La Crida d'Avalon - Capítol 20: Un lloc molt cuco
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 30/07/2014 a les 02:13:02
Última modificació 30/07/2014 a les 02:13:02
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 20: Un lloc molt cuco

Capítol 20: Un lloc molt cuco

 

La Julie va ser la primera que va trepitjar Avalon, impacient, quan les barques es van aturar. Des del primer moment en què la boira s'havia apartat i havia pogut veure l'illa havia tingut una sensació estranya; però no estava nerviosa com ho havia estat fins llavors. Al contrari: dins seu s'havia instal·lat una calma que feia temps que no sentia.

Es va acostar a l'arbre que hi havia més a prop de la sorra i hi va posar la mà a sobre. A poc a poc, va agafar aire i el va deixar anar. No hi havia cap mena de contaminació ni d'alteració. Era natural, pur, més que qualsevol aire que hagués pogut respirar. Tot era com havia de ser.

I ella era on havia de ser.

Es va girar i va veure que els altres Desterrats ja trepitjaven terra. Per primera vegada, es va adonar que hi havia uns quants habitants d'Avalon esperant-los, vestits amb túniques llargues de colors. Es va acostar allà i l'Ayleth s'hi va dirigir amb un somriure.

—Sé que tenim moltes coses de què parlar, però em sembla que necessiteu descansar, rentar-vos, canviar-vos i menjar. Ara que ja heu arribat, no corre pressa. A part, d'aquí cinc minuts es farà fosc. Demà parlarem de tot.

La Mei va estar a punt de replicar, però la Marta li va fer que no amb el cap lleument.

—Ara us acompanyaran a les vostres habitacions, doncs. Demà tornarem a parlar.

Dit això, es va girar i es va allunyar.

—Seguiu-me —va dir un noi de cabells llargs i trenats—. Jo us hi portaré.

 

 

 

La Mei es va deixar caure sobre el llit amb els braços oberts.

—No em puc creure que siguem a Avalon.

—La feina encara no està feta —li va recordar la Julie—. Encara no ens han dit que ens ajudaran.

—Però ho faran.

—Ho faran. Perquè no es poden mantenir al marge del que està passant, oi? Ara que poden sortir d'Avalon es posaran del nostre costat.

—Ho faran perquè ens ho deuen.

—Sou molt optimistes —va dir la Marta—. Avalon fa segles que està tancat al món exterior i que viu a part. Us sembla que serà tan fàcil que surtin del seu exili i s'arrisquin? I si consideren que aquesta no és la seva guerra i que no tenen per què donar-nos un cop de mà? Dubto que, si l'Innominable pugés al poder, això afectés Avalon. Continuen podent amagar-se darrere la boira.

—Com ja he dit, ens ho deuen. Si se'ls acudeix dir que no ens ajudaran, em sentiran.

La Marta va fer que no amb el cap i va mirar la Julie, que ja no parava atenció a la seva conversa. Des que havien arribat a Avalon estava completament al seu món. D'acord que se suposava que eren en un lloc segur per primera vegada en setmanes, però no deixava d'estar preocupada per l'efecte que tenia aquella illa en la Julie. I si al cap d'unes hores ella també perdia el control de si mateixa i quedava extasiada?

—No et poses a dormir? —va preguntar-li la Mei, ja des del llit.

—Vull prendre una mica l'aire.

—Ja has sentit què han dit. No es pot sortir.

—Només sortiré per la finestra per no molestar-vos. No m'allunyaré ni deu metres. A part, hi ha la tanca, i no la penso saltar.

—D'acord, però llavors et quedes amb el matalàs de terra —va dir la Julie instal·lant-se al llit que havia de ser de la Marta.

Ella li va fer un senyal de "fes, fes" i va esperar que la Julie apagués les espelmes. Llavors va creuar l'ampit de la finestra i es va perdre en la foscor.

 

 

 

En Mike va ser el primer a sortir de l'aigua.

—No m'hauria imaginat mai que a Avalon hi hauria aigües termals —va fer en Heath, relaxat.

—Tècnicament no ho són —va dir l'Àlex—. Només és aigua posada en un lloc molt cuco, i es dediquen a escalfar-la perquè són més guais que ningú.

—Doncs a mi em sembla genial que facin servir la màgia més poderosa del món per escalfar aigua i que ens hi puguem banyar. I no entenc com pot ser que en Mike ja en tingui prou. No tornaràs a entrar?

En Mike el va mirar, amb els pantalons ja posats.

—Ja passa de l'hora que ens han dit i hauríem de ser a l'habitació dormint. Et sembla un motiu prou covincent?

—Saps que no. Quan tornaré a tenir l'oportunitat de banyar-me en aigües termals creades especialment per a nosaltres a Avalon?

—En això té raó —va apuntar l'Àlex.

—Tonteries. Vaig a l'habitació.

—AVORRIIIIIIIT! —li va cridar en Heath mentre en Mike s'allunyava, fent que somrigués sense que poguessin veure'l.

La veritat és que tenia ganes de quedar-s'hi, però no es podien permetre fer enfadar la gent d'Avalon trencant les normes que els havien posat. I sabia que, si marxava, els altres dos no trigarien gaire a fer-ho. De fet, si els pressionava, només aconseguiria que s'hi quedessin més estona.

Algun dia em faré manipulador professional, va pensar mentre arribava a la porta. Els havien allotjat en una antiga casa de visitants que havien construït segles enrere, quan Avalon acostumava a rebre convidats. Hi havia dos edificis de costat, un per a nois i un per a noies, amb nou habitacions a cadascun. A cada habitació hi havia dos llits i prou lloc com per posar un matalàs a terra per si eren tres. Evidentment, a ell li havia tocat anar a terra. Per variar.

Va agafar el pom i el va intentar fer girar, però no ho va aconseguir. Ho va provar una segona vegada i una tercera, sense resultat.

—Merda...

Devien haver tancat la porta donant per fet que eren dins. Hauria de donar la volta i entrar per la finestra. Per sort, l'havien deixada oberta. Però per arribar-hi havia de superar la tanca que anava de l'edifici dels nois fins el de les noies i que limitava l'únic espai que hi havia de flors conreades a l'estil muggle en tota l'illa.

Va pensar que l'endemà havia d'aprofitar per preguntar com era que conreaven flors precisament allà. Tot i que abans calia que arribés a l'habitació sense que l'enganxessin.

Com que havia de saltar la tanca i necessitava tenir les mans lliures, es va posar la camisa sense cordar-la. No era una tanca gaire alta, només metre i mig, però era metàl·lica i feia soroll, així que no va estar tranquil fins que va aterrar a terra d'un salt.

—Es pot saber què fas a fora aquestes hores?

Durant la mil·lèsima de segon que va trigar a adonar-se que era la veu de la Marta totes les excuses del món van passar pel seu cap.

—Tu tens idea de l'ensurt que m'acabes de donar, mala persona?

—Suposo que el mateix que he tingut jo quan he sentit que venia algú —va dir la Marta, sortint a la llum perquè la pogués veure, tot i que al cap de no res va fer un pas enrere per tornar entre les ombres.

—Passa res?

—No, i ara, què vols que passi? —va fer ella mirant cap a una altra banda—. I els altres? On són?

—Encara s'estan banyant.

—No m'estranya. He hagut d'arrossegar la Mei fora de les aigües termals sense que la Julie fes res.

—Em costa de creure —va riure en Mike, sabent que la Julie sempre donava un cop de mà. Quan va veure que la Marta no deia res, es va posar seriós—. Que ha passat res?

—Vols venir a seure un moment?

 

 

 

—Tan clar ho tens, que no ens ajudaran?

—No dic que no ens ajudaran. Només que s'ho faran venir bé i que hem d'estar preparats per si hi ha alguna sorpresa. Que tant de bo que no, però...

Es va aturar un moment i va mirar cap amunt.

—No ho sé. Normalment sou tu i la Julie, que les veieu, aquestes coses. Però la Julie... està molt malament, de veritat. No s'entera de res del que diem. És com si anés drogada tot el dia.

—Potser la roca d'Avalon deixa anar alguna substància rara, com el Parnàs —va somriure—. Va, no hi pensis tant. Qui sap si la Julie només està enlluernada per tot el que hi ha i demà tornarà a ser la de sempre. I demà també sabrem si ens ajuden o no. Així que no té sentit que hi donis tantes voltes. Dorm, i demà tindràs les respostes.

En Mike es va aixecar i li va allargar la mà. Ella la va agafar i es va aixecar.

—Per cert, maca, la túnica.

La Marta es va posar una mica vermella, però de seguida va recuperar la compostura.

—I incòmoda. No entenc per què no ens han donat roba normal, com a vosaltres.

—Perquè és l'única societat matriarcal que he vist mai, i les dones teniu tracte preferencial.

—Sí, ja. Doncs ens podrien tractar malament, també. Almenys ens podríem moure amb llibertat.

—No et queixis tant i tira cap a dormir —va dir en Mike quan van arribar davant de la finestra de les noies.

—Tu tens complex de mama.

—Mira qui parla.

En Mike va començar a jugar amb les mans i la Marta va mirar a terra.

—Bona nit, doncs.

La Marta va mirar un moment amunt.

—Bona nit.

—Si necessites res... ja saps, la finestra que hi ha just davant. Deu metres i allà em tindràs.

La Marta va assentir i va fer un salt cap a dins de l'habitació. Quan ell ja no la podia veure, va mirar cap a fora i va veure que en Mike s'esperava uns segons i marxava. En arribar a la seva habitació, va mirar enrere un moment i va saltar dins.

La Marta es va tocar les galtes i va donar gràcies a la foscor. Perquè estava vermella, vermella. Quan s'havia adonat que en Mike anava amb la camisa descordada havia quedat molt descol·locada, i no entenia per què. Però si ja l'havia vist en banyador, i havien estat convivint durant uns mesos, i tot i això... en aquell moment, li havia agafat de tot.

Per sort, semblava que ell no s'havia adonat de res.

Es va passar els dits pels cabells, traient-se'ls de la cara, mentre anava cap al matalàs. Només va necessitar estirar-s'hi un moment per adonar-se que era molt més còmode que el llit. Sí que la Julie estava en un altre món...

 

 

 

El Consell d'Avalon es reunia en un amfiteatre de graderies excavades a la roca natural de l'illa, a prop de la costa occidental, a uns 30 metres sobre el nivell de l'aigua. Estava format per les nou sacerdotesses, que s'asseien al cercle central. En comptades ocasions, però, permetien l'entrada d'altres persones. I aquest era el cas.

—Seieu on vulgueu —va dir l'Ayeth, assenyalant les graderies.

Els Desterrats es van asseure un parell de files més amunt, just darrere d'unes sacerdotesses que tenien tota la pinta de ser bessones. L'Ayleth va començar a parlar.

—Quan ens vam assabentar que ens veníeu a veure i per què, vam convocar una reunió urgent del Consell, i després, una de l'Assemblea de tots els habitants d'Avalon. És un tema que ens ha tingut discutint aquests mesos, i aquest matí hem pres la decisió final abans que vinguéssiu.

»Som conscients que esteu impacients per saber la resposta, però primer heu de conèixer tot el que afecta aquesta decisió, començant pel fet que la Julie sàpiga parlar Idioma Antic sense que ningú n'hi hagi ensenyat. Què en sabeu, del Dastaimk?

La Marta va ser la més ràpida a respondre.

—Que és l'antiga llengua de la Futurologia, la llengua de les profecies. S'ensenyava a les escoles, però els vidents més importants ho van prohibir perquè consideraven que entendre les profecies no havia d'estar a l'abast de tothom. Saber el futur era massa poderós i havia d'estar limitat a una minoria. Tots els que sabien Dastaimk van acabar morint i va desaparèixer. Ningú no sap desxifrar-ne un text. No hi ha diccionaris ni traduccions.

—Doncs ja ho podeu anar esborrant de la vostra enciclopèdia mental. El Dastaimk és l'idioma de les profecies d'Avalon. Un afortunat que va néixer amb el do de l'Idioma Antic no va voler venir a l'illa per a desenvolupar aquest poder. Al contrari, va menysprear els nostres coneixements i es va dedicar a difondre el Dastaimk pel món. Va ser molt difícil esborrar totes les restes de textos i traduccions, però al final ho vam aconseguir.

—I com és que la Julie el parla?

—Recordeu la profecia que va fer que la segrestessin quan era un nadó?

—Jo no —va dir en Heath—. I ja seria hora que expliquéssiu de què va.

—Paral·lelament amb la profecia de Harry Potter i Lord Voldemort, una de les nostres sacerdotesses va veure una altra profecia que la complementava.

La Julie va continuar mirant endavant, al buit, i va començar a recitar.

Nens i nenes que neixin sota el signe del foc, que tan sols néixer puguin dir una paraula, aquests són els que el mal podran derrotar, aliant-se amb el més poderós que naixerà. Vigileu, però, si s'alien amb el mal aquest us podrà derrotar, i en un món de fosca tothom per sempre viurà.

—La paraula és Graenitz, foc ardent en Dastaimk —va explicar en Mike—. La Julie i uns altres nens van dir aquesta paraula tot just néixer, i els Cavallers de la Mort els van segrestar perquè quan creixessin estiguessin del seu costat.

—Molt bé —va dir l'Ayleth—. Continueu.

—Que continuem?

—És clar.

—Com que continuem?

—Amb la segona part de la profecia, evidentment.

La Julie va sortir de seguida del seu estat de somieig i va obrir molt els ulls. Va mirar els altres i va veure que en Mike, la Mei i la Marta estaven igual de perplexos.

—Segona part?

 

 

Il·lusions, són el que ens fa viure i créixer, mirant més enllà._______________________________________

 

 

He tornaaaaaaaaaat!

Primer de tot, mil disculpes per haver trigat tant, no tinc perdó, però de veritat que he estat molt ocupada i encara no entenc com m'he ficat en tantes coses, aquest estiu.

Però el cas és que ja teniu el capítol aquí! Comencem a recordar el tema de la profecia de la primera ff. Al següent hi aprofundirem, però, amb una profecia que cap d'ells sabia que existís. De qui parlarà? Què dirà? No us preocupeu, que quan la tinguem sencera acabarem d'explicar detalls d'aquesta primera part.

Us sembla que la Marta exagera o tindrà raó? Què li passa a la Julie? Què faran les sacerdotesses, donaran suport a l'Orde del Fènix i al seu bàndol a la guerra?

L'escena M&M completament regalada, no estava planejada, però em sobrava lloc i m'ha vingut de gust hahahah

El SABIES QUE d'avui és una resposta a una pregunta de l'Agatha Black!

SABIES QUE, si tot va com està planejat, aquesta ff tindrà 52 capítols? Com que n'hi ha bastants que són de la batalla, miraré de tenir-los escrits prèviament per poder-los penjar més seguit i que no es faci tan llarg. Encara queden coses per passar, que ningú no es pensi que ara que han aconseguit entrar a Avalon ja ho tenen tot solucionat! Els dos últims són d'epíleg i espero que us portin moltes sorpreses a tots :P

Dedico el capítol a la Roser, la Laia Weasley, l'Agatha Black, la Potter_granger i A LA MEVA NOVA LECTORA QUE JA S'HA POSAT AL DIA (spoiler: és la Rosa, la meva germana petita i és adoreibol perquè llegeix la meva ff. I punt.)

Fins el pròxim!

 

Marta


Llegit 531 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/07/2014 a les 20:34:06
#24841Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Ohhhh que mona la germaneta que llegeix fanfics! XD I grpacies per respondre una pregunta meva al SABIES QUE! Hehehe, va capítol:

EStà molt guai, merci per l'esceneta regalada de M&M! Són l'un per l'altre ben bé, aquest complex de mare... XD Jo crec que els d'Avalon els ajudaran, però els collaran, els tindran collats per algun cantó, no crec que sigui tan fàcil, ara. Que guai això de la profecia paral·lela, no me'n recordava, ja. I mola que no hagin descobert fins ara que hi havia una segona part, recorda una mica la "segona part de la profecia" del Harry que l'Snape no va sentir. Està molt bé la idea!

I btw, jo vull aigües termals d'aqueeeeeeestes! Hi ha una cosa que no sé gaire bé. Els altres nens que van dir la paraula màfica de foc, a part de la Julie, qui són? No són tots els desterrats, oi? Qui més hi ha? I on són? Perdó si ha sortit a les fanfics anteriors pero no ho recordo bé!

Petons i pren-te les coses amb calma, que la teva salut mental és més important que la fanfic...

... mentida! Fanfic, fanfic, fanfic! No ens facis patir tant i penjaaaaaaa! xD

Petons!

A. Black

 




Avatarhpkarina 373 comentaris30/07/2014 a les 22:37:21
#24844Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

PER FI! PEEEER FIII!! Buuufff un poc més i ja m'he d'esperar a demà xD a veure a veure...

sí, l'escena de mike, molt cuca :P (m'hafet ilu que diguera mala persona perquè això ho deia jo abans hahahahhaha)

i sort que has recordat això de la profecia, perquè jo no recordava on havia passat julie els onze anys previs a Hogwarts xDDDDDDDDDDDDD només sabia que no al costat de Harry :D i això de la segona profeciia!! :O :O :O :O que fuerteeeeeeeeeeee osiga, segona part xDDD a veurequè ens diran! (que espere que no siga d'ací molt, ejem, ejem, ejem)

Jo crec que li diran a Julie que pertany a Avalon (per això se sent tan grogui i tan pa que hasé nah) i que s'hi ha de quedar sí o sí i com que esta en plan extasis, pos dirà vale que pos ok i els desterrats faran un whaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaat? NO. Però no sé, són suposicions meues xD

52 capitoooooolssss a este ritme torne jo abans de canadà hahahahahhahahahaha

bueno, pos fins ací el meu comentari!! :D:D:D:D:D:D:D:D:D:D com sempre, amb molt de sentit, lògica i coherència ^^

Rouss!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/07/2014 a les 00:01:22
#24845Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha Black: se n'ha adonat tothom menys ells, em sembla xDD La profecia es va explicar, però no sabien que fos d'Avalon (bàsicament, perquè no sabien que existís Avalon). Diguem-ne que ara estem situant les coses hahaha Els altres nens és una de les coses que diré al pròxim capítol, amb la segona part de la profecia, però de fet, ja han sortit, en aquesta ff ^^ No et preocupis, que ja vaig dir que tot lo de les altres ff es recordaria, que amb prou feines me'n recordo jo... he de reconèixer que aquest final de comentari ha pogut amb mi xDD Demà hi serà, si tot va bé!

Roser: tot s'acabarà de recordar, no et preocuuuupis ahahhaha divendres marxo de colònies, així que hauria de ser demà, si no, d'aquí una setmana O:) Crearé un hashtag #paquehasena. Punt. 

...¬¬ tu creus que així aconseguiràs que pengi més ràpid? Perquè no. I separaré la Roser i el Jack, de passada.




Avatarhpkarina 373 comentaris31/07/2014 a les 09:52:01
#24846Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Els titanic no se toqueeeeen!!!!! Juuuuuuum!!!!! Buah aleshores sefur que ens hem d'esperar a la setmana que ve... U.U Te faig un comentari llarg i me contestes amb quatre línies T______________________T




xudit_95 80 comentaris04/08/2014 a les 23:10:22
#24869Encara no he escrit cap fanfiction

Ooooooooooh!! que mona la Rooooosaaaa!!!! :33333

No sabia (abans de que hohauessis dit en aquesta ff) que la Julie tenia una profecia! I ara resulta que en te dues parts???? Ets cruel, i adoraaableeee

La escena Emanems (M&M) (a mes, son tan adorables q es com si estiguessin recoberts de xocolata, aii que. . . ) doncs aixo!! encara mes adorables! muahahahah!! i jo tambe vull banyeres naturals termaaaaaals! D:

Dit aixo. . . muahahahah m'he posat al dia per que nomes em queda un capitol per estar al dia!  muahahahahhahahah ara t'agrada eeee! Güitz loooooooof <3

 




xudit_95 80 comentaris04/08/2014 a les 23:10:23
#24870Encara no he escrit cap fanfiction

Ooooooooooh!! que mona la Rooooosaaaa!!!! :33333

No sabia (abans de que hohauessis dit en aquesta ff) que la Julie tenia una profecia! I ara resulta que en te dues parts???? Ets cruel, i adoraaableeee

La escena Emanems (M&M) (a mes, son tan adorables q es com si estiguessin recoberts de xocolata, aii que. . . ) doncs aixo!! encara mes adorables! muahahahah!! i jo tambe vull banyeres naturals termaaaaaals! D:

Dit aixo. . . muahahahah m'he posat al dia per que nomes em queda un capitol per estar al dia!  muahahahahhahahah ara t'agrada eeee! Güitz loooooooof <3

 




xudit_95 80 comentaris04/08/2014 a les 23:34:19
#24871Encara no he escrit cap fanfiction

Ooooooooooh!! que mona la Rooooosaaaa!!!! :33333

No sabia (abans de que hohauessis dit en aquesta ff) que la Julie tenia una profecia! I ara resulta que en te dues parts???? Ets cruel, i adoraaableeee

La escena Emanems (M&M) (a mes, son tan adorables q es com si estiguessin recoberts de xocolata, aii que. . . ) doncs aixo!! encara mes adorables! muahahahah!! i jo tambe vull banyeres naturals termaaaaaals! D:

Dit aixo. . . muahahahah m'he posat al dia per que nomes em queda un capitol per estar al dia!  muahahahahhahahah ara t'agrada eeee! Güitz loooooooof <3