l’Alice que...

—Ves, ves, tranquil·la, que amb les xocolatines i els apunts ja estaré prou distret! Gràcies per venir a visitar-me, m’has alegrat la tarda!

La Geena va marxar de la infermeria tan ràpid com va poder i es va dirigir directament cap als jardins per anar a Ca l’Alfred. Li agradava a l’Ephran. Què tal? Va intentar pensar com se sentia al respecte d’allò. L’havia agafat del tot desprevinguda, aquella naturalitat amb la que l’Ephran li havia confessat. La veritat era que era un noi bastant ben plantat i molt agradable. I tenia uns ulls blaus molt càlids. I se sentia molt a gust, quan estava amb ell...

—Ei, Gee —va dir una veu a la seva esquerra que la va treure de les seves càbales.

Era l’Alice, que sortia de dels hivernacles amb un grapat d’herbes amb floretes blanques a les mans. Van anar totes dues juntes cap al Pi que Baralla.

—Et trobes bé? —li va demanar l’Alice—. Se’t veu acalorada i en qualsevol moment es posa a nevar!

—És que... mmm... he anat a veure l’Ephran per dir-li això de la revista i... que m’ha dit jo a ell sí que li agrado!

L’Alice va assentir en silenci. A la Geena no li incomodava gaire parlar amb ella d’aquells temes perquè (a diferència d’ella, sí, ho sabia) no acostumava a fer escarafalls, ni a fer-te passar vergonya, ni a anar-li explicant a tothom que es trobava. Només li va preguntar:

—I què et sembla, que li agradis? A tu t’agrada?

—Doncs... m’ha agafat molt per sorpresa, la veritat! Ai, Merlí, si ni tan sols li he contestat res!

—Ah no?

—Me n’he anat corrents! —es va escandalitzar la Geena, que no se n’havia adonat de com havia actuat fins llavors, que ja havia passat tot—. M’he posat vermella com un pebrot i li he dit que havia de marxar... Ai mare, es pensarà que m’he volgut desempallegar d’ell!

—No crec, tu ets bastant dolceta —va dir l’Alice amb un somriure—. Segur que ha quedat d’allò més cute. Saps què li vols respondre?

—Doncs... no, jo què sé! M’he quedat clavada, m’ho he de pensar... Ai, em fa vergonya anar a classe amb ell, ara... I quan fem treballs? Ara jo com me’l miro? I la naturalitat amb què m’ho ha dit? L’hauries hagut de veure, m’ha dit que li agradava com qui diu que li agrada un pastís!

—Doncs si ell ho porta amb naturalitat, tu també —va resoldre l’Alice—. Fes veure que no ha passat res i tan panxa.

—Sí? És que em sap greu... potser espera que jo...

—A veure, si no t’agrada, no t’agrada.

—És que no ho sé, si m’agrada o no!

L’Alice va parar prop del Pi que Baralla i se la va quedar mirant.

—Doncs noia, si no ho saps tu... Aguanta això.

Li va posar les herbes a les mans i es va dirigir cap a l’arbre. Mentre saltava endavant i endarrere, corria, i s’ajupia en els moment exactes (estava fent ús de la seva agilitat animàgica) la Geena pensava que mentre que era cert que no era incòmode parlar d’aquells temes amb l’Alice, tampoc no servia de gaire, perquè no era gaire de donar consells sentimentals. És clar que, sent com era, potser era millor i tot, que no els donés. La Geena s’havia adonat que ella mai no li parlava de les coses amb el Paris. Havia suposat que era perquè es tractava del seu germà, però fet i fet, potser li importava tres pitos el que pogués opinar ningú, i simplement feia el que creia convenient.

Potser era el que la Geena havia de fer, també.

Van arribar a Ca l’Alfred que el Frank ja havia posat dues marmites al foc. En una, la més petita, ja hi bullien unes crisopes, tot i que l’altra de moment només contenia aigua, i el Frank estava entretingut en aconseguir la temperatura exacta que necessitava.

—Fa molt bona olor —va dir la Geena amb un somriure—. Això són les crisopes?

—Nah, les crisopes no fan cap olor —va dir el Frank—. He aprofitat i he agafat una mica de menta i farigola, més que res perquè la poció no sigui tan repulsiva. Hi volia posar canyella, però es veu que alguns components fan que no sigui tan efectiva.

—No potinegis, Frank —el va renyar l’Alice—. Vull que la poció surti bé, tant me fa el gust que tingui, no la liïs!

—Alguna vegada he fet alguna poció malament?

—Vas tornar blau l’Alex Parra fa dos anys —li va recriminar ella.

—Allò era una poció inventada, i el que és funcionar, funcionava, i ho saps! —es va defensar el noi—. Com està el teu amic, Gee?

—L’Ephran? —va preguntar la Geena distreta—. Oh, està bé. Demà ja es reincorpora.

—Que bé —va dir el Frank, amb un to de veu sec.

La Geena es va preguntar si podria parlar d’allò amb el Frank. Sabia escoltar més que l’Alice, i sempre havia estat el seu confident per a tot; havia estat l’únic a qui havia explicat que la seva mare s’estava morint, i també a qui havia acudit quan sospitava de l’Elektra a Atenes. Però era evident que l’Ephran li queia malament, tot i que li semblava estranya aquella rivalitat només pel quidditch, i potser no seria gaire objectiu. El James tampoc no era gaire de parlar de xafardejos d’aquella mena.

Així que, pensant que potser la seva millor opció era parlar-ho amb la Rose i l’Andrea, la Geena es va posar a ajudar al Frank amb la poció.

—Pots tallar aquestes arrels, siusplau? —li va demanar el Frank—. Vigila que quedin ben iguals, que si no, no es repartirà bé en sèu. Alice, treu el suc d’aquestes fulles.

—Això es fa tallant, oi? —va dir l’Alice agafant un ganivet de plata.

—En teoria sí, però si les aixafes veuràs que en surt molt més.

—Ala, doncs sí... —es va meravellar ella.

—Que guai que se’t doni tan bé, això, Frank —va dir la Geena, admirada, ara que el Frank ja tenia tres marmites al foc a la vegada—. No sé com ho fas...

—Jo no sé com recordes tu tots aquests noms, batalles i dates d’Història —va respondre ell amb un somriure, mentre esparcia el que semblava una pols platejada per sobre d ela marmita més gran—. A veure, removem una miqueta... i doblem l’escalfor perquè bulli.

En aquell moment va arribar el James, encara mab la motxilla i les coses de classe.

—Ei, gent, vinc directe de classe de Legislació...

—Què tal és l’assignatura? —li va preguntar el Frank—. No n’he parlat gaire, de les formacions... James, pots agafar l’herba de Santa Sofia, separar-ne setze de les flors i picar-les al morter?

El James es va posar a separar herbetes.

—Doncs de vegades Legislació és una mica pal, quan hem d’aprendre lleis i tal, però quan toca fer debats o parlem de casos reals que s’han dut als tribunals de Wizengamot és molt interessant. I vosaltres?

—A mi Periodisme no m’agrada. A veure, la part de recerca està bé, aprenc molt, però ens fan redactar d’una manera... paraules senzilles, llenguatge planer... Vaja, que sembla que haguem d’escriure per a gent ximple. Sento que el meu llenguatge es va empobrint mica en mica.

—Que exagerada —va riure el Frank—. Doncs alquímia és molt difícil. No es tracta només de pocions és molt més... química pura de muggles, sabeu? Destil·lacions, fusions, temps de cocció, que si el sofre, el mercuri i la sal, tots els símbols... és molt complicat, però m’agrada. I tu què tal, Alice, què fas amb la McGonagall?

—Doncs coses molt diferents, la veritat. Em fa corregir treballs i llegir alguns llibres de psicologia i tal... Però el que més mola és quan ens fiquem al seu pensiu per veure diferents situacions i parlem de com reaccionar en cada cas i tal... Està molt bé, la veritat, tan de bo em pugui quedar a Hogwarts, quan acabi setè...

Mentre anaven posant ingredients a la poció, el James va cridar el Rondadors, que van estar encantats de torna a ser Hogwarts.

—Eh! —va exclamar l’Alice—. Fa uns dies vaig ser en una memòria on hi sortíeu! Devíeu fer cinquè o sisè, éreu a classe de Transfiguració i el Sirius va transformar l’Snape en un escarabat!

El Forcat i el Sirius es van posar a riure, mentre el Remus i la Lily es miraven negant amb el cap.

—Li fèiem tants cops que no recordo exactament quina memòria devia ser... —va fer el Sirius amb un somriure somiador.

—Ei, això és poció de la mutació? —va preguntar la Lily, mirant les marmites del Frank—. Quina una en porteu de cap, ara?

—L’Alice li té jurada a una noia d’Slytherin, que se la passa publicant mentides sobre nosaltres a la Hogwatch.

—Ah, nosaltres a teníem, la Hogwatch! —va recordar el Remus—. A alguns els donava força maldecaps... —va afegir mirant el Sirius i el Forcat.

—No et podies petonejar amb ningú sense que sortís allà! —va eclamar el Forcat i va rebre un cop  al braç de la Lily.

—Doncs ara no cal ni que t’hi petonegis —va remugar l’Alice, llançant quatre sangoneres al foc tal i com li havia dit el Frank—. Quedes per fer un treball amb algú i ja et guanyes la portada. I si un dia et senta malament el sopar, resulta que ja tens un trastorn de l’alimentació.

—Caram, sembla que algú sí que es mereix una escarmentada, eh? —va fer el Sirius.

—Va nois, més tard —els va tallar el Frank—. Necessito que m’ajudeu, ara, a acabar de posar els ingredients de la primera part.

Tots es van alçar i es van situar al voltant de la marmita més gran.

—Una unça d’antinomi... —va dir, abocant-hi una pols—. James, ara les Flors de Santa Sofia... Geena, dues fulles de cintunaida... molt bé. Alice, tres cullerades de sal d’amoníac... així... i una pell de serp arbòria africana, aquí està. Passa’m el cullerot, James.

I es va posar a remenar, lentament i amb compte la poció, que va començar a treure un vapor de color violat.

Tots s’hi van acostar, i l’Alice va dir, amb cara de maldat:

—Juro solemnement que vull fer una malifeta!


Llegit 569 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris28/07/2014 a les 15:23:29
#24823Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wiiii un altre capítol!
 

Moltes gràcies per tots els comentaris al capítol anterior! No m'entretindré en el títol, perquè torna a ser de Macbeth. Vale, vale, ja paro, prometo que no més Macbeth! XD

I el capítol, a veure si comenteu tant! Què tal us ha semblat això de l'Sloan? Hehehe. Una mica de Geena i Ephran, com ja vaig dir. I el retorn dels Rondadors, que ha dúiem 16 capítols sense veure'ls! Apa, a comentaaar!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris29/07/2014 a les 00:14:53
#24827Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Pots posar tant de Macbeth com et sembli, vull dir, és Macbeth xDD L'Sloan mola moltíssim, està pujant molt ràpid al meu rànquing de personatges preferits! (sorry, Albus, però el Frank és intocable allà dalt, així que ja sabem qui cau). L'Ephran la lia molt-massa i la Geena ja pot anar-se posant de redactora a la Hogwatch perquè no vull veure com acabarà el pobre Frank si tota l'escola ho llegeix... Si ho havia de pagar algú a part de l'Alice que fos el Frank, no? Així que si la Geena té la desconsideració de sortir amb el mardito Diggory, que li estalviï una mica de patiment al Frank, que els Longbottom encara ens entraran en depressió. Hombreyá.

De tota manera, gràcies per posar una idea maquiavèl·lica de venjança de l'Alice pel mig. És necessària.

Suposo que això és tot, doncs. Jo intentaré penjar demà, fins el pròxim!




Cassandra Ross Anònim29/07/2014 a les 17:34:54
#24830Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! A mi no m'importa si és MacBeth però una mica de variació sí que voldria, que me aburro xD Mentida. El capítol m'ha agradat molt, des de la Sloan i la seva manera tant estrafolària de ser, canviant els noms i tota la pesca, fins a tornar a veure els Rondadors i la Lily. Que guai! M'ha encantat l'Ephran i la seva declaració d'amor a la Gee i com ha reaccionat ella. UUUUUh. xD Jo crec que s'hauria de pressionar d'alguna manera a la Gee per tal que sigui la redactora de la Hogwatch i així no es doni llibertat total a les venjances de la Alice, que també. Uh.

Segueix aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/07/2014 a les 17:50:07
#24831Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: Síiii plataforma pro-Macbeth! Tranquil·la, que si l'Sloan puja, segur segur, que l'Albus no baixarà si és dels teus preferit, perquè... huhuhuhuhu!  Traaaaanquis que al proper veurem com la Geena acaba accedint a ser la redactora en cap de la Hogwatch. Però és clar, n'haurà de passar una de grossa! Longbottom en depressió, hehehe. La Geena es mereix una mica d'atencions, per això... crec que fins al moment és el personatge a qui pitjor ho he fet passar, entre la mare morta, la pressió de tot lo de la relíquia, i el desengany amb l'Angelos (dos cops) ja li toquen una mica de mimos! Hi haurà venjança Made-In-Alice, per això, evidentment! Ja tinc ganes de llegir el teu capítol! Merci per comentar!

Cassandra Ross: Prometo que és l'última frase de Macbeth! El que passa és havent-hi un llibre clàssic que va de bruixes és com massa adient tot! Fan de l'Sloan, la noia rareta! XD M'alegro que a algú li hagi agradat la declaració de l'Ephran i no tingui ganes de matar-me! I al proper capítol passar`una cosa que avabarà de convèncer la Geena. Gràcies per comentari i seguiré aviat, promès!

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris30/07/2014 a les 13:43:09
#24835Encara no he escrit cap fanfiction

Esa Sloan como mola se merece una ola! olé!!

Puajajaja m'hauria encantat veure la cara d'en McNair... que mira que es idiota el tiu, mira que descontar punts... Slytherins...

Em semblaa fantastic que es vulguin venjar de la Montague... ( quina pava mes tonta deumeu...) i espero que se li pasin totes les ganes d'empipar els magatotis, ah molt encertada l'aparicio dels rondadors ja els trobava a faltar...

Ehpran-Geena, be la veritat es que no em desagrada la parelleta, son força cukis, aviam que n'acaba pensant la Geena... i qu hi diu en Frank, perque els seus gelos es noten d'una hora lluny, pobre Gee.... el que m'ha sorpres ha estat la naturalitat en que se li ha declarat... 

Buenoo, enfiin sorry per no comentarte en els ultims dos capitols pero que consti que si que m'els he llegit...pero estava de coloniees...

Petooooons

 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/07/2014 a les 20:38:50
#24842Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Seh, sabia que a tots us acabaria encantant l'Sloan! Els Slys són uns pallussos tots plegats. Lo de la Montague sé més o menys com anirà però encara estoy en ello, plenejant i tal... sort que la Poció de la mutació triga tant a fer-se, perquè encara necessitaré un parell de capítols per pensar-m'ho! XD Són bastant cuquis sí, la Gee i l'Ephran. Encara no sé gare bé com desenvoluparé la relació, però és evident que a la Gee no li ha causat impressió la naturalitat de l'Ephran, i en el bon sentit! Tranqui pels comentaris, ja vaig imaginar que la gent era de Vacances o alguna cosa semblant! ^^Gràcies per comentar aquest, per això!