La Crònica dels Tres Germans - 19: La metamorfosi
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 11/08/2014 a les 15:31:33
Última modificació 11/08/2014 a les 15:31:33
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


19: La metamorfosi

 

Els soldats es van posar en formació. Tenien els músculs tensats, l’al·lè contingut, el pols estable. Van avançar amb el senyal del seu dirigent, com un sol home, en silenci absolut, assegurant l’efecte sorpresa. Van ocupar els seus llocs al voltant de l’objectiu a abatre i van preparar les armes. Aguantaven la respiració, amb la mirada fixa en la mà alçada del dirigent que teia tres dits alçats.

Tres. Dos. U.

—FELICITAAAAAAAAATS!

—Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaargh!

El crit de pànic absolut del James va quedar reduït per culpa de les bocines que duien a les mans els seus companys d’habitació, dels petards que havien deixat anar i del pet que havia fet el confeti en explotar, i ara queia per sobre seu i del seu llit.

—Esteu tarats!? —va exclamar el James amb una mà al pit, respirant amb dificultat—. Aquest és el meu regal? Un atac de cor?

—Se’m va acudir que seria una divertida manera de despertar-te —va explicar el Frank, recargolant-se de riure.

—T’hauries de veure la cara! —va exclamar l’Albus, entre rialles.

El Charlie i el Lorcan s’aguantaven l’un a l’altre per no caure de cul a terra.

El James es va fregar els ulls amb els punys. Deu de desembre, el seu aniversari. Colla d’idiotes. No s’havia pixat a sobre de miracle. No que ho anés a reconèixer, tampoc, és clar. Però allò no eren maneres de despertar algú pel matí. Després de fer un badall, va notar que les rialles disminuïen, i els nois ja només somreien al voltant del seu llit.

—Feliç majoria d’edat —li va desitjar el Frank.

—Ostres! És veritat! —es va meravellar el James—. Disset anys! Sóc major d’edat!

—Què se sent? —va preguntar l’Albus.

—No gaire res, la veritat...

—Jo estaria acollonit si fos tu —va dir el Lorcan—. Ara ja pots anar a Azkaban. Hauràs de vigilar la propera vegada que la liïs!

—Ah, ja ho pots ben dir —va assentir el James—. En això no hi havia pensat, veus? Eh, i els meus regals?

Es va mirar el peu del llit, on hi havia el seu bagul obert i ple a vessar de regals. La majoria era de familiars seus: els seus avis, el Bill i la Fleur, el Charlie, el Percy i l’Audrey, el George i l’Angelina, el Ron i l’Hermione... Però el primer que va decidir obrir va ser el dels seus pares. Havia de ser alguna cosa bona, aquell any, un no feia els disset cada dia!

Era una capsa embolicada amb paper daurat, i duia una nota lligada en un sobre.

 

Estimat James,

Moltes felicitats! Ara ja ets major d’edat, i esperem que en aquests disset anys que has viscut t’hagis divertit, hagis après i hagis madurat. La infància ja queda darrere teu, però esperem que amb aquest regal puguis reviure tots els records que vulguis, que puguis recordar els moments feliços i aprendre dels moments més difícils. Tots ells t’han convertit en la gran persona que ets ara (encara que de vegades encara t’haguem de donar un cop d’atenció!) i estem molt orgullosos de tu. Tit i que ara ja siguis major d’edat, sàpigues que ens tindràs al teu costat sempre que ens necessitis! Ens veiem aviat per Nadal!

T’estimen,

El pare i la mare.

 

—Estàs plorant? —li va demanar l’Albus que se’l mirava fixament.

—Què va, és del badall que he fet abans... —va defensar-se el James, i va obrir el paquet.

Contenia una mena de barrina, semblant a un bol per amanides, però decorat pel voltant amb pedres precioses de color vermell i filigranes daurades.

—Què és això? —va demanar el Lorcan, que s’ho va mirar torçant el cap.

—És un pensiu... —va explicar el James, que havia vist el deu seu pare aquell estiu—. Per reviure els records... Que guapo!

Va fer lloc a la seva tauleta de nit per poder-lo tenir allà. A continuació l’Albus li va posar un pergamí a la mà.

—Vaig una mica escurat —va explicar—, però em sembla que això t’agradarà... Prohibit dir-li al papa!

Era un pergamí amb cinc vals per fer servir la capa d’invisibilitat, tot i que el James sabia que el seu pare li havia prohibit categòricament a l’Albus tornar-li a deixar.

—Com que ara ja ets major d’edat i responsable i tal...

—Ohh, gràcies, Harriet!

El Lorcan i el Charlie li havien comprat una bossa de llaminadures més gran que el seu cap, que probablement li duraria mesos. Aleshores va començar a desempaquetar tots els regals de la família: un rellotge daurat de part dels seus avis, com sabia que era tradició als disset, dolços i pastissos, alguns llibres, coses per a l’escombra, i un grapat d’articles de broma del tiet George.

Finalment, el Frank li va allargar amb un somriure un paquetet petit en forma de tub que no feia ni un pam embolicat amb un paper vermell i blanc.

—Seràs tan cutre d’haver-me comprat un paquet de Mentos?

—No siguis idiota i obre-ho, que m’ha costat sang suor i llàgrimes fer-ho —va dir el Frank—. Literalment. No és comprat, ho he fet jo. La Gee, l’Alice i jo vam decidir currar-nos-ho, i regalar-te coses... fetes a mà.

El James ho va desembolicar i es va trobar amb un flascó ple de líquid daurat. O s’equivocava molt o allò era...

—Felix Felicis —va dir el Frank, assegurant les seves sospites—. N’hi ha per deu o dotze hores. M’ha costat setmanes i només n’he aconseguit aquesta mica. Per a tu. Fes-ne un bon ús!

—Ostres Frank, és brutal! —es va meravellar el James.

—Espero que estigui bé, perquè si hi ha alguna dosi malament, serà un verí mortal... Tranquil! —el Frank es va posar a riure—. Està perfecte. Vaig fer comprovacions, i la teva àvia em va ajudar a fer-la. Felix Felicis del bo!

El James va baixar a esmorzar entusiasmat, i es va quedar tot sorprès de veure que per esmorzar hi havia pastís d’aniversari per a tota la taula de Gryffindor. El Neville va anar a felicitar-lo i va explicar-li que el pastís l’havia encomanat ell als elfs domèstics.

El James va explicar a l’Alice i la Geena tots els regals que havia rebut i l’Alice va estar encantada de saber que tenia un pensiu.

—És que en necessitem un per explicar-te el meu regal! —li va explicar—. Ja em pensava que ens hauríem de colar al despatx de la McGonagall, i em feia mig por! El meu regal te’l donaré quan acabin les classes, doncs!

—Ah, per cert! —va exclamar el Frank—. La poció de la Mutació ja està llesta!

—Ahhh, regal també per a mi, doncs! —va fer l’Alice, amb un somriure entremaliat.

—I el meu regal, G? —va demanar el James, amb les mans obertes esteses cap a la seva amiga, que se’l va mirar divertit i es va treure un rotlle de pergamí de la motxilla i li va allargar.

—Espero que t’agradi, perquè m’ha costat força...

El James va desenrotllar el pergamí, encuriosit.

—Ostres, és un arbre genealògic?

—De la família Potter, sí —va assentir la Geena—. L’he pogut fer arribar fins a un tal Ignot Peverell. És un cognom màgic anterior fins i tot als Sagrats Vint-i-vuit!

—Perdona, sagrats com? —va demanar el James.

—No has sentit a parlar dels “Sagrats Vint-i-vuit”? —va demanar la Geena i es va girar cap als Longbottom—. Vosaltres sí, oi?

Els bessons van assentir, però tenien la boca plena de pastís de xocolata i nata, així que la Geena va seguir explicant.

—Es tracta dels vint-i-vuit cognoms que són considerats de “sang pura”, perquè el seu llinatge ve de tant lluny que es perd en el temps. Són les vint-i-vuit famílies que ja eren de bruixes i bruixots des de l’Edat Mitjana. Longbottom és una de les famílies dels Sagrats Vint-i-Vuit, Weasley també, per exemple.

—Potter no? —va preguntar el James—. Pensava que era un cognom de tradició...

—Sí, però no tant... Si et mires la llista la majoria són de gent d’Slytherin...

—Ja m’ho imagino —va assentir el James.

—Però he descobert que la família Potter és descendent d’un Peverell, que se sap que era una família màgica de fa anys i panys que es va extingir. Com els cognoms Gryffindor, Slytherin i aquests... Gryffindor sembla que va esdevenir Longbottom, com va esbrinar l’Alice fa uns anys... Peverell va esdevenir en uns quants cognoms... Potter entre ells.

—Alça, doncs quin regal més guai, moltes gràcies, G! Li demanaré al meu pare que m’ho emmarqui. Potser ho podem penjar a la sala on hi ha el tapís de la Nissaga dels Black... Black deu ser un dels Sagrats Vint-i-Vuit, oi?

—Ho era —va assentir l’Alice—. Ja no en queda cap, s’ha extingit... crec que és l’única família extingida, ara qui hi penso, no?

—De Gaunt tampoc no en queden, ja... —va rumiar el Frank—. I no he sentit ningú que es digui Shafiq, aquests dies... Els altres crec que encara tirem.

—No en tenia ni idea, d’això... —es va estranyar el James—. Que estrany que a la família no en parlin, si en formen part...

—És que els Weasley són els abanderats contra la llista aquesta —va explicar l’Alice amb un somriure—. Crec que la nostra besàvia també està en guerra oberta contra el llibre on es va publicar, i no para d’enviar-los cartes amb noms de muggles relacionats amb els Longbottom. No hi ha manera que ens treguin de la llista, per això.

—Hola nois —va saludar l’Anne Boot, que s’havia acostat a la taula amb un plat i un tovalló—. Vinc a gorronejar-vos pastís. Felicitats, James! Anem a Encanteris?

—Ui, sí —els va apressar la Geena mirant el rellotge—. Alleugerint que hem de ser allà en cinc minuts!

—Ja veus tu, per anar a prendre el te amb Lady Catherine o a jugar a l’Oca amb l’Aberforth...

—No se sap mai qui ens trobarem —va dir la Geena.

Tenia raó. Aquell dia el professor d’Encanteris s’havia pres les pastilles de dues en dues i anava tot revolucionat. Era el personatge a qui anomenaven Abeforto Da Beldore, l’inventor. Els últims anys s’havia especialitzat en armes letals contra els vlads, però havia anat expandint el negoci.

—Quants de vosaltres sabeu fer Patronus?

Els Magatotis van alçar la mà, així com l’Anne i l’Allison Swing de Ravenclaw.

—Compta si no són corporis? —va preguntar el Mike Abbot.

—Possiblement, no ho tinc clar—va assentir l’Aberforth, enfrascat en preparar cafè amb la seva màquina infernal que en teoria hauria hagut de servir per fer aigua beneïda—. Com sabeu, és l’únic encanteri efectiu contra els Demèntors... No toquis això, Diggory, encara és un prototip i s’incendiarà la classe si ho fas.

L’Ephran va apartar la mà del plat de ceràmica que estava observant amb cara de pànic i va intercanviar una mirada enriolada amb la Geena.

—Suposo que sabran que els Patronus costen molt més de fer quan hi ha Demèntors a la vora, ja que no deixen concertrar-te prou en un record feliç... Potter, posi el dit aquí... Així que he pensat que potser podríem crear boles de vidre amb l’encanteri d’aire aplicat a peces de vidre... Abbot, siusplau, estiri d’aquella palanca, molt bé... I col·locar encanteris de Patronus a dintre ja conjurats, així només caldria trencar les boles de vidre... Boot, acosti’m la llet, siusplau... Seria semblant als cristallets de vidre de llum solar que vam estar fent fa tres anys, però antidemèntors...

La màquina de cafè va fer un soroll terrible, va trontollar, va treure fum per la part de dalt i, finalment, va deixar anar un fil de líquid marró i bullint que va caure a la tassa que el professor aguantava. Al cap d’uns segons el va tastar.

—Ah, un Capuccino perfecte! —va anunciar—. Vinga, seiem en parelles i ens hi posem?

L’encanteri d’aire era senzill, tot i que calia força traça per crear boles de vidre sense que quedés una massa deforme, especialment perquè l’Abeforto insistia que havien de practicar l’encanteri no verbal. Però més o menys tothom se’n va sortir. Posar el Patronus a dintre ja va ser una altra història. S’havia de fer el conjur mentre una bola de cristall al roig viu et penjava de la vareta, i costava una mica concentrar-se en un record feliç mentre un patia per si la bola li queia sobre el peu.

A més la majoria no sabien fer Patronus. Alguns havien acabat la classe produint una mica de fum i para de comptar. Al Frank i la Geena no els quedaven bé les boles de vidre, a l’Alice se li trencava tan bon punt intentava posar el patronus a dintre. L’Anne ho va aconseguir, però de la il·lusió se li va trencar la bola i el seu mussol platejat va sortir volant, i no va servir de res. I el James finalment ho va aconseguir. Encara que la bola li va quedar una mica massa allargada, tot de fum platejat s’hi arremolinava per dins, que es transformaria en lleó quan la bola es trenqués.

—I això durarà indefinidament? —va preguntar-li el James a l’Aberforth.

—No ho sé, ja ho veurem, suposo... —va respondre l’Abeforto, rascant-se el cap—. En principi els Patronus no desapareixen fins que es toquen, i com que estan tancats haurien d’aguantar... Igualment, deu punts per Gryffindor, bona feina Potter. Ara els toca Defensa, oi? Diguin-li a la professora McGonagall de treballar Patronus, a veure si per la propera classe ja tenim alguns corporis més!

A l’Agatha no li va acabar de fer gaire gràcia que l’Aberforth decidís el que havien de fer a les seves classes.

—Havíem de començar el tema dels ínfers, avui... —es va queixar—. El Demèntors no toquen fins el trimestre que ve...

Però tots estaven tan emocionats d’aprendre a fer Patronus que no els va saber dir que no.

—Va, està bé, canviem ínfer per demèntors —va accedir al final—. Vinga, tothom a enretirar taules cap al fons de la classe. Que ningú vagi de guai intentant fer no verbal, que suficientment complicat que és! Aneu pensant en algun record feliç. Si és la primera vegada que en feu, ha de ser alguna cosa molt potent.

Va ser una classe molt divertida, tot i que per a la majoria va ser força decepcionant. A part dels Magatotis, només van poder conjurar un Patronus corpori l’Anne (el mussol), l’Allisson Swing (un dofí) i al final de la classe el Mike Abbot, que va aconseguir que el seu núvol platejat prengués finalment la forma d’un pastor alemany que va fer un parell de voltes al seu voltant abans de convertir-se de nou en fum.

—Creieu que és casualitat que cap d’Slytherin no hagi pogut fer un patronus? —va preguntar el Frank, mentre repartia talls de pizza de formatges.

—M’agradaria pensar que són tots molt infeliços, però dubto que sigui el cas —va dir l’Alice.

—No, em refereixo a que... no hi posen gaire interès, en això de defensar-se de les forces del mal, oi?

—Oh, ves, perquè no els cal —va deixar anar el James—. Quantes vegades creus que els ha atacat, un demèntor? Jo diria que entre cap i zero. Creus que si els demèntors i els vlads tornessin a atacar Hogwarts ells plantarien cara? Ha!

—Diuen que durant la batalla de Hogwarts ningú d’Slytherin no es va quedar a lluitar —va dir el Frank—. Bé, això em va dir el meu pare. La McGonagall va dir que tots els majors de disset anys que volguessin es podien quedar i presentar batalla. De Gryffindor i Hufflepuff es va quedar tothom. De Ravenclaw alguns. D’Slytherin ningú.

—Els Malfoy es van quedar... —va puntualitzar l’Alice.

—Coi, a l’altre bàndol! —va exclamar el James.

—Es van canviar de bàndol en plena batalla —va corregir-lo el Frank.

—Bé, no tinc res en contra dels Malfoy... no gaire, vaja —va haver d’admetre el James—. El Draco Malfoy ens va salvar el cul al judici aquell, recordeu? I va pel món aconseguint pràctiques a sant Mungo al meu germà i a la Rose... Tot i que crec que està encantat del fet que el meu pare li degui favors.

Després de dinar el Frank es va acomiadar dels altres per anar a Botànica i el James, l’Alice i la Geena van aprofitar per anar a l’habitació del James, ja que els de cinquè tenien classe, per provar el pensiu que li havien regalat els seus pares.

—No us fa res que us acompanyi, oi, encara que sigui el regal de l’Alice?

—No, no —va dir l’Alice mentre pujaven les escales i rebuscava a la seva bossa—. Em pensava que hauries quedat amb el Diggory, per això... ara que també esteu junts a la Hogwatch...

—Ah, bé, sí, però no, vull dir, que no hem... eh... quedat.

—Molt eloqüent —va dir l’Alice, mirant-se-la de reüll—. Et va convèncer ell, per apuntar-te a la Hogwatch, oi?

—Sí... un dia fa un parell de setmanes vam estar... parlant bastant —va explicar la Geena.

—Ui, ui, només parlant? —va preguntar el James amb un somriure—. No va passar res més?

—Bé... —va fer la Geena, posant-se una mica vermella—. La veritat és que sí, però...

—Us vau embolicar? —va provar el James.

—No exactament...

—No fotis que vau...! —es escandalitzar el James—. A la biblioteca!?

—No! Què dius! —va cridar la Geena—. No va ser res d’això... en realitat ens vam... mirar.

—Déu meu, espero que féssiu servir protecció... —es va burlar l’Alice, sense reprimir una rialla.

—Potser d’aquí a un any es donen la mà —va afegir el James.

—Molt graciosos —va remugar la Geena—. Però vam tenir un moment. Hi va haver alguna cosa.

—D’acord, d’acord, et prenem la paraula, ja deixem d’incomodar-te... —va concedir l’Alice, quan ja entraven a l’habitació del James—. Anem pel regal. James, aquest any pel teu aniversari et regalo una obsessió.

—Perdona? —va fer el James.

—Saps quan sorgeix un misteri en les nostres vides i t’obsessiones en ell sense remei? —va explicar l’Alice—. Fa temps et vas començar a obsessionar en un tema que va semblar que ens duia a un carreró sense sortida, i ho vam deixar caure en l’oblit. Doncs bé, resulta que he trobat una porta a aquest carreró.

L’Alice es va treure un flascó de la butxaca que contenia un líquid platejat.

—La primera part del teu regal és un record que em va donar la McGonagall. Som-hi.

L’Alice va abocar el record al nou pensiu del James, i aviat tots tres es van trobar a l’aula de Transfiguració unes dècades abans, on els Rondadors seien en un racó de la classe, murmurant i rient, i una McGonagall molt més jove passava llista.

—Ah, aquest és el record que vas explicar que els Rondadors van transfigurar l’Snape? —va preguntar el James, observant l’escarabat piloter que corria sobre el pupitre, i que la McGonagall va anar a convertir de nou en un jove Snape.

—Exacte —va assentir l’Alice—. Però no és en ells, en qui vull que et fixis... és en elles.

L’Alice va assenyalar un grup de noies que seia més endavant a la classe, entre les quals hi havia la Lily Evans, que estava asseguda al pupitre al costat de...

—La Blake Waterstone! —va exclamar el James—. La noia de qui parlava el Sirius al seu diari d’Azkaban!

—Efectivament. Recordeu que vam estar buscant informació sobre ella, fa dos o tres anys?

—Sí! —va exclamar la Geena—. Vam trobar algunes revistes i diaris a l’hemeroteca on sortia... i vam descobrir que hi ha una elf domèstica a les cuines que havia estat de la seva propietat! Com es deia?

—Mookie —els va refrescar la memòria l’Alice—. És la cap de la cuina. Vam anar a parlar amb ella, no ens va voler donar cap informació sobre la Blake, però ens va descobrir per casualitat la pista de Hufflepuff pel que feia a la Relíquia...

—I ens vam oblidar del motiu pel quan hi vam anar de debò! —va exclamar el James, que estava fent saltats de l’emoció—. No hi havia tornat a pensar més, en la noia aquesta. N’has descobert més coses?

—No exactament —va dir l’Alice torçant el gest—. Però sé com podríem fer-ho. Mireu les dues noies que s’asseuen darrere la Lily i la Blake.

El James i la Geena s’hi van acostar. Eren dues noies de la seva mateixa edat, una era bastant menuda, amb els cabells castanys curts i moldejats; l’altra tenia els cabells molt llargs, foscos i arrissats. Totes dues duien uniforme de Gryffindor.

—He estat investigant una mica —va explicar l’Alice, mentre el Sirius deixava l’Snape penjat del sostre—. Són les altres dues noies de Gryffindor del seu curs, així que també eren companyes d’habitació, i probablement amigues. La noia dels cabells curts es deia Mary McDonald, i era filla de muggles, com la Lily. La van assassinar durant la primera guerra, quan els seguidors de Voldemort estaven de purga, ja sabeu.

—Ahà... —va fer el James, que no tenia ni idea d’on volia anar a parar amb allò.

—Però ella —va seguir l’Alice, assenyalant la noia de cabells arrissats—. Encara viu.

El James li anava a preguntar per què era tan important, allò, però va notar que la sala al seu voltant s’estava tornant borrosa, i poc després tornaven a ser tots tres de peu a la seva habitació.

L’Alice va treure una carpeta de la seva bossa, es va asseure al llit i la obrir. Va mostrar-los una fotocòpia de l’anuari de l’any dels Rondadors. Tots quatre els somreien a la part inferior de la pàgina, mentre que a la part superior hi havia les quatre noies. La noia dels cabells arrissats que els havia assenyalat l’Alice era al costat de la Mary McDonald, i segons posava es deia Helen Swan.

—Què passa amb ella? —va preguntar el James, mirant l’anuari.

—La Helen Swan va entrar a treballar a la Conselleria quan va marxar de Hogwarts, al Departament de Jocs i Esports Màgics... Mira, aquí tinc una còpia d’alguns informes que feia... Va deixar-la tres anys després i va exiliar-se a França durant la guerra, però va tornar quan Voldemort va desaparèixer. Des d’aleshores va estar treballant en una botiga d’articles de quidditch a Nottingham, i pel que sé s’ha jubilat fa uns mesos, perquè ha fet els 60 anys aquest estiu.

Li va passar al James un anunci publicitari de la botiga de Nottingham en qüestió. Li va passar també un paper més petit escrit a mà.

—Què és això? —li va preguntar el James.

—La seva direcció actual. Viu a Nottingham. Des de Londres podries anar-hi i tornar en un sol dia...

—No entenc exactament...

—Jo sí —va dir la Geena—. És l’única persona viva de tot el seu curs de Gryffindor. Probablement tenia relació tant amb els Rondadors, com amb la teva àvia i la Blake aquesta. Havien de ser amigues. Ella et podria donar moltíssima informació de la Blake, segurament.

—Exacte —va assentir l’Alice—. La senyora Swan pot ser la clau per seguir-li el rastre a la Blake Waterstone.

—Ja ho entenc —va assentir el James—. Però... què faig? Em presento a casa seva i li demano informació per les bones?

—He pensat —va dir l’Alice— que ho podries disfressar com un regal de Nadal per al teu pare. Oi que em vas dir que ell tenia un pensiu? Per què no demanar-li a la senyora Swan si et pot donar unes quantes memòries seves sobre els rondadors, la Lily i les seves amigues?

—Crec que al pare li encantaria... —va rumiar el James—. Té un àlbum de fotografies dels avis i el guarda com un tresor... Imagina’t quantes hores es passaria amb aquests records...

—I no crec que passi res perquè tu hi facis un cop d’ull abans de regalar-li —va afegir l’Alice—. És l’única manera que se m’acudeix de seguir tirant d’aquest fil... si és que consideres que és alguna cosa important.

—Jo crec que sí —va assentir el James, asseient-se també sobre el seu llit i donant un cop d’ull a la carpeta amb tot el que li havia buscat l’Alice—. Al seu diari, el Sirius deia que el dia abans que el detinguessin, el dia que van morir els meus avis... que la Blake li havia dit que li havia d’explicar alguna cosa important. I just quan el Voldemort va desaparèixer, va la Blake i fuig del país, amagant tot rastre, perquè ningú no la pogués seguir. Aquí hi ha alguna cosa. La Blake sabia alguna important sobre el Voldemort o... o la Família Potter... no ho sé, però tinc una sensació estranya pel que fa a ella...

—Doncs ves estirant del fil —va dir la Geena.

—Moltes gràcies pel regal, Alice —li va dir el James—. Com t’ho ha fet per trobar tota aquesta informació de la sra Swan?

—Algunes coses les he demanat a la McGonagall, o ho he tret del seu despatx... he estat mirant a l’hemeroteca... i escrivint cartes a gent. El que diu la Geena, estirar del fil i anar fent.

—Mola molt.

—Me n’alegro, perquè us volia demanar un favor, ara —va explicar l’Alice—. Necessito que m’ajudeu amb la venjança contra la Juliet Montague.

 

*   *   *

 

Mitja hora més tard, el James l’Alice i la Geena eren a Ca l’Alfred, darrere l’habitació del Vitruvi, on el Frank els havia deixat preparada la Poció de la Mutació. L’Alice n’estava omplint dos gots, mentre els explicava una mica el pla.

—Dels cabells que em va donar l’Sloan, els que li havia tret a la Montague, vaig veure que un era diferent, més clar i molt més curt que els altres. Mireu.

Els va ensenyar dos flascons. Efectivament, en un hi havia alguns pèls fins, llisos i gairebé negres, mentre que a l’altre n’hi havia un de curt.

—Quan l’Sloan li va fer el placatge, la Montague era entre el seu germà i la Samantha Lestrange, que té el cabell llarg. He estat observant el cabell del Romeo Montague i crec que és seu.

El James es va mirar el cabell, una mica alarmat.

—Com de segura estàs que no és d’un gat?

L’Alice s’ho va pensar un moment.

—Bastant segura —va dir finalment—. La Montague té un mussol. I el cabell s’assembla molt al del Montague. Ha de ser d’un noi, i la Montague no va amb ningú, que jo sàpiga, per tant, l’únic que s’hi hauria pogut acostar prou com perquè tingués pèls seus, jo crec que ha de ser el seu germà bessó.

—No sé jo... —va fer el James, rascant-se el cap, no del tot convençut, mentre la Geena es mirava la càmera que els havia deixat l’Sloan.

—Llavors tu et transformaràs en la Juliet, i el James en el Romeo... i jo us he de fer una foto... com? Fent alguna gamberrada perquè us castiguin o us expulsin? No és una mica fort?

—Oh, no és exactament... una gamberrada, que diguem. Ja us ho explicaré. Va, que queden... 40 minuts perquè els Montague surtin de classe de Botànica. Ens hem d’afanyar, no ens els podem creuar!

Va agafar els dos gots de poció i va llançar-hi un pèl de cada flascó a cadascun, i en va donar un el James, que era de color ciment, mentre ella es va quedar el de color pistatxo.

—Preparat?

—Com m’hagi de passar dues setmanes a infermeria amb una cua i escopint boles de pèl em sentiràs.

—Confia una mica en mi, vols? —li va demanar l’Alice, i va brindar amb el got d’ell.

Tots dos van fer un glop de la poció mentre la Geena s’ho mirava amb una mica d’angúnia. Ja ho havien fet alguna vegada abans, però el James se n’havia oblidat de fins a quin punt aquella poció era realment fastigosa, semblava que un estigués empassant fang, i cremava quan baixava per la gola, tot i que el gust no era tan desagradable com normalment, ja que ara tenia un fort gust a menta que el millorava molt. Però res d’allò no era tan desagradable com la lenta transmutació que patia el cos.

El James va notar com els ulls se li separaven una mica, com el nas se li estirava en punta, com els seu esquelet creixia una mica d’aquí i s’encongia d’allà. Fins i tot notava com se li movien els cabells, com es posaven a lloc passant de la seva acostumada forma irregular i desendreçada, a ser al cabell llis i repentinat del Romeo Montague. Davant seu, va veure com a l’Alice li creixia el cabell, com els ulls se li tornaven verds i com els llavis se li allargaven en aquell somriure una mica massa gran de la Juliet Montague. El més anguniós, però, era com la pell, tant la seva com la de l’Alice, borbollejava per canviar de forma, color i textura. I al cap d’uns tres minuts ben bons, tot va parar.

—L’hem encertat, doncs? Sóc el Montague?

La Geena i la Juliet Montague van assentir, però el James ja va notar que s’havia transformat bé perquè havia reconegut la veu que li havia sortit de la gola.

—Molt bé, vinga, hem de tornar al castell —va dir l’Alice amb la veu de la Juliet—. Crec que podem fer alguna foto pels jardins i després alguna pels passadissos o a la biblioteca...

—Però ens pots explicar què és el que farem? —va tornar a demanar la Geena.

L’Alice els ho va explicar. La Geena es va tapar la boca amb les mans i el James se la va quedar mirant amb els ulls com plats.

—Però... això és incest...

—No volia rumors? —va dir l’Alice—. Tindrà rumors.

A la Geena se li va començar a escapar el riure, i no va poder parar en tota la tarda.

 

*   *   *

 

Quan el Frank es va reunir amb ells al Gran Saló ja era l’hora de sopar, perquè després de Botànica tenia la formació d’Alquímia. Es va deixar caure al banc esgotat, deixant que els seus amics li servissin sopa de carbassa i un parell de talls de peix a la planxa. També li van passar les fotos que s’havien fet, i el Frank va deixar anar una paraula de les grosses.

—Però com coi heu...? Oh. Oh. No és veritat. És Poció de la Mutació... —va murmurar.

—Efectivament —va fer l’Alice amb cara de circumstàncies—. Diguem que seran rumors que correran a partir d’ara per l’escola...

—Hohoho, ja ho crec, que en correran! —va fer el Frank, anant-se mirant les fotos—. Mare meva... mare meva... Però escolta, si no són ells dos... qui sou, aquests dos?

—Eh... som el James i jo —va respondre l’Alice en veu baixa, molt concentrada en el seu peix.

El James també va intentar centrar-se en el menjar, però va notar la mirada del Frank al seu cap, com si fos un làser.

—Frank, està bé —es va apressar a dir l’Alice— jo no era jo i ell no era ell, i no passa res perquè en realitat no érem nosaltres. O sigui ho érem però físicament no, saps?

El James no estava gaire segur que el Frank ho sabés, però ell entenia perfectament el que volia dir l’Alice. Li havia fet alguns petons sí, però no havia estat com fer-li un petó a l’Alice. No havia tingut res a veure. Havia estat com fer-li un petó a la Juliet Montague. El cos era el seu i els llavis també i... tot i que s’havia sentit molt estrany, no era que li hagués agradat massa, la veritat. De totes maneres, només va dir:

—Era per una bona causa, Frank.

El Frank, tot i que una mica sorrut, va assentir.

—Està bé. Però escolta, Gee, tu ara pots publicar això a la Hogwatch, sabent que és mentida?

—Diré que me les ha enviat una font anònima —va explicar la noia—. És evident que no estan retocades, així que es publicarà... així, a última hora, com van fer amb l’Sloan.

—Correran rumors encara no vulguin... mare meva —anava repetint el Frank.

—Qualsevol cosa que pugui dir d’algú altre quedarà en no res... —va riure l’Alice—. Imagineu-vos... Sí, sí, però tu et magreges amb el teu germà...!


Llegit 612 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris11/08/2014 a les 15:46:04
#24885Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Apa, ja en tenim un altre. Crec que us gradarà força, oi? En realitat volia que se centrés en el troç de la Poció de la Mutació, però tota la part dels regals del James ja m'estava quedant massa llarga! És el primer aniversari seu que poso en una fanfic. A l'anterior vaig posar al de la Geena i a la primera el dels bessons, pe`ro encara no havia fet cap cumple del James.

El títol del capi és d'un llibre de Franz Kafka que va publicar el 1915. Era de Praga (que en aquel llavors formava part de l'Imperi Austrohúngar) i es va escriure en alemany (no en txec, com estaria ara), però d'alemany no en sé gens i no vull cagar-la explicant la traducció perquè he vist que es força complexa, aixi que he posat el títol en català i llestos XD. Va d'un comerciant que un bon dia es desperte convertit en un insecte gegant. L'he escollit per relacionar-lo amb la Poció de la Mutació, que ja he dit que havia de ser el tema central del capi, però en fi, m'he distret en altres coses i ara queda una mica xungo... pero en fi, ja l'havia pensat, i així es queda.

Doncs res, espero que us hagi agradat el capitol, els regals del James, en especial el de l'Alice, que ja deveu sospitar que portarà cua, les classes de Patronus, el regal de l'Alice (que com podeu edevinar, portarà cua) i la venjança de la Montague, les fotografies que es faran públiques al següent capítol!

Comenteu molt! Que a l'anterior capi només m'han comentat 2 persones i estic molt depre (suposo que la majoria esteu de vacances, o això vull pensar! XD). Petonets!

Agatha Black




AvatarLaia Weasley 140 comentaris12/08/2014 a les 13:39:39
#24888Encara no he escrit cap fanfiction

Uaaaa!!

Capitulaaas!! M'ha encantaat, els regals dels James, pff fabulosos, m'ha agradat la comparacio amb els mentos xD, i aviam com usara la Felix Felicis.... Els regals de la G i l'Alice, moltguais tambe, i tant que el regal de l'Alice portara cua... aviam com reacciona la dona i si ho aconseguiran!

Potser m'ha faltat el regal de la Lily.... jejej

MM'encanta la venjança per la Juliet Montague...i espero amb candaletes la reaccio...a mes de que les fotos son força substamcioses... ara aviam que no els pillin... perque sino si que s'hauran ficat en un bon merder-....jajajaja pero de moment anem a disfrutar la reaccio

Divertit el moment en que la Ge ha explicat a en James i a l'Alice la seva mirada amn l'Ehpran,i com els altres dos se n'han fotut....

Petooons




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/08/2014 a les 21:23:56
#24889Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Laia Weasley: Sí? Capitolàs? Me n'alegro, que bé! Molen els regals, eh? La veritat és que el Felix Felicis el vaig improvitzar a última hora, així que encara no li he pensat cap propòsit, però amb de d'embolics en què es fiquen esl Magatotis no pateixo pas! XD

Veurem sobre la Helen Swan durant les vacances de Nadal, anirem a casa seva a xerrar amb ella i tot. I sobre la Lily la veritat és que no hi he caigut! Però crec que ni ella mateix ano hi hacaigut, en l'aniversari del James! XDD

Moooola, això de la Juliet i el Romeo a lo Lannister, oi? Hahahahaha, és que serà tan bo quan surti...! I a mi també m'ha fet molta gràcia la resposta de l'Alice de... "Uhhh us heu mirat... espero que hàgiu fet servir protecció!" Hahahaha! 

Gràcies er comentar, fins la propera!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris12/08/2014 a les 21:38:55
#24890Encara no he escrit cap fanfiction

Hola :D

Vinc a deixar-te un dibuix, és l'únic que de moment tinc acabat ^^:  http://gillyweed999.deviantart.com/art/Magatotis-475113899

Encara no he tingut temps de llegir els últims capítols, més tard ho faré i demà et faig un comentari decent. :3

PD: l'Alice del dibuix vol que et digui, per a que li transmetis a l'Alice de debò, que el mal gust en la roba és culpa meva, tinc entès que taronja i roig no van bé junts però tot i així la vaig conjuntar d'aquesta manera u.u". La moda no és lo meu.
-Ala, contenta?
-I lo del James què?
PD2: I també demanar perdó perquè el James m'ha quedat horrible, i als altres els dóno un aprovat just, igualment sé que podria estar millor però no sóc pas professional hum. xD
-Ja?
-Sip.
PD3: tinc una petita teoria te l'envio per mp!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris12/08/2014 a les 23:04:58
#24891Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

O.O

Com mola, Arweeeeeeen! El dibuix està megacurrat! Que meravellós! Les noies molen moltíssim, i a l'Alice li queda bé la roba! El James està béeeeeeeeee i el Frank també, i els quatre regals de l'Oracle... ohhhh que guai, se'n va directe de portada de la primera fanfic! (Clarament MOLT superior al meu dibuix!)




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris13/08/2014 a les 15:10:08
#24892Encara no he escrit cap fanfiction

O.M.F.G.  Molt bo!!! M'ha encantat!!!

Genial l'Sloan, és bonissim el que passa a pocions xD i... i... tot, és que tot! A tots els capítols em sorprens amb frases que són per morir-se de riure i el fil que es va desenvolupant de l'argument segueix igual o més interessant. M'ha agradat especialment que hagin sortit escenes on prenien protagonisme personatges més "secundaris" o així, l'Albus, l'Sloan... i que es mencionés l'Hugo i el Kilian (una pregunta, el Lysander sortirà? perquè no sé si afegir-lo o treure'l del dibuix dels del curs de la Lily). Els regals del James són fabulosos. I la idea de l'Alice per al regal de Nadal pel Harry, oh, quina bona idea! Quines ganes de veure sortir l'article dels Montague a la revista *risa malèvola* però ells ja s'ho pensaran el qui ha estat i que han fet servir poció de la mutació, no? Espero que no en trobin proves...

Tema Agatha, ho vaig encertar el que et vaig dir per mp sobre ella fa unes setmanes? És que em vas dir que sí però més o menys, que m'ho havia de remirar crec, i hi he estat pensant i una part del que vaig dir ho mantinc però en l'altra he canviat d'idea. Vaja, que et torno a enviar la teoria millor escrita i ja em diràs ^^ És que poses unes frases que encaixen perfectament...

NO D: no canviïs la portada de la primera fanfic pel meu dibuix SISPLAU. El que hi ha l'ha fet l'autora o sigui tu, i això m'encanta, i és preciós... El nivell no el penso comparar (però m'agrada mil vegades més el teu. Merda, ja l'he comparat xD), el cas és que jo ho faig com a extres, si hagués sabut que se't passaria pel cap de debò això que has dit no ho hauria dibuixat :S

Què més puc dir? Ah! Que no t'ensenyaré la resta de dibuixos si el canvies. (Per si el mètode súplica no funciona, ara et faig xantatge v_v" no sé si ho he après dels magatotis o dels slytherin, i m'és igual, el que vull és que funcioni xd) Em sento halagada perquè t'agradi tant, això sí >.<

Em sap greu si et vas sentir trista per la falta de comentaris, que consti que la meva presència espiritual sí que hi era. Cada dos per tres els dilluns el meu cervell estava "ja haurà sortit el capítol nou?" "sí, a hores d'ara segur que ja ha sortit" "ostres què deu passar què deu passaaaar akjdskjdg"

Un petonàs, ets fantàstica! :D




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/08/2014 a les 16:41:33
#24895Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

 

Wiiii, Arwen, quin comentari més llarg! Anem per parts!

Pensava que el capítol de Double double sí que l'havia llegit, ja! L'Sloan i la classe de pocion queden molt lluny en la meva ment, ja! XD Sí, intento donar protagonisme a uns quants secundaris... m'agradaria fer sortir més la penya de l'Albus, però no sé gaire bé què fer amb ells, els magatotis són més interessants, i la Lily i l'Sloan molt més divertides!

El Lysander... doncs no ho sé gaire bé. Crec que no gaire, a no ser que se m'acudeixi alguna mena de trama amb ell. Representa que és amic de la Lily i l'Hugo és clar, però no sé què fer-li fer! Però què coi, sí, sortirà, ho acabo de decidir ara mateix! XD Potser una mica és endavant, per això!

Com dius, els Montague sospitaran molt dels Magatotis, perquè ells saben que no han estat ells, és clar! Però no poden inculpar-los perquè totes les proves són a ca l'Alfred i només ells hi tenen accés, a la sala del Vitruvi. Respecte a l'Agatha ja t'he contestat per MP! ;)

Pel que fa als dibuixos. Okay, em guanyes més pel xantage que per les súpliques. Però a veure. T'explico. Jo només feia els dibuixos perquè no coneixia ningú que dibuixés bé i me'ls pogués fer. Quan la Cris em va fer els del tercer i el quart, evidentment vaig posar els seus, que són molt millors! I ja que has fet aquest, molaria molt posar-lo! Entenc que els fas per mi, no per la fama, pe`ro ja que els fas, per què no aprofitar-los i que es vegin? N'estic molt orgullosa d'això que hi hagi fans de la fanfiction que facin fanart! T.T A més a més molen moooolt! De qui més estàs dibuixant, de qui més? Del curs de la Lily, dius? I del curs de l'Albus també? *.* Wiiiii!

Hahahahaha! Sé que compto sempre amb la teva presència espiritual, pe`ro quan tens només dos comentaris és com... okay... :( I això que llegeixen fanfics molta gent! Mai no veig menys de 10 persones connectades, però gairebé totes són muggles i no poden deixar comentaris... És una pena que no es registrin, pe`ro què hi farem!

Petonets i gràcies per comentaaaar!




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris13/08/2014 a les 20:42:32
#24896Encara no he escrit cap fanfiction

Ara mateix veig 21 muggles connectats, tens raó, quan jo no estava registrada a tot arreu em trobava que no podia escriure o mirar i posava "Registrat. És gratuït ;)", a veure si els convenç a ells, també! xD

He estat pensant en el que has dit sobre el fanart, i les meves conclusions són:
1) A mi m'agradaria que no el canviessis, perquè el teu ja està molt ben fet, i si algú vol veure fanart d'aquesta fic, ja en buscarà o es trobarà algun link cap a un dibuix pels comentaris...
2) (m'ha costat considerar aquesta opció) sí, el pots canviar per un de meu, però només amb la condició que no serà indefinidament...
Què et sembla? He cedit molt, eh... :)

Un dibuix serà... de la unitat d'aurors! I dels del curs de l'Albus també, sip. Però no en dic més! xD Però no estaran de seguida, tardaré lo meu, que ho faig a estonetes i vaig lenta. ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/08/2014 a les 21:05:59
#24897Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, vale, jo posaré el teu i si alguna vegada algú altre me'n fa un altre, doncs els vaig rotant. O si tu en fas un altre, clar, puc anar rotant dibuixos teus! XD

Un dibuix de la unitat d'aurors seria MASSA meravellós! I els del curs de l'Al i la Lily també, evidentment! Wooooo quina expectació que tindré ara! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris25/08/2014 a les 21:20:41
#24978Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sóc la peste, ho sé -.- Com sempre, he anat llegint mentre penjaves però o no tenia temps o ho llegia amb el mòbil i no tenia ordinador per comentar.  Total, que aprofitant que has penjat el capítol m'he rellegit els últims per comentar-los.

Se m'acaba d'acudir que el Mike Abbot podria ser família del Frank i l'Alice (no sé si ho havies mencionat en algun moment ja). Són cosins o algo semblant?

Hauré de pensar si hem conegut algú que sigui més o menys de l'edat de la Blake Waterstone, a veure si ja ha sortit i m'ha passat per alt.... m'agrada molt aquest fil i tinc molta curiositat per veure on porta! I també a veure si l'Agatha hi intervé en algun moment.

Tots els regals que li fan al James molen moltíssim! A veure quan en fa ús!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris26/08/2014 a les 08:48:03
#24979Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: No vas al dia, no, que encara et queden dos capítols! Gràcies per comentar, per això! Ja sé que vas de cul, tranqui! El Mike Abbot està emparentat amb els Longbottom, però no són cosins germans, simplement estan emparentats igual que ho estan totes les famílies pures, que en algun moment les famílies s'entrecreuen. Però no són de la branca directe de la Hannah Abbot sinó d'una altra. Crec que no hem conegut ningú de l'edat de la Blake (ningú que estigui viu, però sí que hi ha la Helen Swan, que surt ja a l'últim capítol que he penjat. L'Agatha en aquesta part de la història no hi intervé pas, per això! Sí, a mi també m'encanten els regals del James! Crec que el Felix Felicis ja sé quan el farà servir! Gràcies per comentar, pe`ro segueix! Hehehehe!