La Crida d'Avalon - Capítol 21: La Crida d'Avalon
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 31/07/2014 a les 15:09:04
Última modificació 31/07/2014 a les 18:36:14
Tots els capítols de La Crida d'Avalon
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 21: La Crida d'Avalon

Capítol 21: La Crida d'Avalon

 

—Almenys ara saben què se sent quan no tens ni idea de què parla la gent —va dir en Heath prou fluix com perquè només el sentís l'Àlex.

—Heu d'haver sentit a parlar de la segona part de la profecia per força. El Cavaller de la Mort que ens la va robar no pot...

—És clar que pot ser! —va exclamar una sacerdotessa que portava la túnica verda—. Va llegir la profecia quan va atracar la caravana que tornava cap a l'illa. I vam trobar restes de papers cremats. Vam donar per fet que, com que sabien la primera part, també sabien la segona, però potser es va cremar. Hi ha una possibilitat que es vagi cremar.

Les sacerdotesses van començar a parlar entre elles molt ràpid, fins al punt que els Desterrats no entenien res del que estaven dient.

—Ehm... perdoneu, però algú ens pot explicar què diu la segona part de la profecia? —va preguntar la Mei.

Es van girar totes de cop a mirar-los, com si s'acabessin d'adonar que eren allà.

—Oh, és clar, la segona part de la profecia... —l'Ayleth es va posar dreta i va agafar un pergamí—. Explica què passarà als nou nens escollits. Un per un.

Va assegurar-se que la Julie estava atenta, va respirar profundament i va començar a llegir.

Un d'ells es desfigurarà.

Un altre es perdrà en la fosca.

El següent embogirà.

I un altre donarà la vida.

Un d'ells s'enfrontarà a la seva por.

Un altre perdrà la por per sempre.

Dos més frenaran l'envestida.

I l'últim podrà passar la barrera i acomplir la seva funció.

La Julie va notar un pes molt gran a sobre mentre el silenci s'instal·lava a l'amfiteatre. Un es desfigurarà. Un es perdrà en la fosca. Un donarà la vida. I tota la resta... podien ser negatius, també. Sabia que lluitava en una guerra i podria perdre-hi moltes coses, però fins aquell punt no s'havia adonat que tenia la desgràcia tan a prop.

I no només ella. Aquella profecia que semblava més aviat una maledicció afectava vuit persones més. Vuit persones que havien compartit la seva infància i havien estat la seva família durant molts anys. Sabia que donaria la vida per ells, i desitjava que fos ella la que ho hagués de fer, però no li semblava just que una profecia l'obligués a morir d'aquella manera. No era just.

—Se sap qui haurà de fer cada cosa? Serà per ordre d'edat, o d'alguna altra cosa? —va preguntar la Mei amb la veu tremolosa.

—Ordre cronològic del que passarà, creiem. I, com sempre que hi ha una llista d'accions en una profecia, una cosa porta a la següent, que no hauria pogut passar si no s'hagués donat la primera. Però no sabem quan començarà, ni on, ni qui serà.

—Hem d'avisar els altres. Ho han de saber. Potser els podem salvar, evitar que hagin de fer tot això —va dir la Julie.

—No hi ha manera d'evitar-ho. És una profecia.

—Però no és just! Són nens! No els podem demanar que tinguin aquesta responsabilitat!

L'Ayleth es va asseure, amb cara d'estar molt cansada.

—Creu-me, Julie, fa anys que sentim profecies i que intentem evitar-les. I no es pot. És injust, però no es pot. És el que passa amb la guerra. Un nen passa pel carrer just quan cau una bomba. I és inútil intentar entendre per què li ha passat a ell. Aquell dia, la sort l'ha triat. Així com us ha triat a vosaltres.

—Però hi ha una diferència —va dir una de les sacerdotesses bessones—. Aquesta profecia també diu que sou les claus perquè poguem guanyar aquesta guerra i no hi hagi tants nens que hagin de patir-ne les conseqüències. Jo crec que val la pena lluitar per això.

—En una cosa tenies raó, però. Cal avisar els altres. I això ens porta a la raó d'aquesta reunió i la resposta a la vostra petició d'ajuda. Hem pres una decisió, i no sortirem a lluitar al vostre costat.

 

 

 

La Julie va notar com l'ira començava a créixer dins seu. Primer li deien que ella i amics seus estaven destinats a un final que fos el que fos segur que els faria patir a tots, i després se'ls acudia deixar-los sols en aquella missió.

—Però quina merda és aquesta? Preteneu que lluitem per la vostra maleïda profecia i ni tan sols penseu acompanyar-nos-hi? És aixi com feu les coses a Avalon?

—Si ens permets, ens explicarem.

—No. No us ho permeto. M'esteu dient que o jo o algú que estimo es morirà per la vostra maleïda profecia, o que li passarà alguna cosa pitjor, i que tot i això passareu de nosaltres.

—Julie —va dir-li la Marta, estirant-la pel braç perquè tornés a seure—. Crec que encara no han acabat.

—Però si tu eres la que dubtava més que ens ajudessin! I ara els justifiques?

—Julie —li va dir en Heath des de l'altra banda—. Sisplau.

La Julie els va mirar, sense entendre res. La Marta d'acord, perquè era la persona més pacífica que coneixia. Però en Heath? I com era que la Mei no s'havia posat dreta a cridar, també.

—No us entenc.

Sense poder aguantar més aquella situació, va fer un salt per baixar de les grades i va sortir per la porta.

 

 

 

—Ara us explicareu —va dir la Mei—. I més us val tenir una bona excusa.

—El problema és que hem de ser a Avalon. Som les úniques que poden protegir l'illa, i ja heu vist que hi ha gent que hi vol entrar per aprofitar-se'n. Si marxéssim, seria molt difícil mantenir-la segura. I per moltes guerres que guanyem allà fora, qui tingui Avalon tindrà el poder per dominar tot el món. Per això ens hem de quedar. No es pot fer servir aquest poder per destruir.

—Tan important és? —va preguntar en Heath.

Aquest cop va ser la Mei la que va respondre.

—Avalon és energia pura. Els coneixements i la màgia d'aquí són més poderosos que els que hi ha a qualsevol lloc. Tenen raó. Els Cavallers de la Mort intentaran entrar, i és més important evitar que ho facin que no vèncer un dels seus batallons a fora. Això ho podem fer sense la gent d'Avalon, però l'illa no té proteccions si no hi són. S'han de quedar, no hi ha més.

La Marta va haver d'aguantar un sospir. El que deia la Mei tenia sentit. I ella hi entenia molt, d'Avalon. Si deia que no hi havia cap altra opció, és que no hi era.

—Els habitants d'Avalon seran lliures de donar-vos un cop de mà si volen fer-ho, això sí —va dir l'Ayleth—. A més, estem completament d'acord amb la Julie. Els nens de la profecia necessiten protecció i ajuda. No és just que tinguin aquesta càrrega, i creiem que podem fer-ho més fàcil per a ells.

—Com?

—Oferint-los refugi i coneixements. Estem disposades a obrir les portes d'Avalon als nens de la profecia per a formar-los —va mirar les altres sacerdotesses—. Ha estat una decisió molt difícil. Fa cinc segles que estan tancades i que només hi entren aquells que tenen el do i volen passar la vida sencera a Avalon. Oferirem pràcticament la mateixa formació que tenen ells als nou nens de la profecia. Ja és hora que Avalon prengui part d'alguna manera en la guerra.

Els Desterrats es van mirar. Semblava una bona solució, de primeres. Però tots sabien què volia dir, això. Que la Julie es quedava i ells havien de marxar.

—I nosaltres? Què se suposa que hem de fer, ara?

—Podeu tornar a l'escola del Fènix a estudiar. Podeu fer missions per l'Orde. O us podeu quedar a Avalon.

—Com que ens podem quedar? —va preguntar l'Àlex, molt sorprès—. Pensava que només obríeu les portes als de la profecia!

—És un favor personal. Ens heu salvat dues vegades, i això no ho oblidem. No us podem oferir la mateixa formació que a ells nou perquè les classes se saturarien, però us en podem donar una part. A més a més, ja que no us podem oferir la nostra presència a la batalla, us oferim els nostres coneixements, que esperem que us puguin ajudar. Si necessiteu parlar-ho, us podem donar un dia.

—No sé si parlo pels altres —va dir en Mike—. Però no em puc imaginar una aportació millor que puguem fer que quedar-nos aquí a aprendre. Estem parlant d'un poder superior a la resta. Per poc que ho arribem a dominar, pot resultar clau pel nostre bàndol.

—Té raó —va dir la Mei—. Jo ho tinc molt clar. Em quedo.

—Suposo que jo també —va fer en Heath—. L'altra opció de fer classes que tinc és una escola convencional. I queda clar què és millor.

—En Mike té tota la raó, és la millor manera d'ajudar el nostre bàndol —va dir l'Àlex.

—Sempre que no ens hi quedem més temps del compte —va afegir la Marta.

—Sempre que no ens hi quedem més temps del compte —va afirmar en Mike.

—Molt bé, doncs. Suposo que ens quedem tots. Ara només falta convèncer la Julie —va dir la Marta.

—Ens n'alegrem —va fer l'Ayleth, somrient per primera vegada—. Teniu cap més pregunta?

—Jo en tinc una —va preguntar en Heath—. Heu drogat la Julie?

 

 

 

La Julie havia tornat a la seva habitació i s'havia posat a fer la maleta ràpidament per tal de sortir d'allà tan aviat com pogués. No s'hi volia quedar ni un minut més. Tot el que volia fer era oblidar que hi havia anat i tot el que havia passat.

Quan va sentir que la porta s'obria, no es va ni girar.

—Ah, mira que bé. Si voleu marxar amb mi, ja podeu començar a fer les maletes. Tot i que, pel que sembla, us és completament igual que se'n riguin de nosaltres a la nostra cara.

—Julie, sisplau... —va dir la Marta.

—Ni sisplau ni hòsties. Heu sentit tan bé com jo que no ens ajudaran. Encara no entenc com us hi heu quedat, després d'allò.

—Sí que ens ajudaran. Només que no com crèiem.

—Oh, quin descans. Ens ajudaran com els hi va bé a elles.

—Julie, fes el favor d'escoltar-nos —va dir en Heath.

La Julie va relaxar les espatlles i es va girar per mirar-los a tots a la cara.

—Molt bé. Teniu cinc minuts. Després d'això, marxaré, vingueu amb mi o no.

 

 

 

—Esteu segurs que ens formaran sense demanar res a canvi?

—I permetran que tots els habitants d'Avalon que ho vulguin participin a la guerra. Si n'hi van uns quants, entre els seus coneixements i els que tinguem nosaltres quan sortim d'aquí, podrem fer un bon servei.

—Estic molt cansada —va dir la Julie de cop.

Els altres van somriure.

—Normal. Es veu que, com que surts en una profecia d'Avalon, tens algunes característiques de la gent d'aquí, i una és que tens una gran capacitat d'emmagatzemar energia —va explicar en Mike—. Estaves com atontada perquè aqui n'hi ha moltíssima, i el teu cos estava absorbint-ne molta de cop. Quan t'has enfadat l'has descarregat, per això ara estàs esgotada. Diuen que d'aquí una setmana el teu cos s'hi acostumarà i ja estaràs normal. Sempre que et quedis, clar.

—Faran venir els altres? Tots?

—Si poden, sí.

—Doncs suposo... —va fer un badall molt gros i es va estirar al llit—. Suposo que em quedo.

Els altres van somriure quan la Julie es va adormir.

—Avalon ja pot començar a tremolar, que no sap el que li ve a sobre.

—Per cert, ara que hi som —va dir l'Àlex—. Algú ens podria explicar a en Heath i a mi qui són els altres de la profecia?

—Oh, i amb qui van viure quan eren petits.

Els altres es van posar a riure.

—És veritat, ens oblidem que no hi éreu. Anem a algun altre lloc, que així no despertarem la Julie...

 

 

 

—Ja heu sentit que són 9. La Julie és una. Dues més són la Hilary i la Cindy, unes noies del nostre curs de Hufflepuff, us en recordeu? Després hi ha l'Airina Anderson, la noia de Ravenclaw que fa un curs menys que nosaltres i que és a l'escola del Fènix. És la filla dels metges que van aconseguir la cama per la Susan Cast —va començar la Mei.

—També hi ha les bessones Malfoy. Tots aquests els van alliberar i els van retornar amb les seves famílies, tot i que als Malfoy els van deixar cuidar la Júlia a canvi d'emportar-se la Lydia.

—El problema són els tres que van quedar sota la tutela dels Cavallers de la Mort i que no se sap on són. L'únic nen, el més petit, que la Julie no ha dit mai com es diu. Sempre en parla com "el que té por de la llum". I les altres bessones, la Vanessa i la Verònica.

—I els tenien vivint tots junts? A part de la Júlia, és clar.

—L'Airina vivia amb la Lydia, i la Julie amb la Hilary a casa de l'Snape. Però convivien moltes hores del dia. Això és tot el que sabem.

—A casa de l'Snape? —va preguntar en Heath, sorprès.

—Sí, això jo ho sabia —va fer l'Àlex.

—I com es va prendre que matés el Dumbledore, la Julie?

—Continua pensant que tenia alguna raó. No ho accepta, ni crec que ho arribi a fer mai —va dir la Marta.

Es van girar de cop quan algú va trucar a la porta.

—Podem passar?

La Julie va treure el cap, seguida de l'Ayleth.

—Necessitem que vingueu. Anirem a buscar els vuit que falten, i hi hauríeu de ser per ajudar a rebre'ls. Voldran veure cares conegudes.

—Esteu segures que vindran tots així com així?

—És el problema de la Crida. Mai no saps com reaccionaran.

—La Crida?

—L'illa crida aquells que apareixen en alguna profecia. Ells trien què respondre —va explicar la Julie—. És la Crida d'Avalon.

 

 

I'm through accepting limits 'cause someone says they're so.____________________________________________

 

Qui va dubtar que el podria acabar en un dia, eh? Qui? (SPOILER: va ser la Roser. I win this time.)

Aquí el teniiiim! He de dir que m'agrada molt més aquest que l'anterior, estic a camí de recuperar la pràctica. Però he tingut un problemet, i és que no he mirat què havia de sortir perquè creia que ho recordava bé. I no, no ho recordava. Així que m'he deixat un tros que ja no m'hi cabia i que intentaré fer cabre al pròxim.

Com heu vist la decisió de les sacerdotesses? Jo em guardo la meva opinió, a veure què en penseu vosaltres :P I la segona profecia? Una mica depressiva, no? És molt bèstia que es vegin obligats a tot allò (recordeu que la Julie és de les més grans). Però la sort els ha triat, com diu l'Ayleth. Qui creieu que farà cada cosa? I a què es refereix cada vers?

La mala notícia és que marxo una setmana i després estic de festa major i tinc guiris a casa, així que no sé amb quina freqüència podré penjar. S'intentarà, però!

A part, ara teniu l'opció de subscriure'us a la ff, que us avisarà cada vegada que pengi un capítol nou :) Jo ja ho he fet amb alguna ff, és molt pràctic!

Ho deixaré aquí, doncs, que m'he d'anar a fer la motxilla de colònies!

SABIES QUE, a la primera ff, havien de ser 10, els de la profecia? S'havia mig insinuat que també ho era la Kelsie, una noia de Ravenclaw, però quan ho vaig voler fer encaixar a Avalon ho vaig reduir a 9, i ella, que només s'havia insinuat i era un tipus de personatge molt semblant a la Cindy, va quedar fora. Es nota molt que els vaig triar amb 12 o 13 anys, perquè són gairebé tot noies ^^'

Dedico el capítol a l'Agatha Black i la Roser! (He penjat ràpid i no he deixat temps perquè comentés ningú més, mea culpa ^^' Però amb la motxilla vaig bastant enfeinada i ho volia enllestir ràpid).

Fins aviaaat!

 

Marta


Llegit 528 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris31/07/2014 a les 16:18:56
#24847Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

SÍÍ´!! TOMAAAAAAAAAAAAAAAA!!! Bueno, he perdut, però almenys tenim capítol! :P

Puto heaaaaaaaaaath ahhahahahahaha m'ha fet molta gràcia això de "heu drogat la Julie?" xD i m'ha agradat com s'ha enfadat Julie perquè mentre llegia pensava "jo ho haguera escrit tal qual" :P

La profecia és molt hardcore, tia xD jo crec que Julie es tornarà bojaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa però jo no vull que a les bessones malfoy els passe res... O POTSER JULIE MORIRÀ! NO UNA BESSONA MORIRÀ I L'ALTRA ES TORNARÀ BOJA! espera, va per ordre cronològic.... Les bessones eren més jovenetes, no? XDD anda, el xiquet i les bessones ja han ixit en esta ff, no???

UOUOUOUO SUBIDON QUE ENTRA QUAN LLIGES AL LLIBRE EL TÍTOL DEL MATEIX HAHAHAHAH La crida d'Avalon (al meu cap ha sonat hiper solemne xD)

Ara em diràs friki, però quan la sacerdotessa ha dit això de la bomba i la guerra m'ha vingut al cap el capítol de doctor who de "are you my mummy?" XD

La decisió no em pareix mala del tot, no sé, pot funcionar, però és que ara mateixa estic temporalment perduda, no sé quant de temps ha passat ni per on aniran Harry, Ron i Hermione i tinc la sensació com si hagueren passat anys xD

I fins ací el comentari! (llarguet, eeh? :P)

un besikuu!!

Rouss




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris31/07/2014 a les 17:13:56
#24848Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Buuuuuu! Buuuuuu! Te'n va un altre cop? BUUUUUU!

A mi m'ha encantat, aquest capítol, està brutal! Que guai la segona part de la profecia, mola molt! I pse, okay, fa peneta perquè són nens, però com que tampoc no ens els estimem tant com els Desterrats... que els bombin una mica no? XDDD Mentre no mori la Julie...! Hahaha, no és broma, espero que no ho passin gaire malament. Però eh, estem en guerra i tots hem de fer sacrificis.

Em dóna molta criositat aquest que "té por a la foscor". És l'únic noi, oi? A veure si és el que "es perd en la fosca" i es queda atemorit per sempre XD Nah suposo que serà el que s'enfrontarà a la seva por o el que la superarà. Qui serà la Julie? Suposo que l'última, la que complirà el seu destí, que per això és la prota... però qui sap!

M'ha agradat això que els ofereixin ensenyar-los màgia supermegaguais, tot i qe hagués molat que els haguessin acompanyat, també. Però en fi, si tenen a habitants d'Avalon ja serveixen, també.

Hala, a tornar de colònies aviat, que volem saber com segueix, això!

Petons!

Agatha Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/07/2014 a les 19:00:18
#24849Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: totes les pèrdues fossin com aquesta hahahah És la meva frase preferida del capítol, adoro tenir el Heath allà perquè pugui dir coses d'aquestes xDDD Em referia a que les coses passaran en l'ordre de la profecia, no l'ordre que van néixer. Pot ser de qualsevol edat! Tots han sortit en el mateix capítol, de fet ^^ Jo ho he escrit i he cantat TATATATAAAAAN (en veu alta. oks.). ARE YOU MY MUMMY? (tears) Llarguet, llarguet ^^ FIns el pròxiiiim!

Agatha Black: sóc una dona ocupada xDDD JOOOOOO me'ls estimo, ok? I tu també te'ls estimaràs, no worries. Temps al temps. I et sabrà greu. Val, l'he liat molt u.u M'he equivocat, té por a la llum i no a la foscor. Ja ho he arreglat i al pròxim ho posaré al comentari del final del capítol. Les teories estan molt ben pensades! Al pròxim ells mateixos especularan, a veure si en treuen alguna cosa a part de menjar-se l'olla! Aquests dies aprofitaré i planejaré ben planejat el final, així ja estarà tot tot lligat i només ho hauré d'escriure!

 




AvatarLaia Weasley 140 comentaris02/08/2014 a les 22:51:11
#24855Encara no he escrit cap fanfiction

AAAAAAAAH!

Trauma amb la profecia... molt depriment la veritat, de fet entenc la Julie jo tambe m'hauria indignat tant amb la decicio de les sacerdotesses com amb la reaccio dels seus amics...

Aviam... la decicio de les sacerdotesses diguem que no m'agrada ni gota... pero aixo de la formacio ho ha arreglat una mica, encara que depen de lu que ensenyin, potser tampoc els hi servira de molt... i bueno tambe e temps que s'hi quedin, perque si si queden massa la guerra ja haura passat...

I la profeciaa... bueno com a minim no son els desterrats, pero pobres tambe, sincerament no m'agradari ser el "que es desfigurara" quin desti li espera... I aviam que li pasa a la Julie...

Guaii el capitol pero xD

Petooons

 




xudit_95 80 comentaris04/08/2014 a les 23:39:33
#24872Encara no he escrit cap fanfiction

 Ohhhhhh! no tenia ni idea de quins eren els 9 de la profecia!!! ara entenc per que els has posat abasn! ;p

Hi ha coses de la profecia besties,ppero q tampoc he acaba d'entendre heheh (metafores = Judith drp. . . .  no)

Aixi q estar a Avalon deixa com tonta a la Julie, pero abans no noo???? O.O aix no hu se!! >:<

Toooooot i aixi, hi ha dues de la profecia (les bessones J i L que no els hi passara res, oi?? son massa guais per aixo hehehe, i ja q perdrem a algun besso (Weasley) no perdrem mes bessons!!! >.<

 

 




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/08/2014 a les 16:51:01
#24877Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Laia Weasley: la Julie no estava pensant fredament. Els altres esperaven l'explicació, perquè sabien que les sacerdotesses fan això d'explicar les coses a mitges i volien sentir-ho tot. I les sacerdotesses ho han justificat molt bé, això de no poder marxar. És cert, que no poden deixar Avalon. Això de consolar-vos pensant que no són els Desterrats us passarà aviat, que quan conegueu els de la profecia us faran pena, això us ho pronostico. 

Judith: YEEEEEEEAH! T'has posat al dia! Ara tot té sentit, no? Hahahahah quan ens vegem ja t'ho explicaré, no et preocupis! I està feta perquè ningú sàpiga què passarà exactament fins que passi. Tothom rebrà per una banda o altra. Ja ho veureu.