La Crònica dels Tres Germans - 20: No cometis el crim pel qual ara compleixes sentència
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 18/08/2014 a les 16:03:24
Última modificació 18/08/2014 a les 16:03:24
Tots els capítols de La Crònica dels Tres Germans
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


20: No cometis el crim pel qual ara compleixes sentència

 

Era l’últim divendres abans de Nadal, l'endemà marxaven cap a casa, i els alumnes anaven ja amb l’ambient festiu a sobre. Alguns professors, com el Neville, l’Ernie McMillan i  l’Aberforth, havien decidit no fer matèria a classe, perquè l’ambient era molt distès (no era que fos una novetat en el cas de l’Aberforth, però bé, ho feia conscientment, aquell cop). Tothom estava d’allò més relaxat, perquè tot i que tenien un munt de feina, tenien pràcticament quinze dies per fer tots els treballs, tot i que evidentment, en la majoria dels casos no s’enllestirien fins el dia abans d’entregar-los.

Així que tothom xerrava animadament durant l’esmorzar, gaudint dels arbres de Nadal empolainats que havia instal·lat el Hagrid per tot el Gran Saló, així com les garlandes que levitaven pel sostre que havia afegit alegrement l’Aberforth, que podien anar des d’estrelles de colors  fins a sabatilles, passant per un elf domèstic que havia passat per allà en el moment equivocat.

Va haver-hi un guirigall de ca l’ample quan va arribar el correu, perquè els mussols es van trobar que la seva via d’aterratge estava plena de garlandes, o sigui que de cop i volta va començar una pluja d’objectes i éssers vius del sostre. La Hedwig II va acabar aterrant de cap per avall davant del James, amb un gran paquet lligat a les potes. El James el va deslligar amb compte, i li va donat una mica de bacó a l’òliva perquè es calmés. Quan va obrir el paquet el James va reprimir un crit d’admiració, i va mostrar als seus companys el llibre que li havia fet arribar el seu pare. Tenia les cobertes dures, de color negre i blau fosc, amb lletres platejades.

 

Memòries d’Azkaban

Sirius Black

 

—S’ha publicat avui! —va exclamar el James, observant bé la portada.

Va veure que més avall, en lletres també platejades però més petites hi deia que contenia un “Pròleg de Harry Potter, fillol de l’autor”. El James el va fullejar i va veure que el pròleg tenia ben bé vint pàgines; el seu pare es devia haver emocionat. Se l’enduria a classe per llegir-s’ho amb calma.

—Com mola! —va exclamar el Frank, al seu costat, mirant també com el James fullejava el llibre—. Segur que es ven un munt...

—Hi ha coses sobre la Blake Waterstone? —es va interessar la Geena mentre s’acabava el seu iogurt.

—No, no —va dir el James—. Ja ho vaig parlar amb el meu pare i també va trobar que si el Sirius no ho havia compartit amb ningú en vida, ni tan sols amb ell o el Remus, la gent que ho llegís no n’havia de fer res, de la seva xicota. Si és que ho era. Ja n’esbrinaré coses, quan parli amb la senyora Swan.

—Ei, James, mira! —va exclamar l’Alice amb el diari a la mà—. En surt una ressenya al Periòdic Profètic!

Com molt bé deia l’Alice, al diari hi sortia una un article sota la fotografia de la portada del llibre, en què se’n feia una ressenya. Per sort, no era de la Rita Skeeter, o el James ja hagués passat tot el dia de mala lluna.

L'altra agradable sorpresa va ser l'arribada de la Hogwatch de desembre, la primera que es publicava sota la supervisió de la Geena. El canvi de redactor en cap de la resvista era evident per qui fos que la fullegés. Seguia havent-hi un apartat de xafarderies, però ja no ocupava el noranta per cent de les pàgines, sinó que hi havia articles sobre temes d'interès per als estudiants, informació sobre les branques d'estudis que es podien cursar a Hogwarts, algunes notícies sobre els Departaments d'Educació i de Lleis Màgiques que podien afectar directament els alumnes, un parell d'articles sobre descobriments màgics que hi havia hagut recentment, i fins i tot una entrevista al grup de música The Wyrd Sisters.

—On són les fotos dels Montagüe? —va voler saber de seguida l'Alice

—Cap al final —va respondre la Geena—, amb les xafarderies, a la nova secció anomenada "No comments".

—Què és això? —va preguntar el Frank.

—Oh, una novetat respecte a les xafarderies. Res de comentaris personals o d'escriure rumors o opinions sobre notícies que no s'hagin pogut contrastar o preguntar als seus protagonistes —va informar-los la Geena—. El que és escriure, només s'escriuran articles amb el consentiment de les persones afectades, per poder-los preguntar si tenen res a dir sobre el rumor que sigui que corre per l'escola. Per exemple, si aneu a la pàgina 33, veureu que van sorprendre el Don West i la Rachel Graham de setè pels jardins. Els van preguntar i van anunciar que estan sortint. Doncs molt bé, es pot fer un article i publicar-lo a la revista, fet, i es poden redactar tot els detalls que ells dos ens hagin donat de primera mà. En canvi, la fotografia dels Montague i algunes altres que veureu, no tenen cap mena de redacció ni explicació a peu de pàgina, sigui perquè no se'ls ha pogut preguntar  o no han volgut fer declaracions. Doncs es posa la fotografia a l'apartat No Comments i punt, res de fer elucubracions.

—Em sembla força correcte —va assentir el James, i els altres van estar-hi d'acord.

Però el cas va ser que la fotografia dels Montague era millor i tot sense els comentaris que ningú pogués fer. No calien explicacions. Aviat el Gran Saló es va omplir de murmuris i rialles a sotaveu, tothom comentava la fotografia amb els ulls com plats i mirant cap a la taula d'Slytherin sense dissimular. 

—No comments —va fer l'Alice—. No hagués pogut ser millor! Mireu els Montague!

La Juliet i el Romeo Montague eren tots dos a la taula dels professors, cridant i bramant primer a l'Agatha McGonagall (que no es va dignar ni a deixar d'empastifar mermelada a la seva torrada) després a la directora, i finalment al Neville, tot això mentre feien gestos en direcció als Magatotis.

—Sembla que sospiten de nosaltres, oi? —va riure l'Alice.

—Ja ens ho esperàvem… —va fer el Frank, sense fer-li ni fred ni calor—. Bé, jo tinc Botànica, nois, ens veiem a les onze a Pocions i ja m'explicareu com acaba, això…

El James, l'Alice i la Geena van veure com el Frank marxava i com el Neville s'acostava cap a ells, amb cara cansada, i amb els Montague darrere seu. El James no es va poder reprimir.

—Mite'ls, els Lannister!

La Geena i l'Allice es van recargolar de riure a les cadires. Al Neville no va semblar fer-li tanta gràcia.

—Nois, el senyor i la senyoreta Montague us acusen d'haver manipulat les fotografies que surten d'ells a la revista.

—No estan manipulades —va dir la Geena eixugant-se els ulls de tant de riure—. Me'n vaig assegurar quan les vaig rebre anònimament fa un parell de dies.

—Ha! —va cridar la Montague—. Anònimament, diu! Sé que has estat tu, Longbottom!

—Jo? —va dir l'Alice—. Jo no vaig fer aquestes fotos, però t'asseguro que les hauria fet encantada si us hagués enxampat així…

—En cap moment el Romeo i jo…! —va començar a cridar la noia, però la Geena la va tallar.

—Si vols veure les fotos originals, les té la professora McGonagall. Tu mateixa veuràs que són autèntiques.

—Doncs hauran fert servir Poció de la Mutació o alguna cosa semblant! —va cridar el Montague, cabrejadíssim.

—Eh! —va saltar el James, fent-se l'ofès—. A nosaltres no ens carreguis les culpes de les vostres promiscuitats malaltisses, eh?

—El vostres pares deuen estar orgullosos —va afegir l'Alice amb un somriure tort, abans de fer-li un gest de brindis a la Montague amb el seu suc de carbassa.

—Per què no hi sortia, això, a l'índex original de la setmana passada? —va exigir-li la Montague a la Geena, de braços creuats.

—Oh, addicions d'última hora, ja saps com va, tu n'eres la reina, oi? —va dir-li la Geena, enfadada—. I dóna gràcies que no les penso compartir amb Bruixa Indiscreta, o aleshores potser sí, que els vostres pares n'estarien orgullosos de veritat… Però és Nadal i em sento generosa.

—Pensa deixar això així? —va cridar-li el Montague al Neville—. No pensa registrar-los l'habitació en busca de proves?

—Proves de què? —va dir el Neville fruncint el front, i el James va veure que no era cap bona idea parlar-li amb aquell to—. De restes de Poció de la Mutació? No sóc cap expert en pocions, però si no m'equivoco es necessiten certs ingredients per preparar-la que no són pas a l'abast dels alumnes.

—Ho podrien haver robat al professor McNair!

—Vés i pregunta-li, al teu estimat McNair, si algú li ha robat res de la despensa! —va dir l'Alice, contenta, perquè allò ja li havien pispat feia tres anys.

Els Montague se'n van tornar cap a la taula dels professors amb aire decidit, i els Magatotis van somriure a la seva taula, tot i que es van sentir ben escrutats pel Neville, que es coneixia la seva filla de sobres.

—Espero que si us escorcollo les habitacions no trobi res…

—Tranquil, sabem fer bé la nosra feina —li va deixar anar l'Alice amb un somriure—. Fes el que hagis de fer, papa. 

—No en vull saber res més…

 

*   *   *

 

L'útim dia del trimestre va passar prou ràpidament. Després de Pocions van anar a dinar i van explicar al Frank com havia quedat la cosa. Entre la falta de  proves (les restres de Poció de la Mutació eren a ca l'Alfred, a la sala de darrere del Vitruvi, on ningú no podia entrar sense la contrassenya) i el fet que l'endemà ja marxaven a casa, sabien que era impossible que els atrapessin. 

Per la tarda només tenien classe el Frank i la Geena de Muggleologia i Runes Antigues respectivament (per desgràcia de l'Alice, que havia esperat que la Geena l'ajudés a reollir la lleonera que era la seva habitació) així que ella i el James es van dedicar a empaquetar-ho tot per la tornada a casa pel Nadal. El James va tenir prou consideració per anul·lar l'entrenament de quidditch d'aquell dia, en primer lloc perquè nevava amb ganes i en segon lloc perquè en realitat tothom anava atrafegat fent els baguls. 

Així que a tots es va venir molt de gust anar a mitja nit a la Sala de la Necessitat a fer l'última trobada de l'any amb l'EM. Els Magatotis arribaven els últims, vigilant a través del Mapa de Magatotis que no els descobrís ningú pels passadissos. 

—Alice, al final et quedes a casa o te'n vas a Atenes? —li va preguntar el Frank.

—La mama em fa quedar a casa —va remugar l'Alice, amb cara de pomes agres—. I això que m'havia estat treballant el papa aquesta última setmana, però al final no ha servit per a res. Espero que el Paris no s'ho prengui malament.

—No pateixis —la va calmar la Geena—. El meu pare tampoc no el deixa venir a ell, així que està igual que tu. 

El James es va mirar l'Alice de reüll. Notava que la seva amiga no duia bé allò de la relació a distància. I de veritat, de veritat que havia esperat que l'Alice pogués anar a Atenes, i que parlés de tot el que li havia passat aquell trimestre amb el Paris, i que o bé tallessin o bé busquessin la manera de fer funcionar la relació, perquè si no, no hi havia manera de passar pàgina. No era mentalment sa, ni per a ell, ni per a l'Alice, que cada vegada que tenien un problema comptessin l'un amb l'altre de la manera que ho feien. No era just ni per a ells, ni per al Paris. 

Però va pensar que ja tindria temps de sobres de pensar en tot allò durant les dues setmanes de vacances que estaria lluny de l'Alice, així que quan va arribar a la sala, es va posar la seva túnica vermella, igual a la de tots els altres, i es va centrar en la sessió. 

—Aquest és l'últim dia abans de les vacances —estava dient l'Albus, aferrat al seu gran cargol de mar—, així que no té aire sentit que fem res de nou, sinó que crec que podríem repassar tot el que hem estat fent. El protego i l'expulsiarmus ja els dominem prou bé tots, fins i tot els de tercer, i no anem malament amb el petrificador i l'estabornidor. Si us sembla podem fer una ronda de cada, per parelles. Tenim coxins per no fer-nos mal.

Tots es van posar mans a l'obra. El James estava impressionat amb els avanços que havien fet tots en un trimestre tant de Defensa, com d'Encanteris, com de Transfiguració. I estava especialment sorprès amb l'Albus, ja que últimament només la Rose aconseguia dominar els encanteris abans que ell. Just quan passava pel seu costat per veure si li podia corregir alguna cosa, l'Albus va estabornir el Charlie amb un encanteri no verbal, i ens estem referint a un noi de ben bé dos metres!

—No tinc res a dir, Linda! —va exclamar el James, amb un gest aprovador.

—He estat practicant —li va confessar l'Albus.

—Doncs sembla que les hores d'estudi aquestes teves donen els seus fruits!

—Hum. Nois. Perdoneu —va dir una veu greu darrere d'ells, i es van girar per trobar-se l'Sloan amb cara d'incomoditat—. Sento demanar-vos això a última hora, però… segueix en peu l'oferta de passar els Nadals a casa vostra?

—Eh? —va fer el James, però l'Albus el va tallar de seguida.

—És clar, però… n'estàs segura? Has parlat amb la teva mare?

—He rebut resposta seva avui —va explicar amb un sospir l'Sloan—. És a Xina, amb la meva tia. I diu que ha de treballar i que serà millor que em quedi amb el meu pare… a qui no tinc ganes de veure.

—Ostres —va fer l'Albus amb posat greu.

—Està bé, ja et vaig explicar que no som gaire… familiars, a casa meva. Si hi ha qualsevol problema em puc quedar a Hogwarts, no passa res!

—Què va! —va saltar la Lily, acostant-se amb dificultats després que l'Hugo li hagués petrificat la meitat esquerra del cos—. Ja li he dit que pot venir sense problemes!

El James es va encongir d'espatlles.

—Tenim lloc de sobres, espero que no t'incomodin les aglomeracions de gent, per això!

—Moltes gràcies —va dir l'Sloan—. La veritat és que us ho agraeixo perquè a més de Nadal, també és el meu aniversari dos dies abans i…

—Eh!? —va cridar la Lily—. Com que el teu aniversari!? Demà passat és el teu aniversari!?

—No.

—Però acabes de dir…

—Lily, centra't i compta —va dir l'Sloan amb un sospir—. Dos dies abans de Nadal.

La Lily es va mirar els dits de la mà dreta fent un esforç.

—Demà passat no… l'altre.

—Bona noia. 

—Aprenc moltes coses, amb tu —va assentir la Lily—. Però no m'havies dit que era ja, el teu aniversari!

—En la meva defensa, aquesta és una d'aquelles coses que un pregunta.

—Ja comencem!

L'Albus i el James es van mirar amb esgotament i es apartar de les dues noies per anar a reanimar el Charlie.

—Li vas proposar tu, que vingués a casa per Nadal? —li va preguntar el James, estranyat—. I com sabies tot això de la seva mare? No sabia que fóssiu amics.

—Me la vaig trobar el dia que va sortir tot allò del seu pare a la Hogwatch i vam estar parlant una bona estona —li va explicar l'Albus, mentre intentaven carregar el Charlie entre tots dos sense gaire èxit—. És molt tancada, l'Sloan. Crec que li aniria be parlar amb algú de tant en tant. L'altre dia… no ho sé, em va donar la sensació que no devia de tenir gaire gent amb qui parlar, abans de conèixer la Lily.

—Doncs li ha tocat la loteria —va dir el James sarcàsticament.

—La veritat és que sí… 

El James i l'Albus es van donar per vençuts i van decidir deixar el Charlie a terra i anar-lo esquitxant amb aigua de la vareta. 

—Creus que estaria bé fer-li una festa d'aniversari? —va rumiar l'Albus.

—Per què no —va fer el James—, podríem invitar els del seu curs i…

—No, no gaire gent —va tallar-lo ell—. Pel que he vist no li agrada que li prestin gaire atenció… Li prepararé alguna cosa senzilla, però divertida.

—Caram —es va sorprendre el James—. Quantes molèsties.

—Sembla maca, i està una mica moixa —va dir de seguida l'Albus—. I si hem d'esperar que li prepari res la Lily…

 

*   *   *

 

Quan van arribar a King’s Cross l’endemà, tots els alumnes estaven baldats del llarg viatge, i en el cas d’alguns, com els passava als Magatotis, encara tenien un bon tram fins arribar a casa. Aquell any, però, hi havia una petita novetat que els va alegrar el vespre a tots: el James podia fer màgia.

—A veure —va dir pomposament, traient-se la vareta de la túnica abans de sortir de l’andana 9 i 3/4—. Qui vol que li encongeixi l’equipatge a mida de butxaca?

No ho hauria hagut de dir en veu alta, perquè aviat es va formar una cua davant d’ell que el va tenir allà ben bé vint minuts.

—Que aprofitada que és la gent, tu... —es queixava quan per fi va haver acabat, i caminava amb els seus amics ja per les andanes muggles de King’s Cross, amb el seu bagul, el de l’Albus, el de la Lily i el de l’Sloan a la motxilla—. Geena, el teu tren surt d’aquesta andana, oi?

—Mmm... a veure...—va fer la noia, mirant el penell de sortides de l’estació—. Sí, Aeroport, andana 2. Bé, nois, bon Nadal! Passeu-vos-ho molt bé i que us regalin moltes coses!

El Frank i l’Alice es van separar dels altres quatre a l’entrada del metro, i van tirar per la línia Victoria, mentre que els Potter i l’Sloan agafaven el metro a la línia Nord.

Van aconseguir quatre seients junts al vagó i s’anaven estirant i badallant davant les mirades estranyades dels londinencs.

—Nois, us he de comentar una cosa —va dir el James als seus germans—. Un dia d’aquests, abans de Nadal, aniré a Nottingham a veure una dona que es diu Helen Swan.

—Qui és? —va preguntar la Lily encuriosida.

—Era una companya de curs de l’avi James i l’àvia Lily —va explicar—. De fet, pel que he descobert, és l’única persona de Gryffindor d’aquell curs que segueix viva.

—Ostres, no n’havia sentit a parlar —va dir l’Albus—. I com és, que la vols anar a veure?

—Per fer-li un regal de Nadal al pare. Sabeu l’àlbum de fotos que té que li va regalar el Hagrid quan era petit? —l’Albus i la Lily van assentir—. Doncs he pensat que li podríem demanar a la senyora Swan alguns records dels avis, i regalar-li una cosa semblant, però seria més guai, perquè no serien fotos bidimensionals, sinó que els podria veure i sentir parlar i tot...

—Ostres, és molt guai —va admetre l’Albus.

—Si m’hi acompanyeu, podríem fer que fos de part dels tres, així no vaig sol, que en autobús són unes quantes hores de viatge.

—Jo m’apunto! —va exclamar de seguida la Lily—. Vine tu també, Sloan, així fem turisme un dia.

—Sí, sí, jo també vindré —va assentir l’Albus amb un somriure.

—Ja saben els vostres pares que vinc a casa vostra? —va preguntar la veu una mica preocupada de l’Sloan.

—Sí, no pateixis, estan avisats —va assentir el James.

—Em va dir el meu pare que pel meu aniversari em volia venir a veure... —va sospirar la noia, amb cara de no saber si li agradava la notícia o no—. Li puc donar la vostra direcció o li dic que millor quedem a un altre lloc?

—Que vingui a casa, tranquil·la —va dir l’Albus—. De fet és dilluns, el teu aniversari, oi? Els nostres pares estaran treballant. Que vingui, i ja us deixarem una mica d’intimitat.

L’Sloan va assentir tímidament.

—Els he dit als meus pares que és el teu aniversari, també! —va exclamar la Lily alegrement, potser per canviar de tema—. Li vaig demanar a la mare que fes un pastís, i comprés unes veles amb el número 14, i una postal, i globus en forma de 14...

—Catorze? —va preguntar l’Sloan, estranyada—. Per què, catorze?

—Coi, no fas catorze anys? —va fer la Lily.

—No, en faig quinze —va respondre l’Sloan.

—N’has de fer catorze.

—No, quinze.

El James i l’Albus van intercanviar mirades. Ai, ai. Enmig del metro no, per favor, van pensar tots dos. Però no va importar gaire, el que volguessin o no.

—Has de fer catorze anys! —va exclamar la Lily—. Hogwarts es comença als onze anys! Si ara fas tercer, és que van començar al setembre amb tretze anys! Per tant, ara en fas catorze!

—Sé quants anys faig! —va cridar l’Sloan—. I en faig quinze! Hauria d’estar fent quart, però vaig decidir repetir curs!

—Com que estàs repetint curs? —es va indignar la Lily—. I per què, si es pot saber?

—La McGonagall em va dir que ja que canviava d’escola, em recomanava que repetís curs perquè hi podia haver nocions que encara no tingués... I per si tenia algun problema amb l’idioma.

La Lily se la va quedar mirant amb incredulitat.

—Parles anglès millor que jo —li va retreure.

—Ja, però la McGonagall no ho sabia —va dir l’Sloan mirant les musaranyes.

—I suposo que tampoc no vas recordar dir-li que eres superdotada, oi? —va endevinar la Lily.

—Evidentment que no! Sóc idiota, o què? —va saltar l’Sloan—. Si algú et dóna l’oportunitat de posposar la vida laboral un any més, l’agafes sense dubtar!

—Quines penques —va fer la Lily, creuada de braços.

—T’has enfadat?

—No m’expliques mai res! Com no em dius que estàs repetint curs? —va explicar la Lily—. No és que m’importi, tampoc no és que el meu cervellet sigui el raig de llum més brillant del cel, però coi, una no hauria de cagar-la al pastís d’aniversari de la seva amiga!

—No m’ho havies preguntat.

—Tinc ganes de llançar-te a la via del tren —va deixar-li anar la Lily—. No et conec! Me n’assabento de les coses per casualitat!

La picabaralla entre les dues noies va durar fins que van arribar a casa, el James i l’Albus rebufant per davant de la Lily i els seus retrets. Quan el James va obrir la porta del número dotze de Grimmauld Place, li va arribar una agradable olor de carn a la brasa i aviat el Harry i la Ginny van sortir de la cuina per rebre’ls.

—Hola, nois! —va exclamar la seva mare i va córrer a fer-los una abraçada—. I els baguls?

—A la motxilla! —va dir el James—. Un, que ja pot fer màgia.

—Ah, bona idea! Hola Albus! Com estàs? Lily, encara no t’has tallat els cabells, veig... i qui és la teva amiga?

—No en tinc ni idea! —va exclamar la Lily, ofuscada i se’n va anar amb pas altiu cap a la cuina.

 

*   *   *

 

Al final el James i l’Albus havien presentat l’Sloan als seus pares, que havien estat molt educats, i havien estat bona part del sopar preguntant-li coses de la seva família i de tots els llocs on havia viscut, que eren bastants.

—Caram, quina vida més interessant! —va exclamar el Harry.

—Vaja, això venint del Harry Potter és tot un afalac! —va exclamar l’Sloan—. Em va explicar la Lily que fa poc va ser a presó, senyor Potter, per tot allò de la Llei de Secretisme?

—Ostres, me n’havia oblidat! —va exclamar el James—. Com va anar allò? Que hi vau ser gaires dies, a presó, tu i els tiets?

—Nah —va fer el Harry, traient-li importància amb un gest—. Vam ser a presó preventiva durant una setmana, fins el dia del judici, ens vam declarar culpables, i ens van condemnar a cinc anys de presó.

—I ho diu com si res —va murmurar l’Albus.

—El mateix dia que ingressàvem a presó ja vam escapar —va explicar el Harry.

—Com us ho vau fer? —va demanar el James.

—Això és informació confidencial del Depart...

—Au, vaaaa! —va exclamar el James—. No ens facis quedar malament davant l’invitada. Explica els detalls, va!

El Harry i el James es van aguantar la mirada uns moments, mentre els altres s’ho miraven enriolats, Ginny inclosa, i finalment el Harry va fer un sospir.

—No és tan enrevessat com podria semblar —va explicar—. Durant la nit la Lizzbell va entrar per la finestra transformada en rat-penat amb les nostres varetes. Vam sortir, l’Hermione va anar repartint obliteradors a tort i a dret i vam sortir tan panxos per la porta principal. La presó era muggle, no va haver-hi cap contratemps.

—La Lizzbell és una agent del Departament d’Aurors —li va explicar la Lily a l’Sloan—. Mola molt, és una vampiressa, una vegada la vaig matar sense voler, i es va transformar en cendres i va ser molt guai, però reviu amb una goteta de sang, així que no va passar res.

—Que la vas matar sense voler?

—Els vampirs són molt delicats, una mica de llum de no res i puf! —va explicar la Lily, negant amb el cap.

—Ah, James —va canviar de tema el Harry—. T’agradarà saber que el llibre del Sirius està venent molt i molt bé. Un llançament increïble, ja estan preparant una segona edició!

El James va assentir content, tot i que hi havia una part de tot allò que el tenia una mica inquiet.

—Què en farem, dels diners?

Allò el preocupava una mica. Trobaven un llibre que no havia escrit cap d’ells, l’editaven com els venia en gana, el publicaven, i apa, a cobrar!

—Anem de vacances a algun lloc guai, aquest estiu, sisuplau! —va saltar la Lily, entusiasmada—. Podríem anar a Egipte a veure el Teddy! Les piràmides han de ser molt guais!

Des que el tiet Bill li havia aconseguit una beca a Gringotts l'any anterior, el Teddy vivia a Egipte, buscant tresors. 

—Hm —va fer el Harry, mirant-se la seva filla una mica insegur—. Què en penses, James?

—Que no ens hauríem de quedar aquests diners.

—Ehhhh? —va cridar la Lily, i fins i tot l’Albus se’l va quedar mirant una mica sorprès.

—És que el va escriure el Sirius, no cap de nosaltres —es va explicar—. Els diners haurien de ser per a ell... o per la seva família...

—El Sirius no tenia família —va dir l’Albus—. Ho va deixar tot en herència al papa, no? Per Merlí, vivim a casa seva! Tenim els seu elf domèstic! Els drets del seu llibre són del papa, no? A més, li va escriure ell el pròleg i tot.

—Ja, però... —el James no sabia exactament com explicar-se—. No és una cosa que el Sirius fos conscient que li deixava, ho vam trobar nosaltres i ho vam publicar...

—Jo també estava tenint alguns dilemes morals en referència a aquests diners… —va admetre el Harry—. Havies pensat en alguna cosa?

—I si ho donguéssim a beneficència? —va proposar el James.

—No! I Egipte què? —va saltar la Lily.

—A quina organització ho voldries donar? —va preguntar l'Albus, que començava a interessar-se per allò.

—A alguna cosa que li hagués agradat al Sirius, suposo.

—Què, compensacions econòmiques per a tots els innocents que han acabat a Azkaban? —va dir el Harry, amb un somriure tort—. No són gaires, eh?

—No el van fer fora de casa, quan era menor, encara? —va recordar l'Albus—. I alguna mena d'orfenat?

—Buf, per això no tindríem ni per on començar, n'hi massa, malauradament. 

—El Sirius era un rebel —va rumiar el James—. Potser alguna cosa que hagués cabrejat de veritat a la seva família? Que ajudi la gent però… no ho sé, alguna cosa per a la integració dels muggles al món màgic o alguna cosa així…

—Pensa-t'ho —va dir el Harry amb un somriure—. Potser en treus alguna cosa bona. 

—Un viatge a Egipte segur que no… —va remugar la Lily.

I el James va anar a dormir aquella nit pensant en allò, i va decidir que possiblement seria el seu propòsit d'any nou: un projecte per realitzar amb tots aquells diners. Fer que el Sirius estigués orgullós del seu llegat. 

 


Llegit 615 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris18/08/2014 a les 16:18:45
#24902Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Un altre dilluns, un altre capítol! M'ha costat d'escriure, aquest... molt llarg i poca teca, és bàsicament un capítol d'enllaç però no passa gran cosa, a banda de l'esperat número de la Hogwatch, és clar!

Bé, comencem pel títol: És del Comte de Montecristo d'Alexandre Dumas, que es va començar a publicar per fascicles el 1844. Va per les tres persones que apareixen en aquest capítol que "compleixen sentència" sense haver comès el crim: en primer lloc, evidentment, el Sirius, en segon lloc els Montague i, en tercer lloc, el Harry. Sóc incapaç de trobar la frase en l'original francès, però si algú per casualitat té el llibre per casa o la pot trobar, m'agradaria molt tenir-la en l'idioma original. Gràcies per avançat si algú me la localitza!

I ja està, crec qu no hi ha gaire per comentar, a banda de les coses que anem aprenent de l'Sloan! Hahaha, és una caixa de sorpreses! Deixeu-me molts comentaris, i fins la propera setmana!

Agatha Black




Ursula Black 27 comentaris20/08/2014 a les 09:40:54
#24906Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Okaaaaaaaay! Here I am! :D

A veure, per on començar... Adoro la Lily, #1 fan xD

M'ha agradat molt la part de la Hogwatch, és molt interessant veure com la Geena ha aconseguit donar-li el seu toc personal, igualment, aquells dos fills de p*** s'ho tenien ben merescut, pel que li van fer a l'Sloan.
Parlant d'ella, cada dia m'agrada més aquesta noieta! Crec que és de les poques persones per no dir la única que aconsegueix exasperar la Lily. M'encanta que anem descobrint cosetes de l'Sloan amb comptagotes, això de "Si algú et dóna l’oportunitat de posposar la vida laboral un any més, l’agafes sense dubtar!" No sé per quina raó, però m'ha recordat vagament a algú que conec... hahaha

I l'Albus, si o si ha de tenir alguna cosa amb l'Sloan, estan fets l'un per l'altre!

Iiiiiiiii... jo crec que ja no ho pots allargar més... VULL QUE EN JAMES I L'ALICE S'EMBOLIQUIN D'UNA VEGADA! He dicho.

Ale, ja tens comentari, as promissed! :P
Keep writing darling :) xxx
 




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris20/08/2014 a les 09:49:52
#24907Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Uuuuuuur!

Hahaha, quin honor, per fi un comentari, que he d'anar sempre pidolant ¬¬ Hahahaha! Síiii que bé que a tots us agradi tant l'Sloan, és supermona! I sí, jo me'n penedeixo molt de no haver-me fet la tonta i repetir dos o tres anys de l'ESO XD Ojalà ho hagués fet! Ara no seria aquí ¬¬ I pel que fa a l'Albus. Ja veurem. Hahaha, al proper capítol els shipejareu tots TANT... XD

Ja estic treballant-me l'Alice i el James, però les coses s'han de fer bé, mica en mica, mica en mica...

Gràcies per comentaaaaar! T'ha costat! XD

 




Avatarginny loovegod 314 comentaris24/08/2014 a les 15:39:20
#24973Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

tutururututututuuuu holaaaaa! tens aquí a la comentadora (comentaire? xD) més irregular de tots els temps. I'm sooo sooo sooo sorry!!! la veritat és que he anat llegint tots els capítols des del mòbil i era una mica difícil comentar amb aquell coso... i després mai pensava a comentar quan arribava a casa. Et prometo que t'ho compensaré amb una cistella plena de muffins de la MamiErin! :P

després de les disculpes... fanfic fanfic!! 

1. estic emocionadíssima amb les memòries del sírius. Tant, que de fet m'encantaria llegir-les. Sé que tens ja molta feina amb aquesta fanfic xD pero potser... potser... potser, quan acabis les aventures dels magatotis, seria SUPER guai un Spin-Off sobre les memòries del Sírius... *la Laura fa ulls de cadellet i li allarga a la Gee un pastís de poma*.

També a cuento de les memòries del Sírius, tinc moltes ganes de saber coses sobre la Blake. rondadors forever! jejeje i sobretot tinc ganes de saber com aconseguiran els records... sé que són els fills del Harry Potter, però no sé jo si serà tot tan fàcil com anar a la Helen Swan i demanar-li els records. hmm tinc ganes de llegir-ho ja! ^^

2. També m'han agradat molt els canvis que la Geena ha fet a la revista. Em va fer molta pena allò que li van fer a la Sloan... Ara, com a mínim, és tot molt més net. Tot i que això dels Montague... Déu meu, quin riure! no sé què podran fer per escapar-se del lio en el que s'han ficat... com això arribi als seus pares, probablement aviat els veurem arribar a hogwarts tots esparracats perquè els han desheretat... gràcies a Déu que són personatges ficticis! xD

3. La Geena i el Diggory. NOPE. NOT HAPPENING. ho sento molt, l'Ephran em cau bé, però ningú té dret a sortir amb la Geena més que el Frank. Pobret meu, com me'l fas patir! i fas patir també a la gent del seu voltant, perquè el Frank s'ho té súper calladet però tot i així tothom sap que li agrada i que no dirà res... un dia d'aquests encara farà alguna tonteria! Vine aquí Frankie, carinyo meu, la laura t'estima xD Per l'altra banda, amb qui no vull que passi res de moment és amb l'Alice i el James... Han de tallar amb el Paris primer, porfa! El Paris no es mereix que l'enganyin, tan maco que és.

La parella que sí que em fa força ilusió són l'Albus i l'Sloan! Jo a ell sempre l'havia imaginat amb l'Scorpius... però a ells dos també els shippejo massa. jajaja si surten, seran com els abuelitos de tots els altres... ja m'ho imagino! que monos :3

4. La Sloaaaaaan! L'adoro. *.* m'encanta això de que es vagin descobrint coses seves taaan a poc a poc, en part em recorda una mica al quadre del Vitruvi! "No m'has preguntat" xdd tinc ganes de saber més sobre ella... amb sort, l'Albus preguntarà! jajajaj

iiiiiii crec que fins aquí... tens raó, aquest capítol és molt d'enllaç... però tot i així m'ha encantat, aquest i tots! Tinc ganes de llegir ja el següent per això ^^

Adéeeu! Sooorry per ser tan horrible comentant xd

Loveya! <3

Laura




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris25/08/2014 a les 08:32:57
#24974Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ginny lovegood:

Yuhuuuuuuu! Eriiiiin! Sí que ets irregular, sí, però m'agrada que comentis quan és necessari, com aquesta vegada, que tenia menys comentaris que mai T.T De vegades desmotiva una mica quan veus que no tens feedback de cap mena! Ja m'imagino que molrta gent hi llegeix des del mbl i després no poden comentar i tal. No passa res ^^ Jo, contenta que segueixis la fanfic, encara! Siiii muffins!

Doncs a veure, això de les memòries del Sirius... no sé, ho veig una mica xungo, la veritat, perquè crec que tot el suc que en podia treure escivint-lo jo ja ho veig fer en un capítol de L'EM, el de "Memòries d'Azkaban". No sé fins a quin punt es pot treure una fanfiction de tot allò, a no ser que fos d'un sol capítol, rollo one-shot. El que passa és que representa que si és un llibre un one shot queda una mica xungo. Saps què estic pensant, per això, d'Spin-off? Encara no tinc ben bé clar com seria, pe`ro potser m'agradaria fer una fanfic dels aurors d'aquesta fanfiction, un capítol narrat des de la perspectiva de cadascú, encara que no sé si explotar el passat dels aurors i fer com cadascú va arribar al departament, o simplement una petita història amb fil argumental amb què cadascú narri el seu dia a dia i el que passa des del seu punt de vista. Això potser ho faig; lo del Sirius... m'ho hauria de pensar!

Sobre la Blake n'anirem saben saben coses, però amb comptagotes. Aconseguir els records no serà tan difícil, de fet serà la part fàcil; el més xungo serà descobrir i deduir les coses a partir d'allà. La Helen Swan realment era molt amiga de la Lily (És una personatge de l'antiga fanfic dels rondadors que tenia, no sé si la vas llegir, sortien la Lily, la Helen, la Sarah (que l'he canviat per la Mary McDonald aquesta) i una tal Alma (que aquí és la Blake) i la Helen i la Lily eren ben amigues). Ralment sí que serà tan fàcil com localitzar la sra Swan i demanar-li els records... Després ja serà una altra cosa.

Sí, a la Geena (com a mi) segueix sense agradar-li gens això del periodisme, però mira, sí, és més net (vulguis que no, l'apartat de xafarderies hi ha de ser perquè és el pla que han maquinat les dues McGonagalls per tenir una "Pandora" a l'escola. Hahahaha, em pensaré a veure si arriba als pares això dels Montague... no ho crec, quedarà com una broma escolar i com a mooooolts murmuris i burles cap als bessons!

Geena - Ephram: Oh, it's happening and you know it. Ja sabem que la Gee és del Frank, però si ningú no va posar el crit al cel quan sortia amb l'Angelos, tampoc no ho farà ara! Uh-uh, l'Ephran mola i ens el quedem. De moment XD M'agrada això que t'adonis que tothom del seu voltant sap això del Frank (excepte la Geena, que s'hi fixa molt normalment, menys quan hi està ella ficada, oi? XD) perquè tot això portarà a una escena molt còmica quan es descobreixi el pastís. I tranquil·la que entre l'Alice i el James tampoc no passarà res fins que les coses estiguin resoltes amb el Paris.

Ahhh, que bé que us agradin tant l'Al i l'Sloan, perquè són molt cucos. I si ara els shippeges, m'agradarà veure't quan llegeixes el capítol nou que penjaré aquesta tarda... huhuhu! XD Amb l'Scorpius. No sé, no em convença aquesta parella. Ara a l'Albus no el veig gai, i l'Scorpiusmai no m'ho ha semblat. No ho sé, crec que no faré aquesta història, al final, em sembla que l'Albus queda molt millor amb l'Sloan.

Hahahaha, i sí, l'Sloan és el personatge revel·lació d'aquesta fanfic, veig! Li agrada a tothom! I sí que tens raó que recorda una mica al Vitruvi, amb això de "si no em preguntes, jo què sé si t'interessa o no!" XD És una mica awkward socalment parlant, però és molt bona noia ^^ Ja no queda gaire més a saber, per això, ho hem anat descobrint tot, només cal acostumar-se a la seva manera de ser.

Aquest capi és d'enllaç però el proper tindrà 2 parts (perquè està quedant llarguíssim i avui ja vull penjar tot i que no el tinc acabat, així que pujaré només la part 1) però serà molt més intens. La primera paret sobre tot per l'Albus i l'Sloan, i la segona pel James, la Lily i els aurors... ja veureu!

El comentari no és gen horrible! És molt guai i motivat, com sempre! A veure si em comentes més! Pipipipi! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris04/09/2014 a les 00:46:08
#25032Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Que guai que s'hagi publicat ja el llibre! A veure què en fan, dels diners. Estic d'acord amb el James, però s'ha de dir que també entenc la Lily... Egipte mola hahahha Estic segura que sortirà la cosa perfecta per a dedicar aquests diners. O això, o un fill perdut del Sirius i la Blake pel tema herència. Aaaaanda que no seria guai!

La relació entre la Lily i la Sloan mola molt (i la de l'Albus i la Sloan més, ehem, ehem). Crec que és de les poques vegades que m'he posat a shipejar gent així del no-res i veig que passa algo hahaha La Sloan és molt llesta, això de posposar la vida laboral un any és molt interessant! Però em fa peneta la relació amb els seus pares. Sort que la família Potter l'obrirà amb els braços oberts quan en formi part oficialment ^^

Oooooh, i el tema incest. Molt fort tot plegat. I la reacció del Neville és genial xDD

Apalins doncs, continuo, a veure si aquesta vegada no m'adormo a mig comentar com em va passar l'últim dia que m'hi vaig posar hahahaha




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2014 a les 08:16:22
#25036Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta ginny: Ostres! No calia que em comentessis tots els capítols, dona, però s'agraeix, moltes gràaaaaacies!

Per començar, la veritat és que a què dedicarem els diners del Sirius encara no ho sé ni jo, per això mentre el James reflexiona, jo també ho faig! XD

Que bé que l'Sloan hagi tingut tan bona rebuda. Sí, noia, et vas posar a shipejar del no-res i  mira! Bé, jo ja ho tenia pensat, eh? Havia de buscar algú MOLT guai per a l'Albus i va sorgir l'Sloan. Hehehehe i m'alegro que t'hagi fet gràcia això de l'incest... tot i que és una llàstima que em sembla que ningú no veu Game of Thrones i no heu pillat la broma del James... XD

No t'adormis, no t'adormis! Dormir és per als dèbils! XD